L’interior de la Sagrada Família, protagonista de l’acte central de la Setmana de la Bíblia

(Sagrada Família /AUSP) La Sagrada Família ha participat de nou en la Setmana de la Bíblia, que enguany ha arribat a la seva quarta edició. En aquesta ocasió, el temple va acollir una meditació biblicoteològica sobre l’interior de la nau, que va estar conduïda per Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i que va comptar amb intervals d’orgue a càrrec de Juan de la Rubia. L’acte va tenir lloc ahir.

La meditació portava per nom "La Basílica de la Sagrada Família. La nova Jerusalem" i se suma a les que en anys anteriors s’han fet sobre la sagristia, la façana del Naixement i la façana de la Passió. L’acte va estar presidit per Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, i durant el seu transcurs es van alternar els parlaments amb imatges de detalls de la nau.

Enguany, la Setmana de la Bíblia es va iniciar el 26 de gener, Diumenge de la Paraula, i culminarà l’1 de febrer, amb una visita guiada a la cripta de la Colònia Güell, també obra de Gaudí. Compta amb el patrocini de la Conferència Episcopal Tarraconense i està promoguda per l’Abadia de Montserrat, l’Associació Bíblica de Catalunya, el Centre de Pastoral Litúrgica, l’Editorial Claret i Ràdio Estel-Catalunya Cristiana.

La nova Jerusalem

El Dr. Armand Puig, rector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, ha analitzat i explicat les parts de la nau de la Sagrada des d'un punt de vista teològic, i ha comparat la Basílica amb la Nova Jerusalem. La reflexió ha estat acompanyada per Juan de la Rubia, organista de la Sagrada Família.

A la Sagrada Família no hi ha res casual, sinó que tot forma part d’un conjunt mil·limètricament pensat per l’arquitecte Antoni Gaudí. Les columnes, per exemple, l’element més visible de la nau, representen, segons Puig “l’Església, el Poble de Déu que creix cap dalt en joia, en amor i en santedat”.

Segons Puig, Gaudí entenia l’arquitectura de la nau no de la manera tradicional, com a reflex del Crist crucificat, sinó seguint la simbologia més antiga, la que considera que les grans esglésies són una representació de la nova Jerusalem. Així, entén els tres àmbits de la nau de la següent manera: el presbiteri, com a espai reservat a Déu creador, l’altar, centre de la basílica on se celebra l’eucaristia, i el creuer i les naus, el lloc reservat pels il·luminats que participen del misteri de Jesucrist encarnat.

Per Gaudí també era molt important la litúrgia, i dins d’aquesta, la música. “Sense cant, no hi ha lloança a Déu”, ens recorda Armand Puig, i és per això que Gaudí va dissenyar quatre grans cantories repartides per tota la nau. També per ressaltar la litúrgia, s’han afegit a les baranes de les cantories laterals de la nau himnes dels diferents temps litúrgics.

Un bosc de camins

Per últim, Puig ha explicat que Gaudí va concebre la nau com un bosc de camins en què cada persona estava convidada a trobar el seu per accedir a la Joia de Déu. Dins d’aquests camins, l’arquitecte en va pensar tres que resumeixen l’existència i el sentit de la vida pels cristians. El primer, la Via de la Humanitat en Déu, que està dedicat a Déu i l’Esperit, va de l’absis al portal de la Glòria i simbolitza l’inici i final de la història humana. El segon, la via de Jesucrist i de l’Eucaristia, que comença a la façana del Naixement i s’acaba a la façana de la Glòria, parla de la vida de Jesús i té com a punt central l’altar per a la celebració de l’Eucaristia.

Per últim, el tercer camí no té una trajectòria determinada sinó que està compost per tota la nau amb els seus múltiples camins. S’anomena via de l’Església i de la santedat i està protagonitzada per l’Església en el seu conjunt que escolta la paraula i participa dels sagraments. “Una nau plena de camins que cada persona ha de recórrer en el seu camí d’accés a Déu, a la Santa Trinitat, a la Joia de Déu. Per tant, Gaudí ha conduit a cadascú de manera que pugui arribar al misteri, a la llinda de la meravella que Déu ens dóna”, conclou Armand Puig.