Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Joan Planellas/ El Senyal) Aquest any 2010 ha entrat en vigor per a les titulacions universitàries l'anomenat "Pla de Bolonya", que deu el nom al procés iniciat amb l'anomenada Declaració de Bolonya, signada el 19 de juny del 1999, amb motiu del cinquè centenari de la universitat d'aquesta ciutat italiana. Els governs es comprometien a coordinar les seves polítiques per tal de crear un Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). La Declaració de Bolonya es fixava cinc objectius específics, que vénen a ser el fonament de tot el que s'ha anat desenvolupant posteriorment:
1) Adopció d'un sistema fàcilment llegible i comparable de titulacions.
2) Adopció d'un sistema únic basat en tres cicles (grau, màster i doctorat), amb la peculiaritat que el títol de grau (d'un mínim de tres anys) sigui utilitzable com a qualificació en el mercat laboral europeu.
3) Establiment d'un sistema internacional fàcilment llegible de crèdits per mesurar la dedicació a les matèries (ECTS: European Credit Transfer System). És un dels aspectes que planteja més novetats en aquests primers anys i implica una reforma tant de la metodologia com del sistema d'avaluació, passant de la classe merament magistral a una interacció professor-alumne, per tal d'afavorir l'aprenentatge i la formació continuada.
4) Promoció de la mobilitat dels estudiants i dels professors, amb un reconeixement dels períodes d'estudi que s'hagin cursat en altres països europeus.
5) Promoció de la cooperació europea per garantir la qualitat de l'educació superior, establint controls aplicables tant als centres com als professors, emprant criteris i mètodes comparables.
Tota aquesta transparència informativa, segons el mateix procés, ha de ser en benefici de la mobilitat, en el marc d'una economia globalitzada. Al mateix temps, però, la reforma esdevé més complexa del que semblaria a primera vista, ja que pot agreujar problemes ja existents en el camp de la universitat, com la priorització unilateral de la capacitació tècnica i una pèrdua d'autonomia de la institució universitària, en benefici de determinats interessos, ja siguin polítics o merament privats.
El moviment anomenat "antiBolonya" incideix especialment en aquests esculls, així com en la denúncia que el procés s'ha efectuat de forma poc democràtica.

 
Aspectes positius de Bolonya
La incorporació posterior per part de la Santa Seu als acords de Bolonya, signada el 19 de setembre del 2003 a la Conferència de Berlín, té una importància de primer ordre per al futur dels estudis de teologia catòlica a Europa, i està obligant les facultats de teologia, així com els seminaris i instituts incorporats o vinculats, a assumir les reformes que comporta el contingut de tot aquest procés. Aquesta incorporació pot esdevenir eminentment positiva per a l'immediat futur dels estudis teològics de l'Església. N'assenyalem tres aspectes:
1) Una simplificació de tot el procés que comporta el fet que els centres teològics de l'Església no depenguin directament dels diversos estats sinó de la Santa Seu, i es puguin reordenar tots ells amb uns criteris comuns.
2) La potenciació de la sensibilitat humanística que de forma conjunta poden aportar els centres de l'Església, davant l'excessiva fragmentació i especialització merament tècnica de les carreres universitàries.
És un dels aspectes que menys atenció ha rebut en tot el procés. Els centres teològics, dins el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior, poden incidir en el fet que no es posi tan sols l'esforç en una bona formació professional, condicionada per les necessitats immediates del mercat, tot oblidant una formació humana més integral.
3) Els estudis teològics se situen en el mateix espai universitari en què es troben les altres ciències. Aquesta concurrència de la teologia amb els altres estudis universitaris implica dos vessants:
a) Una convergència formal o jurídica que hauria de portar no tan sols al reconeixement civil dels títols atorgats pels centres superiors de l'Església, sinó també al fet que les facultats de teologia catòlica, amb els seus centres afiliats o vinculats, retornin a la universitat.
b) En segon lloc, si apostem per un espai únic d'educació, ha arribat el moment que la teologia trobi el seu lloc propi on entrar en diàleg amb els altres coneixements científics. Ens referim, per tant, a una convergència més de fons. Aquest diàleg ha estat una tasca complexa, però no és un fet inèdit, ja que el tenim des dels inicis del cristianisme i, òbviament, des dels mateixos inicis de la institució universitària, on la teologia ocupà un lloc indiscutible i decisiu. D'aquí que la teologia, en aliança amb els estudis humanístics, tingui en els moments actuals la tasca de reivindicar una concepció de la ciència que superi la simple mentalitat empirista o el pur economicisme.
Es tracta de la reivindicació d'aquella "raó àmplia" o d'"amplitud de la raó", ja afirmada pel papa Benet XVI en el seu famós discurs (12 setembre 2006) a la Universitat de Ratisbona, en la seva trobada amb els representants de la ciència.
 
JOAN PLANELLAS I BARNOSELL
Vicedegà de la Facultat de
Teologia de Catalunya

Text publicat al número d'octubre de la revista diocesana de Girona El Senyal.