Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Jordi Llisterri – CR) El matrimoni va de baixa. I els casaments per l’Església encara més. La setmana passada l’Institut d’Estadística de Catalunya presentava les dades sobre nupcialitat del 2009. Catalunya té la xifra més baixa de matrimonis dels darrers 55 anys. Hi ha el mateix nombre de casaments que l’any 1953 quan la població catalana era la meitat que ara.

El diagnòstic dels casaments catòlics no és millor. Actualment representen el 25% dels casaments que es fan a Catalunya, que s’han reduït a la meitat en cinc anys. Paral·lelament s’incrementen les segones núpcies, que ja representen més d’una quarta part dels matrimonis.

Però aquestes xifres de Catalunya corresponen a una realitat més estesa. En la darrera dècada, el nombre de matrimonis catòlics a Catalunya ha disminuït un 69%. Les 22 mil parelles que es va casar per l’Església l’any 2000, ara no arriben a set mil.

Doncs segons les dades de l’INE, a altres comunitats espanyoles la disminució del nombre de matrimonis catòlics ja té índexs similars. Madrid, Canàries, i el País Valencià estan per sobre del 60% en la davallada de matrimonis celebrats per l’Església en els darrers 10 anys. Per exemple, Madrid ha passat de “beneir” 22.000 matrimonis l’any 2000, a 8.600 en l’actualitat, un 62% de disminució.

Balears i el País Basc són les altres comunitats que estan per sobre de la mitjana espanyola. En els darrers tres anys en el conjunt d’Espanya el nombre de matrimonis celebrats per l’Església s’han reduït a la meitat.

Aquesta reducció no s’explica només per la disminució general del nombre de parelles que es casen. A Espanya, en 10 anys, el nombre de total de matrimonis s’ha reduït un 18%, mentre que els catòlics han baixat un 51%. Fins i tot en les comunitats on el nombre total de matrimonis es manté estable, els catòlics baixen al voltant d’un 30%. En el gràfic podeu veure com la tendència a la baixa s’accelera els darrers anys. També podeu veure el detall de les dades del gràfic per comunitats en aquesta taula.      

Una tendència europea?

Aquestes dades coincideixen amb l’etapa en la que hi ha hagut un reforç més clar de l’Església en la defensa del model tradicional de família. Per la disminució general del nombre de casaments i en concret dels matrimonis catòlics, no sembla que aquesta tesi hagi arrelat a Espanya, especialment en les diòcesis més urbanes, en capitals com Madrid i València, i en les diòcesis insulars. 

Si observem altres països europeus, la tendència també és a la baixa, però molt més matisada. Als països veïns, França i Itàlia, també es casa menys gent, però la davallada total es redueix al 13%. I, en el cas concret dels matrimonis catòlics, segons dades de la Conferència Episcopal Francesa, fins al 2007 (8 anys) en aquesta dècada havien disminuït un 29%. A Itàlia, amb dades del 2008 (9 anys), la reducció és d’un 27%. Els dos casos lluny del 51% d’Espanya, a més de 20 punts de distància.

D’altra banda, actualment a França el 32% del total de matrimonis es realitzen per l’Església. A Itàlia, el 63%. La mitjana espanyola se situa entre aquests dos països, un 45% dels matrimonis es fan per l’Església, però fa 10 anys Espanya estava empatada amb Itàlia amb un 75%. Ara està 18 punts per sota.   

Així, mentre els índexs de Catalunya ja fa temps que s’assemblen als d’altres països europeus més secularitzats, els d'Espanya s’hi estan acostant i, en el cas dels matrimonis, ja queden lluny de països de majoria catòlica com Itàlia.