Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

"Al principi existia existia qui és la Paraula. (...)  La llum resplandeix en la foscor, i la foscor no
ha pogut ofegar-la" (Joan 1, 1-5)".
 
(David Casals-CR) La diversitat és l'element diferencial del protestantisme i per això, no hi ha una única manera de viure i entendre el Nadal entre les esglésies sorgides de la Reforma.
 
Malgrat les diferències entre denominacions, hi ha un mateix element uneix no només a tots els protestants, sinó a tots els cristians: que ara fa més de 2.000 anys es van fer realitat a Betlem de Judea les profetes, entre elles les d’Isaïes: “El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum. (…) Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia del sobirà » (Isaïes 9, 1-5)
 
En les esglésies protestants històriques (anglicans, luterans, calvinistes, metodistes), la paraula és l'element central del culte, i el mateix succeeix el dia de Nadal.
 
Des dels inicis del protestantisme, a més de la Paraula, la música té un paper fonamental en els cultes. Els himnes permeten lloar a Déu, recitar Salms, fer oració i expressar el goig pel testimoni cristià. I el mateix succeeix, amb més força, al dia de Nadal, davant de la gran riquesa musical que acompanya aquesta celebració.
 
Al llarg dels més de 500 anys d'història del protestantisme, s'han composat milers de melodies nadalenques. Entres les més emblemàtiques, no pot faltar l’himne ‘Joia en el Món’ de Georg Friedrich Händel, la cantata 147 de Johann Sebastian Bach  i ‘Santa Nit’ de Franz Gruber.
 
‘Allà en un pessebre’ s’atribueix a Martí Luter i dins de la rica tradició musical nadalenca anglosaxona, sobresurten himnes com ‘The First Noël’, ‘O Little Town of Bethlehem’  i l’espiritual negre ‘Go Tell It On The Mountain’.
 
Altres himnes tradicionals són ‘Adeste Fideles’  i la cançó alemanya del segle XIV ‘In dulci Jubilo’ i també ‘O Tannerbaum’ (Oh, abre sant!).
 
Una prova més de la importància que el protestantisme dóna la música la trobem en la figura de Charles Wesley, un dels pioners del metodisme, que va composar fins a 6.000 himnes al llarg de la seva vida. Entre els himnes de Nadal, sobresurt ‘Glòria a Déu en les altures’, amb una música adaptada pel compositor romàntic Fèlix Mendelson.
 
En les esglésies evangèliques espanyoles, altres dels himnes nadalencs amb una llarga tradició són ‘Aquel rosal lejano’  i ‘Vedle Nacer’.
 
En els països de tradició protestant, Nadal també es commemora amb altres elements, alguns dels quals no són d’origen cristià (com l’Arbre de Nadal) i agafen elements de l’església primitiva i medieval, com l’actual ‘Santa Claus’ o ‘Pare Noel’, el vestit vermell del qual és obra de les campanyes publicitàries de ‘Coca-cola’. Altres tradicions permeten fer compte enrere per preparar el Nadal, com el calendari d’Advent.  
 
Siguin protestants, catòlics, ortodoxos o d'altres tradicions, per a tots els cristians el repte del dia de Nadal és el mateix. Viure el Nadal avui, i recordar el naixement de l’Altíssim, d'‘Emmanuel’, el ‘Déu amb Nosaltres’ que prometien els profetes al poble d’Israel.