Audiència General 31 de març 2021

Estimats germans i germanes, bon dia!

Dijous Sant. Jesús en el pa i el vi compartits

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(CR) Aquest dijous els cristians rememoren l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles. I el gest de partir el pa i de passar la copa de vi. Quins elements de devoció popular parlen d’aquest gest a Catalunya? Obrim el tridu pasqual acompanyats del manlleuenc Joan Arimany, editor de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia. N’acaba de publicar un número especial de Setmana Santa. Per Dijous Sant, ens fixem en la idea de transsubstanciació: Jesús fet pa i vi. I en una actitud ben humana: el dubte. En aquest cas, vinculat al sagrament de l’eucaristia:

“Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: ‘Preneu: això és el meu cos’. Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: ‘Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom’” (Mc 14, 22-25) Aquestes paraules, pronunciades pel sacerdot a l’Eucaristia, recorden les mateixes que va pronunciar Jesús a la Santa Cena. Aleshores esdevé la transsubstanciació i el pa i el vi es transformen en el cos i la sang de Crist.

La transsubstanciació va ser un concepte que es va anar consolidant a l’edat mitjana. En aquest procés es van divulgar fets extraordinaris que es coneixen com a “miracles eucarístics”.

Els reliquiaris dels corporals tacats de sang

Aquests miracles esdevenien, segons la tradició que es va formar al seu voltant, en el moment en què el prevere dubtava, en la celebració de l’Eucaristia, de la certesa de la transsubstanciació. En aquest moment sobrevenia el “miracle” i de la Sagrada Forma en sorgien gotes de sang o en brollava del calze. Els corporals que cobrien l’altar quedaven ensangonats i es convertien en testimoni material del prodigi.

D’aquests corporals se n’han conservat diversos a Catalunya. Possiblement, el més conegut de tots és el del Sant Dubte de Santa Maria d’Ivorra (Segarra). L’any 1010, mossèn Bernat Oliver va desconfiar de la presència eucarística de Jesucrist en les espècies del pa i del vi. Aleshores, del calze va sobreeixir-ne el contingut que s’havia convertit en veritable sang que va impregnar els corporals i, fins i tot, va caure a terra.

El bisbe de la diòcesi d’Urgell, que seria reconegut com sant Ermengol, va dur la peça de tela a Roma i el papa Sergi IV va reconèixer que havia estat un fet extraordinari i va donar certs privilegis per a la confraria que el prelat havia fundat per mantenir-ne la devoció i record.

En temps del bisbe Ot, que també seria canonitzat per aclamació popular, a Arcavell (Alt Urgell) la Sagrada Forma va suar sang. Algunes versions indicaven que havia tingut lloc quan el sacerdot que oficiava va ser assassinat; més endavant, es va consolidar un relat semblant –i possiblement plagiat– del d’Ivorra. L’any 1516, es va encarregar un reliquiari a un orfebre barceloní. Aquesta obra és un valuós exemple de la transició de l’orfebreria gòtica a la renaixentista i que es pot veure al Museu Diocesà d’Urgell.

A la catedral de Girona també hi havia un reliquiari dels Sants Dubtes que acollia uns corporals tacats de sang i dels quals se n’explicava la causa amb un relat semblant. El segle XVII es va elaborar un reliquiari propi que, actualment, és al Museu-Tresor de la seu gironina.

Joan Arimany
Editor de la revista Reliquiae sanctorum in Catalonia

Celebracions de Pasqua: entre la presencialitat i les pantalles

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) A Catalunya Religió publiquem anualment el mapa de les celebracions de Pasqua a Catalunya, així com el de les processons i representacions de la Passió que es fan arreu del territori. La Setmana Santa 2020 va ser la primera marcada per la pandèmia. Enguany no hi haurà processons, malgrat la vida de les confraries va molt més enllà dels passos de Setmana Santa. Les representacions de la Passió s’han adaptat a l’escenari actual i ja han anunciat que la programació serà “de mínims” però obrirà la porta a més de 15 municipis catalans.

El mes de gener, i per primera vegada, representants de diferents equips encarregats de Pasqües juvenils i familiars de Catalunya van compartir idees, estratègies i preocupacions en la preparació de les respectives celebracions de la Pasqua. En la trobada virtual van posar en comú reflexions entorn la vivència religiosa dels joves, la prudència en la proposta d’activitats i celebracions presencials, la necessitat de tornar a la parròquia i les noves possibilitats que brinda la tecnologia.

Ho van fer animats per l’aniversari del Concili Provincial Tarraconense a facilitar l’encontre “personal i viu amb Jesucrist” i tenint present la proposta de Fratelli tutti. Van recordar també el desgast que les mesures sanitàries estan produint en molts joves. I, alhora, van explicicitar que aquesta vegada, tenen més d’experiència que l’any passat. Els darrers mesos tots han buscat i trobat eines per alimentar la fe mantenint la distància social i els grups reduïts.

Pasqua de les Avellanes 2021: Amb Crist, Cuidem-nos

Sota el lema “Amb Crist, Cuidem-nos”, la celebració de la Pasqua organitzada pels Maristes s’apropa als 50 anys. Seguint les directrius sanitàries proposen un format mixt. A través d’un canal de Telegram es podrà accedir als recursos i a nivell local s’han organitzat diversos grups per viure la Setmana Santa.

Claretians: una Pasqua familiar a Vic

A través de la plataforma Zoom, els claretians organitzen la Pasqua familiar i d’adults seguint l’encíclica ‘Fratelli Tutti’. Per als joves majors de 16 anys també s’ofereix una Pasqua Jove en format online.

[Re]para’m amb els jesuïtes

La Pasqua Jove dels jesuïtes, que tradicionalment tenia lloc al Col·legi Claver de Raïmat (Lleida), es desdobla i tindrà lloc presencialment a Lleida i Barcelona. Al Col·legi Lestonnac-Barcelona hi haurà una part de les activitats, que es complementaran amb recursos telemàtics. Al Segrià, si la situació sanitària ho permet, s’oferirà una Pasqua presencial en un grup molt reduït que podrà dormir en habitacions individuals al Casal Pere Claver.

Pasqua salesiana: ‘Som U’

Fins a 2.000 joves participaran de les celebracions de Pasqua amb els salesians arreu de l’Estat. Compaginant la pregària a casa i les activitats als centres juvenils de referència, ‘Som U’ acompanyarà al joves de la família salesiana.

Pasqua Hospitalària de San Joan de Déu

Fons negre, una mascareta i dues llànties protagonitzen el cartell de la Pasqua Hospitalària de Sant Joan de Déu. Amb aquesta imatge simbòlica, on hi preval l’esperança, l’orde convida els joves a celebrar de manera telemàtica la Setmana Santa sota el lema ‘Tots som u amb els demés’.

Pasqua Familiar de Llinars

També en un format híbrid celebraran la Setmana Santa a la Pasqua Familiar de Llinars. A través de la pantalla es podran seguir les pregàries i oficis. La Vetlla Pasqual serà en format presencial, prèvia inscripció de les famílies.

La Salle Figueres treballa per promoure la Memòria Històrica

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(La Salle) Els alumnes de 4t de l’ESO de La Salle Figueres ha realitzat durant aquest segon trimestre un Projecte de Memòria Històrica de manera transversal a les assignatures de Socials, Religió i Literatura Castellana. En grups, han dissenyat i redactat un diari amb continguts de les tres branques viscuts a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme.

Per a fer-ho possible, els alumnes s’han vist immersos en diversos projectes. Un taller organitzat pel Museu de l’Exili d’Agullana sobre les conseqüències, circumstàncies i realitat de l’exili a la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial i en l’actualitat, a través de quatre testimonis que l’han viscut en primera persona. El projecte 'Encara hi ha algú al bosc', obra de teatre, documental i fotografia de Cultura i Conflicte que pretén donar veu a les dones víctimes dels conflictes a Bòsnia i Hercegovina. I, finalment, van compartir les històries de les vides d’avis i àvies dels alumnes, poden contrastar passat i present des de la proximitat.

Per a La Salle Figueres la memòria històrica és "un patrimoni de tots que cal conservar i traspassar a les noves generació per a la consolidació identitària de la comunitat i d’un pensament crític, i la construcció d’una societat millor".

Torna la Magic Line Sant Joan de Déu

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Solidaritat Sant Joan de Déu) La vuitena edició de la Magic Line SJD serà el proper 30 de maig. Es tracta d’una edició molt especial que arriba un any després de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, i per això aquest any la mobilització solidària de Sant Joan de Déu creix i traspassarà fronteres. 

Aquest any la Magic Line SJD caminarà sota el lema 'Més que mai': aquesta mobilització va néixer amb la voluntat d’ajudar i acompanyar a qui més ho necessita, i amb la COVID-19 els organitzadors afirmen que "és ara, més que mai, quan hem de demostrar que la solidaritat no s’atura i que és l’única sortida".

La Magic Line SJD d'aquest any s'adaptarà a totes les mesures sanitàries. Per aquest motiu les inscripcions seran per equips de 2 a 6 persones, ja sigui un grup d'amics, d'una empresa o una família. A més a més, també serà al territori d'una manera diferent als altres anys: aquest any, el recorregut és lliure. Abans, però, s'haurà de notificar a l'organització el recorregut. "Junts i juntes dibuixarem un mapa de la solidaritat que creuarà oceans", asseguren.

Més que mai: una Magic Line per a les persones afectades per la COVID-19

La crisi sanitària que estem vivint ha comportat conseqüències econòmiques i socials dramàtiques, especialment per aquelles persones que ja vivien una situació de vulnerabilitat. Per això, la Magic Line SJD és més necessària que mai: aquest any tots els recursos que s’aconseguiran entre tots i totes es destinaran a projectes socials dirigits a les persones que atenem i que pateixen les conseqüències de la pandèmia.

Recés de quaresma per religiosos de Terrassa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Bisbat de Terrassa) El dissabte 27 de març la delegació per la vida consagrada de la diòcesi de Terrassa va organitzar un recés de quaresma en format telemàtic adreçat a les comunitats de la diòcesi.

La parròquia de Santa Anna, Premi Reconciliació

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(ICAB) La Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort ha atorgat aquest dimarts al matí la tercera edició del ‘Premi Reconciliació’ a la parròquia de Santa Anna - Hospital de Campanya de Barcelona. El guardó és un reconeixement i homenatge a la generosa tasca solidària d’acollida, escolta, acompanyament i promoció integral de les persones excloses i sense llar, desenvolupada per aquesta entitat des de gener de 2017 i també per l’atenció realitzada a totes les qüestions relacionades amb la protecció jurídica dels menors i de les persones en risc.

En el marc d’un acte institucional que ha tingut lloc a la parròquia de Santa Anna, la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i presidenta de la Fundació Sant Raimon de Penyafort, M. Eugènia Gay, ha lliurat el ‘Premi Reconciliació’ a Peio Sánchez, rector de Santa Anna, qui en representació de l’entitat guardonada ha recollit el premi. A l’acte hi han assistit la diputada de la Junta de Govern de l’ICAB i secretària de la Fundació, Cristina Vallejo, i Xavier Puigdollers, advocat i membre del patronat de la Fundació Sant Raimon de Penyafort.

Durant el lliurament del premi, la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha destacat que l’advocacia s’ha erigit com a la garant històrica dels drets i les llibertats de la ciutadania, i molt especialment dels col·lectius més vulnerables; sent precisament la protecció dels menors, de les persones en situació de risc i de les que desprès d’haver estat privades de llibertat necessiten d’una segona oportunitat com a part ineludible del seu procés de reinserció en la societat, un dels objectius de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort.

El ‘Premi Reconciliació’, de caràcter anual, va ser constituït fa tres anys per La Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort amb l’objectiu de distingir persones o entitats que hagin destacat per una trajectòria que expressi els valors de la Fundació. La primera edició d’aquest Premi va ser lliurada a la Fundació ARED per a la reinserció de dones i en la segona es va atorgar al Grup de Voluntaris de Presons de Justícia i Pau.

Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort La Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort té com finalitats la difusió de la cultura jurídica, l’estudi tècnic i les realitzacions pràctiques en ordre a la reinserció social de les persones que hagin estat sotmeses a penes privatives de llibertat, així com l’estudi de les qüestions relacionades amb la protecció jurídica dels menors i de les persones en situació de risc. Les entitats representades en el Patronat són l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), el Consejo General de la Abogacía Española (CGAE), el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) i la Federació de Col·legis d’Advocats d’Europa (FBE).

L’església de Santa Maria de Guimerà, tancada per garantir la seguretat dels feligresos

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) És una mesura d’emergència immediata per a garantir la seguretat de les persones que assisteixen a les celebracions litúrgiques. Aquest dimarts l’Arquebisbat de Tarragona ha procedit al tancament al culte de l’església parroquial de Santa Maria de Guimerà, a l’arxiprestat d’Urgell-Garrigues.

L’edifici pateix problemes estructurals des de fa anys, i està sent objecte d’un estudi exhaustiu per a determinar-ne el seu origen. El proppassat cap de setmana es va detectar que les dovelles de l’arc de la portalada de l’església s’havien bellugat lleugerament i havien perdut la seva geometria original. Aquest fet ha obligat a prendre mesures d’emergència immediates per a preservar, de forma provisional, la integritat del conjunt monumental.

Atesa la importància del conjunt, una vegada s’hagi determinat l’origen de les patologies, es valoraran tècnicament les intervencions imprescindibles i necessàries per a detenir el procés de degradació del conjunt. Mentre no ofereixi millors garanties de seguretat l’edifici romandrà tancat i les celebracions es faran en un lloc alternatiu que la mateixa parròquia establirà d’acord amb les possibilitats de què disposi.

“L’amor en la família no es blinda contra les desgràcies”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Diuen que “el sant Pare va com una moto” i reconeixen que els resulta difícil seguir-li el ritme. El Secretariat de Pastoral Familiar de la diòcesi de Barcelona han fet feina des que el papa Francesc va publicar fa cinc anys l’exhortació Amoris Laetitia. Però constaten que la proposta és molt ambiciosa i que demana una major implicació. N’és una mostra la recent inauguració de l’Any de la Família des de Roma. N’hem parlat amb Xavier Padilla que, junt amb la seva dona Dolors Parellada, dirigeix aquest secretariat.

Tots dos van participar de l’obertura d’aquest any especial des de Barcelona, amb el testimoni de vida de diversos matrimonis. Ara, però, no se’ls demana una celebració, sinó tot un treball pràctic. Així ho recull el document elaborat des del Dicasteri pels laics, la família i la vida per a aquesta ocasió.

Com heu rebut aquest encàrrec els qui treballeu acompanyant famílies?

El dicasteri ha preparat un document amb diferents accions. Intentarem anar traduint aquests objectius a nivell diocesà. Són superambiciosos i, de fet, desborden el que és un any. Són indicacions de futur. Nosaltres a nivell diocesà ens focalitzarem en algun d’ells.

El teniu triat?

El primer objectiu és difondre els continguts de l’Amoris Laetitia. Això, a part dels materials que es puguin fer des de Roma, anirem fent un degoteig setmanal amb una publicació que, de la mà del pare Francesc Riu, anirem explicant els capítols de l’exhortació. Cada dilluns publicarem dos fulls didàctics per fer un recorregut sobre l’exhortació. Hi ha 68 setmanes fins el 26 de juny del 2022, seran 68 entregues que en diem ‘Una cadena d’amor’.

Què més oferiu?

Des del Secretariat estem fent xerrades a parròquies i moviments per dialogar sobre què ens proposa l’exhortació i com la podem treballar i portar-la a la pràctica. Impulsem l’acompanyament de les famílies amb dificultats, acollim la fragilitat de la convivència familiar quotidiana, i intentem que això pugui ser acompanyat el més aviat possible i enfortit des de la companyia i la proximitat.

Hi ha el Servei d’Acompanyament i Orientació Familiar (SADOF), que depèn del Secretariat. L’hem ampliat amb professionals del món de la psicologia, la psiquiatria i algun advocat. Totes les persones són voluntàries per poder acompanyar aquestes situacions. L’any passat, 2020, vam acompanyar 85 persones en diferents sessions. Últimament s’han incorporat sis persones, ara som 13 voluntaris. I pensem que podem acollir aquesta realitat amb més capacitat.

Evidentment també estem acollim i recolzem diferents iniciatives que surten a nivell parroquial o de moviments. Hi ha com una efervescència en aquest sentit: podcast, webs, vídeos...

Potser una de les coses més importants per nosaltres és posar en marxa un procés per enriquir la pastoral de preparació al matrimoni amb nous itineraris d’acompanyament d’estil o inspiració catecumenal. Això és una de les iniciatives o recomanacions que estan dintre d’aquest any i pensem que és molt necessària per atendre la realitat amb la qual venen els nuvis a preparar-se pel matrimoni.

Heu concretat aquests itineraris?

És una cosa que volem treballar, és una cosa una mica nova. El que és el catecumenat d’iniciació cristiana està molt lligat als sagraments d’iniciació: al baptisme i a la confirmació i l’eucaristia, la primera comunió. Aquí sí que hi ha un itinerari catecumenal. Però no existeix el mateix per a famílies. I evidentment, salvant totes les diferències i distàncies, perquè ja estem batejats, i perquè a més el sagrament del matrimoni és relacional, de dos, no és un sagrament que es rebi individualment, sinó que es construeix una relació triangular amb Déu.

Pensem que s’ha de fer una adaptació del que és aquest camí que en realitat és molt llarg. Aquest camí catecumenal d’adults és un camí d’acompanyament que dura dos anys. No es tracta ara de fer acompanyaments de dos anys als nuvis, però sí que puguin créixer i tenir experiència de fer i descobrir la figura de Jesús, d’estimació, perquè si no és molt difícil que es vulguin convertir amb imatges d’aquesta estimació.

No és una cosa que vulguem fer nosaltres sols. Ja hem començat a treballar en grup amb les principals parròquies que estan més implicades amb la preparació del matrimoni, i amb els moviments de pastoral familiar que estan més implicats en aquets tema. Com un treball d’intel·ligència col·lectiva, conjunt.

Teniu perspectives de treball coordinat a nivell interdiocesà?

Participem en dues taules de coordinació. Una amb les diòcesis de la Conferència Episcopal Espanyola. Hi ha un grup de treball que es reuneix periòdicament i que comparteix un iniciativa interdiocesana: fer una setmana del Matrimoni. Un dels objectius de l’exhortació és potenciar l’anunci que el sagrament del matrimoni és un do i que té en si mateix una acció transformadora de l’amor humà. Té la connexió entre el que és l’amor humà i l’amor de Déu. Si no, l’amor humà es queda a mig camí i tard o d’hora trontolla i s’ofega en els propis límits.

I la segona taula de coordinació?

Sí, hi ha una altra taula de coordinació amb les diòcesis amb seu a Catalunya. Compartim iniciatives, recursos, volem compartir materials... La roda ja està inventada! Però són coordinacions internes per recolzar-nos mútuament.

Ara que ja s’ha obert aquest any de la Família, cap on aneu?

És un camí, un procés. El sant Pare ens porta no a una celebració puntual sinó a un any de treball, que ja va començar amb l’Any de Sant Josep, que encara no l’hem paït i encara l’estem treballant, i ja ens porta a l’Any de la Família, no qualsevol any, sinó amb nom i cognoms: l’Any Amoris Laetitia. Vol que l’exhortació es porti a la pràctica. I tot això apuntant a la dècima trobada mundial de les famílies: el 22-26 de juny de 2022 a Roma. Cada tres anys se’n fa una. La darrera, a Dublín el 2018. El 2020 no es va poder fer per la pandèmia.

A Dublín, hi vau participar?

Sí, és un acte extraordinari, una experiència d’Església universal. T’adones que no es tracta d’un discurs naïf, toca de peus a terra, hi ha una consciència molt clara de la realitat i dels desafiaments que afronta la família, però que la joia i l’estimació és possible de viure-la aquí.

Sembla un eslògan tipus “somriure profident”, perquè l’amor en la família no es blinda contra les desgràcies. Però ens transmet aquesta experiència de les benaurances. Tot i la nostra fragilitat i els problemes que tenim per tot arreu –una família ha de cuidar dels avis, dels grans, dels petits que estan creixent, dels adolescents, dels que es reboten, dels que se’n van... – es pot treballar junts i es pot sortir endavant.

Del 9 al 12 de juny s’havia previst una trobada a Roma. Amb quin objectiu?

Inicialment era una trobada a Roma, però serà online, per webinar. Es tracta de fer balanç de com s’està aplicant l’exhortació. Ens va sorprendre moltíssim el sant Pare: el mes d’octubre, a través de les Conferències Episcopals de tots els països, ens envia a totes les diòcesis un qüestionari, una mena d’examen de com s’ha acollit l’exhortació en aquests cinc anys. Ens vam quedar una mica parats: ostres, és un examen? El sant Pare ens està dient que no s’ha oblidat d’això i que vol que ho treballem. Hi vam respondre.

Què se’n desprenia, de la resposta? Els deures estaven fets?

Sí, el que passa és que el desafiament és tan gran... El Sant Pare va com una moto i nosaltres tenim feina per seguir-lo. Hem fet cosetes, però la seva iniciativa és ambiciosa, s’adreça a totes les famílies del món. Evidentment a les famílies cristianes també. Considera que per realitzar la seva vocació la família necessita de la proximitat de l’Església perquè, si no, l’amor humà en si mateix queda limitat per les nostres fragilitats. Tard o d’hora. I necessita l’impuls, l’esperit, l’experiència de Déu que renova...

Com es concreta aquesta proximitat eclesial?

El Sant Pare diu que ens hem de fer propers a totes les realitats familiars i a partir de la seva subjectivitat. Més que des d’una aproximació doctrinal, per acompanyar i fer créixer totes aquestes realitats en el discerniment, de quin és el bé que Déu demana a cadascú i en cada circumstància. I a partir d’aquí: integrar, acompanyar, no excloure. Totes les realitats familiars, que totes són formes històriques concretes. I això per realitzar una vocació comuna, que està posada en el cor de tots els homes, que és estimar i ser estimats, i estimar la vida.

El Sant Pare ens va davant com una moto, i nosaltres a nivell diocesà sí que hem fet coses. Em sembla molt important la feina que s’ha fet d’acompanyament de persones que han patit ruptura de parella, a través de dues o tres iniciatives. Una ha estat les ‘Quatre estacions’, un itinerari d’acompanyament llarg, pensat i creat per persones que han patit una ruptura. És un acompanyament individual, de tu a tu, de dos anys. Amb cada una de les estacions –la tardor, l’hivern, la primavera l’estiu...– et vas recuperant, és refer la vida després del dolor i l’enfonsament del projecte vital que representa una ruptura. Inclús quan no hi ha divorci o si és una parella de fet. És igual, tota ruptura és un minidivorci, més encara si estàs casat per l’Església i has rebut el sagrament del matrimoni.

Altres iniciatives?

Una altra iniciativa molt maca, fruit de l’Amoris Laetitia, ha estat ‘Custodia Cordis’. Fa un acompanyament de les persones que demanen la nul·litat matrimonial, però és un acompanyament espiritual. No és purament quirúrgic, jurídic, per veure si el dia que et vas casar allà hi havia tot el coneixement, tota la consciència, tota la responsabilitat. No. Aprofita la saviesa que té l’Església per fer un escrutini a fons i portar perdó. I realment és espectacular les persones que fan aquest camí.

També hi ha altres iniciatives, alguna d’abans d’Amoris Laetitia, però tot queda com ressituat per l’exhortació. Hi ha el projecte ‘Amor conjugal’ o ‘Hakuna’...

El Rellotge de la Família també entra en aquest paquet?

Sí, està orientat més a parelles a les que simplement se’ls ha descoordinat el rellotge. A un li marca una hora i a l’altra, una de diferent. És una iniciativa molt maca de les Comunitats de Vida Cristiana. Les ‘Quatre Estacions’ també són de la CVX. Estan al Casal Loiola, fan cursos de preparació per als acompanyants i estan fent molt bona feina. Jo m’imagino que el Sant Pare diu: tot això està molt bé, però l’ambició encara és molt més gran.

En l’Amoris Laetitia és central l’acollida. Aquests dies s’ha fet pública una nota del Vaticà que diu que no es pot impartir la benedicció a parelles del mateix sexe. Com s’ha rebut entre les famílies vinculades al secretariat?

Tots tenim amics o familiars o coneixem pares de nois homosexuals. Que són cristians o no. L’exhortació és molt clara en quant a que l’Església ha d’escoltar, acollir i fer-se càrrec de totes les situacions. I que es tracta d’integrar a tothom. I ajudar a cadascú a partir de la seva subjectivitat, a partir de la seva realitat, del lloc on t’és.

Per què? Aquí l’Amoris Laetitia fa una distinció. La doctrina de l’Església és la que és, però no és el punt de partida, no és el punt de trobada del diàleg de l’Església amb les persones. Perquè en aquest diàleg està la consciència de les persones i la consciència de les persones pot entendre o no el que és la doctrina de l’Església. El punt inicial del diàleg és el respecte a cadascú en la seva situació de vida, que se senti estimat, que se senti part de l’Església, integrat, acollit, estimat. I l’Amoris Laetitia és molt explícita en reconèixer que en situacions irregulars, l’Esperit Sant hi és, bufa, i també la gràcia de Déu també actua en aquestes persones . I s’han de sentir perfectament integrades en l’Església. Una cosa és la distinció entre l’acollida, la integració de les persones, i una altra és la salvaguarda de la doctrina de l’Església, que no ha canviat. El Sant Pare tampoc l’ha canviat. I és una segona o tercera derivada.

En cert sentit, pensem que estem una mica com en el segle primer. Hi ha un món que té les seves lleis, les seves formes d’entendre les coses, i també hi ha una irrupció de l’Evangeli. Hi ha uns cristians que es prenen seriosament el consell de sant Pau quan diu “esposos estimeu a les vostres esposes com Jesús estima l’Església”. I a partir d’aquí entren en una relació de fidelitat per tota la vida.

Però també sabem des de sant Pau que la llei per si mateixa no dona la força per estimar. I en aquest matrimoni tradicional que ha existit durant tants segles també hi ha hagut abusos. S’ha considerat que la indissolubilitat del matrimoni era gairebé com un dret de propietat de l’home sobre la dona, o que els fills nascuts fora del matrimoni eren il·legítims, tantes coses contra les quals reacciona el món i diu, no, això no és. I el món, amb la seva autonomia, se separa d’això. Però també veiem com al món, amb la seva autonomia i recerca de modus de respecte, li costa tant que les relacions familiars prosperin i siguin respectuoses i siguin amables i fraternes i d’estimació veritable.

Encara hi ha ganes de fer família?

El punt 1 de l’exhortació diu que el desig de família està encara ben viu, i això ho constatem, ho veiem claríssimament. Avui que la doctrina de l’Església ja pràcticament ni s’entén, que no hi ha un model de vida familiar, avui els joves continuen sentint el desig d’unir-se i de fer família, i com que no tenen la seguretat i es desconeix amb què es fonamenta, es creu que és resposta a un enamorament. I la prova és que miren si funciona, si no funciona, si és una qüestió d’atzar, si m’he equivocat, si no... I quan hi ha les dificultats de la convivència –que sempre surten, tard o d’hora, perquè tots som limitats–, el que s’interpreta és que m’he equivocat. I com que m’he equivocat, em separo i frustro aquesta promesa de felicitat que he sentit a la vida.

Quina és la proposta de l’Església en aquest context?

L’anunci cristià per la família és una bona notícia, perquè hi ha la gràcia del matrimoni que dona forces per fer realitat aquesta vocació a l’amor. No és un desig posat en el cor per frustrar-lo. Sinó que amb la gràcia de Déu és una vocació possible. Però per rebre la gràcia del sagrament del matrimoni cal també tenir consciència i desitjar rebre aquesta gràcia. I implica un creixement en la vida de fe. Perquè molts dels nuvis que venen a casar-se com a mínim un dels dos o tots dos estan batejats, però no es pot dir que hagin crescut en la vida de fe. Per rebre la plenitud del sagrament del matrimoni cal fer no només un diàleg sobre aspectes que són importants, com la psicologia de parella, el diàleg, etc. També cal una preparació al que és la presència de Crist en la vida de família i la seva gràcia que fa possible que tot això rutlli i que entrem en una dinàmica d’estimació de veritat. Capaç d’arribar al final amb fidelitat, com Jesús estima l’Església.