Premi Blanquerna Educació reconeix el compromís de l'Escola Cristiana

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Glòria Barrete –CR) La primera vegada que el Premi Blanquerna Educació s'atorga a una institució i, concretament, a una institució amb la qual Blanquerna ha compartit i comparteix moltes coses, "des de les arrels, fins a la visió del fet educatiu". Ho recordaven aquest dimecres al vespre els responsables de la Facultat a l'inici de l'acte de lliurement del Premi Blanquerna Educació atorgat enguany a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. L'acte va estar presidit per l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella

Es premien quaranta anys d'història i trajectòria, marcats per un compromís intens i continuat "amb la formació d'infants i joves", destacava el degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport, Sergi Corbella. Una distinció que va néixer ara fa tres anys amb el propòsit de distingir una persones o institució per les aportacions al món de l'educació i l'escola. En el cas de la FECC, ha expressat la vicedegana de la Facultat, Anna de Montserrat, s'ha premiat la Fundació Escola Cristiana de Catalunya "per la seva contribució en la millora continuada de l'educació a Catalunya en els darrers quaranta anys".

Compromís i diàleg

Es reconeix així "el seu compromís i diàleg amb les escoles per assolir els reptes de l'educació a cada moment", i el servei realitzat a les escoles cristianes "vetllant en tot moment pel sentit d'una oferta educativa plural en el marc del sistema educatiu de Catalunya".

El març de 1974 un equip de cinc religiosos inicia un procés de reflexió en vista a la renovació dels col·legis. Procés que culmina el 1977 amb la signatura del cardenal arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany, del decret de constitució de l'Escola Cristiana i del Secretariat com a òrgan Executiu, i que l'any 2003 queda substituït per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Anna de Montserrat ha afirmat que la trajectòria de la FECC ha estat marcada sobretot "pel diàleg, amb l'administració, amb els sindicats, les patronals, les titularitats, les diferents associacions dels diferents actors de la comunitat educativa, o les famílies". Un diàleg necessari que ha ajudat a promoure una educació de qualitat "d'acord amb els valors cristians", i un diàleg "capaç de llegir les necessitats pedagògiques, pastorals, formatives de lideratge i organitzatives de cada moment".

40 anys en dues figures

El guardó l'han recollit dues de les figures destacades de l'Escola Cristiana en els darrers anys, el salesià Francesc Riu, qui va ser director general durant trenta anys, i el jesuïta Enric Puig, qui actualment ocupa aquesta responsabilitat.

Riu ha fet memòria dels inicis d'una institució que naixia en un context difícil i hostil. "Abans de l'Escola Cristiana existien les escoles cristianes, i tant, però en una època no gens fàcil van decidir-se unir-se per ser una cosa diferent a la d'aleshores", ha recordat. Era l'inici de la dècada dels 70, època en que van passar moltes coses transcendents. S'instaurava l'educació general bàsica que va propiciar l'inici de la unió de les escoles de Magisteri de l'Església, i el posterior naixement de Blanquerna.

Però què passava aleshores amb les escoles? Riu ha explicat que existien dos tipus d'escoles de l'església aleshores, "col·legis religiosos i escoles parroquials o diocesanes". Les escoles de religiosos estaven unides a tota Espanya sota la FERE, la Fundación de Escuelas Religiosas de Españas, que tenia una delegació a Catalunya. El delegat plegava, calia un relleu, i ningú s'oferia per substituir-lo. Es decideix crear una Comissió amb un membre dels jesuïtes, de Vedruna, de les Filles de la Caritat, de La Salle, i dels salesians. Era l'any 1974 i es començaven a reunir a Blanquerna. "La FECC va néixer i va ser engendrada en el si de Blanquerna, i ara és Blanquerna qui dona el premi a una criatura seva", ha exclamat sorprès Francesc Riu.

Un guardó valent

Calia que l'església tingués escoles d'església, però no es podien dir escoles catòliques perquè en aquell moment aquell terme tenia connotacions negatives, "serien escoles cristianes", es va decidir. Era un canvi de perspectiva, "no serien escoles de La Salle o de jesuïtes o de salesians, sinó escoles de la comunitat cristiana amb participació de laics i de famílies". Calia construir un futur diferent i per això es van organitzar unes Jornades per construir l'escola cristiana que volíem. Naixia així l'Escola Cristiana que avui dia coneixem. Un llarguíssim aplaudiment del públic ha posat el punt i final a l'explicació històrica de Riu, que ha donat pas al seu substitut a la Fundació, Enric Puig.

Puig ha iniciat el seu parlament agraint el premi com "una decisió valenta en un moment polític de silencis i menystenimenta cap a l'escola concertada". Puig ha tingut paraules d'agraïment al seu predecessor, però també a les entitats associatives com les AMPES cristianes, i també a totes les persones que han treballat o treballen, fent esment especial a Carles Armengol, qui va ser secretari general adjunt durant tretze anys.

Les escoles cristianes, ha afirmat Puig, "van néixer en un moment de molta empenta de la societat civil, oferint un servei reconegut". El jesuïta advoca per continuar treballant per la continuïtat d'allò "que fa anys que fem, cal persistència en la missió, en els valors, i en l'estil".

Puig també ha reconegut que a la FECC actualment se li presenten reptes actuals com la davallada demogràfica, la crisi econòmica, el procés d'innovació educativa, la secularització de la societat i el repte de ser presents i valorats socialment, però el Premi Blanquerna Educació els esperona. "Serem fidels a les raons que han avalat la concessió del guardó. No s'han de témer els canvis, els hem de promoure des d'un diàleg que faci créixer en coneixements, en saviesa i en humanitat. Convé continuar treballant amb esperança i des de l'esperança".

L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha clos l'acte de lliurament recordant als assistents que "la missió principal com a cristians és anunciar la paraula de Déu al món". Omella ha citat al papa Francesc per recordar als professors de les escoles cristianes "que no es desanimin davant els desafiaments educatius. Educar és una actitud, s'ha de sortir d'un mateix per acompanyar-los, estar al costat. Donin als joves esperança. Donin testimoni de la seva vida i d'allò que els comunica".

El 2105 el premi Blanquerna Educació va ser atorgat al pedagog Xavier Melgarejo i l'any passat a catedràtic Octavi Fullat.

Barcelona, una ciutat amb molts ancians que viuen sols

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Sant Egidi) Sant Egidi Barcelona ha presentat la iniciativa “MIRA EL TEU VEÍ:  El sol sí, sols no!”. Una iniciativa que parteix d’una constatació: la soledat és un virus que, sobretot en els estius més calorosos, fa que morin els ancians. A l’estiu es produeixen situacions d’emergència per la calor. Quan un és jove potser no és un problema, però quan es tenen vuitanta o noranta anys, aquest temps de calor es pot fer més feixuc. Cal fer prevenció.

Sant’Egidio llança aquesta iniciativa perquè, expliquen, calen moltes accions preventives en l’atenció als ancians i en l’ajut a casa. Montserrat Vilaseca, coordinadora del moviment “Visca els Ancians”, explica que “és per això que demanem a tothom, polítics i ciutadans, un canvi de mentalitat. Demanem a tots “Mira el teu veí. Vés a trobar-lo. El sol sí, sols no” i que entrin a formar part d’una xarxa d’atenció als ancians. Una xarxa que potser ens prendrà dos o tres minuts de temps al dia. N’hi ha prou en trucar al timbre del veí de casa o anar a visitar l’ancià que viu a la porta del costat per salvar una vida. Es poden anar a visitar els ancians de la residència, que potser està a prop d’on vivim, per ajudar a donar beure un got d’aigua o per veure si els ancians tenen altres necessitats”.

En la presentació s’ha donat a conèixer l’espot publicitari de sensibilització i el tríptic “El Sol sí, sols no” un conjunt d’indicacions de “bones pràctiques”: “14 consells per protegir-se de la calor”. Catorze petites grans idees que suggereixen als ancians un agradable, però serè, camí per tenir un bon estiu. El tríptic amb il·lustracions presenta mesures, algunes d’elles de sentit comú, però endreçades de forma clara i convincent, acompanyades d’una explicació. 

A la conferència s’han presentat també  les iniciatives que durant aquest temps proposa la Comunitat de Sant’Egidio en els barris de la ciutat i s’han donat a conèixer dades sobre la situació dels ancians a Barcelona.

Mª Àngels Belmonte, una anciana de setanta-tres anys, del Moviment “Visca els Ancinas” ha explicat: “no em sento sola, però sé què vol dir sentir-se sol. Ja fa un quant temps que visc l’amistat amb altres persones de la meva edat i sé com n’és de preciosa la companyia. Quan un es troba sol tot es fa més feixuc i quan fa calor les coses es compliquen. Visc en un bloc de pisos on hi viuen altres persones grans. Al pis de sobre hi ha una senyora que té noarnta dos anys i viu sola. La truco de tant en tant per saber com està i si necessita alguna cosa. Amb la veïna del meu davant hi mantinc una relació més estreta. L’acompanyo al metge perquè no li agrada anar sola. Quan saps que comptes per algú i tens algú a prop teu ets molt més feliç.  No ens agrada estar sols.”

Càritas Diocesana de Barcelona alerta de l’augment de la precarietat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Càritas) Amb motiu del dia de Corpus Christi, Càritas Diocesana de Barcelona (CDB) ha presentat la memòria del 2016 i ha fet un avançament dels primers cinc mesos del 2017. En presència de l’arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella, el director de CDB Salvador Busquets ha volgut destacar que malgrat l’escenari actual d’expansió econòmica, seguim endinsats en una profunda crisi social.

Busquets ha destacat que cada cop són més les persones que han de construir la seva vida sobre unes bases inestables: els treballadors que reben ingressos insuficients per cobrir les seves necessitats bàsiques, amb inseguretat, incertesa i falta de garantia en les condicions de treball, viuen en una situació precària que s’estén a tots els àmbits de la seva vida (salut, habitatge, educació...), com si entressin en un laberint del quan no poden sortir. "La porta d'entrada al mercat laboral és la precarietat - ha indicat Busquets - i l’augment d’aquesta precarietat afecta les persones més vulnerables”. Així mateix, el director de CDB ha remarcat que la càrrega de la crisi s’ha distribuït de manera poc equitativa, i els pobres l’han patit amb més intensitat.

Treballar ja no garanteix sortir de la pobresa

Mercè Darnell, adjunta a l’Acció Social de CDB, ha destacat que l’atenció de Càritas és més intensiva, i que les persones necessiten més ajudes en tots els àmbits de la seva vida. El 2016, CDB ha atès 22.435 persones (un 6% menys en relació a l’any passat), alhora que els serveis prestats han augmentat un 4,2%, i el Servei d’Ajudes Econòmiques (SAE) les ha incrementades en un 7% (aliments, lloguer, subministraments, transports, material escolar, etc.) amb relació al 2015.

Treballar ja no garanteix sortir de la pobresa. El 77% de les persones ateses en edat laboral es troba a l’atur, i un 16% treballa però amb ingressos insuficients. Nota de Premsa D’altra banda, el 45% de les persones ateses no compta amb una llar digna, i un 31% de les llars amb fills estan a càrrec d’una mare sola.

Des de CDB se segueix treballant per oferir fils d’esperança: 1.114 persones han trobat feina gràcies al programa de Formació i Inserció Sociolaboral, s’ha evitat que 3.355 persones es quedin al carrer per mitjà d’ajudes econòmiques, mediació, pisos compartits i unifamiliars i centres residencials, i s’han destinat 4,3 milions d’euros en ajudes a les necessitats bàsiques.

Les persones ateses tornen a augmentar un 6%

En relació a les dades del 2017, les persones ateses tornen a augmentar un 6%, xifra que demostra que la crisi social continua. Destaca l’arribada de persones que provenen de països en situació de conflicte i violència.

El director de CDB ha demanat a la Generalitat de Catalunya que segueixi treballant per implementar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) el setembre; una ampliació del parc d’habitatge de lloguer social públic; un treball decent que asseguri la supervivència, garanteixi els drets de ciutadania i sigui font de realització personal; i finalment la protecció a les persones migrades i refugiades impulsant polítiques internacionals i d’àmbit europeu que garanteixin el compliment dels seus drets.

Per cloure l’acte, l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha volgut agrair a Càritas Diocesana de Barcelona la tasca fonamental que realitza per transformar el conjunt de la comunitat cristiana en subjecte de la caritat. "Darrere d'aquestes dades hi ha persones amb noms i cognoms" ha indicat, i ha fet una crida per superar els interessos individuals, tot construint una societat més justa, fraterna i solidària.

Durant la roda de premsa s’ha presentat la campanya “Atrapats en la precarietat”, que estarà present a diferents mitjans de comunicació i la nova web. A més, diumenge 18 de juny tindrà lloc a totes les parròquies de la diòcesi la col·lecta a favor de Càritas.

Càritas de Solsona, Urgell i Lleida constaten la cronificació de la pobresa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas) Càritas Diocesanes de Solsona, Urgell i Lleida han detectat al darrer any una cronificació de la pobresa. Aquesta cronificació ha fet que les persones ateses per aquesta institució necessitin un seguiment més personal, més exhaustiu i amb més ajudes.

Les tres Càritas Diocesanes van atendre l'any passat 13.973 persones. Aquestes dades es van fer públiques el dimecres 14 de juny a la roda de premsa de presentació de les memòries de les tres Càrites Diocesanes que va ser presidida pel Bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls

Les dades ens fan veure que els usuaris que acudeixen a Càritas són persones que continuen tenint moltes dificultats per sortir del risc d'exclusió o vulnerabilitat. Les expectatives econòmiques que s'anuncien, encara no han arribat a les famílies que atén Càritas, ans al contrari s'estan agreujant i cronificant.

Durant l'any 2016 les tres Càritas Diocesanes han entregat 511.555 euros en ajudes econòmiques. Es tracta d'entregues directes a les famílies per cobrir les necessitats bàsiques (aliments, subministres de la llar, lloguers, medicaments). Des de les tres Càritas Diocesanes es detecten tres aspectes que dificulten la normalització de persones en situació de pobresa: la dificultat per accedir a l'habitatge, la cronificació de l'atur i el rebrot de les drogodepències.

En aquest sentit, les persones ateses en habitatges socials han augmentat, un 186%, per passar de 22 a 63 en l'últim any. A la vegada, s'han atès 1.670 usuaris, al programa de persones sense llar, el que representa un descens del 27% a causa de la menor presència de temporers.

Per altra banda, el programa amb més demanda és el d'integració laboral i social, que Càritas fa a través de les diferents empreses d'inserció laboral i fundacions, i que han registrat un augment del 10% respecte a l'any anterior amb 4.228 persones. Tanmateix, a les  empreses d'inserció hi treballen 43 persones, en el últim any s'han incorporat al mercat laboral 240 persones formades als centres i als serveis d'orientació i intermediació laboral.

Per la seva banda, el programa d'acollida ha atès 4.222 usuaris. En aquest sentit, les tres Càritas lleidatanes destaquen que la cronificació de la pobresa comporta més visites als centres d'atenció, aquests augments no es comptabilitzen com a més persones ateses, però suposen més nombre d'atencions.

Les tres Càritas Diocesanes també han mostrat la seva preocupació pel rebrot d'atencions a persones amb drogodependència que ha passat de 91 a 106, un augment del 14%.

Pel que fa al programa d'Infància, Adolescència i Família, s'hi ha produït un petit decrement d'un 5% del total d'atencions.

Les tres Càritas Diocesanes segueixen apostant perquè la persona pugui gaudir d'un treball digne remunerat com cal per cobrir les seves necessitats bàsiques. La seva aposta és l'atenció a la persona, per tant seguirem treballant perquè aquesta fita s'aconsegueixi, no conta'n a les persones com a números sinó dissenyar les accions necessàries que ens plantegin.

A la Cova de Manresa: "M'han donat una experiència que governarà la meva vida espiritual"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) Aquesta setmana finalitza a Manresa la setena edició de l'Ignatian Immersion Course, el curs internacional d'immersió ignasiana, que convoca el Centre Internacional d'Espiritualitat Cova Sant Ignasi de Manresa. Durant sis setmanes, 35 persones de 18 països diferents, han aprofundit en l'espiritualitat ignasiana, en el marc de llocs bens significatius, on sant Ignasi va viure una profunda experiència espiritual.

El coordinadors d'aquesta activitat, els jesuïtes Josep Sugrañes i Joaqui Salord, destaquen precisament la diversitat del grup de participants, format per 14 dones i 21 homes, procedents dels 5 continents, amb 14 llengües maternes diferents. Tot i que pràcticament la meitat dels participants són jesuïtes, la resta del grup ha estat formada per religioses i laics i laiques. "Hi ha hagut moltes cultures diferents compartint aquesta experiència, però el que tenen en comú tots els participantes és que formen part de la família ignasiana", expliquen.

Experiència personal i comunitària

La motivació que els ha portat fins a Manresa és la de fer aquesta immersió en l'experiència ignasiana, i fer-ho de forma comunitària. Aquest és un dels objectius dels responsables dels grup: "Construir en sis setmanes una comunitat de tal manera que la immersió és, al mateix temps, individual i en grup". 

L'experiència combina les classes amb l'estudi personal i el diàleg integrador de les diferents experiències viscudes pels participants. Aquest és un dels aspectes que valoren més positivament els participants: "hi ha un equilibri de les aportacions rebudes i la reflexió personal", diu un d'ells, "l'aprenentatge global és un aprenentatge a través d'activitats pràctiques. Totes les visites que hem fet m'han donat una experiència de primera mà que governarà la meva vida espiritual després. He adquirit un coneixement experimental". 

La valoració en acabar el curs és molt positiva. "És una de les millors experiències de la meva vida", conclou un participant. 

Aquesta iniciativa està impulsada conjuntament pel Centre d'Espiritualitat Cova Sant Ignasi de Manresa, el Grup d'Espiritualitat Ignasiana (GEI) i l'Escola Ignasiana d'Espiritualitat (EIDES) del centre Cristianisme i Justícia. Cada any s'ofereixen dues edicions del curs, una en llengua castellana i una en anglès. El curs d'immersió ignasiana ha tingut, des de la seva primera convocatòria, una gran acollida.

Les Trobades, un camí per afavorir la participació del poble en les celebracions litúrgiques

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) Les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat se celebraran durant les setmanes següents: del 24 al 29 de juliol, del 31 de juliol al 5 d’agost, i del 14 al 19 d’agost. Les Trobades són un espai per a compartir preocupacions i projectes pel que fa al cant a la litúrgia; i també per a descobrir mètodes i pràctiques que afavoreixin la participació del poble en les celebracions litúrgiques. Les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat es realitzen ininterrompudament des de 1970. Tenen una durada d’una setmana, i se’n fan tres durant l’estiu. Van començar amb motiu de la introducció de les llengües vernacles en la Litúrgia pel Concili Vaticà II: es feia necessari un repertori i uns animadors per ensenyar i dirigir el cant en català i facilitar la participació litúrgica de l’assemblea. Cantors, cantores, directors i directores han format part d’una generació moguda per l’afany del conreu de la música i del cant per a la litúrgia. Un dels artífex més destacats d’aquest treball va ser el P. Gregori Estrada, traspassat el 18 de març de 2015, amb la seva preparació musical i la seva constància tenaç. Mestre de mestres, el P. Gregori va saber amalgamar directors, cantors i voluntats per a dur endavant la tasca de Trobades. Actualment, els membres de la Comissió Organitzadora han pres el relleu de la tasca del P. Gregori i les Trobades albiren un futur ple de projectes i de treballs. El programa de les Trobades En les tres Trobades anuals s’hi treballen cants en català per a la litúrgia i direcció musical. Tot i que es fa servir molt material del repertori montserratí –com el llibre “El diumenge a Montserrat”- també es treballaran peces del Cantoral Litúrgic Bàsic per tal d’oferir un repertori divers i que, un cop a les seves parròquies i comunitats, els animadors puguin fer servir el que més s’adapti a les seves necessitats. Amb tot, cal recordar que més que el repertori concret, el que realment és important és la manera de treballar-lo, el treball de la direcció, el treball vocal, el treball coral... Es tracta de posar uns bons fonaments, els punts bàsics del cant i la direcció, per tal d’aplicar-los posteriorment a la realitat concreta de cada assemblea. A les Trobades també s’hi imparteix una ponència de tema litúrgic i es facilita la participació a la pregària i a l’Eucaristia del Santuari. Igualment hi ha estones de lleure que permeten la convivència i el coneixement de diferents realitats de Montserrat. Les Trobades s’inicien a les 12 del migdia del dilluns i acaben a les 4 de la tarda del dissabte. L’allotjament és a l’Hostatgeria del Monestir de Montserrat. Les condicions per a la inscripció són: tenir 17 anys com a mínim –o estar avalat per algú que se’n faci responsable-, i exercir l’animació i la direcció del cant en la Litúrgia. És bo tenir coneixements musicals o almenys preparar-s’hi.

TV3 muestra por primera vez imágenes de Gaudí en movimiento

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Jordi Llisterri-CR) Un Antoni Gaudí con cara de buena salud y más energético de lo que cabría esperar. Son las primeras y las únicas imágenes en movimiento que se conocen del arquitecto y que ahora verán la luz en el documental "La Sagrada Familia. Cuenta atrás"que emite este domingo TV3 en el programa "30 minuts".

Las imágenes inéditas son de 1925 en una boda en Montserrat, un año antes de su muerte accidental. Gaudí tenía 72 años y ya vivía íntegramente dedicado a la Sagrada Familia. La etapa más espiritual y reservada de su vida. No se prodigaba en fiestas y celebraciones, pero hizo una excepción para la boda de dos de las hijas de uno de los su ebanistas de confianza, Joan Monné.

En una filmación de poco menos de un minuto, llama la atención la atracción de Gaudí por el invento cinematográfico y la naturalidad que muestra delante de la cámara. Como si también fuera un visionario sobre el futuro de esa nueva tecnología que entonces empezaba a llegar al ámbito doméstico. Las imágenes tienen un valor documental extraordinario para las pocas fotografías que se conservan del arquitecto.

La Sagrada Familia no se acabará nunca

La primicia mundial se ha presentado este miércoles en la sala del Rosario de la Sagrada Familia, como una de las partes más destacadas de "Cuenta atrás". El documental se centra en la recta final del proceso constructivo que culminará dentro de diez años. También repasa la historia del templo. El punto de partida es que ha quedado obsoleta de la expresión popular que "la Sagrada Familia no se terminará nunca". Es curioso volver a ver cómo el Telenoticias de 1984 aún hablaban de una obra que por lo menos tardaría cien años más en terminarse.

El director de TV3, Vicent Sanchis, ha remarcado el "privilegio que representa ser de las primeras generaciones que veremos la Sagrada Familia terminada". Y ha mostrado la satisfacción por la producción de un documental que "se puede mostrar en todo el mundo".

El reportaje también afronta las polémicas alrededor del templo y su continuidad. Sanchis ha recordado que el propio Gaudí "ya era polémico" y que "aún nos queda por vivir la última polémica, la elección del artista de la fachada de la Gloria". El director de "30 minuts", Eduard Sanjuán, ha defendido que "la polémica sobre el final de las obras hoy ya no tiene sentido".

En el reportaje aparecen todos los protagonistas que hoy sacan adelante la obra arquitectónica, pero todos, como el arquitecto director Jordi Faulí, remarcan que el protagonismo sigue siendo del Gaudí; ahora y dentro de cien años. Entre otros detalles, se puede seguir todo el proceso por los que pasa una piedra desde que se extrae de la cantera hasta que se coloca en una de las torres y se desvela qué escultor está diseñando los pináculos de las torres de los evangelistas. También se entrevista el autor de los vitrales, Joan Vila-Grau, y se explica el proyecto que tenía pensado Gaudí para las campanas que convierten el templo en un monumental instrumento musical. Una panorámica general a todo lo que rodea el templo, aunque su dimensión religiosa queda poco perfilada.

17 años esperando la emisión

Roser Oliver, directora del documental conjuntamente con Carlos senalado, explicó que TV3 hacía 17 años que tenía conocimiento de la existencia de las imágenes inéditas de Gaudí. La filmación pertenece a la familia Fargas Teixidó, bisnietos de Monné, y en el 2000 ya se había hecho una copia digital asesorados por el departamento de documentación de Televisión de Cataluña.

La familia tenía mucha relación con Gaudí. Monné lo llevaba con un carro cada semana a visitar las obras de la Colonia Güell y las hijas cosían los sacos que Gaudí utilizaba para sus maquetas. Esta estrecha relación familiar quizás explica un poco más la distendida postura del geniudo Antoni Gaudí delante de la cámara.

La familia Fargas Teixidó autentificó hace unos años que las imágenes correspondían realmente a Gaudí con el testimonio de dos de las personas que quedaban vivas y que cuando eran niños habían conocido el arquitecto. TV3 ha adquirido los derechos para reproducir las imágenes sólo en la emisión del documental.

TV3 mostra per primera vegada imatges de Gaudí en moviment

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Jordi Llisterri-CR) Un Antoni Gaudí amb cara de bona salut i més energètic del que es podria esperar. Són les primeres i les úniques imatges en moviment que es coneixen de l’arquitecte i que ara veuran la llum en el documental “La Sagrada Família. Compte enrere” que emet aquest diumenge TV3 a “30 minuts”.

Les imatges inèdites són de 1925 en un casament a Montserrat, un any abans de la seva mort accidental. Gaudí tenia 72 anys i ja vivia íntegrament dedicat a la Sagrada Família. L’etapa més espiritual i reservada de la seva vida. No es prodigava en festes i celebracions, però va fer una excepció pel casament de dues de les filles d’un dels seus ebenistes de confiança, Joan Monné.

En una filmació de poc menys d’un minut, crida l’atenció l’atracció de Gaudí per l’invent cinematográfic i la naturalitat que mostra davant de la càmera. Com si també fos un visionari sobre el futur d’aquella nova tecnologia que tot just llavors arribava a l’àmbit domèstic. Les imatges tenen un valor documental extraordinari per les poques fotografies que es conserven de l’arquitecte.

La Sagrada Família no s’acabarà mai

La primícia mundial s’ha presentat aquest dimecres a la sala del Roser de la Sagrada Família, com una de les parts més destacades de “Compte enrere”. El documental se centra en la recta final del procés constructiu que culminarà d’aquí a deu anys. També repassa la història del temple. El punt de partida és ha quedat obsoleta l’expressió popular que “la Sagrada Família no s’acabarà mai”. És curiós tornar a veure com el Telenoticies de 1984 encara parlaven d’una obra que almenys trigaria cent anys més a acabar-se.

El director de TV3, Vicent Sanchis, ha remarcat el “privilegi que representa ser de les primeres generacions que veurem la Sagrada Família acabada”. I ha mostrat la satisfacció per la producció d’un documental que “es pot mostrar a tot el món”.

El reportatge també afronta les polèmiques al voltant del temple i la seva continuïtat. Sanchis ha recordat que el mateix Gaudí “ja era polèmic” i que “encara ens queda per viure la darrera polèmica, l’elecció de l’artista de la façana de la Glòria”.  El director de “30 minuts”, Eduard Sanjuán, ha defensat que “la polèmica sobre el final de les obres avui ja no té sentit”.

En el reportatge apareixen tots els protagonistes que avui tiren endavant l’obra arquitectònica, però tots, com l’arquitecte director Jordi Faulí, remarquen que el protagonisme continua sent del Gaudí; ara i d’aquí a cent anys. Entre altres detalls, es pot seguir tot el procés pels quals passa una pedra des que s’extreu de la pedrera fins que es col·loca en una de les torres i es desvela quin escultor està dissenyant els pinacles de les torres dels evangelistes. També s’entrevista l’autor dels vitralls, Joan Vila-Grau, i s’explica el projecte que tenia pensat Gaudí per a les campanes que converteixen el temple en un monumental instrument musical. Una panoràmica general a tot el que envolta el temple, tot i que la seva dimensió religiosa queda poc perfilada. 

17 anys esperant l’emissió

Roser Oliver, directora del documental conjuntament amb Carles Señalada, ha explicat que TV3 feia 17 anys que tenia coneixement de l’existència de les imatges inèdites de Gaudí. La filmació pertany a la família Fargas Teixidó, besnéts de Monné, i el 2000 ja s’havia fet una còpia digital assessorats pel departament de documentació de Televisió de Catalunya.

La família tenia molta relació amb Gaudí. Monné el portava en carro cada setmana a visitar les obres de la Colònia Güell i les filles cosien els sacs que Gaudí utilitzava per a les seves maquetes.  Aquesta estreta relació familiar potser explica una mica més la distesa postura del geniüt Antoni Gaudí davant de la càmera.

La família Fargas Teixidó va autentificar fa uns anys que les imatges corresponien realment a Gaudí amb el testimoni de dues de les persones que quedaven vives i que quan eren nens havien conegut l’arquitecte. TV3 ha adquirit els drets per reproduir les imatges només en l’emissió del documental.  

La formació dels formadors claretians, beure de la font

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR/Vic) Indonèsia, Corea, Sri Lanka, Perú, Filipines, Índia, Nigèria, Camerun o Bangalore, són algunes de les procedències dels vint-i-cinc claretians que durant tres mesos a Vic reben formació en carisma i espiritualitat. Són formadors de formadors, formadors que al seu país de destí hauran de transmetre als joves novicis i als laics claretians l'essència d'un carisma que té arrels vigatanes i catalanes i que es va encarnar fa segles de la mà de Sant Antoni Maria Claret.

Catalunya Religió ha visitat els participants del curs en una de les seves sessions, en la qual també hi participava el superior general dels claretians, Mathew Vattamattam. Per què és important formar-se per a un claretià? com és la missió en d'altres països? En el següent vídeo alguns dels claretians participants hi parlen.

Barcelona viu el gòspel

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Barcelona) El gòspel és un estil musical religiós que agrada molt a la ciutat de Barcelona. Un total de 12 parròquies de la diòcesi ofereixen setmanalment formacions corals d’aquest estil on expressen, d’una manera molt diferent de la clàssica, l’Evangeli (en anglès, gospel que prové de godspell “paraula de Déu”). D’aquestes 12 parròquies gòspel ha nascut un agermanament on es reuneixen tots els seus membres en un sol cor: Little Light Gospel Choir.

Aquest cap de setmana, els membres de Little Light han tingut l’oportunitat d’aprendre i millorar les tècniques des d’un altre punt de vista; han participat durant tres dies a un stage, a Sant Ignasi de Loiola, amb dos experts internacionals: el camerunès Didier Likeng, establert a Bèlgica, i el camerunès Emmanuel Djob, establert a França.

Mn. Xavier Moretó, rector de la parròquia de Sant Ignasi de Loiola, explica que l’stage és una oportunitat per als membres de Little Light (i tothom que vulgui participar-hi) per a “millorar molt el cant de gòspel” i anunciar, d’una altra manera més oberta “la bona notícia”.

Un cor musical obert a tothom

Tot i que l’origen del gòspel és cristià, els grups parroquials que formen part de Little Light Gospel Choir obren les seves portes a tothom i, actualment, compten amb membres d’altres confessions. La Sara Larbi és una algerina amb una veu extraordinària que ja fa cinc anys que forma part del cor. Enguany, l’stage ha coincidit amb l’època del ramadà però, tot i així, la Sara no ha volgut perdre’s aquesta oportunitat i ha participat cantant com a solista, tot i saber que ha d’esperar-se algunes hores en poder tornar a beure i menjar. Un altre exemple és la budista i ciutadana russa Anastasia Erdneeva. Fa pocs mesos que va entrar al cor de gòspel i reconeix que “un cop ets dins es torna una addicció”.

Participació del col·lectiu okupa

La majoria dels participants del stage van ser els membres de les corals parroquials, però també va ser-hi present el col·lectiu okupa del centre cultural La Experimental, ubicat al Tibidabo. “Ens ajuda bastant, ens ha unit i ens ha ensenyat que és treball en equip”, explicava Gaziel, un dels seus membres, el passat dissabte.