Jocs i activitats a la jornada de les Famílies Maristes

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Maristes) La família marista va citar-se aquest diumenge 28 de maig per celebrar el Dia de les Famílies Maristes de Catalunya. Mogent de Llinars del Vallès va ser l'entorn ideal per celebrar la festa dels alumnes, professors, familiars i amics pròxims a la congregació. La jornada, carregada d'activitats i jocs, va deixar un munt d'imatges.

Un hort arrela damunt la façana de la Sagrada Família

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Sagrada Família) Situada damunt el cimaci, a la façana de la Passió, entre el pòrtic i el finestral central de la façana, trobem la pedrera del sepulcre buit: representació de la pedrera abandonada on va ser excavat el sepulcre de Jesucrist, un lloc especial i ple de contingut simbòlic. Aïllada de l’entorn, envoltada de grans paraments verticals i situada a prop d’elements que defineixen un moment crucial en la creença cristiana, aquesta pedrera pretén crear una atmosfera d’introspecció i reflexió sobre la resurrecció de Jesucrist i el sepulcre buit.

La pedrera, en desús, va ser repoblada per la natura i la vegetació al llarg dels anys, i hi va créixer el jardí o hort del qual parlen els Evangelis i que ara està sent incorporat a la façana amb la plantació de diferents espècies vegetals. La vegetació, que simbolitza la vida després de la mort, ocupa tots els espais possibles entre les pedres, tot i que amb diferent densitat. Les zones de menys pendent s’estan omplint de plantes com maduixeres, violes, campanetes d’hivern o murtres que no tarden a conquerir, mentre que, a mesura que el pendent va en augment, les espècies són més escasses i la vegetació va desapareixent, fins que el parament és pràcticament vertical i solament les falgueres omplen algunes esquerdes entre els daus de pedra.

Tota la vegetació emprada és pròpia de la Mediterrània i, més específicament, de zones obagues on el sol toca poc o gens, ja que requereixen una baixa quantitat d’aigua. Els recs es realitzaran mitjançant l’aigua de la pluja i es preveu la construcció d’un dipòsit situat a la mateixa zona.

XII Curs de formació interreligiosa de Montserrat: religions i natura

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) El DIM (Diàleg Interreligiós Monàstic) i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), amb el suport de la Fundació Abadia de Montserrat 2025, organitzen del 4 al 8 de juliol el XII Curs de formació interreligiosa al Monestir de Montserrat. Tot i que està adreçat principalment a monjos i monges compromesos en el diàleg Interreligiós, també és obert a persones interessades en aquesta temàtica. L’impartirà el consultor ambiental Josep Maria Mallarach, i porta per títol Religions i Natura.

El curs Religions i Natura abordarà la relació de les principals tradicions religioses del món amb la natura, en el context dels reptes ecològics que tenim tota la humanitat. Uns reptes que interpel·len a totes les tradicions religioses i espirituals per donar respostes adients i proporcionades, i que, alhora, esperonen les principals organitzacions ecologistes i conservacionistes a cercar aliances amb les organitzacions religioses.

De cada religió s’examinaran els aspectes cosmològics, ètics i morals essencials que configuren la relació amb la natura, així com les propostes i respostes contemporànies. Hi seran tractades les tradicions indígenes boreals i tropicals, l’hinduisme, el taoisme, el budisme, el judaisme, el cristianisme i l’islam. Dins del cristianisme se centrarà en l’aportació de les esglésies orientals, l’acció del Patriarca Bartomeu I, les experiències de les bones pràctiques desenvolupades per les comunitats monàstiques, i l’encíclica Laudato sì.

El curs clourà amb una síntesi del patrimoni compartit: una visió espiritual de la natura, posseïdora de valors intrínsecs, i uns preceptes per viure-hi en harmonia, de manera virtuosa, preceptes que en el context dels països rics i tecnològicament desenvolupats com el nostre, s’haurien de formular en clau de conversió ecològica.

Josep M. Mallarach és llicenciat en Geologia per la UAB, màster en Ciències Ambientals per la Universitat d’Indiana (EUA), i doctor en Biologia per la U. de Navarra. La seva tesi doctoral va explorar com la integració dels valors culturals i espirituals millora l’efectivitat dels espais naturals protegits d’Europa. Des del 2003 ha dedicat una part creixent del seu treball als espais naturals sants o sagrats, amb aproximacions integrals a la conservació del patrimoni natural, cultural i espiritual, motiu pel qual col·labora regularment amb representants de les principals tradicions religioses i espirituals del món. Informació i inscripcions, a través de la Fundació Abadia de Montserrat.

Per una xarxa eclesial de mitjans de comunicació catalans

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Jordi Llisterri-CR) "L'Abadia de Montserrat, Catalunya Religió, l'Editorial Claret, Animaset, Ràdio Estel, Catalunya Cristiana... no ho podríem federar tot això?". Aquesta és la proposta que es va llançar aquest cap de setmana en el XIX Simposi de la Fundació Claret sobre cristianisme i mitjans de comunicació. El catedràtic i exdegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Miquel Tresserras, va formular aquest repte per respondre a una mancança de l'Església catalana: "No tenim un sistema comunicatiu propi".

Tresserras va insistir en la necessitat d'aprofitar millor els recursos de comunicació que ja té l'Església i que s'eviti l'actual dispersió de mitjans: "Només un sistema comunicatiu solvent pot donar a conèixer la vida real dels cristians a Catalunya". El que va definir com un "sistema nacional de comunicació de l'Església". Va reconèixer que ja "hi ha molts periodistes cristians treballant en aquest àmbit però estan desaprofitats". Alhora, "un sistema comunicatiu competent acostuma a donar periodistes competents".

El catedràtic no va negar les dificultats perquè "els catalans som així" i, per exemples, "quan es van fer les primeres traduccions de la Bíblia en català van sortir tres versions diferents". Però tot i que els catalans "no som d'unir-nos, si que som de federar-nos". També va demanar que en aquest procés es faci confiança en els professionals: "quan els capellans i els bisbes donen consells als periodistes, és com si jo donés consells a un  metge".

Altres intervencions del Simposi que es va fer dissabte al matí a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret van avalar aquesta proposta. El president de la Fundació Claret, Màxim Muñoz, va remarcar en cloure el Simposi que una de les conclusions és que "les eines hi són, les experiències hi són; el que ens falta és la capacitat de posar en comú, de col·laborar".

Necessita l’Església un canvi d’estratègia?

El Simposi d'aquest any de la Fundació Claret d'aquest any va analitzar com els relats dels mitjans de comunicació creen una determinada opinió, que molt sovint es converteix en negativa sobre el cristianisme i l'Església. Amb el títol "El cristianisme en els relats mediàtics. Necessita l’Església un canvi d’estratègia?", la sessió va posar en diàleg representants del món eclesial i del periodisme religiós amb responsables i periodistes dels mitjans generalistes.

En la presentació, el claretià Màxim Muñoz va remarcar que l'objectiu és "deixar de queixar-nos i passar ser més proactius" i per això "cal fer oportuna crítica però també l'autocrítica"

La sessió, que va omplir la sala Pere Casaldàliga, tenia dues ponències principals, la de Miquel Tresserras, i la del periodista Rafael de Ribot. Una segona part incorporava la visió de tres periodistes de mitjans generalistes que tracten la temàtica religiosa en la seva tasca diària.  

Les notícies no contenen mai tota la veritat

Miquel Tresserras, sense restar importància a la comunicació, va destacar que "la fe cristiana no es juga en els mèdia, es juga en la comunitat". Però alhora, "el cristianisme no pot ser pensat fora del nostre temps" i per tant sense tenir en compte els relats que generen els mitjans de comunicació. I no només a través de les notícies, sinó sobretot a través de les series o de la ficció: "No recordem una notícia d'ahir, però si que recordem una sèrie o una pel·lícula".

Tresserras va senyalar "que tota narració és parcial; ningú no és neutre" i que les notícies no contenen mai tota la veritat: "En les notícies sobre abusos sexuals probablement no hi ha mentides, però no hi ha tota la veritat. Els capellans que han donat la vida per als altres, han de passar pel mateix sedàs?". Alhora, "la postveritat és un dels grans desastres actuals" perquè trenca la confiança i l'honestedat que esperes dels qui emeten un relat.

Finalment, Miquel Tresserras va convidar a que "l'Església pensi més en Jesucrist que en la pròpia institució" i que es compti amb els professionals de la comunicació aquest àmbit.

Que l'Església parli més del que fa que del que pensa

Rafael de Ribot va oferir la seva visió des d'una llarga experiència en els principals mitjans de comunicació de Catalunya com TV3, La Xarxa, Catalunya Ràdio o Rac1. Ribot va coincidir amb el perill que "el relat acabi relativitzant els fets". Però també va recordar  "que cap institució està satisfeta en com surt reflectida en els mitjans. I això és bo perquè sinó seriem agents de propaganda. El contracte el tenim amb l'audiència".

El periodista va donar algunes de les claus en l'exercici de la comunicació que no sempre aplica l'Església: la resposta ràpida, la facilitat dels periodistes per accedir a les fonts d'informació, la transparència, la utilització d'un llenguatge comprensible o la necessitat d'avançar-se als temes.

També va explicar que una manera de guanyar credibilitat i presència és que "l'Església parli més del que fa que del que pensa". Alhora, el poc coneixement del món eclesial i la manca de prejudicis sobre el fet religiós dels més joves, també és una oportunitat.

Finalment, Rafael de Ribot va explicar que els mitjans estan cada vegada més pendents de la resposta de l'audiència, i que, per tant, "si els responsables dels mitjans de comunicació detectessin un interès es parlaria més de religió". I que també pot ser un bon testimoni que "l'Església quan hagi de comunicar ho faci de manera diferent, coherent amb els seus valors".

L'escassa presència de la informació religiosa

La segona part del Simposi va comptar amb una taula rodona amb tres periodistes de diversos mitjans, moderada pel periodista Jordi Roigé, director de l'agència de comunicació i consultoria especialitzada en l'àmbit religiós Animaset Mèdia i Comunicació. Roigé va situar com a punt de partida l'escassa presència d'informació de temàtica religiosa en els mitjans amb les dades d'un estudi que situava la presència de la religió en la portada del diaris en un escàs 1% de tota la producció anual.

Paco Niebla, cap de societat de l'Agència Efe a Catalunya, va reconèixer  les limitacions del periodisme actual i va lamentar "la politització, la mercantilització i la espectacularització" de la informació: "Sense telèfon mòbil fèiem periodisme més rigorós". Niebla va defensar que el públic també demana espiritualitat però que la història de l'Església al nostre país "pesa molt i ha fet molt mal". Alhora va reclamar a l'Església que disposi de portaveus qualificats.

Pepa Masó, directora adjunta del diari El Punt Avui, va explicar com totes les grans corporacions i empreses tenen potents gabinets de comunicació que marquen els temes que apareixen als mitjans i que sovint fan prescindibles els intermediaris entre la institució i el públic. Alhora va destacar la bona premsa del papa Francesc com un potencial poc aprofitat: "Els joves que hi ha a la redacció són uns fans del Papa. El que cal fer és només  recordar que allò que diu Francesc ja s'està fent aquí".

Llúcia Oliva, excorresponsal  i periodista a TVE i a TV3, va reivindicar el periodisme de carrer, que escolta a la gent. Arran de la seva experiència com a directora del documental "Santuaris de l'Antifranquisme" , es va preguntar perquè sovint es destaca només el paper de l'Església de suport al franquisme i, en canvi, "hagi passat desapercebuda l'Església compromesa amb les llibertats" o figures com el cardenal Vidal i Barraquer que va ser exiliat pel franquisme. Aquest relat, "en part no ha quedat per culpa dels mitjans de comunicació".

XIX Simposi

Des de fa 19 anys la Fundació Claret organitza cada any un Simposi per debatre sobre temes de frontera entre l'Església i la societat. Entre altres temes, els darrers simposis han tractat de religió i política, de l'aplicacio del Concili Tarraconense, del futur d'Europa, de l'aportació dels cristians durant la crisi econòmica, o de la credibilitat del cristianisme.

En la sessió d'aquest dissabte han van assistit, entre altres, el cardenal Lluís Martínez Sistach; el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell; el president Joan Rigol; el provincial dels Missioners Claretians, Ricard Costa-Jussà; el delegat dels Jesuïtes a Catalunya, Llorenç Puig; el secretari general de l'Escola Cristiana, Enric Puig; i el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets.

 

Una revista per la unitat pastoral de Catalunya

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Jordi Llisterri-CR) Podria haver estat un to de funeral però va ser només tancar una anella més d'una llarga cadena. Aquesta setmana es va oficiar el final de la revista Quaderns de Pastoral després de gairebé mig segle de publicació i de 241 números. Una aportació fonamental a la vida de l'Església catalana que queda recollida en el llibre Quaderns de Pastoral (1969-2016). Una revista al servei de la fe d’un poble, del capellà i periodista Manel Simó. I que queda disponible per tothom en el web del Centre de Pastoral Litúrgica (CLP) on es poden consultar integrament tots els números i fer-hi recerques per temes o per autors.

El llibre es va presentar aquest dijous a la Sala Pere Casaldàliga de la llibreria Claret. També va ser el darrer acte del Cente d'Estudis Pastorals (CEP), que editava la publicació. La seva tasca ha estat assumida per la Càtedra Pont i Gol, patrocinada pels bisbes catalans dins de l'Ateneu Universitari Sant Pacià.  

A més de l'autor i del president del CPL, Jaume Fontbona, en l'acte hi van intervenir els darrers responsables de la revista i del Centre d'Estudis Pastorals. El darrer director del CEP, Josep Maria Domingo, la darrera cap de redacció de la revista, Annabel Carbonell, i el que va ser secretari del CEP i de Quaderns de Pastoral en l'etapa anterior, el felipó Antoni Serramona.

Però els dos noms que es van citar més per fer el recorregut de la història del CEP van ser els dels dos capellans que van iniciar-lo, Joan Batlles i Josep Maria Totosaus. El tàndem Batlles-Totosaus al CEP, i el tàndem Totosuaus-Batlles a Quaderns de Pastoral, com va precisar Antoni Serramona.

Pont entre generacions

Dos eixos de treball sostenien la seva tasca determinant en l'aplicació del Vaticà II a Catalunya. D'una banda "fer de pont entre la generació d'abans de la Guerra i la generació conciliar". Ponts que avui es troben a faltar segons Serramona, "com si cada generació ho hagués d'inventar tot de nou".

I, d'altra banda, "veure l'Església catalana com una unitat pastoral". Per això des dels principi el CEP i Quaderns va comptar amb la presència d'agents de pastoral de totes les diòcesis catalanes. Un relat que va calar fins a quedar per escrit en les resolucions del Concili Provincial Tarraconense, tot i que "Catalunya com a unitat pastoral avui té el risc d'afeblir-se". Per això, no es pot llançar per la finestra tot el treball realitzat pel CEP.

Pastoral realista

Els eixos dels continguts "d'una revista de Pastoral aplicada" els ha recollit Manuel Simó en un voluminós llibre. Simó va destacar l'empenta inicial de l'arquebisbe Ramon Torrella, que és qui va definir la publicació com "una revista al servei de la fe d’un poble".

 Simó, a partir de la lectura completa del 241 números publicats, ha traçat cinc etapes de la revista emmarcades en el seu context social i eclesial: "les noves generacions tenen aquí un brollador". La clau és que parlava "d'una pastoral feta des del realisme de la vida i des del realisme de la fe". 

(Josep Miquel Bausset) Aquest diumenge, solemnitat de l'Ascensió del Senyor, l'Església celebra la 51ena Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, amb el lema: "Comunicar esperança i confiança en els nostres temps", a partir de les paraules del profeta Isaïes, "No tingues por que jo estic amb tu" (Is 43:5).

Aquesta Jornada que l'Església celebra cada any i que va instituir el papa Pau VI el 1967, vol ser una crida a buscar una comunicació basada en l'ètica.

Transformació social al voltant dels horts urbans

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Sant Joan de Déu) El projecte va néixer fa quatre anys i ha estat possible gràcies al treball del Casal de Gent Gran de Sants, l'Obra social La Caixa i els usuaris del centre de Rehabilitació Comunitària (SRC) de Numància – Salut Mental de Sant Joan de Déu. Enguany l'activitat s'ha ampliat amb la participació de nens i nenes de l'Escola Barrufet de Sants amb l'objectiu de promoure la integració i el treball comunitari.

L’hort on es desenvolupa la iniciativa es troba al terrat del Casal de Gent Gran i el cuiden els voluntaris jubilats d’aquest casal i alguns usuaris del Servei de Rehabilitació Comunitària de Numància, comptant també amb la col·laboració de la Fundació La Caixa. Recentment la tasca ha rebut una subvenció per part de l’Ajuntament de Barcelona.  

Aquest any el projecte s’ha ampliat i s’han organitzat unes sessions d’una hora de durada on es convida a alumnes de primària de l’Escola Barrufet de Sants per tal que coneguin els misteris de la “terra”. La sessió comença amb un quart d’hora de classe teòrica. Posteriorment, els infants s’ajunten en grups d’entre 4 i 5 nens, cadascun acompanyat d’un jubilat i d’un usuari de Numància, per tal treballar l’hort de manera conjunta. 

lEs pretén que aquesta activitat funcioni com una veritable eina de transformació social amb una poderosa funció educativa que pugui tenir continuïtat en el temps. Es configura també com una via ideal per sociabilitzar a les persones que tenen un trastorn mental amb voluntaris jubilats del Casal i infants de l’Escola Barrufet del barri de Sants. La novetat més gran ha estat l’entusiasme i l’energia que han aportat els nens i les nenes al projecte. Les sessions teòriques i pràctiques dels infants han estat programades seguint una metodologia que fos sobretot dinàmica. Hi ha hagut una feina prèvia de cerca d’informació i de preparació del material adient, comptant amb el material propi aportat per part dels mateixos jubilats i els usuaris del SRC. Després de les sessions, s’ha fet una revisió general per tal de valorar com ha anat la tasca. 

El passat dimecres 10 de maig al vespre, Betevé va emetre un petit reportatge sobre el projecte al seu espai d’actualitat 'Notícies 73'. Podeu tornar-lo a veure a partir del següent enllaç: "L'hort, una eina educativa i de transformació social". 

Lleida revisa les prioritats en l’Assemblea Diocesana

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Bisbat de Lleida) Més de 200 persones s'han reunit aquest dissabte a l'Assemblea Diocesana del Bisbat de Lleida que ha tingut lloc a l'Acadèmia Mariana-Casa de l'Església. El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, ha donat la benvinguda als assistents. El nostre prelat ha recordat "que podem trobar a Déu enmig de les nostres comunitats". També ha lamentat l'atemptat terrorista que el passat divendres va costar la vida a una vintena de cristians a Egipte.

A continuació, la directora del col·legi Episcopal, Antonieta Mateus, ha impartit la conferència 'Cristians d'avui, cridats i enviats'. Mateus ha destacat que "estem cridats a fer que el Regne de Déu, estigui allà on som". En aquest sentit ha fet un repàs de tres dels apartats del Pla Pastoral de la Diòcesi pel període 2016-2019. Concretament, la conversió personal, la revisió permanent de les parròquies i comunitats i la coordinació apropiada entre les àrees pastorals.

La directora del col·legi Episcopal ha explicat que "el canvi en les estructures passa pel canvi en el cor de l'home". "La conversió passa perquè la referència passi de ser un mateix a què la referència sigui Déu", ha afirmat. Mateus ha apostat per una revisió de les nostres parròquies. "Ens pertoca ser missioners en la nostra vida quotidiana", ha dit. I en aquest sentit ha destacat que "hem d'estar atents a les persones que ens envolten, utilitzar els mitjans adequats i actualitzar el nostre llenguatge".

En la mateixa línia ha demanat col·laboració i coordinació entre les escoles religioses, les parròquies i les famílies. Després de la ponència, els participants han aprofundit en els temes tractats a través del treball per grups reunits per arxiprestats.
A continuació, s'han explicat tres iniciatives positives que es porten a terme actualment a la Diòcesi.

La parròquia de la Mare de Déu de Montserrat  ha explicat el seu servei d'assistència psicològica, la delegació de Mitjans de Comunicacions la feina que fan les diferents parròquies i delegacions a les xarxes socials i per últim, la Xarxa d'Entitats Cristianes d'Acció Social i Caritativa ha donat compte de l'atenció als més necessitats que fan les 17 entitats de la xarxa.

Tahir: “El dejuni del ramadà et sensibilitza amb els qui pateixen fam”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Direcció General d'Afers Religiosos) Touqeer Tahir Chaudhry, nascut el 1990, és graduat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Director de màrqueting i vendes a Sitecno. President de la Joventut Multicultural Musulmana.

Al voltant del 27 de maig, començarà el mes de ramadà. Què significa?
El ramadà és únic. És un recordatori anual del que has de fer i del que no has de fer. La gent creu que ramadà és no menjar i no veure, però el ramadà és molt més que tot això. Disciplina, autocontrol, bona conducta. Hi ha persones que no mengen, no veuen i alhora menteixen: això ja no és ramadà.

És un mes molt esperat pels musulmans.
El ramadà és el millor moment de l’any. Ens fa recordar com ens hem de portar al llarg de l’any. Tots cometem errors, però arriba aquest mes que recorda com hem de viure. Ramadà és un mes per millorar, perfeccionar-se un mateix, augmentar la solidaritat sobretot amb les persones del teu voltant. I a més, el dejuni ajuda el cos a descansar.
Aquestes setmanes augmentem la solidaritat amb les persones, que no s’ha de limitar a un mes cada any. També ajuda a entendre les persones que no tenen res. Jo no menjo durant catorze o quinzes hores, però hi ha persones que això és un patiment quotidià. Durant el ramadà, el dejuni et sensibilitza amb els qui pateixen fam i aquest patiment porta a la solidaritat.

I quina importància té a nivell comunitari?
Hi ha persones molt allunyades de la religió que en arribar el ramadà es transformen en les millors persones del món. Si no ho són tot l’any, jo em quedo amb l’esforç que fan un cop l’any. La comunitat viu el ramadà de manera diferent a la resta de l’any: les rutines canvien.

Personalment, com trastoca les rutines?
Comença amb un canvi d’horaris: anar a dormir a les 11, llevar-te a les quatre o les cinc. També afecta la dieta: jo no estic acostumat a menjar més tard de les set del vespre... 
Al llarg de l’any, menjo poques vegades amb la família, i en canvi al ramadà les famílies mengem junts, i esperem a ser-hi tots per començar.

Tots els col·lectius celebren el ramadà igual?
La comunitat és molt viva de nit, tot i que hi ha diferències segons els països d’origen: els marroquins gairebé no dormen fins les quatre o les cinc, mentre la comunitat paquistanesa s’allita abans i matina ben d’hora.

El ramadà és el més acomplerts dels cinc pilars?
L’islam no es redueix als cinc pilars, sinó que hi ha un 80% més que és la teva conducta, que ha de ser responsable. No només hi ha la confessió de fe, la pregària, el dejuni, l’almoina i el pelegrinatge. Podríem dir que hi ha un sisè pilar, pel qual també has de complir amb els teus deures polítics, econòmics (com no deixar diners amb interessos) i socials (com ser un ciutadà exemplar).

Hi ha diferències entre la vivència de l’islam de joves i grans?
La gran diferència és la tecnologia. Les xarxes socials afavoreixen la comunicació entre els joves. Els grans han tingut una vida molt complicada, que han fet tot el que han pogut per nosaltres. Potser no han pogut viure com els hagués agradat, però han permès que nosaltres tinguem una vida més digna. Els grans segueixen amb les seves rutines, amb el que té de positiu i negatiu.

I com cal correspondre aquest esforç de la gent gran?
La clau és que els joves tenim el deure de deixar la societat el millor possible perquè la generació següent no tingui l’excusa de dir que no hem fet res per a ells. El meu equip i jo treballem per això.

Els joves esteu ben atesos?
Abans de la Joventut Multicultural Musulmana, jo feia de pont entre les comunitats paquistanesa i àrab i altres comunitats relacionades amb l’islam. Cadascú és diferent, però la gent gran no surt del seu grup de la mesquita o centre cultural. No hi ha joves en les juntes directives d’aquests centres. Observant el cas de França o del Regne Unit, descobrim la importància de tenir-los en compte, que no se sentin ignorats i es desviïn pel seu compte.

I què fèieu per als joves?
Aleshores ens apropàvem als joves, i els preguntàvem què volien fer i quins eren els seus interessos. Els coordinàvem per arribar a més gent. També vam adonar-nos que tampoc no hi havia associacions juvenils. Aleshores vam crear una associació de joves des del Centre Cultural Islàmic de Catalunya, ubicat al barri del Clot (Barcelona). Des d’allà organitzàvem activitats com excursions i tornejos de futbol, perquè volíem començar amb activitats atractives per als joves. Quan es va estabilitzar en una cinquantena de joves, cap al 2012, vam veure una gran necessitat d’ampliar aquesta iniciativa local a tot Catalunya. Vam entendre que seria millor fer una associació independent: una plataforma oberta a qualsevol jove, no vinculada a cap centre.

Per què calia una plataforma de joves?
Quan els joves tenen entre 15 i 25 anys són molt creatius, amb ments brillants, i hem d’impulsar que puguin tirar endavant els projectes que se’ls acudeixen. Convé que no els passi el que havíem patit nosaltres, que teníem idees que no van reeixir per falta d’una plataforma, o perquè no era el moment adequat. Això va originar la fundació de la JMM.

On actua la Joventut Multicultural Musulmana?
La intenció inicial era no tenir seu per no haver d’abocar tots els esforços al manteniment del local, i la concebíem com una plataforma amb una seu virtual. Posteriorment hem creat seus físiques a Mollet del Vallès, Barcelona, Badalona, Tarragona, i properament en tindrem a Mataró, Granollers, Girona...

Quina mena de projectes promoveu?
Com a musulmans, és molt important l’educació. L’educació és el primer pilar de l’associació. No només per ser més intel·ligents, sinó per ajudar la societat. A nivell religiós, quan tens una educació és més fàcil entendre l’Alcorà i la religió; altrament, ets més vulnerable a l’extremisme. A més, estem vivint en una societat amb molta competència, i tothom ha de formar-se el millor possible.

I com hi interveniu?
Hem trobat molts joves que volen estudiar i moltes famílies que no s’ho poden permetre. Per això hem promogut algunes beques: per a la matrícula, menjar, transport, etc. L’any passat vam rebre dues sol·licituds, quan només n’havíem prevista una. I vam fer un gran esforç per trobar els recursos per donar-ne dues. Aquest any hem rebut nou sol·licituds, i això ens ha empès a esforçar-nos més i finalment hem aconseguit becar amb 1.000€ cadascú. Quan aquests joves hagin completat els estudis, la nostra part haurà acabat: que la propera generació no ens recordin per tota la problemàtica viscuda sinó per l’ajut que els hem ofert.

Focalitzeu la vostra acció entre els estudiants.
Ara mateix encarem els esforços als joves que volen estudiar, o que necessiten assessorament. De vegades, els joves trien en funció dels amics i no pas de les seves capacitats. Fem de pont, parlant amb els joves, els seus pares, i els aconsellem quina branca o carrera els convé.

Orientació acadèmica.
També assessorem joves que tenen problemes en els instituts. Per exemple, en alguna queixa per la prohibició del hijab, vam intervenir per a la resolució del cas el suport d’Afers Religiosos. Hem presentat aquest projecte al Parlament, i fem tot el que podem per als joves estudiants. La JMM té un deure no només envers els joves musulmans, sinó perquè la societat catalana, espanyola i europea sigui la millor per la generació que ve.

De vegades, el conflicte pot ser dintre de la mateixa família quan els pares immigrats no coneixen la nostra societat tan bé com els propis fills. 
Depèn força de la comunitat: no és el mateix tractar amb la població paquistanesa, que va arribar sobretot cap a l’any 2.000, que la comunitat marroquina, que ja porten més temps i ha nascut aquí una altra generació. El problema no són els pares, sinó la coordinació que han de tenir pares i fills. Molts pares que no entenen què s’està impartint als instituts i han de refiar-se del que els diuen els joves. Aquests els informen en funció de si els agrada estudiar. Si no els agrada, expliquen sobretot el racisme, la discriminació... i quan els pares han de prendre una decisió, és fàcil que els convidin a deixar els estudis i provar de treballar en el seu sector. El discurs repetitiu del jove influeix molt als seus pares. Uns pares que no entenen el sistema, tampoc no es dirigiran al director o al tutor per interessar-se per la formació dels fills.

I per tant, les famílies paquistaneses necessiten espacial atenció.
Justament, la plataforma d’Estudiants Universitaris Paquistanesos de Barcelona pretén contactar amb instituts i escoles per parlar en les tutories amb joves de famílies paquistaneses. Si funciona, ho voldrem estendre a d’altres de famílies provinents de Bangla Desh, l’Índia, etc.

Sembla senzill.
Nosaltres vam reunir estudiants fa anys i no va funcionar. Respecte fa quatre o cinc anys la situació ha millorat molt, econòmicament. Komal Naz és la coordinadora i el projecte ha engegat molt bé.

El lideratge femení també és una assignatura pendent.
La nostra generació ja no ho veu d’aquesta manera. La JMM va apostar per la paritat en la junta directiva, i ara en formen part més dones que homes. El problema a les entitats paquistaneses era que al principi van immigrar més homes, perquè les famílies enviaven els qui consideraven més preparats. Però aquí, amb la nova generació, hi ha més dones liderant perquè estan més ben preparades, i a més reben el suport dels homes. Antigament no havien tingut tantes oportunitats, i quan les han tingut, les dones han demostrat estar més preparades.

I quins nous projectes teniu?
Juntament amb Mohamed Amrani, de la Xarxa de Convivència, hem impulsat un projecte de recerca i coordinació de joves amb capacitat de lideratge. Cal treballar perquè hi hagi més joves involucrats en les solucions d’allò que ens afecta. Si d’altres ens solucionen els nostres problemes, se’ns redueix la capacitat d’actuar. Cal evitar que hi hagi joves que no els importi la política i la millora del seu entorn. Cada jove ha de trobar més joves actius als seus entorns i fer que puguin liderar en un futur molt imminent aquests projectes. Els pares han fet un treball bàsic, però ara toca als joves desenvolupar els seu propi projecte. Joves líders va començar a Barcelona, i ara ho hem exportat a Màlaga, Madrid i València, on hem fet grups de joves, per implementar-ho. El 23 de maig, ens trobarem a Barcelona per presentar el projecte, i explicar com implementar-ho en les diverses ciutats.

L’associacionisme és fonamental, però després també observem que alguns col·lectius no cooperen amb les altres entitats del barri o poble.
Millorar la comunicació interna i entre comunitats passa sovint pels imams. Per a nosaltres, els imams són persones expertes, en la religió, en la convivència. Quan tens un problema, ells t’han d’orientar. I trobem imams que no han nascut aquí, que han arribat ja formats i sense dominar la llengua d’aquí. Les solucions que donen són bones per al context d’on provenen i hem d’aspirar que puguin aconsellar coneixent el context dels joves.

I com ho voldríeu aconseguir?
És molt important que hi hagi materials per a la formació dels imams, sigui a través d’un grau o un màster. Això tindria diversos avantatges. Els continguts estarien controlats i coneixeríem aquests titulats com qualsevol altre català. A més, la majoria de joves no entenem l’àrab i per tant no podem seguir la khutba. Molts joves es cansen de les comunitats perquè no s’hi senten identificats. Formant imams a Catalunya, estarem més ben preparats per atendre els joves i encaminar-los per fer una societat millor.

La família marista es reuneix a Llinars del Vallès

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Maristes) Pares, mares, familiars, alumnes i professors es reuneixen a Mogent de Llinars del Vallès aquest diumenge 28 de maig per celebrar el Dia de les Famílies Maristes de Catalunya.

Els últims anys la Federació d’Associacions de Mares i Pares dels Col·legis Maristes de Catalunya (FAPAMAC) ha mirat de recuperar el treball en xarxa. Aquesta idea vol fer-se evident el 28 de maig a Llinars. Una ocasió de trobada, on hi haurà activitats per als més petits, una eucaristia, dinar de germanor i tarda de circ.

En aquesta jornada, les famílies maristes estaran acompanyades pel director general d’Atenció a la comunitat educativa, senyor Jordi Miró, i pel president de la Confederació Cristiana d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (CCAPAC), senyor Josep Maria Romagosa. Els Maristes recuperen aquesta celebració coincidint amb el seu bicentenari.