125 anys de l'arribada dels Salesians a Girona

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Salesians) La comunitat salesiana celebra aquest any el 125è aniversari de la seva arribada a Girona. L'historiador Ramon Alberdi explica la història de la congregació a la ciutat catalana, els seus primers passos i el creixement de la comunitat fins al dia d'avui. 

La petjada de Don Bosco 

Segons explica Alberdi, la comunitat va arribar a Girona perquè hi havia la petjada de Don Bosco, que va fer estada a la Casa Carles de la ciutat el 6 de maig de 1886, de camí a França. Però no va ser fins al 1891 que Felip Rinaldi, llavors director dels Tallers de Sarrià (Barcelona), va enviar cap a Girona el sacerdot gallec Manuel Benito Hermida Pérez i el clergue Dionisio Vicentin, encara estudiant.

El seu primer destí va ser el número 128 del carrer de Pedret. Des d’allà, van començar a treballar per poder habilitar la vella masia de la Manola, per convertir-la en la llar salesiana a la ciutat. El 14 de maig d'aquell any es va poder inaugurar a la Manola un nou Oratori Festiu, també anomenat Esplai Dominical, on oferien activitats i jocs per als més petits. També van posar en funcionament una petita escola gratuïta mentre iniciaven la construcció d’un edifici de nova planta per poder créixer. Així, la Granja Salesiana de Sant Isidre es va poder inaugurar a Pont Major el 1893, i el pare Santiago Ghione va ser l’encarregat de consolidar-la tot rebent un nombre cada cop més gran d’alumnes, alguns dels quals interns. 

Una comunitat en creixement

Aquesta va ser la primera granja-escola que van tenir els salesians a tot l’Estat espanyol, i tenia com a objectiu combinar l’ensenyament catòlic amb l’agricultura, de manera que els fills de la pagesia gironina més desfavorida poguessin sortir-ne ben instruïts. Quan aquest espai va quedar petit, va sorgir la idea de construir el santuari de Maria Auxiliadora, que després de nombroses dificultats - a causa dels aiguats i la manca de recursos- es va convertir en realitat l’any 1901.

Els successors de Ghione van continuar expandint la tasca dels salesians a Girona. El curs 1924-25 va entrar en funcionament un nou col·legi de primària al costat de la Granja-Escola, i l’any 1928 s’hi va sumar també una casa-seminari de formació per a joves salesians.

Construint nous espais 

Per tot plegat, van haver d’aixecar un nou edifici. Després del parèntesi que va suposar la Guerra Civil, els salesians van reprendre la seva activitat, tot i que van acabar tancant l’internat i tampoc es va reprendre l’activitat de la granja-escola. L’any 1943  es va crear l’Associació d’Antics Alumnes, que segueix essent molt activa i que ha estat la impulsora, de fet, de la celebració del  125è aniversari. 

En canvi, sí que va continuar l’oratori Festiu i el seminari- col·legi, tot i que la manca de seminaristes va fer que també s’acceptessin alumnes externs. L’any 1972, el descens d’alumnes va permetre llogar una part de l’espai al Ministeri, que també el va dedicar a l’ensenyament. El curs 1977-78 el seminari va traslladar-se a Mataró, i el poc després el bisbe Jaume Camprodon va encarregar als salesians la gestió de la parròquia de Santa Eugènia.

L'atenció espiritual, empremta dels professionals de Sant Joan de Déu

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Laura Mor –CR/Manresa) Per què cal un Servei d'Atenció Espiritual i Religiosa en els centres hospitalaris? Què ofereix Sant Joan de Déu als malalts i a les famílies? L'infermer Pau Miquel ho explica així: “Rescatem la seva biografia espiritual perquè sigui font d'esperança i de confiança”. Miquel és el responsable d'aquest servei, el SAER, de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. L'hem entrevistat en ocasió de la cinquena Trobada Interprovincial de Pastoral Hospitalària, celebrada dijous i divendres a la ciutat de Manresa. També hem parlat amb la coordinadora de la trobada, Elisabet Preixats, que forma part del mateix equip. I amb el germà Santiago Ruiz, superior de la comunitat de germans del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat.

La reunió va acollir una seixantena d'agents pastorals d'arreu de la província d'Aragó - Sant Rafael. Des de rols professionals diversos, van treballar l'aposta de Sant Joan de Déu per l'espiritualitat. Un principi fonamental que respon a la necessitat d'atendre de manera integral a la persona. Això implica respondre a la seva dimensió biològica i, alhora, a la psicològica, la social i l'espiritual.

Entre les conclusions de la trobada, i com a reptes de futur, la necessitat d'elaborar un llenguatge espiritual i religiós entenedor, de crear espais de supervisió per millorar les intervencions dels SAER, el dret dels agents de pastoral a accedir i escriure en l'història clínica dels pacients i el fet de no oblidar mai que no es pot passar de llarg davant de la persona que pateix.

Ara feia vuit anys que no es feia una trobada d'aquestes característiques. Els participants van fer estada a la Cova de Sant Ignasi i van realitzar la formació a l'hospital de la Fundació Althaia.

Obertes les candidatures del VII Memorial Cassià Just

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Direcció General d'Afers Religiosos) El Memorial Cassià Just ha obert les candidatures de la seva VII edició. El memorial té l'objectiu de reconèixer el treball de persones, entitats, institucions, ens locals catalans, mitjans de comunicació i professionals dels mitjans de comunicació a favor de la construcció d’un espai comú de respecte a la llibertat religiosa i de pensament i de foment del diàleg i la relació entre les diferents confessions religioses, així com de difusió de la pluralitat religiosa present a Catalunya.

El Memorial Cassià Just valora les aportacions que defensen els drets de llibertat religiosa, el foment del coneixement, del respecte i del diàleg entre opcions religioses diverses, la difusió de la diversitat religiosa present a Catalunya, la promoció de la convivència i la cohesió social en l’àmbit de les diferents religions, totes aquelles actuacions, iniciatives o treballs que contribueixin a sensibilitzar la societat de la necessitat de preservar els drets humans i difondre la realitat religiosa com a factor de cohesió social.

Les candidatures 

Pot presentar candidatura qualsevol persona, grup de persones, entitat, institució, ens local català o mitjà de comunicació. El termini, però, acaba el 9 de juny de 2017. El guardó consisteix en una obra d’art original d’una autora o autor reconeguts. A més, el jurat pot atorgar dues mencions honorífiques.

Edicions anteriors

Fins ara el memorial acumula sis edicions. Des de l’any 2010, han estat guardonats el pare Carlo M. Martini , la germana Teresa Losada, la Comunitat Filipense de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes (Barcelona), la Comunitat de Taizé, l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i fra Jean Jacques Pérennès.

Càritas celebra l'acord sobre la Renda Garantida

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas Diocesana de Barcelona) Amb motiu de l’acord que s’ha signat aquest dilluns entre la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Promotora de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), Càritas Diocesana de Barcelona mostra la satisfacció per aquest acord. La RGC era una demanda llargament esperada i la seva aprovació és un pas endavant en matèria social. S'alegra que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) sigui compatible amb els contractes a temps parcial d’import inferior a 664€ en el cas de les famílies monoparentals, i instem al Govern a ampliar-ho a tots els casos en fases posteriors.

Les persones més vulnerables de la societat no poden esperar. Per això és necessari que la RGC es posi en marxa aquest 15 de setembre amb els 550€ mensuals per persona, i que arribi als 664€ per persona l'abril del 2020. Som conscients de la difícil realitat que viuen moltes famílies del nostre país, atès que en el cas de la nostra entitat, el 85% de les famílies que atenem tenen uns ingressos inferiors a 664€. Si només tenim en compte aquells que tenen uns ingressos derivats de les rendes del treball, observem que el 57% tenen sous inferiors a la Renda de Suficiència. Per tot això, valorem la feina de coordinació realitzada per part de l’administració, sindicats, entitats socials i societat civil en favor d’un acord tan necessari i llargament reivindicat, ja que millorarà la situació de moltes persones.

Afirmàvem la setmana passada que és una evidència l’incompliment del principi de gratuïtat de l’ensenyament i d’analogia de recursos humans i materials per a una coresponsabilitat entre tots els centres, públics i privats concertats, que integren el Servei d’Educació de Catalunya. Comentàvem com la Consellera d’Ensenyament ho ha reconegut o de quina manera la mateixa LOE ho explicita al seu text legislatiu.

Crida d’entitats cristianes pel referèndum

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) "Actius pel referèndum!" Aquesta és la crida que han formulat a les comunitats cristianes diverses entitats de base. En un manifest proposen  “a tots els cristians i cristianes que de manera activa promoguin la realització del referèndum al qual aspira la majoria de la ciutadania”. En concret demanen que es doni a conèixer el Manifest del Pacte pel Referèndum en les comunitats, grups i entorns cristians i que “signeu l’adhesió a aquest manifest i animeu altres persones, grups o entitats a fer-ho”.

La crida està promoguda pel  Grup Sant Jordi, Justícia i Pau, la  Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i els Equips de Pastoral de la Política i la Comunicació, entre altres. Són algunes de les entitats que el 2013 van promoure també l’adhesió conjunta al Pacte Nacional pel Dret a Decidir que es va visualitzar en un acte públic a Barcelona.

Les entitats es congratulen de la nota de divendres passat dels bisbes catalans en la que expressen el desig que “siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català”. La crida a les entitats cristianes remarquen que hi ha “una immensa majoria dels ciutadans de Catalunya creu que el camí a seguir ha de ser el que la mateixa ciutadania triï a través d’un referèndum” i que “la Doctrina Social de l’Església és diàfana en aquestes qüestions, afirmant que és el poble com a subjecte de l’autoritat política, defensant la democràcia com a sistema i reconeixent els drets dels pobles i de les nacions, el primer dels quals és el de l’autodeterminació”.

Segons el manifest, “no hi ha dubte que aquesta doctrina és aplicable al nostre cas” i que “els bisbes de Catalunya, en repetides ocasions, han afirmat el caràcter nacional de Catalunya”. També remarquen que “és doctrina secular que els cristians –específicament els laics i laiques- es comprometin en les realitats temporals i les animin, des de la doctrina i el pensament que inspira la seva fe en Jesús de Natzaret”.

Joves líders musulmans: “Tenim molt potencial i creativitat"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Alba Sabaté - CR) Un viatge apassionant per connectar persones, idees i millorar la societat. Així es com defineix la Xarxa de Joves Líders Musulmans per al Diàleg el projecte que han dut a terme aquest darrer any sota aquest mateix nom. 50 joves han participat en quatre trobades que han tingut lloc a quatre ciutats: Barcelona, València, Madrid i Màlaga. L’objectiu, segons Mohamed El Amrani, periodista i president de la Xarxa, “empoderar els joves per tenir eines i recursos per transformar l’entorn a través del lideratge i de la creació d’una xarxa social pròpia”. La iniciativa s’ha desenvolupat amb el suport del Consolat dels Estats Units a Barcelona i els resultats s’han presentat aquest passat dissabte 13 de maig a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra.

Hi ha advocats, periodistes, farmacèutics, enginyers informàtics, treballadors socials. Vénen de diverses parts d’Espanya. Tenen en comú que són joves, musulmans i uns grans entusiastes que s’han proposat canviar allò que no funciona a la societat en què viuen. La iniciativa de la Xarxa els ha permès treballar junts per liderar aquest canvi.

“Compartim problemes i incerteses”, ha explicat El Amrani. Aquesta, de fet, és una de les conclusions a què han arribat. En les diverses reunions, s’han posat sobre la taula aquests afers que més preocupen als joves. Sense mitjans de comunicació i lluny de tota mena de públic que pogués influir en el debat, els participants han intentat trobar solucions i respostes, recollides en l’informe final del projecte. “En un món violent i individualista, hem d’aturar-nos i liderar amb els valors d’una societat millor”, ha reivindicat el president mentre presentava algunes de les propostes que han sorgit a cada reunió.

La revolució intel·lectual

La identitat, el paper de la dona, la feina, l’educació, la família o la religió són alguns dels temes més recurrents en les trobades. De totes les propostes que han sortit, la gran majoria se centren en la millora de l’accés al coneixement, a la documentació i en promoure, en general, una revolució intel·lectual entre els joves que eviti, per exemple, que abandonin els estudis prematurament. Per a aconseguir-ho, asseguren, es necessiten nous lideratges que donin exemple. “Cal que els joves estiguin formats i siguin exemplars per a les societats on viuen”, ha afirmat la periodista valenciana Míriam Bouiali, participant del projecte.

“Tenim molt potencial i creativitat, però ens calen referents.  No nomes en educació, també en el tema de l’islam”, han manifestat clarament els joves, que han afegit que “ja no hi tenim un vincle tan fort perquè els líders actuals són referents d’altres països o continents que no ens acaben de representar”. Cal doncs, “omplir el buit de lideratge de referents de religió musulmana”, ha remarcat El Amrani. De fet, una de les propostes estudiades a les trobades és la creació d’una carrera o un màster per als imams o l’establiment d’un programa de mentoria

El paper de les xarxes socials

“Aquestes converses ens han servit per connectar il·lusions i sentiments”, han explicat alguns dels joves participants a les trobades. En aquest sentit, una de les assistents, la lleidatana Míriam Hatibi, ha reflexionat sobre com aquests debats poden seguir a través de la xarxa. De fet, ella mateixa ha creat, juntament amb altres companys, la plataforma Speaking Up Network a Instagram, destinada a promoure el debat i el diàleg entre els joves sobre els temes que els provoquen més dubtes o incerteses. “Ho fan a través de vídeos o imatges”, ha assegurat.

Per la seva banda, el director general d’afers religiosos, Enric Vendrell, ha afirmat que és molt important que es creï aquesta xarxa entre joves i ha fet una crida a posar al servei de la comunitat musulmana i de Catalunya en general la seva gran preparació. “Us animo aconseguir lideratges en l’àmbit professional i associatiu, però també en el religiós”, ha assenyalat. L’objectiu ara és posar algunes de les propostes en pràctica. Els joves han deixat clar que ho faran amb “energia, optimisme, voluntat i moltes ganes de treballar”.

Congrés FEDAC: L'entorn, imprescindible en el canvi de paradigma educatiu

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Glòria Barrete –CR) La frase tradicional 'l'escola ensenya i la família educa' ha passat ja a la història. L'entorn configura la persona, la vida de la persona és espai educatiu, i la darrera sessió congressual de la Fundació Educativa Dominiques de l'Anunciata Pare Coll -FEDAC-, celebrada aquest dissabte al Caixa Fòrum de Barcelona, ha posat el focus en el quart àmbit del projecte educatiu #avuixdemà, l'entorn, com a part imprescindible en el canvi educatiu.

"El canvi de paradigma educatiu no pot recaure només en els educadors", ha recordat la germana Montserrat Font, presidenta del patronat de la FEDAC, "també les famílies, les empreses, les associacions configuren l'entorn".

Les famílies, vincle positiu

Les famílies han tingut un paper rellevant durant la darrera sessió congressual. Han estat representades pel president de la Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya, Josep M. Romagosa, així com presents en dos de les tres ponències de la sessió, dedicades a parlar sobre el vincle família i escola.

Romagosa ha agraït el projecte educatiu #avuixdemà, "tant necessari per a l'educació del segle XXI". Alhora, ha remarcat que les famílies volen generar un vincle positiu, "tots plegats multipliquem, hem de treballar per establir xarxa amb l'escola", ha reconegut.

Per establir el vincle positiu Romagosa recomana les tres 'i', il·lusió, implicació i integració, i ha apostat per l'educació del cor com a eina educativa: "No oblideu que l'educació ha de sortir del cor per arribar al cor dels alumnes".

La vida de la persona, espai educatiu

El Secretari General de la Fundació Escola Cristiana, Enric Puig, ha defensat l'entorn com a part imprescindible del sistema educatiu. "No podem apropar-nos al marc família-escola sense mirar el marc que configura una persona, en el qual s'inclouen els centres de lleure, les parròquies, les extraescolars, o els mitjans de comunicació".

La vida de la persona és espai educatiu, ha afirmat Puig, "les propostes educatives han de construir persones, ser propostes que donin sentit a la vida, configurar persones obertes i sensibles a la interioritat".

Puig afirma que l'educació "demana acompanyament personal i temps". Un temps, explica que és important que sigui "personalitzat i cerqui respostes a les grans preguntes". No s'han de témer els canvis, ha expressat, "s'han de promoure".

Desmuntant tabús

La sessió congressual ha girat al voltant de tres ponències. La primera, en clau d'humor, de la mà de l'escriptora i columnista Anna Manso, coneguda pel seu alter ego 'La pitjor mare del món'. Manso ha repassat com són les relacions família-escola, sempre des del seu lema personal de "la perfecció mata, l'humor salva vides".

"Els pares pensem que ho farem millor que els nostres pares, els nostres veïns, o els nostres germans. No en tenim prou en escollir escola, volem la millor". Manso explica que els pares ara  miren Internet, rànquings... "ens plantem davant l'escola com a consumidors, com a clients". De progenitors a clients?, ha preguntat, "el que hem d'establir és una relació personal amb l'escola no una consumició".

Manso ha centrat la seva exposició en desmuntar uns quants tabús com manar o suspendre. "Hem d'acceptar que els mestres tenen autoritat, els hem de recolzar, l'escola i la família han de ser com el equipo A".

I si el seu alter ego es defineix com la pitjor mare del món, ha reconegut, Manso recomana l'operació biquini, "fora el sentiment de culpa, tones de sentit de l'humor. Hem d'admetre que l'escola sigui imperfecta i que es pot equivocar. Què fer-ne? Parlar!"

Xamfrà, exemple d'èxit

La segona xerrada ha presentat un projecte d'èxit de treball amb l'entorn i amb la xarxa veïnal. És el projecte Xamfrà, del barri del Raval de Barcelona, un centre d'arts, cultura i dansa, coordinat per l'educadora i musicòloga Ester Bonal.

Xamfrà treballa amb famílies en risc i amb famílies que no són de risc, "evita la segregació de l'escola". Bonal ha explicat que aquest projecte social no és una obra de caritat, "és una obra de dignitat", i ha apostat per una educació "valenta i honesta, ja que a les persones no se les coneix pel discurs sinó pels fets".

La tercera ponència portava per títol 'Famílies connectores', a càrrec de Dani Gómez-Olivé, pare de l'escola FEDAC Sant Andreu. Gómez-Olivé ha centrat la seva xerrada en dues preguntes: què cerquen les famílies a l'escola i com ser comunitat educativa.

Les famílies cerquen "un entorn feliç, una educació integral que pari atenció a allò que realment som, que posi en valor la diversitat, que sigui un espai d'acollida pels fills, per a les famílies i per a les necessitats de l'entorn, i que tingui coherència amb els nostres valors".

I com ser comunitat educativa? Gómez-Olivé aposta per crear "un entorn familiar a l'escola, estimant-nos l'escola, implicant-nos afectivament", i sobretot, ha reconegut, "amb diàleg, diàleg i més diàleg, això és per a mi FEDAC", ha conclòs.

#avuixdemà, educació del segle XXI

El punt i final a l'any congressual que FEDAC ha anat realitzant al llarg del curs l'ha posat Modest Jou, director general de la Fundació Educativa. Jou ha recordat que han creat el projecte #avuixdemà amb voluntat "de transformació sistèmica del sistema educatiu".

Un projecte que ha comptat amb la participació de tot l'entorn educatiu, començant pels educadors i passant per les famílies, les empreses, les institucions, les universitats o els organismes públics. "Aquesta pregunta transcendent, com ser escola del segle XXI, se la fan tots els educadors FEDAC, i tenim una resposta a aquesta pregunta de sentit", ha expressat.

Per a Jou, "cada escola FEDAC proposa un missatge alliberador que ajuda als alumnes a trencar les cadenes posades per una societat consumista que deshumanitza la seva personalitat".

Cada escola FEDAC té educadors "que tenen com a exemple la vida de compromís, la vida de lluita, la vida d'atenció als més necessitats, i la vida de sentit transcendent de Jesús de Natzaret". I és que amb l'objectiu del Pare Coll ara fa més de 160 anys cada escola FEDAC "és un equip de sherpes que guien els alumnes per realitzar-se íntegrament com a persones compromeses amb la societat i l'entorn".

Neix la Càtedra "Mística i Comunicació" 

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Observatori Blanquerna)  Una nova Càtedra neix amb la voluntat de realitzar conferències, congressos i publicacions tant a Àvila com a Barcelona i Roma. 
La Càtedra “Mística i Comunicació” s'ha creat aquest dijous a Àvila per a estudiar el fenomen místic i l'espiritualitat i la relació amb la comunicació des de diferents perspectives. Una col·laboració entre l'Observatori Blanquerna de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna i de la Universitat de la Mística d'Àvila. 

Segons Francisco Javier Sancho Fermín, director de la Universitat de la Mística d'Àvila, “és una oportunitat per a projectar nous horitzons” i serà una eina per "connectar la gran riquesa espiritual i mística de les religions amb la comunicació". Una de les línies principals d'investigació de la Càtedra és la vinculació entre espiritualitat i món digital, sense oblidar les dimensions comunicatives de la mística en les diferents religions, amb especial èmfasi en la mística cristiana i en concret Carmelita.
 
Josep Maria Carbonell, president de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, ha destacat durant la firma de l'acord per a crear la Càtedra que aquesta iniciativa és part de la "voluntat de Blanquerna d'ampliar la mirada, crear complicitats institucionals i aportar sentit a la investigació per a vehicular comunicació amb la cerca de sentit i espiritualitat". Carbonell, que és el degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, a la Universitat Ramon Llull, celebra que aquesta Càtedra uneixi Àvila, Barcelona i Roma, com “un eix de treball i sintonies enriquidores”.
 
Aquesta Càtedra està coordinada acadèmicament per la directora de l'Observatori Blanquerna Míriam Díez, i pel catedràtic i vicedegà acadèmic de Blanquerna Josep Lluís Micó, especialista en tecnologia. L'equip estarà format també per membres de l'Observatori Blanquerna, de la mateixa Universitat de la Mística i comptarà amb un consell assessor internacional. 
 
L'Observatori Blanquerna és una entitat radicada a Barcelona que analitza el fet religiós i la seva vinculació en el camp de la comunicació i la cultura. La Universitat de la Mística és una entitat internacional amb seu a Àvila dedicada a l'estudi de la mística i l'espiritualitat.  
 
La Càtedra de “Mística i Comunicació” s'uneix a les càtedres existents a la Universitat de la Mística com la de Mística i Laïcat o la Càtedra Enric d'Ossó.

L’Hospital Sant Joan de Déu omple el seu nou vestíbul de jocs interactius

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Sant Joan de Déu) L’Hospital Sant Joan de Déu, amb la col·laboració d'Abertis, ha incorporat al seu nou vestíbul  jocs interactius relacionats amb el cos humà per tal de fer més amena l’espera dels pacients i les seves famílies.

Les atraccions que ofereix el nou vestíbul als centenars de nens que hi passen cada dia són molt diverses.

Al centre d’aquest gran espai de 600 metres quadrats que connecta les àrees de consultes externes, hospitalització infantil i àrea de la dona del centre s’ha instal.lat un passadís d’arcs de diferents colors que recreen l’aparell digestiu i que s’il·luminen quan l’infant hi passa per sota. Una gran esfera vermella penjada del sostre i de la qual surten uns tubs simula l’aparell circulatori. L’infant pot regular la velocitat a què circula la sang fent girar un volant.

També pot enviar missatges al cervell. Una pantalla tàctil permet als infants escriure els seus pensaments i veure’ls aparèixer escrits immediatament en un laberint de leds luminosos que hi ha suspès del sostre. És una de les atraccions amb més acceptació entre els petits. Molts infants el fan servir per enviar missatges d’estima als familiars, professionals de l’Hospital i amics que els han fet costat al llarg de la seva malaltia.

En un lateral del vestíbul poden fer moure l’aparell locomotor. Una càmera capta el moviment dels infants i el reflecteix en un panell de leds que hi ha en una paret, I en un dels altres extrems del vestíbul hi ha dos cilindres amb boles que queden suspeses en l’aire, com fan les partícules d’oxigen als pulmons, quan el nen hi passa pel mig dels cilindres.

La instal·lació de jocs interactius al vestíbul de l’Hospital ha estat inaugurada pel president d’Abertis, Salvador Alemany, pel director de la Fundació Abertis, Sergi Loughney, i pel director gerent de l’Hospital, Manel del Castillo, i s’emmarca en el programa d’humanització impulsat per Sant Joan de Déu per reduir l’impacte de l’hospitalització en els més petits.