El papa als Maristes: "Busqueu nous llocs i maneres d’educar"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Champagnat) Després de la trobada amb el papa Francesc el passat 10 d'abril, el català Emili Turú, Superior General dels germans Maristes, parla de les seves impressions al Vaticà. La reunió, celebrada amb motiu del bicentenari de la fundació i institut, va ser una oportunitat per parlar de la congregació i reflexionar de temes tan importants com l'educació. Posteriorment, els Maristes també van fer pública de forma integra la carta que els va dedicar el papa Francesc. 

 

Per què es va fer aquesta audiència?

Estem celebrant el bicentenari de la fundació de l’Institut i, d’altra banda, el XXII Capítol general tindrà lloc el mes de setembre d’aquest mateix any a Colòmbia. Així doncs, ens va semblar important demanar un missatge al papa per a tots els maristes de Champagnat amb motiu d’aquestes celebracions.

On es va celebrar l’audiència i com va ser el to d’aquesta trobada?

Com és habitual tractant-se d’una audiència privada, va tenir lloc a la Biblioteca privada del Palau Apostòlic. El lloc és molt impressionant: abans d’arribar a la Biblioteca has de recórrer passadissos llargs i diverses sales renaixentistes, totes extraordinàriament decorades... i, òbviament, diversos llocs de control.

De totes maneres, la calidesa personal del papa et fa oblidar de seguida que et trobes en un "palau". Diria que el to va ser molt fraternal, com era d’esperar. El sol fet de seure, no cara a cara amb una taula pel mig, sinó en un lateral de la taula, amb les cadires a prop, ja indica el to de proximitat que el papa vol donar a aquest tipus de trobades.

Podeu compartir algun dels temes tractats amb el papa?

Gairebé des del principi, el papa es va interessar per si sentíem que la vocació de "germà" era suficientment compresa a l’Església.

Jo crec que la vocació  de germà és "un dels secrets més ben guardats de l’Església catòlica», tal com va dir en una ocasió John Allen. No es coneix ni es valora prou, especialment en el context de la vida religiosa masculina, que és majoritàriament clerical, i així li ho vaig expressar. Com a exemple, li vaig ensenyar la invitació que vaig rebre per a aquella audiència, on se’m tractava de "Pare"... i, de fet, així va sortir publicat a les Notícies vaticanes.

El papa, com ja ha dit moltes vegades, va recalcar que això és degut al fort clericalisme que persisteix a l’Església, que sovint ignora o fins i tot anul·la el laïcat. En aquest sentit, ens va animar a apreciar la nostra pròpia vocació de germans i a continuar promovent la vocació laïcal.

Algun altre tema que vulgueu mencionar?

El papa va ser molt explícit en la seva valoració de l’extraordinària importància de l’educació dels infants i joves, i va insistir que l’escola continua sent un lloc privilegiat per a aquesta educació. Per això, deia, busqueu nous llocs i maneres d’educar i ser a prop dels infants i joves, però no abandoneu l’escola.

Vau parlar sobre nous projectes?

Vaig portar al papa, com a regal, un llibre que és un fotoreportatge sobre el Projecte Fratelli, promogut conjuntament amb els Germans de La Salle al Líban, al servei d’infants i joves desplaçats, especialment de l’Iraq i Síria. El projecte li va interessar molt, tant és així que es va quedar un dels llibres i en l’altre va escriure, de pròpia mà, una bonica dedicatòria als germans que col·laboren en aquest projecte, agraint-los el seu servei i animant-los a continuar sembrant ja que, amb les seves paraules, "donarà molts fruits".

Vam parlar també dels Maristes Blaus d’Alep, per a qui va tenir paraules d’admiració i simpatia, i a qui va enviar una benedicció especial.

A més, vaig tenir ocasió de parlar amb ell sobre les noves fundacions internacionals a partir del projecte Ad gentes (2005) i ara amb el projecte LaValla200.

El papa, al missatge escrit que us va entregar, fa referència als 200 anys d’existència de l’Institut, com "una gran història d’entrega en favor d’infants i joves"...

Així és, i va repetir diverses vegades el seu agraïment no només pel que hem fet en el passat, sinó, de manera particular, pel que som i fem a l’Església avui.

I, per descomptat, va demanar que resem per ell!

Jo li vaig assegurar que compta amb la nostra pregària i el nostre suport, i li vaig agrair particularment l’impuls que ha donat a l’Església, convidant-nos a tots a estar en "permanent estat de missió" i "en sortida".

L’alimentació, un primer pas per acollir i acompanyar

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas) El Rebost Solidari de Caritas Arxiprestal de St. Andreu va iniciar-se el 2012 amb la unió del repartiment d’aliments de sis parròquies de l'Arxiprestat de Sant Andreu. La seva funció és proveir d’aliments a les famílies que no compten amb prou recursos i que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat. Durant la visita al rebost, hem pogut parlar amb els diferents voluntaris del centre, i amb molt d’entusiasme ens han explicat la tasca que duen a terme tres dies per setmana.

En Santi Maseda, coordinador del Rebost Solidari de Sant Andreu, explica que les persones que vénen a buscar aliments són derivades de serveis socials i Càritas Diocesana de Barcelona. “Quan atenem a una persona nova, els Serveis Socials de l’Ajuntament o Càritas ens informen de les quantitats que ha de rebre la persona en funció dels membres de la família i durant quant de temps. És un sistema molt professionalitzat”, explica. “La persona que assisteix al rebost ho ha perdut tot i es troba amb un dolor molt gran – explica en Santi – la nostra tasca és acompanyar-la i assessorar-la en tot allò que estigui a les nostres mans”.

En un inici, els aliments es repartien en lots, de manera que la persona rebia uns aliments concrets en funció dels membres de la llar i tenint en compte la presència (o no) d’infants a la casa. A l’hora d’escollir els aliments, el Rebost compta amb l’assessorament de Nutrició Sense Fronteres, una organització que estableix quins són els aliments bàsics que qualsevol persona hauria de tenir a la seva dieta per garantir una alimentació equilibrada. Des de fa dos mesos, el repartiment de lots ha estat substituït per un sistema que emula l’estructura d’un supermercat.

“Amb el nou model, volem fer valdre l’acompanyament individual. Ara, la persona pot agafar allò que necessita en funció dels punts que té. El dret a escollir és molt important per empoderar a les persones”, indica en Santi.

El nou model dota a les persones d’uns punts en funció dels membres de la família. Coneixent el cost dels productes en punts, cadascú tria allò que necessita. Durant la compra, la persona és acompanyada per un voluntari que l’assessora en funció de les seves necessitats.

En José, jubilat de banca i voluntari del Rebost fa tres anys que va iniciar-se en el voluntariat. “Ser voluntari és una satisfacció molt gran. Crec que treballo més ara que quan estava al banc”, ens explica tot rient. Mostrant-nos les estanteries amb els aliments, en José desgrana que hi ha producte embassat, producte congelat i fruites i verdures collides de fa pocs dies. “El 50% dels aliments provenen del Banc dels Aliments, però també comptem amb molts donatius de particulars, de comerços del barri i de Mercabarna. És un treball amb xarxa que demostra la solidaritat de moltes persones i empreses anònimes”, explica en José.

Els setanta voluntaris que formen el Rebost Solidari de Sant Andreu reparteixen 27 tones d’aliments cada mes. “Actualment som setanta voluntaris, i la veritat és que en necessitaríem deu més per anar bé. Hi ha molta feina per fer”, admet en Santi.

Abans d’acomiadar-nos, parlem amb la Isabel, voluntària veterana que fa més de vint anys que col·labora amb Càritas Diocesana de Barcelona. “Vaig començar el meu voluntariat quan encara treballava de mestra. Als inicis, dedicava les meves hores al reforç escolar i a l’acolliment a la parròquia, i més tard m’he centrat en el repartiment d’aliments”, explica la Isabel.

Preguntada pel nou model de repartiment d’aliments, la Isabel indica que “hem vist el cel”. “No ens semblava correcte tenir a la gent esperant al carrer. Amb el model actual, la gent concerta una hora determinada i escull allò que necessita. Hem millorat en qualitat humana”, conclou la Isabel.

Cristians màrtirs del segle XXI

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep M. Bausset) La crueltat amb què són exterminats els cristians en ple segle XXI, hauria de moure la denúncia dels governs i la solidaritat amb aquestes víctimes que són assassinades pel fet de creure en Jesucrist. L’últim atemptat (conegut) ha estat la matança de desenes de cristians coptes, el diumenge de Rams, mentre celebraven l’Eucaristia.

També a Iraq, més de 100.000 cristians han estat desposseïts dels seus béns i expulsats del Califat Islàmic. A més, són molts els deixebles de Jesucrist que han estat crucificats o decapitats o bé abandonats al desert, sense aigua ni aliments, perquè acaben morint de set i de fam. I mentrestant Europa calla i mira cap a una altra banda. És una vergonya que estiguem assistint al genocidi de cristians davant el silenci del món civilitzat. Només el papa Francesc ha alçat la seua veu (també ho ha fet el president de les Corts Valencianes) per a denunciar aquest extermini dels deixebles de Jesús.

Fa tres anys, la revista Der Spiegel va donar a conèixer un informe segons el qual els cristians són el grup religiós més perseguit, des de Corea del Nord a l’Iran i des d’Aràbia Saudita a Afganistan i Somàlia. I fa només uns dies es va conèixer l’informe anual de l’organització Puertas Abiertas, que amb dades de 2016 confirma la persecució dels cristians. Segons aquest informe, 215 milions de cristians pateixen persecució alta, molt alta o extrema per raó de la seua fe. Amb enquestes realitzades en més de 50 països, Puertas Abiertas ha analitzat cinc àmbits de persecució: el privat, el familiar, el social, l’eclesial i l’estatal. Les conclusions d’aquest informe demostren que hi ha una persecució persistent i creixent dels cristians sota el règim de Pyongynang, una dictadura que ostenta el primer lloc en el rànquing de terror contra els deixebles de Jesús de Natzaret, seguit en segon lloc de Somàlia i després per Afganistan, Pakistan, Sudan, Síria, Iraq, Iran, el Iemen o Eritrea. Encara hui, i per a vergonya del món anomenat civilitzat, són milers els cristians que són martiritzats i centenars les esglésies destruïdes o incendiades.

El pare Manel Nin, monjo de Montserrat i exarca (bisbe) d’Atenes per als catòlics de ritu bizantí, va escriure un article (El martiri de la indiferència) on es feia ressò de la crida angoixada del Patriarca Siri Catòlic Josep III Younan, que denunciava la destrucció d’esglésies, seus episcopals, parròquies. El Patriarca Josep deia: “El nostre arquebisbat a Mosul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l’Islam, tots els cristians seran morts”. Per això el Patriarca s’exclamava així: “És una vergonya per a la comunitat internacional”. El gran escriptor i amic Joan Francesc Mira també feia un article a El Temps tot fent-se ressò de l’escrit del pare Manel Nin.

El drama d’aquests germans en la fe, perseguits i assassinats, no té cap resposta immediata per part d’Occident, que mira amb indiferència els cristians assassinats en països on el cristianisme es troba en minoria. L’actitud del món civilitzat mostra l’oblit i el silenci, també el d’aquells que defensen les causes dels oprimits, que no alcen la seua veu per a denunciar aquesta situació. On són les manifestacions de protesta? Per què no hi ha una denúncia pública davant d’aquests atemptats contra la vida i la llibertat d’expressió? Els cristians martiritzats no són també víctimes?

A vegades s’han sentit veus, des de diversos partits polítics, per denunciar la islamofòbia que va escampant-se pel nostre món. Però, ¿per què no se senten les mateixes veus per denunciar la cristianofòbia? El silenci dels governs per la matança el diumenge de Rams dels cristians coptes a l’església de Sant Jordi de Tanta i a la catedral de Sant Marc d’Alexandria és una vergonya i una injustícia i també una burla als Drets Humans que proclamen el dret a la llibertat de religió. ¿Per què cap ajuntament no ha convocat una manifestació de rebuig per l’atemptat terrorista que ha matat desenes de cristians? I mentrestant el món “civilitzat” mira cap a una altra banda davant l’assassinat dels cristians.

La notícia ha passat en part inadvertida per l’opinió pública. El desarmament d’ETA, formalitzat en un acte públic celebrat a Baiona, va comptar amb dos testimonis d’excepció que avalaven i desmentien el que els mitjans de comunicació més reaccionaris titllaven com un mer acte propagandístic, un “paripé”.

Vuit llibres, vuit amics per Sant Jordi

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) “Un llibre sempre és un gran amic per la nostra vida”. És el recordatori que fa Josep M. Alentà a les portes de Sant Jordi. L'encarregat de la secció central de la Llibreria Claret ha triat vuit títols per als lectors de Catalunya Religió.

Aquest any per la diada de Sant Jordi la Llibreria Claret serà oberta de 9 del matí a 9 del vespre. I tindrà també dues parades al carrer durant tot el dia: al número 42 de la Rambla de Catalunya i al Palau Robert amb el número 107 de Passeig de Gràcia. Les signatures per part dels autors seran a la parada de Rambla Catalunya i a la Llibreria Claret.

Recomanacions de Sant Jordi des de la diversitat religiosa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Direcció General d'Afers Religiosos)  Com cada any per Sant Jordi la Direcció General d'Afers Religiosos publica una llista de recomanacions de les principals novetats editorials de l'àmbit de les religions i l'espiritualitat. 

Autors i col·laboradors del Consell Assesor per a la Diversitat Religiosa

 

L'exili de Déu

Lluís Duch

El Déu «oficial» s'ha convertit en un Déu estrany, aliè, distant i, per molts, fins i tot inexistent. ¿Significa això que Déu ha deixat de tenir presència i eficàcia en la vida privada i pública de les persones?

 

 

La vida secreta de la pregària

Francesc Torralba

Torralba comparteix amb el lector l’experiència de la pregària quotidiana, fins arribar a l’abandonament i el silenci amb què, ara, intenta trobar el sentit final al diàleg amb el transcendent.

 

 

Del teu germà musulmà. Cartes d’avui a Charles de Foucauld

Dídac P. Lagarriga, amb pròleg de Xavier Melloni i epíleg de Pablo d’Ors.

Una invitació a a descobrir l'islam silent i místic, un islam no exempt d'un intens vessant social i cultural que busca sempre la trobada amb l'altre.

 

 

La experiencia contemplativa. En la mística, la filosofía y el arte

Olga Fajardo (Ed.)

Els textos d'onze experts com Xavier Melloni, Teresa Guardans i Hálil Bárcena ens aproparan al llegat espiritual transcultural a través de tres vies del saber profund.

Assaig

 

L'islam avui. Alguns aspectes controvertits

Dolors Bramon

Llibre per orientar-se amb rigor i profunditat en alguns dels aspectes més controvertits relacionats amb l'islam i amb la seva inserció en el món contemporani.

 

 

El futur de la religió. Fe, humanisme i raó

Salvador Giner

Contribució a una nova concepció racional de la fe i als esforços per establir un diàleg entre els qui posseeixen diferents conviccions.

 

 

La primera pedra

Krzysztof Charamsa

Llibre a mig camí de l’assaig i el testimoni, Charamsa vol sacsejar consciències i posar les bases per a una renovació de l’Església catòlica que ha de començar a respectar l’orientació sexual de totes les persones. 

Espiritualitat

 

Arbres i espiritualitat

Josep Gordi

L’autor aborda el paper dels arbres en diferents cultures i religions per mostrar el protagonisme que han tingut en el nostre passat i que els ha convertit en un símbol d’abast mundial.

 

 

Contes cabalístics

Nahman de Bratslav

Document de primer ordre dins l'hassidisme, un moviment divers i plural arrelat en les tradicions més esotèriques de la religió jueva.

 

 

Desvelant els misteris del naixement i de la mort

Daisaku Ikeda

El fundador de la Soka Gakkai Internacional explora els grans interrogants de l’existència des de la perspectiva del budisme Nichiren.

 

 

Meditació zen. L'art de simplement ser

Lluís Nansen Salas

Des del centre budista Dojo Zen Barcelona Kannon, l'autor fonamenta el seu ensenyament en una pràctica forta de la meditació, zazen, i en la seva harmonització amb la vida quotidiana.

 

 

La seva vida és la meva

Arximandrita Sofrony

Aquesta obra gira al voltant dels dos extrems que el títol mateix ja suggereix: l'ésser diví i l'ésser humà. Es tracta d'una crida al "goig de saber el camí" i un acostament a la claror de les diverses formes de pregària.

 

 

La exploración de la conciencia. En Oriente y Occidente

María Teresa Román

L'autora ens mostra les sorprenents formes d'imaginar, sentir i percebre el món que es fonamenten en l'activitat profunda, oculta, meravellosa, aventurera i màgica de la "consciència".

 

 

Enseñanzas del silencio de Moratiel

Alicia Martínez

Els ensenyaments de Moratiel ens situen en el camí de tornada a casa sense més guia que el propi cor: no cal res més.

Història

 

Oficis de convent

Hug Llàcer

La quotidianitat de la vida conventual a través dels oficis dels frares caputxins llecs, com el d'almoiner, hortolà, fabriquer, refitoler o saurí.

 

 

 

Història del protestantisme als Països Catalans

Josep-Lluis Carod-Rovira

Aproximació a les diverses denominacions protestants a les Illes Balears, Catalunya Nord, el País Valencià i el Principat amb motiu de la commemoració dels cinc-cents anys de la Reforma.

 

 

Martín Lutero. La Reforma protestante y el nacimiento de la sociedad moderna

Mario Miegge

L’obra descriu el context social i religiós de Martí Luter, amb els seus dubtes i certeses així com els conflictes espirituals i teològics.

 

 

Església i comunitats jueves i cristianes en el món bíblic i postbíblic

Armand Puig i Tarrech

El llibre ressegueix el tema de la comunitat, l'assemblea, el poble de Déu, i ho fa tant en el marc de comprensió d'Israel com en el de l'Església.

 

 

 

Introducción al cristianismo primitivo

Pau Figueras

Exposició sobre els primers segles del cristianisme, base de veritables revolucions socials i polítiques.

 

 

Una hermosa aventura

José Luis Vázquez Borau

Història i biografia dels iniciadors de la Comunitat Ecumènica Horeb Carles de Foucauld que s’inicià a prop d’Almería el 1978.

Personatges

 

Els reptes del Papa Francesc

Teresa Forcades

Una reflexió valenta sobre la situació actual de l’Església catòlica i les demandes de renovació dels seus moviments de base.

 

 

Francesc de viatge. Amb una entrevista a sa santedat

Andrea Tornielli

El vaticanista Tornielli ens narra els divuit viatges d'abast internacional realitzats pel papa Francesc durant els anys 2013-2016, amb molts detalls i anècdotes entremig de la doctrina expressada en cada un pel sant pare.

 

 

Xirinacs. El profetisme radical i noviolent

Lluís Busquets i Grabulosa

Després de nou anys d’intensa dedicació, es presenta la biografia definitiva de Lluís M. Xirinacs (1932-2007).

 

 

Meditacions vora l’Araguaia. En companyia de Pere Casaldàliga

Joan Soler

Recull d’alguns textos de xerrades o conferències sobre aspectes de la vida i les causes –«més importants que la vida»– de Pere Casaldàliga.

Infantil

 

El sisè sentit

Text de Laia de Ahumada. Il·lustracions de Mercè López

A més dels cinc sentits, en dec tenir un altre que no es veu ni se sent i que tampoc no es pot tocar: el sisè sentit!

 

 

Jatakes. Sis contes budistes

Text de Marta Millà. Il·lustracions de Rebeca Luciani

Els jatakes narren les històries d’uns animals peculiars amb poders màgics. Formen part de la col·lecció d'obres que preserven els principis del budisme més primitiu.

 

 

Petita història de la Processó de Verges

Text de Màriam Serrà. Il·lustracions de Pilarín Bayés

Popular representació de la vida i passió de Jesucrist que se celebra des de fa més de 300 anys al bonic poble del Baix Empordà.

Fallece el jesuita Raimon Algueró, con una larga trayectoria en la escuela de Casp

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) La matinada del dijous 20 d'abril ha mort a Barcelona Raimon Algueró, jesuïta que ha dedicat pràcticament tota la seva vida a l'educació d'infants i joves a l'escola dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, així com l'acompanyament i l'atenció a les famílies que al llarg d'aquests anys han passat per l'escola. Amant de la natura, trobà en la muntanya i l'excursionisme un extraordinari marc per a l'educació i la formació de persones. 

Raimon Algueró va néixer el 24 de setembre de 1931 a Barcelona, el dia de la Mercè. La seva infància va transcórrer en aquesta ciutat, tot i que els estius els passava al Penedès i a la Ribera d’Ebre, als pobles d’on eren els seus pares, i on ja es despertà una de la que seria les seves més grans passions: la muntanya i l’excursionisme.

L’any 1949 entrà a la Companyia de Jesús, al noviciat de Veruela, a la província de Saragossa. Acabat el noviciat, el 1953 comença els estudis de Filosofia i Teologia a Sant Cugat del Vallès. De 1955 a 1958 treballa com a professor de matemàtiques i religió al col·legi Montsió de la Companyia de Jesús a Mallorca, on també col·labora a la revista de l’escola.

A la tornada a Catalunya seguí la seva formació en Teologia i s’ordena sacerdot el 1961. A partir d’aquell moment i fins al final de la seva vida ha estat dedicat al col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp, on ha fet de professor, consiliari, acompanyant, responsable de catequesi.... durant més de 55 anys, i mantenint-se actiu fins que la seva salut li ho ha permès. Al llarg d'aquests anys es va convertir en un referent per a tota la comunitat educativa de l’escola i tots el qui hi han passat. Amb la seva proximitat i bonhomia, ha estat present i ha acompanyat moltíssimes famílies tan en els moments de més alegria com en aquelles situacions més dures.

Entre les moltes activitats que ha portat a terme i realitzat cal destacar l’impuls a les activitats d’excursionisme i muntanya, amb la creació de l’Agrupació Excursionista Col·legi Casp (AGRUECC), que posteriorment tingué continuïtat en l’equip de Colònies i Serveis per als alumnes de l’escola, i la secció de muntanya d’Antics Alumnes.

Tantes sortides, excursions, colònies i campaments,... el van portar a teixir una amplíssima xarxa de d’amistats, entre alumnes, exalumnes, famílies,...

Al llibre “Clergues excursionistes” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Joan Cervera recollia el seu testimoni, on queda palès el seu tarannà i com en l’excursionisme hi convergien els dos motors que han marcat la seva trajectòria vital: l’educació d’infants i joves, i l’amor per la natura. “Crec que la muntanya és com un mirall on queda plenament reflectit el teu caràcter, la teva manera de ser”, deia, “cal posar-hi l’esforç, superar les dificultats tècniques. En definitiva, cal superar-se un mateix. Hem d’aprendre que les dificultats, àdhuc els sacrificis i, per què no?, els fracassos. Són els elements imprescindibles per tal de formar-nos en el terreny esportiu, personal, social i, també moral”. 

La vetlla serà al tanatori de Sancho de Ávila a partir de les 17.30h d'aquest dijous fins a les 21:00h i divendres de 8:00h a 13:00h. El funeral tindrà lloc a la Basílica de Santa Maria del Mar, divendres 21 d'abril a les 17:00h.

Vídeo d'homenatge a Raimon Algueró

Homenatge al jesuïta Raimon Algueró

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La matinada del dijous 20 d'abril ha mort a Barcelona Raimon Algueró, jesuïta que ha dedicat pràcticament tota la seva vida a l'educació d'infants i joves a l'escola dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, així com l'acompanyament i l'atenció a les famílies que al llarg d'aquests anys han passat per l'escola. Amant de la natura, trobà en la muntanya i l'excursionisme un extraordinari marc per a l'educació i la formació de persones. 

Mor el jesuïta Raimon Algueró, amb una llarga trajectòria a l'escola Casp

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) La matinada del dijous 20 d'abril ha mort a Barcelona el pare Raimon Algueró, jesuïta que ha dedicat pràcticament tota la seva vida a l'educació d'infants i joves a l'escola dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, així com l'acompanyament i l'atenció a les famílies que al llarg d'aquests anys han passat per l'escola. Amant de la natura, trobà en la muntanya i l'excursionisme un extraordinari marc per a l'educació i la formació de persones. 

Raimon Algueró va néixer el 24 de setembre de 1931 a Barcelona, el dia de la Mercè. La seva infància va transcórrer en aquesta ciutat, tot i que els estius els passava al Penedès i a la Ribera d’Ebre, als pobles d’on eren els seus pares, i on ja es despertà una de la que seria les seves més grans passions: la muntanya i l’excursionisme.

L’any 1949 entrà a la Companyia de Jesús, al noviciat de Veruela, a la província de Saragossa. Acabat el noviciat, el 1953 comença els estudis de Filosofia i Teologia a Sant Cugat del Vallès. De 1955 a 1958 treballa com a professor de matemàtiques i religió al col·legi Montsió de la Companyia de Jesús a Mallorca, on també col·labora a la revista de l’escola.

55 anys al Col·legi de Casp

A la tornada a Catalunya seguí la seva formació en Teologia i s’ordena sacerdot el 1961. A partir d’aquell moment i fins al final de la seva vida ha estat dedicat al col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp, on ha fet de professor, consiliari, acompanyant, responsable de catequesi.... durant més de 55 anys, i mantenint-se actiu fins que la seva salut li ho ha permès. Al llarg d'aquests anys es va convertir en un referent per a tota la comunitat educativa de l’escola i tots el qui hi han passat. Amb la seva proximitat i bonhomia, ha estat present i ha acompanyat moltíssimes famílies tan en els moments de més alegria com en aquelles situacions més dures.

La muntanya és com un mirall

Entre les moltes activitats que ha portat a terme i realitzat cal destacar l’impuls a les activitats d’excursionisme i muntanya, amb la creació de l’Agrupació Excursionista Col·legi Casp (AGRUECC), que posteriorment tingué continuïtat en l’equip de Colònies i Serveis per als alumnes de l’escola, i la secció de muntanya d’Antics Alumnes.

Tantes sortides, excursions, colònies i campaments,... el van portar a teixir una amplíssima xarxa de d’amistats, entre alumnes, exalumnes, famílies,...

Al llibre Clergues excursionistes (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Joan Cervera recollia el seu testimoni, on queda palès el seu tarannà i com en l’excursionisme hi convergien els dos motors que han marcat la seva trajectòria vital: l’educació d’infants i joves, i l’amor per la natura. “Crec que la muntanya és com un mirall on queda plenament reflectit el teu caràcter, la teva manera de ser”, deia, “cal posar-hi l’esforç, superar les dificultats tècniques. En definitiva, cal superar-se un mateix. Hem d’aprendre que les dificultats, àdhuc els sacrificis i, per què no?, els fracassos. Són els elements imprescindibles per tal de formar-nos en el terreny esportiu, personal, social i, també moral”. 

La vetlla serà al tanatori de Sancho de Ávila a partir de les 17.30h d'aquest dijous fins a les 21:00h i divendres de 8:00h a 13:00h. El funeral tindrà lloc a la Basílica de Santa Maria del Mar, divendres 21 d'abril a les 17:00h.

Vídeo d'homenatge a Raimon Algueró

“L'arbre arrela i té conviccions potents; en podem aprendre moltes coses”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) “Us hi heu d'acostar des de la intimitat, talment com si anéssiu a veure un amic fidel”. Amb aquesta actitud delicada el geògraf Josep Gordi vincula Arbres i espiritualitat. És el títol del seu darrer llibre, publicat pel Centre de Pastoral Litúrgica, el CPL, dins de la col·lecció Emaüs, on reivindica l'arbre com a símbol universal i la natura com a bé a custodiar. Com a professor, també coordina el curs 'La força dels arbres', que tindrà lloc a la Casa d'Espiritualitat del Miracle el primer cap de setmana de maig.

Què podem aprendre dels arbres? Josep Gordi en destaca alguns valors immanents: “L'arbre arrela i té conviccions molt potents que el fan aguantar-se dret, puja dret sobre la terra i enlaira la seva capçada cap al cel i cap al sol”. De fons es comprèn el bosc com a espai d'oració. Un lloc que desperta la sensibilitat transcendent i que predisposa al silenci i a la humilitat. Porta d'entrada de la pregària per a molts.

L'autor reconeix l'arbre com un símbol universal, compartit per tota la humanitat. El llibre repassa la relació dels arbres amb l'hinduisme, el budisme i les cultures egípcia i grecollatina. També present en tots els relats bíblics: “És un referent des del temps d'Abraham, un element d'una gran potència i del qual podem aprendre moltes coses”. També proposa “entendre també que l'arbre és l'individu i el bosc és la comunitat”. Diu que “això fa que alguns científics parlin de la comunicació i d'una certa intel·ligència entre els arbres, com a eina per a solucionar problemes”.

El geògraf fa també un repàs a la simbologia cristiana dels arbres mediterranis. Com a dada, destaca que a la Bíblia es poden comptar 525 referències als arbres; i que l'antic professor de botànica de la Universitat Hebrea de Jerusalem Michael Zohary “arriba a identificar fins a 128 espècies vegetals de les quals 40 són arbres fruiters o forestals”. En aquest capítol sobre simbologia, el lector d'avui connecta amb tradicions i significats mil·lenaris. Per exemple, el llibre presenta l'olivera com a símbol de la pau; relaciona la palma a l'acollida i l'hospitalitat; i també explica el significat tradicional del cedre, l'alzina, l'ametller i el xiprer, entre d'altres.

“El cinquè evangeli és la natura”

“Ens cal retornar a la natura”, defensa Josep Gordi. “Un té la consciència i la certesa que hem perdut els vincles tradicionals i ancestrals que ens lligaven amb els ritmes de la natura, amb conèixer-la, amb respectar-la i tractar-la amb humilitat i estima”. Però el ritme de la ciutat allunya d'aquest vincle ancestral.

L'autor proposa “buscar la llum en els grans savis de la cristiandat que ja deien que la millor manera d'acostar-se a Déu és la contemplació de la natura”. Gordi ho reafirma així: “El cinquè evangeli és la natura. El missatge de Jesús transcorre enmig de la natura. Ell predica, majoritàriament, enmig de turons, rius, valls, muntanyes, a prop del llac, travessa el desert... I poques vegades el veus enmig de la ciutat, a no ser que sigui per escridassar els que estan malinterpretant el temple”. Ras i curt: “Voler tornar a la natura és tornar als orígens, simplement”.

Una visió unitària

En el cas de Josep Gordi, l'interès personal per aquest àmbit arrenca de la seva activitat docent a la Universitat de Girona. “Durant molts any, com a professor de geografia, portava els alumnes a Montserrat, a pujar a Sant Jeroni i els hi explicava tots els elements de la muntanya des del punt de vista naturalístic; i cada any me n'anava amb la sensació que deixava d'explicar quelcom d'aquella muntanya”. Al final va demanar als alumnes que alguns espais els visquessin i caminessin en silenci, per després poder-ne compartir algunes sensacions. “Hi ha hagut un desig d'anar més enllà del que ofereix l'acadèmia i de buscar aquesta visió unitària”.

També l'han marcat els tallers estacionals de Natura i espiritualitat que ofereixen els benedictins des del Miracle, a Solsona. Una proposta que promouen els monjos Vicenç Santamaria i Ramon Ribera, junt amb l'ambientòleg Josep Maria Mallarach. Fruit d'aquests tallers assegura que ha viscut “un abans i un després”.

El curs que ofereixen ara el mes de maig, 'La força dels arbres' es considera “un fill” de Natura i espiritualitat. El curs reflexiona sobre el simbolisme i el valor dels arbres en la tradició cristiana. “Els arbres són una de les meves passions”, reconeix Gordi, que hi participa com a professor.

Del dominar al custodiar

Aquest moviment que proclama el retorn a la natura casa amb l'encíclica del papa Francesc Laudato si'. I també amb els qui demanen revisar el significat del verb “dominar” present en el llibre del Gènesi. Segons Gordi, “sembla que originàriament el concepte està més a prop de custodiar que de dominar”. És a dir, que convida a “sentir-se que som custodis de la Terra”. El seu amic i monjo benedictí Ramon Ribera li posava l'exemple d'un pagès, “que domina la terra, la treballa, però l'estima i mai la destruirà, perquè entén que és el seu medi”.

“Aquesta visió de dominar l'hem malinterpretat per fins excessivament avariciosos”, diu Gordi. I coincideix amb l'encíclica amb què “cal una conversió en molts aspectes, començant per aquesta idea de domini, que ha d'anar més lligada a l'estima que cap altra cosa”.

L'autor ja va explorar aquest camp en el seu llibre Natura i espiritualitat a Catalunya i més recentment, a través del Postgrau sobre els significats i valors espirituals de la natura de la Universitat de Girona. Aquest curs se n'està fent la segona edició i les sessions del mes d'abril s'han dut a terme a l'entorn del Santuari del Miracle. Un espai que “ha accentuat el missatge” perquè els alumnes hi han pogut experimentar “aquests valors més espirituals, vinculats a la vivència de la natura”, explica Gordi.