Salta al contenuto principale
Catalunya Religió

(CR) Un dels laics catalans més universal, Ramon Sugranyes de Franch, rebràs el proper divendres 28 d’octubre un nou homenatge a Barcelona, mig any després de la seva mort. La trajectòria de Sugranyes de Franch està vinculada sobretot al Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics Pax Romana i a la seva presència com “auditor laïc” en el Concili Vaticà II. Exiliat a Suïssa durant la Guerra Civil, es va establir com a professor de literatures ibèriques a la Universitat de Fribourg (Suïssa) sense perdre mai l’estreta vinculació amb Catalunya.

Després de la seva mort el febrer d’aquest any, la família de Sugranyes de Franch ha organitza una celebració eucarística a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona que es farà el proper 28 d'octubre 2011 a dos quarts de vuit del vespre. Després de la celebració, el jurista i polític Miquel Roca i Junyent, i la secretària general de Pax Romana MIIC, Laurence Kwark, intervindran per recordar la seva figura. Bona part del testimoni de Sugranyes de Franch està recollit en aquesta web.

El 2003 es va fer un acte d’homenatge a Paranimf de la Universitat de Barcelona organitzat per l’Abadia de Montserrat, l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, Foc Nou, l’Editorial Claret, la Fundació Joan Maragall, l’Institut Internacional Jacques Maritain, Justícia i Pau, el Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians, Qüestions de Vida Cristiana i les entitats catalanes vinculades a Pax Romana: el Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, el Grup de Juristes Roda Ventura, i el Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona. A més, s’hi van adherir un centenar de personalitats i d’entitats del món polític, social, religiós i acadèmic.

Ramon Sugranyes de Franch va néixer el 30 d’octubre de 1911 a Capellades (Anoia). Llicenciat en Dret i en Lletres, els anys de la República va participar en els moviments d’estudiants catòlics i en el Patronat de la Universitat Autònoma. En el seu doctorat a Milà va establir relació amb Carles Cardó i Luigi Struzo. En iniciar-se la Guerra Civil va decidir quedar-se a l’estranger per poder defensar millor les seves idees de catòlic convençut i enfrontat a l’”esperit de creuada” franquista. A París, va participar en els Comités per a la pau civil i religiosa encapçalats per Jacques Maritain i Salvador de Madariaga.

Cap al final de la II Guerra Mundial es va establir a Suïssa on va acabar el doctorat de Dret i es va especialitzar en Ramon Llull, el precursor medieval del diàleg interreligiós. Allà es va casar amb amb la Liselotte Bickel, jueva d’origen alemany amb qui va tenir quatre fills. En aquests anys va coincidir amb el teòleg suís Charles Journet i va poder acompanyar fins a la seva mort el Cardenal Vidal i Barraquer refugiat a la cartoixa de La Valsainte

La seva implicació al Moviment d’Internacional d’Intel·lectuals Catòlics, com a secretari general i, després com a president, el va portar a ser “auditor laïc” al Concili Vaticà II i a participar al costat del aleshores arquebisbe de Cracòvia, Karol Wojtyla, al Consell Pontifici per als Laics creat per Pau VI. Els últims anys de la seva vida laboral va presidir al Institut Internacional Jacques Maritain.

Tant des de Suïssa, com els estius a Capellades, Sugranyes va mantenir les amistats amb la gent de Catalunya, amb el Monestir de Montserrat o amb els polítics de la transició a la qual va participar presidint la FIEHS, gran precursora de la “memòria històrica”. La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi (1983). L’any 1998 va publicar les seves memòries: Militant per la justícia. Ramon Sugranyes va morir a Barcelona el 26 de febrer d’aquest any amb 99 anys i va ser enterrat en la intimitat a Capellades el dia 1 de març.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.