Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Cristina Sánchez/Catalunya Cristiana) Els hotels de Balears van registrar el mes de maig passat més de cinc milions de pernoctacions, segons l’Institut Nacional d’Estadística en l’Enquesta sobre Ocupació Hotelera. Aquesta és només la primera dada d’una temporada turística marcada per la incertesa i els canvis de darrera hora. Però hi ha una altre col·lectiu que no deixa res a la improvisació. Són les parròquies turístiques i semiturístiques, que enllesteixen els darrers detalls per acollir la seva temporada forta. Habitualment a prop de la mar o en indrets visitats assíduament per turistes, aquests temples segueixen una dinàmica semblant a la dels establiments hotelers.

Temporada forta, temporada baixa, canvis d’horaris... En l’època estival, en una eucaristia dominical les parròquies turístiques s’omplen, mentre que l’assistència de fidels disminueix dràsticament durant l’hivern. Dels turistes, es destaca la manera de viure la fe molt diferent, molt més participativa, i això és una gran experiència també per a la comunitat d’aquí. Tant és així que endinsar-se en el món del turisme des de la vessant eclesial suposa rompre molts de mites adquirits al llarg del temps. El turista ja no és una amenaça als «bons costums» —una idea compartida per la població fins fa poques dècades—, sinó una oportunitat d’acostar-nos a una experiència transcendent, oberta i solidària, que es concreta en una espiritualitat o forma de ser.
Mallorca rep uns 12 milions de visitants l’any gràcies, principalment, al turisme, que és l’activitat més important de l’illa. Aquesta afluència de visitants fa que a l’estiu la població de les ciutats es multipliqui. A aquest fenomen s’afegeix un elevat nombre d’estrangers residents.
 
Paradís terrenal
 
No és estrany si tenim en compte que Mallorca ha estat considerat un paradís terrenal des d’antic. Temperatures suaus, més de 300 dies de sol i bells paisatges amb platges d’aigües transparents i arenes blanques que prometen als visitants la millor diversió i un complet relax. Posteriorment, aquesta atracció s’ha estès al coneixement de la cultura i la història. La Delegació episcopal de Turisme fa anys que reflexiona al voltant d’aquesta realitat i hi dóna resposta. Aquestes propostes es plasmaren en les Orientacions de la Delegació. En conjunt, s’assegura que «aquests detalls i molts d’altres, posats en pràctica, descobriran a les persones estrangeres que ens visiten que l’Església és universal, que la fe es pot viure i celebrar en comunió amb altres creients en qualsevol part del món i que la fraternitat entre els qui viuen una mateixa fe no és una teoria, sinó una realitat ben palpable».
 
I és que la presència de turistes ens parla de la riquesa de la diversitat: el turista creient, format en un ambient distint del nostre i amb metodologies, continguts teològics i mitjans bibliogràfics diversos, pot enriquir la nostra manera de pensar i d’actuar. Per exemple, el col·lectiu alemany, tant turista de llarga estada com els residents ocasionals. Tantes vegades caricaturitzat, aquest perfil de visitant arriba atret pel clima mediterrani i la cultura regional, que ben aviat incorporen a la seva pròpia. Tots coincideixen a destacar la gran cultura i participació dels fidels al funcionament de la seva comunitat d’adopció. Les parròquies turístiques, per tant, es cuiden que la participació del col·lectiu sigui activa, sobretot en el terreny musical. I és que la música és ben important a la litúrgia alemanya. A tall d’exemple, a la zona nord de Mallorca es va constatar la manca d’una oferta cultural destinada als turistes, i prengueren consciència que l’Església havia de donar resposta a aquest buit cultural. El resultat és un cicle de concerts d’orgue a la parròquia de Sant Albert Magne, que congrega una gran quantitat de turistes i mallorquins de la zona nord de Mallorca.
 
La zona nord-est de Mallorca és un bon exemple en aquest sentit. Així, les comunitats de Can Picafort, Port d’Alcúdia i Sant Albert Magne formen una unitat pastoral que aglutina la resposta pastoral als turistes i creients de pas, principalment alemanys, anglesos i, en menor grau, francesos i polonesos. Aquesta comarca, a la zona nord-est compta amb una gran oferta hotelera i de restauració. A començaments dels anys setanta, era un conjunt de petits poblets pesquers que es transformà en un dels majors complexos turístics de l’illa. En aquestes tres parròquies s’intenten cuidar tots els detalls per tal que els feligresos de diferents nacionalitats se sentin com a casa. Així, es potencien les misses internacionals, que configuren una vertadera comunitat ecumènica. Llengües diferents, espiritualitats també diverses s’uneixen en una celebració que està començant a atreure fins i tot els mallorquins, que troben un espai participatiu i una missa vertaderament viscuda per tots. Miquel Capó, diaca permanent, fa anys que treballa en el sector del turisme: «A l’estiu, ens convertim en una parròquia de parròquies que acull turistes, sí, però també mallorquins estiuejants provinents d’altres comunitats. També ells s’han de sentir acollits com si fossin a casa seva».
 
Mn. Antoni Alzamora, vicedelegat de Pastoral del Turisme i autor del llibre La espiritualidad del turismo és encara més positiu, i considera que la parròquia turística creu fermament que hi ha moments en la vida que resulten inesborrables, en els quals Déu hi deixa una petjada: «Els sacerdots de zones turístiques sabem per experiència pastoral que aquells ressorts psicològics de pau i acollida a la veu de Déu s’han trobat precisament en una parròquia turística.» Miquel Capó també ho té clar: «Des de l’altar puc sentir la calidesa de la gent. Constates un gran respecte en les celebracions. Això ens indica l’actitud dels turistes a la seva comunitat d’origen.»
 

Parròquia interior i parròquia turística
 
I és que a Mallorca conviuen en perfecta harmonia dos tipus de realitat: tenim la parròquia d’interior, més estable i tradicional, i la parròquia turística, a la perifèria de l’illa. Moltes són les diferències que les distingeixen: des del perfil de feligrès fins a l’arquitectura, més moderna i funcional a les segones. I tal com ja hem apuntat, totes les opcions són vàlides i enriquidores. Fins i tot els itineraris turístics per esglésies, que poden esdevenir unes potents eines potencials d’evangelització. Explicant una església, ajudant a contemplar-la en la seva bellesa, també es transmet una catequesi. Per aquest motiu, una correcta benvinguda és imprescindible.
 
La Delegació de Pastoral del Turisme i de la Carretera, presidida per Mn. Joan Bestard, dóna suport a la tasca que realitzen els temples considerats turístics o semiturístics de Mallorca. Els primers fan referència, principalment, als de vorera de mar. Però també n’hi ha d’altres, els semiturístics, que tenen una especial atenció amb els turistes en temporada alta, encara que no d’una forma tan intensa.
 
Una de les accions més conegudes de la Delegació és la tramesa de les lectures de la missa de cada diumenge des de principis de juny fins a finals d’octubre en sis idiomes: alemany, anglès, francès, italià, holandès i polonès.
 
El turisme de sol i platja continua acaparant més del 70% dels fluxos turístics a la nostra illa. Però també hi ha vida més enllà de vorera de mar. L’experiència afirma que el turisme de sol i platja sol incloure excursions opcionals, no programades prèviament. Però, i què passa amb el turisme religiós? El P. Jaume Reynés, prior del santuari de Lluc reivindica encara avui dia la figura del pelegrí, «encara que no hagin de venir necessàriament a peu». El cert és que el santuari de la Mare de Déu de Lluc, considerat un símbol religiós i civicocultural del poble mallorquí, és visitat anualment per un milió de persones. D’entre elles, molts mallorquins, però també infinitud de turistes, principalment alemanys. Alguns vénen amb devoció religiosa, desitjosos de trobar-se amb la transcendència en el santuari marià més emblemàtic de Mallorca. Altres, la majoria, arriben al santuari, ubicat en el terme municipal d’Escorca, amb un interès antropològic: «Aquí troben el Museu, la música, l’entorn ecològic del santuari i, sobretot, la fe», comenta Reynés. El llibre de firmes és testimoni d’aquest gresol de cultures: «Tenim signatures escrites en grec, en àrab, en llengües de països de l’est... Moltes d’elles, les que hem pogut traduir, demanen gràcies espirituals».

Cristina Sánchez. Text publicat a Catalunya Cristiana.