Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Marta Nin – CR) Per enèsima vegada les previsions de les vigílies d’un viatge papal, que pretenien una rebuda freda per part de la població i una allau de protestes es veuen desmentides per les imatges televisives i per les dades d’afluència donades per la policia local. Milers de persones s’estan volcant als carrers aquests dies a Gran Bretanya per donar la benvinguda a Benet XVI.

Les protestes es limiten a poques desenes de persones. Això demostra que el relleu que es dóna puntualment a les crítiques acèrrimes al pontífex no correspon al pes efectiu que aquestes protestes tenen en el teixit social. L’única detenció produïda es refereix no a activistes anticlericals, sinó a un grup de cinc persones, de nacionalitat algerina, presumptament terroristes.

En les primeres jornades en terres britàniques Benet XVI ha volgut adreçar l’atenció dels presents en alguns punts crucials del seu magisteri, citant aquests punts de manera reiterada en les diferents al.locucions, com ara la crida a rebutjar la “dictadura del relativisme”, la complementarietat entre fe i raó, el risc de relegar la religió a una esfera privada, la necessitat del transcendent no només de l’individu sinó també la societat.

I a partir d’aquests conceptes també ha pronunciat aquest divendres un dels seus discursos més esperats: l’al.locució al món polític, cultural i econòmic en la seu del Westminster Hall, la part més antiga del parlament britànic, on al segle XVI va ser condemnat a mort Thomas More. L’autor d’una de les més grans obres de l’humanisme, Utopia, va ser decapitat per voler mantenir-se fidel a l’Església catòlica romana. I el papa va ser esmentant la “integritat” de More, que va ser capaç de “seguir la pròpia consciència”.

Benet XVI ha donat cos al seu discurs lligant aquesta figura amb una reflexió sobre el “lloc adequat” de la fe en el “procés polític”. Per a Benet XVI, si bé no és competència de la religió proposar “solucions polítiques concretes”, sí que pot ajudar a trobar uns “principis morals objectius”. El papa considera que els “principis morals” de la democràcia no es poden basar només en el “consens social”.

Els “fonaments ètics del discurs civil” no poden prescindir, segons ell, d’un “diàleg entre el món de la fe i el món de la raó” alhora que cal evitar caure en “formes desviades de la religió”, com ara el fonamentalisme o el sectarisme. Considera que l’actual crisi financera i econòmica té la seva arrel en la “falta d’un sòlid fonament ètic de l’activitat econòmica” i es mostra preocupat per la “marginalització de la religió”, però lloa les iniciatives del parlament britànic a favor de la pau, dels drets humans, del medi ambient, de la lluita contra la pobresa.

El papa no vol barrejar l’esfera religiosa i la política, al contrari, el seu discurs va començar subratllant la necessitat de la “separació de poders” però demana que es valori i s’integri “la contribució vital de la creença religiosa”.

Aquesta valoració de la fe no es limita a l’àmbit catòlic, tal com es va desprendre en el discurs pronunciat hores abans davant els líders d’altres confessions, als quals va expressar la necessitat d’una recerca comuna, edificant “ponts d’amistat” que permetin objectius comuns, com ara “explorar junts com defensar la vida humana en tots els seus estadis”.

També davant de l’arquebisbe anglicà de Canterbury, Rowan Williams, s'ha expressat en la mateixa línia, sense entrar en les dificultats del camí ecumènic entre la confessió anglicana i la catòlica ni abordar la qüestió de la futura tornada de diferents pastors anglicans a la comunió amb el bisbe de Roma.