Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Marta Nin/CR) Malgrat el que pugui aparèixer en alguns mitjans de comunicació la visita de Benet XVI a la Gran Bretanya ha superat totes les expectatives més favorables pel que fa a la participació de fidels en els esdeveniments. Fins i tot la BBC, fortament anticlerical, ha parlat de “multitud entusiasta”. El dia de la partença del papa el Daily Telegraph, el diari anglès de més tirada, escriu en el seu editorial que el papa demostra “gran coratge” i en les seves pàgines explica com “catòlics i no catòlics reconeixen que el líder espiritual més influent en el món és aquí per entregar un missatge no només al Regne Unit, sinó a una platea internacional”. I reconeix com les opinions de Benet XVI “contràriament a les previsions de molts comentaristes, no cauen en el buit”. Un papa que en nombroses ocasions s’ha saltat el protocol per saludar i estrényer la mà dels fidels que l’aclamaven pels carrers.

Perquè el mèrit d’aquest pontífex és el fet que, un pot estar més o menys d’acord amb el que ell diu, però se li ha de reconèixer la capacitat de fer reflexionar qui l’escolta en qüestions cabdals per a la vida de cada individu i de la societat. Així també ho ha entès el primer ministre David Cameron, tal com ho ha explicat en un vídeo el text del qual l’han recollit diferents diaris d’arreu d’Europa.
 
Les qüestions plantejades pel papa, han aconseguit superar molts prejudicis. I la seva presència ha mobilitzat milers i milers de fidels britànics. 35.000 a Glasgow. 285.000 el segon dia a Londres. 70.000 a Edimburg... En total s’han mogut uns 600.000 catòlics.
El motiu principal del viatge de Benet XVI era la beatificació del cardenal John Henry Newman, el pastor anglicà convertit al catolicisme. Però tal i com es va desprendre en l’homilia de la missa per commemorar aquest fet, el que interessava al papa no era la figura del “convertit”, sinó l’actualitat d’una figura intel.lectual que va orientar la seva vida cap a la recerca de la veritat amb grans “intuïcions sobre la relació entre fe i raó, sobre l’espai vital de la religió en la societat civilitzada”. Avui, “quan un relativisme intel.lectual i moral amenaça d’afeblir els fonaments mateixos de la nostra societat”, podem aprendre de la vida de Newman, i de la seva coherència, perquè “en la nostra època el preu de pagar per a la fidelitat a l’Evangeli no és tant el de ser penjats, ofegats o trocejats, sinó que sovint implica ser titllats d’irrelevants, ser ridiculitatzs o parodiats”.
 
El papa va esmentar també la influència del pensament de Newman en la seva formació acadèmica. Un personatge controvers, que la cúria de l’època titllava de massa independent, de massa anglès i massa lliure. Però tampoc era ben vist pels intel.lectuals liberistes per la seva adhesió a la fe catòlica. De Newman, un home que defensava fermament el rol dels laics, el que interessa a Benet XVI és el recorregut d’un pensador que va saber confrontar-se amb el racionalisme i les ciències aprofundint alhora en la pròpia fe cristiana.
 
El viatge a Gran Bretanya es va concloure amb l’audiència als bisbes catòlics d’Anglaterra i Gal.les, als quals el papa va parlar de l’Anglicanorum coetibus, el document que consentirà el passatge a la fe catòlica dels anglicans que vulguin reprendre la comunió amb Roma. No va entrar en els detalls tècnics, però s’hi va referir “com a gest profètic que pot contribuir positivament al desenvolupament de les relacions entre anglicans i catòlics” per tal d’arribar a la “plena comunió eclesial” i va demanar als bisbes que siguin “generosos” a l’hora d’acollir comunitats anglicanes. Davant l’espiscopat anglès i gal.lès, no va perdre l’ocasió va tornar a plànyer la plaga de la pedofilia dels clergues, que “mina seriosament la credibilitat moral dels responsables de l’Església”.
 
Un viatge complex però molt reeixit. A l’espera del proper, que tindrà lloc al novembre en terres catalanes.