Sant Joan Baptista de Vinaixa i Santa Maria de l'Alba de Tàrrega declarades béns culturals d'interès

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Generalitat de Catalunya) El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional les esglésies de Sant Joan Baptista de Vinaixa (Garrigues) i de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (Urgell). L’església de Sant Joan Baptista és un exemple singular de l’arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic. La singularitat de l’església de Santa Maria de l’Alba és notable, ja que permet veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta.

Església de Sant Joan Baptista

L’església de Sant Joan Baptista, a Vinaixa (Garrigues) s'ha acordat declarar-la bé cultural d'interès nacional en la categoria de Monument Històric, i delimitar-ne l’entorn de protecció. L’església es pot considerar un exemple singular de l’arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic.

Es té constància documental de la seva existència des del 1154, ja que apareix esmentada en una butlla papal adreçada a l’arquebisbat de Tarragona. De fet, es tracta de l’església medieval més ben documentada d’aquest arquebisbat perquè se’n conserven bona part dels contractes d’obra, dels quals es desprèn que l’actual església va ser iniciada el 1301 i finalitzada el 1316. També es coneix que el projecte era de R. de Labossa i que va ser construïda pel mestre d’obres R. Piquer.

Bona part de les obres d’art de l’església van ser destruïdes durant la Guerra Civil, però a la sagristia encara es conserven algunes restes de pintures romàniques. Al Museu Diocesà de Tarragona i al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, fragmentàriament, parts dels retaules realitzats per Guillem Seguer, Ramon de Mur i Bernat Martorell.

Església de Santa Maria de l’Alba

Finalment, el Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de Monument Històric, l’església de Santa Maria de l’Alba, a Tàrrega (Urgell), i  delimitar-ne l’entorn de protecció.

L'església de Santa Maria de l’Alba és d’una sola nau amb capelles laterals comunicades entre si segons la tipologia jesuïta derivada de Gesú de Vignola, a Roma. La singularitat de l’església és notable en el context del patrimoni arquitectònic català, ja que permet conèixer i veure el procés de disseny i d’edificació d’una església barroca construïda de nova planta, alhora que permet la confluència decorativa amb les arts pictòriques del segle XX i XXI.

El primitiu temple medieval va ser construït al segle XII. Entre els segles XIII i XIV es va construir l’església gòtica que va persistir fins a l’any 1672, quan el campanar va caure sobre la nau central i les capelles. El mateix any 1672 es va encomanar al tracista fra Josep de la Concepció el projecte i la construcció d’una nova església, que va ser projectada en estil barroc. El 1696 es va inaugurar el nou temple, que es va acabar el 1742. El campanar es va enllestir el 1760 i, posteriorment, es van construir les capelles dels Dolors, de les Santes Espines i del Roser. Entre 1936 i 1939, l’església va patir diversos bombardejos, amb la consegüent destrucció dels béns mobles. A partir de 1940 es van construir i reparar el cimbori del creuer i totes les voltes enderrocades i malmeses.

A l’església inicial se li van afegir la capella dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), actualment anomenada capella de la Mare de Déu de Montserrat, que van ser també projectades per fra Josep de la Concepció.

La façana principal, que segueix la composició originària de tres cossos, es va acabar al segle XX. L’any 1968, la portalada atribuïda a Pere Costa que havia de donar accés a un gran cor interior va ser traslladada a l’exterior. 

Els Maristes al món, "presents a les perifèries geogràfiques i existencials"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR/França) El bicentenari marista, que l'Institut celebra enguany, porta per lema 'un nou començament'. Fa uns dies el papa Francesc rebia el Superior General dels Maristes, el català Emili Turú, i adreçava una carta a l'Institut en què remarcava que el lema "sintetitza tot un programa de renovació que suposa mirar amb agraïment el passat, discernir el present i obrir-se amb esperança al futur".

I quin és aquest futur? Cap a on va l'Institut Marista? El passat mes de gener s'iniciava la celebració del bicentenari a diferents parts del món. Catalunya Religió es va fer present a França, lloc fundacional de la congregació. Aprofitant l'efemèride vam parlar amb el Vicari General de l'Institut Marista, l'escocès Joseph Mc Kee. Mc Kee va fer el postulantat i el noviciat al monestir de les Avellanes i ha treballat durant dècades al continent africà.

Mc Kee reconeix que durant dècades les vocacions religioses provenien del continent europeu. A l'actualitat l'Institut Marista compta amb noves terres vocacionals com Amèrica o Àsia, representant quasi el 80% del noviciat actual de la congregació. Però tot i que la fisonomia vocacional hagi variat el que no varia és la missió. El Vicari General té clar que vivim en un món globalitzat i que les perifèries de les quals parla el papa Francesc tant poden ser geogràfiques com existencials.

#millor2: les dues caselles de l'assignació tributària multipliquen la solidaritat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas Diocesana de Barcelona) Amb motiu de la Campanya anual de la Renda, Càritas Diocesana de Barcelona anima als contribuents de la diòcesi de Barcelona a marcar la "X" en les dues caselles solidàries de l'Assignació Tributària: la destinada a l'Església catòlica i la de Finalitats Socials. Per sensibilitzar a la ciutadania sobre la possibilitat de multiplicar el seu compromís a la Declaració de la Renda, s'han editat diferents materials sota el lema «Algunes persones no donen res. Altres només la meitat. MILLOR 2».

Marcant les dues “X”, els ciutadans poden col·laborar sense cap cost afegit, aportant un 0,7% de la seva base imposable a sostenir l'acció de l'Església i amb un altre 0,7% a recolzar l’acció social que desenvolupa Càritas Diocesana de Barcelona i altres entitats del Tercer Sector. Encara hi ha contribuents que desconeixen la possibilitat de marcar conjuntament les dues caselles solidàries a la Declaració de la Renda i ajudar el doble (0,7% + 0,7% = 1,4%) a les persones en una situació social més vulnerable. Per aquest motiu, aquesta opció no afecta la quota final de la declaració, no suposa pagar més i tampoc redueix l'import a retornar, sigui quin sigui el resultat de la declaració. En l'exercici de l'any passat, dels gairebé 19,5 milions de declarants a tot Espanya, 4.088.107 van marcar conjuntament les dues caselles, el que va suposar un augment del 10% amb relació a l'exercici anterior. 

(Fra Joep Manuel Vallejo) “Eren ja les vigílies de la festa de Pasqua”, diu l’evangeli de Joan al capítol 13. Però “sis dies abans de la Pasqua”, a Betània, a casa de Marta, Maria i Llàtzer, li oferiren el sopar. I allà, Maria prengué una lliura de perfum preuadíssim de nard autèntic que valia tres-centes monedes de plata, caríssim. I el vessà sobre els peus de Jesús, els ungí i els eixugava amb els cabells. I la casa s’omplí de l’olor d’aquell perfum.

Són molts els esdeveniments d’arreu i, especialment, a Catalunya que expliciten una primavera educativa, és a dir, un temps de singular vitalitat, renovació i transformació. En efecte, escoles, universitats, xarxes, moviments, congressos, simposis, etc. configuren un fenomen ple d’esperança. A diferència de la primavera climatològica que s’esdevé com un veritable do, la primavera educativa és fruit d’un immens esforç i compromís per tal de donar respostes educatives en coherència a les necessitats i exigències del segle XXI.

Marededeu! La nova normativa i el lèxic religiós

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) El més-enllà, laical, teresiana, xaria, kirieleison o marededeu són alguns dels termes de l'àmbit de les religions que han patit canvis en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2). Des del mes d'abril, la versió en línia del que es considera “el text canònic, normatiu i de referència” del català ja es pot consultar actualitzada. Incorpora la nova normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans, així com quaranta-sis entrades noves i més de dues-centes modificacions.

Des de Catalunya Religió ens hem fixat en el lèxic religiós. Algunes paraules s'escriuen diferent, d'altres inclouen accepcions noves o matisades. Vet aquí la nostra tria:

– Déu, déus, adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, déu-vos-guard, déu-n'hi-do, deïtat, deïficar, deïforme

Déu, en tant que 'divinitat', és una dels quinze monosíl·labs que conserven l'accent diacrític. I també el manté en plural, 'déus'. En canvi, l'accent diacrític cau en els compostos i derivats d'aquests mots, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, semideu. Però sí que es fa servir en mots amb guionet, com el substantiu déu-vos-guard. Els compostos en què l'element de l'esquerra duu accent gràfic s'escriuen amb guionet. Per exemple: el més-enllà, déu-n'hi-do (i déu-n'hi-doret). Abans escrivíem 'Déu n'hi do', sense guions i amb majúscula.

Els cultismes derivats acabats amb els sufixos -isme, -itat, -itzar, etc. porten dièresi encara que en el mot primitiu hi hagi diftong. Però també la mantenen de-ï-tat, de-ï-fi-car i de-ï-for-me.

– Corredemptor, correligionari

Tant els que es redimeixen plegats com els comparteixen professió religiosa, dupliquen la erra. Els mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r, passen a escriure's amb doble erra.

– Agnusdei

La invocació de la missa que es diu entre el parenostre i la comunió, en la versió llatina, l'hem d'escriure sense guió. Passa de ser 'agnus-dei' a 'agnusdei', d'acord amb la nova normativa sobre l'ús del guionet en mots compostos i prefixats.

– Laical

Els derivats cultes acabats en -al perden la dièresi. Així, ja no escriurem 'laïcal' sinó 'laical'. Però el conjunt de fidels laics seguirà sent el 'laïcat' amb dièresi; i seguirem escrivint sense accent laic, laica, laics i laiques.

– Agakan, ídix, kan, kirieleison, zigurat

Han patit canvis ortogràfics diversos algunes expressions llatines i manlleus d'altres llengues. Per exemple, el cap espiritual del xiisme ismaïlita ja no és l'aga khan' sinó l'agakan'; la llengua germànica parlada per diverses comunitats jueves d’arreu del món ja no és el 'jiddisch' sinó l'ídix'; el títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per altres autoritats islàmiques ja no és 'khan' sinó 'kan'; el conjunt de cants dels enterraments i dels oficis de difunts passa de ser el 'kyrieleison' al 'kirieleison' i el temple en forma de torre escalonada i piramidal, erigit pels sumeris i els seus successors en honor als déus, ja no és el 'ziggurat' sinó el 'zigurat'.

 

NOVES ACCEPCIONS I D'ALTRES MATISOS SEMÀNTICS

– Contemplar

Des de l'abril, el diccionari inclou una tercera accepció al verb transitiu 'contemplar', relativa a la pregària: “Meditar (sobre una qüestió religiosa o intel·lectual). La vida d’ermità li permetia contemplar Déu”.

– Imam

S'ha matisat la segona accepció del terme: “Líder espiritual, i a vegades polític, d’algunes comunitats musulmanes” afegint “especialment dels xiïtes”.

– Teresià -ana

Aquest adjectiu inclou una nova accepció, en femení. La de “religiosa d’un orde teresià”.

– Traspàs, traspassar

Aquí trobem un cas curiós de pèrdua de transcendència. Tant en el substantiu com en el verb, s'ha modificat el significat d'aquest terme. Així, el 'traspàs' considerat com el “pas d’aquesta vida a l’altra”, ara és simplement una “defunció”. En el cas del verb, 'traspassar' ja no es considera “morir, passar d’aquesta vida a l’altra” sinó simplement “morir”.

– Ulema

Aquesta entrada substitueix l'antic “doctor” per “expert en la llei islàmica i en qüestions jurídiques i teològiques”.

– Xaria

Aquí hi trobem també un matís i una omissió en el nou redactat, que passa de definir la xaria com a “llei islàmica fonamentada en l’Alcorà i complementada amb altres normes jurídiques que regula les activitats públiques i privades de tot fidel musulmà” per fer-ho com a “llei islàmica fonamentada en l’Alcorà i el hadit, i complementada amb altres normes jurídiques, que regula les activitats públiques i privades”. 

La Sagrada Família celebra Sant Jordi amb visites gratuïtes

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) La Basílica de la Sagrada Família proposa diverses activitats obertes al públic i gratuïtes per celebrar Sant Jordi. A més de la visita nocturna al temple que ja s'havia fet en anys anterior, s'incorpora una jornada de portes obertes a la Casa Museu Gaudí, gestionada per la mateixa fundació. Les dues activitats es fan aquest diumenge 23 d'abril coincidint amb la festivitat del patró de Catalunya.

La primera sessió de portes obertes a la Casa Museu Gaudí es farà a la tarda. Ubicada al Park Güell, la casa va ser residencia d’Antoni Gaudí del 1906 fins al 1925. Les entrades són gratuïtes i s’han d’obtenir a través del Facebook de la Sagrada Família a partir del dimecres 19 d’abril.

També aquest any es farà una visita nocturna a la Basílica el dia 23. Les entrades també se sortejaran entre les demandes que es facin a través de del Facebook de la Basílica.

Pasqua jove i familiar

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

Trobades de joves i  de famílies. Una forma de celebrar la Pasqua que es manté viva i que deixa aquestes imatges.  

Art per viure la Resurrecció

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Eloi Aran. CR) El que proposem per aquests dies del tridu pasqual és poder atansar-nos als misteris que celebra el cristianisme acompanyats per diverses obres d'art localitzades a Catalunya, tot intentant arribar a "admirar la seva santedat", tal com proposava sant Bernat. Per aquesta finalitat es presenten tres obres per cada dia, de diferents èpoques i localitzacions, que ens ajuden a tornar a fer present alguna de les escenes de la setmana santa. Cadascuna d'aquestes obres es descriu molt breument, la intenció principal no és la fruïció artística, per tal de donar peu a uns punts de meditació personal. 

Podeu consultar tambe la llista d'obres del Dijous Sant i Divendres Sant

La resurrecció

Descripció: "Resurrectio" és una obra del pintor mural Josep Minguell a l'església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega, realitzada durant el 2004-2005. El conjunt pictòric de l'església ha estat nomenat també "la capella sixtina catalana". Segons el web de l'autor: "El mur vertical tracta el tema de la Resurrecció, construint l’escena a partir de la força simbòlica dels elements que la formen i representant el moment de la descoberta del sepulcre buit. La llum del sepulcre buit transcendeix cap a un paisatge de primavera, moment del renaixement de la natura. La gran llosa del sepulcre tombada a terra i el sudari són senyals de la Resurrecció. Els guàrdies de l’entrada del sepulcre, com a espectadors desconcertats, són figures que han estat constantment representats en la tradició pictòrica . Al peu del mur, una olivera fa al·lusió a l’hort de Getsemaní. El mur es complementa en la seva part superior amb una volta on s’interpreten dos figures bíbliques associades a la mort i la resurrecció: Jonàs i el monstre marí , els cavalls de foc d’Elíes." (més info)

Meditació: La resurrecció del crucificat no és un tema de més a més en el cristianisme, més aviat és "el tema". Sense ella, la Bona Nova de Jesús podria ser un missatge o una ideologia entre d'altres. La resurrecció ens porta la Paraula definitiva, escatològica, de Déu a la humanitat. El Déu de la Vida es manifesta i triomfa més enllà de la limitació i la comunicació de la mort humanes. El joc de llums i ombres del mural ens poden ajudar a situar-nos en l'escena que, tot i ser històrica, remet a un fet meta-històric, més enllà de les nostres expectatives, és a dir, ens obre al sentit profund de l'esperança.

Jesús ressuscitat s'apareix a Maria

Descripció: Es tracta d'un fragment del retaule del Sant Esperit, situat a la Seu de Manresa. És una obra del pintor Pere Serra, vers el 1394. A la Bíblia no apareix la Mare de Déu com la primera en veure el ressuscitat, però a partir d'un text de Sant Ambròs de Milà s'incorpora a la tradició de l'església medieval. (més info)

Meditació: Davant d'aquest retaule pregà sant Ignasi de Loiola, per això apareix una meditació específica de l'aparició del Ressuscitat a Maria a la quarta setmana dels Exercicis Espirituals (EE.EE. 219). Unim-nos a tots els que al llarg de la història han pregat amb aquesta escena i demanem, amb ells, sentir la mateixa joia i alegria que deuria tenir Maria per la bona nova pasqual. Ens pot ajudar escoltar la cançó del grup ARASS "Sóc amb tu".

Els deixebles de Emaús

Descripció: Obra del "pintor de la teologia de l'alliberament", Máximo Cerezo Barredo, que trobem al temple parroquial de sant Antoni Maria Claret, al barri de Balàfia de Lleida. Fa tres metres d'ample per tres d'alçada i presideix el presbiteri. La seva relació amb el bisbe Pere Casaldàliga ha donat lloc a diverses obres murals a la Catedral de la Prelatura de São Félix do Araguaia. (més info)

Meditació: El retaule té forma de creu, incorporant la imatge al símbol cristià. A les parts laterals apareixen un home i una dona a banda i banda, reservant la part central al Crist, que parteix el pa. A sota, un calze de vi i un llibre obert, les Escriptures, amb la citació "El reconegueren al partir el pa". Aquesta obra ens porta a reconèixer el Ressuscitat en les escriptures, el sagrament eucarístic, la comunitat i la donació d'un mateix. Una invitació a passar de la dispersió i pessimisme individualista a la trobada i la joia de Pasqua. Per altra banda, la referència llatinoamericana i a la teologia de l'alliberament ens menen a dur la bona nova pasqual a tots els crucificats de la història.

La historia se repite. No somos tan originales como para no reeditar los errores del pasado y también la fuerza y todo aquello que nos lleva, a los humanos, a superarnos y a luchar para salir adelante.