Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Horeb/URC) El nomenament de la nova Titular del Centre, M. Carme Molist i Subirachs, marca una nova etapa en la vida de Cintra. En aquest primer número del nostre Informatiu d’aquest curs li donem la benvinguda i deixem que ella mateixa es presenti mitjançant aquesta entrevista.

Carme, després de donar-te la benvinguda a la nostra escola Cintra ens agradaria que ens expliquessis com vas rebre la petició de venir a ocupar el lloc de la Titularitat d’una obra tan estimada per molts.

 

El primer que haig d’agrair és la bona acollida que Cintra, professors, voluntaris, alumnes… m’han donat des del primer moment. Certament, de seguida m’han fet sentir que estan contents, que sóc una d’ells, que podem caminar junts per tal d’anar portant a terme cada dia i cada vegada millor aquest gran projecte. Puc dir-vos que aquest perfil d’adolescent, sempre, arreu on sigui, em roba el cor. La proposta de venir a Cintra no m’era del tot nova. Joan Lluís, quan preveia la jubilació, ja me n’havia anat parlat en alguna de les moltes reunions de directors en què coincidíem aquí al districte. Amb Joan Lluís ens coneixíem de molts anys, quan de jovenets anàvem amb les motxilles i un seguit d’adolescents i joves a les trobades d’Hora-3, moviment cristià de joves que tant bé va fer a molts adolescents i joves de casa nostra.
 
També pel desembre de 2009, uns mesos després de la seva mort, quan vaig venir de vacances des de terres africanes, se’m va dir que no trobaven ningú i que havia corregut el meu nom. Jo ho vaig descartar, ja que marxava novament a l’Àfrica. En tornar a mig estiu i proposar-se’m formalment, haig de dir que es va desvetllar en mi una forta barreja de sentiments. Tot i la llarga experiència de direcció i molts anys a l’escola Vedruna del Raval, per tant terreny conegut, ocupar el lloc d’una persona carismàtica com Joan Lluís podia ser una tasca poc fàcil, ja que Cintra era la “seva criatura estimada”. I, d’altra banda, acceptar això suposava renunciar, com tota opció o resposta, a altres coses que han anat teixint l’ordit de la meva vida i estan molt arrelades en el meu cor.
Però crec profundament que el projecte val la pena, que val la pena treballar amb mestres i voluntaris motivats, vocacionats, competents, com hi ha a Cintra, i estic convençuda que són necessàries unes quantes Cintres per atendre com cal tants nois i noies que ho necessiten i s’ho mereixen de veritat.
 
Quines tasques havies portat a terme últimament i abans de venir a Cintra?
Uauuu! A casa no es prenia cafè perquè la meva mare deia que les dones de casa Nostra portàvem la cafeïna incorporada; som dones d'acció. Doncs bé, la meva història professional i vocacional és llarga —ja tinc uns quants anys de vida i d’experiència especialment des dels camps educatiu i pastoral—. No us en faré la llista, no patiu. Dels 26 anys de direcció de centres, 18 els he passat al Raval, amb uns mestres implicats fortament en un projecte engrescador: demostrar, per mitjà de molta dedicació, convenciment, una bona organització i molta generositat i creativitat, que una educació intercultural de qualitat és possible; que el món de tots i per a tots, somiat per Déu, és, i ha de ser arreu, una realitat.
 
I pel maig 2008 se'm va demanar com veuria anar un parell d'anys a coordinar i impulsar projectes educatius a dos camps de refugiats a Rwanda, on tants congolesos del Nord Kivu malviuen des de fa ja uns anys pels greus conflictes que es donen en aquesta zona dels Grans Llacs. El viscut enmig d'ells, tanta tendresa rebuda i donada, ha marcat especialment el meu cor. Hi ha tants rostres que estimo i enyoro! Els últims 6 mesos els he passat a l'interior del Congo, donant formació a mestres que arriben a l’escola amb gana i tenen un sou mensual (quan els arriba) de 20 euros; i a les tardes ensenyant anglès als nois i noies de Secundària superior i, en acabar amb ells, visitant les mares, tantes, que han recorregut quilòmetres a peu per venir, sense tenir res, a parir a l'hospital de la missió, on encara l'índex de mortalitat infantil és tan alt. M'ha tocat molt fort i produït molta rebel·lió i ràbia veure les condicions infrahumanes i injustes de milions de persones de gran qualitat humana en aquestes regions de l'Àfrica, oblidades de tothom i absolutament espoliades de les seves riqueses naturals per tants països i governants corruptes, països i governs amb el cor de pedra incapaç de commoure's davant la misèria extrema en què viuen els habitants d'aquells poblats. Fins a la tornada, aquest estiu 2010, aquesta ha estat la meva trajectòria, un acostament constant als més pobres, vivències profundes que com ja he dit marquen profundament i restaran sempre gravades en mi. Desitjant que aquells rostres, aquelles actituds i tants valors dels de veritat que m'han transmès segueixin fonamentant tota la meva vida, tot el que faci i em toqui viure.
 
Parla'ns una mica de les teves primeres impressions en arribar a Cintra
La primera impressió va ser quan a l’agost vaig venir tot passejant per veure on era la nova escola. Haig de dir que em va caure l’ànima als peus, sensació augmentada per la forta calor d’aquell dia, la brutícia extrema que hi havia a l’entorn de l’escola en aquell moment, amb matalassos al carrer, i aquelles finestres amb barrots… Demanava que algú me l’ensenyés per dins, ja que estava ben segura que un cop dins m’adonaria que era un entorn digne, agradable, on s’ estava bé; m’adonaria que era una escola on mestres, nois i noies podíem seguir portant a terme el projecte engrescador de Cintra.
 
I ara els primers moments a Cintra. Em cal agrair sincerament la bona acollida que he rebut dels mestres, voluntaris, alumnes, de tot el personal. M’he sentit molt ben rebuda i això m’ha ajudat, m’ajuda, en el meu propi aterratge i procés d’adaptació a Cintra, procés encara en camí. Amb un bon equip com el de Cintra, amb tants voluntaris que complementen i fan possible la complexa tasca que entre tots portem a terme, ben segur que tot tirarà endavant amb força.
 
M’ha fet molt bé veure la rebuda afectuosa que s’ha fet a cada alumne, a cada família, als exalumnes que sovint vénen a l’escola i que recorden amb afecte el temps passat aquí. Tot em fa adonar com en fa, de bé, una escola com Cintra, on aquests adolescents capten com se’ls estima, com se’ls ajuda, encara que sovint s’adonen encara més del que ha significat Cintra per a ells quan han començat a emprendre altres camins.
 
Quines són les fites que et proposes, amb tota la comunitat educativa de Cintra, per a aquest any?
De fites n’hi ha, de ben segur, moltes. Unes més fàcils d’explicitar que unes altres. L’entusiasme pel món educatiu el sento molt viu. Aquests nois i noies s’ho mereixen tot. Ben cert que la primera fita és la d’escoltar, donar suport, ser companya de camí de tot el personal que és a Cintra: mestres, talleristes, voluntaris, alumnes… per tal que junts, acompanyantnos, ens engresquem cada dia amb il·lusió nova, i junts ens marquem fites de millora en tots els àmbits que calgui. També per a mi és un objectiu molt important guanyar-me l’afecte i la confiança de tots i especialmente de cadascun dels alumnes, que són els qui, en definitiva, donen tot el sentit al nostre ser aquí.
 
Com a professionals, les fites van en la línia de la reflexió entorn de la nostra tasca educativa, els procediments i estratègies utilitzades, la manera de resoldre els conflictes, crear recursos concrets per motivar els alumnes a aprendre i pujar el seu nivell d’aprenentatge, la formació constant i actualitzada dels professors… Aquesta reflexió necessària ha de ser una constant que, ben segur, quan es fa així, i es fa, dóna els seus fruits. La implicació en petits projectes d’innovació, de millora i d’atenció cada vegada més individualitzada a cada alumne per tal que a tots nivells posi en joc totes les seves potencialitats són aspectes que sé que ja es fan, però que ens cal mantenir vius, actualitzats i anar fent nous i petits passos, aprenent molt els uns dels altres. Bé, ja m’enrotllo massa. Junts ens ajudarem a mantenir viva aquesta il·lusió i el convenciment per la gran tasca que tenim a les mans. Compto amb tots vosaltres!