L'any 2010, en plena crisi, els experts van valorar que quan parlàvem de pobresa ja no es podia fer sols des de l'òptica econòmica i monetària i, per tant, calia generar un nou indicador. Així, va néixer l'índex AROPE (at risk of poverty or social exclusion) per calcular el % de la població que es troba en risc de pobresa i/o exclusió social.

La mort és el més natural de la vida. Des del moment en què naixem comencem a morir i aquesta és, de ben segur, una de les poques certeses que tenim al llarg de la nostra vida. Aquells que han mort es fan presents al nostre costat d'una altra manera.

El dia de difunts és un dia per donar gràcies per tantes persones que ens han marcat i acompanyat i, tot i haver traspassat a a casa del Pare, continuen estant enmig nostre amb una presència personal i perceptible sols per aquells qui els hem estimat i els recordem.

Asseguda a terra a la plaça, a recer de l'ombra d'aquest abre sagrat que diuen que conté cent mil déus, no puc deixar d'encomanar-me de les rialles dels infants que s'entretenen amb un joc incomprensible pe ami, però entusiasmant i divertit per a ells.

Un joc que és resultat de la seva imaginació, ja que no necessita elements materials, sinó que s'abasteix d'un llenguatge tan universal com són les corredisses, els crits, les rialles...

En aquests temps en què sembla que la individualitat és l'origen de tots els èxits i vol imposar-se com a element determinant en la construcció d'una nova naturalesa de societat, és bo aturar-se un moment i qüestionar-se: "Per què som?".

Un silenci que no trobo a l'exterior envaeix, en canvi, el meu jo interior. Inquietuds, neguits, sentiments, paraules... es deturen en el fons del cor com donant-me una treva per reposar forces i, amb renovades energies, reprendre temes pendents amb aires nous passat l'estiu.

Pessigolles d'estiu fondegen en les mateixes ganes de canviar de ritme, d'amorosir silencis i engendrar noves paraules. A l'horitzó s'endevina el sol que, entremaliat, encara es fa de pregar i no gossa lluir amb força per tal de revitalitzar-nos en cos i ànima, tornant brunes les nostres pells.

De posat humil, entranyable i proper, amb una veu clara i ferma, va exhibir un excel·lent sentit de l'humor, imprescindible per poder parlar de les situacions més delicades i frontereres d'una manera respectuosa, alhora que realista. El seu és un captivador somriure d'home savi, el de qui ha viscut d'aprop l'horror sense perdre l'esperança en l'ésser humà.

"Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l'Esperit els concedia de parlar".

Rentar-se les mans, un simple acte quotidià pels adults, i una rutina a incorporar pels infants dins de les seves habilitats higièniques.

Rentar-se les mans és a més d’una acció saludable, una actitud social que es va convertir en un fet històric en el moment en què Pilat l’emprà per desentendre’s de la sort de Jesús de Natzaret. Vet aquí, com aquest gest quotidià es convertí en tot un símbol, i un transcendent marcador del nostre grau d’humanitat.