Encontre telemàtic de directors dels seminaris i delegats de clergat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat d’Urgell) Les II Jornades per a Directors espirituals de Seminaris i Delegats per al Clergat, s’han celebrat enguany de manera telemàtica. Sota l’organització de la Comissió Episcopal per al Clergat i els Seminaris de la Conferencia Episcopal Espanyola, van tenir lloc els dies 11 i 12 de febrer

Es va tractar monogràficament de “L’accídia i la fortalesa en la vida espiritual dels sacerdots”. Van ser presidides per Joan-Enric Vives, arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió episcopal, i per Jesús Vidal, Vicepresident de la Comissió, amb la presència de Julián Barrio, arquebisbe de Santiago, Eusebio Hernández bisbe de Tarazona, i de Francisco Cerro arquebisbe de Toledo, així com Salvador Cristau, bisbe auxiliar de Terrassa i ponent. Van estar ajudats pels dos directors dels secretariats de la comissió Juan Carlos Mateos i Sergio Requena.

Amb més de 50 participants que es van unir a la retransmissió zoom, les 4 ponències centrals van anar a càrrec de Jean-Charles Nault OSB, abat de l’Abadia benedictina de Saint-Wandrille, a la Normandia, des de 2009, que ha estudiat i aprofundit amb una tesi doctoral sobre l’accídia, i una ponència del bisbe auxiliar de Terrassa i membre de la Comissió, Salvador Cristau, rector del Seminari de Terrassa.

L’accídia com a pecat capital contra la caritat segons sant Tomàs d’Aquino, fou tractada en el seu significat i interès per a la vida cristiana, també segons la lògica de l’Encarnació, en el document central del magisteri del Papa Francesc “Evangelii Gaudium”, l’accídia en la vida sacerdotal i l’acció evangelitzadora com a antídot contra l’accídia.

Lluc Torcal racconta il Monastero di Poblet

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Generalitat de Catalunya) Lluc Torcal, procuratore generale dei Cistercensi e monaco di Poblet, racconta l’Abbazia di Santa Maria di Poblet. Fondato nel XII secolo nel sud della Catalogna, Poblet non solo è considerato un autentico gioiello storico e architettonico –nel 1991 fu dichiarato Patrimonio dell’Umanità dall’UNESCO- ma è anche il più grande complesso cistercense abitato nel mondo.

La Bíblia vista amb humor?

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galería de imágenes

(Glòria Barrete –CR) Enric Arenós Cortés va començar a dibuixar quan tenia quinze anys, i en porta seixanta-cinc fent-ho. Quique, que és el nom amb el qual signa els seus dibuixos i acudits, compta amb més de trenta-mil dibuixos que s’han anat publicant en més d’un centenar de revistes i diaris, alguns d’ells de temàtica religiosa. Aquest enamorat de dibuixar sobre paper i amb tinta xinesa ha publicat, junt amb el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, el llibre La Bíblia vista amb humor, un llibre de dibuixos humorístics que repassa l’Antic i Nou Testament. 

En un principi no pensava fer cap llibre, afirma Quique, però quan va veure que alguns dels seus dibuixos publicats tenien una certa continuïtat va decidir-se a compilar-los en un llibre afegint-ne alguns altres. L’obra, que compta amb 222 dibuixos, més el de la portada i contraportada, va ser presentada al CPL. “Els hi va agradar molt la idea i van decidir fer dues edicions, una en català i una altra en castellà”.

En el Nou Testament Quique no va trobar grans problemes pels dibuixos, “perquè més o menys els passatges són força coneguts”. A l’Antic Testament, però, calia utilitzar només aquelles seqüències que formen part de l’imaginari popular. “No pretenc aprofundir sobre qüestions teològiques, sinó il·lustrar passatges que ja són coneguts i són fàcils de comprendre”. El llibre, que li ha comportat molta feina, ha estat una història afegida a les moltes que en Quique actualment té en dansa. “M'ha dut un cert temps perquè aquest tipus d'obra no respon a temporalitzacions”, afirma. Marcar-se una data de sortida, creu el dibuixant, hagués produït “una quantitat de dèries i desficis que haguessin estat insoportables”.

Abans, però, s'editaven molts llibres d'acudits i dibuixos. Malgrat el boom d’aquestes obres en el passat Quique reconeix que el més interessant sempre ha estat anar publicant les il·lustracions a la premsa. “Un llibre d'acudits o dibuixos, per la feina que suposa, no dona el resultat esperat comercialment”. 

Els dibuixos de Quique Arenós, explica el monjo de Montserrat i prologuista del llibre, Josep Miquel Bausset, “ja formen part d’una gran quantitat de revistes, com Saó, Catalunya Cristiana, Vida Nueva, Familia Cristiana, Más i Hogar 2000, i com els diaris Ya, Pueblo, Aragón Exprés, Las Provincias, Mediterráneo, o Valencia Fruits.

La única censura que s’ha autoimposat en aquest llibre és que en el Nou Testament no entraria en la passió i mort de Jesucrist, “per respecte”. Algun dibuix ha fet durant la seva trajectòria sobre això però no humorístic ni satíric. “Aquest acudit tampoc l'he inclós perquè volia acabar-ho abans d'entrar en el moment de patiment”. Malgrat el total respecte amb el qual sempre ha treballat Quique, reconeix que a algun lector algun dibuix no li ha sentat bé, “però això passa sempre”. 

Reformulant acudits 'incòmodes'

Parlar amb Enric Arenós és parlar també de tota una vida i èpoques dedicades a l’humor gràfic. Quique recorda que hi havia un temps en que la gent escrivia cartes a les redaccions de les revistes. “En tinc una bona col·lecció”. Va estar quaranta-dos anys publicant setmanalment a la revista Vida Nueva, on hi va publicar uns cinc mil dibuixos. “El director de vegades m'enviava algunes cartes dels lectors que es queixaven d'alguns acudits que jo publicava”. Els bisbes també es queixaven, reconeix, “tot i que els bisbes no escrivien cartes sinó que actuaven”. I és que malgrat la revista Vida Nueva no depenia dels bisbes, Quique explica que “sempre hi havia la guillotina del bisbe que controlava aquestes qüestions”.

A tall d’anècdota Enric Arenós ens confessa una de curiosa amb el cardenal Tarancón. Quique, que és de Vila-real, al nord de Castelló, passejava un dia amb la seva dona quan va veure al cardenal Tarancón a la terrassa d’una casa on s’hi allotjava. Quique va decidir entrar a saludar al cardenal i presentar-se. Aleshores el dibuixant col·laborava a Vida Nueva setmanalment. “Quan em vaig presentar el cardenal em va reconvertir algunes qüestions que jo havia il·lustrat en forma d'acudits. No va poder-se estar de fer-ho”, comenta amb cert riure. 

Evidentment altres anècdotes no són tan simpàtiques. Quique va finalitzar abruptament la seva col·laboració a Vida Nueva a causa del cardenal Rouco Varela, per un acudit que no es va poder mai publicar. “I l'acudit no era res de l'altre món. Ell aleshores era el president de la CEE i el govern del PSOE governava. L'acudit deia que 'estenien la mà al govern', però la mà era una mà de ferro, tipus guerrer. Això no va sortir mai”. Aquesta intervenció episcopal mai li han confirmat directament.

El Déu del somriure i la rialla

Josep Miquel Bausset en el pròleg del llibre afirma, però, que “l’humor no està renyit amb la Sagrada Escriptura”, al contrari, “l’humor, que rima amb amor, ens fa comprendre millor la Paraula de Déu”. Un Déu, afirma Bausset, “que no és un ancià, amb llargues barbes i amb cara de pomes agres, sinó que és el Déu que ens mostra Quique Arenós, el Déu del somriure i, fins i tot, de la rialla”. 

Quique creu que tot una part minoritària de l’Església accepta bé l’humor sobre els temes religiosos, però “una part majoritària encara no”. Amb aquesta ‘Bíblia vista amb humor’ Quique espera “que faci obrir els ulls a molta gent”. Per a Bauuset els dibuixos de Quique “transmeten aquest sentit de l’humor tan necessari per a viure amb salut”, i en recomana la reflexió de l’obra als preveres que han de preparar les homilies i inclús per a la catequesi de les parròquies. 

Més de seixanta anys de dibuixos i humor que han complementat la seva altra professió, la de mestre de primària durant quaranta anys. “Dibuixava quan acabava la feina a l’escola, a partir de les 18h o a les nits”, afirma Quique. “Una feina em feia descansar de l’altra".

El Papa Francesc modernitza el sistema penal del Vaticà

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Vatican News) Reducció de penes, possibilitat d'acordar un programa de treballs d'utilitat pública i activitats de voluntariat, suspensió del judici en cas d'impediment legítim per part de l'acusat: el sistema de justícia penal de l'Estat de la Ciutat del Vaticà s'ha actualitzat i les seves normes s'han remodelat per respondre a les necessitats dels temps amb més garanties. Així ho disposa el motu propri del Papa Francesc publicat avui, que aporta canvis en matèria de justícia en la legislació de l'Estat.

El Papa Francesc assenyala que les necessitats que han sorgit, fins i tot recentment, en l'àmbit de la justícia penal, amb la consegüent repercussió en l'activitat dels qui, en diverses funcions, es dediquen a ella, exigeixen una atenció constant per remodelar l'actual legislació substantiva i processal que, per a alguns aspectes, es veu afectada per criteris inspiradors i solucions funcionals ja superades. Per aquestes raons, seguint el procés de contínua actualització dictat per les canviades sensibilitats dels temps, el Pontífex publica tres nous articles de la llei.

Reduccions en l'internament

El primer article introdueix canvis en el Codi Penal i estableix un descompte de 45 a 120 dies per cada any de condemna restrictiva ja complerta al condemnat que durant l'execució de la pena s'hagi comportat de manera que es presumeixi el seu penediment i hagi participat profitosament en el programa de tractament i reinserció. Quan la sentència sigui executable, el condemnat ha d'elaborar, d'acord amb el jutge, un programa de tractament i reinserció que contingui la indicació dels compromisos concrets que assumirà, també amb vista a eliminar o atenuar les conseqüències de l'il·lícit, tenint en compte per a això la indemnització per danys i perjudicis, les conductes reparadores i els rescabalaments. El condemnat pot proposar la realització de treballs d'utilitat pública, d'activitats de voluntariat de transcendència social, així com conductes dirigides a promoure, quan sigui possible, la mediació amb l'ofès. La legislació anterior no contemplava res d'això.

Supressió de la rebel·lia

El segon article modifica el Codi de Procediment Penal en un sentit garantista i suprimeix l'anomenat "procés en rebel·lia" que encara era present en el Codi Vaticà: si l'acusat no compareixia, el procés es desenvolupava sobre la base de la documentació explicada sense la admissió dels testimonis de la defensa. Ara, però, si l'acusat es nega a assistir a l'audiència sense que es demostri un impediment legítim, el judici normal procedeix considerant representat pel seu defensor. Si, per contra, l'imputat no es presenta a l'audiència i es demostra que no pot comparèixer per un impediment legítim i greu, o si per malaltia mental tingui impossibilitat de proveir a la seva pròpia defensa, el tribunal o el jutge únic estan obligats a suspendre el judici.

El tercer article introdueix canvis i addicions a la llei CCCLI sobre el sistema judicial de l'Estat de la Ciutat de Vaticà. Estableix que els magistrats ordinaris en el moment de la cessació conservaran tots els drets, assistència, prestacions i garanties previstes per als ciutadans del Vaticà. Un paràgraf subratlla que l'oficina de promotor de justícia exerceix de forma autònoma i independent, en els tres nivells de judici, les funcions de fiscalia i les altres que li assigna la llei.

Finalment, un canvi important es refereix a la segona i tercera instància del judici. Fins ara es preveia que en cas de recurs i després en cassació, el fiscal estaria representat per un magistrat diferent a què va dirigir l'acusació en el primer judici, amb un nomenament ad hoc per als judicis de segon i tercer grau. Ara, d'altra banda, amb dos articles diferents, s'estableix que també en les sentències d'apel·lació i cassació, com ja passa per la primera instància, les funcions de fiscalia són exercides per un magistrat de l'oficina de promotor de justícia, designat per el propi promotor. Òbviament, el panell de jutges seguirà sent diferent. Aquesta legislació tendeix a agilitar els procediments, atès que a partir d'ara serà la mateixa oficina que va donar suport a la fiscalia en primera instància la que li donarà suport també en qualsevol altra instància de judici.

Estimats germans i germanes,

Quan Jesús anuncia als seus deixebles la seva passió, mort i resurrecció, per a complir amb la voluntat del Pare, els revela el sentit profund de la seva missió i els exhorta a associar-s’hi, per a la salvació del món.

Guardonen la directora de Càritas Manresa per la seva trajectòria solidària

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas Catalunya) La directora de Càritas Arxiprestal de Manresa, Fina Farrés, ha estat premiada en la categoria individual dels Premis Séquia 2021, que convoquen la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia i la Fundació Universitària del Bages-UManresa, per la seva trajectòria personal de compromís amb els més vulnerables.

El jurat ha valorat la seva trajectòria de treball en equip a favor de la col·lectivitat i, de manera especial, de les persones en situació de vulnerabilitat, que ha estat proactiva i que ha treballat en la recerca de solucions davant de situacions de necessitat col·lectiva, i alhora ha demostrat fermesa, tenacitat i valentia, combinant una visió global de la justícia amb el treball arrelat a la ciutat.

El premi col·lectiu ha estat atorgat a totes les persones, grups, empreses i institucions que, des de l’inici de la pandèmia per covid-19, han aportat coneixement, temps, treball i recursos per atendre les necessitats sanitàries i socials del conjunt dels manresans en el marc d’un moviment informal i autogestionat.

Els Premis Séquia tenen com a objectiu reconèixer persones i institucions que treballen amb actitud positiva i constructiva en benefici del progrés de la societat manresana i que són continuadores de l’esperit dels impulsors de la Séquia.

Joan Planellas: “És temps de prova i de testimoni decidit”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) Amb motiu de la festa de la Mare de Déu de Lourdes les diòcesis catalanes han celebrat aquest cap de setmana la Jornada de pregària pels afectats de la pandèmia.

A la Catedral de Tarragona, la celebració va ser presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, van participar-hi els membres de la Delegació diocesana per a la pastoral de la salut i les persones amb necessitats especials així com de l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes de Tarragona. L’eucaristia va ser retransmesa per la pàgina de Facebook de l’Hospitalitat fet que va facilitar que moltes persones, algunes d’elles malaltes, poguessin seguir la celebració des de casa.

“Heu vingut aquí en el dia que celebrem la memòria de la Benaurada Mare de Déu de Lourdes, un moment propici que dediquem a honorar la Mare de Déu, Salut dels malalts. En aquest marc, preguem avui especialment per tots els afectats per la pandèmia, sobretot els qui s’han posat malalts, tot recordant també els qui han mort aquest últim any per aquesta pesta que ens està assolant”, va expressar l’arquebisbe Joan en l’homilia. “És temps de prova per a l’àmbit de la salut. I com que és temps de prova també és temps de testimoni decidit. Tots els cristians hi estem cridats a donar exemple tot seguint l’exemple de Jesús”, va dir.

El mateix diumenge dia 14 també se celebrava l’inici de campanya de Mans Unides contra la fam. Amb motiu d’aquesta Jornada l’arquebisbe va dedicar unes paraules de sensibilització en l’homilia. “Prop de 1.500 milions de persones –essencialment a Àsia del Sud i Àfrica– pateixen pobresa en les seves múltiples dimensions. I cal que moltes veus reclamin amb rotunditat la dignitat i igualtat de tots els éssers humans i els seus drets. Això s’ha de fer i es pot fer, bàsicament, des de la generació de nous estils de vida i, sobretot, des de la creació de condicions de vida més humana, posant l’economia i la política al servei d’aquesta igualtat”, va manifestar.

Les eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar ahir, 14 de febrer. Es van constituir tots els col·legis electorals amb normalitat, després d’una setmana prèvia d’incertesa en què milers de persones presentaren al·legacions per no assistir a la mesa electoral. La jornada va transcórrer sense incidents, amb la restringida i habitual acció que marca la pandèmia, i no gaire atractiva meteorològicament parlant.

Formació en Visual Thinking per a la classe de Religió

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Editorial Baula) Per tal d’aprendre i ensenyar a l’alumnat a fer servir eines gràfiques per expressar-se de manera visualment comprensible, Baula proposa un curs online de Visual Thinking per a la classe de Religió, a càrrec dels formadors Miryam Artola i Juanjo Fernández.

El Visual Thinking o el pensament visual, també anomenat aprenentatge visual, espacial o pensament d'imatge és una metodologia que utilitza el dibuix per generar idees, i les idees per generar dibuixos.

"Però si jo no sé dibuixar!", es diu molta gent. Per als formadors, “si saps fer un punt, una ratlla, un quadrat, un triangle, un cercle i un gargot, i estàs disposat a practicar, ja pots fer Visual Thinking”.

Les propostes de Visual Thinking són especialment interessants en l'àmbit de l'educació, i aplicables per a professorat i alumnat. No es necessiten coneixements específics de dibuix ni grans recursos materials i pot ser una gran eina per a l'educació presencial i online.

Pensat per al professorat de Religió, encara que interessant per a qualsevol educador, en aquest curs de quatre sessions formatives es plantejaran els fonaments del Visual Thinking, la pràctica pas a pas amb ajuda dels formadors i es descobrirà com aplicar-lo a la classe de Religió i en l'àmbit de la Pastoral, per sintetitzar continguts i apropar a l’alumnat a temes profunds, a valors essencials i, per descomptat, al coneixement de la història del poble de Déu.

Què inclou el taller?

El Curs de Visual Thinking té una durada de 8 hores, distribuïdes en quatre sessions els dimecres i divendres de 18 a 20 hores, a partir del 24 de febrer. Podeu obtenir més informació al següent enllaç.

La Moreneta més amagada

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Víctor Rodríguez –CR) A Sant Quirze de Besora hi ha un indret que, amb paraules de Maragall a la Fageda d’en Jordà, pot qualificar-se de “verd i profund”. Un lloc que guarda un petit joiell tan desconegut com únic. Ens referim a la Capella de Montserrat de l’antiga fàbrica tèxtil Guixà, probablement una de les capelles dedicades a la Verge Bruna més insòlites i amagades del país.

Situada a les immediacions de la primera fàbrica de filatures de cotó de l’estat, va ser construïda la darrera dècada del segle XIX per iniciativa d’aquesta nissaga del tèxtil català, els Guixà. Ho faran, tal com recorda el rètol de la capella escrit en català prefabrià, per homenatjar la Verge de Montserrat pocs anys després que el papa Lleó XIII la proclami patrona de les diòcesis catalanes l’any 1881.

Can Guixà, tal com es coneix la fàbrica al poble, no va arribar mai a ser una colònia industrial per estar massa propera al nucli urbà. Però certament té elements que fan considerar-la una semicolònia. Comptava amb casa per a l’amo i per a l’encarregat, un salt d’aigua amb turbina –que encara avui produeix energia– i la capella que ens ocupa. Abans del seu tancament l’any 1977, va ser durant dècades la fàbrica més important de Sant Quirze, arribant a tenir més de 300 treballadors, i molt més antiga que indústries dels voltants com Borgonyà o La Farga de Bebiè.

Una capella plena de vida

Arribar-hi si no s’hi ha estat abans no és fàcil. No pas per les dificultats del camí, ja que hi podem aparcar a escassos metres, sinó per les poques indicacions i la sorpresa de trobar-la enmig de naus industrials, algunes d’abandonades. Quan arribem al polígon de Can Guixà, al carrer de la Foradada, ens sorprèn el cancell d’accés, sempre obert i on un rètol repintat sobre l’arc d’entrada ens marca l’inici d’un camí frondós que no arriba al centenar de metres. Tot just travessar-lo, començarem a descendir per un camí vora el Ter, sentint el fresar de l’aigua entre bambús, teixos i altres arbustos com el boix grèvol. Aquestes espècies comparteixen espai amb grans arbres centenaris com sequoies i xiprers que donen a l’entorn un aire d’antic jardí senyorial que el bosc ha anat conquerint. En pocs minuts i gairebé sense veure el riu malgrat anar-lo sentint a tothora, arribarem fins a la Capella, situada en un angle al final del camí en forma de placeta.

L’arquitecte Lluís Cuspinera, expert en modernisme, ens la descriu arquitectònicament: “És una singular capella exterior de planta triangular amb coberta metàl·lica composta, la part central a dues vessants. Els trets més definitoris com les baranes i els elements decoratius de ferro colat i els vitralls de colors són representatius del llenguatge arquitectònic eclèctic de la meitat del segle XIX”. Una escala a banda i banda convida al visitant a pujar fins als peus de la Mare de Déu de Montserrat, entronitzada sobre l’altar enmig de roques que simulen la muntanya catalana. Al lateral esquerre una majòlica de Sant Jordi fa companyia a la Moreneta i augmenta el sentit patriòtic d’aquest oratori.

Tot i l’isolament de l’entorn, la capella està permanentment cuidada gràcies als fidels locals que en tenen cura i que hi assisteixen sovint. Mai no hi falten flors ni ciris. I malgrat estar en un espai quasi natural i havent sortejat guerres, crisis industrials i pandèmies, ofereix al visitant la seva millor cara. L’estudiós local Víctor Bordas recorda que la capella era lloc de trobada de la gent del poble i que fins i tot va salvar-se de la destrucció de la Guerra Civil: “Fa anys, cada 27 d’abril s’hi celebrava una missa en honor a la Mare de Déu de Montserrat i en acabar, es repartia coca i xocolata a tothom”. Si la voleu veure il·luminada, a l’altar trobareu mig amagat un interruptor. Premeu-lo, però en marxar, que l’últim apagui el llum.

La capella i el beat Josep Tous

Josep Guixà i Tous, originari d’Igualada, s’estableix a Sant Quirze Besora a mitjan del segle XIX atret per les possibilitats hidràuliques que ofereix el Ter al seu pas pel municipi. A poc a poc, la família basteix una gran fàbrica vora el riu. Víctor Bordas ens enllaça la família Guixà amb Josep Tous i Soler (Igualada 1811 - Barcelona 1871): “La Mare de Josep Guixà era neboda del caputxí Josep Tous i, per això, les monges de la Divina Pastora, quan van arribar al poble l’any 1860 per a regentar l’escola que no estava acabada, van estar-se unes setmanes a casa de la família Guixà”.

I d’aquí podem entendre que aquestes monges, les Caputxines de la Mare del Diví Pastor fundades uns anys abans a Ripoll per Josep Tous obrissin a Sant Quirze de Besora una de les primeres cases de la companyia. Hi fa estada també la religiosa Anna Maria Mogas, fundadora anys més tard d’una nova congregació sota el carisma franciscà. Anna Mogas és beatificada l’any 1996 i Josep Tous uns anys més tard, el 2010, a Santa Maria del Mar.

En esclatar la Guerra Civil, les monges de la Divina Pastora, tal com són conegudes al poble, deixen Sant Quirze i ja no hi tornen. Avui el convent-escola és el Casal d’Avis, un espai pel qual han passat diferents generacions de santquirzenques, primer com a alumnes i després com a usuàries del casal.

No és agosarat pensar que els inicis d’aquesta congregació van lligats molt possiblement a les diferents poblacions on la família Guixà-Tous es van establir, viles com Igualada, Ripoll o Sant Quirze de Besora. Qui sap doncs si l’avui beat va induir la seva família a homenatjar la Mare de Déu de Montserrat amb una capella. Sigui quin sigui l’ideòleg de la seva creació, qui la visita, és convidat a entrar de nou en aquest lloc i caminar-hi a poc a poc; comptant els passos en la gran quietud, esdevenint-ne presoner. Acabem l’article com l’hem començat, amb els versos que Joan Maragall va dedicar a la Fageda d’en Jordà, tan escaients per parlar d’aquest bocí montserratí d’Osona.