La Sagrada Família farà missa cada setmana a la basílica

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Jordi Llisterri-CR) Des de la seva consagració del 2010, la Basílica de la Sagrada Família ha acollit tot tipus de celebracions litúrgiques. Celebracions diocesanes, ordenacions, festivitats com el Diumenge de Rams... normalment una al mes. Però el culte no s'ha celebrat de manera regular.

Això canviarà el diumenge 9 de juliol. La basílica de la Sagrada Família acollirà cada diumenge al matí i els dies de precepte una missa internacional. La celebració serà a les 9 del matí, segons ha comunicat l'arquebisbat de Barcelona. Es deixarà entrar gratuïtament a tots els qui vulguin participar en l'Eucaristia i quan finalitzi es reprendran les visites turístiques.

La missa tindrà una dimensió internacional. Tot i que no s'adreça exclusivament als turistes i hi podrà participar qualsevol fidel, la missa serà en diverses llengües.

Des de la consagració de la Basílica el culte al temple ha estat gestionat directament pel Consell Episcopal de l'arquebisbat de Barcelona. Paral·lelament, la parròquia de la Sagrada Família, que celebra a la cripta del mateix temple, ha mantingut la seva activitat litúrgica i pastoral.

Els darrers mesos s'ha consultat a diversos organismes diocesans i a les parròquies de la zona diverses fórmules per establir el culte permanent a la basílica. Ara es fa aquest primer pas que es valorarà passat l'estiu.

La Escuela Cintra recibe la visita de la consejera de Enseñanza

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

( E scola Cintra ) El miércoles día 7 de junio tuvo lugar en la Escuela Cintra un encuentro con diferentes representantes del ámbito de la Administración. Entre muchos otros se contó con la presencia de Meritxell Ruiz, consejera de Enseñanza. El encuentro tuvo dos partes: una primera en forma de reunión conjunta entre todos los asistentes para conocer el proyecto educativo y escuchar los alumnos. Estos dijeron unas palabras como: "Estoy muy contento por la oportunidad que se me está dando a Cintra para tener el título de la ESO; los profesores me ayudan en todo lo que necesito, los compañeros son buenos "que merecieron el aplauso de quienes las escuchaban. Por iniciativa de la Consejera también se hicieron algunas consideraciones sobre la necesidad de prolongar más allá de la ESO los vínculos de los alumnos con Cintra o la posibilidad de acoger alumnos repetidores del último año de Primaria mayores de 13 años.

Para la provisionalidad de los "módulos-caracoles" y su envejecimiento natural, compartieron la necesidad de iniciar pronto la construcción de un edificio, por una nueva escuela, en el mismo Raval (St. Bartolomé 5 y 7). Y por tan concretar el calendario para los próximos trámites. Se habló de lo que ya se ha estado haciendo, y la necesidad de todo el apoyo de las Administraciones.

Se hace manifiesto el reconocimiento de Cintra por la ayuda constante del Departamento de Enseñanza, Departamento de Ciutat Vella del Ayuntamiento de Barcelona y Consorcio EB, fruto de una responsabilidad compartida hacia los adolescentes en situación de notable precariedad, merecedores de una atención prioritaria. La segunda parte fue la visita propiamente dicha, donde la Consejera y los demás asistentes, guiados por los mismos alumnos, pasaron por las clases saludando al profesorado y terminando haciéndonos una foto grupal en el patio de Cintra.

L’Escola Cintra rep la visita de la consellera d’Ensenyament

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Escola Cintra) El dimecres dia 7 de juny va tenir lloc a l’Escola Cintra una trobada amb diferents representants de l’àmbit de l’Administració. Entre molts d'altres es va comptar amb la presència de Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament. La trobada va tenir dues parts: una primera en forma de reunió conjunta entre tots els assistents per conèixer el projecte educatiu i escoltar els alumnes. Aquests van dir unes paraules com: “Estic molt content per l'oportunitat que se m'està donant a Cintra per tenir el títol de l'ESO; els professors m'ajuden en tot el que necessito, els companys són bons” que van merèixer l’aplaudiment dels qui les escoltaven. Per iniciativa de la Consellera també es feren algunes consideracions sobre la necessitat de perllongar més enllà de l’ESO els vincles dels alumnes amb Cintra o la possibilitat d’acollir alumnes repetidors del darrer any de Primària majors de 13 anys.

Per la provisionalitat dels “mòduls-cargoleres” i el seu envelliment natural, van compartir la necessitat d’iniciar aviat la construcció d’un edifici, per una nova escola, en el mateix Raval (St. Bartomeu 5 i 7). I per tan concretar el calendari pels propers tràmits. Es va parlar del que ja s’ha estat fent, i la necessitat de tot el suport de les Administracions.

Es fa fer palès el reconeixement de Cintra per l’ajuda constant del Departament d’Ensenyament, Departament de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona i Consorci E.B, fruit d’una responsabilitat compartida envers els adolescents en situació de notable precarietat, mereixedors d’una atenció prioritària. La segona part va ser la visita pròpiament dita, on la Consellera i els altres assistents, guiats pels mateixos alumnes, van passar per les classes saludant al professorat i acabant fent-nos una foto grupal al pati de Cintra. 

Ja em perdonaran però crec que les novetats que s'apropen són un bon moment per fer un repàs dels darrers anys i del recorregut que ha tingut el nomenament de bisbes auxiliars a Barcelona.

Mapa de l'arquebisbat de Barcelona el 1984

"En la vida se puede vislumbrar la suave guía de Dios"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

( Salesianos ) Hace tres años fue elegido presidente de Cáritas Europa, desde hace 13 años es obispo de Gante (Bélgica) y hace más de 46 años que es sacerdote. Pero sin la inesperada visita de un misionero, un tío lejano en China, nadie sabe cuál sería la manera de vivir de Luc Van Looy.

Desde hace años, este obispo salesiano y exvicario del rector mayor entre los años de 1996 y 2003, ha fijado su mirada hacia el pasado. Fruto de esta investigación ha escrito el libro-entrevista 'La guía silenciosa de Dios' que se entregado a Ángel Fernández Artime,   el actual rector mayor.

¿Cuál es el tema principal del libro?

Es mi experiencia salesiana desde mi juventud hasta la actualidad. La pregunta que nos hicimos al principio del libro (Netwerk voor de mensen van Dios) fue: "¿Cómo interviene Dios en la historia de un hombre?". Mirando hacia atrás nos dimos cuenta de algunos acontecimientos de la vida que, individualmente, no son fáciles de comprender. Sin embargo, hay momentos en la vida, con fe, en los que se puede vislumbrar la suave guía de Dios.

Entonces, como es que se hizo salesiano?

Es el punto principal. Estudiaba en la escuela de los jesuitas y suspendí una materia. Los jesuitas sugirieron a mi padre que me enviaron a un internado y aconsejaron dos opciones: los redentorista o los salesianos. Un día durante el desayuno discutíamos mis padres y yo sobre dónde tenía que ir y de improviso llegó un tío lejano, un sacerdote misionero en China que venía varias veces al año, y le dijo a mis padres : "Si desea educar bien a su hijo, envíelo con los salesianos".

Recuerda otros "coincidencias"?

Sí. Este misionero pariente murió en China dos semanas antes de que yo me fuera de misionero hacia Corea y me dejó su cáliz. Una vez en Corea, descubrí mi carisma misionero. Pero si no hubiera ido a Corea nunca habría sido inspector, porque Bélgica era una Inspectoría muy grande. Como superior de Corea me llamaron para asistir al Capítulo General y fui elegido Consejero General. Y si yo no hubiera estado en Roma no me habrían elegido como obispo para que el Vaticano me conocían como el vicario del rector mayor.

“En la vida es pot albirar la suau guia de Déu”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(SalesiansFa tres anys va ser triat president de Càritas Europa, des de fa 13 anys és bisbe de Gant (Bèlgica) i fa més de 46 anys que és sacerdot. Però sense la inesperada visita d'un missioner, un oncle llunyà a Xina, ningú no sap quina seria la manera de viure de Luc Van Looy.

Des de fa anys, aquest bisbe salesià i exvicari del rector major entre els anys de 1996 i 2003, ha fixat la seva mirada cap a al passat. Fruit d'aquesta recerca ha escrit el llibre-entrevista 'La guia silenciosa de Déu' que va se lliurat a Ángel Fernández Artime, l'actual rector major.

Quin és el tema principal del llibre?

És la meva experiència salesiana des de la meva joventut fins a l'actualitat. La pregunta que ens vam fer al principi del llibre (Netwerker voor de mensen van Déu) va ser: “Com intervé Déu en la història d'un home?”. Mirant cap a enrere ens vam adonar d'alguns esdeveniments de la vida que, individualment, no són fàcils de comprendre. No obstant això, hi ha moments en la vida, amb fe, en els quals es pot albirar la suau guia de Déu.

Aleshores, com és que es va fer salesià?

És el punt principal. Estudiava en l'escola dels jesuïtes i vaig suspendre una matèria. Els jesuïtes van suggerir al meu pare que m'enviaren a un internat i van aconsellar dues opcions: els redentoristes o els salesians. Un dia durant l'esmorzar discutíem els meus pares i jo sobre on havia d'anar i d'improvís va arribar un oncle llunyà, un sacerdot missioner a Xina que hi venia diverses vegades a l'any, i li va dir als meus pares: “Si desitgeu educar bé al seu fill, envieu-lo amb els salesians”.

Recorda altres “coincidències”?

Sí. Aquest missioner parent va morir a Xina dues setmanes abans que jo marxés de missioner cap a Corea i em va deixar el seu calze. Una vegada a Corea, hi vaig descobrir el meu carisma missioner. Però si no hagués anat a Corea mai hauria sigut inspector, perquè Bèlgica era una inspectoría molt gran. Com a superior de Corea em van cridar per a assistir al Capítol General i hi vaig ser triat Conseller General. I si jo no hagués estat a Roma no m'haurien triat com a bisbe perquè al Vaticà em coneixien com el vicari del rector major.

La imaginería de Girona vuelve a entrar en la Catedral después de 400 años

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

( Obispado de Girona ) Se conmemoran los 600 años de la decisión de construir la nave única de estilo gótico de la catedral de Girona y de los 20 años del grupo Fal·lera Gironina que lleva la comparsa tradicional de la ciudad. Para celebrar estos dos aniversarios se ha querido recuperar la festividad del Corpus con todo su esplendor: con el retorno de la entrada de la imaginería de la ciudad a la Catedral, un hecho que no ocurría desde finales del siglo XVI, y con el posterior cortejo religioso por el Casco Antiguo acompañado de la farándula de Girona.

Dentro de la Catedral estrenará un nuevo baile de lucimiento del Águila de la Girona, que será acompañado por la pieza musical inédita "Baile del Águila de Girona", compuesta por Ivó Jordán y hecha para convertirse en su danza oficial . el recorrido del cortejo de Corpus irá siguiendo las alfombras de flores que visten las calles desde la Catedral hasta la iglesia de Sant Feliu.

La presencia de la imaginería de las ciudades siempre ha ido ligada a las festividades locales, tanto de carácter público y civil como religioso. Los desfiles de gigantes y cabezudos siempre han estado ligadas a Corpus pero hacia los años ochenta, con la llegada de la democracia, la fiesta se dejó de celebrar y el cortejo consistorial acompañado de la imaginería dejó de salir a la calle para esta festividad .

Exposición de la imaginería en la nave de la Catedral

Durante la semana anterior al 18 de junio, los gigantes, el águila y los renacuajos estarán expuestos a la nave principal de la Catedral persiguiendo el objetivo de ambas entidades: abrir la Catedral y mostrar la imaginería local a la ciudadanía para que las nuevas generaciones la sientan más suya.

Misa Solemne presidida por el obispo de Girona

El obispo de Girona, Mons. Francisco Pardo, presidirá la Misa Solemne a las 19 h en la Catedral con motivo de la Solemnidad del Cuerpo y de la Sangre de Cristo «Corpus Christi». A continuación saldrá la Procesión del Santísimo por la puerta principal de la Catedral y bajará la escalinata hasta llegar a la basílica parroquial de Sant Feliu, donde se hará una oración de adoración y terminará la procesión con la bendición del Santísimo y la reserva .

La imatgeria de Girona torna a entrar a la Catedral després de 400 anys

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Girona) Es commemoren els 600 anys de la decisió de construir la nau única d’estil gòtic de la catedral de Girona i dels 20 anys de la colla Fal·lera Gironina que porta la comparsa tradicional de la ciutat. Per celebrar aquests dos aniversaris s’ha volgut recuperar la festivitat del Corpus amb tota la seva esplendor: amb el retorn de l’entrada de la imatgeria de la ciutat a la Catedral, un fet que no passava des de finals del segle XVI, i amb el posterior seguici religiós pel Barri Vell acompanyat de la faràndula de Girona.

Dins de la Catedral s’estrenarà un nou ball de lluïment de l’Àliga de la Girona, que serà acompanyat per la peça musical inèdita "Ball de l'Àliga de Girona”, composta per Ivó Jordà i feta per esdevenir la seva dansa oficial. El recorregut del seguici de Corpus anirà seguint les catifes de flors que vesteixen els carrers des de la Catedral fins a l’església de Sant Feliu.

La presència de la imatgeria de les ciutats sempre ha anat lligada a les festivitats locals, tan de caràcter públic i civil com religiós. Les desfilades de gegants i capgrossos sempre han estat lligades a Corpus però cap als anys vuitanta, amb l’arribada de la democràcia, la festa es va deixar de celebrar i el seguici consistorial acompanyat de la imatgeria va deixar de sortir al carrer per aquesta festivitat.

Exposició de la imatgeria a la nau de la Catedral

Durant la setmana anterior al 18 de juny, els gegants, l’àliga i els capgrossos estaran exposats a la nau principal de la Catedral perseguint l’objectiu d’ambdues entitats: obrir la Catedral i mostrar la imatgeria local a la ciutadania perquè les noves generacions se la sentin més seva.

Missa Solemne presidida pel bisbe de Girona

El bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, presidirà la Missa Solemne a les 19 h a la Catedral amb motiu de la Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist «Corpus Christi». Tot seguit sortirà la Processó del Santíssim per la porta principal de la Catedral i baixarà l’escalinata fins a arribar a la basílica parroquial de Sant Feliu, on es farà una pregària d’adoració i acabarà la processó amb la benedicció del Santíssim i la reserva.

La vida de Ignacio de Loyola, ahora en película

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

( Jesuitas ) La película "Ignacio de Loyola: soldado, pecador, santo" del director Paolo Dy, llega a los cines el próximo 17 de junio.

Este proyecto nació del sueño del jesuita filipino Emmanuel Alfonso y su equipo del Jesuit Comunications Philippines: hacer una nueva película sobre la vida de San Ignacio en un estilo moderno, que la audiencia actual y especialmente la joven, pudiera apreciar y entender.

El objetivo, en palabras de su director, Paolo Dy, era "visibilizar la experiencia emocional y espiritual de Ignacio, una experiencia de conversión, de iluminación y, en última instancia, el descubrimiento del amor de Dios ". Y por lo tanto, confía en que la manera en que han contado su historia "provoque curiosidad, discusión o cualquier forma de participación. Incluso suscitando el deseo de seguir los métodos y la filosofía de San Ignacio y sus Ejercicios Espirituales".

El actor que ha encarnado a Ignacio, Andreas Muñoz, agradece haber podido conocer su figura: "No sabía nada de él en profundidad y me sorprendió muy gratamente (...). Es un personaje muy lindo, concienzudo, determinando (...) del cual yo he aprendido la paciencia, el silencio y la escucha ".

El filme narra la vida del que sería fundador de la Compañía de Jesús desde su infancia hasta que emprende camino a París con 37 años. En palabras de su director "la película trata de su conversión o más específicamente sobre la dos partes de su conversión: la primera, cuando olvida su sueño de ser caballero y comienza a perseguir el ser santo, y la segunda , cuando se da cuenta de lo que significa realmente ser santo ". Asistimos a su transformación de noble soldado de vida licenciosa maestro del espíritu entregado incondicionalmente a los más necesitados. También se nos muestran las dificultades e incomprensiones en las que su método de ejercicios espirituales tuvo que hacer frente a la convulsa Iglesia de la época.

Hay escenas de sus primeros años de vida en Loyola y de su relación con su padre, de la batalla de Pamplona, ​​de su recuperación e inicio de vida peregrina y de su juicio ante la Inquisición en Salamanca.

Se rodó en localizaciones como Azpeitia, Artajona, Monasterio de la Oliva, Bardenas Reales, Zugarramurdi, Sos del Rey Católico, el Pirineo y el mismo santuario de Loyola. Junto al protagonista, Andreas Muñoz, participan otros actores españoles como Javier Godino, Julio Perillán, Pepe Ocio y Mario de la Rosa, entre otros.

Esta película fue presentada en el Vaticano el 14 de junio de 2016 y estrenada en Filipinas el 24 de julio de este año. Hace unos días la basílica de Loyola se transformó en cine y acogió su preestreno en España.

La vida d'Ignasi de Loiola, ara en pel·lícula

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) La pel·lícula "Ignasi de Loiola: soldat, pecador, sant" del director Paolo Dy, arriba als cinemes el pròxim 17 de juny. 

Aquest projecte va néixer del somni del jesuïta filipí Emmanuel Alfonso i el seu equip del Jesuit Comunications Philippines: fer una nova pel·lícula sobre la vida de Sant Ignasi en un estil modern, que l'audiència actual i especialment la jove, pogués apreciar i entendre.

L'objectiu, en paraules del seu director, Paolo Dy, era "visibilitzar l'experiència emocional i espiritual d'Ignasi, una experiència de conversió, d'il·luminació i, en última instància, el descobriment de l'amor de Déu". I per tant, confia que la manera en què han explicat la seva història "provoqui curiositat, discussió o qualsevol manera de participació. Fins i tot suscitant el desig de seguir els mètodes i la filosofia de sant Ignasi i els seus Exercicis Espirituals".

L'actor que ha encarnat a Ignasi, Andreas Muñoz, agraeix haver pogut conèixer la seva figura: "No sabia res d'ell en profunditat i em va sorprendre molt gratament (...). És un personatge molt valent, conscienciós, determinant (...) del qual jo he après la paciència, el silenci i l'escolta".

El film narra la vida del qual seria fundador de la Companyia de Jesús des de la seva infància fins que emprèn camí a París amb 37 anys. En paraules del seu director "la pel·lícula tracta de la seva conversió o més específicament sobre la dues parts de la seva conversió: la primera, quan oblida el seu somni de ser cavaller i comença a perseguir el de ser sant; i la segona, quan s'adona del que significa realment ser sant". Assistim a la seva transformació de noble soldat de vida llicenciosa a mestre de l'esperit lliurat incondicionalment als més necessitats. També se'ns mostren les dificultats i incomprensions a les que el seu mètode d'exercicis espirituals va haver de fer front a la convulsa Església de l'època.

Hi ha escenes dels seus primers anys de vida a Loiola i de la seva relació amb el seu pare, de la batalla de Pamplona, de la seva recuperació i inici de vida peregrina i del seu judici davant la Inquisició a Salamanca.

Es va rodar a localitzacions com Azpeitia, Artajona, Monestir de l'Oliva, Bardenas Reales, Zugarramurdi, Sos del Rei Catòlic, el Pirineu i el mateix santuari de Loyola. Al costat del protagonista, Andreas Muñoz, participen altres actors espanyols com Javier Godino, Julio Perillán, Pepe Oci i Mario de la Rosa, entre d'altres.

Aquesta pel·lícula va ser presentada al Vaticà el 14 de juny de 2016 i estrenada a les Filipines el 24 de juliol d'aquest any. Fa uns dies la basílica de Loiola es va transformar en cinema i va acollir la seva preestrena a Espanya.