Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Cristina Martínez -L'Horeb) La Unió de Religiosos de Catalunya ha complert aquest 29 d'abril 30 anys de camí conjunt de la vida religiosa femenina i masculina de la nostra terra.

Què podem destacar de la seva història? Crec que el desig d’unitat, de compartir la gran riquesa que són els molts i diferents carismes que fan de la vida religiosa un magnífic mosaic que vol representar el rostre de Jesús avui, en el segle XXI. Crec que aquest ha estat —i és— el gran desafiament que té l’URC: com a “rostre oficial” de tota la vida religiosa catalana. Promoure avui en dia la unitat en la diversitat. És aquest un signe profètic en un món ferit massa vegades per les discòrdies, les enemistats, les pors a sortir de les postres fronteres personals i, també, i ho hem de reconèixer, de vegades congregacionals. La unitat és un desig que el mateix

Jesús dirigeix al Pare: “Que tots siguin u com tu i jo som u”.

Caminar junts, fer història d’unitat, història intercongregacional té les seves dificultats, que no podem oblidar, però en molts casos són aquestes mateixes dificultats les que ens esperonen a créixer, les que ens ajuden a ser més forts, a sentir-nos més germans, a trobar camins que potser no haguéssim encetat d’una altra manera.

En molts moments es té la temptació de tornar a les seguretats, a “casa nostra”, a fer camí “congregacional” perquè el veiem més clar, ens és més còmode, no ens planteja tants problemes i no demana tanta generositat. Però haig de dir que sovint això es queda en “temptació” i tornem al camí del compromís d’avançar junts, de fer-nos costat, de créixer com a “vida religiosa a Catalunya”.

L’URC té com a finalitat cercar el coneixement i la col·laboració entre els diversos instituts religiosos, promoure activitats en bé dels religiosos i religioses de Catalunya, fomentar el diàleg i la cooperació amb altres persones i entitats dins i fora de l’Església. Aquests són els reptes que assolim i que ens il·lusionen en la tasca de servei a la vida religiosa, a l’Església i a la societat catalana.

En concret crec que és interessant fer esment d’un objectiu que tenim molt present: el compromís amb els més pobres. Les nostres activitats tenen sovint com a rerefons ajudar a prendre consciencia de la realitat que avui vivim a casa nostra i que demana despostes compromeses també a la vida religiosa. La crisi, la immigració, les necessitats de la gent gran… són temes “religiosos” en tant que ens parlen d’espiritualitat encarnada. Jesús viu com a aturat, immigrant, marginat, vell... i així l’hem de reconèixer als nostres carrers. L’URC, tant des de la formació que ofereix com des dels seus àmbits de reflexió i actuació, vol ajudar a donar resposta a aquestes realitats que, malauradament, estan marcant el nostre present. I vol també ajudar a construir un futur millor, un espai on el projecte de Déu pel nostre temps tingui cabuda. Vol ajudar els religiosos i religioses a ser capaços de tenir un comportament cada vegada més semblant al de Jesús.

Vull agrair, avui, 30è aniversari de l’URC, la vida de tantes persones que han treballat en aquesta institució per tirar-la endavant i que han fet possible que avui diguem que “estem d’aniversari”.

Per molt anys, URC, i, especialment, per molts anys, vida religiosa de Catalunya! Tens encara un llarg camí per fer, un camí acompanyat per Aquell que va al davant i que ens diu que “sap en qui ha confiat”, que ens necessita per posar un gra de sorra més de bondat, de donació d’esperança en aquest món nostre que continua necessitant la presència i l’acció de Déu a través dels homes.

 

 M. Cristina Martínez
 Teresiana. Presidenta de la URC