Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Barcelona recordarà demà i demà passat els més de sis milions de víctimes de l'Holocaust, la gran majoria jueus, però també 250.000 gitanos, 200.000 discapacitats, represaliats polítics --entre ells, republicans espanyols a l'Exili, Testimonis de Jehovà i homosexuals.

La jornada es fa coincidint amb l'alliberament, el 27 de gener de 1947, del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau per part de l'exèrcit soviètic. Auschwitz va ser el camp més gran que crearen als nazis, on es van deportar com a mínim 1,3 milions de persones entre 1940 i 1945, de les quals 1,1 milions foren assassinats. D'aquests darrers, un milió eren jueus.
 
Una resolució de Nacions Unides (ONU) va declarar el 27 de gener com a Dia Internacional en memòria de les víctimes de la 'Shoah' pels jueus i del 'Porrajmos' pel poble gitano.
 
Música i cinema
A Barcelona, se celebraran dos actes per recordar aquests fets, condemnar-los i expressar que no tornin a passar mai més.
 
El primer d'ells es farà avui dimarts a les 19.00 hores a l'auditori del Parlament de Catalunya, on Brossa Quartet de Corda i l'actor Elies Barberà interpretaran 'Músiques de l'Holocaust', en un acte on estaran representats tots els col·lectius de víctimes de l'Holocaust i autoritats: el president del Parlament, Ernest Benach;: el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira; la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura.
 
Dimecres, el Memorial Democràtic de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona organitzaran un segon acte commemoratiu, a les 19.30 hores a la Plaça del Rei, on es projectaran imatges del 'Guetto' de Varsòvia (Polònia) enregistrades l'any 1938. Allí, vivien 400.000 jueus abans de la Segona Guerra Mundial, foren deportats i ben pocs van aconseguir sobreviure.
 
En ambdós actes, es té un record especial per tots els jueus exterminats pels nazis, els nens que van morir a les càmeres de gas, a les víctimes espanyoles i catalanes que van sofrir l'horror dels camps --sobretot republicans a l'exili--, els supervivents i també els 'Justos entre les Nacions', els que van posar en risc la seva vida entre 1939 i 1945 per salvar als perseguits.
 
Més de 500 segles d'absència
El judaisme és la primera de les grans tradicions monoteistes i, en certa manera, mare de les altres dues tradicions del Llibre: Islam i Cristianisme. Els jueus van estar presents a Catalunya durant l'Edat Mitjana, però se'ls va expulsar de la Corona Catalano-Aragonesa el 1391, que es suma a l'expulsió definitiva de Sefarad ordenada pels Reis Catòlics al 1492.
 
Tot i que queden petits grups molt petits, com els xuetes mallorquins, no serà fins 500 segles més tard, al 1918, quan no torna a haver-hi presència pública dels jueus a Catalunya.
 
Judaisme a Catalunya, avui
A Catalunya hi viuen uns vuit mil jueus aproximadament, agrupats en quatre comunitats. La de més nombrosa és la Comuniat Israelita de Barcelona (més pròxima a l'ortodòxia jueva), seguida de la Comunitat Jueva Atid de Catalunya creada en 1993 i més recentment, Bet Shalom. Al 2002 també es va fundar un Centre d'Estudis Lubavitch a Barcelona, moviment que molts etiqueten d'ultraortodox.
 
Així doncs, a casa nostra, ens trobem davant de jueus de tota mena: d'ascendència asquenazita i sefardita; i també ultraortodoxos, ortodoxos, conservadors i progressistes. Tot això, reflexa una de les frases més populars entre els jueus: "Un jueu, tres opinions".
 
Polèmica del 2009
Les cerimònies institucionals en record a les Víctimes de l'Holocaust es van veure acompanyades per la polèmica durant l'any passat. Així, el conflicte a la franja de Gaza va repercutir directament en les commemoracions oficials, ja que la direcció de Relacions Ciutadanes i Institucionals de l'Ajuntament y la conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que dirigeix un acte públic, van optar en un principi per suprimir l'acte públic que hi havia previst.
 
Això va causar un gran malestar entre la comunitat jueva que, després de dures setmanes de negociacions, es va aconseguir fer la cerimònia de record, com s'havia anat fent en els darrers anys.
 
Increment de l'antisemitisme
Malgrat Auschwitz, l'antisemitisme s'ha mantingut en la societat europea, i segons apunta un darrer informe encarregat per l'Agència Jueva i el Ministeri Israelià d'Assumptes de la Diàspora, recollit per Catalunya Religió, el 75% de la població espanyola segueix mantenint prejudicis contra els jueus. Aquest mateix estudi apunta que el nombre d'incidents antisemites a Europa en 2009 fou la xifra més alta des de 1945.
 
Es manté la judeofòbia? S'ha banalitzat, la 'Shoah'? Són preguntes que molts pensadors d'aquí i d'altres punts del planeta, i de diverses tendències ideològiques o amb més o menys simpatia cap a la causa israeliana, se segueixen formulant.
 
 
Per saber-ne més:
 
CASANOVA, E. Els jueus amagats. Supervivents de la inquisició a la Sefarad del segle XXI. Famílies que han mantingut en secret els rituals del judaisme. Barcelona: Columna, 2005.
 
ELIADE, M. Historia de las Creencias y las Ideas Religiosas. Barcelona: Paidós.
 
GUARDANS, T.; PUIGARDEU, Ò. Una història de les religions, tal qual. Barcelona: Octaedro, 2009.
 
CULLA, J.B. Israel, el somni i la tragèdia. Barcelona: La Campana, 2004.
 
DANIEL, J. La prisión judía. Barcelona: Tusquets, 2007.
 
GUTTERMAN, B. i SHALEV, A. Para que lo sepan las generaciones venideras. Jerusalem: Yad Vashem, 2008.
 
ESTRUCH, J. (et.al.) Les altres religions. Minories religioses a Catalunya. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2004.
 
LEVI, P. Si això és un home. Barcelona: Edicions 62, múltiples edicions.
 
KESHAVJEE, S. El Rei, el Savi i el Bufó. El gran torneig de les religions. Barcelona: Destino, 1998.
 
KUNG, H. El judaismo. Trotta, 2006.
 
VILLATORO, V. Els jueus i Catalunya. Barcelona: Editorial Barcanova, 2005.
 
AA.DD. Antisemitisme després d'Auschwitz. Contra la nova judeofòbia. València: Edicions 3 i 4, 2004.