Vattamattam: "Els claretians són ara el Poble de Déu a qui donar la meva vida"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR/Vic) Si amb quinze anys li haguéssim preguntat a Mathew Vattamattam què volia ser en un futur la seva resposta hagués estat 'metge', però quatre anys més tard a Kerala, a l'Índia, feia la seva professió religiosa com a claretià. D'ençà de la seva professió a l'Índia han passat unes dècades i ara ens trobem preguntant-li pel seu procés vocacional a qui és Superior General dels Claretians des del setembre de 2015.

L'escenari triat per a la conversa és la Casa d'Espiritualitat de Vic. Vattamattam s'hi ha passat una setmana donant formació a formadors de tot el món que durant dos mesos participen d'un Curs Aprofundit sobre el carisma. Quan arribem el pare Vattamattam està donant classe. Amb les mànigues de la camisa arremangades explica quin són els fonaments de l'espiritualitat claretiana. Se'l veu content, relaxat i atent i de seguida ens acull i ens presenta davant tot el grup.

Baixem a la cripta de l'església on es troba la tomba de Sant Antoni Maria Claret i s'atura uns instants per pregar davant el fundador. "Venir a Vic és beure de la font", ens explica, "un indret amb molta força i on va començar tot". Abans de començar la conversa entra dins la capella i ens treu una cadira, "voleu que us ajudi amb el trípode? necessiten aigua o alguna cosa?", tot un Superior General al servei dels periodistes, i comencem la conversa.

Sant Joan de Déu acull un mercat solidari a Manresa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Sant Joan de Déu) Sant Joan de Déu acull la 4a edició del Mercat Solidari de roba de Manresa durant els dies 30 i 31 de maig. A la fira es vendrà roba a baix preu a benefici de l’Hospital Saint Jean de Dieu de Thiès (Senegal), centre amb el qual està agermanat. 

S'hi podran trobar peces de roba de marques reconegudes que han estat donades de forma gratuïta o a preus baixos per part de diferents cases comercials. L'única condició del mercat és que les compres s’hauran de fer en efectiu. 

Els fons recollits aniran destinats al projecte de cooperació internacional que la Fundació Althaia té amb l'Hospital Saint Jean de Dieu de Thiès (Senegal). El principal objectiu és aconseguir finançament per obtenir un aparell d'escòpia quirúrgica que l'Hospital senegalès necessita. Amb aquest aparell, el centre podria dur a terme una cirurgia íntimament invasiva en traumatologia, comptant amb una disminució del risc d'infeccions que aquesta intervenció comporta i amb la possibilitat de posar marcapassos. La Fundació Althaia es troba a Manresa i és un centre de gestió compartida amb Sant Joan de Déu que realitza projectes d'àmbit social. 

Salut Blanquerna: 25 anys formant els alumnes com a persones

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) L'empatia amb els malalts i les famílies, la capacitat d'entesa amb els companys del sector sanitari o la motivació per seguir aprenent són valors de fons de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna. Aquest curs celebren 25 anys de trajectòria amb un acte central que tindrà lloc el dimarts 3 d'octubre al Caixa Fòrum de Barcelona.

“Cal tenir els coneixements de l'àmbit sanitari, però la filosofia primera és preparar els alumnes com a persones”. La degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna, Conxita Mestres, considera que aquesta és l'òptica del seu centre universitari. “Els coneixements aquí hi són i lògicament els han d'assolir”, però la Fundació Blanquerna on s'aixopluga la seva facultat, promou de base els valors humans.

En el cas dels infermers, fisioterapeutes, dietistes, nutricionistes i farmacèutics, es tracta de “tenir en compte l'altra persona, sobretot els pacients”. Però també de “ser respectuosos amb els altres companys de professió, ser dialogants”. La degana parla de “saber veure més enllà”. I això passa per “estar motivats, tenir ganes d'aprendre més, saber-se bellugar pel món internacional, incorporar coses que vénen de fora i un mateix, expandir-se cap al món exterior”.

El segell de Blanquerna

Una proposta humanística que, segons Mestres, “és típica de Blanquerna”. I que es concreta amb “el treball en seminaris i petits grups” on es treballen continguts però també “manera d'actuar, que les persones són primer, el pacient i les relacions amb els altres professionals”. Aquest tarannà, diu Mestres, impregna no sols els seminaris sinó tots els estudis. Els 1.400 estudiants de la Facultat compten amb el seguiment d'un tutor.

“La manera de ser i d'estar fa que molts ocupadors –d'empreses i centres on tenim els alumnes en pràctiques– després els contractin per aquesta diferència”. La degana de la Facultat de Ciències de la Salut explica com és “marca de la casa” i que fa un treball conjunt amb els deganats de les altres dues facultats Blanquerna: la de Ciències de la Comunicació i Relacions Internacionals i la de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport. “En els graduats es palpa el mateix tarannà”.

Dels 120 professors que té la Facultat, la meitat són professionals en actiu del sector. “Abans de ser degana he estat 25 anys professora en actiu i sempre m'he sentit integrada en l'equip”. La facultat està estructurada per mantenir aquest lligam amb els professors que fan hores concretes a l'aula. I es treballa de manera interdisciplinària, amb projectes conjunts entre matèries diferents, com pot ser farmacologia i nutrició. “Aquesta interconnexió és el segell de Blanquerna”.

Origen i expansió

D'origen, Blanquerna Salut ve de l'Escola de Magisteri de Blanquerna, que té més de setanta anys. L'any 1992 va néixer com a escola universitària d'infermeria i fisioteràpia. Després es va ampliar introduint els estudis de Nutríció humana i dietètica. Amb la implantació del pla Bolonya, els estudis de diplomatura passen a ser graus de quatre anys, i el centre es converteix en Facultat de Ciències de la Salut. I fa tres anys, arran d'un acord amb l'Institut Químic de Sarrià, s'inicia conjuntament el grau de Farmàcia. El curs 2018-2019 en sortirà una primera promoció d'estudiants. Valentí Freixas en va ser el primer director i Màrius Duran el va seguir, després com a degà, com a responsable durant 18 anys. Des de finals d'agost de 2016, Conxita Mestres n'és la degana.

La seva mirada de present i de futur? “Vivim un moment d'expansió, ens cal millorar els graus i incrementar l'oferta de màsters i postgraus”. Mestres defensa la formació de bons professionals imbrincada amb una vida universitària on hi cap la pastoral i l'acció social. Un tot indestriable.

El mes d'abril es va fer l'acte d'obertura de l'aniversari, amb la investidura Honoris Causa del doctor Joan Massagué.

La felicitat del beat Pere Tarrés

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Pere Tarrés) La Fundació Pere Tarrés celebra el 30 de maig l'aniversari del naixement del Beat Pere Tarrés i Claret. "Beat" significa "Feliç", la forma de descriure la seva vida és amb aquest terme: Pere Tarrés fou feliç.

La felicitat de saber gaudir amb el que un té

Des de la seva infantesa la seva vida no fou gaire fàcil, desplaçaments pel treball del seu pare, una situació econòmica escassa. Però res sembla impedir-li gaudir de la vida. Un exemple és quan la família no tenia diners per comprar el seu propi pessebre, com els tres germans es determinen sense molt bé sabre com, a fer-ho amb argila, i com són capaços de gaudir i estar orgullosos d'aquelles figures que es desfeien a peces.

També quan se li dóna una beques per poder realitzar els seus estudis, ell va sabre acollir i aprofitar al màxim aquesta oportunitat, vivint cada moment amb molta intensitat i aprofitant al màxim l'oportunitat posant el cor i l'anima.

La felicitat d'estimar i posar-se en el lloc de l'altre

Del seu temps com a metge el que destaca és la seva atenció delicada als malats i el seu incansable anhel perquè tothom rebessin l'atenció que necessitaven. Ell mateix escriu: "Que bonic és anar a visitar en el seu domicili un malalt pobre, i entrar a la seva cambra, moltes vegades bruta i gens cuidada, i en comptes d'acceptar una cadira, asseure't als peus del mateix llit del malalt, i després de saludar-lo amb tot afecte, iniciar l'interrogatori i l'exploració per poder arribar a fer-ne el diagnòstic. Fer el tractament i després parlar amb el malalt i la seva família, una estona, de coses humanes actuals i sense cap relació amb la malaltia. Això els asserena i anima. I si t'adones que la pobresa d'aquella casa no permet l'adquisició ràpida de la medicació, deixar-los sota el coixí, discretament, alguns diners."

D'on neix la seva sensibilitat, la capacitat de posar-se en el lloc d'altre, i de saber donar una mà amb tanta delicadesa, potser ell mateix o la seva família havien experimentat en carn pròpia el que les persones amb les quals es trobava experimentaven.

Quan va ser cridat a allistar-se com a metge en el front, no es va resistir, ja que el seu cor ardent no sabia rebutjar les ocasions que se li oferien per ajudar, socórrer, com ell diu: "Estimar és el gran do de l'home; ésser estimat és el seu més gran desig, i mai un home ho necessita tant com quan està afeixugat pel pes del dolor. Allò que no poden les medicines ni els més enèrgics tractaments, ho aconsegueix una paraula amable, un suau somriure, un gest afectuós."

La felicitat de comprometre's

La intensitat amb què va viure al seu sacerdoci, impulsant als joves i als mateixos sacerdots li ve de la seva preparació en les estones de soledat i silenci com ell diu: "la nostra actuació de portes enfora ha d'anar precedida d'una ferma preparació de portes endins".

La seva convicció amb els joves li venia del seu interior, de la seva vida espiritual que li donava una força irresistible, perquè no eren paraules buides sinó plenes de vida, de la seva vida. Com ell afirma: "Si les paraules no van seguides del compromís personal, són com el so de les campanyes que el vent s'emporta. Si la vida, si els actes dels homes, no estan d'acord amb les idees que professen i propugnen, és en va que treballin i que lluitin en defensa d'allà que afirmen ésser els seus més nobles ideals. Ara és hora de realitats i no de paraules buides de sentit. És hora de comprometre's. No podem admetre les mitges tintes".

Al final de la seva vida les seves dues passions és juntes, medicina i el sacerdoci, quan percep que no hi havia prou sanatoris antituberculosos per atendre a les persones afectades, però fins i tot és capaç de crear-ne un que oferís la possibilitat de reinserció laboral quan la malaltia ho permetia.

La felicitat de tenir un horitzó

Un aspecte que no podem oblidar, central durant tota la vida d'en Pere, és la seva fe. Una fe que fou per ell el que l'ajudava i donava sentit a tot el que vivia. Ell no fou un místic reclòs sinó que vivia una fe encarnada en el seu dia a dia. També la fe li donava la força, l'horitzó i una missió en aquest món: estar al costat dels més necessitats.

Torna la Festa de les Arts en el quart centenari de l'Escola Pia

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Escola Pia) L’Escola Pia de Catalunya celebrà la tercera Festa de les Arts, el dimecres 31 de maig a l'Escola Pia Nostra Senyora de Barcelona. Un esdeveniment que vol reconèixer els millors treballs de l’alumnat en diversos camps artístics.

La Festa de les Arts vol ser un espai on celebrar la creativitat amb els alumnes, els educadors i les famílies. Per això s’atorguen els Premis de les Arts, per donar relleu a la feina artística dels nois i noies de totes les edats. A banda dels tradicionals premis literaris de prosa i poesia (Premis a la Creativitat que se celebren des de fa 22 anys), es guardonen les propostes en les categories de fotografia i plàstica (pintura, dibuix, disseny gràfic) i escultura i volum. A més enguany, i en ocasió dels 400 anys de la fundació de l'orde de l'Escola Pia, s'ha creat una categoria especial on els alumnes han pogut presentar diferents treballs sobre els seus referents a l'educació.

Als premis s’hi ha presentat l’alumnat, dividit en diferents categories, des d’Educació Infantil a Batxillerat i Cicles Formatius. Un jurat professional s’ha encarregat de seleccionar els finalistes i guanyadors.

Ara bé, el públic també concedirà el seu propi premi, votant entre els treballs finalistes seleccionats prèviament per un jurat professional i acadèmic. I ho farà en la cerimònia de lliurament on no hi faltarà la presència de les arts escèniques, amb actuacions en viu. Les obres finalistes en les diverses categories plàstiques i d’escultura es podran veure en una sala d’exposicions que s’ha muntat expressament per la Festa.

Me van a perdonar el título pero no es el caso. A mí me confirmó mosén Vidal Aunós, quién años después acogió el encierro de inmigrantes en la parroquia de Santa Maria del Pi. Y me confirmó en la parroquia de Sant Medir, en la que se fundó Comisiones Obreras clandestinamente durante el franquismo .

Jocs i activitats a la jornada de les Famílies Maristes

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Maristes) La família marista va citar-se aquest diumenge 28 de maig per celebrar el Dia de les Famílies Maristes de Catalunya. Mogent de Llinars del Vallès va ser l'entorn ideal per celebrar la festa dels alumnes, professors, familiars i amics pròxims a la congregació. La jornada, carregada d'activitats i jocs, va deixar un munt d'imatges.

Un hort arrela damunt la façana de la Sagrada Família

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Sagrada Família) Situada damunt el cimaci, a la façana de la Passió, entre el pòrtic i el finestral central de la façana, trobem la pedrera del sepulcre buit: representació de la pedrera abandonada on va ser excavat el sepulcre de Jesucrist, un lloc especial i ple de contingut simbòlic. Aïllada de l’entorn, envoltada de grans paraments verticals i situada a prop d’elements que defineixen un moment crucial en la creença cristiana, aquesta pedrera pretén crear una atmosfera d’introspecció i reflexió sobre la resurrecció de Jesucrist i el sepulcre buit.

La pedrera, en desús, va ser repoblada per la natura i la vegetació al llarg dels anys, i hi va créixer el jardí o hort del qual parlen els Evangelis i que ara està sent incorporat a la façana amb la plantació de diferents espècies vegetals. La vegetació, que simbolitza la vida després de la mort, ocupa tots els espais possibles entre les pedres, tot i que amb diferent densitat. Les zones de menys pendent s’estan omplint de plantes com maduixeres, violes, campanetes d’hivern o murtres que no tarden a conquerir, mentre que, a mesura que el pendent va en augment, les espècies són més escasses i la vegetació va desapareixent, fins que el parament és pràcticament vertical i solament les falgueres omplen algunes esquerdes entre els daus de pedra.

Tota la vegetació emprada és pròpia de la Mediterrània i, més específicament, de zones obagues on el sol toca poc o gens, ja que requereixen una baixa quantitat d’aigua. Els recs es realitzaran mitjançant l’aigua de la pluja i es preveu la construcció d’un dipòsit situat a la mateixa zona.

XII Curs de formació interreligiosa de Montserrat: religions i natura

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) El DIM (Diàleg Interreligiós Monàstic) i l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), amb el suport de la Fundació Abadia de Montserrat 2025, organitzen del 4 al 8 de juliol el XII Curs de formació interreligiosa al Monestir de Montserrat. Tot i que està adreçat principalment a monjos i monges compromesos en el diàleg Interreligiós, també és obert a persones interessades en aquesta temàtica. L’impartirà el consultor ambiental Josep Maria Mallarach, i porta per títol Religions i Natura.

El curs Religions i Natura abordarà la relació de les principals tradicions religioses del món amb la natura, en el context dels reptes ecològics que tenim tota la humanitat. Uns reptes que interpel·len a totes les tradicions religioses i espirituals per donar respostes adients i proporcionades, i que, alhora, esperonen les principals organitzacions ecologistes i conservacionistes a cercar aliances amb les organitzacions religioses.

De cada religió s’examinaran els aspectes cosmològics, ètics i morals essencials que configuren la relació amb la natura, així com les propostes i respostes contemporànies. Hi seran tractades les tradicions indígenes boreals i tropicals, l’hinduisme, el taoisme, el budisme, el judaisme, el cristianisme i l’islam. Dins del cristianisme se centrarà en l’aportació de les esglésies orientals, l’acció del Patriarca Bartomeu I, les experiències de les bones pràctiques desenvolupades per les comunitats monàstiques, i l’encíclica Laudato sì.

El curs clourà amb una síntesi del patrimoni compartit: una visió espiritual de la natura, posseïdora de valors intrínsecs, i uns preceptes per viure-hi en harmonia, de manera virtuosa, preceptes que en el context dels països rics i tecnològicament desenvolupats com el nostre, s’haurien de formular en clau de conversió ecològica.

Josep M. Mallarach és llicenciat en Geologia per la UAB, màster en Ciències Ambientals per la Universitat d’Indiana (EUA), i doctor en Biologia per la U. de Navarra. La seva tesi doctoral va explorar com la integració dels valors culturals i espirituals millora l’efectivitat dels espais naturals protegits d’Europa. Des del 2003 ha dedicat una part creixent del seu treball als espais naturals sants o sagrats, amb aproximacions integrals a la conservació del patrimoni natural, cultural i espiritual, motiu pel qual col·labora regularment amb representants de les principals tradicions religioses i espirituals del món. Informació i inscripcions, a través de la Fundació Abadia de Montserrat.

Per una xarxa eclesial de mitjans de comunicació catalans

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Jordi Llisterri-CR) "L'Abadia de Montserrat, Catalunya Religió, l'Editorial Claret, Animaset, Ràdio Estel, Catalunya Cristiana... no ho podríem federar tot això?". Aquesta és la proposta que es va llançar aquest cap de setmana en el XIX Simposi de la Fundació Claret sobre cristianisme i mitjans de comunicació. El catedràtic i exdegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Miquel Tresserras, va formular aquest repte per respondre a una mancança de l'Església catalana: "No tenim un sistema comunicatiu propi".

Tresserras va insistir en la necessitat d'aprofitar millor els recursos de comunicació que ja té l'Església i que s'eviti l'actual dispersió de mitjans: "Només un sistema comunicatiu solvent pot donar a conèixer la vida real dels cristians a Catalunya". El que va definir com un "sistema nacional de comunicació de l'Església". Va reconèixer que ja "hi ha molts periodistes cristians treballant en aquest àmbit però estan desaprofitats". Alhora, "un sistema comunicatiu competent acostuma a donar periodistes competents".

El catedràtic no va negar les dificultats perquè "els catalans som així" i, per exemples, "quan es van fer les primeres traduccions de la Bíblia en català van sortir tres versions diferents". Però tot i que els catalans "no som d'unir-nos, si que som de federar-nos". També va demanar que en aquest procés es faci confiança en els professionals: "quan els capellans i els bisbes donen consells als periodistes, és com si jo donés consells a un  metge".

Altres intervencions del Simposi que es va fer dissabte al matí a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret van avalar aquesta proposta. El president de la Fundació Claret, Màxim Muñoz, va remarcar en cloure el Simposi que una de les conclusions és que "les eines hi són, les experiències hi són; el que ens falta és la capacitat de posar en comú, de col·laborar".

Necessita l’Església un canvi d’estratègia?

El Simposi d'aquest any de la Fundació Claret d'aquest any va analitzar com els relats dels mitjans de comunicació creen una determinada opinió, que molt sovint es converteix en negativa sobre el cristianisme i l'Església. Amb el títol "El cristianisme en els relats mediàtics. Necessita l’Església un canvi d’estratègia?", la sessió va posar en diàleg representants del món eclesial i del periodisme religiós amb responsables i periodistes dels mitjans generalistes.

En la presentació, el claretià Màxim Muñoz va remarcar que l'objectiu és "deixar de queixar-nos i passar ser més proactius" i per això "cal fer oportuna crítica però també l'autocrítica"

La sessió, que va omplir la sala Pere Casaldàliga, tenia dues ponències principals, la de Miquel Tresserras, i la del periodista Rafael de Ribot. Una segona part incorporava la visió de tres periodistes de mitjans generalistes que tracten la temàtica religiosa en la seva tasca diària.  

Les notícies no contenen mai tota la veritat

Miquel Tresserras, sense restar importància a la comunicació, va destacar que "la fe cristiana no es juga en els mèdia, es juga en la comunitat". Però alhora, "el cristianisme no pot ser pensat fora del nostre temps" i per tant sense tenir en compte els relats que generen els mitjans de comunicació. I no només a través de les notícies, sinó sobretot a través de les series o de la ficció: "No recordem una notícia d'ahir, però si que recordem una sèrie o una pel·lícula".

Tresserras va senyalar "que tota narració és parcial; ningú no és neutre" i que les notícies no contenen mai tota la veritat: "En les notícies sobre abusos sexuals probablement no hi ha mentides, però no hi ha tota la veritat. Els capellans que han donat la vida per als altres, han de passar pel mateix sedàs?". Alhora, "la postveritat és un dels grans desastres actuals" perquè trenca la confiança i l'honestedat que esperes dels qui emeten un relat.

Finalment, Miquel Tresserras va convidar a que "l'Església pensi més en Jesucrist que en la pròpia institució" i que es compti amb els professionals de la comunicació aquest àmbit.

Que l'Església parli més del que fa que del que pensa

Rafael de Ribot va oferir la seva visió des d'una llarga experiència en els principals mitjans de comunicació de Catalunya com TV3, La Xarxa, Catalunya Ràdio o Rac1. Ribot va coincidir amb el perill que "el relat acabi relativitzant els fets". Però també va recordar  "que cap institució està satisfeta en com surt reflectida en els mitjans. I això és bo perquè sinó seriem agents de propaganda. El contracte el tenim amb l'audiència".

El periodista va donar algunes de les claus en l'exercici de la comunicació que no sempre aplica l'Església: la resposta ràpida, la facilitat dels periodistes per accedir a les fonts d'informació, la transparència, la utilització d'un llenguatge comprensible o la necessitat d'avançar-se als temes.

També va explicar que una manera de guanyar credibilitat i presència és que "l'Església parli més del que fa que del que pensa". Alhora, el poc coneixement del món eclesial i la manca de prejudicis sobre el fet religiós dels més joves, també és una oportunitat.

Finalment, Rafael de Ribot va explicar que els mitjans estan cada vegada més pendents de la resposta de l'audiència, i que, per tant, "si els responsables dels mitjans de comunicació detectessin un interès es parlaria més de religió". I que també pot ser un bon testimoni que "l'Església quan hagi de comunicar ho faci de manera diferent, coherent amb els seus valors".

L'escassa presència de la informació religiosa

La segona part del Simposi va comptar amb una taula rodona amb tres periodistes de diversos mitjans, moderada pel periodista Jordi Roigé, director de l'agència de comunicació i consultoria especialitzada en l'àmbit religiós Animaset Mèdia i Comunicació. Roigé va situar com a punt de partida l'escassa presència d'informació de temàtica religiosa en els mitjans amb les dades d'un estudi que situava la presència de la religió en la portada del diaris en un escàs 1% de tota la producció anual.

Paco Niebla, cap de societat de l'Agència Efe a Catalunya, va reconèixer  les limitacions del periodisme actual i va lamentar "la politització, la mercantilització i la espectacularització" de la informació: "Sense telèfon mòbil fèiem periodisme més rigorós". Niebla va defensar que el públic també demana espiritualitat però que la història de l'Església al nostre país "pesa molt i ha fet molt mal". Alhora va reclamar a l'Església que disposi de portaveus qualificats.

Pepa Masó, directora adjunta del diari El Punt Avui, va explicar com totes les grans corporacions i empreses tenen potents gabinets de comunicació que marquen els temes que apareixen als mitjans i que sovint fan prescindibles els intermediaris entre la institució i el públic. Alhora va destacar la bona premsa del papa Francesc com un potencial poc aprofitat: "Els joves que hi ha a la redacció són uns fans del Papa. El que cal fer és només  recordar que allò que diu Francesc ja s'està fent aquí".

Llúcia Oliva, excorresponsal  i periodista a TVE i a TV3, va reivindicar el periodisme de carrer, que escolta a la gent. Arran de la seva experiència com a directora del documental "Santuaris de l'Antifranquisme" , es va preguntar perquè sovint es destaca només el paper de l'Església de suport al franquisme i, en canvi, "hagi passat desapercebuda l'Església compromesa amb les llibertats" o figures com el cardenal Vidal i Barraquer que va ser exiliat pel franquisme. Aquest relat, "en part no ha quedat per culpa dels mitjans de comunicació".

XIX Simposi

Des de fa 19 anys la Fundació Claret organitza cada any un Simposi per debatre sobre temes de frontera entre l'Església i la societat. Entre altres temes, els darrers simposis han tractat de religió i política, de l'aplicacio del Concili Tarraconense, del futur d'Europa, de l'aportació dels cristians durant la crisi econòmica, o de la credibilitat del cristianisme.

En la sessió d'aquest dissabte han van assistit, entre altres, el cardenal Lluís Martínez Sistach; el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell; el president Joan Rigol; el provincial dels Missioners Claretians, Ricard Costa-Jussà; el delegat dels Jesuïtes a Catalunya, Llorenç Puig; el secretari general de l'Escola Cristiana, Enric Puig; i el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets.