Ponències de Josep M. Mallarach i Xavier Melloni
Jornada sobre diversitat religiosa, emergència climàtica i discurs de l’odi (12 de maig)
Es tracta d’una Jornada on hi seran presents experts en ecologia i espiritualitat vinculats a les tradicions religioses i espirituals. A ells se’ls demanarà que parlin de l’emergència climàtica i dels conflictes entre humans. L’objectiu de la jornada és mostrar la inextricable relació entre els missatges d’inclusió, amor i comunió amb la natura i amb els éssers humans que procedeixen de les seves propies tradicions. Es pretén, també, explicitar i subratllar la relació existent entre els criteris d’inclusió que orienten les relacions interpersonals i intercomunitàries amb la visió holística i harmònica de la natura i els éssers vius. Les religions i conviccions han de treballar sinèrgicament en favor d’una espècie humana alhora unida i diversa.
Es tracta, d’una banda, de visualitzar la relació que hi ha entre el paper social i humà de les tradicions religioses i dos grans desafiaments contemporanis de la planeta: l’emergència climàtica i la diversitat cultural i conviccional; d’altra banda, es pretén mostrar de quina manera una gestió positiva d’aquests dos desafiaments passa per una gestió positiva i inclusiva de la diversitat religiosa i conviccional.
Aquestes dues emergències, un natural i una altra social, no es poden permetre la indiferència ni, molt menys, l’oposició de les tradicions religioses i espirituals. Necessiten, per ser abordades amb garanties, la seva solidaritat i aportacions positives. La Jornada vol ser un pas cap a aquest objectiu.
Emergència Cilmàtica
Discurs de l’odi
Materials complementaris
Ponents
Programa
Formulari d’inscripció a la jornada
Grup Crisi Climàtica i Espiritualitat
La consciència ecològica de les religions
Des del seu origen, la humanitat ha experimentat la seva estreta dependència respecte dels elements naturals, indispensables per a la seva existència, una dimensió que tenen en compte totes les tradicions religioses en la seva visió del món, de l’ésser humà i de les seves relacions amb la natura. Algunes tradicions han divinitzat les potències naturals, mentre que d’altres han rebutjat aquesta divinització perquè l’han considerat una forma d’idolatria. Totes, però, porten ensenyaments relatius a la responsabilitat dels éssers humans amb vista a la preservació d’aquest preciós entorn natural.
El patrimoni verd de les religions
El mite modern, que avui dia es pot qualificar de mite global, és posat en qüestió per la crisi ecològica que amenaça el futur de la Terra i de la humanitat. Aquesta presa de consciència ha suscitat un redescobriment de l’ensenyament de les tradicions religioses relatiu al lloc que ocupa i al paper que juga l’ésser humà en la natura. A Occident s’està reconsiderant l’aportació de les primeres religions (xamanisme, animisme, etc.) i la de les tradicions religioses de l’Àsia (confucianisme, taoisme, hinduisme i també el budisme). Tant si conceben la naturalesa com l’obra d’un déu creador com la manifestació d’un principi primordial, tant si la sacralitzen com si no, totes les tradicions religioses recorden a l’ésser humà que no n’és l’amo totpoderós, sinó un dels elements, solidari de tots els altres.
