Tres bisbes, tres cadires

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Girona) Aquest dilluns dia 5 de juny de 2017, festa de la segona pasqua, s'ha celebrat el Vot de Poble del Montseny a l'ermita de Sant Marçal. Es tracta d'un costum que es remunta a l'any 1348, quan es va demanar la intercessió de Sant Marçal davant la pesta que començava a fer estralls a Europa.

Enguany la festa ha tingut una significació especial, amb la presència dels bisbes de Terrassa, Vic i Girona, els quals, segons una venerable tradició, són els hereus d'aquells bisbes que s'aplegaren a l'anomenada "Taula dels Tres Bisbes" que es troba molt a prop de l'ermita de Sant Marçal.

Els actes s'iniciaren a les 11 del matí a la Font Bon, naixement de la Tordera, on després d'una breu pregària s'inicià la processó fins a l'ermita per celebrar la Missa presidida per Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa, i concelebrada per Romà Casanova Casanova, Bisbe de Vic i per Francesc Pardo Artigas, Bisbe de Girona, a més d'altres preveres, i amb la presència d'Alfons Planas, Alcalde del Montseny i nombrós poble fidel de les contrades. En l'homilia el Bisbe remarcà la importància de mantenir les nostres tradicions i el Vot de Poble com a exemple de la providència de Déu, que estima infinitament els seus fills i vetlla per ells.

Després de la celebració de la Missa, els participants es dirigiren a la "Taula dels Tres Bisbes". Alexandre Codinach, diaca encarregat de la cura pastoral de la parròquia de Montseny, introduí el senzill acte amb unes breus referències històriques i un agraïment, Alfons Planas, Alcalde de Montseny manifestà el seu goig tot remarcant que aquell dia s'estava fent història amb aquesta trobada, i finalment Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa, felicità la iniciativa tot llegint uns fragments de Jacint Verdaguer que feia referència a la trobada dels Bisbes en aquell indret a començaments del segle XII i unint-la amb la creació del nom de la ratafia. Seguidament l'Alcalde i els Tres Bisbes descobriren una placa commemorativa de l'esdeveniment i cada un dels bisbes s'assegué a la part de la taula que correspon al seu bisbat. Un refrigeri popular clogué l'acte, que estigué acompanyat pel bon temps.

Entrega dels Premis Pilarín Bayés 2017 al Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Sant Joan de Déu) Laia Servera, presentadora del programa Info K del canal Super3, va ser l’encarregada de presentar l’esdeveniment que es realitzà a l’auditori del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, a Sant Boi de Llobregat. Va comptar amb la presència de la dibuixant que dóna nom al concurs de narració infantil, Pilarín Bayés, encarregada d’il·lustrar les 15 històries guanyadores dels alumnes de diferents escoles del país. La jornada va ser amenitzada pel músic Roger Canals que va fer ballar i jugar els infants a l’auditori amb les seves cançons. Igualment, durant la jornada es van instal·lar espais de joc als jardins de fora l’auditori .

Aquest concurs, organitzat per Sant Joan de Déu i l’editorial Mediterrània entre l’alumnat d’Educació Primària de Catalunya, té l’objectiu d’estimular la creativitat i la imaginació dels infants, tot fent-los reflexionar sobre diferents aspectes de la societat que van canviant any rere any. Enguany, els participants han escrit sobre el joc, sota el lema ‘El joc, juguem per créixer'.

D’entre els 800 contes rebuts, els membres del jurat van escollir cinc contes de cada cicle que s’han publicat en un llibre il·lustrat per la Pilarín i que, el dia de l’entrega de guardons, es va lliurar a cadascun dels guanyadors.

Fruit de l’anàlisi de les experiències recollides als contes, l’especialista en jocs, Oriol Ripoll, elaborarà  l’estudi ‘Escoltem els infants’, que permetrà tenir una visió en profunditat de com els nens i les nenes d’avui dia viuen el joc. L’estudi estarà disponible al web a partir del mes de juliol.

Maristes Sants-Les Corts: “Som una comunitat educativa amb molta vida”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Aquest dimarts 6 de juny és la festa de Sant Marcel·lí Champagnat, el fundador dels maristes. Des de fa 50 anys la congregació té presència al barri de Les Corts de Barcelona. Hi ha consolidat un estil familiar, de proximitat i comunitari. El proper divendres 9 i dissabte 17 de juny celebren l'aniversari d'una aposta escolar que sobrepassa el marc de l'educació reglada.

L'any 1967 la comunitat de germans maristes de Sants es trasllada al número 160 del carrer Vallespir de Barcelona. Busquen un espai per créixer, en un entorn de forta demanda educativa. L'edifici que va servir per ampliar serveis, acull avui els alumnes adolescents i joves del Col·legi Maristes Sants-Les Corts.

Celebrar el valor l'obra marista

“El nostre és l'estil propi de qualsevol escola marista: un esperit familiar i de proximitat amb els alumnes”. El director del Col·legi Maristes Sants-Les Corts, Raimon Novell, parla dels 50 anys de la presència a Les Corts, però també dels 200 anys d'història de la institució: “Ara que tot canvia vertiginosament i sembla que tot s'hagi d'inaugurar cada dia, cal celebrar el valor l'obra marista”, diu. Parla d'una trajectòria, del “valor de les coses que tenen temps”, però també del present: “Pel que som avui, aquí i ara”.

Amb motiu de l'efemèride, el proper divendres dia 7 l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, presidirà una eucaristia a la Parròquia de Santa Maria del Remei de les Corts. I l'acte central tindrà lloc el dissabte 17 de juny al mateix carrer Vallespir. Serà una matinal de caire festiu amb parlaments, música i activitats infantils. També es presentarà el llibre 'Maristes Les Corts: 50 anys, 50 testimonis' i es podrà visitar el museu del 50è aniversari.

L'escola marista més gran de Catalunya

Maristes Sants-Les Corts és l'escola marista més gran de Catalunya. Té 1.650 alumnes, que provenen d'unes mil tres-centes famílies entre tots dos barris. A l'edifici de Sants s'hi concentren els petits, des de P3 fins a sisè de Primària. I a Les Corts tenen els alumnes de secundària, tant els de l'ESO com els de Batxillerat.

El col·lectiu de professors el conformen 115 docents i, en xifres globals –comptant personal d'administració i servei i una bona colla de monitors– sumen un total de 220 treballadors. Fora de l'aula són coneguts per les activitats esportives i també pel lleure educatiu.

“Quan un nano entra de petit a l'escola comença a aprendre unes coses que ja mai més abandona”. En el cas dels alumnes de Sants-Les Corts poden arribar a compartir 15 anys en el si d'aquesta institució. “Marcel·lí quan funda els maristes té aquest esperit familiar i molt comunitari”, explica Raimon Novell.

Educar tothora

I és que l'estil pedagògic dels maristes passa per “educar els nanos en qualsevol moment”. Això fa que molts joves continuïn vinculats als maristes fins i tot després de deixar el centre educatiu. En alguns casos, les famílies han de deixar l'escola al Batxillerat per raons econòmiques –és una etapa educativa que no tenen concertada i les famílies n'han d'assumir el cost–; però els joves segueixen lligats a les activitats de lleure educatiu que proposen els maristes al mateix centre.

“Som una comunitat educativa amb molta vida i compartim uns valors”. Com la humilitat o la senzillesa, propis de la figura de Maria. L'escola funciona de dilluns a diumenge. Els caps de setmana s'hi troben infants i joves dels grups Mà oberta i Cor obert. “Si en alguna cosa ens diferenciem és perquè aquests moviments juvenils estan molt vius i tenim molts alumnes que en formen part”.

Amb vitalitat i dinamisme

“En un moment en què es perd l'autoritat, al lleure hi ha gent de confiança; són joves amb joves, els grans hi pintem menys”. Raimon Novell posa com a exemple de la seva “vitalitat i dinamisme” el darrer pelegrinatge a Montserrat que va aplegar la família marista de tot Catalunya. “Això és possible perquè hi ha massa crítica per poder-ho fer, perquè hi ha monitors disposats a dormir en un poliesportiu per arribar a les vuit del matí a Montserrat”, apunta.

“Entenem que la pastoral es fa en qualsevol moment del dia i això els alumnes ens ho estan retornant”. El director de Maristes Sants-Les Corts afirma que “hi ha una fidelitat molt gran a l'estil marista”. Com s'hi arriba? “No tothom arriba als maristes sent marista, ni els professors ni els treballadors ni els alumnes. Alguns arriben accidentalment, però el treball del dia a dia fa que hi hagi una comunió”, diu Novell. Recorda les paraules del fundador dels maristes, Marcel·lí Champagnat, que deia: “No es pot educar si no s'estima”. I ho lliga amb l'educació vocacional: “Hi ha una part que traspassa el formalisme del que cal fer perquè és obligatori, i que és molt gratuït i voluntari”.

El director de Maristes Sants-Les Corts subratlla la “voluntarietat” dels qui se senten part de la institució i posa com a exemple el final de curs dels joves, que fan el Camí de Sant Jaume: “Jo no puc provocar que ningú faci res que impliqui aquest gran esforç si no hi ha alguna cosa que surt de l'interior de les persones”. I matisa: “I no perquè ho hagin de fer, sinó perquè ho volen fer”.

“Un sotrac molt fort”

Fa més d'un any que es van conèixer els casos d'abusos a menors vinculats al centre. Preguntat per l'estat d'ànim del claustre, el director contesta amb franquesa: “Hem viscut un moment dolorós, va ser un sotrac molt fort, però va servir de catalitzador”. Ja fa uns anys que tant professors com famílies i alumnes han fet formació específica per a identificar casos similars i la sensibilització sobre la protecció a la infància ha crescut. “Ara, en qüestió d'hores, hi pot haver resposta efectiva”.

En aquesta línia, Raimon Novell reitera les paraules recents del superior general dels maristes, Emili Turú: “Quan hi ha una víctima, s'ha de reconèixer que alguna cosa no hem fet bé i hem de demanar perdó”. Però insisteix que una “resposta madura” passa per identificar el debat com “un problema que té la societat”. I no cap congregació religiosa en particular.

Considera que “s'ha menystingut el mal que s'ha fet a tot el col·lectiu de treballadors de Maristes Sants-Les Corts”. Segons explica Novell, “el professorat va sortint del sotrac i, amb confiança, amb l'esperança de fer les coses bé, seguim treballant”.

Promoure drets i prevenir abusos

Novell, abans d'agafar la direcció del centre, ja coordinava l'equip de protecció d'infància dels maristes a Catalunya. Davant la vulneració dels drets dels infants, sempre ha demanat un treball que traspassi les fronteres de les escoles. “La reflexió ha d'anar més enllà del que els maristes han patit. El problema va existir, existeix i malauradament existirà”. Fa referència així als estudis que situen el 80% dels casos d'abusos a menors en l'àmbit domèstic. Novell considera que es tracta de prevenir els abusos i, sobretot, “promoure els drets dels infants”.

Aquesta cura de l'infant és una línia transversal de d'identitat marista. Just aquesta setmana el claustre de professors es reunia per a treballar la Guia per a la protecció dels infants de la Fundació Champagnat. Són conscients del repte i segueixen directrius que Roma va fixar ja l'any 2011 “una política molt clara”.

“El lleure no és un luxe per als infants, és una necessitat”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Fa vint anys que marxa de colònies d'estiu com a monitora. I el grau d'experiència no li resta capacitat de sorpresa: “Els dies previs se m'encongeix el cor i la panxa”, reconeix Maria Valencia. Sap que la missió encomanada és rellevant. Sobretot en entorns socials castigats: “Les colònies canvien la vida d'aquests nens”, assegura.

El contacte amb la natura, l'amistat entre iguals, formar part d'un grup o el servei als altres, els fan sentir-se estimats. Són algunes de les possibilitats pedagògiques que ofereix l'educació en el lleure. L'última setmana de juliol Valencia s'endurà a Planoles una tanda de seixanta infants i joves. Des dels 5 als 17 anys. Tots hi participen gràcies a una beca de la Fundació Pere Tarrés, en el marc de la campanya 'Dóna la volta al seu estiu'.

“Soc conscient que el que fem és important”, assegura Maria Valencia. Aquest estiu, al Ripollès, l'acompanyaran un equip de monitors voluntaris que provenen de diferents esplais del MCECC, el Moviment de Centres d'Esplais Cristians de Catalunya. Des del 2014 presideix Didania, una federació que engloba 39 entitats cristianes de temps lliure d'àmbit estatal.

L'experiència de Déu forma part de la seva trajectòria educativa: “He triat aquest camí i la fe és d'on trec les forces cada dia”. Nascuda a Viladecans el 1977, és mestra d'educació especial i directora de l'escola Amat Verdú de Sant Boi de Llobregat. Està convençuda que “l'educació en el lleure té un sentit” i parla d'una vivència que suma “complicitat i energia”.

Recuperar rutines a l'estiu

Les colònies són dies d'esbarjo, però també una bona fórmula perquè els infants recuperin la mica d'ordre i de rutina que els ajuda a créixer. “Passar noranta dies de vacances a casa, en un entorn amb moltes tensions internes els desestabilitza”, explica. Per als nens i nenes que hi participen, “només és una setmana, però és la seva setmana”, matisa. L'entorn de joc és més flexible i tenen sensació de benestar.

Valencia se sorprèn del canvi que genera aquesta cultura d'esplai: “Veus l'efecte que fa en ells”. Explica com “el primer dia de colònies perceps una tensió no resolta i marquen posicions”. Fins i tot la postura corporal els delata. L'equip d'educadors sap que allí hi ha “un còctel explosiu”. Però “a mesura que passa el temps, es dilueixen les baralles i els conflictes”. I no els cal exercir el rol negatiu que adopten a casa per defecte. En activitats de lleure educatiu reconeixement no els arriba per si es porten bé o malament, sinó perquè són part del grup.

A colònies, obren el cor

El tracte quotidià amb els monitors també afavoreix la seva autoestima. Se senten escoltats i valorats. I això permet un treball emocional, d'autoconeixement i d'obertura al transcendent. “Ser important per a algú desvetlla la dimensió interior”, afirma Valencia. La directora de l'activitat –que han batejat com a 'colònies socials'– explica com “tenen el seu 'jo' molt recobert” i que els costa “arribar al centre del cor”.

Durant les colònies, la fe també s'ofereix de forma explícita: “Treballem la dimensió interior des de la pregària”. Són celebracions que descriu com a “respectuoses i flexibles” i que s'adeqüen a la diversitat religiosa dels infants que hi participen. 

En avançar dels dies els monitors detecten com infants i joves “obren el cor”. Valencia subratlla “el fenomen de la socialització” i la necessitat que té tothom –adults, joves o infants– de “formar part d'un lloc i de ser algú”. És així com les colònies permeten als més petits formular en positiu: “M'escolten, em cuiden, m'ajuden, em sento estimat”. Una llavor que els pot oferir, en entorns de dificultat, arrels per sostenir-se i resistir.

“El lleure no és accessori, és una necessitat”

La Fundació Pere Tarrés s'ha proposat enguany becar 4.500 nens amb la campanya 'Dóna la volta al seu estiu'. Des que van començar a treballar per garantir que cap infant es quedés sense colònies, la demanda d'ajuts ha anat en augment. El 2010 van distribuir beques per valor de 186.450 euros. I el 2016 per valor d'1,120.748 euros. A major necessitat, millor oferta. Aquest estiu organitzen dos casals d'estiu a Barcelona, un casal a Tarragona, dues colònies socials i una ruta de muntanya.

Segons Maria València, “el lleure no és accessori, no és un luxe, sinó que és una necessitat”. La Fundació Pere Tarrés, en el seu Informe sobre la infància vulnerable a Catalunya, ja ha alertat del perill que l'educació en el lleure depengui de la capacitat econòmica de la família: “L’accés a l’educació en el lleure també s’ha materialitzat com un factor més d’exclusió social”.

La campanya 'Dóna la volta al seu estiu' ha de permetre sensibilitzar la societat. Però sobretot vetllar per la igualtat d'oportunitats entre la població més vulnerable. Els arguments a favor del lleure educatiu com a fórmula d'integració i de cohesió social són coneguts. D'aquí neix el convenciment i la persistència del col·lectiu de monitors. Aquest estiu, tornaran a preparar la motxilla.

Pa amb Oli Solidari per als refugiats

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Càritas Interparroquial de Molins de Rei) El passat divendres 2 de juny va tenir lloc al menjador del col·legi Manyanet la 8ª edició del Pa amb Oli Solidari, organitzat per Càritas Interparroquial de Molins de Rei. Hi van participar 140 persones, entre les quals l'alcalde i diversos regidors del municipi.

En aquesta ocasió els diners recaptats es van destinar a la ONG ProActiva Open Arms, dedicada al salvament dels refugiats que arriben a les costes europees del Mediterrani. L'encarregat d'explicar el projecte va ser el voluntari Albert Font, que va impressionar tothom amb les seves experiències, les seves explicacions i les imatges que ens va mostrar. De la venda dels tiquets i altres aportacions es van recollir 1.641€.

També els representants de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat i del col·lectiu Molins Acull van aprofitar l'ocasió per explicar als assistenst el que s'està fent pels refugiats des dels seus respectius àmbits. Un cartell amb la frase evangèlica "Era foraster i em vau acollir" (Mateu 31,35). El sopar auster amb el qual es va cloure l'acte va ser possible gràcies a les aportacions desinteressades de diversos comerços de la vila, així com també al treball dels voluntaris de Càritas de Molins de Rei.

Tarragona acull de nou els Cursos Bíblics d'Estiu

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) Del 10 al 14 de juliol Tarragona acollirà els Cursos Bíblics d’Estiu organitzats per l’Associació Bíblica de Catalunya i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF).

Durant el matí, en el bloc d’Antic Testament, s’aprofundirà en la Història de la Salvació en el Pentateuc amb els professors Joan Ferrer i Joaquim Malé, els quals oferiran un recorregut per alguns textos més rellevants que componen el Pentateuc (la Torà hebrea), mentre que a la tarda, en el bloc del Nou Testament, Josep Lluís Arín tractarà l’Evangeli de Marc com la seva composició o la predicació de Jesús a Galilea, entre d’altres.

Aquests cursos, que es poden fer en horari de matí, tarda o tots dos, tenen reconeixement acadèmic a l’INSAF com a assignatures optatives del Batxillerat o la Llicenciatura (2ECTS)  en Ciències Religioses o, com a curs de Formació Permanent del Professorat. També es poden cursar com a alumne/a oient.

"Cal prendre consciència que aquí som uns privilegiats"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(La Salle) El Germà Antonio Domínguez va néixer a Pumarejo de Tera, un poble de la província de Zamora, el 24 de gener de 1945. Als 12 anys va agafar un tren camí de Mollerussa per iniciar la seva formació. Estudià Magisteri i la llicenciatura en Filosofia i Lletres (especialitat Geografia i Història) a la Universitat de Barcelona. Als 25 anys va proclamar la seva voluntat de ser Germà de La Salle. Ha desenvolupat la seva tasca a les comunitats d’Oliana, Manresa, Cambrils, Tarragona, Bonanova i, finalment, Montcada i Reixac. Aquí fa 30 anys que hi viu. Ha impartit classes d’anglès, geografia i religió, entre d’altres tasques. És molt estimat pels alumnes que l’anomenen, afectuosament, Brother.

Com va sorgir la idea d’anar al Togo? Quin era l’objectiu del viatge?

El principal objectiu era reforçar la Comunitat de Germans de La Salle del Centre de Formació Rural de Tami, actualment formada per dos membres. Hi he estat un total de sis mesos que m’han permès adonar-me de com viuen les persones d’allà i com valoren el poc que tenen.

Quins preparatius previs van caldre?

És un viatge que cal fer amb força planificació. Vaig anar a un Centre de Sanitat exterior per posar-me les vacunes necessàries per visitar països tropicals. D’altra banda, vaig fer la paperassa (visat) per creuar les fronteres i ser allà legalment. Pel que fa al mitjà de transport, tampoc hi ha vol directe: l’avió d’El Prat em va dur fins a Casablanca, on vaig enllaçar amb un altre vol fins a Lomé, la capital del Togo. Allà m’hi esperava el Director de la Comunitat de Tami, que es troba a 650 quilòmetres d’on érem.

Què el va animar a emprendre aquesta aventura?

Realment, era una assignatura pendent a la meva vida. Des de jove havia sentit la crida per anar de missioner. De fet, quan vaig acabar el Noviciat a Salamanca (1965) vaig ser destinat a Perú-Bolívia, però finalment no va poder ser. Fa uns mesos, la vida em va plantejar una oportunitat i la vaig agafar. Han estat diversos els motius que m’han donat l’empenta: aventura, solidaritat, aprenentatge, evangelització i creixement personal. M’he aproximat a una nova cultura amb respecte, amb prudència, “no conec i no em coneixen”, és una cascada de sentiments. Ells m’han acollit amb simpatia i m’han fet sentir un més. He vingut amb el cor ple de bons records.

Què és el que més el va sorprendre?

Quan vaig arribar a Tami em va sorprendre la manera de viure d’aquella gent, la manera de treballar el camp o la cura del ramat. Certes coses em va fer venir records de la meva infantesa. Avui en dia, aquí, els agricultors han introduït la maquinària agrícola que fa la major part de la feina; en canvi, allà, encara l’esforç humà és el principal factor de treball. També em va sorprendre positivament el somriure de nens i adults malgrat les condicions de vida tan dures.

Com era un dia normal de la seva vida allà?

Em llevava a les 4:45h, després fèiem la pregària i, a continuació, esmorzava. La resta del matí la dedicava a treballar l’hort. A les 12h era temps per dinar i descansar. A la tarda, després de les 17h (abans la calor era insuportable) encara dedicava una estona més a l’hort. De 18:30 a 19h fèiem pregària en comunitat. Finalment, hi havia el sopar i la sobretaula fins les 20:15h, quan ja ens retiràvem a descansar.

I com és el dia a dia d’un togolès?

Treballen matí i tarda, tant homes com dones. De 5:30 a 9:30h els homes són al camp. Les dones s’incorporen mitja hora més tard, aturen la feina per alletar els nadons a les 9:30h, i hi tornen mitja hora més tard fins a les 12h. De 12 a 15h és temps de tornar a casa: dinar, descansar i fer les tasques de la llar.

Quins són els projectes que duu a terme el Centre de Formació Rural de Tami?

Aquest centre va ser fundat pels Germans de La Salle l’any 1973. Els Germans estan compromesos amb els que menys tenen, amb els pobres de la terra, amb la gent del camp. Els projectes que té en marxa pretenen assolir els següents objectius: Fer front a la fam de la regió, ensenyar les tècniques de conreu de la terra i la cura de la ramaderia millorant les tècniques tradicionals, formar de manera integral a tota la família: salut, higiene, cura dels nens/es, tasques de la llar, alfabetització, millora de l’alimentació. Ensenyar a transformar i conservar els productes de la terra per a la posterior comercialització, formar líders rurals per a la transformació del medi, amb l’objectiu que tornin als seus poblats per a posar en pràctica tot allò après i millorar així les seves condicions de vida i les dels veïns del seu entorn, fomentar, amb l’ajuda de PROIDE, la formació dels mestres i col·laborar amb les escoles d’ensenyament catòlic.

Què representa per als nens de Tami poder rebre una educació?

Com preveu que serà el seu futur? El futur d’Àfrica resideix en l’educació d’homes i dones. La formació els canvia la vida totalment, aprenen a llegir, escriure, i els capacita per a seguir amb estudis posteriors. Els permet conèixer altres realitats diferents de les que viuen i com poden millorar la seva qualitat de vida.

Després d’aquests mesos allà, quin missatge donaria als que som aquí?

Cal prendre consciència que aquí som uns privilegiats, que hem de valorar cada peça de roba que tenim, cada parell de sabates, cada entrepà que mengem. No hem de llençar res i hem de procurar ser més austers, aprofitar-ho tot, no malbaratar aigua...

Aquesta experiència ha canviat la seva forma de veure la vida?

Doncs, realment, sí. És una experiència que marca. Estic convençut que he après més jo d’ells que ells de mi. Tot el que he vist i he viscut m’ha ajudat a prendre consciència dels grans privilegis que tenim al primer món: alimentació, sanitat, habitatge, educació...

Un desig per al Togo...

Que el sol il·lumini també aquests germans nostres.

Un nou diccionari de les religions per apropar la diversitat religiosa als més joves

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Glòria Barrete –CR) "En una societat amb una certa ignorància del fet religiós, apostem per materials i útils per  conèixer la diversitat religiosa i viure-la amb cohesió, amb diàleg i naturalitat". Aquest és l'objectiu de fons del nou diccionari de les religions per a nois i noies de 10 a 14 anys que la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya ha presentat als mitjans de comunicació aquest divendres.

Aquest nou diccionari no és un bolet, s'emmarca en l'interés de la DGAR per "apropar la diversitat religiosa en l'àmbit educatiu", que no inclou només les escoles sinó que va més enllà i pensa també en les entitats de lleure del país. Un nou diccionari elaborat per l'Associació UNESCO pel diàleg interreligiós –AUDIR– i que compta com autors amb els professors de religió Lourdes Monfort i Ricard Toledo, i com il·lustradora amb la Letícia Ruiz.

Una obra de consens

El diccionari té una clara voluntat pedagògica, "tot i que la diversitat és prou complexa com perquè s'entengui del tot", ha explicat Francesc Torradeflot, director d'AUDIR. L'obra és un esforç "per fer la complexitat accessible". Les definicions del diccionari accentuen l'atenció en la significació pensada per a nois i noies de 10 a 14 anys.

S'ha donat prioritat al significat religiós per sobre d'altres significats. De vegades el mateix terme era polisèmic, "però s'ha agafat el significat religiós del terme". Hi ha termes amb explicació més extensa que en d'altres, per la complexitat i novetat i també per la necessitat d'atendre l'interés dels joves.

És una obra de consens, han reconegut els promotors, s'ha comptat amb experts pedagògics, amb llarga trajectòria a l'aula, i també amb experts de les comunitats que l'han validat, "perquè es poguessin sentir reconeguts".

Més de tres-centes paraules recollides

No és un diccionari a l'ús, afirmen, "les paraules no estan en ordre alfabètic sinó que estan agrupades en un context, ja que així tenen més significat i dona una idea de fons del que ens uneix amb les altres religions". S'han escollit set temes orientatius i també s'ha inclòs un joc didàctic al darrere.

Ha estat un procés llarg i de contacte amb les comunitats religioses per aconseguir un diccionari "que ha d'ajudar als nois i noies a entendre que conviure amb pau és possible i que les diferències no creen fronteres, enriqueixen el coneixement i contacte". Alhora, matisen que és un diccionari de les religions que no tracta de fer instrucció religiosa, "sinó que capacita per aprendre sobre les tradicions i que ha d'ajudar els joves a crear una societat millor".

El diccionari recull més de tres-centes paraules. Seguint la línia del diccionari de les religions presentat l'any 2015, algunes paraules no estan traduïdes al català sinó que mantenen el seu idioma original. El diccionari també presenta una asimetria en les paraules de les diferents religions, "deguda al pes històric i social d'algunes tradicions, però sense ser estrictament proporcional", fet que comportaria que el 70% del diccionari fos catòlic, "i no ho és". Les minories religioses, expliquen els autors, "estan discriminades positivament pel fet de ser més desconegudes".

Propers materials pedagògics

I amb l'objectiu d'apropar la diversitat religiosa en l'àmbit educatiu, el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha explicat que "estan actualment a mig camí". El diccionari ja l'han rebut totes les biblioteques del país, així com totes les entitats religioses; a l'inici del nou curs acadèmic també el rebran totes les escoles de secundària i batxillerat de Catalunya. "Això ja és una fita important però no ens quedarem aquí", ha reconegut Vendrell.

A la tardor la DGAR presentarà un material educatiu per complementar aquest diccionari i treballar aquesta diversitat religiosa a les escoles i entitats de lleure catalanes. Vendrell també ha apuntat a la voluntat d'arribar a totes les famílies a través de l'aliança amb alguna editorial que permeti trobar el diccionari a totes les llibreries de carrer.

Però com s'emmarca aquesta voluntat de treballar la diversitat religiosa en el context de l'assignatura de religió? Vendrell ha remarcat l'opció d'Afers Religiosos per crear una assignatura de cultura religiosa, al marge de la que ja existeix a les escoles. "Creiem que més enllà de l'opció dels pares per escollir l'assignatura de religió pels seus fills, tots els nois i noies del país haurien de tenir en acabar la seva etapa educativa una formació sobre les grans tradicions religioses presents en la societat i el món".

Des del govern Vendrell defensa que, a més a més del que hi ha, caldria introduir una assignatura que els capaciti a tots per conèixer aquestes religions que són presents a la societat. "Mentre no siguem capaços d'oferir això tindrem analfabetisme religiós, un greu problema del nostre sistema educatiu".

L’Església catòlica inverteix en la societat més del 138% del que rep

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha presentat la Memòria anual d’Activitats de l’Església catòlica corresponent a l’exercici 2015. Aquesta Memòria es presenta des de 2008 de forma més completa i millorada, després del compromís adquirit amb motiu del nou model d’assignació tributària .

El president de la CEE, cardenal Ricardo Blázquez, resumeix l’objectiu fonamental de la Memòria: «acostar a tots, un any més, l’activitat que ha dut a terme l’Església; la celebració dels sagraments, l’anunci de l’Evangeli, les obres caritatives socials i culturals que es realitzen gràcies al treball i el lliurament de milions de persones que amb el seu temps o els seus béns participen de la missió de l’Església conscients que això és també una aportació al bé de la societat».

La Memòria recull dades de diverses fonts, entre d’altres, les 69 diòcesis espanyoles i il·lustra la gran tasca que l’Església desenvolupa amb l’ús dels recursos obtinguts mitjançant les aportacions lliures dels contribuents. Amb tots aquestes dades es pot afirmar que, encara que valorar en termes econòmics l’aportació que realitza l’Església a la societat és una missió complexa, suposaria un estalvi de milers de milions d’euros per a les arques públiques. És més, la quantia que rep en concepte d’Assignació Tributària genera a la societat més del 138% de l’import rebut.

La tasca de l’Església

La Memòria es divideix en dues parts: la primera correspon a les dades de l’Assignació Tributària de 2015 i el repartiment de fons, i la segona a l’activitat que l’Església Catòlica realitza a casa nostra.

La Assignació Tributària i la seva distribució

El 2015, l’Església va rebre un total de 249.614.608 euros en concepte de l’Assignació Tributària dels contribuents.

La major part (199.718.758 euros) més del 80% es va distribuir a les diòcesis en funció de les seves necessitats generals. Cada diòcesi, un cop rebuda la quantitat que li correspon, procedeix al seu repartiment atenent les normes pròpies d’organització econòmica diocesana. Aquest import suposa de mitjana un 24% dels recursos disponibles per a les diòcesis, encara que per a les de menor grandària pot representar fins al 80% del total dels seus recursos. Es tracta d’un model de repartiment basat en la solidaritat i comunicació de béns, on prima la capacitat d’atendre les necessitats bàsiques, especialment les de les diòcesis amb menys recursos.

De la resta, un total de 48.154.626 euros es destina a partides generals com la Seguretat Social del clergat; centres de Formació eclesiàstics; funcionament de la CEE; aportació extraordinària per les Càritas Diocesanes, diverses activitats pastorals realitzades tant en l’àmbit nacional com a l’estranger; campanyes de finançament, suport a la Conferència de religiosos; ajudes per a construcció i rehabilitació de temples i a institucions de la Santa Seu, entre d’altres.

El romanent d’aquest exercici s’aplica al Fons d’estabilització del sistema.

Activitat de l’Església catòlica

En l’apartat dedicat a l’activitat celebrativa, es detallen les dades sobre la pràctica sacramental a Espanya. El 2015, hi va haver 231.254 baptismes, 240.094 primeres comunions, 51.810 matrimonis i 115.164 confirmacions.

A Espanya s’han celebrat més de 9,5 milions d’eucaristies a l’any i més de 10 milions de persones van assistir a Missa periòdicament, en les 22.999 parròquies ateses per 18.576 sacerdots.

Les activitats pastorals, sacramentals i d’atenció personal ofertes per l’Església suposen l’activació de gran quantitat de recursos humans; sacerdots, religiosos i seglars lliuren el millor d’ells mateixos al servei dels més necessitats, en un total de més de 47.030.000 d’hores de dedicació als altres.

Cada euro que s’inverteix en l’Església rendeix com 2,24 euros en el seu servei equivalent al mercat. Això és possible gràcies a l’entrega generosa de milers de persones que es realitza amb gratuïtat i eficàcia.

Activitat educativa: novetats 2015

Els centres catòlics concertats, a més de transmetre als joves els valors que es deriven de l’Evangeli, suposen un estalvi a l’Estat de 2.563.000 d’euros. Un estalvi que resulta de la diferència entre el cost d’una plaça en un centre públic i l’import assignat al concert per plaça, segons ofereixen les dades publicades pel Ministeri d’Educació.

Són 1.476.918 alumnes els que es formen en centres catòlics (8.649 alumnes més que el 2014).

Un estudi elaborat per la Memòria 2015 posa de manifest que la formació catòlica a les escoles genera importants beneficis en els alumnes i en la societat en comparació amb la mitjana espanyola; menors taxes de repetició en totes les etapes, menor despesa per alumne a l’any, redueix les diferències socials, menor índex de criminalitat i major tendència a les donacions.

A més per cada euro invertit en activitats educatives catòliques en col·legis es generen 5 euros de manera directa en la societat.

Activitat cultural

El patrimoni de l’Església és una font de riquesa i valor per a tota la societat. Un patrimoni que anualment suposa per a l’Església un gran esforç econòmic en rehabilitació, conservació i manteniment ordinari.

Les dades que s’ofereixen reflecteixen l’interès turístic que desperta el patrimoni cultural de l’Església. El 2015, la participació de milions de persones en peregrinacions, celebracions de Setmana Santa i festes populars de caràcter religiós així com les visites als béns immobles de l’Església va generar un impacte estimat en el PIB d’Espanya de 32.420 milions d’euros, (gairebé un 3% del PIB).

Activitat caritativa i assistencial

Com venia succeint en anys anteriors, en el context social actual, l’Església catòlica ha incrementat la seva activitat caritativa i assistencial. El 2015, un dels principals destins dels recursos de les diòcesis espanyoles va continuar sent les activitats assistencials que augmenta en relació a l’any anterior un 10%.

4.791.593 persones van ser acompanyades i ateses en algun dels 8.966 centres socials i assistencials de l’Església durant l’any 2015; és impossible separar aquesta tasca de l’activitat pastoral. Els voluntaris que dediquen el seu temps i els seus millors esforços als que més ho necessiten pertanyen a l’Església, han rebut l’anunci de la Bona Notícia i alimenten la seva fe en la comunitat eclesial. Aquesta experiència és la que dóna raó de ser a tota la seva activitat.

El valor de l’impacte de l’Església generat per l’activitat assistencial correspon a 589.629.655 euros, que equival al tercer lloc en el rànquing de comunitats autònomes en matèria de despesa assistencial, segons un estudi realitzat per la consultora KPMG.

Xtantos; darrere de cada X hi ha una història

Des de 2008, el sosteniment de l’Església depèn exclusivament dels catòlics i de totes aquelles persones que reconeixen la tasca que l’Església realitza. Els que lliurement vulguin fer-ho, poden marcar la casella de l’Església catòlica en la Declaració de la Renda. Un 0,7% dels seus impostos tindran aquesta finalitat, sense cost addicional per al contribuent. Ni pagarà més, ni li tornaran menys. A més és compatible amb marcar la casella dels anomenats “Altres fins socials”.

Per conèixer els comptes de l’Església

A més de la Memòria d’Activitats que es pot consultar a la web, totes aquestes dades estan disponibles al Portal de Transparència de la CEE, tant d’aquest any com dels anteriors. També s’ha realitzat un fullet divulgatiu del qual s’han fet un milió d’exemplars, i que ja ha començat a repartir-se per tot Espanya, encartat en diaris econòmics i en els principals diaris nacionals de caràcter general.

Ferran Gomà, protagonista de la Finestra Oberta del Museu de Montserrat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) L’oli sobre tela Capvespre, realitzat pel pintor tarragoní Ferran Gomà Boronat l’any 1968, protagonitza l’espai Finestra Oberta al Dipòsit de Reserva del Museu de Montserrat fins al començament de l’estiu. Aquesta obra va ser donada al Monestir pel fill de l’artista, el Dr. Gomà Ginesta, l’any 2008.

Ferran Gomà (La Riba, Alt Camp, 1906-Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental, 2004) va ser un pintor instintiu, sentia el color i la forma de manera intuïtiva. No va tenir mestres ni acadèmia; amb tot, a partir dels anys quaranta, era un pintor assidu a les exposicions barcelonines, començant per les galeries Laietanes, a més de les oficials de Madrid i Barcelona. El seu art era el més habitual i acceptat pel gran públic amant de la pintura: paisatges, com el de la Garrotxa que hi ha ara a la Finestra Oberta, bodegons, figura, interior...

La seva obra, molt apreciada a Amèrica, es troba present al MDM per la donació de tres quadres seus feta pel seu fill, el geòleg Dr. Ferran Gomà, l’any 2008. L’obra Capvespre, de Ferran Gomà Boronat, es podrà veure fins al final de la primavera a l’espai de la Finestra Oberta al Dipòsit de Reserva del Museu de Montserrat, situat al final del recorregut de l'exposició permanent.