Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Mónica García/Catalunya Cristiana) El mes de novembre la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC) i l’Escola Pia van presentar l’obra pòstuma de Carles Mascaró (1940-2009). Així, van retre homenatge a aquest escolapi apassionat que, amb la seva personalitat rica i complexa, ha deixat una profunda marca a l’Escola Pia de Catalunya. L’aula magna de la FTC va acollir la presentació del llibre La revelació de Déu, pedagogia d’humanitat. Reflexió teològica sobre una experiència de reforma educativa a Catalunya: 1978- 2003.
 
El text, que és la tesi doctoral que Carles Mascaró havia de defensar a París el 8 d’abril passat, recull l’articulació de la revelació divina amb el procés de creixement humà dels alumnes, tasca essencial de l’escola, segons l’autor. L’acte va comptar amb la presència del Dr. Armand Puig, degà de la FTC; el P. Jaume Pallarolas, provincial de l’Escola Pia de Catalunya; el Dr. Gaspar Mora, professor de la FTC; el Dr. Josep Castanyé, director del Secretariat de Publicacions de la FTC, i el P. Andreu Trilla, traductor al català del text francès original.
 
El P. Jaume Pallarolas va dir que Carles Mascaró era un membre molt significatiu de la institució a Catalunya i va reconèixer l’empremta de Mascaró a la seva vida. El va descriure com un home de qualitats amagades sota l’aparença de persona dominant i amb «un do innat per tractar joves i adolescents, de caràcter tendre malgrat la imatge dura i exigent». Mascaró va estimar apassionadament l’Escola Pia i «s’hi va lliurar en cos i ànima», va subratllar el provincial.
El P. Pallarolas va indicar també que no s’ha de confondre la fe amb la pràctica: la fe s’ha de situar en els fonaments sense dependre de la fragilitat del nostre humor, el ritu o la simpatia pel celebrant, sabent que és lluita per al triomf definitiu de la vida.
 
Teologia i pedagogia
 
Per la seva banda, el P. Andreu Trilla va apel·lar al «deure sagrat de l’amistat» i va recordar com sovint havien parlat entre ells la manera de fer conèixer l’obra de Mascaró a Catalunya. Va assenyalar l’interès del seu amic pels temes fronterers, com ara les qüestions Estat-Església o la religió a l’escola. «Sempre va buscar la il·luminació mútua entre teologia i pedagogia amb el paper fonamental dels laics», va afirmar. Segons el P. Trilla, Carles Mascaró va reconèixer en el mestre acreditat, Jesús, la pedagogia de mediació cap al Pare: una pedagogia de perdó i reconciliació que condueix a la fecunditat de les relacions humanes.
 
Tot seguit, el Dr. Gaspar Mora va recordar l’escolapi com un entusiasta de tot, «que té les seves arrels en la vivència cristiana i el llampec enlluernador del místic». Va ser un home modern pel seu respecte a l’autonomia de les persones i l’acceptació de la pluralitat. Però també el va qualificar de «postmodern», ja que va criticar la decepció de la indiferència i el relativisme, contra les quals, «com a persona apassionada», va protestar i lluitar. Així mateix, Gaspar Mora es va fixar en la faceta teològica de Mascaró i va destacar que la seva referència va ser sempre el misteri de Jesús. En el pensament de Mascaró tot gira al voltant de la idea que «Déu ve al nostre costat i, tot donant-se, construeix la humanitat», va afirmar el Dr. Mora.
 
Cooperador de l’Evangeli
 
Pel que fa a l’escola cristiana, va afirmar que el nom no fa l’escola i que l’escola cristiana ho és per la missió que realitza, és a dir, iniciar en la fe, més que verbalitzar-la. En aquest sentit, per a Mascaró, l’educador que segueix Jesús es qui, per la seva experiència cristiana personal, és capaç de desvetllar l’experiència radical en l’altre. L’educador és, així, un cooperador de l’Evangeli, de la veritat. Déu és, per a Carles Mascaró, la font inesgotable de qualsevol educació, cosa que implica anunciar Déu dins de l’escola perquè, sense pertorbar-ne el funcionament, la seva presència no hi resulta en absolut supèrflua.
En aquesta incipient teologia de l’educació, Mascaró va concretar en la seva tesi quatre noms de teòlegs reconeguts: K. Rahner, K. Barth, J. B. Metz i U. Von Balthasar. Aquests models teològics, va observar el Dr. Gaspar Mora, comporten uns aspectes molts positius, però també d’altres de perillosos. És per això que, a la pràctica, cada escola ha de fer una «creativitat d’orientació concreta» i evitar alhora els perills d’una visió excessivament pròpia de la teologia de l’educació.
 
Empremta profunda
 
Finalment, el Dr. Armand Puig va reconèixer el treball infatigable de Carles Mascaró i va posar en relleu l’ambivalència de l’acte, ja que a ningú no se li escapava que, en certa manera, tot recordava a la defensa d’una tesi. Segons el degà de la FTC, el doctorand s’havia expressat per boca del seu amic Andreu Trilla, explicant i definint la tesi. Els doctors Mora i Castanyé van donar raó de la profunditat teològica de les reflexions incloses en el llibre La revelació de Déu, pedagogia d’humanitat.

El Dr. Armand Puig va manifestar que la Facultat de Teologia de Catalunya reconeixia «a títol pòstum i amb tots els honors Carles Mascaró i Buyreu com a doctor en Sagrada Teologia». Els assistents van esclatar aleshores en un aplaudiment llarg i sonor, i es van girar cap a la fotografia de Carles Mascaró que havia presidit l’acte. Un absolut silenci, un cop acabats els aplaudiments, van posar de manifest, més encara, l’empremta profunda de Mascaró a l’Escola Pia de Catalunya. 

Mónica García. Text publicat a Catalunya Cristiana.