Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Facultat de Teologia de Catalunya) Aquesta setmana s'ha celebrat a la Facultat de Teologia de Catlaunya (FTC) una jornada acadèmica que, sota el títol "La relació entre Església i món d’avui a la llum del Concili Vaticà II", va comptar amb la participació del Giuseppe Ruggieri (Bolonya) i del Giacomo Canobbio (Milà), a més dels professors de la FTC Salvador Pié, Joan Planellas, Xavier Morlans, Jaume Fontbona i Armand Puig. El cardenal de Barcelona i Gran Canceller de la FTC, Lluís Martínez Sistach, va presidir la jornada.

La conclusió de la jornada va anar a càrrec dels professors Joan Planellas i Xavier Morlans, del Departament de Teologia Sistemàtica de la FTC, que van presentar els resultats de la recerca dirigida vers l’exploració de la relació Església-món tot prestant atenció a la complementarietat existent entre les constitucions Lumen Gentium per una banda i Gaudium et Spes per l’altra. En una fase posterior, el treball es va focalitzar sobre com calia entendre el caràcter pastoral del Concili en general i de la mateixa constitució Gaudiem et Spes en concret, tot revisitant també el tema clàssic dels signes dels temps. La pretensió final del treball era trobar, en la mesura del possible, una mena de clau global d’interpretació i d’actualització del missatge nuclear del Concili Vaticà II.

Xavier Morlans va presentar “una recapitulació del que ens han semblat tres elements claus del Concili per la seva capacitat de sintetitzar una bona part de les principals aportacions d’aquell esdeveniment conciliar”. Per la seva part, el Joan Planellas va exposar en un intent de mirada cap el futur, “unes pautes teològico-pastorals que volen ser una actualització a l’ensems creativa i fidel a les orientacions del Concili”.

Durant la seva intervenció, Planellas va dir que, “en el diàleg amb el món, un dels més urgents exercicis que convé dur a terme —des de la jerarquia fins el mateix laïcat— és 'proposar positivament' la veritat cristiana i no limitar-nos a 'donar respostes' a la defensiva davant determinades objeccions i desqualificacions. Perquè l’Església fa. I el que realment importa no és tant el que puguin dir els mitjans de comunicació, sinó la vida real dels cristians i la seva contribució a la salvació del món. Encara que a vegades aquest esforç pot quedar desapercebut, la clau és que l’Església sigui coherent amb el que hagi de fer. Com afirmen els bisbes francesos, «una pastoral d’acollida ha d’arribar cada vegada més a ser una pastoral de proposició». En el seu diàleg amb el món, «l’Església ha d’enfrontar-se a les situacions donant sortides, donant esperança, donant il·lusió, donant perspectives de futur, proposant positivament les coses. No som els cristians els homes del «no», sinó els homes i les dones del «sí» a Déu, a la vida, a la solidaritat, a la caritat”.

En conclusió, davant el diàleg amb el món, “els cristians hem de ser més conscients de la gran missió històrica a realitzar: comunicar l’Evangeli del Senyor, vivint d’ell i aportant vida a aquest món. Es tracta d’una missió profètica, i els profetes no han tingut mai una vida fàcil. Amb tot, l’Església ha de ser capaç d’establir un diàleg fructífer ambel món fonamentat en una experiència concreta de vida, i reproduint aquell diàleg admirable d’invitació i proposta que estableix Jesús en la crida dels seus deixebles”, va afirmar Joan Planellas.