Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri – CR) El bisbe de Solsona, Jaume Traserra, ha presentat aquest matí en un esmorzar amb periodistes el volum que recull els escrits pastorals dels seus gairebé deu anys a la diòcesi. Ha estat una de les escasses trobades que ha tingut amb els mitjans de comunicació durant el seu mandat -“he evitat discutir en públic”-. Per això, la conversa ha derivat cap a diversos temes d’actualitat, principalment el seu relleu com a bisbe de Solsona, després que presentés la renuncia fa poc més d’un any, el juliol del 2009.

Traserra ha explicat que encara poden faltar uns mesos per acabar el procés “burocràtic” de relleu, però té molt clar que “el bisbe de Solsona ha de ser del país”. Per tant, creu que “és clar que ha de ser català” perquè “Solsona té unes característiques molt de Catalunya endins”.

El bisbe de Solsona ha assegurat que desconeix els “criteris” que acaba aplicant la Congregació per als Bisbes per seleccionar l’episcopat però que ell ja havia fet arribar les seves propostes i arguments: “Tinc més d’un candidat”. També ha assegurat que en el relleu d’un bisbe es fan moltes consultes: “Quan un diu que no es fan consultes a ningú, deu dir que no l'han consultat mai a ell”.

No a suprimir la diòcesi

Jaume Traserra no s’ha mostrat partidari que el seu relleu signifiqui la desaparició de la diòcesis de Solsona, que amb 134 mil habitants és la més petita en població de Catalunya. “Ajuntar Solsona i Vic, no suma”, ha afirmat, perquè ja s’ha reduït l’estructura de la diòcesi i a cap de les diòcesis veïnes li sobren capellans. A més, creu que la gent de la diòcesi no ho acceptaria perquè una meitat està lligada territorialment a Lleida i l’altra a la Catalunya central.

El bisbe ha explicat que actualment Solsona té 95 capellans vivint a la diòcesi, dels quals 49 tenen més de 75 anys i només 11 són menors de 50. A més, només hi ha un seminarista que com a molt aviat es podrà ordenar d’aquí a cinc anys. Per això, els darrers anys s’han agrupat les 174 parròquies de la diòcesi en 30 agrupacions al voltant d'una parròquia de referència on resideix el rector.   

En aquest sentit, també ha perfilat el seu successor com una persona que hauria de ser “un tot terreny” i capaç de “amb pocs mitjans, fer molt”. Ha parlar d’un perfil “atent a la manera de ser de les persones” de la diòcesi: “No hi ha la pressa de Barcelona”. D’altra banda, ha recordat que després de Tarancón –que va ser 20 anys bisbe de Solsona-, els darrers responsables de la diòcesi (Bascuñana, Moncadas i Deig) "no han estat bisbes de pas” i que tots s’hi han jubilat.

 

“No en fem ni cas”

 

El bisbe de Solsona ha situat el problema de les vocacions al sacerdoci com un problema estès per tot Europa però que no s’ha de solucionar a qualsevol preu. En aquest sentit ha revelat que rep sovint correus electrònics, especialment de llatinoamèrica, de persones que diuen que volen entrar al seminari de Solsona. “No en fem ni cas”, ha assegurat, especialment quan són persones que afirmen que han estat “expulsades injustament” d’un seminari i que “envien correus a tot arreu a veure si els agafen”.    

 

Tota la Bíblia en un verset

 

El llibre Escrits Pastorals que s’ha presentat aquest dimecres conté totes les Cartes Pastorals i exhortacions puntuals que ha escrit Traserra a Solsona i una selecció de les seves homilies, especialment centrades en la figura sacerdotal. El periodista Francesc Cano ha estat l’encarregat de l’edició. Després de la seva jubilació, Traserra, doctor en dret canònic i expert en la defensa dels drets dels fidels, té previst recopilar els seus escrits jurídics.

 

En remarcar els continguts dels textos pastorals, Jaume Traserra ha explicat que s’ha mantingut en la idea de que “Tota la Sagrada Escriptura es pot resumir en el verset 20 del capítol tercer de l’Apocalipsi: ‘Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi”. Aquest text, inclou la necessitat d’escoltar la crida de Déu a través de Jesús; que quan es fa, es com si compartissis amb Ell la intimitat d’un sopar; i que això ha de portar “a viure d’una manera que no contradigui aquesta trobada”.

 

Traserra ha remarcat que el seu esforç ha estat fer escrits “sense notes, ni cites” destinats a tothom, i sobre temes fonamentals de la vida cristiana: “El que pensa el bisbe Traserra es pot trobar en aquestes 400 pàgines”.

 

Jaume Traserra va néixer a Granollers el 1934 i com a capellà de Barcelona va tenir diversos càrrecs de confiança del cardenal Jubany i va ser elegit bisbe auxiliar de Barcelona després de l’arribada del cardenal Carles. S’ha dedicat també a la docència en dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya. El 2001 va substituir a Antoni Deig com a bisbe de Solsona.