A ningú no passa desapercerbut que el deplegament al llarg del temps de la llengua llatina impressiona tant o més com l'extensió, en l’espai, de l'antic Imperi romà.
A ningú no passa desapercerbut que el deplegament al llarg del temps de la llengua llatina impressiona tant o més com l'extensió, en l’espai, de l'antic Imperi romà. Des d’aleshores ençà, un gran nombre d’inscripcions, de llegendes en monedes i, sobretot, d’obres literàries i científiques de valor perenne i universal, els clàssics, constitueix la millor prova de la vitalitat constant de la llengua llatina, que no es va aturar ni tan sols després de la caiguda de l’Imperi d’Occident. De fet, la llengua llatina fou durant segles vehicle de transmissió de tot un bagatge cultural que es palesa en tots els camps de la nostra civilització: el dret, la literatura, les institucions, la religió, la filosofia, la ciència, els corrents humanistes i l’estètica, entre d’altres. Recordem només que, en les llengües romàniques, el llatí no solament constitueix la base patrimonial més important sinó també la font principal per a la creació de nous termes. Pel que fa a l’estudi de la llengua llatina adreçada al coneixement del missatge cristià, aquesta esdevé indispensable per tal d'accedir a les seves fonts i copsar-ne plenament el seu sentit i, així, poder aprofundir amb major efectivitat en la reflexió teològica i religiosa.
