Josep Ramon Pérez, nou degà de la Catedral de Barcelona

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Barcelona) El canonge Josep Ramon Pérez Sánchez ha estat elegit el 26 d’abril de 2017 com a nou degà del Capítol de canonges de la Catedral de Barcelona. Substitueix al doctor Joan Guiteras Vilanova, fins ara degà, que no podia ser reelegit per haver esgotat els terminis reglamentaris en el càrrec, segons els estatuts del Capítol de la Catedral. Guiteras ha fet una gran labor al servei de la seu de Barcelona, tant en l’aspecte religiós i pastoral com en la conservació i la promoció cultural del primer temple de l’arxidiòcesi.

Josep Ramon Pérez Sánchez és canonge de la Catedral des del 1994 i justament des de l’any següent se li va confiar una responsabilitat ben pastoral: la dedicació a l’acolliment i a la cura pastoral de les persones que visiten la Catedral. Així mateix, durant aquest temps hi ha exercit el càrrec de Secretari Capitular i en els darrers anys n'ha estat Administrador Capitular. També, dins de les seves responsabilitats a la nostra seu, és consiliari de la Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters, que té la seva seu a la Catedral. Combina el seu ministeri com a canonge amb el càrrec de rector de la parròquia de Santa Agnès i arxiprest de Sant Gervasi.

400 anys del retaule de la Mare de Déu del Roser

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Catalonia Sacra) El retaule de la Mare de Déu del Roser de l’església de Sant Vicenç de Sarrià és l’«Obra Mestra» de la programació de Catalonia Sacra. Aquest dissabte, 29 d'abril a les 5 de la tarda, es farà una conferència on Gisela Bósom, conservadora d'art i una de les responsables de la restauració, parlarà sobre aquest retaule barroc on recentment s'hi han fet actuacions de restauració.

El retaule de la Mare de Déu del Roser és una de les obres més importants d'Agustí Pujol, artista innovador dels inicis del barroc català i iniciador d'un estil escultòric que creà escola. Pujol realitzà el projecte de Sarrià l'any 1617, en col·laboració amb el fuster Sebastià Carbonell i el pintor Joan Basi. El retaule compleix doncs 400 anys, i segueix essent considerat una de les millors obres en talla de relleu d'aquesta primera meitat del segle XVII. La parròquia, que inicia cada any la seva Festa Major amb una ofrena floral a la Mare de Déu del Roser, ha fet restaurar en­guany aquest magnífic retaule.

Gisela Bósom i Núria Piqué han estat les dues conservadores d'art que han treballat en la restauració d'aquesta obra. Les actuacions de restauració s'han iniciat gràcies a una campanya de micromecenatge. Piqué i Bósom creuen que el retaule de Pujol, fet expressament per al barri de Sarrià, és d'un gran valor artístic per si mateix i pel lloc on es troba: just davant d'un altre retaule barroc d'Andreu Sala. Això permet que a l'església de Sarrià s'hi pugui veure tota l'evolució del barroc català amb els dos millors escultors del moment.

“Cal obeir Déu abans que als homes".  Aquesta és la resposta de Pere que està junt amb els apòstols davant del Sanedrí després de ser alliberats de la presó per un àngel. Estava prohibit ensenyar en el nom de Jesús, això li havia recordat  el gran sacerdot, però  han omplert  Jerusalem amb el seu ensenyament. L'homilia de Francesc parteix d'aquest episodi que es narra en la primera lectura dels Fets dels Apòstols.

Festa a Montserrat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha presidit la celebració central de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat amb l’abat Josep Maria Soler.

La Divina Litúrgia bizantina, a Montserrat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) Dissabte, 29 d’abril, a les 10.30h, se celebrarà a la Basílica de Santa Maria la Divina Litúrgia bizantina, que presidirà per primera vegada a Montserrat des del seu nomenament per part del papa Francesc com a Exarca Apostòlic, per als catòlics de tradició bizantina a Grècia i Bisbe titular de Carcàbia, el P. Manuel Nin, monjo de Montserrat. Mons. Nin, que actualment té la seva residència a Atenes (Grècia), va ser nomenat exarca el 2 de febrer de 2016 i va rebre l’ordenació episcopal el 15 d’abril de 2016 a la Basílica de Sant Pau Extramurs de Roma.

La Divina Litúrgia bizantina -una celebració dels Sants Misteris que la tradició bizantina atribueix a Sant Joan Crisòstom, Pare de l’Església, arquebisbe de Constantinople mort l’any 407- serà aquest dia la missa conventual del Santuari i Monestir de Montserrat, que habitualment és en ritu romà i que dissabte es farà segons la tradició bizantina grega, i comptarà amb l’assistència del Abat Josep M. Soler i de la comunitat monàstica de Montserrat. També hi prendran part un grup de seminaristes del Col·legi Grec de Roma, del qual Manuel Nin en va ser el Rector durant gairebé 17 anys, i que composaran el cor de cantors. Els altres ministeris litúrgics els exerciran diversos monjos de Montserrat i alguns preveres i diaques vinguts d’Itàlia i de Grècia. Aquesta celebració es farà en grec, català i italià. 

Residents dels Serveis Socials Sant Joan de Déu Barcelona s’uneixen a la batucada de l’escola Sant Felip Neri

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Sant Joan de Déu) Els alumnes d’ESO de l’escola Sant Felip Neri, que cada divendres assagen una batucada, compten amb la col·laboració d’un grup d’usuaris de Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona cada quinze dies.  

Aquesta iniciativa forma part del programa Escola amiga de Sant Joan de Déu. Després de fer la xerrada de sensibilització als alumnes de 4t d’ESO sobre l’àmbit de sense llar, s’ha posat en marxa aquest projecte d’Aprenentatge servei on, cada quinze dies, algunes de les persones ateses perSant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona participen junt a l’alumnat de l’escola en una batucada. La finalitat d’aquest projecte és apropar els dos col·lectius i fer que els residents i els joves comparteixin una estona de ritme i música, amb l’objectiu de trencar amb els estereotips que a vegades es creen al voltant de grups socials desfavorits. 

Escola amiga és un programa que ofereix als joves la possibilitat de conèixer històries de primera mà de col·lectius en risc d’exclusió social. El programa té dues fases complementàries: xerrades de sensibilització a escoles i instituts per acostar la realitat de les persones vulnerables als joves i la realització de programes d’Aprenentatge servei on els joves participen activament en projectes socials del seu entorn.

El arzobispo Pujol pide encontrar "la afirmación nacional" sin "confrontación"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) "Il·lumineu la catalana terra". El arzobispo de Tarragona, Jaume Pujol, ha presidido la misa en la Abadía de Montserrat el día de patrona de Cataluña. Y ha utilizado este verso del Virolai para pedir a la Virgen Montserrat "que ilumine la catalana tierra en estos momentos de su historia para que encuentre el camino de la afirmación nacional".

Según Pujol la afirmación nacional se debe conseguir "dejando a un lado cualquier confrontación entre los ciudadanos que viven en la misma tierra". En su homilía el presidente de la conferencia de obispos catalanes ha recordado que el obispo Torras i Bages ya pedía en su Visita Espiritual "una paz cristiana y perpetua a los pueblos de Cataluña". El passado domingo, el día Sant Jordi, el arzobispo de Barcelona, Joan Josep Omella, también habló contra "la división y la confrontación".

El cristianismo no es obsoleto

En la homilía de la Festividad de la Virgen de Montserrat, el arzobispo de Tarrragona ha defendido que "no podemos permitir de ninguna manera que el cristianismo sea rechazado como obsoleto" porque "el cristianismo forma parte de la identidad del nuestro pueblo". Al mismo tiempo, ha remarcado que "el cristianismo no se propaga por imposición ideológica, y menos por imposición violenta; se propaga por atracción y fascinación ".

Jaume Pujol ha defendido que "los cristianos tenemos un lugar en esta sociedad" porque "el cristianismo es humanizador". Aunque hay que reconocer "sombras", explicó que hay que defender "con voz fuerte" las aportaciones de la Iglesia "a la cultura, a la identidad, al arte" y "la enseñanza y a la promoción de los hermanos más necesidades". Para Pujol, "no hay que avergonzarse de ello de ninguna manera" porque "sería una pérdida muy grande para esta Cataluña que queremos tanto, perder sus raíces cristianas que la han configurado como pueblo".

"Todos los que aman a Jesús tienen lugar en la Iglesia"

En la homilía de la Festividad de la Virgen, Jaume Pujol también ha dicho que "debemos que escucharnos unos a otros y todos debemos escuchar la Palabra de Dios para encontrar el camino en el que la Iglesia debe renovar". Por ello, ha recalcado que "las crisis en la sociedad y también en la Iglesia tienen que resolverse por el camino del diálogo desde la conciencia que la verdad es poliédrica y que de ningún modo podemos descalificar a los otros".

Pujol ha insistido en que "todos los que aman a Jesús tienen su  lugar en la Iglesia". Y para ello es necesario "que nuestra manera de hablar no sea hablar por hablar sino que brote de una voluntad de escuchar al otro".

70 años de la Vigilia de Santa María

El arzobispo de Tarragona ha presidido la celebración central de la festividad de la Virgen junto al abad Josep Maria Soler. Es habitual que esta celebración la presida algunos de los obispos catalanes. También este miércoles por la noche el obispo de Sant Feliu, Agustí Cortés, presidió la vigilia de oración previa al día la Virgen. La lluvia no impidió que como cada año se llenara la basílica.

En la oración de la noche del miércoles, el abad Josep Maria Soler recordó que se cumplían los 450 de la basílica actual y los 70 años de la restauración de la Vigilia de Santa María. En 1947 se recuperó la vigilia de oración con motivo de la inauguración del nuevo trono que acoge la imagen de la Moreneta. Soler ha remarcado que aquella celebración multitudinaria "tanto a la vigilia como la celebración del día, fueron el inicio de un proceso de reconciliación social entre personas que habían luchado en ambos bandos de la Guerra Civil". Y remarcó que "también fue la primera vez, después de aquella contienda. que se utilizó la lengua catalana en público ".

L’arquebisbe Pujol demana trobar “l’afirmació nacional” sense “confrontació”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Il·lumineu la catalana terra. L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha presidit la missa a l’Abadia de Montserrat el dia de patrona de Catalunya. I ha utilitzat aquest vers del Virolai per demanar a la Mare de Déu Montserrat “que il·lumini la catalana terra en aquests moments de la seva història perquè trobi el camí de l’afirmació nacional”.

Segons Pujol l'afirmació nacional s’ha d’aconseguir “deixant de banda qualsevol confrontació entre els ciutadans que viuen a la mateixa terra”. En la seva homilia el president de la conferència de bisbes catalans ha recordat que el bisbe Torras i Bages ja demanava en la seva Visita Espiritual “una pau cristiana i perpètua als pobles de Catalunya”. Aquest diumenge, el dia Sant Jordi, l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, també va parlar contra "la divisió i la confrontació".

El cristianisme no és obsolet

En l’homilia de la Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, l’arquebisbe de Tarragona ha defensat que “no podem permetre de cap manera que el cristianisme sigui rebutjat com a obsolet” perquè “el cristianisme forma part de la identitat del nostre poble”. Al mateix temps, ha remarcat que “el cristianisme no es propaga per imposició ideològica, i menys per imposició violenta; es propaga per atracció i fascinació”.

Jaume Pujol ha defensat que “els cristians tenim un lloc en aquesta societat” perquè “el cristianisme és humanitzador”. Tot i que cal reconèixer “ombres”, ha explicat que cal defensar “amb veu forta” les aportacions de l’Església “a la cultura, a la identitat, a l’art” i a “l’ensenyament i a la promoció dels germans més necessitats”. Per Pujol, “no ens hem d’avergonyir d’això de cap manera” perquè “seria una pèrdua molt gran per a aquesta Catalunya que estimem tant, perdre les seves arrels cristianes que l’han configurat com a poble”.

"Tots els qui estimen Jesús tenen lloc en l’Església”

En l’homilia de la Festivitat de la Mare de Déu, Jaume Pujol també ha dit que “ens hem d’escoltar els uns als altres i tots hem d’escoltar la Paraula de Déu per a trobar el camí per on l’Església s’ha de renovar”. Per això, ha recalcat que “les crisis en la societat i també en l’Església s’han de resoldre pel camí del diàleg des de la consciència que la veritat és polièdrica i que de cap manera no podem desqualificar els altres”.

Pujol ha insistit que “tots els qui estimen Jesús tenen lloc en l’Església”. I per això cal “que el nostre parlar no sigui un parlar per parlar sinó que brolli d’una voluntat d’escoltar l’altre”.

70 anys de la Vetlla de Santa Maria

L’arquebisbe de Tarragona ha presidit la celebració central de la festivitat de la Mare de Déu al costat de l’abat Josep Maria Soler. És habitual que aquesta celebració la presideixi alguns dels bisbes catalans. També aquest dimecres a la nit el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, va presidir la vetlla de pregària prèvia al dia la Mare de Déu. La pluja no va impedir que com cada any s’omplís la basílica.

En la pregària de dimecres al vespre, l’abat Josep Maria Soler va recordar que es complien els 450 de la basílica actual i els 70 anys de la restauració de la Vetlla de Santa Maria. El 1947 es va recuperar la vetlla de pregària amb motiu de la inauguració del nou tron que acull la imatge de la Moreneta. Soler ha remarcat que aquella celebració multitudinària “tant a la vetlla com a la celebració del dia, varen ser l’inici d’un procés de reconciliació social entre persones que havien lluitat en els dos bàndols de la guerra civil”. I ha remarcat que “també va ser la primera vegada, després d’aquella contesa, es va utilitzar la llengua catalana en públic”.

"Qualsevol que surt de la presó hauria de tenir un mentor"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Glòria Barrete –CR) Unes set mil persones es troben recloses en primer i segon grau a les presons catalanes. Unes presons que tenen com a missió la reinserció de les persones privades de llibertat, però es fa tot el possible perquè aquesta missió s'assoleixi? Una sessió pública de treball organitzada conjuntament per Justícia i Pau i el grup de juristes Roda Ventura ha posat sobre la taula aquest dimecres al vespre aquesta qüestió.

"Jo no entendria el meu pas pels serveis penitenciaris si no fos apostant per la visió d'acompanyar els processos de reinserció de les persones", ha afirmat Amand Calderó, director de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya des del gener de 2016. Calderó, que va iniciar-se en el món de les presons als anys vuitanta a través del voluntariat de Justícia i Pau, ha remarcat que "creiem que a través de l'execució penal es pot construir una societat més segura, més justa i integradora".

Potenciar el Règim Obert

L'any 1984 Catalunya assolia les competències en matèria de serveis penitenciaris comptant des d'aleshores amb un model "que aposta per la reinserció". Calderó ha expressat que "les persones són el centre d'actuació de la nostra feina" i s'aspira a que els centres penitenciaris siguin organitzacions que ofereixin sistemes d'aprenentatge positius, "el que hi ha a les presons és molt dèficit de conducta i de formació".

Però més enllà del sistema intern de la presó, què cal fer per apostar per la reinserció? "La seguretat no es genera amb reixes ni amb mitjans electrònics, que també", ha afirmat Calderó, "sinó dinamitzant i normalitzant sobretot la vida dels centres, oferint activitats, programes de tractament i treball productiu". Alhora el director dels Serveis Penitenciaris aposta pel Règim Obert com a mesura d'èxit. "Hem d'arriscar més i aconseguir que els presos arribin al tercer grau per poder treballar els seus dèficits en el Medi Obert". Les estadístiques posen sobre la taula que set de cada deu persones que surten en segon grau no reincideixen, que vuit de cada deu no recauen si surten en tercer grau, i que s'eleva a nou de cada deu si és en llibertat condicional.

Ara bé, el Medi Obert no és la panacea. Calderó té clar que la paraula clau en una reinserció exitosa és l'acompanyament. "Qualsevol persona que surt de permís o en llibertat hauria de tenir un mentor, un tutor, algú que l'acompanyi en el seu procés de reinserció, una mà que treballi el pont entre la presó i la comunitat".

La rutina de la presó, dificultat per a la reinserció

Teoria que també comparteix la teresiana Victòria Molins. Després del centenar d'acompanyaments que la Viqui ha realitzat sobretot a presos de Quatre Camins es veu capacitada per afirmar que les persones que tenen més facilitat per reinsertar-se són aquelles que o bé tenen suport de la família o bé tenen la sort de trobar una bona parella i una bona feina.

La Viqui sempre escull acompanyar aquells presos difícils, aquells que estan més sols o tenen més dificultats. "Sé que les presons haurien de ser un lloc de reinserció, i ho són sobretot per aquells que viuen al carrer i en un món de delinqüència en què la presó és la única solució que tenen".

Molins explica que els programes de tractament de vegades van bé a alguns però a d'altres no. "En si mateix un centre penitenciari és difícil que sigui un centre de reinserció, pel que diuen els que hi han estat i estan actualment allà, dins hi ha també un món de delinqüència i de mentides entre ells".

El primer entrebanc fort, segons Molins, ve quan els presos no tenen família i es troben amb el primer permís que tenen, "no hi ha llocs suficients per anar a viure els permisos, tot el dia és llarg, amb pocs diners, amb una mà davant i una darrere". També ho és quan surten definitivament i no tenen família, "s'ha de fer acompanyament quan surten".

Les presons, un món apart

Sovint, però, els Serveis Socials i les institucions que poden oferir ajuda desconeixen si algú està a la presó o n'ha sortit. Ho coneix bé Pilar Massana, treballadora social a l'Hospitalet de Llobregat. "Hi ha una incomunicació gran entre el sistema penitenciari i la xarxa de serveis socials d'atenció primària, hi ha encara molt treball a fer, ha relatat.

Massana ha reconegut que les presons "segueixen sent un món apart per a la societat", i ha demanat més coneixença per part de la ciutadania i més obertura per part dels centres penitenciaris. "L'administració té una responsabilitat amb els ciutadans que viuen a la presó, cal arribar a acords amb els ajuntaments locals per intentar que hi hagi un coixí posterior d'acollida".

Una altra de les dificultats de la reinserció dels presos radica en el mateix centre penitenciari. En Marc Viu, advocat en exercici i penalista té experiència en el món penitenciari. Viu ha remarcat la necessitat de canviar la forma d'entendre el tractament penitenciari. El tractament és un dret de l'intern que l'administració ha d'afavorir, "però en cap cas l'hauria d'imposar", i el fet que la persona presa el rebutgi no hauria de tenir conseqüències negatives en la reducció de la condemna. "La realitat actual és diferent i avui dia si no es fa el tractament es deneguen els permisos penitenciaris, convertint-se el permís en moneda de canvi i no en opció vàlida de reinserció".

El tancament de la presó Model

Viu alhora ha demanat potenciar mesures penals alternatives i ha denunciat que el tancament de la presó Model "ha trencat l'itinerari de moltes persones". En la seva intervenció Viu ha apostat per construir més centres penitenciaris petits i especialitzats enfront dels macrocentres actuals.

En aquest sentit, el director dels serveis penitenciaris de la Generalitat, Amand Calderó, ha afirmat que el tancament de la Model respon a més pros que contres ja que és un equipament "obsolet, sense condicions dignes, amb risc de seguretat i sense espais idonis". Calderó ha explicat que els presos guanyaran "en qualitat de vida i que cal millorar el tema de les visites de les famílies i els advocats".

El papa Francesc parla de fraternitat en una TED Talk

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 
(CR) Les TED (Technology, Entertainment and Design) Talk són un espai d'altaveu per a explicar projectes d'avantguarda de tot tipus, generalment de caràcter tecnològic i creatiu però també sobre pensament i idees. En un dels esdeveniments de l'organització a Vancouver aquest 26 d'abril, que tenia per eix l'eslògan 'The Future You', ha fet una intervenció una persona inesperada: El papa de Roma.

El Papa Francesc ha aparegut a la pantalla gran de l'escenari per parlar sobre fraternitat. El pontífex anima a defugir l'aïllament individual i a sortir buscar la felicitat en l'altre. Fent referència als refugiats, el papa ha convidat a acceptar als diferents, sobretot aquells que vénen d'una situació difícil. També reclama que, paral·lelament al creixement científic i tecnològic hi hagi una disminució de les desigualtats socials. Francesc ha remarcat la importància de l'esperança dins de cada un per fer un món millor l'endemà i proclamar "la revolució de la tendresa".