El Vaticà demana ocupar-se dels afectats psicològicament per la pandèmia

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) El Vaticà ha publicat un document per ajudar a acompanyar persones amb dificultats psicològiques arran de la pandèmia. L’ha presentat aquest dimecres el Dicasteri per a la Promoció del Desenvolupament Humà Integral. El text assenyala quins són els col·lectius especialment vulnerables en l’àmbit de la salut mental i descriu l’experiència de l’angoixa, la desesperació i el pensament del suïcidi. I fa una crida a la comunitat eclesial a acollir, cuidar i sanar aquestes realitats, des dels principis de responsabilitat social i solidaritat.

La salut mental és un capítol destacat del missatge que aquest any han difós amb motiu de la Jornada Mundial de la Salut. Enguany porta per títol ‘Construint un món més just i saludable per a tothom’. El Dicasteri insisteix en què cal aplicar criteris d’equitat i de justícia a l’accés a la sanitat i recorda que les comunitats més vulnerables han estat més exposades a la pandèmia.

Una mirada integral de la salut

El prefecte del dicasteri, el cardenal Peter Turkson, signa el missatge en què demana “repensar el concepte de salut com a salut integral”. Assegura que el coronavirus ha marcat “un abans i un després” i demana “situar els valors de germanor, justícia, equitat, solidaritat, inclusió al centre de les nostres accions”.

Denuncia les “desigualtats inacceptables que neguen la salut a una gran part de la població de les ‘perifèries del món’”. Tal com ja van fer amb un comunicat a l’ONU a raó del repartiment desigual de vacunes, ara insisteixen que cal “una distribució equitativa de les instal·lacions sanitàries i dels recursos econòmics” a partir dels “principis de solidaritat i subsidiarietat”.

Turkson aposta per una mirada integral de la salut “que tingui en compte les dimensions física, psicològica, intel·lectual, social, cultural i espiritual de la persona”. I, alhora, diu que “assegurar-se que tothom rep l’assistència sanitària necessària és un acte de justícia”.

 

Podeu llegir el Missatge de la Jornada Mundial de la Salut 2021 en català a continuació:

‘Construint un món més just i saludable per a tothom’

El Dia Mundial de la Salut se celebra cada any el 7 d’abril, establert per la primera Assemblea de la Salut el 1948, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre un tema específic de salut i posar en relleu qüestions de gran urgència i prioritat en el món de la salut. El tema d’aquest any posa de manifest la urgència de treballar per eliminar les desigualtats en l’accés a la salut, per “construir un món més just i saludable per a tothom”.

L’any 2020 serà recordat com un any de separació d’aigües, amb un abans i un després. La pandèmia ha afectat profundament les nostres vides i la nostra societat; ha agreujat antics problemes socials, especialment les desigualtats, com les dels de l’accés a les cures. L’impacte de la pandèmia ha estat més fort a les comunitats més vulnerables, més exposades a la malaltia, amb menys possibilitats d’accedir a serveis sanitaris de qualitat.

Vivim una crisi, però, com recorda el papa Francesc, d’una crisi no sortim igual, o en sortim millor o en sortim pitjor. Aquí teniu la invitació d’aquest Dia Mundial de la Salut, “Construir un món més just i saludable per a tothom”. Aquest any difícil també ens ha recordat la importància de la solidaritat humana i la consciència que ningú no es salva sol. En aquest sentit, el Papa ens convida a animar i a situar els valors de germanor, justícia, equitat, solidaritat, inclusió al centre de les nostres accions per no deixar que els nacionalismes tancats o les lleis de mercat ens impedeixin viure com una veritable família humana. [1]

La salut pertany al valor de la justícia

La pandèmia ha agreujat la gran bretxa entre els països més avantatjats respecte els que tenen menys avantatges en l’accés a l’atenció i als tractaments sanitaris, un fet lamentable que persisteix malgrat que la situació ha estat denunciada en diverses ocasions per diverses institucions; disparitats i desigualtats inacceptables que neguen la salut a una gran part de la població de les “perifèries del món”. A la humanitat li costa reconèixer que “el dret fonamental a la protecció de la salut pertany al valor de la justícia, segons el qual no hi ha distincions entre pobles i nacions, tenint en compte les seves situacions objectives de vida i desenvolupament, a la recerca del bé comú, que és alhora el bé de tots i de cadascú, del qual se n’ha d’encarregar, sobretot, la comunitat civil” [2]. És desitjable que “l’harmonització del dret a la protecció de la salut i del dret a la justícia s’asseguri mitjançant una distribució equitativa de les instal·lacions sanitàries i dels recursos econòmics, d’acord amb els principis de solidaritat i subsidiarietat” [3]. Sobre aquests dos principis es poden construir sistemes de salut més equitatius i més justos. Però, per fer-ho, primer hem de repensar el concepte de salut, com a salut integral.

Per a una salut integral

Per a un món més just i saludable és necessari adquirir una visió diferent de la salut i la cura de les persones que tingui en compte les dimensions física, psicològica, intel·lectual, social, cultural i espiritual de la persona. L’adquisició d’aquesta mirada integral ens permet entendre que assegurar-se que tothom rep l’assistència sanitària necessària és un acte de justícia, és a dir, donar a la persona allò a que té dret. Qui es preocupa pels malalts i els sofrents ha de tenir aquesta visió general, inspirada contínuament en una visió holística de l’atenció: els treballadors sanitaris i pastorals per unanimitat per a la salut integral dels seus pacients.

Estenem la nostra estima i agraïment als cuidadors que, malgrat les moltes mancances i deficiències dels sistemes de salut, no han renunciat i han lluitat per la salut dels seus pacients; han estat fidels a la seva pròpia vocació que troba la seva font en la compassió. “La compassió també és una manera privilegiada de construir justícia, ja que, posant-nos en la situació de l’altre, no només ens permet afrontar la seva fatiga, dificultats i pors, sinó també descobrir-los, dins de la fragilitat que caracteritza tot ésser humà ser, preciositat i valor únic, en una sola paraula: dignitat. Perquè la dignitat humana és el fonament de la justícia, mentre que el descobriment del valor inestimable de cada home és la força que ens impulsa a superar les disparitats amb entusiasme i abnegació” [4].

Per un món més sa

En l’experiència actual de la pandèmia, descobrim que som germans, tots en el mateix vaixell, responsables els uns dels altres, que el nostre benestar també depèn del comportament responsable de tots [5]. La humanitat redescobreix el sentit de la interdependència mútua: una llar comuna, una cura comuna de la creació i de les persones que l’habiten. En la veritable fraternitat, l’individualisme i l’egoisme poden ser derrotats per la reafirmació que només la recerca del bé de tots pot conduir al meu bé. La pandèmia, en particular, ens ha ensenyat que la salut és un bé comú, de manera que, protegint la pròpia salut, es protegeix la salut de l’altre i de tota la comunitat.

Un tema que mereix una atenció especial és la salut mental severament provada en aquesta època de pandèmia. En aquest sentit, el Dicasteri per a la Promoció del Desenvolupament Humà Integral ha preparat un document, disponible al seu lloc web [6], titulat: ‘Acompanyar de persones en dificultats psicològiques en el context de la pandèmia COVID-19. Membres d’un sol cos, estimats per un sol amor’. El document ofereix alguns elements de reflexió per a les persones properes a les persones afectades per la pandèmia i per a tots aquells que estan cridats a acompanyar-los, tant a les famílies com als centres sanitaris.

És urgent tenir cura dels que han tingut cura de nosaltres. Els governs i els responsables de les polítiques econòmiques i sanitàries tenen la responsabilitat de garantir millors condicions de treball per als treballadors de la salut. Això requereix inversions econòmiques mesurades, prudents i ètiques, destinades a acompanyar el desenvolupament del potencial humà; així mateix, apunta la formació dels treballadors sanitaris en salut integral com a actiu de les persones i de la comunitat; això requereix la promoció de la prevenció, el tractament i la pedagogia per a l’educació integral de la salut.

També s’hauria de prestar una major atenció a les institucions sanitàries, en particular a aquelles que no reben el suport econòmic de l’Estat, com les de l’Església i les comunitats de fe, que en diversos racons de la terra, sovint remots, són l’únic mitjà per a garantir l’accés a l’atenció sanitària.

Les desigualtats en salut són injustes, però també es poden prevenir amb estratègies que tinguin com a objectiu garantir un accés igualitari a l’atenció sanitària, especialment per als grups més vulnerables i marginats. Una major equitat en la protecció de la salut al món només es pot aconseguir mitjançant un renovat compromís moral dels països amb més recursos per als més necessitats. És desitjable que es garanteixi una cobertura sanitària universal a totes les persones i a totes les comunitats. És un objectiu urgent que s’ha d’assolir per construir un món més just i saludable, un món millor, un món de pau que somiem i creiem que encara és possible [7].

 

El cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson
Prefecte del Dicasteri al Servei del Desenvolupament Humà Integral, en ocasió de la Jornada Mundial de la Salut 2021

_____________________

[1] Francesc, Missatge Urbi et Orbi – Nadal 2020, 25 desembre 2020.
[2] Nuova Carta degli Operatori Sanitari, n. 141
[3] Francesc, Missatge als participants de la XXXII Conferència Internacional sobre el tema: Affrontare le disparità globali in materia di salute, 18 novembre 2017.
[4] Francesc, Missatge als participants de la XXXII Conferència Internacional sobre el tema: Affrontare le disparità globali in materia di salute, 18 novembre 2017
[5] Cf. Francesco, Lett. enc., Fratelli Tutti, n. 32
[6] Cf. https://www.humandevelopment.va/it/news/2021/accompagnare-le-persone-in-...
[7] Cf. Ritorniamo a sognare. La strada verso un futuro migliore (Piemme, dicembre 2020) e Dio e il mondo che verrà (Piemme-LEV, marzo 2021), llibre-entrevista del Papa Francesc

“La utopia d’Arcadi Oliveres neix de l’Evangeli”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 (Laura Mor –CR) Home de profundes conviccions cristianes, vivia per “la causa del Regne de Déu”. És a dir, per fer possible la pau i la justícia en el món d’avui, des d’una opció clara i decidida pels més febles. Va treballar per denunciar i transformar les estructures que provoquen marginació i explotació, i per garantir els drets humans. La malaltia i la mort d’Arcadi Oliveres han fet evident que ha estimat i que s’ha fet estimar.

Des de Catalunya Religió, hem demanat a tres persones rellevants de Justícia i Pau Barcelona que valorin l’aportació que ha fet des d’aquesta entitat cristiana, que va presidir entre 2001 i 2014, així com el seu tarannà i carisma. El consideren un amic, un mestre, una persona capaç d’interpretar la realitat, de despertar consciències i de mobilitzar a l’acció i al compromís.

L’actual director en funcions, Eduard Ibáñez, parla de l’aportació que ha fet en la promoció de la cultura de la pau. El consiliari de l’entitat, Josep Maria Fisa, explica la seva experiència de fe en Jesús. I l’actual president, Eudald Vendrell, en valora la personalitat i dedicació a Justícia i Pau.

“Arcadi Oliveres és una de les persones que els darrers 30-40 anys ha fet més a Catalunya per la promoció de la pau, la justícia social i els drets humans”, apunta Ibáñez. Recorda la seva aposta per “una economia basada en el bé comú i en la fraternitat, i no en la recerca del màxim benefici i l’explotació”. I assenyala la banca ètica, el cooperativisme, la cooperació al desenvolupament o la renda bàsica universal com a grans temes que va promoure.

Ibáñez considera que un dels “principals mèrits de la seva llarguíssima trajectòria” és la capacitat de discernir allò que “cal denunciar i transformar” i de “despertar consciències de les persones i d’estimular opcions i compromisos a favor de la justícia social, dels drets humans, del desarmament”.

Una persona creïble que seguia l’evangeli de Jesús

Josep Maria Fisa subratlla que “la utopia social i política de l’Arcadi és una utopia que neix de l’Evangeli”. Més enllà de la vessant més “activista i de compromís social”, assegura que “dins de l’Arcadi hi ha un profund seguiment de l’evangeli de Jesús”.

Per a Fisa, i com a consiliari de Justícia i Pau, agraeix “el seu exemple, de viure l’Evangeli en la vida”. N’aplaudeix la coherència: “La utopia que ell ha predicat, l’ha viscut en la vida personal, familiar, en l’amistat...”. Assegura que “és una persona creïble, parlava amb autoritat, perquè el que deia, ho feia”. I conclou que aquesta utopia la feia “cada dia i amb les persones i els col·lectius” i buscava “en la societat, en les persones, en els moviments socials, aquells valors que són transformadors, i això és el que volia Jesús de Natzaret”.

Amb una capacitat de treball extraordinària

En la mateixa línia s’expressa Eudald Vendrell, actual president de Justícia i Pau. Parla de la seva capacitat d’escolta, la constància i l’esforç que l’han convertit “en un referent pel futur”. Diu que no vol parlar en passat: “Seguirem necessitant els seus treballs”. I defensa que “sempre ha estat radical en la defensa de l’Evangeli”.

Vendrell també recorda el seu treball infatigable “per estendre les causes d’aquests temps difícils que ens ha tocat viure”. I qui ha estat director de l’entitat, Eduard Ibáñez, concreta aquesta “capacitat de treball extraordinària”. Diu que “no ha tingut mai un no per ningú, acceptava totes les peticions que li cabien a l’agenda: totes les xerrades, pròlegs de llibre, direccions de tesis doctorals...”. Tasques que acceptava “amb generositat i empatia”.

Audiència General 7 d’abril 2021

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui m’agradaria centrar-me en la relació que hi ha entre l’oració i la comunió dels sants. De fet, quan resem, no ho fem mai sols: encara que no hi pensem, estem immersos en un majestuós riu d’invocacions que ens precedeix i que continua després de nosaltres.

‘Stella Maris’ lliura mones de pasqua a les tripulacions del Port de Tarragona

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Arquebisbat de Tarragona) Stella Maris Tarragona ha lliurat aquest dilluns de Pasqua, dia 5 d’abril, les tradicionals mones a les tripulacions atracades al Port de Tarragona.

Nova botiga Moda-Re de Càritas a Balaguer

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Bisbat d'Urgell) Càritas diocesana d’Urgell obrirà, el proper dia 12 d’abril, la nova botiga “Moda Re” a Balaguer. Moda Re és un projecte conjunt de totes les Càritas d’Espanya per desenvolupar noves estratègies amb el tema del residu tèxtil. Aquesta nova botiga, situada al carrer Barcelona de Balaguer, ha de permetre consolidar el projecte d’inserció laboral de Nougrapats, amb dos nous llocs de treball d’inserció i en ella s’hi pot trobar tot tipus de roba de segona mà, complements de vestir i diversitat d’objectes per a la llar.

Amb aquest nou pas de desplegament territorial del projecte Grapats, Càritas d’Urgell, es reafirma en el seu compromís amb la inserció laboral de les persones amb risc d’exclusió i amb la sostenibilitat del planeta, d’acord amb allò que el Papa Francesc demana a “Laudato si”.

La nova botiga s’ha pogut posar en marxa gràcies a la col·laboració econòmica de Càritas Espanyola i de la Fundació canònica “Llar Cristiana Maria Maestre” del bisbat d’Urgell.

Bicicletes per una ciutat més inclusiva i solidària

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Solidaritat SJD) Bici Sense Edat és una iniciativa que, mitjançant un programa de voluntariat, té com a objectiu, retornar la capacitat d’anar en bicicleta a la gent gran i a persones amb dificultat de mobilitat que ja no poden fer-lo per elles mateixes.

Aquesta senzilla però innovadora activitat, és possible gràcies a la utilització d’un tricicle amb assistència elèctrica a la pedalada. Està especialment adaptat per dur passatgers i el condueixen persones voluntàries realitzant passejos a l’aire lliure. Usuàris i usuàries de la Llar Residència ja ho han pogut gaudir i, en els pròxims dies, ho faran les persones ateses a l'Hospital de Dia i al centre sociosanitari de Sant Joan de Déu a Esplugues.

Amb aquest servei, s'amplia i millora la mobilitat, la reconnexió amb l’entorn, les relacions humanes, l’intercanvi generacional, el reforçament de la confiança, el vincle social amb la nostra societat, es lluita contra la solitud no volguda i, en termes generals, es millora el benestar emocional de les persones usuàries. Una manera saludable de promoure l'envelliment actiu i el bon tracte a la gent gran i les persones amb problemes de salut mental.

En aquest cas, a Sant Joan de Déu Serveis Sociosanitaris la iniciativa ha estat promoguda per la ONG Sant Just Solidari i ha comptat amb la participació d'alumnat de 4t de l'Institut de Sant Just, que estan realitzant amb aquestes dues entitats un projecte d'Aprenentatge Servei (ApS).

Sant Joan de Déu Serveis Sociosanitaris ofereix una assistència integral a persones que necessiten un suport significatiu en la seva autonomia i una atenció important dirigida a les seves limitacions i al seu estat de salut, ja sigui per pèrdua de capacitat física, psíquica o intel·lectual. Integra una unitat d'Estada Llarga Psicogeriàtrica, una unitat d'Estada Mitjana Polivalent, un Hospital de Dia que ofereix activitats diürnes i una Llar Residència.

Ens cal la teva intel·ligència i agudesa. La teva capacitat d’ordenar i donar significat a la informació. Has sabut discernir: envoltat de banalitat, ens has regalat una mirada profunda.

Ens cal la teva constància i tenacitat, la voluntat de treballar i la dedicació desinteressada. I el teu tarannà afable. Ens cal el teu somriure despert, amable, bondadós.

Has mort enmig d’una pandèmia i en temps Pasqual, Arcadi. Un temps que ens recorda com has il·luminat els altres. Ens cal la teva esperança. Ens cal el teu compromís.

Resurrecció digital i resurrecció cristiana

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En aquesta nova píndola reflexiva de la Fundació Joan MaragallDavid Jou Francesc Torralba presenten un dels diàlegs fe i cultura, que l'evolució científica i la revolució tecnològica han suscitat: "Ara que és temps pasqual, ens preguntem què és la resurrecció digital i com, des del cristianisme, i tenint present la idea de la resurrecció cristiana, l'hem d'entendre i pensar. Què comparteixen? Què les delimita?

Josep M. Garrell: “No tinc cap dubte del servei de la Universitat Ramon Llull en la propagació de l'humanisme cristià”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Jordi Llisterri –CR) El rector de la Universitat Ramon Llull (URL) va ser escollit primer president de la Strategic Alliance of Catholic Research Universities (SACRU). És una nova xarxa formada per vuit universitats catòliques o d’inspiració cristiana per promoure la recerca i la col·laboració a partir de la pròpia identitat. Josep Maria Garrell és rector de la URL des del 2012, renovat el 2016 i el 2020. La SACRU és un dels projectes de dimensió internacional en què ha participat des de l’àmbit universitari. 

-Com neix la SACRU?

La idea és molt senzilla: som universitats o catòliques o d’inspiració cristiana, amb realitats i contextos absolutament diferents. Però compartim com a missió essencial fomentar qualitat i la recerca, feta des de la nostra pròpia identitat dels valors de l’humanisme cristià.

Totes aquestes universitats ens trobem agrupades a través de la Federació Internacional d’Universitat Catòliques (FIUC). La FIUC és una associació molt gran i amb universitats molt diverses. Més grans, més petites, més locals, més globals. La mateixa FIUC anima a que hi hagi aproximacions sectorials per fer coses estratègicament concretes, com és una aliança d’universitats com la SACRU. Alhora, de vegades no es té present que les universitats com les nostres fem recerca. Per tant, la SACRU també és un instrument de col·laboració i de visualització.

Hi ha una paraula que es va repetint en tots els documents de la SACRU: el bé comú. És una de les coses que sempre ens ha de moure i que no hem d’oblidar..

-El bé comú sempre apareix als documents de la SACRU associat a l’excel·lència o la globalització. Són termes compatibles?

Les universitats que formem la SACRU són molt globalitzades. Per exemple, a la URL tenim un vint per cent d’estudiants internacionals. La globalització va molt de la mà de l’excel·lència, de la qualitat. I això no és en absolut incompatible amb tenir present el bé comú en tot allò que fem. Si no fas que l’activitat sigui atractiva i competitiva a nivell internacional, les teves dades de globalització baixaran. L’excel·lència és ser competitius, maximitzar la qualitat. Perquè un estudiant surt del seu país d’origen i ve aquí a fer el grau o un màster? Senzillament perquè considera que la qualitat formativa que trobarà aquí és una inversió de futur. Sense una oferta formativa de qualitat i una recerca de qualitat difícilment seràs competitiu a nivell internacional.         

-Per què aquestes vuit universitats?

La idea sorgeix de la Universitat Catòlica de Portugal ja fa uns anys i el primer nucli és europeu amb la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà i la URL. Després s’amplia amb el Boston College per les relacions que ja hi tenim amb el campus d’excel·lència internacional. Amb Europa i EUA, busquem realitats similars als altres continents perquè abasti tot el planeta. Així s’hi van afegint la Pontifícia Universidade Católica do Rio de Janeiro, la Pontificia Universidad Catòlica de Chile, l’Australian Catholic University i la Sophia University del Japó. Sense ànim de ser ni tancats ni excloents, en la fase constituent és millor que sigui un grup petit perquè sigui manejable. Cal donar-nos uns anys per posar-ho en marxa i comprovar que som capaços d’executar una aliança d’aquesta naturalesa i amb aquesta diversitat.El 2018 signem una carta constituent a Lisboa i el 2019 es fa la primera trobada anual a Barcelona  El 2020 hi havia la trobada a Milà, però ja la vam haver de fer virtual. És en aquesta trobada en la que arrenquem formalment amb l’elecció de càrrecs i la presidència que obre la URL.

 

“EN UN JARDÍ, PLANTA LA GESPA I AL CAP D'UN ANY VEURÀS ON HAS DE POSAR ELS CAMINS QUE LA GENT T’HA ANAT MARCANT”

 

-Aquest tipus d’estructures internacionals es tradueixen en coses tangibles a les universitats?

La SACRU ens ha de portar a moltes coses tangibles. Els resultats els veurem a poc a poc. Ens agradaria veure resultats en activitats de recerca conjunta. Ens agradaria tenir programes de mobilitat d’investigadors i d’estudiants del doctorat. Ens agradaria explorar les possibilitats de fer programes formatius conjunts especialment en els postgraus... Estem al principi. Però per exemple un dels grups que està treballant al voltant dels efectes de la Covid ja tenen en marxa dos informes que haurien de veure la llum properament.

-Hi ha quatre grups de treball constituïts: recerca, educació superior, Covid i família. Què han d’aportar els quatre grups de treball?

Els grups de treball es troben per col·laborar i desenvolupar projectes conjunts que generin recerca de manera conjunta.. Essencialment els grups de recerca generen coneixement, que pot ser més aplicat o no tan aplicat. Per tant, poden arribar a proposar determinades solucions o poden generar coneixement en temes generals. I això s’ha de publicar. I no parlo només de publicació científica sinó de la disseminació social dels resultats de l’activitat de recerca.

Ja tenim aquesta experiència amb el nostre projecte de campus d’excel·lència internacional Aristos Campus Mundus que formem amb Comillas i Deusto. Amb un compromís institucional, anem a definir uns instruments, anem a fer unes propostes a la nostra comunitat, preguntem, veiem com ho accepta i s’ho fa seu i què és el que ens proposa. I deu anys més tard algunes de les coses que vam escriure les hem estat fent, altres no, i n’hem fet algunes que no estaven escrites. Hi ha una analogia que també serveix per la SACRU. Si tu has de fer un jardí, el més savi és plantar la gespa i el primer any no fer cap camí. Al cap d’un any veuràs on has de posar els camins perquè la gent te’ls ha anat marcant. El compromís institucional és necessari; però després s’ha de veure quin grau de receptivitat. La recerca no es dirigeix. La recerca s’acompanya. Es reforça posant incentius.

És el que ja ha passat amb el grup de treball de família de la SACRU. És una iniciativa d’un investigador de la nostra Universitat que es constitueix coincidint amb l’Any de la família declarat pel papa Francesc.

 

“LA NOSTRA IDENTITAT, L'HUMANISME CRISTIÀ, PIVOTA AL VOLTANT D'UN PROFUND RESPECTE CAP A TOTS I CAP A TOTHOM”

 

-La presentació de la SACRU té molt marcat l’eix de la identitat i fa referències a la Laudato Si’ del papa Francesc, o la Doctrina Social de l’Església. Quina és la definició comuna d’aquesta identitat cristiana?

No hi ha hagut cap reunió en la qual no s’hagi parlat d’aquest aspecte. La nostra identitat, l’humanisme cristià, pivota al voltant d’un profund respecte cap a tots i cap a tothom. A la universitat estàs acollint tota la gent independentment del que pensi, demanant evidentment respecte cap al que ens uneix. És una manera de ser, és una manera de viure, és una manera d’entendre l’activitat a la universitat. A la URL, la inspiració cristiana és una cosa que es porta molt en el que és ordinari, en el que és freqüent, en el que és comú, amb naturalitat. Una manera d’enfocar la mateixa relació humana. I entre totes aquestes universitats ens hem trobat molt còmodes,. En els seus països d’origen són els universitats de referència molt reputades i cap d’elles, la Llull tampoc, nega què és ni ho amaga, sinó que ho diu explícitament. Ho fa amb absoluta naturalitat i, insisteixo, respecte. Així ho recull el propi nom de l’Aliança amb les dues expressions: a part del qualificatiu d'estratègic, hi ha catòliques i hi ha recerca.

-Tot aquest treball acadèmic també pot fer un servei a l’Església?

Jo crec que sí. Sense cap mena de dubte. El papa Francesc ens convida a una església en sortida i a tot el que fa referència a les fronteres. Quan un treballa en una universitat tan globalitzada, la frontera de l’Església l’acostumes a tenir a dins. Conseqüentment nosaltres treballem conjuntament a nivell internacional com una manera de portar el missatge evangèlic a llocs on potser no arribaria. No tinc cap mena de dubte del servei que fem com a universitats en la propagació dels valors de l’humanisme cristià. Cap dubte. I quan això ho fas en xarxa amb d’altres el que permet essencialment és aprendre. No són sumes: el resultat és multiplicatiu. Portar la nostra pròpia identitat com ja estem fent en el món local, en aquest entorn acadèmic, científic, i visualitzar-nos conjuntament és bo. Puc assegurar que a Austràlia se’n parla poc del que fa a la URL. Ara bé, si ens aliem amb una universitat d’allà i treballem conjuntament, de la mateixa manera que ara estic parlant de l’Australian Catholic University, allà es pot estar parlant del Sacro Cuore di Milano, del Boston College o de la URL.

 

“SOM PART DE L'ESGLÉSIA I L'ESGLÉSIA AIXÍ HO VALORA”

 

-Per què és tan important la projecció internacional de la URL?

En l’entorn acadèmic has d’invertir temps, en construir xarxa d’aliances. No hi ha fronteres. Ara diem que la Covid ha tancat fronteres. Sí. I simultàniament ha obert la xarxa. Abans un professor visitant no te l’imaginaves sense fer-lo venir aquí. Ara ens imaginem professors visitants que no vindran físicament, però que hi seran. S’està parlant més que mai de la internacionalització a casa. Ja sabem que és molt bo que els estudiants tinguin una experiència internacional, una experiència essencialment de vida, d’aprenentatge cultural, de respecte. Però també és evident que no tothom ho pot fer. Ara podem incorporar aquesta visió internacional de manera estructurada en el pla formatiu dels estudiants. El que abans ens feia pànic o mandra ara ho pots provar. No tot el que ens ha portat la pandèmia a aquest nivell es mantindrà. Però hi ha coses que han arribat per quedar-se.

-Si hi ha una institució clarament internacional és l’Església catòlica...

Evidentment. Es veu claríssim que té una penetració mundial a tot arreu i tractant reptes internacionals. Per exemple, el bé comú es té present en el desenvolupament tecnològic i molt concretament la intel·ligència artificial. Doncs no se sap, però el Vaticà ha organitzat seminaris d’experts sobre aquests temes.

Les universitats som un claríssim instrument privilegiat per fer-ho. La nostra tasca ordinària pot traslladar els valors de l’humanisme cristià a llocs on potser mai arribaria aquesta visió. I en això som part de l’Església i l’Església  així ho valora. I això ho volem fer ara també amb la recerca des d’una aliança d’universitats de qualitat amb prestigi.

 

“L'OBJECTIU NO ÉS NOMÉS QUE LA URL FORMI ELS MILLORS PROFESSIONALS DEL MÓN, SINÓ QUE FORMI ELS MILLORS PROFESSIONALS PER AL MÓN”

 

-L’any 1991 es va crear la URL federant institucions de titularitat catòlica, però definint-se com a universitat d’inspiració cristiana i no catòlica. Això amb els anys ha demostrat que va ser un encert?

La creació de la URL va ser un encert. Com és sabut, va ser una idea del cardenal Narcís Jubany. L’ideari diu que els fundadors volien una universitat lliure –que es pugui regir per si mateixa– i d’inspiració cristiana. Hi havia institucions que depenen de congregracions religioses com la Companyia de Jesús o els Germans de les Escoles Cristianes, altres de la Diòcesis , i tot això és l’Església. No es podia fer una cosa asimètrica, d’uns o altres, i aquell moment de la necessitat em van fer virtut.

Ara es faria així?

 La veritat és que no sé dir com es faria avui, però si que puc confirmar que el model funciona.. No m’agrada acontentar-me amb l’objectiu que la Universitat Ramon Llull formi els millors professionals del món, sinó que formi els millors professionals per al món, que és una mica diferent. M’explico? I a partir de la nostra pròpia identitat, amb aquesta actitud oberta acollidora, estàs traslladant una manera d’entendre la humanitat, la persona, en molts sectors que no arribaria. Nosaltres ho fem arribar. Per tant, és que el model funciona.

 

“EN LA PASTORAL LA UNIVERSITAT TÉ INSTRUMENTS DIFERENTS QUE ELS QUE TENEN LES PARRÒQUIES”

 

-Com a totes les universitat, l’organigrama de la URL té les comissions habituals en l’àmbit acadèmic però també té una comissió pastoral. Com treballeu en aquest àmbit?

M’agrada parlar d’això. Hi ha un vicerectorat que s’ocupa dels Afers Religiosos del qui depèn una Comissió de la Pastoral Universitària. Va ser una decisió que vam prendre quan vaig començar com a rector i he intentat anar a totes les reunions de la comissió. Cada institució que forma la URL té la seva pròpia pastoral i sempre hi havia hagut una certa coordinació. El que no hi havia és un instrument per posar conjuntament damunt de la taula i per compartir les inquietuds, neguits, necessitats i bones pràctiques. Per exemple, això ens ha permès donar una resposta conjunta per contribuir al Pla Pastoral Diocesà de Barcelona, cosa que abans hauríem fet d’una manera separada.

La Comissió de Pastoral és molt rica perquè veiem una activitat de pastoral universitària amb una oferta molt diversa. El que hem de fer és obrir una mica la ment i incloure dins d’aquest treball coses que potser abans no hi estaven incloses. Dos exemples. El confinament ha portat a l’entorn de l’activitat pastoral a fer tota mena de suport a molta gent que estava evidentment desorientada. Això no és exactament  activitat de pastoral Un altre exemple. S’han posat en els plans d’estudis assignatures que en el fons el que volen fer és que davant de la vida professional et faci preguntes a propòsit de si tot val o no val i anar-les contestant des d’un punt de vista dels valors de l’humanisme cristià. Això es complementa amb l’activitat pastoral. Té molta eficàcia que, per intentar resoldre el que sigui de la futura activitat professional, de sobte et preguntis: Això sí? O això? I fer-ho des d’un punt de vista que és respectuós amb tothom.

La Comissió de Pastoral durant aquests anys hem après els uns dels altres. Hem visualitzat que hi ha formació i una multitud d’instruments per oferir. A la URL hi treballem 2.000 persones, hi ha més de 20.000 estudiants, un campus absolutament distribuït, una institució gran i complexa de gestionar... I quan diferents persones que porten un mateix tema als diferents centres es troben més enllà de quan el rectorat els convoca, és que alguna cosa va bé. Perquè veuen el valor de compartir el que estem fent. I en aquest àmbit ha passat.

També he parlat molt d’aquest tema amb el cardenal Joan Josep Omella. L’hi he d'agrair enormement que ha vingut un cop a l’any a reunir se amb aquesta comissió. Hi ha pogut traslladar quina és la seva pròpia preocupació. I ha pogut escoltar què diu el termòmetre sobre la situació. Crec que ha estat un diàleg absolutament fecund. També evidentment ho hem fet el bisbe Sergi Gordo que va ser professor de la URL.

-A la universitat, l’interlocutor que tens a davant té un nivell que no pots resoldre només amb una estampeta i un parenostre.

La Universitat té instruments diferents que els que tenen les parròquies, i la pastoral s’ha d’adaptar a aquest context. S'ha de fer arribar aquesta manera de veure la vida respectant el qui tens davant. Ho has de fer arribant molt al cor. Per exemple hi ha molta activitat pastoral que vehicula l’activitat al voltant del voluntariat o de la cooperació internacional. La immensa majoria de les persones que hi participen quan acaben dient que ha estat una experiència transformadora. Està bé de sentir-ho.

 

“HI HA GENT QUE DIU QUE ÉS UNA DE LES PRIMERES VEGADES QUE ES CONFRONTEN AMB PREGUNTES IMPORTANTS, AMB PREGUNTES VITALS”

 

-Hem parlat molt de l’estructura i poc de les persones. Quina realitat us trobeu en l’àmbit pastoral?

Hi ha de tot. Com a universitat de mida mitjana estadísticament reflexa el que hi ha a la societat. Per tant, hi ha gent que el fet religiós no el coneix i hi ha gent que el fet religiós el practica.

-Potser els joves tenen més coneixement, però menys prejudicis?

En l’entorn acadèmic per contestar això rigorosament caldria fer un estudi. Que ens diu l’olfacte? Hi ha de tot, però quan organitzem determinades activitats hi ha acollida. Hi ha molta gent amb inquietuds espirituals, transcendents. Hi ha gent amb referents del cristianisme familiarment o personalment. El que m’arriba és que quan organitzem activitats ni ens quedem sols, ni tampoc tenim una participació majoritària. Ens adaptem a això. I en les activitats pastorals, en sessions, en programes hi ha gent que diu que és una de les primeres vegades que es confronten amb preguntes importants, amb preguntes vitals. I ho diuen des del reconeixement i l’agraïment.

Sense fer cap estadística, i com a experiència personal, és veritat que cada vegada hi ha més gent a la qui has d’explicar coses que amb la meva generació no calia ja que eren fets culturals compartits. L’important és que, com Europa, no renuncien al que és la cultura cristiana que l’ha vist néixer. Com evoluciona no ho puc dir. Ara bé, hi ha gent que va a la universitat per coses molt pràctiques; però hi ha gent que sense renunciar a la futura ocupabilitat hi va per obrir-se la ment i fer-se preguntes. I habitualment la gent amb aquesta edat està receptiva i respectuosa. I si nosaltres no fem això en un ambient universitari, no es faria. La URL som una part de l’Església que pot fer això i també reclamem que se’ns reconegui que ho fem.

-El 2019 vau nomenar Oscar Mateoscom a delegat del rector per a l’impuls de l’Agenda 2030, centrat en el Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. Quina és el implicació de la URL en aquest àmbit? 

En les institucions hi ha coses que han de ser transversals, i els ODS ho són. Però si vols que sigui a tot arreu hi has de dedicar una unitat específica que t’ho recordi cada dia. Vam veure que les nostres institucions feien moltes coses, però que com a universitat en el seu conjunt ni ho coordinàvem ni ho explicàvem. El que hem d’aconseguir és que el ODS hi siguin en l’ordinari, que no sigui extraordinari i que no quedi als marges. Ara hem signat els compromisos en la lluita contra el canvi climàtic. Anem avançant i sobretot hem pres consciència col·lectiva de les moltes coses que es feien i de les que ens queden per fer.

 

“NO TENIM NI CLIENTS NI ACCIONISTES”

 

-Acabem amb un tema que cada vegada centra més el debat social. L’oposició de la titularitat pública a la titularitat privada.

Nosaltres som una universitat d’iniciativa social sense afany de lucre. No tenim ni clients, ni accionistes. Tenim alumnes i tenim patronats. I amb tot el respecte cap a la resta del món. Però no ens podem sentir còmodes amb el significat concret que alguns donen al terme privat i al que ho associen. És clar que jurídicament parlant som una fundació privada sense afany de lucre. I vam ser la primera universitat privada creada a l’Estat. Nosaltres el que defensem és un sistema universitari únic però divers. I divers no només per naturalesa jurídica. Per exemple, la Universitat Politècnica, la Universitat Autònoma o la Universitat de Lleida són de titularitat pública però no tenen res a veure.

 No em sento còmode quan algú pretén fer aquesta separació pública-privada de manera excloent. L’ús de la paraula universitat és per a tots. I si vols distingir una universitat generalista d’una especialitzada, parlaràs de generalistes i especialitzades. Per tant, si vols parlar de les universitats públiques digues universitats públiques, però no utilitzis la paraula universitats per referir-te només a les públiques. Perquè és un llenguatge excloent. El sistema universitari català és de 12 universitats.

En això es va avançant. Per exemple, el projecte de Llei de Ciència de Catalunya aprovat pel Govern  aquest darrer any 2020 ja és absolutament integrador i defineix com a agents de recerca les universitats independentment de la seva naturalesa jurídica. Anem avançant. Però a vegades dol perquè crec és un debat que no ens porta enlloc perquè no respon a una realitat. A Catalunya gràcies n’hem tingut durant moltes dècades a la iniciativa social. No podem renunciar com a país a aquest valor genèric de l’emprenedoria. I quan creues fronteres deixa d’importar qui fa el què. L’important és el què es fa i amb la qualitat que es fa. No el titular del servei.

És un tema que ens preocupa, no només com a universitat, sinó perquè és una falta de respecte cap als ciutadans que se’ls exclou quan exerceixen la llibertat d’escollir on formar-se. Quan s’utilitza aquest llenguatge excloent i simplista, no estàs excloent la nostra universitat, estàs excloent a ciutadans que han decidit estudiar aquí i que es mereixen un respecte. Jo crec que aquest país no ha celebrat determinats debats que li caldrà fer si vol ser respectuós, competitiu, i compatible amb el món.

Mor Arcadi Oliveres, expresident de Justícia i Pau

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR/Justícia i Pau) Aquest dimarts al migdia ha mort a casa seva, a Sant Cugat, l'expresident de Justícia i Pau (2001-2014) Arcadi Oliveres Boadella. Després que el passat mes de gener se li diagnostiqués una malaltia terminal, Oliveres, que tenia 75 anys,  ha volgut acomiadar-se de tants amics i amigues com ha pogut i ha rebut més de set mil missatges d’agraïment i d’estimació. Ha viscut aquest temps amb una gran fermesa i confiança, sentint-se molt estimat i acompanyat de la família i dels amics. 

El funeral tindrà lloc a l’Església del Convent dels Caputxins de Sarrià. Ateses les restriccions sanitàries, la seva família desitja fer el comiat en la intimitat, amb el seu entorn familiar, les seves amistats més properes i una petita representació dels diferents grups i institucions on l’Arcadi va tenir una major implicació. 

Mestre de militància i referent moral

“Totes les persones que formem part de Justícia i Pau estem commogudes per aquesta pèrdua. Però, a la vegada, profundament agraïdes per tot el que l’Arcadi ha donat a l’entitat i pel seu extraordinari i generós lliurament a la causa de la pau, la justícia social, els drets humans i la solidaritat, sota la inspiració de l’Evangeli”. Així han informat de la seva mort des d'aquesta entitat, de la qual va ser membre actiu des de 1981. 

Economista, activista social i defensor dels drets humans, ha estat “un veritable testimoni i mestre de militància i referent moral indiscutible”, en paraules d’Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau fins fa poques setmanes. Des de l’entitat asseguren que “tothom el reconeix com una persona, senzilla, d’una gran bondat, un mestre que ha transmès el seu missatge amb coherència”.

Durant la seva militància va oferir milers de xerrades i intervencions en els mitjans i la seva incansable implicació en campanyes cíviques durant més cinquanta anys, han deixat una empremta molt profunda. Nombroses persones, entre elles moltes de joves, s’han sentit impactades pel seu testimoni i s’han compromès en itineraris vitals en favor d’un altre món, més just i fraternal.

Participació en moviments socials i cristians

Arcadi Oliveres Boadella neix a Barcelona l'any 1945. Estudia als Escolapis del carrer Diputació, on té com a professors Lluís Maria Xirinacs i Francesc Botey, entre d'altres.

Estudia Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i des de molt jove ja destaca pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. Així, des de l'any 1966 s'implica molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d'Estudiants, i participa en la famosa "Caputxinada".

L’any 1974 comença la seva militància a Pax Christi, organització internacional catòlica dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, que juntament amb Justícia i Pau, desplega diverses campanyes d’oposició a la pena de mort en els últims anys del franquisme, tot intentant, sense èxit, la commutació d’algunes penes de mort mitjançant la intercessió del Vaticà.

En una de les rutes europees de joves que organitza Pax Christi, l’any 1974, a Londres, coneix la seva dona, Janine Künzi, amb qui contrau matrimoni l’any 1975. D’aquest matrimoni neixen quatre fills: Bernat, Arnau, Marcel i Albert. Marcel mor l'any 2011 per una greu malaltia, als 28 anys.

L’any 1980, comença a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. L'any 1992 s'ubica al campus de Bellaterra.

Incorporació a Justícia i Pau

L’any 1981 comença a militar a l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau. El qui llavors era el president de Justícia i Pau, Joan Gomis, li encarrega un informe econòmic amb relació al 0,7% del PIB d’ajut al desenvolupament. Aquesta col·laboració marca l’inici d’una estreta vinculació de l’Arcadi Oliveres amb Justícia i Pau que dura fins a la seva mort.

Trajectòria i missatge d'Arcadi Oliveres

Tots aquests anys, l’Arcadi Oliveres dedica les seves energies a múltiples qüestions en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. Destaca especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor de la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.

Concretament, algunes activitats destacades són la seva activa implicació en la primera gran campanya en favor del 0,7% (1981-82), en la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983), en la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), en la constitució de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (també el 1984), en la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària” (1985), en la campanya contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN (1986), en la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). També destaca el seu paper en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), en la gran campanya en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), en la promoció de la banca ètica a Catalunya (1999), o en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (2003).

Durant les tancades d’immigrants a diverses esglésies de Barcelona de l’any 2001 destaca, juntament amb altres persones, pel seu important paper com a mediador entre els col·lectius d’immigrants i l’Administració. Així ho va explicar Arcadi Oliveres en aquesta entrevista a Catalunya Religió quan es commemoraven 10 anys d’aquelles concentracions. Entre les entitats que van donar als concentrats hi havia Justícia i Pau, que Oliveres presidida en aquell moment:

Els anys successius el seu activisme s’incrementa de forma exponencial. A més d’impulsar el treball de les organitzacions que presideix, molt particularment Justícia i Pau, el seu ritme de conferències per tot Catalunya, i també a fora, es multiplica, amb una mitjana de dues o tres conferències diàries, a més d’intervencions als mitjans de comunicació, en entrevistes, tertúlies, etc. 

L'any 2011 desplega una extraordinària activitat amb motiu de les mobilitzacions del 15-M, impartint desenes de conferències en les diferents places públiques i altres llocs on es van fer "acampades" ciutadanes i oferint innombrables entrevistes a mitjans de comunicació amb relació a aquest moviment.

Tota aquesta activitat és simultània amb la docència, que integra en la seva tasca militant, com a professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB fins a la seva jubilació l’any 2016, així com professor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats.

El 10 d'abril de 2013, juntament amb la benedictina Teresa Forcades, presenta una plataforma política denominada ‘Procés Constituent a Catalunya’, orientada a esdevenir un moviment polític de confluència de forces d’esquerres.

L'any 2015 s’estrena el documental Mai és tan fosc, produïtper Únicamente Severo amb la col·laboració de Justícia i Pau, centrada en la vida i militància d'Arcadi Oliveres.

Paraules d’Arcadi

La seva mort coincideix amb la publicació, el passat mes de febrer, del llibre Paraules d’Arcadi. Què he après del món i com podem actuar, d’Angle Editorial. El llibre recull els conceptes que han acompanyat el discurs d’Arcadi al llarg de la seva vida, com són el capitalisme, el pacifisme, les persones refugiades, la guerra, la democràcia, els diners o el canvi climàtic, actualitzat amb altres conceptes que conformen els esdeveniments més recents, com són els populismes, la pandèmia o els presos polítics. El llibre analitza fins on hem arribat i què cal tenir en compte si el que volem és poder construir una vida digna que tingui en compte el futur del planeta i la pròpia supervivència.

Ha estat col·laborador regular de les revistes Canigó i Serra d'Or, del Diari de la Pau i el Diari de Sant Cugat i col·laborador periòdic del diari Avui, i ha participat en més de 60 llibres i publicacions.

El web missatges.arcadioliveres.cat continuarà obert per tal de recollir tots els missatges que se li vulguin fer arribar.