Dimecres passat, la Fundació Bofill feia públic un document sota el títol “La fórmula d’equitat. Un finançament més just dels centres educatius. Un cop llegit, més que fer-ne una crítica al treball, que és un model teòric d’execució de finançament als centres, aprofitem l’avinentesa per a extreure’n unes reflexions.

Diuen els experts que el repàs és fonamental per consolidar i donar estabilitat als coneixements, i que sense repassar-lo, un concepte pot entrar a la nostra ment i fugir-ne en un obrir i tancar d'ulls gairebé sense deixar-ne empremta...

Les escoles concertades han sol·licitat als ajuntaments dels municipis on són presents de participar en les anomenades “taules locals de planificació educativa”, un dels òrgans de participació en la programació de l’oferta educativa previstos al Decret 11/2021 de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya.

Des que va entrar en vigor el nou decret regulador del procés de preinscripció i matrícula, els diversos representants de l’administració educativa no han cessat de recordar-nos que totes les escoles estan obligades a l’escolarització equilibrada de l’alumnat i actuen en conseqüència assignant alumnat a les escoles. Com si no fóssim conscients que estem complint amb aquesta obligació en un context de precarietat i desproporció pel que fa a les obligacions que l’administració hi contrau.

Quan JxCat i ERC subscriviren l’Acord de Govern, al maig de 2021, pactaren “mantenir la LEC, finalitzar el seu desplegament i treballar perquè s’implementi realment el Servei d’Educació de Catalunya avançant a la plena gratuïtat de l’educació garantint la suficiència dels centres sostinguts amb fons públics i la igualtat de les condicions laborals del professorat”.

L'educació és, per sobre de tot, un dret i una llibertat fonamentals: el dret a ser educat i la llibertat d'educar i de triar l’educació que es desitja. Això vol dir que els poders públics han de traçar els camins perquè l'oferta educativa sigui el més àmplia possible i que, en tot cas, tothom tingui accés a l'educació. Per això s’assignen a aquests poders tasques de foment (ajudar als centres docents que reuneixin els requisits legals) i de garantia (del dret de tots a l'educació i dels pares a triar el tipus de formació religiosa i moral per als fills i filles).

Des dels grups de FEAC de l’escola de Sant Ramón Nonat (FEP) ens arriba un breu vídeo de presentació d’aquest programa a mode d’invitació per apuntar-s’hi. Des de l’equip de redacció dels butlletins FEAC de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya agraïm tots els vídeos que ens heu anat fent arribar i desitgem que aquest pugui fer servei.

El mes de juliol passat va esclatar la notícia d’una considerable manca de places de formació professional. El procés de preinscripció va registrar un volum de demanda molt més gran de l’esperat: 23% més que l’any passat al grau mitjà i 17% més al superior. La manca de places va arribar a estimar-se en 28.000. Tot i que al Departament d’Educació tenien les dades des d’inicis de juny, no es produeix una reacció fins que, al juliol, els sindicats i la premsa se’n fan ressò.

El mes de juliol passat va esclatar la notícia d’una considerable manca de places de formació professional. El procés de preinscripció va registrar un volum de demanda molt més gran de l’esperat: 23% més que l’any passat al grau mitjà i 17% més al superior. La manca de places va arribar a estimar-se en 28.000. Tot i que al Departament d’Educació tenien les dades des d’inicis de juny, no es produeix una reacció fins que, al juliol, els sindicats i la premsa se’n fan ressò.

La situació provocada per la demanda d’alumnat als cicles de formació professional per al curs 2021-2022 ha posat sobre la taula el debat sobre la necessitat de mobilització de tots els recursos disponibles per evitar la manca de places i la conveniència de cercar la col·laboració entre l’àmbit públic i el concertat i les empreses.