Mor el jesuïta Raimon Algueró, amb una llarga trajectòria a l'escola Casp

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) La matinada del dijous 20 d'abril ha mort a Barcelona el pare Raimon Algueró, jesuïta que ha dedicat pràcticament tota la seva vida a l'educació d'infants i joves a l'escola dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, així com l'acompanyament i l'atenció a les famílies que al llarg d'aquests anys han passat per l'escola. Amant de la natura, trobà en la muntanya i l'excursionisme un extraordinari marc per a l'educació i la formació de persones. 

Raimon Algueró va néixer el 24 de setembre de 1931 a Barcelona, el dia de la Mercè. La seva infància va transcórrer en aquesta ciutat, tot i que els estius els passava al Penedès i a la Ribera d’Ebre, als pobles d’on eren els seus pares, i on ja es despertà una de la que seria les seves més grans passions: la muntanya i l’excursionisme.

L’any 1949 entrà a la Companyia de Jesús, al noviciat de Veruela, a la província de Saragossa. Acabat el noviciat, el 1953 comença els estudis de Filosofia i Teologia a Sant Cugat del Vallès. De 1955 a 1958 treballa com a professor de matemàtiques i religió al col·legi Montsió de la Companyia de Jesús a Mallorca, on també col·labora a la revista de l’escola.

55 anys al Col·legi de Casp

A la tornada a Catalunya seguí la seva formació en Teologia i s’ordena sacerdot el 1961. A partir d’aquell moment i fins al final de la seva vida ha estat dedicat al col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp, on ha fet de professor, consiliari, acompanyant, responsable de catequesi.... durant més de 55 anys, i mantenint-se actiu fins que la seva salut li ho ha permès. Al llarg d'aquests anys es va convertir en un referent per a tota la comunitat educativa de l’escola i tots el qui hi han passat. Amb la seva proximitat i bonhomia, ha estat present i ha acompanyat moltíssimes famílies tan en els moments de més alegria com en aquelles situacions més dures.

La muntanya és com un mirall

Entre les moltes activitats que ha portat a terme i realitzat cal destacar l’impuls a les activitats d’excursionisme i muntanya, amb la creació de l’Agrupació Excursionista Col·legi Casp (AGRUECC), que posteriorment tingué continuïtat en l’equip de Colònies i Serveis per als alumnes de l’escola, i la secció de muntanya d’Antics Alumnes.

Tantes sortides, excursions, colònies i campaments,... el van portar a teixir una amplíssima xarxa de d’amistats, entre alumnes, exalumnes, famílies,...

Al llibre Clergues excursionistes (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Joan Cervera recollia el seu testimoni, on queda palès el seu tarannà i com en l’excursionisme hi convergien els dos motors que han marcat la seva trajectòria vital: l’educació d’infants i joves, i l’amor per la natura. “Crec que la muntanya és com un mirall on queda plenament reflectit el teu caràcter, la teva manera de ser”, deia, “cal posar-hi l’esforç, superar les dificultats tècniques. En definitiva, cal superar-se un mateix. Hem d’aprendre que les dificultats, àdhuc els sacrificis i, per què no?, els fracassos. Són els elements imprescindibles per tal de formar-nos en el terreny esportiu, personal, social i, també moral”. 

La vetlla serà al tanatori de Sancho de Ávila a partir de les 17.30h d'aquest dijous fins a les 21:00h i divendres de 8:00h a 13:00h. El funeral tindrà lloc a la Basílica de Santa Maria del Mar, divendres 21 d'abril a les 17:00h.

Vídeo d'homenatge a Raimon Algueró

“L'arbre arrela i té conviccions potents; en podem aprendre moltes coses”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) “Us hi heu d'acostar des de la intimitat, talment com si anéssiu a veure un amic fidel”. Amb aquesta actitud delicada el geògraf Josep Gordi vincula Arbres i espiritualitat. És el títol del seu darrer llibre, publicat pel Centre de Pastoral Litúrgica, el CPL, dins de la col·lecció Emaüs, on reivindica l'arbre com a símbol universal i la natura com a bé a custodiar. Com a professor, també coordina el curs 'La força dels arbres', que tindrà lloc a la Casa d'Espiritualitat del Miracle el primer cap de setmana de maig.

Què podem aprendre dels arbres? Josep Gordi en destaca alguns valors immanents: “L'arbre arrela i té conviccions molt potents que el fan aguantar-se dret, puja dret sobre la terra i enlaira la seva capçada cap al cel i cap al sol”. De fons es comprèn el bosc com a espai d'oració. Un lloc que desperta la sensibilitat transcendent i que predisposa al silenci i a la humilitat. Porta d'entrada de la pregària per a molts.

L'autor reconeix l'arbre com un símbol universal, compartit per tota la humanitat. El llibre repassa la relació dels arbres amb l'hinduisme, el budisme i les cultures egípcia i grecollatina. També present en tots els relats bíblics: “És un referent des del temps d'Abraham, un element d'una gran potència i del qual podem aprendre moltes coses”. També proposa “entendre també que l'arbre és l'individu i el bosc és la comunitat”. Diu que “això fa que alguns científics parlin de la comunicació i d'una certa intel·ligència entre els arbres, com a eina per a solucionar problemes”.

El geògraf fa també un repàs a la simbologia cristiana dels arbres mediterranis. Com a dada, destaca que a la Bíblia es poden comptar 525 referències als arbres; i que l'antic professor de botànica de la Universitat Hebrea de Jerusalem Michael Zohary “arriba a identificar fins a 128 espècies vegetals de les quals 40 són arbres fruiters o forestals”. En aquest capítol sobre simbologia, el lector d'avui connecta amb tradicions i significats mil·lenaris. Per exemple, el llibre presenta l'olivera com a símbol de la pau; relaciona la palma a l'acollida i l'hospitalitat; i també explica el significat tradicional del cedre, l'alzina, l'ametller i el xiprer, entre d'altres.

“El cinquè evangeli és la natura”

“Ens cal retornar a la natura”, defensa Josep Gordi. “Un té la consciència i la certesa que hem perdut els vincles tradicionals i ancestrals que ens lligaven amb els ritmes de la natura, amb conèixer-la, amb respectar-la i tractar-la amb humilitat i estima”. Però el ritme de la ciutat allunya d'aquest vincle ancestral.

L'autor proposa “buscar la llum en els grans savis de la cristiandat que ja deien que la millor manera d'acostar-se a Déu és la contemplació de la natura”. Gordi ho reafirma així: “El cinquè evangeli és la natura. El missatge de Jesús transcorre enmig de la natura. Ell predica, majoritàriament, enmig de turons, rius, valls, muntanyes, a prop del llac, travessa el desert... I poques vegades el veus enmig de la ciutat, a no ser que sigui per escridassar els que estan malinterpretant el temple”. Ras i curt: “Voler tornar a la natura és tornar als orígens, simplement”.

Una visió unitària

En el cas de Josep Gordi, l'interès personal per aquest àmbit arrenca de la seva activitat docent a la Universitat de Girona. “Durant molts any, com a professor de geografia, portava els alumnes a Montserrat, a pujar a Sant Jeroni i els hi explicava tots els elements de la muntanya des del punt de vista naturalístic; i cada any me n'anava amb la sensació que deixava d'explicar quelcom d'aquella muntanya”. Al final va demanar als alumnes que alguns espais els visquessin i caminessin en silenci, per després poder-ne compartir algunes sensacions. “Hi ha hagut un desig d'anar més enllà del que ofereix l'acadèmia i de buscar aquesta visió unitària”.

També l'han marcat els tallers estacionals de Natura i espiritualitat que ofereixen els benedictins des del Miracle, a Solsona. Una proposta que promouen els monjos Vicenç Santamaria i Ramon Ribera, junt amb l'ambientòleg Josep Maria Mallarach. Fruit d'aquests tallers assegura que ha viscut “un abans i un després”.

El curs que ofereixen ara el mes de maig, 'La força dels arbres' es considera “un fill” de Natura i espiritualitat. El curs reflexiona sobre el simbolisme i el valor dels arbres en la tradició cristiana. “Els arbres són una de les meves passions”, reconeix Gordi, que hi participa com a professor.

Del dominar al custodiar

Aquest moviment que proclama el retorn a la natura casa amb l'encíclica del papa Francesc Laudato si'. I també amb els qui demanen revisar el significat del verb “dominar” present en el llibre del Gènesi. Segons Gordi, “sembla que originàriament el concepte està més a prop de custodiar que de dominar”. És a dir, que convida a “sentir-se que som custodis de la Terra”. El seu amic i monjo benedictí Ramon Ribera li posava l'exemple d'un pagès, “que domina la terra, la treballa, però l'estima i mai la destruirà, perquè entén que és el seu medi”.

“Aquesta visió de dominar l'hem malinterpretat per fins excessivament avariciosos”, diu Gordi. I coincideix amb l'encíclica amb què “cal una conversió en molts aspectes, començant per aquesta idea de domini, que ha d'anar més lligada a l'estima que cap altra cosa”.

L'autor ja va explorar aquest camp en el seu llibre Natura i espiritualitat a Catalunya i més recentment, a través del Postgrau sobre els significats i valors espirituals de la natura de la Universitat de Girona. Aquest curs se n'està fent la segona edició i les sessions del mes d'abril s'han dut a terme a l'entorn del Santuari del Miracle. Un espai que “ha accentuat el missatge” perquè els alumnes hi han pogut experimentar “aquests valors més espirituals, vinculats a la vivència de la natura”, explica Gordi.

"La resposta al patiment és posar-se al costat"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Jordi Llisterri-CR) David Masobro és d'aquella gent que quan només coneixes de lluny poc més sabries dir que és una persona discreta. Però el dia que discretament fa el pas per explicar alguna de les coses que omplen la seva vida t'adones que és d'aquelles persones que fa el món més suportable. Més humà.

Fa més de 15 anys que cada dissabte amb la seva dona va al centre psiquiàtric de Torribera, a Santa Coloma Gramenet.  D'aquesta experiència d'acompanyament i de voluntariat n'ha sortit ara el llibre La casa de les petites alegries, editat pel CPL a la col·lecció Emaús. Recull 61 breus històries de testimonis de la gent que ha conegut, que ha escoltat, que ha acompanyat. Persones amb malalties mentals i que no saps molt bé si està en aquest món o en un altre, però que també necessiten algú al seu costat.

"La resposta al patiment és posar-se al costat de l'altre", explicava Masobro en la presentació del llibre que es va fer aquest dimecres a Sant Pau del Camp de Barcelona.  Un acte presentat per la delegada de Pastoral de la Salut de Barcelona, María José Martínez Lapeña.t

El patiment dels malalts de llarga estada que s'han fet grans internats, del paralític a qui ja no visita la família, del qui només espera una companyia que no arriba o del qui ni tan sols espera, dels familiars amb anys de persistència anant cada dia al centre i que fins i tot acaben preocupant-se de la resta de malalts. Són breus històries que recull en el llibre encapçalades per una frase de l'Evangeli que intenta donar sentit a situacions que aparentment no en tenen. Situacions en les quals, explicava Masobro, moltes vegades "la resposta que se m'acut és agafar el domino i posar-se al seu costat". La seva  convicció és que són finalment "els pacients de l'hospital els qui t'ajuden a trobar coses que poden semblar petites però que t'omplen la vida".

El que ens fa més humans

"El més important és ser-hi, i saber aprendre dels pobres i dels senzills". És la reflexió que feia en la presentació Pim Queralt, membre de l'Institut Femení del Pradó. Segons Queralt, es nota que el llibre s'ha cuit a poc a poc, que "darrere de cada història hi ha moltes hores d'estar amb ells, de pensar en ells i de pregar per ells". En un món accelerat on "donar temps als altres té un valor sagramental". I si l'autor en pot parlar, és perquè "són els seus amics" i perquè "té un relat fonamentat en la Paraula de Déu".

Reyes Hernández, missionera Idente, en la presentació del llibre també va insistir en el valor del voluntariat des del cristianisme: "S'ha de dir al món que tots tenim un Pare, que ningú és orfe encara que no tingui família".  Per això, les obres de misericòrdia "no són una acció, ni la feina d'un funcionari; és compartir el que he rebut, l'amor que m'han donat".  Una tasca que també s'ha de fer amb la discreció que fuig de les "actituds messiàniques" i que sap de les seves limitacions.

David Masobro ho resumia al final de la presentació: "El que ens fa més humans i més cristians és el que donem".

La Catedral de Girona acollirà aquest dissabte la representació de la consueta de Sant Jordi

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Girona) Aquest dimarts s'ha presentat en roda de premsa la representació de la consueta de Sant Jordi, que tindrà lloc dissabte 22 d'abril a la Catedral de Girona. La presentació ha comptat amb les intervencions del bisbe de Girona, Francesc Pardo; el vicealcalde de Girona, Eduard Berloso; i l'actor i director teatral Martí Peraferrer

La consueta de Sant Jordi és un text medieval d’origen mallorquí per a la representació del misteri dramàtic de la llegenda de Sant Jordi. La representació de la consueta s'emmarca en les activitats dels 600 anys de la decisió de construir la nau única de la Catedral. L'obra es podrà veure en dues representacions: una a les 19:30 i l'altra a les 22h. 

L'entrada és gratuïta i l'aforament és limitat. La Llibreria Diocesana Casa Carles (Plaça del Vi, 2) serà el punt de recollida de les entrades, que es podran anar a buscar fins divendres.

Més de 2.000 persones visiten la col·lecció de diorames bíblics del Peu del Romeu

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Lleida) Més de 2.000 persones han visitat l'exposició de Diorames Bíblics a la capella del Peu del Romeu, al carrer Major de Lleida, seu de l'entitat l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que el diumenge de Pasqua va tancar les seves portes.

L'exposició va inaugurar-se el diumenge 2 d'abril, amb un conjunt de 37 diorames, obra del mestre pessebrista Emili Tordera i la seva esposa Martha Pérez, que amb el millor art pessebrista, presenten els passatges més coneguts del relat evangèlic, per ordre cronològic des de l'Anunciació fins a la Resurrecció.

La novetat en aquesta Setmana Santa, dins dels diorames dedicats als relats bíblics de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, ha estat la incorporació d'una nova escena a la col·lecció: l'Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem.

Els visitants que han passat aquests dies pel Peu del Romeu també han pogut contemplar un nou "Calvari", obra del mestre pessebrista José Antonio Ferrer. La composició, amb antigues figures, ha mostrat una idealització artística de la representació de la Crucifixió de Jesús.

L'exposició de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes l'ha completat una mostra de vestes en terracota i una col·lecció de medalles de les diverses confraries de Lleida i d'altres indrets de José Luis Bravo, confrare de la Confraria de "La Somereta" de Pardinyes.

Amb aquesta exposició, l'Agrupació ha volgut sumar-se als actes i celebracions de la Setmana Santa de Lleida, obrint les portes de la capella del Peu del Romeu als lleidatans i visitants.

#ReciclaCultura recull fons per Sant Jordi per formar persones en risc d’exclusió

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Escola Pia) La Fundació Servei Solidari acaba de posar en marxa una nova edició de #ReciclaCultura. Aquesta iniciativa, que enguany fa la seva sisena edició, ajuda a refugiats, persones en risc d’exclusió o nouvinguts a realitzar cursos de formació bàsica, alfabetitzar-se o aprendre el castellà i el català gràcies als diners recollits amb la donació i posterior venda de llibres. Als últims anys ha donat servei a moltes persones que han arribat a Catalunya fugint de conflictes o de situacions econòmiques molt difícils, tot oferint l’aprenentatge de la llengua vehicular, el primer pas per a la inclusió social. Durant aquests temps 1.160 persones s’han beneficiat d’aquesta campanya que enguany es fa amb el lema “El teu llibre pot ser part d’una història”.

Aquestes formacions es fan a persones que no coneixen la llengua del país on viuen, o bé perquè no l'entenen ni la parlen, o bé perquè no saben llegir-la ni escriure-la. Homes i dones de diferents procedències que acudeixen a Servei Solidari. Per nacionalitats el que més assisteixen a aquests cursos son les persones d’origen paquistanès (22,5% del total), les de Bangladesh (19%), marroquines (15%), nepaleses (5,7%) i filipines (4,4%).

Com funciona la campanya? Empreses, administracions, associacions o entitats que hi participen munten un Punt Recicla Cultura on, des d’ara i fins al dia de Sant Jordi, els seus integrants treballadors poden aportar llibres que els hagin agradat. El Dia de Sant Jordi totes les persones vinculades al punt podran emportar-se un d’aquests llibres tot fent un donatiu simbòlic.

A més enguany hi ha dues novetats. A les empreses se’ls hi dona l’opció d’adquirir “el llibre que canvia vides”. L’empresa contribueix a canviar vides en regalar un “llibre reciclat” dels fons de Servei Solidari a cada empleat. És un detall que es lliura amb un packaging personalitzat pel dia de Sant Jordi. Les escoles, de la seva banda, tenen l’opció de fer “La Marató de Lectura”. Gràcies a l’aportació de l’empresa Re-read, quants més llibres es llegeixen més persones podran aprendre a llegir i escriure ja que per cada lectura completa l’empresa abona 3 euros. Tots els beneficis que s’obtinguin es destinaran als cursos de la Fundació Servei Solidari.

L’any 2016 més de 75.000 persones, a través de 70 punts ubicats a escoles, universitats i empreses, van sumar-se a aquesta iniciativa. Recicla Cultura ha recaptat ja més de 87.000 euros, que han permès treballar conceptes com la migració, l’alfabetització i la lectura, i valors com els de la solidaritat, el voluntariat i el treball en equip. El concepte principal que es trasllada als participants és que els llibres fan possible que persones en risc d'exclusió social puguin aprendre la nostra llengua com a primer pas per a la seva inclusió.

Enguany col·laboren en la campanya més de 80 entitats, com ara la UB, la UPC, l’ESMUC, la UPF, el TNC, l’Ajuntament de Barcelona o la Diputació de Barcelona. En el món de l’empresa hi participen Damm, Vodafone, Telefónica, Mars, Hitachi, Suara, Nacex, BBVA, Gas Natural o ATLL, entre d’altres.

La Fundació Servei Solidari per la inclusió social va ser creada el 2006 per l’Escola Pia de Catalunya. La seva raó de ser és el treball per reduir la injustícia social, i possibilitar una correcta igualtat d’oportunitats a través de la capacitació dels usuaris a fi que esdevinguin els protagonistes de la seva pròpia vida. Per fer real aquesta eradicació de l’exclusió desplega programes educatius, d’acolliment, d’emprenedoria i d’acompanyament a joves tutelats i ex tutelats.

Sant Joan Baptista de Vinaixa i Santa Maria de l'Alba de Tàrrega declarades béns culturals d'interès

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Generalitat de Catalunya) El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional les esglésies de Sant Joan Baptista de Vinaixa (Garrigues) i de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (Urgell). L’església de Sant Joan Baptista és un exemple singular de l’arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic. La singularitat de l’església de Santa Maria de l’Alba és notable, ja que permet veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta.

Església de Sant Joan Baptista

L’església de Sant Joan Baptista, a Vinaixa (Garrigues) s'ha acordat declarar-la bé cultural d'interès nacional en la categoria de Monument Històric, i delimitar-ne l’entorn de protecció. L’església es pot considerar un exemple singular de l’arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic.

Es té constància documental de la seva existència des del 1154, ja que apareix esmentada en una butlla papal adreçada a l’arquebisbat de Tarragona. De fet, es tracta de l’església medieval més ben documentada d’aquest arquebisbat perquè se’n conserven bona part dels contractes d’obra, dels quals es desprèn que l’actual església va ser iniciada el 1301 i finalitzada el 1316. També es coneix que el projecte era de R. de Labossa i que va ser construïda pel mestre d’obres R. Piquer.

Bona part de les obres d’art de l’església van ser destruïdes durant la Guerra Civil, però a la sagristia encara es conserven algunes restes de pintures romàniques. Al Museu Diocesà de Tarragona i al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, fragmentàriament, parts dels retaules realitzats per Guillem Seguer, Ramon de Mur i Bernat Martorell.

Església de Santa Maria de l’Alba

Finalment, el Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de Monument Històric, l’església de Santa Maria de l’Alba, a Tàrrega (Urgell), i  delimitar-ne l’entorn de protecció.

L'església de Santa Maria de l’Alba és d’una sola nau amb capelles laterals comunicades entre si segons la tipologia jesuïta derivada de Gesú de Vignola, a Roma. La singularitat de l’església és notable en el context del patrimoni arquitectònic català, ja que permet conèixer i veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta, alhora que permet la confluència decorativa amb les arts pictòriques del segle XX i XXI.

El primitiu temple medieval va ser construït al segle XII. Entre els segles XIII i XIV es va construir l’església gòtica que va persistir fins a l’any 1672, quan el campanar va caure sobre la nau central i les capelles. El mateix any 1672 es va encomanar al tracista fra Josep de la Concepció el projecte i la construcció d’una nova església, que va ser projectada en estil barroc. El 1696 es va inaugurar el nou temple, que es va acabar el 1742. El campanar es va enllestir el 1760 i, posteriorment, es van construir les capelles dels Dolors, de les Santes Espines i del Roser. Entre 1936 i 1939, l’església va patir diversos bombardejos, amb la consegüent destrucció dels béns mobles. A partir de 1940 es van construir i reparar el cimbori del creuer i totes les voltes enderrocades i malmeses.

A l’església inicial se li van afegir la capella dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), actualment anomenada capella de la Mare de Déu de Montserrat, que van ser també projectades per fra Josep de la Concepció.

La façana principal, que segueix la composició originària de tres cossos, es va acabar al segle XX. L’any 1968, la portalada atribuïda a Pere Costa que havia de donar accés a un gran cor interior va ser traslladada a l’exterior. 

Els Maristes al món, "presents a les perifèries geogràfiques i existencials"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR/França) El bicentenari marista, que l'Institut celebra enguany, porta per lema 'un nou començament'. Fa uns dies el papa Francesc rebia el Superior General dels Maristes, el català Emili Turú, i adreçava una carta a l'Institut en què remarcava que el lema "sintetitza tot un programa de renovació que suposa mirar amb agraïment el passat, discernir el present i obrir-se amb esperança al futur".

I quin és aquest futur? Cap a on va l'Institut Marista? El passat mes de gener s'iniciava la celebració del bicentenari a diferents parts del món. Catalunya Religió es va fer present a França, lloc fundacional de la congregació. Aprofitant l'efemèride vam parlar amb el Vicari General de l'Institut Marista, l'escocès Joseph Mc Kee. Mc Kee va fer el postulantat i el noviciat al monestir de les Avellanes i ha treballat durant dècades al continent africà.

Mc Kee reconeix que durant dècades les vocacions religioses provenien del continent europeu. A l'actualitat l'Institut Marista compta amb noves terres vocacionals com Amèrica o Àsia, representant quasi el 80% del noviciat actual de la congregació. Però tot i que la fisonomia vocacional hagi variat el que no varia és la missió. El Vicari General té clar que vivim en un món globalitzat i que les perifèries de les quals parla el papa Francesc tant poden ser geogràfiques com existencials.

#millor2: les dues caselles de l'assignació tributària multipliquen la solidaritat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas Diocesana de Barcelona) Amb motiu de la Campanya anual de la Renda, Càritas Diocesana de Barcelona anima als contribuents de la diòcesi de Barcelona a marcar la "X" en les dues caselles solidàries de l'Assignació Tributària: la destinada a l'Església catòlica i la de Finalitats Socials. Per sensibilitzar a la ciutadania sobre la possibilitat de multiplicar el seu compromís a la Declaració de la Renda, s'han editat diferents materials sota el lema «Algunes persones no donen res. Altres només la meitat. MILLOR 2».

Marcant les dues “X”, els ciutadans poden col·laborar sense cap cost afegit, aportant un 0,7% de la seva base imposable a sostenir l'acció de l'Església i amb un altre 0,7% a recolzar l’acció social que desenvolupa Càritas Diocesana de Barcelona i altres entitats del Tercer Sector. Encara hi ha contribuents que desconeixen la possibilitat de marcar conjuntament les dues caselles solidàries a la Declaració de la Renda i ajudar el doble (0,7% + 0,7% = 1,4%) a les persones en una situació social més vulnerable. Per aquest motiu, aquesta opció no afecta la quota final de la declaració, no suposa pagar més i tampoc redueix l'import a retornar, sigui quin sigui el resultat de la declaració. En l'exercici de l'any passat, dels gairebé 19,5 milions de declarants a tot Espanya, 4.088.107 van marcar conjuntament les dues caselles, el que va suposar un augment del 10% amb relació a l'exercici anterior.