Maristes Girona s'omple amb “Un mar de flors”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Maristes) El col·legi Maristes Girona col·labora amb Temps de Flors. Aquest 2017, en què se celebra el bicentenari de la fundació de l’Institut, han aprofitat l'ocasió per presentar un art floral reivindicatiu per fer visible la situació dels refugiats sirians. 

Temps de flors, crisi dels refugiats

El projecte de l'exposició de flors es pot veure a la seu de l’antiga escola dels maristes, al cor del Barri Vell, un recinte que consta de diferents espais units pel lema “Un mar de flors”. El tema principal de l’exposició és el de la crisi dels refugiats.

Aquest drama es presenta com una ocasió per veure quina Europa estem construint, quins són els valors europeus i com es podria bastir una Unió Europea. "Som davant d’un fenomen, per desgràcia, no pas puntual i passatger, sinó permanent en el temps i extens en l’espai". Afirmen, es vol encarar aquesta situació des d’una "emocionalitat sincera i sentida, des d’una racionalitat càlida, des d’una solidaritat reflexiva, activa i concreta".

Pati del mirador de les dones

Aquesta part del recinte és un projecte compartit amb l’associació Girona Acull. Es presenta una composició artística d’elements naturals que, amb una magnífica plasticitat, expressen com el mar Mediterrani es constitueix en una tanca per a moltes persones. A la part central hi haurà també  una barca amb flors, situada sobre un dibuix fet de còdols i sorres de diferents colors i textures. Cada còdol portarà el nom d’un alumne del col·legi dels Maristes per una banda i el d’un nen o nena sirians per l’altra. Al costat de la barca, un espai d’interacció  permetrà fer composicions també amb còdols que convidarà el visitant a deixar la seva obra penjada a la xarxa social.

Zona inferior: el mar de flors

Tot l'espai inferior està cobert de llargues tires de plàstic de diferents blaus, simulant el mar. D'aquest gran mar en sorgiran flors realitzades pels alumnes. Flors que poden evocar diferents significats: esperança, vides perdudes o solidaritat.

Manel Arroyo: “Els esdeveniments esportius visibilitzen Barcelona"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Blanquerna-URL) Blanquerna va organitzar el 18 de maig una taula rodona amb diversos professionals de la gestió esportiva per analitzar els reptes i les oportunitats d’aquest sector que es consolida i creix cada vegada més a Barcelona. L’acte, que es va celebrar amb motiu de la presentació del nou Grau en Gestió Esportiva de Blanquerna-URL, únic a Catalunya, va comptar amb la participació de Manel Arroyo, managing director de Dorna Sports i vicepresident del FC Barcelona, que va expressar la importància dels grans esdeveniments esportius com a generadors de riquesa i “instruments que visibilitzen Barcelona com a organitzadora i agent d’innovació”. L’acte també va comptar amb la presència del Secretari General de l’Esport Gerard Figueras, de Filip Davobic, chief marketing officer de Kaptiva, David Serrahima, director general d’Octagon i Jordi Villacampa, president del Club Joventut de Badalona (1999-2017). La taula va ser moderada per Àlex Rivera, gerent d’INDESCAT.

El Secretari General de l’Esport va destacar la bona salut de què gaudeix l’esport a Barcelona i la necessitat que la universitat detecti i doni resposta a les noves necessitats que planteja el sector esportiu. També va desvetllar algunes dades sobre l’esport a Catalunya, un sector que suposa el 2,1% del PIB, que ocupa 90.000 persones i que compta amb 18.000 entitats esportives registrades. A Catalunya practiquen esport tres milions de persones, de les quals 450.000 són escolars, i 700.000 persones tenen llicència federativa.

Figueras va lloar també la iniciativa d’un nou grau específic sobre la gestió esportiva i va definir-la com un símptoma que “existeix una iniciativa universitària que està a l’aguait, que és capaç de detectar cap a on avança la societat, donar resposta immediata i posar un pla d’estudis al costat que es transformarà en ocupació i iniciativa laboral”. El Secretari General de l’Esport també va afirmar que un dels aspectes que fa referent Catalunya en l’organització d’esdeveniments esportius ha estat la capacitat dels sector públic i empresarial d’unir esforços i que, per tant, els nous professionals de la gestió esportiva “hauran de ser capaços de fer anar aquest engranatge, també en l’àmbit formatiu”.

Un buit en la formació en gestió esportiva

Els integrants de la taula van iniciar la seva intervenció evidenciant el buit que fins ara existia a Catalunya en quant a programes formatius en gestió esportiva i la necessitat urgent d’omplir-lo amb propostes que cada vegada són més demandades pels futurs estudiants i pel sector empresarial, i que ja han estat adoptades per altres països com Holanda o els Estats Units. “Jo vaig haver de viatjar als EUA per formar-me en la gestió d’esdeveniments esportius, i ara els joves catalans ja no ho hauran de fer més. Necessitàvem una proposta formativa i una especialització concreta per a cadascun dels territoris que planteja l’esport”, va explicar en aquest punt David Serrahima. I va afegir: “Es important que aquesta formació arribi als esportistes d’elit, perquè un cop finalitzin la seva vida esportiva es puguin dedicar a la gestió aportant tota la seva experiència”.

A la pregunta d’Àlex Rivera sobre el present i el futur de la indústria esportiva tenint en compte l’hàbit creixent de practicar esport, Jordi Villacampa va apuntar la creixent sofisticació i diversificació dels serveis i productes esportius, “un fet que demanda des de fa temps professionals amb una gran capacitat de gestió”, i Filip Dabovic va destacar la importància no només de crear esdeveniments esportius que cobreixin les necessitats del mercat actual, sinó de promocionar estils de vida, amb empreses del sector que fomentin una marca pròpia que identifiqui les persones.

La tecnologia aplicada a l’esport

Rivera també va demanar l’opinió dels participants sobre l’aplicació de la tecnologia en la indústria de l’esport, i tots ells es van mostrar d’acord en què aporta noves formes de viure’l i de planificar-ne la gestió. “La tecnologia és cabdal per a gestionar les instal·lacions i els esdeveniments esportius, i és sinònims d’entreteniment per als qui el practiquen”, va afirmar Serrahima. I Arroyo afegia: “Ens permet conèixer millor el client, fer plannings específics per a esportistes i conèixer al detall aspectes com distàncies, velocitats, dades de la preparació o detecció de lesions”.

Els experts també es van pronunciar sobre els beneficis i els costos d’organitzar esdeveniments esportius, un debat recurrent. Arroyo els considera “una gran eina de promoció i imatge”, una opinió que compartia Davobic: “Mostren Barcelona com a capital d’esdeveniments i contribueixen a la imatge de Catalunya com a espai on s’està professionalitzant l’organització d’esdeveniments esportius”.

El fenomen e-sports

Finalment, Rivera va introduir el concepte d’e-sports com a fenomen a tenir en compte en el sector de la gestió, un fet que Arroyo va confirmar:  “És una gran tendència i ens hi hem de posar al davant. Ofereix noves formes d’entreteniment i des de la gestió esportiva haurem de saber crear esdeveniments perquè els usuaris d’e-sports vinguin a través del factor joc”. Serrahima, tanmateix, ho considera una tendència però no una consolidació: “Em costa vincular-ho a l’esport, perquè els jocs que estan funcionant actualment tenen poc a veure amb els valors que des de l’esport volem transmetre”, va declarar.

Grau en Gestió Esportiva, únic a Catalunya

La Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL oferta per al curs vinent el nou Grau en Gestió Esportiva, l’únic que s’imparteix a Catalunya, que capacita els estudiants per a la gestió d'organitzacions, d'equipaments i de projectes en sectors com ara l'esport competitiu, l'esport recreatiu, l'esport salut, l'esport educatiu, el turisme esportiu o l'esport espectacle, a partir d'una formació sòlida i professionalitzadora, amb vocació internacional, i que recull l'experiència formativa de Blanquerna-URL en l'àmbit de l'esport. Aquesta titulació, segons els professors Sixte Abadia i Marta Moragas, que han treballat en la memòria del nou Grau, “s’ha dissenyat per donar una resposta de qualitat a l’exigència creixent del sector esportiu de professionals capacitats específicament per a la gestió d’equipaments, organitzacions i projectes de qualsevol índole, fruit de l’àmplia penetració i arrelament de l’esport en la nostra societat”.

Sergi Corbella, degà de la Facultat, que va presentar l’acte, va declarar: “Ja fa set anys que Blanquerna-URL imparteix un Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i durant aquest temps s’han creat postgraus, tres màsters i un grup de recerca. De forma que el bagatge és important i, amb aquest nou grau, la formació en l’àmbit de l’esport creix i es consolida a Blanquerna-URL, des de l’expertesa, la potència del contingut i les competències per formar els professionals que requereix el moment actual”.

Nova convocatòria d’ajuts per a promoure la cultura religiosa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Direcció General d'Afers Religiosos) La Direcció General d'Afers Religiosos té com a objectius, entre d'altres, promoure la cultura religiosa en la societat catalana i el diàleg interreligiós com a eina per fomentar la convivència, així com donar a conèixer el fet religiós mitjançant la seva promoció i difusió.

En el marc d'aquests objectius, el Govern de la Generalitat considera que cal valorar positivament les activitats que duen a terme les entitats religioses i culturals directament relacionades per tal de promoure la cultura religiosa i el diàleg interreligiós i de difondre la realitat i actualitat religiosa.

Amb aquesta finalitat, el 24 d’abril s’ha publicat les bases reguladores de les subvencions destinades a fomentar la cultura religiosa en la societat catalana, promoure el diàleg interreligiós com a eina per a la convivència i difondre la realitat i l'actualitat religiosa, i el 28 d’abril s’ha obert la convocatòria de les subvencions, amb una dotació pressupostària de 150.000 euros.

Destinataris

Poden ser beneficiàries de les subvencions d'aquesta convocatòria les entitats religioses, les fundacions i les entitats sense ànim de lucre, domiciliades a Catalunya, l’objecte de les quals tingui relació directa amb les finalitats que són objecte de subvenció. També poden optar els mitjans de comunicació, inclosos els digitals, per a les actuacions destinades a difondre la realitat i l’actualitat de les diverses religions presents a Catalunya.

Terminis

L’àmbit temporal d'execució de les activitats objecte d'aquesta convocatòria va de l'1 d’agost fins al 31 de desembre de 2016. El termini de presentació de sol·licituds és del 2 al 22 de maig de 2017. El procediment de concessió d'aquestes subvencions és el de concurrència competitiva i es resoldrà en el termini màxim de sis mesos a comptar de la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds.

(M. del Mar Galcerán) Janusz Korczak és un pediatra, escriptor i educador polonès que morí al camp d’extermini de Treblinka. Janusz Korczak és el pseudònim de Henryk Goldszmit, un pseudònim que va començar a utilitzar en un dels premis literaris en els que va participar de ben jove i que finalment va acabar suplantant el nom original.

Cristianisme i Justícia: 35 anys i 200 quaderns

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) Cristianisme i Justícia ha celebrat, durant aquest curs, el seu 35 aniversari, que ha coincidit amb la publicació del número 200 de la seva col·lecció Quaderns CJ.

Al llarg d’aquests anys, les publicacions d'aquest centre d'estudis han servit per conscienciar de les realitats de patiment i d'injustícia; per entendre millor la complexitat del poder i l'economia globals; per denunciar la guerra avui present en molts països; per fer més visibles la pobresa i l'exclusió; per recordar aquells que han lliurat la seva vida per la justícia. Sempre analitzant el present des de la realitat dels últims, dels que pateixen les conseqüències de la injustícia. 

L'exposició

Per commemorar-ho, Cristianisme i Justícia ha recollit en una exposició els 35 anys de pensament del centre, oferint una visió de la multiplicitat de temàtiques que s'han treballat amb el desig de continuar apostant per una mística d'ulls oberts, atenta als reptes del nostre món i compromesa amb la justícia.

La mostra fa un recorregut per les principals qüestions que han marcat aquests últims 35 anys en l'àmbit social, polític i religiós, a través d'alguns dels quaderns que s'han dedicat a aquests temes, com la pobresa i la desigualtat, la crisi de les institucions europees, la necessitat d'actualització i reforma de l'Església, la situació del continent africà, la crisi ecològica, el feminisme, el diàleg interreligiós o la tragèdia dels refugiats, qüestió que es va abordar l'any 1995, i que, malauradament, és encara ben actual. L'exposició es pot veure fins al 19 de maig a la seu de l'IQS.

Una gran festa per celebrar el bicentenari Marista

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Els Maristes van celebrar els seus 200 anys amb una festa d'aniversari el diumenge 7 de maig. La celebració, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, va obrir les seves portes a tots els maristes, familiars i amics. Ara amb motiu, d'una convocatòria que va ser un èxit d'assistència, han publicat un vídeo resum del dia.

Oriol Xirinachs, canviar la mirada amb els marginats

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Aquest dissabte al matí el Secretariat Diocesà pels Marginats de Barcelona proposa una trobada per parlar de les pobreses d'avui. L'acte tindrà lloc a l'Església de Sant Pau del Camp i comptarà amb la intervenció d'Eduard Sala, responsable d'acció social de Càritas Diocesana de Barcelona. També es presentarà el llibre I tan pobres com som... d'Oriol Xirinachs, que acaba de reeditar l'Editorial Claret amb la col·laboració de la delegació de pastoral social.

“La reedició d’aquest llibre és una bona oportunitat per fer una reflexió sobre la pobresa en els nostres dies” apunta en la convocatòria Josep M. Jubany, responsable del secretariat i delegat de pastoral social de l'arquebisbat de Barcelona. En la presentació que se'n farà hi intervindrà el mateix autor, acompanyat del mestre i educador Daniel Jover i de Pilar Malla. Qui va ser directora de Cáritas Barcelona i la primera Síndica de Greuges de la ciutat, explica en el pròleg que ha rellegit el llibre diverses vegades: “Sempre que he necessitat descobrir més la presència de la bondat de Déu en els altres”.

La proposta d'Oriol Xirinachs és senzilla: “La reflexió teòrica ja està prou feta, tenim molta literatura. Aquí es tracta d'educar la mirada”. L'autor va ser durant setze anys el director del Secretariat Diocesà pels Marginats i hi relata 71 històries personals. Es tracta d'una crida a “tenir una mirada evangèlica que ens transforma”. No s'hi val a quedar-se-la per a un mateix, assegura: “És una mirada per retornar-la”.

No al paternalisme, sí a l'intercanvi

La primera edició del llibre I tan pobres com som... és del novembre del 2002 i estava exhaurida. L'autor adverteix que “el títol sovint s'interpreta al revés”. Considera que dir “'tots som pobres' és una manera de vacunar-se i creure que no cal fer-hi res”. Pel que al contacte amb els marginats, Xirinachs fa una proposta diferent: “No es tracta d'acostar-nos des de la superioritat i el paternalisme, sinó que comparteixo rebent d'ells. Hi ha un intercanvi”.

També qüestiona la idea que sovint es pronuncia en aquest sector: “Ens donen més del que donem”. Diu que és una afirmació no sap exactament a què es refereix. I que, en tot cas: “Si em donen més del que dono, me'n segueixo aprofitant”. Per això, en el diagnòstic sobre el tarannà global en l'acció i l'acompanyament amb els sectors més vulnerables, Xirinachs és ponderat: “Hi ha de tot”.

“Em sembla que anem avançant i el papa Francesc ens ajuda a anar de tu a tu i a sentir-nos pobres”. Tot i que “segueix havent-hi el paternalisme, hi ha línies i actuacions que volen fer-ho millor”. Posa com a exemple les botigues solidàries, on la gent que ho necessita, i amb un carnet per punts, pot triar els aliments que consumirà. Un model que substitueix el clàssic banc d'aliments on es distribueix una bossa de menjar ja preparada i estàndard per a tothom.

Oriol Xirinachs actualment és rector de la parròquia de Sant Jaume de Cornellà de Llobregat i està vinculat al CECAS, el Centre Català de Solidaritat, promogut per Càritas Catalunya i la Conferència Episcopal Tarraconense i que es dedica a l'atenció a persones amb drogodependència.

Sergi Grau trenca mites sobre els càtars a Blanquerna

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Alba Sabaté - CRL’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura va organitzar el divendres 12 de maig un Esmorzar a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals amb uns convidats d’excepció, els càtars. Sergi Grau Torras, Doctor en Filosofia i llicenciat en Història, n’és un expert. De la seva mà, els assistents van conèixer els càtars de prop. Grau, actual membre de l’equip de Jordi Savall a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, va destriar el gra de la palla, i va explicar què és realitat i què és ficció de tot allò que es parla sobre els també anomenats “Bons Homes de Catalunya”.

Qui eren els càtars? 

Els càtars són un moviment religiós cristià que va aparèixer al segle XII a diversos llocs de l’Europa occidental i que va finalitzar al segle XIV.  L’anomenat catarisme va tenir presència a França, Renània, Itàlia, Bèlgica, Anglaterra, Catalunya i, fins i tot, a la Corona de Castella. “Són cristians que renegaven de la litúrgia, la jerarquia i l’Església i que es presentaven com una alternativa”, va assegurar el Doctor Grau, tot comentant la definició que ell mateix fa en el seu llibre La invenció dels càtars (Angle Editorial, 2016).

Segons la publicació, els càtars són una invenció perquè al seu voltant s’ha construït una imatge que ens ha convençut i que té poc a veure amb la realitat. El seu objectiu, conter la història real a partir de tot allò que hi ha documentat.

“Dels càtars es conserven cinc documents propis”, explica. D’aquests, tres fan referència a rituals, “com el consolamento”, assegura. Per als càtars, el consolamento era una mena de baptisme espiritual. De fet, els “bons cristians” renegaven del baptisme catòlic perquè defensaven que cal tenir consciència per entrar a formar part de l’Església.

Un cop batejats esdevenien cristians, de manera que havien d’actuar  com a cristians i complir fidelment l’Evangeli. Ho feien i a més, el predicaven en parelles. Cal destacar, en aquest sentit, que els càtars eren una mena d’església itinerant, no es trobaven sempre un lloc físic concret. A de més, càtars és una denominació que se’ls ha assignat després, ells es definien com els homes bons de Déu i defensen la seva església amb una successió que es remunta als apòstols.

Què els diferencia del catolicisme?

“Els càtars presenten una nova via de salvació de l’ànima i una nova reflexió sobre el problema del mal al món”, destaca en Sergi Grau, de fet, els càtars creien en la reencarnació i entenien que “l’ànima no mor, passa de cos en cos”. A més, aquests clergues defensaven que la maldat ve d’un altre Déu que no té res a veure amb el cristià, “ve d’una creació demoníaca”, aclareix el Doctor.

Els càtars, a més, donen un paper a la dona més destacat, ja que podia predicar. “Les dones veien els càtars com un lloc on poder desenvolupar la religió com feien els homes”, remarca. Així, les dones podien rebre el consolamento. Cal destacar també que compraven amb una formació sòlida. Van traduir la Bíblia al català, castellà i francès. Malgrat considerar-se heretges en la seva època, el catolicisme ha adoptat posteriorment una de les característiques principals del catarisme, l’acció de predicar.

La llegenda del tresor dels càtars

Al voltant dels càtars s’han creat moltes llegendes però segons Sergi Grau, “la realitat és diferent”. Per exemple, un dels mites més coneguts planteja el fet que els càtars guardaven el Sant Grial. De fet, oficials de les S.S de l’Alemanya nazi van visitar Catalunya a la recerca d’aquest tresor. L’any 1940 Heinrich Himmler va visitar el Monestir de Montserrat convençut que el Sant Grial es trobava a Catalunya, concretament al castell de Montsegur (Occitània), que es relaciona també directament amb els càtars.

Salesians inaugura nous espais a la Plataforma Social de la Mina

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Salesians) El divendres 12 de maig es va celebrar la inauguració oficial dels locals del carrer Manuel Fernández Márquez (Sant Adrià del Besòs) de Salesians Sant Jordi–PES La Mina. La inauguració va estar presidida per l’Alcalde de Sant Adrià del Besòs, Joan Callao; el Secretari General d’Afers Socials i Família (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies), Francesc Iglesies; la Directora dels Serveis Territorials de Barcelona – Comarques (Departament d’Ensenyament), Lluïsa Nicolau; i el Pare Inspector dels Salesians a la província Maria Auxiliadora, Cristóbal López.   

Aquests locals es van concedir per millorar les condicions de la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) i les seccions d’adolescents del Centre Obert (CO), projectes que gestiona la Plataforma d’Educació Social (PES) i que al gener del 2016 van començar a fer-ne ús. Al maig de l’any passat es va fer una jornada de portes obertes per als veïns i veïnes així com per als altres agents que formen part de la xarxa educativa del barri. Però mancava la inauguració oficial.

L’acte va començar amb una visita guiada pels locals. Les autoritats de l’Ajuntament i de la Generalitat van poder conèixer pels mateixos educadors l’ús que els dos projectes fan dels espais. Un cop finalitzada, es va projectar un breu audiovisual en el qual els educadors i els joves valoraven i agraïen els nous locals. 

Tot seguit, el Pare Cristóbal va dirigir unes paraules d’agraïment tant per la cessió dels espais com pel suport econòmic als projectes que desenvolupa la PES de Salesians La Mina i recordant que “l’educació és cosa del cor”. Van seguir les paraules de Lluïsa Nicolau, que agraïa la tasca educativa que realitzen els salesians, no només a les escoles sinó també en els serveis específics de suport al sistema educatiu. Les paraules del Sr. Francesc Iglesies també agraïen per l’acció social que es porta a terme des de l’entitat i gràcies a la qual es fa efectiva l’atenció als més necessitats del territori. Finalment, Joan Callao agraí el testimoni de treball ben fet i d’humilitat que caracteritza a Salesians La Mina.

L’acte va concloure amb la descoberta d’una placa commemorativa, elaborada per l’alumnat de la UEC; i amb un refrigeri elaborat pels joves de la Fundació Jovent.  Des de la PES de La Mina s’està molt agraït per la confiança que les administracions dipositen en l’entitat, tot seguint treballant perquè es pugui seguir essent  portadors de la tendresa de Déu en aquest barri perifèric.

Dia:  Jueves, 25 de Mayo
Hora:  de 19:00 a 20:30
Lloc:  Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret. Barcelona
Organitza:  Centre d'Estudis Pastorals
Intervindran a l'acte:  Jaume Fontbona, Antoni Serramona, Annabel Carbonell, Manel Simó, Josep M. Domingo.
Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret
Roger de Llúria, 5. Barcelona, 08010, Barcelona

Per saber-ne més

Altres

Quaderns de Pastoral (1969-2016). Una revista al servei de la fe d'un poble

Presentació del llibre escrit per Manel Simó. Història de la revista Quaderns de Pastoral, un recorregut per les etapes recents de la pastoral de Catalunya.

El Centre d’Estudis Pastorals i el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona es complauen en convidar-vos el dijous, 25 de maig de 2017, a les 19,00 h., a la sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret. Roger de Llúria, 5. Barcelona, a la presentació del llibre de Manel Simó: Quaderns de Pastoral (1969-2016). Una revista al servei de la fe d’un poble.
Amb la participació de:
Jaume Fontbona, president del CPL, Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona;
Antoni Serramona, secretari del CEP, Centre d’Estudis Pastorals;
Annabel Carbonell, cap de  redacció de Quaderns de Pastoral;
Manel Simó, autor del llibre;
Josep M. Domingo, director del Centre d’Estudis Pastorals.

Al final de l’acte se servirà una copa de cava.