La Comissió d'Educació i Formació Professional va aprovar el proppassat divendres dia 13 el dictamen sobre el Proyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, i aquesta setmana aquest text serà elevat al Ple del Congrés. Atès el caràcter orgànic de la proposta, s’haurà de realitzar una votació de conjunt en què es necessitarà la majoria absoluta de la cambra baixa per continuar-ne la tramitació al Senat.

Us escric des del confinament, a aquestes alçades de la nostra història, escriure des del confinament em sembla que és la cosa més normal del món. No perquè ens agradi, sinó senzillament perquè ningú està exempt de que aquest virus l’infecti. Ans al contrari, les noticies ens omplen de dades i estadístiques que ens recorden que la situació segueix sent complexa i hem d’estar ben alerta.

Donald Trump i el suport dels evangèlics

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Xavier Memba –CR) Després d’una aferrissada lluita electoral amb participació record, com mai abans s’havia donat a la història, des de fa pocs dies sabem que el demòcrata Joseph Robinette “Joe” Biden Jr. serà el 46è president electe dels Estats Units d’Amèrica.

D’acord amb les dades estadístiques del Public Religion Research Institute (PRRI), Donald Trump va arribar a la Casa Blanca l’any 2016 amb el suport d’un 81% de l’electorat que es classifica demogràficament com a blanc i evangèlic. Un sector que, tot i constituir només el 15% de la població, esdevé clau en les eleccions americanes pel seu compromís polític i perquè en bloc constitueix efectivament un 25% sòlid de l’electorat.

Ted Olsen, director editorial de Christianity Today, diu que molts dels evangèlics que l’any 2016 van votar per Trump, ho van fer moguts més per antipatia a Hillary Clinton que a favor del llavors sorprenent candidat republicà. En aquestes eleccions, però, molts ho han fet de forma entusiasta a favor de Trump perquè, segons Olsen, veien les votacions com un referèndum més enllà de les conviccions clàssiques sobre l’avortament i la injustícia racial (que neguen sigui estructural). Per a ells aquestes eleccions presidencials havien de posar de manifest la veritable “identitat cristiana” dels votants. Olsen cita com a exemple a l’influent pastor John MacArthur dient-li en una conversa a Trump que “qualsevol creient de veritat estarà del seu costat en aquestes eleccions.”

Altres resultats del PRRI posaven de manifest un any abans de les eleccions presidencials i malgrat els escàndols i la personalitat polèmica de Donald Trump al llarg del seu mandat, que l’electorat blanc i evangèlic continuava donant-li suport de forma majoritària:

  • Fins a un 77% dels blancs evangèlics, en contrast amb el 39% de tots els americans, aprovaven la gestió presidencial de Donald Trump.
  • El 63% dels blancs evangèlics, en comparació al 35% de la resta d’americans, no creien que Trump hagués tacat la dignitat de la figura presidencial.
  • El 66% dels evangèlics blancs deia que en les presidencials del 2020 anava a votar Trump independentment del candidat demòcrata.

Sens dubte, aquestes eleccions han posat de manifest la gran divisió que pateix la societat americana i han deixat entreveure al món sencer un país cada vegada més polaritzat. En un article de Christianity Today, a on se li demanava la seva opinió, Ammy Black (professora de ciències polítiques a Wheaton College) deia: “Qui guanyi la cursa presidencial s’enfrontarà a la intimidatòria tasca de liderar un país profundament dividit, enmig d’una pandèmia creixent i una greu crisi econòmica. Espero i prego que la persona que inauguri la presidència el pròxim 20 de gener faci tot el possible per reunificar la gent, infondre esperança i guiar-nos per sortir de la pandèmia.”

L’any de la Covid-19, les eleccions americanes han estat, segurament a part de la pandèmia, l’esdeveniment que més seguiment ha generat arreu del món. Precisament, el pròxim dia 23 de novembre tindrà lloc un debat en línia –organitzat per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura i liderat per un grup d’alumnes del tercer curs de Global Communication Management de la Facultat de Comunicacions i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull– sobre el que han donat de si els comicis a la presidència dels Estats Units i, en especial, per a analitzar el paper que hi juguen els evangèlics com a poderós lobby polític en aquell país.

L’opinió dels evangèlics catalans

En preparació a aquest esdeveniment, s’ha realitzat una petita enquesta adreçada a la comunitat protestant de Catalunya. L’estudi de camp resultant (a partir de 340 participants) permet saber el seguiment aproximat que els evangèlics catalans han fet de les presidencials americanes i quina opinió tenen sobre el president sortint i els suposats valors tradicionals que defensa.

El que revela l’enquesta –realitzada entre els últims dies de la campanya electoral i el recompte de votacions– és que els evangèlics catalans atorguen una gran importància a les eleccions presidencials dels Estats Units amb un altíssim 97,6%. Encara, però, que només un 57,4% dels enquestats admet haver seguit de prop el procés electoral.

Si bé és cert que, per una banda, un 70,3% dels evangèlics catalans admeten que la religió té molta importància en la seva opció política; d’altra banda, fins a un 65,6% rebutja el fet que hi hagi una sola opció política des d’un punt de vista cristià. Tot el contrari del que sol passar als Estats Units on, tradicionalment, s’identifica el Partit Republicà com l’opció pròpia dels cristians evangèlics.

El caràcter moral d’un polític

Un altre aspecte que diferencia l’opinió general dels evangèlics catalans amb els seus correligionaris nord-americans –almenys del que es desprèn de les dades recollides del PRRI– és la importància que se li dona al caràcter moral i comportament públic d’un líder polític a l’hora de confiar-li el vot. Una aclaparadora majoria dels evangèlics catalans consideren molt important el caràcter moral d’un polític i fins al 50,9% arribarien a votar en contra d’un líder moralment reprovable i polèmic, encara que en teoria afirmés valors tradicionalment conservadors des d’un punt de vista cristià.

Quant a les qüestions més controvertides de l’avortament i la justícia social, la gran majoria dels evangèlics catalans (75%) diuen que totes dues són igual d’importants, encara que hi ha una certa tendència a prioritzar el dret a la vida dels infants no nascuts davant la injustícia social que poden patir minories o sectors desafavorits de la societat nord-americana.

Davant la pregunta “Creus que els cristians blancs i negres nord-americans voten el mateix?”, la majoria dels evangèlics catalans opinen que no. La qual cosa coincideix amb les estadístiques del PRRI. Per últim, una dada que crida molt l’atenció és que gairebé la meitat (un 49,4%) dels evangèlics a Catalunya creuen que el paper de l’església americana en aquestes eleccions ha estat irrellevant, la qual cosa sembla més una projecció del que és la nostra realitat a Catalunya o a Europa sobre una realitat totalment diferent com la nord-americana on el lobby evangèlic exerceix un pes determinant en cada procés electoral.

Quin paper voldrà jugar l’Església

La victòria de Biden obre una nova etapa i deixa enrere –almenys de moment– la política de crispació i polèmica inaugurada per qui és encara president. El problema, però, no és saber si s’ha superat a Trump, sinó saber quin paper voldrà continuar jugant l’Església que el 2016 el va portar al poder i que quatre anys després continua donant-li suport de forma clarament majoritària.

Serà interessant saber quines respostes i quina anàlisi d’aquestes i altres qüestions faran els estudiants de Global Communications Management de Blanquerna el pròxim dia 23 de novembre, acompanyats de quatre convidats especials que compartiran el que pensen des de la seva doble perspectiva com a ciutadans americans i evangèlics –establerts a Catalunya– que viuen amb passió la intensitat d’aquest moment històric.

Ciuraneta, un bisbe atent a tota la vida diocesana

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jaume Pedrós –CR) Un bon pastor: crec que són les paraules que millor defineix la persona i l’obra del bisbe Francesc Xavier Ciuraneta. Un bon pastor, amable, atent a tots els àmbits o camps de la vida diocesana. En vuit anys va deixar una bona empremta. La seva preocupació era com fer arribar l’evangeli a tothom, reestructurant el bisbat, afavorint la construcció de dues noves parròquies a la capital, valorant la missió de la catedral que ell molt estimava, promovent en gran manera la intervenció dels laics en la vida diocesana nomenant molts d’ells com a delegats i amb moltes altres iniciatives, afavorint la construcció d’una nova seu de Càritas...

Com a bon pastor va tenir molta preocupació per les vocacions sacerdotals valorant sobretot l’entrega i vida espiritual dels possibles candidats per damunt dels estudis quan aquests podien ser una llosa massa pesada.

Però no deixava de tenir en gran estima l’estudi i la formació de sacerdots i laics; per això va donar un renovat impuls a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida (IREL). Destaquem la reforma gairebé total de la biblioteca del Seminari, que serveix bàsicament pels estudiants de l’IREL.

Tenia un do especial per escriure setmanalment unes reflexions que eren esperades amb avidesa per molta gent i que arribaven al cor.

El va omplir de joia la beatificació de diferents màrtirs dels anys 1931-39, entre ells el seu i nostre estimat beat Francesc Castelló, model de fe cristiana sobretot pels joves.

El bisbe Ciuraneta era home d’entranyable devoció a la Mare de Déu sota les advocacions de Montserrat, Verge de l’Acadèmia, patrona de Lleida i Mare de Déu del Blau ara al presbiteri de la catedral. Precisament va voler que les seves despulles reposessin en la capella de la Mare de Deu de Montserrat que hi ha a la catedral.

Són més conegudes altres obres molt importants del seu pontificat. Destaca tota la renovació de l’Acadèmia Mariana, dedicada a la Mare de Déu de l’Acadèmia amb un nou edifici annex com a casa d’exercicis. Tot el conjunt (anomenat “Casa de l’Església”) havia d’aplegar diferents grups i delegacions al servei de la vida eclesial diocesana i afavorir les reunions, recessos i exercicis espirituals dels sacerdots.

Molt coneguda és la defensa dels béns culturals sobretot de les obres d’art del bisbat de Lleida que ara formen part del consorci del Museu, defensa que li va suposar molts sofriments i moltes incomprensions a diferents nivells fins i tot en instàncies molt altes. Subratllem també la publicació de l’obra històrica Arrels Cristianes de Lleida.

Potser el millor retrat del bisbe Ciuraneta és el que diu el Concili Vaticà II sobre el bisbe: “El Bisbe tenint davant l’exemple del Bon Pastor, que no vingué a fer-se servir sinó a servir i a donar la seva vida per les ovelles...no es negarà a escoltar els súbdits, als quals protegeix com a veritables fills...; en la pregària, en la predicació i en totes les obres de caritat tindrà cura tant d’ells com també d’aquells que encara no pertanyen al l’únic ramat del Senyor. Es deu a tots i ha de ser amatent a evangelitzar tothom” (Lumen Gentium, 27).

Jaume Pedrós és rector del Seminari diocesà de Lleida

Calze i patena nous per al desè aniversari de la Basílica de la Sagrada Família

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Parròquia de la Sagrada Família) Capdevila Joiers, quarta generació d'una nissaga familiar de joiers i argenters, que, des de 1905, crea peces emblemàtiques d'orfebreria moderna i contemporània, ha fet entrega del calze i la patena presidencials a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona elaborats amb motiu del desè aniversari de la seva dedicació.

El nou calze de la Basílica de la Sagrada Família ha estat especialment concebut per a l'espai que l'acull. Està constituït per una única peça i entronca amb la tradició primitiva i romànica dels calzes. La copa, de contorn circular i volum semiesfèric, està rematada amb una franja horitzontal de plata polida que forma part del mateix interior de la copa. La base és quadrada i aporta fermesa i estabilitat. El tall o la tija adopta una certa forma estilitzada i s'hi destaquen unes arestes que remeten directament al motiu d'inspiració de l'autor i, justament, a un dels elements arquitectònics més característics del temple: les columnes interiors.

Així com la nau principal de la basílica és un bosc poblat de columnes-arbre, el calze reflecteix aquesta mateixa voluntat de ser imatge i símbol de la unió entre el cel i la terra. El quadrat de la base, símbol de l'home i la raó humana, s'eleva a mesura que es multipliquen les arestes, tot reproduint el moviment ascendent de les columnes, i va canviant de secció fins que esdevé un cercle, forma de perfecció i símbol de la divinitat.

Tant el calze com la patena han estat fets amb plata cisellada, martellejada i oxidada. De fet, el treball amb plata oxidada és un procediment característic al taller dels Capdevila, no només pels valors plàstics que aporta sinó també per la voluntat de treballar els materials nobles de forma poc o gens ostentosa i, en aquest sentit, en consonància amb l'ús del ferro forjat per part de Gaudí.

Claret publica la Lectio Divina amb comentaris de Josep Roca

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Editorial Claret) L’Editorial Claret acaba de publicar la Lectio divina per als temps forts. Any B, amb reflexions del missioner claretià Josep Roca i Alsina. L’autor aporta una espiritualitat claretiana molt profunda avalada pels seus vint-i-cinc anys com a missioner al Brasil.

La Lectio divina és una lectura amb esperit de pregària amb la Bíblia. És un mètode per acostar-se a la Paraula de Déu, portar-la al nostre dia a dia i endinsar-se en el seu significat a través d’una lectura orant de la Paraula. És una manera de llegir la Bíblia, mirant d’aquirir la mateixa forma de pensar i de sentir de Jesús. Es tracta d’acostar-se a Déu a través de la seva Paraula i deixar que aquest mostri la seva voluntat. El mètode que proposa és la lectura, la meditació, per provocar que la paraula de Déu interpel·li cadascú donant-li una resposta en concret de la seva situació en cada moment. És la manera en que Déu ens parla i respon en les circumstàncies concretes de cada dia.

El mètode consta de sis passos: la preparació per rebre l’Evangeli, la lectura de l’Evangeli; la meditació per reflexionar sobre què transmet a cadascú el text llegit; l’oració en què es promou el diàleg amb Déu; la contemplació per aturar-se en el que s’ha sentit; i l’acció que consisteix en concretar en la vida tot allò que s’ha après, meditat o contemplat a través de la lectura. La Lectio divina per als temps forts. Any B és una proposta per a cada dia dels temps d’Advent, Nadal, Quaresma i Pasqua de l’Any B que ens ajuda a fer aquest exercici espiritual.

L’edició publicada conté reflexions amb un objectiu clar: que els cristians alimentin la seva fe i vida cristiana amb la paraula de Déu i, sobretot, amb l’Evangeli. La Lectio divina inclou el text de l’Evangeli que marca el calendari litúrgic i unes meditacions per acompanyar cadascun dels sis passos.

Més de 600 docents connectats en línia a la Jornada Summem

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Escola Pia) L’aprenentatge a través de la Seqüència Didàctica ha centrat, aquest dissabte, la quarta edició de la Jornada Summem que organitza l'Escola Pia de Catalunya. Aquest cop, en línia. La trobada, liderada per l’equip pedagògic de l’Escola Pia, ha reunit a més de 600 docents de diferents institucions. 

Héctor Ruiz, director de la International Science Teaching Foundation, ha estat el ponent especial amb qui ha comptat la trobada. Ha parlat sobre les evidències de l’aprenentatge en la Seqüència Didàctica, basades en la psicologia de l’aprenentatge i la neurobiologia. Ho ha fet a través d’una ponència en la qual ha repassat diferents principis que responen a la pregunta: Com succeeix l’aprenentatge?

“La ciència ens diu que la fase més important perquè es generi aprenentatge durador és l’Evocació; transmetre els coneixements a l’entorn” és una de les idees clau que el neurobiòleg ha transmès durant la seva intervenció. 

Al llarg del matí, també s’han compartit tres itineraris d’aprenentatge de diferents etapes educatives que han permès constatar el procés d’aprenentatge dels infants a través de la seqüència didàctica. Què necessitem per marxar de colònies?, Som el que mengem? i Podem tenir tomàquets al mercat de tot l’any?, són els títols dels itineraris presentats pels mestres i les mestres de l’Escola Pia de Mataró, Balmes i Sabadell, respectivament.

Enguany, els participants han valorat molt positivament la celebració d’aquesta Jornada Summem en aquest nou format, que ha permès la presència de professors de moltes institucions diverses, de l’escola pública i concertada, universitat de Barcelona i des de la Comunitat Valenciana, les Balears i Madrid, entre d’altres. 

També altres experts del sector han estat presents a la jornada i han fet les seves aportacions a través de twitter. 

Toni Burgaya, director general d’Escola Pia, ha donat la benvinguda a tots els assistents a la jornada i ha fet menció al canvi cultural que suposa la implementació del projecte Summem a les escoles, que requereix “un alt grau d’implicació dels equips per acompanyar l’alumnat”. 

Elisabet Moreres i en Pere Vilaseca, de l’àrea pedagògica de l’Escola Pia, han conduït la sessió i han moderat el torn de preguntes que han fet els assistents després de la presentació de l’Héctor Ruiz. 

Al seu torn, en Jaume Montsalvatge, director de l’àrea pedagògica de la institució, ha tancat l’acte amb l'agraïment a la presència de tots els assistents i especialment de l’Héctor Ruiz per les seves aportacions a la Jornada Pedagògica 2020. 

Visual Thinking per a la classe de Religió

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) “Si sabem dibuixar un cercle, un quadrat i un triangle podem fer qualsevol cosa”. Amb aquest esperit senzill i sense por presenten Juanjo Fernández i Myriam Artola el taller de ‘Visual Thinking per a la classe de religió’.

Aquesta formació en línia, promoguda per l’Editorial Baula, presenta les tècniques bàsiques del Visual Thinking per a la seva implementació tant a la classe de religió com fora de l’aula. Una metodologia, també anomenada aprenentatge visual, que permet expressar amb dibuixos senzills i reconeixibles pensaments o idees. L'objectiu d'aquesta tècnica és millorar la comprensió del que es vol expressar de manera gràfica.

Per Fernández, escriptor i conferenciant, a més d’expert en pensament visual, aquesta metodologia “és una possibilitat que posa als alumnes en el camí de descobrir els talents que Déu ens ha donat”. El dibuix i l’expressió gràfica queda, sovint, relegat a aquells que tenen unes habilitats virtuoses, tant per als més joves com per a les persones adultes.

Les aplicacions del Visual Thinking a la difusió de la fe permeten múltiples aplicacions. Els creatius centraran el curs, que es durà a terme el 16 de novembre en català i encara té les inscripcions obertes, en el dibuix de la Paraula de Déu de diverses maneres. “El Visual Thinking ens permet facilitar gràficament la pregària i posar imatges als fonaments de la nostra fe”, diu Fernández, que també proposarà recursos per consolidar el contingut d’episodis bíblics i animar a la lectura dels evangelis a partir de la imatge.

Myriam Artola, fundadora i CEO de Mutxote Potolobat, acompanyarà a Fernández a l’hora d’impartir el taller. Podeu recuperar el vídeo de la sessió en castellà que ha tingut lloc aquest divendres.

Isidre Ferreté: "És important que la presència dels jesuïtes a Badalona continuï"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) L’Isidre Ferreté va arribar al barri de la Salut Alta de Badalona fa 26 anys, quan una comunitat de jesuïtes es va instal·lar al barri per fer-se càrrec de la Capella de Sant Joan Baptista. Al llarg d’aquests anys els jesuïtes que han format part d’aquesta comunitat han estat compartint vida, reptes i esperances amb els veïns, fent barri, acompanyant les persones i les iniciatives socials. Ara, la comunitat de jesuïtes marxa físicament de Badalona però segueix amb el compromís d’inserció evangèlica. L’Isidre, que continuarà ben implicat dia a dia a Badalona, lluny de viure aquest canvi amb nostàlgia, ho fa amb la convicció que la missió de la Companyia de Jesús a Badalona es manté ben viva i actualitzada. 

Com vas arribar a Badalona?

L’aleshores bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, va proposar a la Companyia de Jesús encarregar-se de la nova Capella de Sant Joan Baptista, que tot just es començava a construir, i que havia de ser no només un centre de culte sino un centre d’evangelització, obert al barri i amb vocació d’acompanyar i estar al costat de les persones. Així que ens vem instal·lar a la Salut Alta una comunitat de jesuïtes, formada, en aquells moments per en Carles Riera, en Jaume Flaquer, que llavors tot just era estudiant, i jo mateix.

Fa 61 anys que ets jesuïta i n’has passat més de cinquanta dedicat a la missió obrera, en comunitats a barris de Sabadell, Rubí, Terrassa i darrerament Badalona.

La missió obrera vol dir compartir la condició humana i laboral i social amb la gent treballadora, al seu costat, treballant com ells a la fàbrica o al taller. I alhora, anar impulsant canvis a la societat i a l’Església. Això ha estat molt important per a mi, perquè el contacte amb la gent et fa veure l’Evangeli d’una altra manera i els problemes arran de terra.

Com ha estat la vostra presència a Badalona al llarg d’aquests 25 anys?

Hem estat sobretot veïns i així ens ha vist la gent. La nostra preocupació ha estat sempre aglutinar una comunitat cristiana viva i oberta al barri. Personalment m’he dedicat més a la presència en la vida del barri, participant en les associacions de veïns, les comissions de convivència,... gràcies a que en Carles Riera prioritzava més la tasca pastoral

I això vol dir també impulsar l’acció social per donar suport i acompanyar les famílies que es troben amb més dificultats…

Sí. Al barri ja hi havia una activitat de reforç escolar animada per una comunitat molt compromesa de religioses del Pradó. Això va anar creixent i es va posar en marxa un centre obert que finalment es va constituir en l’actual Fundació Salut Alta, l’any 2004. Des de la mateixa Capella es va fer una recollida de fons per impulsar-la i ens la sentim com una filla nostra. El Carles Riera en va ser l’ànima i està ben arrelada al barri. És una organització que forma part del sector social de la Companyia de Jesús i que fa una feina magnífica i preciosa. És fantàstic veure com ja hi ha nois i noies que hi van passar de petits i ara venen a fer de voluntaris.

A partir d’ara, a Badalona no hi haurà residència de jesuïtes. Els tres jesuïtes que vivíeuara la comunitat, -en Carles Riera, en Jesús Renau i tu mateix-, us heu traslladat a altres destins. El pis de Badalona passarà els propers dies a la xarxa d’hospitalitat que gestiona la Fundació Migra Studium i hi seran acollides persones migrants o refugiades que necessiten comptar temporalment amb un recurs d’habitatge. A més, en el teu cas, seguiràs treballant a Badalona. Així que el compromís i la missió de la Companyia de Jesús al barri es manté. Explican’s-ho.

Així és. Mantindré presència al pis, acompanyant els jovesque hi visquin, i seguiré col·laborant a la Capella i amb la comunitat,… I justament en aquest moment que estem preparant la celebració del 25è aniversari de la Capella, que és un punt de referència a Badalona, tant des de la vessant espiritual com social. Tenim el repte d’arribar a gent nova del barri i garantir el relleu generacional. A la capella va augmentant la presència de gent cristiana d’origen divers: Guinea Equatorial, Nigèria, Pakistan, i especialment Equador, Perú i Bolívia. Crec que és important que la presència dels jesuïtes a Badalona continuï i em sembla que està assegurat. Tant la Fundació Salut Alta com el Centre Sant Jaume de la Fundació Carles Blanch, que també treballa a Badalona, fan molt bona feina.

Precisament aquestes entitats ens estan alertant de la situació de vulnerabilitat de moltes persones i famílies, que s’ha vist agreujada per les conseqüències de la crisi sanitària. Com veus el barri? Et preocupa la situació en què ens trobem?

Hi ha problemes d’atur, pobresa, droga… hem vist desnonaments que són indignants... i la cohesió social no és fàcil. Precisament la feina que fan aquestes entitats amb els infants i les famílies és molt important i de llarg recorregut per anar avançant en la cohesió social. El camí que hem de seguir és aquest, encara que estem preocupats i desbordats per la situació actual.

Personalment, com valores aquests anys a Badalona?

N’estic molt content, m’he trobat al meu lloc. He tingut com dues vocacions al llarg de la meva vida i en els diferents llocs on he estat: la de jesuïta i la de la missió obrera. És cert que la presència va canviant però tant de bo puguem trobar la manera de mantenir les comunitats d’inserció i d’hospitalitat, de seguir al costat de la gent de la base,… Penso que avui la continuïtat del que va ser la missió obrera es troba, en gran part, al treball al costat de les persones migrants.

40 anys de l’ordenació del primer diaca permanent a Barcelona

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Tarraconense) La parròquia de Santa Maria de Badalona va acollir el 40è aniversari de l’ordenació de Lluís Nadal i Padró (Badalona,1928-2002) que va significar la instauració del diaconat permanent a l’Arxidiòcesi. La celebració va ser presidida per Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona, acompanyat de dos diaques, Quique Fernández i Rubén García.

Nova residència de Verbum Dei a La Mansarda

Abans de l’inici de la celebració, que va tenir lloc el passat diumenge, el bisbe Vadell i els seus acompanyants van pujar a La Mansarda, situada a la part alta de la rectoria. El lloc s’ha rehabilitat com a residència de la Fraternitat Missionera Verbum Dei, comunitat fundada al 1963 a Mallorca. Vadell va beneir el nou habitatge i, seguidament, va dedicar unes paraules d’encoratjament i felicitació a la comunitat i a la parròquia pregant perquè “la rectoria esdevingui un far lluminós de pregària i acollida per a la ciutat”.

La missió de la Fraternitat Missionera Verbum Dei és l’anunci de la Paraula de Déu i la difusió del Regne a través de l’oració, el ministeri de la Paraula i el testimoni de vida evangèlica. Badalona és la ciutat indicada per albergar aquesta fraternitat missionera perquè ja compta amb un cercle de laics que formen part de la Família de Verbum Dei, a més les seves missioneres han vingut per col·laborar en la pastoral de Santa Maria.

Celebració dels 40 anys de diaconat de Nadal

Al començament de la celebració, Sabater, fill de Badalona que exerceix el seu ministeri a la parròquia de Sant Pius Xè de Barcelona, i en nom de la Delegació per a la Formació i el Seguiment del Clergat – Diaques, va agrair als presents la seva assistència. També va saludar particularment a la família de mossèn Lluís Nadal, així com a totes les persones que es van unir a la celebració per streaming.

El bisbe Vadell va parlar amb força i entusiasme de la crida de Déu, en particular al diaconat. “Hi ha ocasions on ens adormim i d’altres -com les noies desassenyades de la paràbola de les deu verges- que Déu ‘no ens reconeix’ quan ens allunyem de la nostra missió» va assegurar. Per altra banda, va parlar de la necessitat, en les actuals circumstàncies, d’aprendre una «nova gramàtica de la tendresa”.

Al final de la celebració, Aymar va recordar a mossèn Nadal. Va descriure’l com un home de gran estatura i molt humil i abnegat, que va tenir sempre el suport de la seva família. “Aquí mateix fou ordenat pel cardenal Narcís Jubany, qui va recuperar el diaconat per a l’Església universal en el Concili Vaticà II”. Va dir que el testimoni de Lluís Nadal i la seva esposa van ser la llavor de noves vocacions al diaconat, com queda palesa en la trentena de candidats que hi ha actualment per aquest ministeri. També va agrair la presència de Teixidó, rector de la parròquia de Sant Francesc, on mossèn Lluís va exercir el seu ministeri durant 12 anys; així com del fill del diaca, Jordi Nadal, que cada diumenge serveix com a acòlit a Santa Maria.

Assistents i concelebrants a la celebració

L’emotiva celebració presidida per Mons. Antoni Vadell va estar concelebrada pel vicari episcopal de la Zona 5, Andreu Oller; el rector, Jaume Aymar; l’arxipreste de Badalona, Jesús Sans; el rector de la Mare de Déu de Montserrat i també vicari de Santa Maria, Richard Twagirimana; el rector de Sant Francesc d’Assís de Badalona, Josep Teixidó, i el vicari de Santa Maria, Ignasi Torrent.

També van assistir sis diaques: Alfonso Caracuel, Lluís Cortada, Quique Fernández, Rubén García, Josep Matias i Quim Sabater. Així com dos aspirants al diaconat Xavier Robles i Carlos Rubio.

La capella de Sant Joan Baptista

Els celebrants i el cor parroquial es van traslladar a l’antic baptisteri o capella de Sant Joan Baptista, on l’empresa Coral ha instal·lat el columbari. Després de l’incendi i destrucció parcial de l’església durant la guerra civil, el març de 1946, essent rector Antoni Briàs començà la construcció del nou baptisteri.  El conjunt va ésser dissenyat i dirigit per l’arquitecte Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901-1966) que va projectar una capella d’una sola nau amb cúpula i lucernari.

Damunt la porta d’entrada, de doble batent, s’hi va posar un magnífic vitrall emplomat amb la imatge de Sant Joan Baptista infant, amb l’anyell. Entrant a mà dreta, un finestral també amb vidriera amb la imatge de Sant Andreu i la data de consagració de l’església romànica (30 de novembre de 1112). La tria d’aquest sant va ser condició expressa de la vídua Coret, que va sufragar les obres. Els vitralls es van realitzar pels tallers barcelonins Granell i cia. La pica baptismal, esculpida per l’escultor Josep Torres, es va fer d’alabastre italià. La pintura mural de l’absis va ser obra del pintor Josep Morell Macias (Sant Esteve de Bas, Girona, 1899-Barcelona, 1949) un dels millors cartellistes de la dècada dels 30; representa Sant Joan Baptista batejant a Jesús al Riu Jordà.

Les noves reformes

El cinerari ara s’ha decorat amb unes pintures tènues que evoquen els misteris de Llum del Rosari. La pintura mural del fons, és el primer misteri, segueix, en el sentit de les agulles del rellotge, les Noces de Canà, l’Anunci del Regne de Déu, la Transfiguració i la Institució de l’Eucaristia. El nou columbari té una capacitat per 688 urnes (24 amb capacitat per 4 urnes; 188 per 2 urnes) i 216 per 1 urna, així com una ara comunitària. El bisbe Vadell va beneir les instal·lacions i va lloar la dignitat i la unció de tota la celebració.