El Papa Francesc modernitza el sistema penal del Vaticà

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Vatican News) Reducció de penes, possibilitat d'acordar un programa de treballs d'utilitat pública i activitats de voluntariat, suspensió del judici en cas d'impediment legítim per part de l'acusat: el sistema de justícia penal de l'Estat de la Ciutat del Vaticà s'ha actualitzat i les seves normes s'han remodelat per respondre a les necessitats dels temps amb més garanties. Així ho disposa el motu propri del Papa Francesc publicat avui, que aporta canvis en matèria de justícia en la legislació de l'Estat.

El Papa Francesc assenyala que les necessitats que han sorgit, fins i tot recentment, en l'àmbit de la justícia penal, amb la consegüent repercussió en l'activitat dels qui, en diverses funcions, es dediquen a ella, exigeixen una atenció constant per remodelar l'actual legislació substantiva i processal que, per a alguns aspectes, es veu afectada per criteris inspiradors i solucions funcionals ja superades. Per aquestes raons, seguint el procés de contínua actualització dictat per les canviades sensibilitats dels temps, el Pontífex publica tres nous articles de la llei.

Reduccions en l'internament

El primer article introdueix canvis en el Codi Penal i estableix un descompte de 45 a 120 dies per cada any de condemna restrictiva ja complerta al condemnat que durant l'execució de la pena s'hagi comportat de manera que es presumeixi el seu penediment i hagi participat profitosament en el programa de tractament i reinserció. Quan la sentència sigui executable, el condemnat ha d'elaborar, d'acord amb el jutge, un programa de tractament i reinserció que contingui la indicació dels compromisos concrets que assumirà, també amb vista a eliminar o atenuar les conseqüències de l'il·lícit, tenint en compte per a això la indemnització per danys i perjudicis, les conductes reparadores i els rescabalaments. El condemnat pot proposar la realització de treballs d'utilitat pública, d'activitats de voluntariat de transcendència social, així com conductes dirigides a promoure, quan sigui possible, la mediació amb l'ofès. La legislació anterior no contemplava res d'això.

Supressió de la rebel·lia

El segon article modifica el Codi de Procediment Penal en un sentit garantista i suprimeix l'anomenat "procés en rebel·lia" que encara era present en el Codi Vaticà: si l'acusat no compareixia, el procés es desenvolupava sobre la base de la documentació explicada sense la admissió dels testimonis de la defensa. Ara, però, si l'acusat es nega a assistir a l'audiència sense que es demostri un impediment legítim, el judici normal procedeix considerant representat pel seu defensor. Si, per contra, l'imputat no es presenta a l'audiència i es demostra que no pot comparèixer per un impediment legítim i greu, o si per malaltia mental tingui impossibilitat de proveir a la seva pròpia defensa, el tribunal o el jutge únic estan obligats a suspendre el judici.

El tercer article introdueix canvis i addicions a la llei CCCLI sobre el sistema judicial de l'Estat de la Ciutat de Vaticà. Estableix que els magistrats ordinaris en el moment de la cessació conservaran tots els drets, assistència, prestacions i garanties previstes per als ciutadans del Vaticà. Un paràgraf subratlla que l'oficina de promotor de justícia exerceix de forma autònoma i independent, en els tres nivells de judici, les funcions de fiscalia i les altres que li assigna la llei.

Finalment, un canvi important es refereix a la segona i tercera instància del judici. Fins ara es preveia que en cas de recurs i després en cassació, el fiscal estaria representat per un magistrat diferent a què va dirigir l'acusació en el primer judici, amb un nomenament ad hoc per als judicis de segon i tercer grau. Ara, d'altra banda, amb dos articles diferents, s'estableix que també en les sentències d'apel·lació i cassació, com ja passa per la primera instància, les funcions de fiscalia són exercides per un magistrat de l'oficina de promotor de justícia, designat per el propi promotor. Òbviament, el panell de jutges seguirà sent diferent. Aquesta legislació tendeix a agilitar els procediments, atès que a partir d'ara serà la mateixa oficina que va donar suport a la fiscalia en primera instància la que li donarà suport també en qualsevol altra instància de judici.

Estimats germans i germanes,

Quan Jesús anuncia als seus deixebles la seva passió, mort i resurrecció, per a complir amb la voluntat del Pare, els revela el sentit profund de la seva missió i els exhorta a associar-s’hi, per a la salvació del món.

Guardonen la directora de Càritas Manresa per la seva trajectòria solidària

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas Catalunya) La directora de Càritas Arxiprestal de Manresa, Fina Farrés, ha estat premiada en la categoria individual dels Premis Séquia 2021, que convoquen la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia i la Fundació Universitària del Bages-UManresa, per la seva trajectòria personal de compromís amb els més vulnerables.

El jurat ha valorat la seva trajectòria de treball en equip a favor de la col·lectivitat i, de manera especial, de les persones en situació de vulnerabilitat, que ha estat proactiva i que ha treballat en la recerca de solucions davant de situacions de necessitat col·lectiva, i alhora ha demostrat fermesa, tenacitat i valentia, combinant una visió global de la justícia amb el treball arrelat a la ciutat.

El premi col·lectiu ha estat atorgat a totes les persones, grups, empreses i institucions que, des de l’inici de la pandèmia per covid-19, han aportat coneixement, temps, treball i recursos per atendre les necessitats sanitàries i socials del conjunt dels manresans en el marc d’un moviment informal i autogestionat.

Els Premis Séquia tenen com a objectiu reconèixer persones i institucions que treballen amb actitud positiva i constructiva en benefici del progrés de la societat manresana i que són continuadores de l’esperit dels impulsors de la Séquia.

Joan Planellas: “És temps de prova i de testimoni decidit”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) Amb motiu de la festa de la Mare de Déu de Lourdes les diòcesis catalanes han celebrat aquest cap de setmana la Jornada de pregària pels afectats de la pandèmia.

A la Catedral de Tarragona, la celebració va ser presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, van participar-hi els membres de la Delegació diocesana per a la pastoral de la salut i les persones amb necessitats especials així com de l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes de Tarragona. L’eucaristia va ser retransmesa per la pàgina de Facebook de l’Hospitalitat fet que va facilitar que moltes persones, algunes d’elles malaltes, poguessin seguir la celebració des de casa.

“Heu vingut aquí en el dia que celebrem la memòria de la Benaurada Mare de Déu de Lourdes, un moment propici que dediquem a honorar la Mare de Déu, Salut dels malalts. En aquest marc, preguem avui especialment per tots els afectats per la pandèmia, sobretot els qui s’han posat malalts, tot recordant també els qui han mort aquest últim any per aquesta pesta que ens està assolant”, va expressar l’arquebisbe Joan en l’homilia. “És temps de prova per a l’àmbit de la salut. I com que és temps de prova també és temps de testimoni decidit. Tots els cristians hi estem cridats a donar exemple tot seguint l’exemple de Jesús”, va dir.

El mateix diumenge dia 14 també se celebrava l’inici de campanya de Mans Unides contra la fam. Amb motiu d’aquesta Jornada l’arquebisbe va dedicar unes paraules de sensibilització en l’homilia. “Prop de 1.500 milions de persones –essencialment a Àsia del Sud i Àfrica– pateixen pobresa en les seves múltiples dimensions. I cal que moltes veus reclamin amb rotunditat la dignitat i igualtat de tots els éssers humans i els seus drets. Això s’ha de fer i es pot fer, bàsicament, des de la generació de nous estils de vida i, sobretot, des de la creació de condicions de vida més humana, posant l’economia i la política al servei d’aquesta igualtat”, va manifestar.

Les eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar ahir, 14 de febrer. Es van constituir tots els col·legis electorals amb normalitat, després d’una setmana prèvia d’incertesa en què milers de persones presentaren al·legacions per no assistir a la mesa electoral. La jornada va transcórrer sense incidents, amb la restringida i habitual acció que marca la pandèmia, i no gaire atractiva meteorològicament parlant.

Formació en Visual Thinking per a la classe de Religió

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Editorial Baula) Per tal d’aprendre i ensenyar a l’alumnat a fer servir eines gràfiques per expressar-se de manera visualment comprensible, Baula proposa un curs online de Visual Thinking per a la classe de Religió, a càrrec dels formadors Miryam Artola i Juanjo Fernández.

El Visual Thinking o el pensament visual, també anomenat aprenentatge visual, espacial o pensament d'imatge és una metodologia que utilitza el dibuix per generar idees, i les idees per generar dibuixos.

"Però si jo no sé dibuixar!", es diu molta gent. Per als formadors, “si saps fer un punt, una ratlla, un quadrat, un triangle, un cercle i un gargot, i estàs disposat a practicar, ja pots fer Visual Thinking”.

Les propostes de Visual Thinking són especialment interessants en l'àmbit de l'educació, i aplicables per a professorat i alumnat. No es necessiten coneixements específics de dibuix ni grans recursos materials i pot ser una gran eina per a l'educació presencial i online.

Pensat per al professorat de Religió, encara que interessant per a qualsevol educador, en aquest curs de quatre sessions formatives es plantejaran els fonaments del Visual Thinking, la pràctica pas a pas amb ajuda dels formadors i es descobrirà com aplicar-lo a la classe de Religió i en l'àmbit de la Pastoral, per sintetitzar continguts i apropar a l’alumnat a temes profunds, a valors essencials i, per descomptat, al coneixement de la història del poble de Déu.

Què inclou el taller?

El Curs de Visual Thinking té una durada de 8 hores, distribuïdes en quatre sessions els dimecres i divendres de 18 a 20 hores, a partir del 24 de febrer. Podeu obtenir més informació al següent enllaç.

La Moreneta més amagada

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Víctor Rodríguez –CR) A Sant Quirze de Besora hi ha un indret que, amb paraules de Maragall a la Fageda d’en Jordà, pot qualificar-se de “verd i profund”. Un lloc que guarda un petit joiell tan desconegut com únic. Ens referim a la Capella de Montserrat de l’antiga fàbrica tèxtil Guixà, probablement una de les capelles dedicades a la Verge Bruna més insòlites i amagades del país.

Situada a les immediacions de la primera fàbrica de filatures de cotó de l’estat, va ser construïda la darrera dècada del segle XIX per iniciativa d’aquesta nissaga del tèxtil català, els Guixà. Ho faran, tal com recorda el rètol de la capella escrit en català prefabrià, per homenatjar la Verge de Montserrat pocs anys després que el papa Lleó XIII la proclami patrona de les diòcesis catalanes l’any 1881.

Can Guixà, tal com es coneix la fàbrica al poble, no va arribar mai a ser una colònia industrial per estar massa propera al nucli urbà. Però certament té elements que fan considerar-la una semicolònia. Comptava amb casa per a l’amo i per a l’encarregat, un salt d’aigua amb turbina –que encara avui produeix energia– i la capella que ens ocupa. Abans del seu tancament l’any 1977, va ser durant dècades la fàbrica més important de Sant Quirze, arribant a tenir més de 300 treballadors, i molt més antiga que indústries dels voltants com Borgonyà o La Farga de Bebiè.

Una capella plena de vida

Arribar-hi si no s’hi ha estat abans no és fàcil. No pas per les dificultats del camí, ja que hi podem aparcar a escassos metres, sinó per les poques indicacions i la sorpresa de trobar-la enmig de naus industrials, algunes d’abandonades. Quan arribem al polígon de Can Guixà, al carrer de la Foradada, ens sorprèn el cancell d’accés, sempre obert i on un rètol repintat sobre l’arc d’entrada ens marca l’inici d’un camí frondós que no arriba al centenar de metres. Tot just travessar-lo, començarem a descendir per un camí vora el Ter, sentint el fresar de l’aigua entre bambús, teixos i altres arbustos com el boix grèvol. Aquestes espècies comparteixen espai amb grans arbres centenaris com sequoies i xiprers que donen a l’entorn un aire d’antic jardí senyorial que el bosc ha anat conquerint. En pocs minuts i gairebé sense veure el riu malgrat anar-lo sentint a tothora, arribarem fins a la Capella, situada en un angle al final del camí en forma de placeta.

L’arquitecte Lluís Cuspinera, expert en modernisme, ens la descriu arquitectònicament: “És una singular capella exterior de planta triangular amb coberta metàl·lica composta, la part central a dues vessants. Els trets més definitoris com les baranes i els elements decoratius de ferro colat i els vitralls de colors són representatius del llenguatge arquitectònic eclèctic de la meitat del segle XIX”. Una escala a banda i banda convida al visitant a pujar fins als peus de la Mare de Déu de Montserrat, entronitzada sobre l’altar enmig de roques que simulen la muntanya catalana. Al lateral esquerre una majòlica de Sant Jordi fa companyia a la Moreneta i augmenta el sentit patriòtic d’aquest oratori.

Tot i l’isolament de l’entorn, la capella està permanentment cuidada gràcies als fidels locals que en tenen cura i que hi assisteixen sovint. Mai no hi falten flors ni ciris. I malgrat estar en un espai quasi natural i havent sortejat guerres, crisis industrials i pandèmies, ofereix al visitant la seva millor cara. L’estudiós local Víctor Bordas recorda que la capella era lloc de trobada de la gent del poble i que fins i tot va salvar-se de la destrucció de la Guerra Civil: “Fa anys, cada 27 d’abril s’hi celebrava una missa en honor a la Mare de Déu de Montserrat i en acabar, es repartia coca i xocolata a tothom”. Si la voleu veure il·luminada, a l’altar trobareu mig amagat un interruptor. Premeu-lo, però en marxar, que l’últim apagui el llum.

La capella i el beat Josep Tous

Josep Guixà i Tous, originari d’Igualada, s’estableix a Sant Quirze Besora a mitjan del segle XIX atret per les possibilitats hidràuliques que ofereix el Ter al seu pas pel municipi. A poc a poc, la família basteix una gran fàbrica vora el riu. Víctor Bordas ens enllaça la família Guixà amb Josep Tous i Soler (Igualada 1811 - Barcelona 1871): “La Mare de Josep Guixà era neboda del caputxí Josep Tous i, per això, les monges de la Divina Pastora, quan van arribar al poble l’any 1860 per a regentar l’escola que no estava acabada, van estar-se unes setmanes a casa de la família Guixà”.

I d’aquí podem entendre que aquestes monges, les Caputxines de la Mare del Diví Pastor fundades uns anys abans a Ripoll per Josep Tous obrissin a Sant Quirze de Besora una de les primeres cases de la companyia. Hi fa estada també la religiosa Anna Maria Mogas, fundadora anys més tard d’una nova congregació sota el carisma franciscà. Anna Mogas és beatificada l’any 1996 i Josep Tous uns anys més tard, el 2010, a Santa Maria del Mar.

En esclatar la Guerra Civil, les monges de la Divina Pastora, tal com són conegudes al poble, deixen Sant Quirze i ja no hi tornen. Avui el convent-escola és el Casal d’Avis, un espai pel qual han passat diferents generacions de santquirzenques, primer com a alumnes i després com a usuàries del casal.

No és agosarat pensar que els inicis d’aquesta congregació van lligats molt possiblement a les diferents poblacions on la família Guixà-Tous es van establir, viles com Igualada, Ripoll o Sant Quirze de Besora. Qui sap doncs si l’avui beat va induir la seva família a homenatjar la Mare de Déu de Montserrat amb una capella. Sigui quin sigui l’ideòleg de la seva creació, qui la visita, és convidat a entrar de nou en aquest lloc i caminar-hi a poc a poc; comptant els passos en la gran quietud, esdevenint-ne presoner. Acabem l’article com l’hem començat, amb els versos que Joan Maragall va dedicar a la Fageda d’en Jordà, tan escaients per parlar d’aquest bocí montserratí d’Osona.

 

El bisbe Josep Àngel Saiz celebra Sant Valentí

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Bisbat de Terrassa) El diumenge 14 de febrer el bisbe  Josep Àngel Saiz ha celebrat la Missa a la parròquia de Sant Valentí de Terrassa amb motiu de la festa patronal i del copatró de la ciutat de Terrassa.

El Museu de Lleida lliura les obres a Barbastre enmig de “contradiccions judicials”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El Consorci del Museu de Lleida ha anunciat aquest dilluns que lliurarà les obres d’art al bisbat de Barbastre rodejat per les “contradiccions judicials”. Després que la Generalitat s’incorporés com a part en el litigi, el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) va allargar el termini per lliurar les obres art, fixada inicialment per al dilluns 15 de febrer, un cop la jutge “s’hagués pronunciat sobre les al·legacions” del govern català. Segon informa el Museu de Lleida, el mateix TSJA va emetre una nota en què es contradeia i afirmava que el lliurament de les obres no havia quedat suspès.

El Museu de Lleida ha lliurat una primera remesa de les obres d’art i denuncia que es troba en una situació d’indefensió davant aquestes contradiccions que “evidencien la instrumentalització del TSJA”.

El bisbe de Barbastre – Monzó, Ángel Pérez Pueyo, ha qualificat el dia d’avui com “històric” i ha recordat que moltes persones col·laboradores de la diòcesi han treballat al llarg de 25 anys per arribar a aquesta resolució judicial.

A continuació reproduïm íntegrament el comunicat del Museu de Lleida:

Relació dels fets:

  • El 17 de desembre de 2020, el jutge de Barbastre va dictar el lliurament de les obres pel 15 de febrer.
  • Davant d’aquesta sentència, el Consorci va formular al·legacions (29 de desembre de 2020) –encara sense resposta-, així com el bisbat de Lleida,i la Generalitat va interposar un recurs per ser-hi reconeguda com a part. El Consorci va acordar esperar resposta del jutge a aquestes peticions per prendre noves decisions.
  • Malgrat aquest acord, el Bisbat va emetre una carta al jutge comunicant la voluntat de procedir al lliurament de les obres.
  • Divendres 12 de febrer al matí, la jutgessa va notificar a la Generalitat l’acceptació de la seva intervenció en el procediment, donant-li un termini de 5 dies per fer-hi al·legacions (fins el 18 de febrer).
  • El mateix divendres 12 de febrer al matí, el TSJA va emetre una nota informativa sobre aquesta decisió d’admetre a la Generalitat com a part i afirmant que el termini per lliurar les obres s’establiria de nou un cop la jutge s’hagués pronunciat sobre les al·legacionsde la Generalitat.
  • Tot i així, al vespre, el mateix TSJA va emetre una ‘nota aclaratòria’ contradient l’anterior indicant que el termini d’entrega de les obres no havia quedat suspès.

 

A tal efecte, diumenge es va reunir el plenari del Consorci Museu de Lleida, que ha decidit comunicar: 

  • Fer notar la indefensió del consorci i de les administracions consorciades davant les notes informatives del TSJA.
  • Demanem l’aclariment de les contradiccions en les comunicacions judicials que fan relació a aquesta execució, encara en període d’al·legacions.
  • Mentre s’espera aquest aclariment i la resposta a les al·legacions formulades, el consorci ha aprovat, i tenint en compte que el Bisbat propietari de les obres ja ha comunicat la voluntat de lliurar les obres als òrgans judicials, entrar un escrit al jutjat de guàrdia anunciant que durant el dilluns 15 de febrer es procediria a lliurar al Museu Diocesà de Barbastre,una part de les obres que estan en dipòsit reconegut tant pel bisbat de Lleida com pel bisbat de Barbastre.
  • Els propers dies el consorci presentarà un pla de lliurament de la resta de les obres tot tenint en compte la resolució del concurs de manipulació, d’embalatge i trasllat de les obres per part de l’empresa adjudicatària del concurs convocat pel Museu de Lleida.
  • Denunciem i lamentem l’evident instrumentalització del TSJA, tenint en compte terminis establerts, les contradiccions no resoltes i la indefensió que això suposa per les administracions consorciades.

Sant’Egidio recorda els “amics del carrer” que han mort aquest any

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Sant’Egidio) A la Basílica de Sant Just i Pastor, el diumenge 14 de febrer durant la celebració de la litúrgia eucarística, amb la presència de voluntaris i sense sostre, la comunitat de Sant’Egidio ha recordat a tots els “amics del carrer” que han perdut la vida durant els darrers anys a Barcelona. En la homilia Armand Puig, comentant l’Evangeli de la guarició del leprós, ha subratllat que Jesús amb la seva paraula i el seu gest acull a tothom i l’integra a la vida de la ciutat.

El Rafael i l’Antonio són les persones que s’han recordat en primer lloc. El Rafael va morir el 30 de desembre de 1996 i l’Antonio, l’endemà, ambdós a causa del fred en una de les nits més gèlides de l’any a Barcelona. Tenien 45 i 60 anys, i des de 1997 la Comunitat de Sant’Egidio els recorda cada any. Juntament amb els seus noms, s’han llegit els noms de moltes persones que des de llavors han mort al carrer a Barcelona.

Particularment s’han recordat les 20 persones que han mort el darrer any al carrer. En el record de cadascun d’ells s’ha encès una candela davant de la icona pintada en honor dels sense sostre. Entre ells hi ha el Ramon i tres persones més que van morir a causa de la violència durant l’estat d’alarma, l’Amine i el Mohamed que van morir de fred durant la tempesta Filomena, el Ferran que va morir de Covid-19 mentre el traslladaven a l’hospital o el Francesc que ens va deixar a causa d’una llarga malaltia.

Aquesta memòria té lloc a moltes ciutats d’Europa promogudes per la Comunitat de Sant’Egidio. La primera es fa a Roma a la Basílica de Santa Maria in Trastevere en memòria de Modesta. El 31 de gener del 1983 Modesta Valenti va morir davant de l’Estació de Termini de Roma, després d’hores d’agonia, perquè l’ambulància va refusar portar-la a un hospital. Des de llavors, la Comunitat de Sant’Egidio recorda Modesta, morta per la manca d’acollida, i n’ha nascut un gran moviment de solidaritat.

Al voltant d’aquesta memòria la Comunitat de Sant’Egidio ha fet créixer un moviment de solidaritat, amb nombroses persones de diferents edats, que al vespre visiten els llocs de la nostra ciutat on viuen les persones sense sostre, portant menjar, begudes calentes, sacs de dormir i mantes.