Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Salomó Marquès/ El Senyal) La presència de les congregacions religioses dedicades a l'ensenyament al bisbat de Girona és força anterior al segle XIX. Recordem, per exemple, els jesuïtes, que es dedicaven a l'ensenyament de la retòrica i la llatinitat entre els nois que ja tenien assolits els coneixements bàsics (escriure, llegir, matemàtiques...). També hem de recordar la presència de força capellans que en algunes poblacions ensenyaven primeres lletres: la figura emblemàtica va ser la de Baldiri Reixac a Sant Martí d'Ollers.

Al llarg dels segles XIX i XX aquesta presència va augmentar a partir de tres camins complementaris. Per una part amb la creació al bisbat de congregacions religioses (les monges del Cor de Maria, a Olot); o amb la presència d'institucions procedents d'altres bisbats catalans (Vedrunes, Escolàpies i Escolapis, Dominiques, etc.) i, també, amb l'arribada d'altres procedents de l'estranger (Maristes, Germans de la doctrina cristiana, Salesians, etc.). Algunes d'aquestes congregacions eren catalanes de llengua i cultura; d'altres, espanyoles que no sempre es varen integrar bé a les poblacions on exercien, especialment durant els anys de la dictadura franquista. També n'hi havia de franceses que vingueren per fugir de la política del govern francès o per fer el salt cap a Amèrica, com els Maristes, i que es varen quedar.
 
Serà una presència majoritàriament femenina amb col·legis escampats arreu del bisbat, des de la capital, Girona, fins a pobles ben petits com Mieres, Santa Pau, Osor, etc., allunyats de poblacions demogràficament i industrialment importants. El naixement d'aquestes institucions respondrà a diferents sensibilitats i carismes per ajudar a la formació i instrucció dels nens i nenes, en bona part no escolaritzats, i fer-ho des d'una òptica cristiana, en un país amb unes altes dades d'analfabetisme. A la província de Girona el percentatge d'analfabets sobre el total de la població era del 59,11 % el 1900; el 1930 havia baixat fins al 33,3 %. El 1900, a la província gironina hi havia el 40 % i el 66 % d'homes i dones majors de 10 anys que no sabien escriure.
 
L'ensenyament que impartiran serà tradicional, sempre dins el marc legal que establien els diferents governs. Algunes vegades entre els i les mestres hi havia més bona voluntat que formació adequada, ja que no sempre tenien el títol que els havia d'acreditar com a tals.
 
També notem una presència d'escoles a càrrec del bisbat. El Collell, ara tancat, serà de les més conegudes. Se'n aprofitaran força nens i joves, alguns procedents d'altres bisbats, i, en els darrers temps, també noies. Més tard s'obrirà un col·legi a Sant Feliu de Guíxols i un altre a Palafrugell. En d'altres bisbats (Barcelona, Vic) la presència de col·legis parroquials ha estat notable. No és el cas del de Girona.
 
Aquesta presència de col·legis religiosos anirà augmentant progressivament. Durant la República, quan s'hagin de tancar aquests centres, es transformaran legalment en Mútues Escolars. La seva relació ens permet de conèixer la gran diversitat de l'ensenyament congregacionista al bisbat, el 1934. Mútua Masmitjà (monges Immaculat Cor de Maria: Girona, Cassà de la Selva, la Bisbal, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners, Blanes); Mútua Baldiri Reixac (Dominiques: Girona, Celrà, Pont Major, Salt, Verges, Cornellà de Terri); Mútua Balmes (Carmelites de la Caritat: Arbúcies, Calonge, Hostalric, Llagostera, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols); Mútua Eiximenis (monges Beates i Adoratrius de Girona); Mútua Gerundense (Germans Maristes de Girona i Palafrugell); Mútua Galiana (Escolàpies de Girona); Mútua del Ter i la Garrotxa (Dominiques: Anglès, Amer, les Planes; Carmelites de la Caritat: Osor, la Cellera de Ter); Mútua Escolar Pares de família d'Olot (monges del Cor de Maria: Olot, Besalú, Camprodon; Carmelites de la Caritat: Sant Feliu de Pallerols, les Preses; Dominiques: Mieres, Castellfollit de la Roca, Sant Esteve d'En Bas, Santa Pau, Tortellà; Clarisses de la Divina Providència d'Olot, Caputxines de Sant Joan les Fonts; monges de la Mare de Déu del Carme de Sant Jaume de Llierca i Escolapis d'Olot); Mútua Empordanesa (Maristes de Pontós, Gabrielistes de Castelló d'Empúries, monges Agustines de Peralada, monges franciscanes de Maçanet de Cabrenys, Filles de Jesús: Darnius, Llançà, Portbou i el Port de la Selva; Dominiques de Cadaqués; Carmelites de la Caritat: Figueres, Borrassà, Castelló d'Empúries i Llers, a més dels centres que hi havia a Figueres de les monges de la Divina Providència, les Escolàpies, les Esclaves del Cor de Maria, les Dominiques de la Presentació, les Terciàries Franciscanes i els Missioners de Sant Vicenç de Paül); Mútua La Banyolense (a Banyoles: Gabrielistes, monges de la Divina Providència, Carmelites calçades i Filles del Sagrat Cor de Jesús); Mútua de Blanes (Pares de la Sagrada Família); Mútua Costa Brava (col·legi del Carme de Tossa de Mar).
 
La llista és llarga però s'ho val ja que ens permet de veure la presència de col·legis religiosos arreu del bisbat; uns centres que en alguns casos només atenien els més petits i que en d'altres escolaritzaven tot l'ensenyament primari obligatori.
Després del terrabastall de la Guerra Civil, amb l'assassinat de molts religiosos i religioses dedicats a l'ensenyament, en una demostració d'anticlericalisme furibund (hauríem d'estudiar-ne les causes profundes), els col·legis religiosos tornaran a obrir les portes. S'iniciava el nacionalcatolicisme, i poques paraules se sentien de perdó i reconciliació.
 
Encara que la presència de col·legis religiosos es donava sobretot en l'àmbit de l'ensenyament primari i obligatori, també n'hi havia en l'ensenyament superior. El curs 1965-1966 aquests eren els centres que impartien el batxillerat al bisbat: Blanes (Santa Maria), Figueres (La Salle i Escolàpies), Girona (La Salle, Maristes, Carmelites, Cor de Maria, Escolàpies, Dominiques, Cor de Maria), Olot (Escolapis, Cor de Maria), Palamós (La Salle), La Bisbal d'Empordà (Cor de Maria), Lloret (Immaculada Concepció), Sant Feliu de Guíxols (Cor de Maria).
 
El Concili Vaticà II (1962-65) generarà en les institucions religioses dedicades a l'ensenyament un debat identitari que va provocar una revisió i una discussió sobre les finalitats i objectius de la institució. Hem de parlar de l'inici d'una crisi que es manifestarà -i de quina manera!- en moltes secularitzacions i una posterior falta de vocacions. Homes i dones mestres laics començaren a entrar amb força a treballar en aquests col·legis religiosos. Una situació que ha continuat fins avui dia.
 
També la Llei General d'Educació del 1970 (encara sota la dictadura) i les noves lleis educatives de la democràcia obligaran a replantejaments i adequacions a les noves normatives que forçaran el tancament d'alguns centres i la col·laboració entre col·legis religiosos de diferents ordes.

Salomó Marquès. Text publicat a la revista diocesana El Senyal.