Barcelona acollirà al juliol el Col·loqui Europeu de Parròquies

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Glòria Barrete –CR) Com si d'una revisió mèdica es tractés, l'Església europea porta des de l'any 1961 fent anàlisis, proves i informes sobre la seva salut. Ho fa des de baix, des del nucli, des de les parròquies, a través del Col·loqui Europeu de Parròquies que ja porta vint-i-vuit edicions a l'esquena. La propera, la vint-i-novena, se celebrarà del 9 al 14 de juliol a Barcelona.

No és la primera vegada que Catalunya acull aquesta trobada internacional, però sí ho és el fet de repetir-la a Barcelona, "mai s'havia donat el cas fins ara", expliquen els organitzadors. La trobada, que es realitza cada dos anys en una ciutat europea, va passar per Catalunya l'any 1967 quan es va celebrar a Barcelona, el 1984 a Tarragona, el 2001 a Girona, i aquest proper mes de juliol es repetirà de nou a la capital catalana.

Sota el lema 'Cristians a Europa. Un poble amb una missió', participants d'una quinzena de països analitzaran com es pot treballar junts a les parròquies d'Europa. El Col·loqui parteix de les respostes a una enquesta prèvia que s'ha distribuït pel continent, les conferències dels experts, la presentació d'experiències pràctiques, el treball en grup, i sobretot el diàleg.

Una trobada de diàleg

"El Col·loqui es basa en dues coses, la paraula Col·loqui ja indica que és un lloc per parlar i per escoltar", recorda Maria Gibert, delegada a Catalunya del Col·loqui Europeu de Parròquies. "És una trobada de persones que estem vinculades a alguna parròquia, tant preveres com laics".

La Maria encara recorda com en els principis del Col·loqui Europeu només hi participaven sacerdots, però que cap a l'any 1970 ja van incorporant-se "laics implicats a la parròquia, de fet el Col·loqui va seguint el que es viu, el què passa a les parròquies, els problemes i virtuts".

L'any que no se celebra el Col·loqui Europeu a Catalunya celebren el Col·loqui català a nivell de totes les diòcesis. L'any passat el van organitzar a Reus i van analitzar quins reptes nous tenen les parròquies a l'actualitat. "D'aquell Col·loqui van sortir propostes per l'Internacional".

El repartiment de la feina

I quins són aquests reptes que tenen avui les parròquies? La Maria apunta a la falta de gent i a l'envelliment dels fidels com un dels obstacles presents avui a les comunitats eclesials. Alhora, insisteix en un repte antic, "però que es va aguditzant", i que té a veure amb el repartiment de la feina entre laics i preveres.

Si bé és cert que les parròquies compten amb un Consell Pastoral format pel rector, diaques i laics compromesos, "la cosa no és uniforme, depèn molt del rector que toqui", confessa Gibert. El Col·loqui Europeu del mes de juliol posarà sobre la taula aquestes qüestions i d'altres, com la participació dels joves, que també tenen el seu espai dins el Col·loqui.

"A part de l'experiència personal que cadascú pot treure del treballat en el Col·loqui, després es donen les conclusions i s'ho emporten a les parròquies". Hi ha parròquies que envien algú al Col·loqui, explica Maria Gibert, i que quan tornen a la parròquia expliquen el testimoni "i depenent del rector i d'una sèrie d'elements es poden posar en pràctica les conclusions".

En qualsevol cas, Gibert recorda que per fer una parròquia de portes obertes el primer és que la gent de la parròquia s'ho cregui. "Si tu com a fidel de la parròquia creus en l'església de portes obertes ho arribaràs a fer".

Carles Capdevila, educar des de la humanitat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) L'Escola Cristiana també va poder gaudir de la humanitat del discurs de Carles Capdevila. El periodista i fundador de l'Ara, que ha mort aquest dijous amb 51 anys,  havia acceptat participar en diverses trobades i reflexions al voltant de l'educació organitzades per  diverses escoles cristianes de Catalunya.  

Una de les seves intervencions, que podeu veure íntegrament aquí, va ser en una de les jornades de formadors de l'Escola Vedruna. Una vegada més reivindicava l'acompanyament i la il·lusió com a factor clau de l'educació per a pares i mestres.  També el 2014 va participar en la FestAmpa de les associacions de pares de l'Escola Cristiana de Catalunya. També havia acceptat participar en el congrés #Avuixdemà que aquest curs ha organitzat la FEDAC però la salut ja no li va premetre fer-ho.  El 2014 va apadrinar els graduats en Educació Primària i Infantil de la Facultuat de Psicologia i Ciències de l'Edudació Blanquerna,  

També en moltes ocasions va participar en activitats amb els alumnes de diverses escoles, com aquesta entrevista amb el alumnes de La Salle Figueres

Entre els seus articles periodístics, Carles Capdevila també ens deixa un reportatge singular després de conviure 24 hores amb la comunitat cistercenca del Monestir de Poblet.

Aquest matí un dels col·laboradors de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, l'escriptor i educador Juanjo Fernández, l'acomiada recordant tots els cors que ha tocat Carles Capdevila.

 

 

La comunitat benedictina del Miracle aposta per les renovables

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) La Diputació de Lleida ha subvencionat amb 60.000€ la incorporació d’energies renovables amb la instal·lació d’una caldera de biomassa a la Casa Gran del Miracle. D’aquesta manera, aquesta caldera proveeix d’aigua calenta sanitària a la nova botiga i bar-restaurant i a la Casa d’Espiritualitat, així com de calefacció a l’Espai museístic del Barroc del Solsonès.

El Santuari del Miracle, al municipi de Riner (Solsonès), declarat Bé Cultura d’Interès Nacional l’any 2008, disposa de l’edifici anomenat Casa Gran, antic Hostal del Santuari. Aquest edifici, construït entre els segles XVI-XVIII, és propietat de la Diputació de Lleida i té cedit el seu ús a la comunitat benedictina del Miracle per 99 anys –des de 1950-. Actualment, des del desembre de 2013, la Casa Gran acull també les dependències de l’Ajuntament de Riner i una sala d’actes del municipi; i des de 2016 un nou Espai museístic d’itineraris del Barroc del Solsonès, promogut per la Direcció General de Turisme de la Generalitat i el Consell Comarcal del Solsonès.

La instal·lació de la caldera de biomassa s’inclou dins el projecte que la comunitat benedictina va emprendre l’any 2014 per dotar el Santuari d’un servei d’atenció als visitants oferint els serveis de botiga i bar-restaurant, així com situar un nucli de comunicacions amb ascensor en el punt que enllaça de manera més efectiva els dos cossos de la Casa Gran, suprimint barreres arquitectòniques. El projecte es va encarregar a l’equip d’arquitectes Ramon Padullés Rossell i Jaume Cuadrench Bertran, de Solsona

Novell demana disculpes

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(CR) Finalment el bisbe de Solsona Xavier Novell ha decidit demanar disculpes públicament per la glossa dominical que ha generat tanta polèmica els darrers dies. El bisbat de Solsona ha emès una nota oficial aquest migdia després que es filtrés prèviament a alguns mitjans de comunicació. Novell assegura que "no he cercat d’ofendre a ningú, però demano disculpes als pares i mares que s’hagin sentit dolguts" i diu que lamenta que "s’hagin sentit jutjats". 

Tot i que assegura que "no veig res a rectificar ni m’han atemorit les amenaces polítiques" alhora admet que el seu silenci s'havia convertit en "perjudicial per a la convivència social i per a l’Església". I afirma que això no significa que renunciï a seguir "presentant sense por la visió cristiana sobre la persona i les conseqüències morals que se’n deriven" amparant-se en la llibertat religiosa. 

Novell argumenta que en el text no aclaria prou que "que tota persona és digna" i que "són falses les acusacions d’homofòbia". I per això inclou en la nota diverses cites del papa Francesc que remarquen que  "tota persona, independentment de la seva tendència sexual, ha de ser respectada" i que cal "evitar tot signe de discriminació injusta".

Amb aquesta nota el bisbe trenca el silenci dels darrers deu dies i intenta temperar el to de la polèmica pel contingut de la glossa que eludia a la responsabilitat dels pares en la tendència sexual dels fills: "No és la meva intenció mantenir un conflicte obert amb els partidaris de la ideologia de gènere". Les paraules de Novell en la glossa han estat durant qüestionades pels principals alcaldes del seu bisbat i dimats l'Ajuntament de Cervera el va declarar persona no grata. Diumenge passat el bisbe va haver de sortir escortat pel Mossos d'Esquadra de l'església de Tàrrega, on presidia una confirmació, per la concentració de protesta convocada per diversos col·lectius LGTB.

Aques és el text integre de la nota: 

Nota d’aclariment de Xavier Novell, bisbe de Solsona

La meva glossa del passat dia 21 de maig ha suscitat un seguit de comunicats, reprovacions i manifestacions contràries a les meves paraules. Molts m’han demanat que rectifiqués el contingut del meu escrit. Al mateix temps, molts fidels m’han animat a mantenir-me ferm contra aquesta persecució.

No he parlat fins ara perquè no veig res a rectificar ni m’han atemorit les amenaces polítiques. Motiva aquesta nota la inquietud de consciència per si algú s’ha sentit ferit o culpabilitzat per les meves paraules i la insistència d’alguns a considerar el meu silenci perjudicial per a la convivència social i per a l’Església.

En aquesta nota, que serà publicada al Full Diocesà del diumenge 11 de juny, i que ara divulgo, em sento amb la llibertat i la responsabilitat d’afirmar que:

1.- No he cercat d’ofendre a ningú, però demano disculpes als pares i mares que s’hagin sentit dolguts. He rebut trucades i cartes d’alguns d’ells i lamento que s’hagin sentit jutjats per la meva pregunta. Així mateix he agraït a aquells que han entès de forma correcta que jo no vinculava ni exclusivament ni directament l’homosexualitat i l’absència de la figura paterna. No em costa reconèixer que hagués estat un encert afegir allò que el Sant Pare diu a Amoris Laetitia 250: “Amb els Pares Sinodals, he pres en consideració la situació de les famílies que viuen l’experiència de tenir en el seu si persones amb tendències homosexuals, una experiència gens fàcil ni per als pares ni per als seus fills”.

 2.- No he discriminat a ningú ni he lesionat cap dret personal. Són falses les acusacions d’homofòbia que m’han adreçat. Estic absolutament convençut, com diu l’Església, que tota persona és digna de respecte sigui quina sigui la seva raça, nacionalitat, religió i tendència sexual. Faig meu també allò que continua dient el Papa Francesc a AL 250: “Per això, desitgem primer de tot reiterar que tota persona, independentment de la seva tendència sexual, ha de ser respectada en la seva dignitat i acollida amb respecte, procurant evitar «tot signe de discriminació injusta», i particularment qualsevol forma d’agressió i violència”.

3.- No és la meva intenció mantenir un conflicte obert amb els partidaris de la ideologia de gènere, però no m’estaré de defensar el dret dels pastors de l’Església a ensenyar la doctrina catòlica, emparats en la llibertat d’expressió i la llibertat religiosa. Per això, que ningú dubti que continuaré presentant sense por la visió cristiana sobre la persona i les conseqüències morals que se’n deriven.

L'Escola d'Estiu Blanquerna repensa l'educació

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Blanquerna) Un any més, la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport organitza l'Escola d'Estiu, que enguany tindrà lloc del 3 al 7 de juliol. El programa inclou cursos monogràfics per repensar l'educació i d'altres cursos pràctics i innovadors sobre diferents temàtiques educatives.

Els primers seran impartits pels membres dels diversos grups d'especial interès (GEI), formats per docents innovadors en actiu, professorat universitari, membres de grups d'investigació i d'altres professionals de l'educació que s'han trobat a la Facultat durant els darrers dos anys per posar en comú recursos, pràctiques de referència i metodologies innovadores. Els GEI mostraran experiències al voltant dels reptes que es plantegen en totes les escoles d'infantil, primària i secundària. Els cursos previstos es dedicaran a analitzar qüestions com ara l'aprenentatge amb TIC, l'atenció a la diversitat, el treball cooperatiu, l'educació integral, el treball tutorial o la pèrdua, la mort i el dol en el context educatiu, entre d'altres. 

D'altra banda, l'Escola d'Estiu també oferirà cursos pràctics i innovadors sobre diverses temàtiques educatives, com ara la detecció i intervenció en dificultats d'aprenentatge, la comunicació emocional, els primers auxilis en nadons i nens, les pràctiques corporals amb música o ball a l'escola, la intel·ligència emocional, la plàstica i l'art infantil o la psicomotricitat. 

L'Escola d'Estiu Blanquerna està adreçada als mestres i professionals de la docència amb l'objectiu de compartir coneixements i descobrir novetats per portar a l'aula el proper curs. 

El Consell per a la Diversitat Religiosa presenta a Puigdemont una proposta sobre la llibertat religiosa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Generalitat de Catalunya) El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa ha presentat aquest dimecres al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el document “El lloc de les tradicions religioses i espirituals en el país que volem. Directrius”. L’acte s’ha celebrat al Parlament de Catalunya i també hi han assistit la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell. Aquest text és el quart document que elabora aquest òrgan consultiu i resumeix les principals propostes sobre com s’hauria de regular i garantir el dret a la llibertat religiosa i la cooperació entre les administracions i les confessions per tal d’adaptar-la a la realitat social i política catalana.

El document consta de quatre apartats. El primer estableix els punts de partença que justifiquen la necessitat d’aquest document que ha estat elaborat a petició de la consellera de Governació, departament competent en matèria d'afers religiosos. A continuació s’enumeren les bases jurídiques internacionals per assegurar que la normativa estigui en línia amb la regulació del dret de llibertat religiosa dels països de l’entorn. El nucli del document són les dotze directrius per a un nou Estat, que es complementen amb algunes línies estratègiques a fi de potenciar l’harmonia social.

Les directrius estableixen la imparcialitat i el respecte envers les diverses tradicions, respecte en consonància amb la Declaració Universal dels Drets Humans, reconèixer les aportacions de les religions en diversos àmbits, garantir l’educació en cultura religiosa o vetllar pel reconeixement en igualtat de condicions i dignitat de totes les tradicions, entre d’altres. Aquesta proposta ha estat presentada com un document de base que pot assolir el consens social.

Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa

El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa va ser creat el 2011 amb les funcions d’assessorar el Govern en l’àmbit religiós. Fins ara havia publicat tres documents, que estan disponibles en català, castellà i anglès. Aquests aborden la diversitat religiosa en les societats obertes, l’aportació social de les religions i l’hospitalitat. Formen part del Consell tretze membres experts no remunerats, entre els quals el catedràtic Francesc Torralba, que n’és el president. També formen part del Consell Lena de Botton, Cinto Busquet, Miquel Calsina, Lluís Duch, Salwa L’Aouaji El Gharbi, Ruth Giordano, Daniel Giralt-Miracle, Francesc Xavier Marín, Xavier Melloni, Yaratullah Monturiol, Joan-Andreu Rocha i Xavier Rubert de Ventós.

Premi de l’Obra Social ”la Caixa” a deu projectes socials innovadors

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Obra Social ‘la Caixa’) Aquest dimecres s’han lliurat els Premis ”la Caixa” a la Innovació Social dirigits a entitats socials que en la seva actuació apliquen mètodes innovadors i aconsegueixen transformar de manera efectiva les vides de persones en situació de vulnerabilitat social.

Els projectes guanyadors formen part de les iniciatives seleccionades en sis de les Convocatòries 2016 que el Programa d’Ajuts a Projectes d’Iniciatives Socials de l’Obra Social ”la Caixa” impulsa anualment per oferir suport a les entitats que treballen per donar resposta a les necessitats emergents de la societat. Per això, a més de valorar la innovació i la visió en les problemàtiques socials que aquestes entitats afronten, els premis, dotats de 15.000 euros cadascun, també tenen l’objectiu de reconèixer i difondre els projectes destacats de les Convocatòries 2016 i potenciar el seu impacte en la societat. Els projectes seleccionats, a més del premi rebut, han obtingut, com la resta de projectes aprovats en les convocatòries, el finançament per poder-los dur a terme.

327 dels projectes que van obtenir ajudes el 2016 van presentar la seva candidatura als Premis. N’han quedat finalistes 50 i 10 n’han estat els guanyadors, els quals, de manera significativa, estan aconseguint respondre als reptes actuals de la societat i mostren capacitat per modificar una problemàtica social d’una forma sostenible. A més, s’han atorgat tres accèssits dotats amb 5.000 euros.

Tres de les deu iniciatives guanyadores són catalans. El Projecte AutonoME, de la Fundació Privada Ave Maria, que ha creat una maquinària de lectura de neuroplasticitat cerebral per esbrinar les necessitats de persones amb discapacitat mentals. El Projecte EnergiaActiva, per a la inclusió social cooperativa i per a l'eficiència energètica, de l'entitat LabCoop. I el Projecte per a una alternativa a l'envelliment digne i autònom, de la Fundació Privada Llars Compartides

La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat; el director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Jaume Giró; el director territorial de CaixaBank a Madrid, Juan Gandarias, i el director corporatiu de l’Àrea Social de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Marc Simón, van lluitat els premis.

El director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Jaume Giró, s’ha dirigit a totes les entitats presents: “L’Obra Social “la Caixa” ens posem al vostre costat, en la recerca de l’eficàcia social, i volem aprendre de cada projecte, premiat o no. Aprendre de com es poden aplicar els vostres models d’actuació a altres llocs, fer de pont per treballar cada vegada més d’una manera més global i integral. Però al mateix temps, basada en cada territori, adaptada a cada localització.”

Església de Montalegre: 50 anys de servei al Raval de Barcelona

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Opus Dei) Aquest juny farà 50 anys que l'església de Santa Maria de Montalegre del Raval de Barcelona començà a desenvolupar diverses iniciatives de solidaritat d'ençà que el 1967 en té cura l'Opus Dei. Per celebrar-ho Mons. Omella presidirà una Missa d'acció de gràcies el dissabte 3 de juny a les 19.30 h.

Dins la tasca pastoral general de l'Arquebisbat de Barcelona, i en unió amb els diversos organismes diocesans, l'església de Montalegre realitza les activitats pastorals que li son pròpies i, amb el Centre Catequètic, ofereix col·laboració a totes aquelles entitats que preparen grups per a la recepció dels sagraments. Durant aquests 50 anys des de l'església han sorgit diverses entitats que treballen al Raval.

Acció Social Montalegre

L'Acció Social Montalegre desenvolupa una àmplia iniciativa de solidaritat per millorar les condicions de vida de les persones del Raval, en la qual col·labora un nombrós equip de voluntariat. L'ajuda directa assistencial dona cobertura a les famílies amb l'entrega mensual d'aliments i productes d'higiene, tant a domicili com al nostre magatzem. També es procura una atenció a dones embarassades o amb nadons.

Hi ha visites periòdiques de voluntaris amb coneixements mèdics, que realitzen una important tasca de valoració de l'estat de salut dels col·lectius de més risc. Un grup de voluntaris amb experiència i coneixements del món empresarial i docent ofereixen tutories i orientacions per ajudar a la inserció laboral. Amb donacions d'aliments i joguines es fan els lots de Nadal i Reis que després són repartits a les famílies del Raval.

Un treball en xarxa

Quatre entitats treballen coordinadament. L'Acció Social Montalegre està dedicada a l'atenció familiar primària. El Braval és un centre de suport socioeducatiu. El Terral es centra específicament al desenvolupament de la dona. La Fundació Raval Solidari cerca els recursos que calen.

Tots els projectes i activitats es porten a terme amb la generosa dedicació del voluntariat. Gent de tota edat, procedència social, opinió i creença posen la seva experiència i les seves aptituds al servei dels altres: adolescents, estudiants universitaris, mares de família, professionals i jubilats.

 

Una mica d'història

Des de l'any 1802 existia al barri del Raval de Barcelona la Casa de Caritat en els edificis de l'illa de cases que formen la cantonada dels carrers Montalegre i Valldonzella. L'any 1902 es va inaugurar l'església actual, projectada per l'arquitecte August Font i Carreras (1845-1924) que, entre altres edificis destacats, va projectar el cimbori i va dirigir les obres de la façana de la Catedral de Barcelona.

Després d'uns anys en què l'església va romandre tancada, la Diputació de Barcelona fa donació de l’església a l’Arquebisbat de Barcelona, per tal que es garanteixi el culte. I l’Arquebisbat de Barcelona confia l’església a l’Opus Dei el 1967.

En la Missa anticipada vespertina del dia anterior al 29 de juny de 1967, festa de sant Pere i sant Pau, l'Opus Dei pren possessió de l'església i es restableix el culte. Per decisió de l'Arquebisbe, el temple queda sota l’advocació de la Mare de Déu de Montalegre. La seva festa és el 31 de maig, diada en que se celebra la Visitació de la Mare de Déu.

Coincidint amb aquesta data, el diumenge 4 de juny a les 10:30 h el programa Signes dels temps de TV3 emetrà una entrevista al vicari de l'Opus Dei a Catalunya, Ignasi Font, així com un breu reportatge de la tasca que duen a terme les entitats que des de fa 50 anys treballen al voltant de l'Església de Montalegre del Raval de Barcelona.

Vattamattam: "Los claretianos son ahora el Pueblo de Dios a quien dar mi vida"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Gloria Barrete -CR / Vic) Si con quince años le hubiéramos preguntado a Mathew Vattamattam qué quería ser en un futuro su respuesta hubiera sido 'médico', pero cuatro años más tarde en Kerala, en la India, hacía su profesión religiosa como claretiano. Desde de su profesión en la India han pasado unas décadas y ahora nos encontramos preguntándole por su proceso vocacional al que es Superior General de los Claretianos desde septiembre de 2015 .

El escenario elegido para la conversación es la Casa de Espiritualidad de Vic . Vattamattam se ha pasado una semana dando formación a formadores de todo el mundo que durante dos meses participan de un curso profundiza sobre el carisma. Cuando llegamos el padre Vattamattam está dando clase. Con las mangas de la camisa remangadas explica cuáles son los fundamentos de la espiritualidad claretiana. Se le ve contento, relajado y atento y enseguida nos acoge y nos presenta ante todo el grupo.

Bajamos a la cripta de la iglesia donde se encuentra la tumba de San Antoni María Claret y se detiene unos instantes para orar ante el fundador. "Venir a Vic es beber de la fuente", nos cuenta, "un lugar con mucha fuerza y ​​donde empezó todo". Antes de comenzar la conversación entra dentro de la capilla y nos saca una silla, "quieres que te ayude con el trípode? Necesitan agua o algo?", Todo un Superior General al servicio de los periodistas, y empezamos la conversación.