En els darrers anys ha anat guanyant força a casa nostra un perillós laïcisme que pretén la marginació social de la religió i especialment del fet cristià, cercant la minimització de la influència de l’Església i del catolicisme, considerat un adversari a combatre.

El manga i la Bíblia: èpica compartida

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Laura Mor –CR) El llibre dels llibres casa molt bé amb el món del manga. L'expressivitat i dramatisme del còmic d'estil japonès transmet amb detall i concisió les millors escenes de l'Antic i del Nou Testament. Herder Editorial ho ha sabut captar i ha inclòs la Biblia en manga entre les darreres novetats. Amb aquesta excusa, repassem alguns exemples de la producció editorial catalana recent que ha il·lustrat en seqüències de còmic les sagrades escriptures.

“Com a editors sempre busquem nous formats. Sempre fem noves coses, noves matèries, noves col·leccions... Algunes idees moren de seguida, mentre que d'altres, sobreviuen”. Així s'expressava l'editor Raimund Herder, quan fa dos anys tot just acabaven d'obrir un nou segell editorial dedicat al còmic. 

Públic objectiu: els joves?

En l'entrevista, Herder descrivia el paper dels editors en la promoció de la lectura entre el jovent: “Els editors hem de buscar formats atractius, com per exemple el manga”. Optar pel manga amb la intenció d'arribar al públic jove és recurrent. També ho va explicitar el segell protestant Kingstone, amb seu a Florida, en la publicació l'any 2013 del que van presentar com el “còmic més complet de la Bíblia”. L'editorial va trigar set anys a enllestir-la. Té 12 volums i va comptar amb 45 il·lustradors.

Però tant el contingut de la Bíblia, com el mateix format del manga, arriben més enllà de la franja 15-25 anys. A l'epíleg de l'edició del Nou Testament, Antonio Martínez Riu parla de “la profunditat, amplitud, radicalitat i humanitat” del missatge de Jesús. I s'adreça al lector no creient per assegurar-li que en aquest llibre hi trobarà “la història més estranya i bella que potser hagi llegit mai”. Amb aquesta mateixa intuïció, han estat d'altres els editors que han apostat per il·lustrar la Bíblia amb vinyetes i globus de diàlegs.

Altres bíblies en manga

Sis anys enrere, Norma Editorial ja va publicar La Biblia en manga. El febrer de 2011 editava en castellà un llibre de 880 pàgines en blanc i negre, amb format rústic i solapes. Tot i que va diferenciar l'edició en dos volums (Antic Testament i Nou testament), els venia junts. I en aquest cas, el sentit de la lectura d'aquest còmic és l'oriental: es llegeix començant pel final.

Panini España també en va fer dos volums diferenciats l'abril de 2009. L'Antic Testament sota el títol La Biblia Manga. Del Génesis al Apocalipsis amb 218 páginas. I la història de Jesús de Natzaret a La Biblia manga. El Nuevo Testamento amb 96 pàgines. Els dos llibres, a càrrec del dibuixant i guionista britànic d'origen nigerià Ajibayo Akinsiku –més conegut com a Siku–, mostraven a Jesús com un superheroi. 

Edició rústica i coberta a color i interior en blanc i negre, la de Panini era la traducció del llibre publicat al Regne Unit el juliol del 2007 per Hodder & Stoughton. The Bible Manga va vendre més de 30.000 ejemplars en poques setmanes. El text va comptar amb l'assessorament de la Societat Bíblica Internacional i se'n van publicar diverses edicions.

Més enllà de l'estil japonès

Mirem altres versions de la Bíblia en còmic, en les seves diferents expressions. A casa nostra la desapareguda editorial Bruguera va publicar la Bíblia en còmic entre 1977 i 1978. Una edició de 24 fascicles dignes de col·leccionista, a tot color i en castellà.

L'any 1983 la barcelonina Ediciones Montena va publicar la seva Biblia en comic. Una adaptació de Claude Moliterni i Jesús Blasco, traduïda del francès al castellà. Era un llibre de cobertes rígides –cartoné– de 176 pàgines a color. Especialitzada en públic juvenil, es va unir el 1986 al grup italià Mondadori. Integrada des del 2001 a Random House Mondadori, aquest segell va reeditar el còmic l'any 1992.

L'octubre de 2009 Ediciones La Cúpula –amb seu a Barcelona i distribució a l'Amèrica Llatina– va publicar una adaptació, gens ortodoxa, del primer llibre de la Bíblia. Es tracta de Génesis, del dibuixant l'americà Robert Crumb. Amb tota mena de detalls va il·lustrar 220 pàgines en blanc i negre, protegides amb tapa dura.

També en el camp del còmic realista –seguint la tradició belgo-francesa– l'il·lustrador català Picanyol va acceptar l'encàrrec de BCN Multimèdia d'imaginar La Bíblia dels nens. El resultat: un llibre de 162 pàgines de còmic, publicat l'any 2011 per amb guió de Toni Matas, lligat al projecte multiplataforma d'aquest segell. Edebé la publicaria en castellà i en tapa dura al cap d'un any amb un pròleg del cardenal Gianfranco Ravasi.

El nou segell 'La Otra H'

El març de 2011 Herder publica el primer llibre d'una nova col·lecció de manga: Así habló Zaratustra. Són llibres traduïts del japonès, amb il·lustracions de l'editorial japonesa East Press Co. L'octubre de 2015 l'editorial fa una aposta per aquest gènere i el que neix com a col·lecció es transforma en un nou segell editorial: La Otra H. A ritme de títol per mes, avui sumen 33 còmics publicats. I tot i que per ara l'editorial no s'ha plantejat publicar aquests manga en català, tampoc no ho descarta.

Música i espectacle per ajudar els infants més vulnerables

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La Fundació Magone dels Salesians de Catalunya organitza el proper divendres 30 de juny a les 20h un acte solidari a favor dels infants i joves més vulnerables de Catalunya.

L’objectiu és el de donar suport als projectes socials amb els infants i joves més desfavorits que atenen als projectes Socials dels Salesians de Catalunya. L’acte és realitzarà a l’emblemàtica terrassa del Temple del Tibidabo. 

La vetllada comptarà amb les actuacions del grup Sound Six, finalistes del programa Oh Happy Day, de TV3. També hi haurà una taula de joves explicant les seves experiències de superació, Joves Magone. Tot això presentat per Ivan Larson, il·lusionista. A part es podrà gaudir gaudir d’un còctel amb aperitiu preparat per la Fundació Jovent (Joves aprenents d’hostaleria de les Plataformes Socials Salesianes).

Podeu adquirir les entrades a: https://www.ticketea.com/entradas-nit-magica-fundacio-magone/

Tortosa acollirà el 12è Aplec de l’Esperit, amb el lema “Crist és la vida”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) Els dies 19 i 20 de maig de 2018, la diòcesi de Tortosa serà la seu del 12è Aplec de l’Esperit, la trobada interdiocesana de joves que se celebra des de l'any 1978, organitzada pel Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears.

L’Aplec de l’Esperit és una trobada de joves i adolescents cristians, en la festa de la Pentecosta, convocada pels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), mitjançant les delegacions diocesanes de pastoral de joventut que formen el Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ). Aquesta gran trobada juvenil aplega centenars de joves cristians per pregar, compartir experiències i donar testimoni de la seva fe en Jesucrist.

L’Aplec de l’Esperit 2018, amb el lema “Crist és la vida”, durarà dos dies, com es feia en els primers Aplecs de l’Esperit. La ciutat de Tortosa i el Delta de l’Ebre seran els escenaris d’aquest Aplec on el riu, icona de la vida nova que ens dona Jesucrist, serà el protagonista.

L’Aplec 2018 coincidirà amb el període previ de la celebració, a Roma, del Sínode de Bisbes que porta per títol «Els joves, la fe i el discerniment vocacional», convocat pel papa Francesc.

El CPL llança una nova revista dirigida al laïcat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CPL) Els dies 14 i 15 de juny ha tingut lloc l’assemblea anual del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, anomenada “assemblea cimera”. Aquest any, l’assemblea ha tingut un fort component de reflexió sobre l’estat actual de la litúrgia i la pastoral litúrgica a partir d’una ponència que va anar a càrrec de Joan Torra, que ha donat peu a un interessant i ric debat sobre la vivència de les celebracions litúrgiques en el poble cristià, i la necessitat de fer que puguin ser viscudes realment com a punt de referència bàsic de la vida cristiana.

En aquest sentit, l’assemblea ha decidit posar en marxa una revista adreçada especialment als laics i laiques per ajudar a descobrir la riquesa de la litúrgia cristiana i a trobar també les maneres de fer-la més propera a la gent que hi participa. Aquesta revista, que encara no té nom i està previst que tingui sis números l’any, estarà dirigida per Maria Àngels Termes i el seu primer número sortirà a la primavera vinent, en el marc de les celebracions del 50 aniversari de la revista Missa Dominical. Igualment, s’ha creat un equip de formació litúrgica que vol anar més enllà de la formació acadèmica i reglada, i que estarà format per Jaume Fontbona, Mercè Solé i Joan Torra, amb Mercè Solé com a coordinadora.

Finalment, l’assemblea ha elegit també el nou president de l’entitat, després de nou anys en què aquest càrrec ha estat exercit per Jaume Fontbona. El nou president ara està a l’espera de la preceptiva confirmació per part de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.

L'Escolania estrenarà una peça de Vivancos als Estats Units

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) L’Escolania de Montserrat ja té les maletes a punt per iniciar una gira de dues setmanes als Estats Units d’Amèrica, que la portarà a actuar a Nova York, Washington, New Jersey, San Francisco i Los Angeles. Durant la ruta l'Escolania cantarà una peça inèdita de Vivancos en català que ha compost especialment per aquesta ocasió.  “Ens fa molta il·lusió cantar en català al Kennedy Center en un acte commemoratiu tan especial", assegura el prefecte de l’Escolania, on viuen aquest nou èxit “amb molt d’agraïment a totes les generacions anteriors d’escolans; és gràcies a tots ells que ara podem fer un pas com aquest”.

Es preveu que serà la gira més espectacular que ha fet mai l’Escolania, ja que cantarà en catedrals i auditoris emblemàtics, participarà en el festival commemoratiu del centenari del naixement del president John F. Kennedy i realitzarà intercanvis musicals amb cors infantils de primer nivell.

La ruta 

Els primers dies als EUA, l’Escolania serà acollida per les famílies d’un cor de Nova Jersey, el Children’s Chorus of Sussex County, amb qui faran un intercanvi musical que acabarà amb un concert conjunt a la Christ Church (Newton-Nova Jersey), a les 19h (local).

El 29 de juny, a les 16h, tindrà lloc el primer dels concerts de pes de la gira, el que es viurà a la Saint Patrick’s Cathedral de Nova York, el principal temple catòlic de Manhattan, situat a la 5a Avinguda, davant el Rockefeller Center.

El 30 de juny, l’Escolania participarà en una performance al Metropolitan Museum of Art de Nova York, concretament a The Cloisters, un espai on hi ha, entre d’altres, una part del claustre del Monestir de Sant Miquel de Cuixà. Durant l’espectacle, en el qual es crearà una atmosfera en un entorn d’obres d’art medieval, un cor fundat a l’Edat Mitjana (l’Escolania) cantarà alguna peça del seu repertori.

El 2 de juliol, a les 9h, l’Escolania serà a Washington, on al migdia té previst cantar a la missa de la Basílica Nacional dels Estats Units. A les 20h, concert compartit amb un altre cor a la Trinity Church, l’església on anava habitualment el president John F. Kennedy, al barri de Georgetown, i on encara hi acudeixen els membres de la família de l’expresident.

El 3 de juliol, a les 18h, tindrà lloc el gran concert dins el festival per commemorar el centenari del naixement del president John F. Kennedy, a la sala gran de The John F. Kennedy Center for the Performing Arts de Washington. En aquest festival, l’Escolania cantarà una peça en català, creada per a l’ocasió pel compositor Bernat Vivancos -antic director musical de l’Escolania-, encarregada per l’organització de l’esdeveniment. I, junt amb altres cors, estrenaran una altra peça de conjunt.

El 4 de juliol, l’Escolania assistirà a la tradicional desfilada del Dia Nacional dels EUA i al concert simfònic que té lloc davant el Capitoli de Washington.

El 5 de juliol viatjarà de la Costa Est a la Costa Oest; concretament, a San Francisco, on l’endemà, el dijous 6, a les 19.30h, oferirà un concert compartit amb el Pacific Boychoir Academy, cor guanyador de dos premis Grammy.

El 8 de juliol acabarà la gira a Los Angeles, amb una actuació compartida amb Los Angeles Children’s Chorus. Serà a les 19h (sempre hora local), a la Pasadena Presbyterian Church. Sergi d’Assís Gelpí, prefecte de l’Escolania, agraeix la tasca de generacions d’escolans que han fet possible “fer un pas com aquest”, que es viu “amb molta il·lusió” “El fet que ens tornin a convidar després d'anar-hi fa poc temps significa molt per a nosaltres: és un reconeixement molt gran a la qualitat musical de l'Escolania -afirma Assís-.

L'Escolania aclamada (i reclamada) internacionalment

L’Escolania rep moltes peticions de concerts a Catalunya i a l’estranger, fet que és un signe de la valoració d’aquest cor al nostre país i arreu. Durant els dies de la gira, els escolans realitzen també visites culturals per les ciutats on estan allotjats. Des de 2004 –quan van anar a Puerto Rico i Mayagüez-, el cor de Montserrat ha fet gires internacionals rellevants: el 2011 i el 2013 tres gires a Rússia, el 2014 als Estats Units i el 2015 a la Xina. Aquests últims anys han cantat també a Polònia, França, Holanda, Alemanya, Suïssa, Alemanya, Hongria, Bèlgica i Itàlia. 

L’Escolania va cantar per primer cop als Estats Units l’any 2014. En aquella ocasió va oferir concerts a Saint Thomas Church de Nova York, a Strathmore (Maryland) i a Nova Jersey, a més de participar en una missa a Washington. Ara, gràcies a la bona valoració que van fer d’aquella experiència, l’han convidat a realitzar concerts a la Costa Est i a la Costa Oest americana.

L’Alifara 2017 referma l’aposta pel camí de la innovació

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Escola Pia) L’Alifara, trobada d’equips directius dels 20 centres de l’Escola Pia de Catalunya, va refermar l’aposta pel camí de la innovació pedagògica engegat amb el projecte SUMMEM. En aquest sentit tant el secretari general d’Institucions Educatives, Antoni Burgaya, com el responsable de l’Àrea de Projecte Educatiu, Pere Vilaseca, van dibuixar les línies de continuïtat en una aposta d’innovació “que ja no té marxa enrere”.

La trobada va servir també per compartir experiències d’un curs 2016-17 molt intens i conèixer els canvis de responsabilitats a les escoles. A nivell de direcció Jose Martín deixa la gerència de Calella per assumir la mateixa responsabilitat a Sarrià, ja que Josep Maria Arbusí es jubila. La direcció de Calella serà per la Marisa Romero.

A Moià la Giannina Aztarain pren el relleu a la direcció a la Maria Rosa Padrós, mentre que a Sant Antoni l’Eduard Maza substitueix a Ramon Beringues, que entoma la responsabilitat de la direcció de Sitges. L’actual gerent d’aquest darrer col·legi, Carles Cereceda, assumeix la direcció de Terrassa. Finalment en David Gallemí, responsable d’FP d’Escola Pia, entoma també la responsabilitat del Calassanci.

També hi ha canvis de responsabilitat pedagògiques a Mataró, Moià, Sitges i Terrassa. Es va fer un esment especial al Jesús Téllez, que aquest any es jubila. Téllez, com a director de Luz Casanova, va pilotar juntament amb Joan Vila el canvi des de la responsabilitat de les germanes apostòliques a l’Escola Pia.

Josep M. Valls, un segle de franciscanisme viu

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Condensar en unes línies la vida d'una persona de quasi cent anys de vida resulta sovint difícil i incomplet, però necessari. "Als vells se'ns atén poc, tenim la dèria com a societat que fem nosa", afirma el franciscà més gran de la província, Josep M. Valls. L'entrevistem al convent dels franciscans del carrer Santaló a Barcelona, en motiu de la publicació de part de les seves Memòries com a missioner a l'Amèrica Llatina, però en realitat aquesta és l'excusa per conèixer una mica millor què va portar un català de Reus als anys cinquanta a ser missioner.

En Josep M. Valls té ja minvada la salut. Ha perdut oïda i té problemes de mobilitat, però això no l'impedeix atendre'ns i dedicar-nos una estona per fer memòria d'allò que ell va fer i que és exemple del que han fet i fan molts altres religiosos i religioses, donar la vida als altres. Va néixer a Reus i va discernir la seva vocació durant la guerra civil, sent soldat. 

Un cop professat com a franciscà, la vida el va portar a les missions. Després d'haver passat set anys a l'Argentina, missionant per una extensió d'uns dos mil quilòmetres, la següent destinació serà el Perú, objecte del seu llibre Memòries que acaba de publicar. El franciscà Luis Arroyo, Vicari Apostòlic de Requena al Perú ve a l'Estat Espanyol pels volts dels anys cinquanta intentant pescar algunes vocacions per atendre pastoralment el seu territori. Troba dos franciscans i cinc Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora , entre els quals en Josep M. Valls, i el novembre de 1959 el convent de Santaló acull la festa d'investidura missional. Un altar portàtil obsequi d'uns sabadellencs, llibres i roba, repartits en dos baguls, va ser tot l'equipatge que va embarcar rumb al Perú.

"Al principi érem molt pobres però posteriorment ens vam poder fer una casa d'estil modern i les monges també, el llibre recull el canvi de barraca a casa". Les monges eren franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, les va cridar el bisbe que buscava missioners. Portaven la part de les escoles i de la posta sanitària. En aquell territori ni un metge, els indígenes s'havien de fiar del ragatón, "i aquell pobre home amb herbes mira d'arreglar alguna cosa, però segons deien les monges, mata més gent que no pas cura".

Com es va fer frare?

Tenia una germana que era molt franciscana i visitava un convent de monges clarisses a Reus. Finalment  ella es va fer monja i em donava revistes sobre Sant Francesc. La meva vocació, però, va sorgir en plena guerra civil a Agramunt sent soldat. Estàvem a Berga i ens van portar un got de vi, cosa que no feien mai, i vaig pensar que potser el Nadal era a prop. Ens van portar a tots en camions a Agramunt. Jo estava a transmissions i no portava arma. A Berga havíem instal·lat telèfons a totes les companyies del nostre batalló, però a Agramunt no teníem res de res. L'únic sistema era el vell, agafar el parte que donava el capità de la companyia i portar-lo al batalló, i del batalló a la companyia. Però això era molt a prop del front, a pocs metres, i portant aquell paperet vaig estar tot el dia sentint xiular les bales, per aquí, per allà... però ho havia de fer.

Cap bala el va tocar?

Cap bala em va tocar, ni mort ni ferit. Això per què serà? vaig pensar; Déu volia que fos missioner.  I allà van començar totes les meves aventures de missions  a Amèrica del Sud.

Comença així el seu procés vocacional?

Començo a estudiar al seminari de Tarragona, les matemàtiques durant quatre anys les vaig fer per lliure, i les de Filosofia intern al seminari. Vaig escriure al provincial dient-li que estava estudiant allà i que em volia fer franciscà. Ell em va dir: 'acaba el curs i quan l'acabis vine'. Vaig acabar el curs i em van portar a fer el noviciat al seminari de la Bisbal i després vaig acabar la carrera a Berga.

Comença la seva etapa com a missioner a l'Amèrica Llatina a l'Argentina

Missionàvem a diferents pobles de l'Argentina. Hi ha bons cristians, bons catòlics, una mica de tot. Nosaltres hi vam viure molt bé. Ateníem els indis Chames, parròquies argentines i els indis Coyes.

Expliqui'ns com són aquests indígenes

Els indis Chames estan dins la selva, en regions de rius afluents de l'Ucayali. Tenen llengua pròpia i envien els fills a l'escola on hi ha una mestra, bilingüe, per educar bé els petits. Com que han estat foragitats dels altres indígenes civilitzats, s'han espavilat i tenen bona agricultura i ramaderia. D'acord amb la mestra els vam portar la Mare de Déu de Fàtima, que van adornar molt bé. Vam fer alguns baptismes.

I els indis Coyes?

Viuen dins la selva nord argentina. Han edificat els pobles al cim d'uns turons on han construït una esglésies petites amb pedres, perquè fa molt fred. Dins la selva hi ha poca agricultura. Viuen dels animals i compren i venen a les fronteres. No hi ha cap carretera, tot són caminets per anar amb ruc. Són molt devots i venen a missa i a rebre els sagraments.

Després de l'Argentina torna a Catalunya i demana tornar a missions?

Sí. Quan el Vicari de Requena -Perú- va demanar missioners per anar-hi no m'ho vaig pensar gaire.

Què recorda a l'arribar allà?

Et llegiré un fragment de les Memòries. "Gener de 1960. Això és veritablement 'un altre món', estem separats de la civilització i del progrés. Ací hi estem ubicats voluntàriament, enmig de la natura, per satisfer la fam de Déu i de la Veritat de les persones que hi viuen. Les Missions per a nosaltres no són ara quelcom idealitzat, com les aventures que es llegeixen en llibres i revistes. Són, ara i aquí, un lloc concret real, visible i tangible, amb carència de comoditats, i víctimes de la gran calor i de l'hostilitat dels petits insectes, que els franciscans anomenem poèticament 'germans'."

Per què un català fer-se missioner?

Sóc de família catòlica, he rebut els sagraments del baptisme, comunió i confirmació, això et prepara ja per alguna cosa. Després vaig ser soldat i posteriorment em vaig fer frare franciscà, i el franciscà és missioner per naturalesa. Entremig dels viatges a Amèrica treballava també aquí a Catalunya.

Quan s'acaben les missions allà?

L'any 1975 va ser l'any definitiu, vaig haver de retornar perquè ja era gran. Vaig estar a Sabadell, vaig escriure uns llibres i aquest de les Memòries. Allà teníem parròquia i col·legi. Al principi feia de mestre a l'escola perquè no en teníem, i ajudava a la parròquia. També feia de cronista del convent de Sabadell.

Què és per a vostè Sant Francesc?

El nostre pare, el nostre fundador, significa l'esperit de pobresa i d'apostolat.

Com es fa això aquí?

Doncs bastant malament, però com no és fàcil hi ha feina per fer. No tots els frares tenen esperit missioner ni tots els capellans.

Vostè és jubilat ja

Hauria de ser-ho, sí, però encara no perquè escric llibres.

Vostè és el degà de la província franciscana de Catalunya. Com entén la vellesa?

Als vells se'ls atén poc, a tot arreu, no parlo dels franciscans; tenim la dèria que els vells fan nosa i els treuen, i val a dir que els vells estan marginats. Penso que la gent gran el que fa amb la família és molt important. Sovint els pares no es cuiden gaire dels fills i són els avis qui recullen els nets a escola i els ajuden amb els deures.

Vostè ha escrit les seves memòries. Ens cal a tots mirar enrere?

És important repassar el que hem fet, bo i dolent. Cal donar gràcies a Déu pel que hem fet bé i demanar perdó per tot allò que no hem fet ben fet.

Què li queda per fer a la vida?

Penso que ja no queda res! Procuro ser bon germà i fer la feina que he de fer. A la taula tinc un munt de llibres i segueixo llegint.

Vostè ha estat feliç?

Sí. He treballat molt i he estat feliç. La gent no sempre ha respost però la majoria sí. El fet de conèixer aquells indígenes que estan abandonats i et rebien amb els braços oberts, et fa conèixer l'amabilitat i quedar-se amb una bona idea de tots els indígenes que he vist. Gent pobra, pobríssima, que amb prou feines tenen res i t'ho donen tot. No em puc queixar.

Quatre organitzacions salesianes s'uneixen al projecte Europe Scenario 6

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Salesians) Més de 250 organitzacions no governamentals de tot Europa van llançar el 20 juny 2017 una visió alternativa sobre un model més democràtic, just i sostenible per a Europa. Aquest escenari pretén influir en el futur debat sobre la direcció que Europa ha de prendre, aquesta visió alternativa ha estat subscrita per entitats que representen una gran varietat de grups d'interès diversos, que inclou drets laborals, cultura, desenvolupament, medi ambient, salutació, drets de les dones, joves i anti-discriminació.

Arriba en els dies previs a la cimera de líders de la UE d'aquesta setmana, en l'agenda s'abordaran assumptes clau com la migració, la seguretat, el mercat de treball i el Brexit. Aquesta setmana també marca el primer aniversari del referèndum que va aprovar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (23 de juny) que ha posat en l'agenda política dubtes sobre el futur d'Europa.

La visió descriu un futur per a Europa en què "la sostenibilitat s'assenta fermament en el cor del projecte Europeu", i que la UE se centra en la "democràcia i participació, justícia social i ambiental, solidaritat i sostenibilitat, respecte per l'estat de dret , els drets humans, tant a Europa com arreu del món ".

Les organitzacions presenten aquest escenari per al futur com una alternativa a les propostes del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, escenaris inclosos en el "Futur d'Europa", document sobre el qual els estats membres estan sent consultats i les primeres conclusions s'esperen per a finals d'enguany. (El Llibre Blanc sobre el futur d'Europa està disponible aquí).

En nom de SDG Watch Europe i Friends of the Earth Europe, Leida Rijnhout, va dir: "Els cinc escenaris per al futur d'Europa presentats pel President Juncker són molt decebedors i tenen poca connexió amb els reptes que la Unió Europea afronta. En el seu lloc ens cal una visió clara - un sisè escenari - que posi el benestar social i ambiental al centre. La implementació de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible hauria de ser absolutament clau per a un futur que estigui al servei dels pobles i del planeta, i no d'altres interessos ".

En nom de Don Bosco International, Ángel Gudiña, ens indica: "Invertir en la infància i la joventut són factors clau per a una Europa més justa, cohesionada i sostenible. Dotar les futures generacions amb serveis públics de sanitat, amb accés a serveis socials i a una educació formal i no formal de qualitat, assegura la continuïtat d'un projecte Europea en risc en vita dels últims esdeveniments. Com Don Bosco International pretenem que la UE es centri més en els seus ciutadans, especialment en aquells, que a causa de la seva edat o circumstància, no solen ser escoltats. "

Transhumanisme: utopia o distopia?

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Arribarà a ser una opció personal la mort? Podrem multiplicar la nostra intel·ligència? I separar la ment del cos? Hi haurà intel·ligències artificials superiors a la nostra? Quin paper pot tenir en tot plegat l'espiritualitat? Aquestes són algunes de les qüestions que van proposar-se a l'afterworks 'Transhumanisme: Utopia o distopia?' organitzat per l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. Al voltant d'una taula a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (URL), Albert Cortina, autor del llibre '¿Humanos o Posthumanos?' ha conduït la xerrada pels diferents enclavaments de la visió transhumanista, que pronostica l'adveniment de grans canvis en el que actualment considerem una persona humana. 

Què és el Transhumanisme? 

El transhumanisme parteix de la premissa que l'ésser humà podrà (i voldrà) millorar-se a sí mateix a través de la tecnologia. Una etapa més en la cursa evolutiva. Els pronòstics parlen de millores físiques com pròtesis i implants però també canvis que podrien canviar ment tal  com la coneixem. Cortina explica que alguns dels seus gurús parlen de l'arribada de l'anomenada Singularitat, un punt en què la màquina assoleix un nivell d'intel·ligència suficient per a iniciar un procés d'autoperfeccionament.  D'aquest punt de no retorn en podrien derivar grans beneficis que podrien repercutir de forma inimaginable.

La mort de la mort

Una de les grans promeses del Transhumanisme és el d'arribar a 'curar' la mort. El pensament transhumanista concep, com molts estudis científics, que l'envelliment és un procés que es pot aturar i fins i tot revertir. Però aquesta no seria l'única manera d'esquivar la mort. Per altra banda, també proposen abandonar el nostre cos orgànic amb totes les seves pegues per transmetre la nostra ment en un suport tecnològic. Una còpia exacta del seu cervell en un entorn digital on podria viure indefinidament com una consciència. 

Trencament amb l'espiritualitat?

Cortina va deixar clara la polarització dels teòrics pel que fa a la relació entre el posthumanisme i les religions. Alguns corrents defensen que amb el transhumanisme hi haurà un truncament amb els corrents espirituals tradicionals. D'altres preveuen l'aparició de noves religions al voltant de la tecnologia i les seves noves possibilitats.