Modificat el ritus del Dimecres de Cendra en temps de pandèmia

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Vatican News) La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ha publicat una nota en què explica la modificació de el ritus del Dimecres de Cendra, adaptant-se a les mesures de seguretat sanitàries establertes en aquest temps de pandèmia.

Tal com es llegeix en la nota difosa per la Congregació, "pronunciada l'oració de benedicció de les cendres i després d'aspergir-les, sense dir res, amb l'aigua beneïda, el sacerdot es dirigirà als presents, dient una sola vegada i per a tots els fidels, la fórmula del Missal Romà: «Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli», o bé: «Recorda que ets pols i a la pols tornaràs». Després, el sacerdot es netejarà les mans i es posarà la mascareta per protegir el nas i la boca. Posteriorment, imposarà la cendra a aquells que s'acostin a ell o, si és oportú, s'acostarà als fidels que estan drets, romanent al seu lloc. Així mateix, el sacerdot prendrà la cendra i la deixarà caure sobre el cap de cada un, sense dir res ".

La nota ha estat signada el 12 de gener de 2021 pel cardenal Robert Sarah, prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments des 2014 i per Arthur Roche, arquebisbe secretari.

Eccezionale ondata di gelo in Catalogna: l’ospedale da campo di S. Anna apre di notte

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR)  Oltre 1100 persone dormono per strada a Barcellona e da diversi giorni lo fanno con temperature intorno allo zero. Due giovani senzatetto sono morti proprio in questi giorni per il freddo. Per cercare di alleviare tale situazione, l’ospedale da campo della chiesa di S. Anna è tornato ad aprire le sue porte di notte dallo scorso lunedì sera per ospitare una dozzina di persone sui banchi attrezzati.

Sono poche le persone che si sono potute riparare dal freddo nella chiesa, ammette Xavier Morlans, uno dei sacerdoti a capo del progetto sociale al centro di Barcellona, ma serve anche come denuncia nei confronti dei dormitori municipali della città, precari e insufficienti. Lo scorso fine settimana il comune di Barcellona ha aperto un enorme dormitorio nei locali della Fiera, a Montjuïc. Un servizio criticato dalle associazioni di volontariato perché è lontano, è troppo grande e fa registrare episodi di violenza e furti. “I senzatetto non vogliono andare fino alla Fiera, bisognerebbe realizzare strutture più piccole, più familiari e non avere vergogna di collocarli al centro della città” spiega Morlans.

L’ospedale da campo di S. Anna fu aperto quattro anni fa proprio in occasione dell’ondata di freddo che ci fu a Barcellona nel gennaio 2017. Ogni giorno vengono distribuiti colazione e pranzo a 120 persone nel chiostro gotico. Da lunedì è consentito anche a una dozzina di persone di rimanere a dormire. I banchi della chiesa sono dotati di materassini ignifughi e antiacaro, dove riporre il sacco a pelo e gli articoli per l'igiene personale.

A tutti gli ospiti viene rilevata la temperatura e vengono sottoposti a tampone prima di permettergli di rimanere a dormire. “Chiunque dorme qui è conosciuto da noi, tutti quelli che entrano a S. Anna sono conosciuti con nome e cognome”.

“Il fatto di nascondere i poveri o spedirli in un angolo di periferia è tipico delle città turistiche” denuncia Morlans “Manca l’ascolto di queste persone, non si tratta di adottare una soluzione grossolana o metterci una pezza ma di ascoltare e cercare di dare una risposta a queste 1100 persone che dormono per strada a Barcellona”.

E non è solo il freddo che preoccupa i volontari, anche la pioggia è un grandissimo nemico di questa gente. “Ogni giorno che piove pensi ai tanti giovani che conosciamo e che sappiamo che dormono sotto gli alberi a Montjuïc. Alcuni sono universitari che sono venuti a studiare qui, hanno avuto sfortuna e sono finiti per strada. Quando piove la notte ti si stringe il cuore pensando a Bryan o a tanti altri” dice Morlans.

Da quattro anni l’ospedale da campo di S. Anna cerca di accogliere, ascoltare, aiutare e integrare. Ogni settimana, oltre a medici e psicologi, viene un’equipe di orientamento lavorativo. Attualmente ci sono quattro ragazzi che vivono in uno degli appartamenti della parrocchia che stanno seguendo un corso per diventare agenti di sicurezza. “Bisogna dare la canna, non il pesce” afferma il sacerdote “e se l’esperimento riesce, lo continueremo”.

Si prospettano mesi duri e difficili a livello sociale. Da S. Anna chiedono di mettere in campo i mezzi per uscire da questa crisi e realizzare una rete di dormitori accessibili ed efficienti. “La casa è sempre la priorità, come dimostrano paesi come la Finlandia che lo hanno ben chiaro, il cosiddetto ‘housing first’” spiega Morlans.

“Noi non abbiamo mai voluto essere una mensa sociale o un ospizio, il nostro carisma è accogliere e creare legami, non dare da mangiare ma stare seduti a tavola con loro”. Per questo parlano di tavola di fraternità e non di mensa sociale. “Chi dorme e vive per strada, abituato a non essere neppure guardato, ha bisogno sia di mangiare che di una persona che stia un po’ di tempo a parlare con lui guardandolo negli occhi”.

Un’altra organizzazione ecclesiale che lavora a Barcellona con i senzatetto è S. Egidio. Diversi giorni alla settimana portano la cena a persone che vivono per strada. In questi giorni di freddo intenso hanno raddoppiato gli sforzi. “Oltre alla cena, che cerchiamo sempre di fare in modo che sia calda, abbiamo avviato una raccolta di coperte, sacchi a pelo e cappotti” spiega Meritxell Téllez. “Il freddo presenta il conto a molti clochard” ricorda. Negli ultimi giorni, con la pioggia e le temperature in picchiata, la situazione è drammatica. “Le persone arrivavano al servizio di accoglienza con gli abiti zuppi”. Questo, dicono, “rende più complicato sopravvivere per strada con dignità”.

Per quanto riguarda il dormitorio della Fiera, Téllez dice che bisogna chiedersi come mai non è stato aperto prima senza aspettare il gelo. “Dal giorno di Natale già faceva molto freddo ed erano attese basse temperature. Bisogna cercare soluzioni a lungo termine. Perché non utilizzare gli alberghi che ora sono chiusi?” conclude.

 

La Casa d’Espiritualitat del Miracle reprèn l’activitat el primer cap de setmana de febrer

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) La Casa d’Espiritualitat del Miracle (Solsonès) reprendrà l’activitat amb el cicle Natura i Espiritualitat, que tindrà lloc del 12 al 14 de febrer, sota la direcció de Lourdes Estrada i d’Antoni Pou. La primera setmana de març, Jordi-Agustí Piqué conduirà i comentarà una obra que l’any passat no es va poder escoltar: la Missa de Santa Cecília de Charles Gounod; serà dins el cicle d’audicions del Miracle.

Del 12 al 14 de març, el silenci tornarà a ser protagonista amb una activitat oberta a experts i a principiants, els quals podran comptar amb el suport necessari per introduir-se en la pràctica de la meditació en dos tallers: “Paraula & Silenci”, amb Antoni Pou i Teresa Barzano; i “Experiències de vida”, de pregària, de meditació i de natura: l’encontre amb la bondat i l’amor essencial.

I, finalment, del 26 al 28 de març s’ha organitzat una trobada per fer Ikebana, amb el samurai Matsuo Basho.

A més d’aquestes activitats, la Casa d’Espiritualitat del Miracle acollirà la sisena edició del curs de postgrau Significats i valors espirituals de la natura: percepció, comunicació, gestió i integració, que ofereix la Fundació Universitat de Girona durant quatre caps de setmana, des del 12 de febrer.

El Santuari del Miracle compta, des de l’any 1901, amb una petita comunitat de monjos de Montserrat, els quals s’ocupen també de la gestió de la Casa d’Espiritualitat, que es va obrir l’any 1981. Durant els darrers 12 anys, la casa ha ofert activitats de caire molt divers, sempre amb la voluntat d’ajudar els estadants a viure l’Evangeli i a gaudir de la natura que envolta el Santuari.

El “Temps per a Déu” (temps de pregària o d’exercicis), el cicle de les quatre estacions de Natura i Espiritualitat –que s’ha anat repetint en diverses ocasions-, les audicions musicals de les grans obres de la música religiosa, la pregària del cor, la fotografia, la literatura, les caminades contemplatives, l’observació de la fauna i la flora, i fins i tot la cuina, han anat deixant empremta en moltes persones. Per aquest motiu, el 2018 es va crear l’Associació d’Amics de la Casa del Miracle, que té per objectiu promoure la Casa, donar-la a conèixer i oferir-li el suport necessari.

“La naturalesa del virus és canviar per persistir”. Això deia el biòleg surienc Josep Quer Sivila (Regió 7, 31 de desembre de 2020), membre de l’equip de recerca de la Vall d’Hebron, en relació al virus de la covid-19.

Dones a l’altar? 10 claus per entendre què ha canviat el Vaticà

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) L’Església catòlica reconeix per primera vegada un ministeri litúrgic on caben les dones. Això és un servei oficial, reconegut i estable, un enviament concret i específic, un encàrrec formal, ritualitzat i vàlid per a tota mena de celebracions. Però no és un ministeri ordenat com el diaconat o el sacerdoci. Aquest dilluns 11 de gener ha entrat en vigor una modificació del Codi de Dret Canònic que admet les dones en l’exercici del lectorat i l’acolitat. La nova normativa recorda a l’Església que la litúrgia no és només cosa de capellans.

Arriba així un reconeixement oficial a una pràctica fins ara molt corrent a casa nostra: veure dones llegint les lectures prèvies a l’evangeli, apropant el pa i el vi per consagrar a l’altar o repartint-lo a l’assemblea després de la consagració per part del capellà. La participació concreta de la dona en el ritual de la missa no restarà a mercè del tarannà o la disponibilitat del rector o del celebrant. A partir d’ara, es busca dignificar aquest encàrrec i dotar-lo d’una missió oficial i estable.

Davant de la presència real i activa de les dones en les celebracions de moltes comunitats, aquesta inclusió legislativa no s’ha acabat d’entendre gaire. Ha suscitat sorpresa per la tardança, escepticisme per la repercussió efectiva del canvi en el cànon, crítiques que qualifiquen l’operació de “cosmètica” i també dubtes sobre l’aplicació i l’acollida que tindrà a cada bisbat. Però també es veu com un pas imprescindible en el reconeixement de la dignitat i la igualtat dels laics, homes i dones, a l’Església.

A continuació responem deu preguntes clau per mirar d’aclarir l’abast de la nova legislació:

1. En què ha canviat el Codi de Dret Canònic?

El papa ha decretat aquest nou redactat per al primer paràgraf del cànon 230: “Els laics d'una edat i uns dons determinats per decret de la Conferència Episcopal podran ser assumits permanentment, mitjançant el ritu litúrgic establert, en els ministeris de lectors i acòlits; tanmateix, l’esmentada atribució no els dona dret al sosteniment ni a la remuneració per part de l’Església”. Suprimeix així l'especificació de “homes laics” present a l’anterior cànon.

2. Què són els ministeris del lectorat i l’acolitat?

Abans se’n deien ordes menors. I servien per diferenciar-se dels ordes majors: el diaconat, el presbiterat i l’episcopat. Avui el ministeri del lectoral respon al servei de lectura de les Sagrades Escriptures durant la litúrgia. En concret, els lectors poden llegir la primera lectura i el salm, de l’Antic Testament, i la segona lectura, de les cartes apostòliques. No poden llegir l’evangeli, una tasca que correspon específicament de manera ordinària a diaques, capellans i bisbes.

Pel que fa als acòlits, correspondria a una figura adulta que fa les mateixes funcions que un escolà. Assisteix i ajuda a tots els serveis de l’altar. Pot ser un home o dona laic i ofereix suport i ajuda durant els oficis als sacerdots –siguin diaques o capellans. A diferència del ministeri del lectorat, no és gaire habitual veure dones acòlits a les misses. Sí que reparteixen sovint el pa i el vi consagrats, però no és tan freqüent que segueixin tota la celebració des de l’altar o que ajudin a parar i desparar la taula, més enllà de repartir la comunió quan no hi ha sacerdots disponibles. És una oportunitat per normalitzar la presència de la dona a l’altar.

3. Si les dones ja repartien la comunió i llegien els textos a missa, quina és la novetat?

Moltes diòcesis ja comptaven amb la figura d’homes i dones laics amb l’encàrrec especial d’assistir el culte. Anomenats “laics en missió pastoral”, ha estat fins ara una realitat més aviat interna i oficiosa. També hi ha els ministres extraordinaris de la comunió per atendre determinades funcions en absència de prevere. Són dues figures ja existents en algunes diòcesis catalanes, amb un mandat formal del bisbe, especialment per atendre parròquies locals sense rector.

El nou cànon dota aquest encàrrec d’oficialitat, i obre aquest ministeri litúrgic a les dones –fins ara vetades– i per a celebracions oficials de l’Església. I ho fa de forma estable en el temps. La institució per a aquests ministeris litúrgics és per sempre.

Molta gent no es podia imaginar que això estigués prohibit. Però el Dret Canònic deia específicament que havien de ser homes, de facto en procés per ser clergues, els qui accedien al lectorat o a l’acolitat, com demana el cànon 1035. Ara s’estableix un ministeri permanent i formal també per a homes i dones que no vulguin ser mossens.

4. Per què ara?

L’Església té una tradició i una inèrcia històrica molt clerical. El Concili Vaticà II ja va promoure els ministeris laïcals, però el mateix papa Pau VI i així ho va recollir el Codi de Dret Canònic va establir que fossin només donats a homes i aquells que es preparaven per al diaconat o el sacerdoci. És a dir. Hi ha intuïcions d’un reconeixement ministerial dels laics que fins ara no s’havien legislat.

El recent Sínode de l’Amazònia va plantejar com millorar l’atenció pastoral i litúrgica en les comunitats més aïllades o que no disposaven de sacerdots ordenats. En paral·lel, el Papa ha engegat una comissió d’estudi sobre el diaconat femení, que encara no ha presentat conclusions. En la carta que acompanya ara el motu proprio tampoc no hi fa referència.

5. Per a qui està pensat?

El nou cànon està pensat sobretot per a homes i dones, catequistes i responsables de comunitats, que fins ara es veien absolutament deslligats de qualsevol ritualitat i oficialitat en les celebracions litúrgiques. Posem per cas que una parròquia sigui pastoralment confiada a un laic o una laica, com recull el cànon 517. El nou cànon reconeix aquesta persona la possibilitat de ser enviada també a celebrar de forma oficial en nom de l’Església. Més enllà de si el diumenge hi ha o no un capellà a dir missa.

6. Veurem dones al presbiteri?

Sí. L’Església catòlica haurà de normalitzar la figura d’homes i de dones laics amb aquest encàrrec específic –lectors o acòlits– en celebracions litúrgiques oficials, i no només en ocasions extraordinàries en absència de prevere. Veure una dona amb alba blanca tombant pel presbiteri d’una catedral no està normalitzat. Fins ara, ha estat una imatge contracultural. Amb el canvi del dret canònic, anirà d’acord a la normativa. En certa manera serà útil per a desacomplexar la línia més rigorista i un toc d’alerta als bisbats que no permetin aquesta pràctica.

7. Aquesta figura existeix en altres esglésies cristianes?

La mateixa dignitat que l’Església atorga al laic cristià, home i dona, és compartida per totes les confessions cristianes. La diferència es produeix en la pràctica litúrgica. El cas més paradigmàtic és el de l’església anglicana, que compta amb dones sacerdot, que assumeixen el ministeri de celebrar l’Eucaristia. I, tot i que no és un sagrament, en el protestantisme històric –esglésies reformades, luteranes i, fins i tot, baptistes– l’ordenació ministerial té un pes important, amb una doctrina formalment reconeguda.

8. Caldrà fer un ritual de pas específic per a aquests casos?

Dependrà de cada Conferència Episcopal i de la intenció que tingui de com oficialitzar-ho. Però sí que hi ha un ritual d’institució de lectors i acòlits. Consisteix en la benedicció per part del bisbe i també contempla el lliurament d’un document que ho oficialitza. El detall es troba en el llibre del ritual dels ordes sagrats i dels ministeris. Però no s’equipara a una ordenació de diaca, capellà o bisbe.

La pràctica d’instituir laics no s’ha promogut fins ara, perquè només es podia donar als homes i es considerava absurd de fer-ho. El nou cànon pot ser una via de promoció i de reconeixement explícit, també amb aquest signe visible, de cara als laics, homes i dones, que fan aquest servei a l’altar.

La carta del papa explica la necessitat d’una formació específica a aquest encàrrec.

9. Desdibuixa la diferència entre laics i capellans?

El ministeri principal del laic és l’apostolat en el món. La proposta no busca clericalitzar els laics. Els rols seguiran diferenciats, però no seran tan impermeables. Amb el nou cànon, el papa Francesc desdibuixa divisions entre el presbiterat i el laïcat en aquests ministeris concrets.

10. És una porta oberta al sacerdoci femení?

No. Mentre desapareix la diferència entre homes i dones en l’àmbit del servei laïcals, el text segueix marcant una diferència de grau en els ministeris ordenats. Per ara, el Papa és clar en aquest punt: “Si pel que fa als ministeris ordenats l’Església ‘no té en absolut la facultat de conferir l’ordenació sacerdotal a les dones’ (cf. S. Joan Pau II, Carta Apostòlica Ordinatio sacerdotalis, 22 de maig de 1994), per als ministeris no ordenats és possible, i avui sembla oportú superar aquesta reserva”.

Es pot considerar un pas cap al diaconat femení? Molt difícilment. El lectorat i l’acolitat eren fins ara els primers ministeris que rebien els seminaristes o els candidats a diaques. Però per ara el text no ho esmenta com un pas previ, i distingeix amb claredat l’ordenació sacerdotal respecte aquest ministeri on hi caben els laics.

Tàrrega celebra la Festa dels Batejats 2021

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Josep Castellà, Carme Guim i Salvador Cos –Bisbat de Solsona) Aquest diumenge la Unitat Pastoral Parroquial de Tàrrega, en la festa del Baptisme del Senyor, ha convidat a participar les famílies que havien bategat algun infant en el transcurs del passat a

Nella Cattedrale di Tarragona l’eucarestia per i 25 anni del Concilio provinciale

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) Giovedì 21 gennaio, festa dei santi martiri Fruttuoso, vescovo, e Augurio ed Eulogio, diaconi, nella Cattedrale di Tarragona, alle 18, si terrà la Messa che concluderà le celebrazioni per il 25º anniversario del Concilio Provinciale Tarraconense. L’Eucarestia sarà presieduta dall’arcivescovo Joan Planellas, presidente della Conferenza Episcopale Tarraconense, e concelebrata dai vescovi delle diocesi catalane.

Al termine i vescovi della Catalogna renderanno pubblico un documento dal titolo “Spirito, dove guidi le nostre Chiese? A 25 anni dal Concilio Provinciale Tarraconense del 1995”, un orientamento pastorale che si snoda tra il Concilio Vaticano II, gli insegnamenti di Papa Francesco – soprattutto l’esortazione apostolica Evangelii Gaudium – e le risoluzioni del Concilio Provinciale Tarraconense del 1995.

La celebrazione, nel pieno rispetto delle misure sanitarie vigenti, prevede una presenza limitata. Sarà possibile seguirla in diretta attraverso il sito web dell’Arcidiocesi, il canale YouTube e sulle altre reti social, così come la preghiera e la lettura della Passio Fructuosi nella cappella dedicata al santo nella Cattedrale di Tarragona, organizzata dall’Associazione Culturale di S. Fruttuoso, in programma sempre il 21 gennaio alle ore 10.

 

"El Casal Loiola és sobretot un lloc des d’on sortir al món"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) Xavier Sagrera i Lucia Ortín s’han incorporat, a principis d’aquest curs, com a president i vicepresidenta del patronat del Casal Loiola, prenent el relleu de Juan Mezo i Juan Raduà, que han ocupat aquests càrrecs respectivament durant els últims anys.

El Casal Loiola, situat al carrer Balmes 138 de Barcelona, és un lloc de trobada de diversos grups i comunitats. Mobilitza més d’un miler de persones i es defineix com un espai de creixement humà i espiritual de les persones per a contribuir a un món millor. La renovació del patronat del Casal arriba en un moment difícil pel context que vivim, en què cal buscar respostes a les necessitats que ha creat la pandèmia. I també en un moment en què el Casal vol consolidar un relleu generacional que garanteixi la continuïtat de la missió. En Xavier i la Lucia han compartit les seves impressions, il·lusions i desitjos per al futur del Casal.

“Un lloc des d’on sortir al món”

“Hem d’intentar no deixar el servei que fem i al mateix temps extremar les mesures per garantir la seguretat de tots. El més immediat és reinventar la manera de treballar: reunions telemàtiques, celebració de les Eucaristies amb aforaments limitats, serveis adaptats a les circumstàncies, implicar a tothom,… “, explica Xavier Sagrera. “Però hem d’aprofitar aquest temps d’incertesa en què s’obren tants interrogants i en què topem amb la nostra fragilitat per què sigui un temps d’oportunitat de transmissió de valors, d’apropament als altres, de tenir-ne més cura… i de tot això el Casal ha de ser-ne instrument”.

En aquesta línia, la Lucia Ortín considera que “l’acompanyament en la vida, i des de la fe es fa essencial per tal de poder comprendre d’una forma profunda com tots aquests canvis ens afecten com a persones i com a societat”.

I és que el Casal Loiola és un lloc de trobada, on compartir i celebrar la fe, però, com assenyala el seu nou president, “és sobretot un lloc des d’on sortir al món, per trobar-nos amb els més vulnerables i desfavorits, per fer un mon més just, més sostenible, més amable. Un lloc que ajuda a la integració entre vida i fe”.

 “Toca agraïr i mirar cap al futur de la mà dels joves”

“El recorregut del Casal és llarg i implica a diverses generacions agrupades de formes i en comunitats diverses però que comparteixen un tret en comú, l’espiritualitat ignasiana com a eina i motor per apropar-se a Déu”, destaca la Lucia Ortín, que arriba a la vicepresidència del Casal amb 30 anys. “Caminem cap a l’articulació de les comunitats fundadores i els nous espais comunitaris de joves per a que es coneguin, i puguin compartir un mateix sentit de comunitat Casal Loiola”.

Per a la Lucia, el relleu generacional és fa més necessari que mai: “els joves d’avui tindrem la responsabilitat de cuidar i impulsar el Casal de demà, però sabem que heretem el treball i dedicació de tots els que en han precedit. Toca agraïr i mirar cap al futur de la mà dels joves”.

“De fet”, insisteix també el Xavier Sagrera, “els estatuts del Casal recullen l’especial vocació per als joves, heretada de les antigues  Congregacions Marianes, i que hem fet nostra. El projecte apostòlic compartit entre la Companyia de Jesús i les tres Comunitats fundants del Casal Loiola (CVX Fòrum Adults-Congregació Mariana, CVX Fòrum Joves i CVX Berchmans), sempre ha estat un projecte jove, dels joves i pels joves”. Una vocació que rep encara més impuls, ara que la Companyia de Jesús ha situat l’acompanyament dels joves entre les seves preferències apostòliques universals. “La transversalitat del Casal, que aplega grups i persones d’edats molts diverses és una font de riquesa per a tots, per a joves i grans, per a jesuïtes, religiosos, religioses, per a laiques i laics… que dona valor a la feina que fem i ens ajuda a tots”. 

La presencialitat com a necessitat

Tot això toca fer-ho en un moment en què ens hem vist obligats a reduir les trobades i activitats presencials, tan essencials en un espai com el Casal Loiola. “La presencialitat que ara és un luxe, l’haviem donat molt de temps per suposada, i ara, especialment en els joves, sorgeix com a necessitat”, lamenta Lucia Ortín.

Seguint les normatives de cada moment i des de la prudència, el Casal treballa per seguir realitzant les activitats socials i educatives (esplai, reforç escolar, voluntariat…) que implica l’atenció a col·lectius vulnerables. També s'intenta mantenir l’acompanyament espiritual individual i les Eucaristies com a espai comunitari i de celebració on Jesús ens aplega. Actualment se celebren amb aforament limitat i totes les mesures de prevenció, i es poden seguir també en streaming per afavorir la participació. Per a Xavier Sagrera és important “mantenir la trobada presencial per l’acompanyament espiritual, la trobada entre acompanyant i acompanyat que tant pot ajudar a donar esperança i companyia i a fer créixer a les persones en la fe”. La resta d’activitats del Casal es trasllada a la seva versió online, “on aboquem tota la nostra creativitat i tots els mitjans tècnics per seguir caminant en la fe plegats i plegades”, assegura Ortín.

“Ajudar-nos mútuament i mantenir-nos vius, acompanyats i esperançats”

Una activitat a distància que, per a Sagrera, va més enllà de mantenir el funcionament de les activitats sinó que hem de reinventar la manera de funcionar per estar amatents a les necessitats i problemes dels altres (soledat, tristesa, desesperança...) i despenjar el telèfon o connectar la videoconferència… per ajudar-nos mútuament i mantenir-nos vius, acompanyats i esperançats”.

Reptes que president i vicepresidenta afronten amb il·lusió, responsabilitat, llibertat i esperit de servei, i des d’una trajectòria de compromís i vinculació amb el Casal Loiola i la Companyia de Jesús. En Xavier Sagrera, de 60 anys, va treballar en la creació de la Fundació del Casal Loiola des del seu inici. Recorda el P. Joan Martí Tusquets, “que em va introduir a la CVX Fòrum Joves, mica en mica, llimant el meu excés de rebel·lia i els meus prejudicis inicials, tal i com ell ho sabia fer. Per això crec que és tant important l’acollida i l’acompanyament de les persones que arriben al Casal, potser sense saber massa el que busquen”. La Lucia Ortin, que treballa a la Fundació Migra Studium, va estudiar a Jesuïtes Bellvitge i des de llavors ha estat vinculada als Jesuïtes en diversos àmbits: voluntariat al sector social, a la Pasqua Jove de Raimat, a Magis… “Estic al Casal com acompanyant i com acompanyada, en grups que m’ajuden a compartir la fe que dóna sentit i vida a tot el que faig”.

El papa Francesc fa oficial que les dones llegeixin a missa i donin la comunió

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Vatican News) Dona estabilitat i és un reconeixement públic a la tasca de les dones a favor de l'evangelització. El papa Francesc ha modificat el Codi de Dret Canònic per fer institucional el que ja passa a la pràctica: l'accés de les dones laiques al servei de la Paraula i a l'altar. El papa obre d'ara en endavant els ministeris del lector i de l'acòlit a les dones, de forma estable i institucionalitzada amb un mandat especial. I ho fa amb un motu proprio, que acompanya d'una carta al cardenal Lluís Ladaria, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

Les dones que llegeixen la Paraula de Déu durant les celebracions litúrgiques o que realitzen un servei a l'altar, com a ministres o com dispensadores de l'Eucaristia, no són certament una novetat: en moltes comunitats del món és una pràctica autoritzada pels bisbes. No obstant això, fins ara no hi havia cap mandat institucional real i adequat, en derogació del que estableix Pau VI, que el 1972, en abolir les anomenades “ordes menors”, havia decidit mantenir l'accés a aquests ministeris reservats als homes només perquè els considerava preparatoris per a un eventual accés als ordes sagrats. Ara el papa Francesc, i arran del discerniment que va sorgir dels últims Sínodes de bisbes, ha volgut fer oficial i institucional aquesta presència femenina en l'altar.

Amb el motu proprio 'Spiritus Domini', que modifica el primer paràgraf del cànon 230 del Codi de Dret Canònic i que s'ha publicat aquest dilluns, el Pontífex estableix, per tant, que les dones poden accedir a aquests ministeris i que se'ls atribueix també mitjançant un acte litúrgic que les institucionalitza.

Francesc especifica que va voler acceptar les recomanacions que van sorgir de diverses assemblees sinodals, escrivint que “s'ha aconseguit en els últims anys un desenvolupament doctrinal que ha posat en relleu com certs ministeris instituïts per l'Església tenen com a fonament la condició comuna dels batejats i el sacerdoci real rebut en el sagrament del baptisme”. Per tant, el Papa ens convida a reconèixer que aquests són ministeris laics “essencialment diferents del ministeri ordenat rebut en el sagrament de l'orde”.

La nova formulació del cànon diu: “Els laics d'una edat i uns dons determinats per decret de la Conferència Episcopal podran ser emprats permanentment, mitjançant el ritu litúrgic establert, en els ministeris de lectors i acòlits”. Per tant, se suprimeix l'especificació “del sexe masculí" que es referia als laics i que era present en el text del Codi fins a l'actual modificació.

El motu proprio va acompanyat d'una carta dirigida al Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el cardenal Lluís Ladaria, en la qual Francesc explica les raons teològiques de la seva elecció. El Papa escriu que “en l'horitzó de renovació traçat pel Concili Vaticà II, hi ha un creixent sentit d'urgència avui per redescobrir la corresponsabilitat de tots els batejats a l'Església, i en particular la missió dels laics”. I citant el document final del Sínode de l'Amazònia, observa que “per a tota l'Església, en la varietat de situacions, és urgent que els ministeris siguin promoguts i conferits a homes i dones... És l'Església dels homes i dones batejats la qual hem de consolidar promovent la ministerialitat i, sobretot, la consciència de la dignitat baptismal”.

Francesc, en la seva carta al cardenal, després de recordar a les paraules de Sant Joan Pau II que “pel que fa als ministeris ordenats l'Església no té en absolut la facultat de conferir l'ordenació sacerdotal a les dones”, afegeix que “per als ministeris no ordenats és possible, i avui sembla oportú, superar aquesta reserva”. El Papa explica que “oferir als laics d'ambdós sexes la possibilitat d'accedir als ministeris d'acolitat i lectorat, en virtut de la seva participació en el sacerdoci baptismal, augmentarà el reconeixement, també a través d'un acte litúrgic (institució), de la preciosa contribució que des de fa temps moltíssims laics, incloses les dones, ofereixen a la vida ia la missió de l'Església”. I conclou que “la decisió de conferir aquests càrrecs, que impliquen estabilitat, reconeixement públic i el mandat del bisbe, també a les dones, fa més efectiva la participació de tots en la tasca d'evangelització de l'Església”.

La mesura ve després d'un aprofundiment de la reflexió teològica sobre aquests ministeris. La teologia postconciliar ha redescobert de fet la rellevància del lectorat i l'acolitat, no només en relació amb el sacerdoci ordenat, sinó també i sobretot en referència al sacerdoci baptismal. Aquests ministeris formen part de la dinàmica de col·laboració recíproca que hi ha entre els dos sacerdocis, i han posat en relleu cada vegada més el seu caràcter pròpiament “laic”, vinculat a l'exercici del sacerdoci que pertany a tots els batejats com a tals.

Mor el capellà Ramon Clua

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat d’Urgell) Ramon Clua i Taribó, ha mort a Lleida als 93 anys d’edat i 70 de ministeri presbiteral, el dia 7 de gener. La missa exequial va tenir lloc el dia 8 de gener a la tarda, a l'església parroquial de la Mare de Déu Assumpta d'Albesa, i fou presidida per l'arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i concelebrada pel vicari general Navarri, per l’arxiprest Joan Pujol i pel rector Alfons Velásquez, així com per un bon grup de preveres. La seva família, amb qui havia conviscut els darrer 18 anys, així com l'alcaldessa de la vila i molts fidels del poble van participar, acompanyats per la Coral d'Albesa.

A la seva homilia l'arquebisbe, manifestà que en l'Epifania, també una vida ben entregada com la del mossèn, és també manifestació de l'amor de Déu que la sosté. Tot sacerdot és instrument en mans de Déu que reparteix i "mulitplica" el pa de vida en l'eucaristia als seus germans, tal com Jesús ho va fer amb els seus deixebles (Mc 6,34-44). El ministeri de servei de tot prevere, com ho va ser el de Ramon Clua, consisteix a deixar-se treballar per part de Déu i servir, oferint la pròpia vida al servei de Déu i dels germans i intentant ser reflex del Déu que és Amor (1Jo 4,7-10). Destacà com Mn. Ramon al llarg del seu ministeri sacerdotal a les diferents parròquies que serví, o marxant a Colòmbia especialment participant de l'OCSHA, va repartir amor i va ser testimoni amb la seva vida de l'Amor de Déu per tots.

A l’inici de la celebració Joan Pujol, seguint el costum de la diòcesi d'Urgell, llegí un breu recorregut pastoral de la vida entregada de Clua, que s’adjunta a continuació:

Mn. Ramon Clua i Taribó va néixer a Albesa fa 93 anys, el dia 20 d’agost de 1927. Cursà els estudis de Filosofia i Teologia al Seminari Diocesà d´Urgell i fou ordenat de prevere 8 d’octubre de 1950.

Va estrenar el seu ministeri com a Vicari parroquial d’Escaldes-Engordany, al Principat d’Andorra, i al cap de sis anys, fou nomenat Ecònom de Pessonada i Encarregat d’Aramunt i Sant Martí de Canals.

El 1961, fou nomenat Ecònom de La Figuerosa i Altet i al cap d’un any se li afegiren les Parròquies de Claravalls i Aramunt. L’any 1963 se li encarregà també la Parròquia de Sta. Maria de Montmagastrell.

L’any 1964, als 36 anys, marxà com a missioner cap a Bogotà (Colòmbia) participant de l’“Obra de Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana” (O.C.S.H.A) i s’hi va estar durant 10 anys, desenvolupant importants serveis en aquelles terres en parròquies dels barris pobres de la capital.

En tornar a la seva Diòcesi d’Urgell l’any 1974, fou nomenat Encarregat de Boldú i Regent de Castellserà, parròquies que va servir durant 17 anys, fins que l’any 1991 fou nomenat Rector de Coll de Nargó, Cabó, El Vilar, Gavarra, Valldarques i Sallent. El 1996 se li afegiren les petites parròquies d’Alinyà i Perles. Aquestes Parròquies les servirà fins la seva jubilació l’any 2002, compaginant el ministeri pastoral i serveis a l’Hospital de LaSeu i a la Cúria diocesana i vivint a La Seu d’Urgell.

Se li van confiar importants serveis diocesans des de l’any 1991: Delegat episcopal de Missions i Responsable de les Obres Missionals Pontifícies, Encarregat de la secció de Matrimonis de la Cúria Diocesana i Capellà del Sant Hospital de La Seu d’Urgell. Arreu va deixar una estela de responsabilitat i de bondat.

L’any 2002 el Sr. Arquebisbe Joan Martí li acceptà la jubilació canònica i passà a residir al seu estimat poble d’Albesa, prop de la seva família, on ha estat molt ben atès i cuidat per la seva familia i ha prestat generosos serveis als Rectors i a la Parròquia, sempre que li ho han demanat.

En iniciar-se el 2021 va afeblir-se el seu estat de salut i ha estat molt atès per la seva família, el Rector i els preveres de l’Arxiprestat, i tants companys i amics que l’han visitat i on ha rebut la benedicció apostòlica i el sagrament de la unció dels malalts i el viàtic.

El dia 7 de gener de 2021 ha mort a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida després de rebre telemàticament la benedicció de l’Arquebisbe, que ell li retornà per a la Diòcesi. Al cel sia!