"La resposta al patiment és posar-se al costat"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Jordi Llisterri-CR) David Masobro és d'aquella gent que quan només coneixes de lluny poc més sabries dir que és una persona discreta. Però el dia que discretament fa el pas per explicar alguna de les coses que omplen la seva vida t'adones que és d'aquelles persones que fa el món més suportable. Més humà.

Fa més de 15 anys que cada dissabte amb la seva dona va al centre psiquiàtric de Torribera, a Santa Coloma Gramenet.  D'aquesta experiència d'acompanyament i de voluntariat n'ha sortit ara el llibre La casa de les petites alegries, editat pel CPL a la col·lecció Emaús. Recull 61 breus històries de testimonis de la gent que ha conegut, que ha escoltat, que ha acompanyat. Persones amb malalties mentals i que no saps molt bé si està en aquest món o en un altre, però que també necessiten algú al seu costat.

"La resposta al patiment és posar-se al costat de l'altre", explicava Masobro en la presentació del llibre que es va fer aquest dimecres a Sant Pau del Camp de Barcelona.  Un acte presentat per la delegada de Pastoral de la Salut de Barcelona, María José Martínez Lapeña.t

El patiment dels malalts de llarga estada que s'han fet grans internats, del paralític a qui ja no visita la família, del qui només espera una companyia que no arriba o del qui ni tan sols espera, dels familiars amb anys de persistència anant cada dia al centre i que fins i tot acaben preocupant-se de la resta de malalts. Són breus històries que recull en el llibre encapçalades per una frase de l'Evangeli que intenta donar sentit a situacions que aparentment no en tenen. Situacions en les quals, explicava Masobro, moltes vegades "la resposta que se m'acut és agafar el domino i posar-se al seu costat". La seva  convicció és que són finalment "els pacients de l'hospital els qui t'ajuden a trobar coses que poden semblar petites però que t'omplen la vida".

El que ens fa més humans

"El més important és ser-hi, i saber aprendre dels pobres i dels senzills". És la reflexió que feia en la presentació Pim Queralt, membre de l'Institut Femení del Pradó. Segons Queralt, es nota que el llibre s'ha cuit a poc a poc, que "darrere de cada història hi ha moltes hores d'estar amb ells, de pensar en ells i de pregar per ells". En un món accelerat on "donar temps als altres té un valor sagramental". I si l'autor en pot parlar, és perquè "són els seus amics" i perquè "té un relat fonamentat en la Paraula de Déu".

Reyes Hernández, missionera Idente, en la presentació del llibre també va insistir en el valor del voluntariat des del cristianisme: "S'ha de dir al món que tots tenim un Pare, que ningú és orfe encara que no tingui família".  Per això, les obres de misericòrdia "no són una acció, ni la feina d'un funcionari; és compartir el que he rebut, l'amor que m'han donat".  Una tasca que també s'ha de fer amb la discreció que fuig de les "actituds messiàniques" i que sap de les seves limitacions.

David Masobro ho resumia al final de la presentació: "El que ens fa més humans i més cristians és el que donem".

La Catedral de Girona acollirà aquest dissabte la representació de la consueta de Sant Jordi

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Girona) Aquest dimarts s'ha presentat en roda de premsa la representació de la consueta de Sant Jordi, que tindrà lloc dissabte 22 d'abril a la Catedral de Girona. La presentació ha comptat amb les intervencions del bisbe de Girona, Francesc Pardo; el vicealcalde de Girona, Eduard Berloso; i l'actor i director teatral Martí Peraferrer

La consueta de Sant Jordi és un text medieval d’origen mallorquí per a la representació del misteri dramàtic de la llegenda de Sant Jordi. La representació de la consueta s'emmarca en les activitats dels 600 anys de la decisió de construir la nau única de la Catedral. L'obra es podrà veure en dues representacions: una a les 19:30 i l'altra a les 22h. 

L'entrada és gratuïta i l'aforament és limitat. La Llibreria Diocesana Casa Carles (Plaça del Vi, 2) serà el punt de recollida de les entrades, que es podran anar a buscar fins divendres.

Més de 2.000 persones visiten la col·lecció de diorames bíblics del Peu del Romeu

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Lleida) Més de 2.000 persones han visitat l'exposició de Diorames Bíblics a la capella del Peu del Romeu, al carrer Major de Lleida, seu de l'entitat l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que el diumenge de Pasqua va tancar les seves portes.

L'exposició va inaugurar-se el diumenge 2 d'abril, amb un conjunt de 37 diorames, obra del mestre pessebrista Emili Tordera i la seva esposa Martha Pérez, que amb el millor art pessebrista, presenten els passatges més coneguts del relat evangèlic, per ordre cronològic des de l'Anunciació fins a la Resurrecció.

La novetat en aquesta Setmana Santa, dins dels diorames dedicats als relats bíblics de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, ha estat la incorporació d'una nova escena a la col·lecció: l'Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem.

Els visitants que han passat aquests dies pel Peu del Romeu també han pogut contemplar un nou "Calvari", obra del mestre pessebrista José Antonio Ferrer. La composició, amb antigues figures, ha mostrat una idealització artística de la representació de la Crucifixió de Jesús.

L'exposició de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes l'ha completat una mostra de vestes en terracota i una col·lecció de medalles de les diverses confraries de Lleida i d'altres indrets de José Luis Bravo, confrare de la Confraria de "La Somereta" de Pardinyes.

Amb aquesta exposició, l'Agrupació ha volgut sumar-se als actes i celebracions de la Setmana Santa de Lleida, obrint les portes de la capella del Peu del Romeu als lleidatans i visitants.

#ReciclaCultura recull fons per Sant Jordi per formar persones en risc d’exclusió

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Escola Pia) La Fundació Servei Solidari acaba de posar en marxa una nova edició de #ReciclaCultura. Aquesta iniciativa, que enguany fa la seva sisena edició, ajuda a refugiats, persones en risc d’exclusió o nouvinguts a realitzar cursos de formació bàsica, alfabetitzar-se o aprendre el castellà i el català gràcies als diners recollits amb la donació i posterior venda de llibres. Als últims anys ha donat servei a moltes persones que han arribat a Catalunya fugint de conflictes o de situacions econòmiques molt difícils, tot oferint l’aprenentatge de la llengua vehicular, el primer pas per a la inclusió social. Durant aquests temps 1.160 persones s’han beneficiat d’aquesta campanya que enguany es fa amb el lema “El teu llibre pot ser part d’una història”.

Aquestes formacions es fan a persones que no coneixen la llengua del país on viuen, o bé perquè no l'entenen ni la parlen, o bé perquè no saben llegir-la ni escriure-la. Homes i dones de diferents procedències que acudeixen a Servei Solidari. Per nacionalitats el que més assisteixen a aquests cursos son les persones d’origen paquistanès (22,5% del total), les de Bangladesh (19%), marroquines (15%), nepaleses (5,7%) i filipines (4,4%).

Com funciona la campanya? Empreses, administracions, associacions o entitats que hi participen munten un Punt Recicla Cultura on, des d’ara i fins al dia de Sant Jordi, els seus integrants treballadors poden aportar llibres que els hagin agradat. El Dia de Sant Jordi totes les persones vinculades al punt podran emportar-se un d’aquests llibres tot fent un donatiu simbòlic.

A més enguany hi ha dues novetats. A les empreses se’ls hi dona l’opció d’adquirir “el llibre que canvia vides”. L’empresa contribueix a canviar vides en regalar un “llibre reciclat” dels fons de Servei Solidari a cada empleat. És un detall que es lliura amb un packaging personalitzat pel dia de Sant Jordi. Les escoles, de la seva banda, tenen l’opció de fer “La Marató de Lectura”. Gràcies a l’aportació de l’empresa Re-read, quants més llibres es llegeixen més persones podran aprendre a llegir i escriure ja que per cada lectura completa l’empresa abona 3 euros. Tots els beneficis que s’obtinguin es destinaran als cursos de la Fundació Servei Solidari.

L’any 2016 més de 75.000 persones, a través de 70 punts ubicats a escoles, universitats i empreses, van sumar-se a aquesta iniciativa. Recicla Cultura ha recaptat ja més de 87.000 euros, que han permès treballar conceptes com la migració, l’alfabetització i la lectura, i valors com els de la solidaritat, el voluntariat i el treball en equip. El concepte principal que es trasllada als participants és que els llibres fan possible que persones en risc d'exclusió social puguin aprendre la nostra llengua com a primer pas per a la seva inclusió.

Enguany col·laboren en la campanya més de 80 entitats, com ara la UB, la UPC, l’ESMUC, la UPF, el TNC, l’Ajuntament de Barcelona o la Diputació de Barcelona. En el món de l’empresa hi participen Damm, Vodafone, Telefónica, Mars, Hitachi, Suara, Nacex, BBVA, Gas Natural o ATLL, entre d’altres.

La Fundació Servei Solidari per la inclusió social va ser creada el 2006 per l’Escola Pia de Catalunya. La seva raó de ser és el treball per reduir la injustícia social, i possibilitar una correcta igualtat d’oportunitats a través de la capacitació dels usuaris a fi que esdevinguin els protagonistes de la seva pròpia vida. Per fer real aquesta eradicació de l’exclusió desplega programes educatius, d’acolliment, d’emprenedoria i d’acompanyament a joves tutelats i ex tutelats.

Sant Joan Baptista de Vinaixa i Santa Maria de l'Alba de Tàrrega declarades béns culturals d'interès

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Generalitat de Catalunya) El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional les esglésies de Sant Joan Baptista de Vinaixa (Garrigues) i de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (Urgell). L’església de Sant Joan Baptista és un exemple singular de l’arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic. La singularitat de l’església de Santa Maria de l’Alba és notable, ja que permet veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta.

Església de Sant Joan Baptista

L’església de Sant Joan Baptista, a Vinaixa (Garrigues) s'ha acordat declarar-la bé cultural d'interès nacional en la categoria de Monument Històric, i delimitar-ne l’entorn de protecció. L’església es pot considerar un exemple singular de l’arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic.

Es té constància documental de la seva existència des del 1154, ja que apareix esmentada en una butlla papal adreçada a l’arquebisbat de Tarragona. De fet, es tracta de l’església medieval més ben documentada d’aquest arquebisbat perquè se’n conserven bona part dels contractes d’obra, dels quals es desprèn que l’actual església va ser iniciada el 1301 i finalitzada el 1316. També es coneix que el projecte era de R. de Labossa i que va ser construïda pel mestre d’obres R. Piquer.

Bona part de les obres d’art de l’església van ser destruïdes durant la Guerra Civil, però a la sagristia encara es conserven algunes restes de pintures romàniques. Al Museu Diocesà de Tarragona i al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, fragmentàriament, parts dels retaules realitzats per Guillem Seguer, Ramon de Mur i Bernat Martorell.

Església de Santa Maria de l’Alba

Finalment, el Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de Monument Històric, l’església de Santa Maria de l’Alba, a Tàrrega (Urgell), i  delimitar-ne l’entorn de protecció.

L'església de Santa Maria de l’Alba és d’una sola nau amb capelles laterals comunicades entre si segons la tipologia jesuïta derivada de Gesú de Vignola, a Roma. La singularitat de l’església és notable en el context del patrimoni arquitectònic català, ja que permet conèixer i veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta, alhora que permet la confluència decorativa amb les arts pictòriques del segle XX i XXI.

El primitiu temple medieval va ser construït al segle XII. Entre els segles XIII i XIV es va construir l’església gòtica que va persistir fins a l’any 1672, quan el campanar va caure sobre la nau central i les capelles. El mateix any 1672 es va encomanar al tracista fra Josep de la Concepció el projecte i la construcció d’una nova església, que va ser projectada en estil barroc. El 1696 es va inaugurar el nou temple, que es va acabar el 1742. El campanar es va enllestir el 1760 i, posteriorment, es van construir les capelles dels Dolors, de les Santes Espines i del Roser. Entre 1936 i 1939, l’església va patir diversos bombardejos, amb la consegüent destrucció dels béns mobles. A partir de 1940 es van construir i reparar el cimbori del creuer i totes les voltes enderrocades i malmeses.

A l’església inicial se li van afegir la capella dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), actualment anomenada capella de la Mare de Déu de Montserrat, que van ser també projectades per fra Josep de la Concepció.

La façana principal, que segueix la composició originària de tres cossos, es va acabar al segle XX. L’any 1968, la portalada atribuïda a Pere Costa que havia de donar accés a un gran cor interior va ser traslladada a l’exterior. 

Els Maristes al món, "presents a les perifèries geogràfiques i existencials"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR/França) El bicentenari marista, que l'Institut celebra enguany, porta per lema 'un nou començament'. Fa uns dies el papa Francesc rebia el Superior General dels Maristes, el català Emili Turú, i adreçava una carta a l'Institut en què remarcava que el lema "sintetitza tot un programa de renovació que suposa mirar amb agraïment el passat, discernir el present i obrir-se amb esperança al futur".

I quin és aquest futur? Cap a on va l'Institut Marista? El passat mes de gener s'iniciava la celebració del bicentenari a diferents parts del món. Catalunya Religió es va fer present a França, lloc fundacional de la congregació. Aprofitant l'efemèride vam parlar amb el Vicari General de l'Institut Marista, l'escocès Joseph Mc Kee. Mc Kee va fer el postulantat i el noviciat al monestir de les Avellanes i ha treballat durant dècades al continent africà.

Mc Kee reconeix que durant dècades les vocacions religioses provenien del continent europeu. A l'actualitat l'Institut Marista compta amb noves terres vocacionals com Amèrica o Àsia, representant quasi el 80% del noviciat actual de la congregació. Però tot i que la fisonomia vocacional hagi variat el que no varia és la missió. El Vicari General té clar que vivim en un món globalitzat i que les perifèries de les quals parla el papa Francesc tant poden ser geogràfiques com existencials.

#millor2: les dues caselles de l'assignació tributària multipliquen la solidaritat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas Diocesana de Barcelona) Amb motiu de la Campanya anual de la Renda, Càritas Diocesana de Barcelona anima als contribuents de la diòcesi de Barcelona a marcar la "X" en les dues caselles solidàries de l'Assignació Tributària: la destinada a l'Església catòlica i la de Finalitats Socials. Per sensibilitzar a la ciutadania sobre la possibilitat de multiplicar el seu compromís a la Declaració de la Renda, s'han editat diferents materials sota el lema «Algunes persones no donen res. Altres només la meitat. MILLOR 2».

Marcant les dues “X”, els ciutadans poden col·laborar sense cap cost afegit, aportant un 0,7% de la seva base imposable a sostenir l'acció de l'Església i amb un altre 0,7% a recolzar l’acció social que desenvolupa Càritas Diocesana de Barcelona i altres entitats del Tercer Sector. Encara hi ha contribuents que desconeixen la possibilitat de marcar conjuntament les dues caselles solidàries a la Declaració de la Renda i ajudar el doble (0,7% + 0,7% = 1,4%) a les persones en una situació social més vulnerable. Per aquest motiu, aquesta opció no afecta la quota final de la declaració, no suposa pagar més i tampoc redueix l'import a retornar, sigui quin sigui el resultat de la declaració. En l'exercici de l'any passat, dels gairebé 19,5 milions de declarants a tot Espanya, 4.088.107 van marcar conjuntament les dues caselles, el que va suposar un augment del 10% amb relació a l'exercici anterior. 

(Fra Joep Manuel Vallejo) “Eren ja les vigílies de la festa de Pasqua”, diu l’evangeli de Joan al capítol 13. Però “sis dies abans de la Pasqua”, a Betània, a casa de Marta, Maria i Llàtzer, li oferiren el sopar. I allà, Maria prengué una lliura de perfum preuadíssim de nard autèntic que valia tres-centes monedes de plata, caríssim. I el vessà sobre els peus de Jesús, els ungí i els eixugava amb els cabells. I la casa s’omplí de l’olor d’aquell perfum.

Són molts els esdeveniments d’arreu i, especialment, a Catalunya que expliciten una primavera educativa, és a dir, un temps de singular vitalitat, renovació i transformació. En efecte, escoles, universitats, xarxes, moviments, congressos, simposis, etc. configuren un fenomen ple d’esperança. A diferència de la primavera climatològica que s’esdevé com un veritable do, la primavera educativa és fruit d’un immens esforç i compromís per tal de donar respostes educatives en coherència a les necessitats i exigències del segle XXI.