Dues lleis contra la discriminació?

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Maria Carbonell, Eugeni Gay, David Jou, Jordi Lòpez Camps, Margarita Mauri, Josep Miró i Ardèvol, Francesc Torralba - La Vanguardia) Es tramita al Parlament un projecte de llei contra la discriminació que, com a idea, només pot ser benvinguda, com ho és tota iniciativa inclusiva i solidària. Però aquest bé serà malmès si es prossegueix pel camí iniciat, que conduiria a disposar de dues lleis diferents en funció de quin fos el col∙lectiu que es vol protegir.

El 13 de desembre del 2013 vam publicar en aquestes mateixes pà­gines l’article Un Projecte de llei desenfocat, amb referència a la llei de Drets de les Persones Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals i per a l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Dèiem aleshores: “Considerem aquest projecte de llei desenfocat, perquè el que necessita la nostra societat és una llei sobre la no discriminació que protegeixi tots els grups socials que viuen en situacions objectives de discriminació, amb especial atenció als més febles i desprotegits, en lloc d’una llei específica per a un sol grup”, que a més pot donar lloc a “que la protecció davant la discriminació es transformi en privilegi”.

Ara es corre el risc de multiplicar l’error. El motiu és la tramitació del projecte de llei per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, que abasta tots els grups socials i persones susceptibles de ser discriminats per raó de religió o conviccions, discapacitat, edat, origen racial o ètnic, sexe o orientació sexual. El problema és que es volen procurar aquests fins lloables mantenint l’al∙ludida llei 11/2014 sobre persones GLBTI, i sense fer extensius els seus drets a  la resta de grups discriminats,que fins i tot gaudeixen de menys protecció prèvia. D’aquesta manera la consecució d’un tracte basat en la igual dignitat de totes les persones desapareix i es genera un greuge comparatiu. Fins a una quarantena dels drets que es confereixen a les persones GLBTI els són negats a als altres grups.Com es pot pensar en aquests termes contemplant, per exemple, la fò­bia als pobres, l’aporofòbia, que amb encert ens explica Adela Cortina? Amb dades del 2015 sobre delictes d’odi, només el 18% estaven relacionats amb la identitat sexual; és a dir, amb persones GLBTI, mentre que el 82% eren per altres causes, sobretot racisme, xenofòbia, discapacitats, i també religió,i pobresa, precisa ment aquelles de les quals s’ocupa el projecte de llei que s’està tramitant i que, comparat amb la llei 2014, presenta omissions tan greus com les següents (entre parèntesi els articles de la llei 2014):

(1)Dret a la igualtat i a la no ­discriminació en els àmbits públics i privats, en totes les etapes i contingències de la vida, i empara en les seves necessitats específiques, públiques i privades (articles 1.1, 1.2,6).(2)Reparació del dany causat (article 6). (3) Creació del Consell Nacional de Prevenció i Eradicació de la Discriminació, i d’un òrgan del Govern que coordini l’execució de les polítiques adients (articles 7i8).(4)Evitar-la discriminació en els continguts dels materials escolars, i que els centres educatius constitueixin un entorn amable perquè hi puguin viure d’una manera natural la seva condició (articles 12.4 i 12.7). (5) El Consell de l’Audiovisual de Catalunya vetlla perquè els mitjans de comunicació tractin amb normalitat els diversos grups, evitant l’ús d’estereotips ofensius i ridiculitzadors i aportant models de referents positius (articles 15 i 16). (6) Enfortir la vigilància epidemiològica sobre aquests grups i per a les persones més exposades a situacions de discriminació i marginació cultural i socioeconòmica, així com el suport a adolescents i joves en situació de vulnerabilitat o aïllament social (articles 16 i 17.1). (7) Impulsar projectes de cooperació que defensin i reconeguin els drets humans d’aquestes persones en països en què pateixen persecució o discriminació,o on aquests drets no els són reconeguts (article 19). (8) Impulsar l’adopció de plans voluntaris d’igualtat i no­discriminació a les empreses. Aplicar un distintiu per reconèixer les empreses que destaquin en les polítiques d’igualtat i no-­discriminació (articles 20 i 21). (9) L’exercici del dret d’admissió no pot comportar en cap cas discriminació. Els titulars dels establiments estan obligats a impedir l’accés o a expulsar les persones que violentin de paraula o de fet, o que duguin i exhibeixin públicament símbols, indumentària o objectes que incitin a la violència o la discriminació d’aquells col∙lectius (article 26). (10)La inversió de la càrrega de la prova que suprimeix la presumpció d’innocència i que obliga el denunciat a demostrar­.la.

Tot plegat estableix un tracte desigual vers els col∙lectius discriminats que no siguin GLBTI. És la conseqüència de legislar a partir de dues lleis diferents. La solució que proposem és senzilla: una sola llei contra tota discriminació amb una disposició final que derogui l’anterior de 2014.

Els enclavaments monàstics medievals, relat i memòria

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Maristes) Els dies 10 i 11 de juliol de 2017 s’organitzen les VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). En aquesta edició el tema que es tractarà és “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles”, una edició especial dedicada al 300 aniversari del naixement de l’abat Jaume Caresmar i Alemany, premonstratès, abat del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i historiador.

Aquestes Jornades pretenen oferir una àmplia mirada a diferents maneres de crear i mantenir una memòria monàstica medieval, basada en un passat real o imaginat, des de l’edat mitjana fins als nostres dies. Hi haurà 9 ponències impartides per conferenciants internacionals -historiadors, historiadors de l’art i de la música, bibliotecaris  arxivers i un monjo cistercenc- i les conferències i els debats estaran complementats per una visita guiada, enguany dedicada a conèixer la història del monestir de Santa Maria de Vallverd, el VI Sopar Medieval amb el qual experimentarem la memòria monàstica medieval a través de la gastronomia i finalment el tradicional concert al claustre. Unes activitats que pretenen aproximar a un públic més ampli la història de l’església i la religiositat

"Xifré, de professió missioner" el documental sobre el superior general claretià

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claret) El dimecres 5 de juliol s'estrena el documental "Xifré, de professió missioner". El documental és un perfil biogràfic sobre el tercer superior general dels Claretians, Josep Xifré (Vic, 1807-Cervera, 1899), en motiu del bicentenari del seu naixement. Xifré és el gran arquitecte dels claretians i qui va fer créixer la Congregació per Europa, Àfrica i Amèrica.

El Pare Claret va sembrar la llavor, i Xifré la va fer créixer. Va assumir una congregació amb dotze missioners i una casa, i quan va morir la va deixar amb 1.700 missioners i 61 cases a tres continents.

La duresa de les missions, les prohibicions polítiques, un mandat llarg i una personalitat forta i no exempta de polèmica són alguns dels trets definitoris que fan del pare Xifré una personalitat transcendental de l’Església del segle XIX.

En el documental hi intervenen claretians d’arreu del món, entre ells el superior general Mathew Vattamattam.

L'estrena i la primera projecció pública es farà aquest dimecres 5 de juliol. En la presentació, abans de la projecció del documental, hi intervindran Ricard Costa-Jussà, provincial dels Missioners Claretians de Catalunya; Carlos Sánchez, director del Centre d'Espiritualitat Claretiana de Vic i Jordi Roigé, director del documental.

L'Any Xifré es va inaugurar a Vic coincidint amb el bicentenari del naixement del pare Josep Xifré (19 de febrer de 2017) i es clourà el proper novembre recordant la data de la seva mort (3 de novembre 1899).

Francesc recorda als nous cardenals que no són "prínceps"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Jordi Llisterri-CR/Roma) Per si no havia quedat clar, el papa ho ha recordat aquest dimecres en el consistori de creació de cinc nous cardenals: "Jesús no us ha cridat perquè us convertiu en 'prínceps' en l'Església". En la cerimònia en la qual l'arquebisbe Joan Josep Omella ha estat creat cardenal, Francesc els ha tornat a explicitar que "Jesús camina davant de vosaltres i us demana seguir-lo amb decisió" i que us "crida a mirar la realitat, no a distreure's en altres interessos o altres perspectives".

Aquest és el to que ha marcat una cerimònia breu i gairebé en família que ha presidit Francesc a la basílica de Sant Pere del Vaticà. Un acte auster en el qual juntament amb l'arquebisbe de Barcelona han estat creats cardenals quatre bisbes més dels quals ningú no en preveia la "carrera" eclesiàstica; l'arquebisbe de Bamako, a Mali, Jean Zerbo; el bisbe d'Estocolm, Anders Arborelius; el vicari apostòlic de Pakse, a Laos, Louis-Marie Ling Mangkhanekhoun, i el bisbe auxiliar de San Salvador, Gregorio Rosa Chavez. Uns nomenaments que van sorprendre fa poques setmanes. El grup Africà i Llatinoamericà són els que han aportat més animació a la cerimònia. I el grup procedent de Suècia, el to ecumènic amb la presència de dues pastores protestants. Des de El Salvador, també s'ha fet molt present el beat Óscar Romero, imatge que lluïen molts pelegrins.

Discurs d'Omella

Per una indisposició del cardenal de Mali, que fins avui no sabia si podria assistir al consistori, ha pertocat a Omella fer el discurs de salutació inicial. Omella ha destacat la importància de presentar l'Església com a "testimoni de la tendresa": "Volem ser una Església pelegrina pels camins del món a la recerca de tothom, provant de posar en el cor dels homes i les dones el bàlsam de l’alegria i la pau, eixugant les llàgrimes de molts d’ells i suscitant la seva esperança”. El nou cardenal també s'ha referit als sentiments de Sant Ignasi de Loiola quan va arribar a Roma i es preguntava si "potser serem crucificants" com Sant Pere i Sant Pau.

Després d'una breu lectura de l'Evangeli, en la mateixa sintonia eclesial, Francesc ha recordat que "la realitat" també conté moltes creus que són "el pecat del món". És "la realitat dels innocents que sofreixen i moren causa de les guerres i el terrorisme; és l'esclavitud que no deixa de trepitjar la dignitat també en l'època dels drets humans; la realitat és la dels camps de refugiats que a vegades s'assemblen més a un infern que a un purgatori; la realitat és el descartat sistemàtic de tot el que ja no serveix, incloses les persones".

Durant la celebració, després del jurament d'obediència i fidelitat al pontífex, el papa ha lliurat als cardenals el birret, l'anell i ha anunciat el títol de l'Església de Roma que els correspon. Aquesta tradició recull el sentit del col·legi cardenalici format en el seu origen pels rectors de Roma. A Omella li ha estat atorgada la diaconia de l'església de la Santa Creu de Jerusalem, una de les de més tradició a la ciutat. El nou cardenal ha destacat que la Santa Creu és la mateixa dedicació que té la Catedral de Barcelona.    

Trobada amb Benet XVI

El cardenal Omella ha estat acompanyat de tots els bisbes catalans, excepte el de Tortosa, i el cardenal Lluís Martínez Sistach. La Generalitat ha estat representada al màxim nivell pel president Carles Puigdemont, que encara ha fet més evident l'absència dels representants de l'Ajuntament de Barcelona. La delegació del govern espanyol ha estat encapçalada per la vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaría. També hi ha assistit l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, l'emèrit de Poblet, Josep Alegre, i altres religiosos i clergues catalans que viuen a Roma.

Finalitzada la cerimònia, els nous cardenals han viscut un altre moment emotiu de la jornada, amb la visita al papa emèrit Benet XVI. El papa Francesc li ha presentat els nous cardenals. Omella ha explicat que el papa Benet té molt present la Sagrada Família. El papa emèrit també ha mostrat gran satisfacció quan Omella li ha anunciat que ara s'iniciava el culte setmanal a basílica de Gaudí.

A la tarda, s'ha celebrat la tradicional visita di calore, en la que tots els fidels que s'ha desplaçat a Roma poden saludar als nous cardenals. A més del clergat i dels representants de diversos organismes diocesans, Omella s'ha retrobat amb els seus amics i familiars de Cretes i els feligresos de Logronyo. Els més animats els de Cretes entonant un "Visca el cardenal Omella!"

Després de la celebració, Omella també ha renovat el seu escut episcopal que incorpora les borles i el capell cardenalici. L'escut manté la imatge de la Mare de Déu de la  Misericòrdia del seu poble natal, les torres de la Sagrada Família com a signe episcopal i la bandera catalana. 

Podeu veure totes les imatges del consistori i de la visita di calore aquí.

L’Obra Social ”la Caixa” ha facilitat més de 40.000 llocs de treball

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Obra Social La Caixa) Incorpora és el programa d’inserció laboral que possibilita l’accés al mercat de treball a persones en situació o risc d’exclusió social. En els seus primers deu anys de trajectòria, el projecte ha promogut 40.685 contractacions a Catalunya, gràcies a la col·laboració de 10.517 empreses i 257 tècnicsd’inserció de 118 entitats socials. El 2016, es van facilitar 9.349 llocs de treball.

Des del 2006, Incorpora promou la contractació de col·lectius amb dificultats especials per trobar feina, com ara persones amb discapacitat, aturats de llarga durada, joves en situació de vulnerabilitat, exreclusos i víctimes de violència de gènere, entre altres.

Només a Barcelona, Incorpora ha facilitat 27.170 contractacions durant aquests deu anys, amb el suport de 6.640 empreses, 194 tècnics d’inserció i 85 entitats socials.

Incorpora celebrarà aquesta tarda el seu desè aniversari amb un acte especial a CaixaForum Barcelona, en el qual es reconeixerà les empreses, organitzacions i institucions que, amb el seu compromís i la seva complicitat, han fet possible aquesta iniciativa que lluita contra l’exclusió social i promou l’autonomia de les persones.

Acceso a Youtube para Visualizar

Barcelona acompaña Omella en el consistorio

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Vídeos

Galería de imágenes

(Jordi Llisterri-CR / Roma) Los catalanes que han querido acompañar el arzobispo Joan Josep Omella en el consistorio que le creará cardenal ya están en Roma. Aunque el consistorio se hace este miércoles por la tarde, esta mañana ya han participado en la audiencia pública con el Papa Francisco en la plaza de San Pedro de Vaticano.

Omella ha llegado acompañado de los vicarios episcopales y con el obispo auxiliar Sebastià Taltavull y los nuevos obispos auxiliares electos Sergi Gordo y Toni Vadell. Como es habitual los obispos han podido saludar al papa al final de la audiencia en la que también ha asistido el cardenal Lluís Martínez Sistach, el arzobispo de Tarragona, Jaume Pujol y el obispo de Vic, Romà Casanova. La consejera de Gobernación, Meritxell Borràs, también ha participado en la audiencia, con el director general de Asuntos Religiosos, Enrique Vendrell. En el consistorio de la tarde se añadirán el resto de obispos catalanes y el presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Uno de los grupos más numerosos que ha acompañado Omella es el de los seminaristas de Barcelona con el rector del seminario, Josep Maria Turull, que al final de la audiencia también han saludado al Papa. Otras instituciones diocesanas han sumado a acompañar al arzobispo Omella como la Fundación Pere Tarrés, el patronato de la Basílica de la Sagrada Familia, Cáritas Diocesana, o los canónigos de la Catedral. La mayoría de peregrinos han viajado a Roma con el Club + Amigos de Catalunya Cristiana y Radio Estel.

En total se han desplazado a Roma más de quinientos peregrinos procedentes de la archidiócesis de Barcelona y doscientos más de Logroño, la anterior diócesis de Omella, y de su pueblo natal de Cretas.

"Hombres y mujeres a contracorriente"

En la audiencia semanal de este miércoles, Francisco comentó el Evangelio de Mateo que envía a sus discípulos "como ovejas entre lobos". El papa ha remarcado que aunque las persecuciones los cristianos no deben perder nunca la esperanza y que "los cristianos deben ser prudentes y astutos, pero nunca violentos". Son "hombres y mujeres a contracorriente" que "estiman aunque no siempre sean queridos".

El papa ha hecho hincapié en el testimonio del martirio, como el de San Pedro y San Pablo, festividad que se celebra este jueves coincidiendo con el consistorio. El Papa también ha hablado del "martirio que consiste continuar haciendo el bien y con amor las obligaciones de cada día".

Tras el consistorio de creación de los cinco nuevos cardenales de este miércoles por la tarde en la Basílica de San Pedro, el jueves el papa presidirá la misa de la solemnidad de San Pedro y San Pablo. El viernes acabarán los actos en Roma con una misa presidida por el arzobispo Juan José Omella el Colegio Español. Domingo por la tarde se hará también una misa de Acción de Gracias a la Sagrada Familia de Barcelona.

En Roma el nuevo cardenal Omella se encontrará con los peregrinos este miércoles por la tarde después del consistorio y jueves al mediodía habrá una recepción en el Colegio Español. También este miércoles se hará una cena con las autoridades en la embajada española ante la Santa Sede.

El octavo cardenal de Barcelona

Aunque tradicionalmente la sede cardenalicia catalana era Tarragona, Omella será el octavo cardenal de los 119 obispos que ha tenido Barcelona. Desde que Narcís Jubany fue creado cardenal en 1973, han sido cardenales todos sus sucesores: Ricard Maria Carles en 1994, y Lluís Martínez Sistach en 2007, y ahora Omella. Este abril, al cumplir los 80 años, Sistach perdió la condición de cardenal elector y el derecho a participar en la elección de un futuro papa. Ahora Barcelona estará representada en un futuro cónclave para Omella.

Antes de Jubany, habían sido cardenales Guillem Ramon y Silvio Passarino, en el siglo XVI. También, un siglo más tarde, el que había sido abad de Montserrat, Benet de Sala y de Caramany, y finalmente Salvador Casañas, que había sido canónigo rector del Seminario diocesano y párroco de Santa María del Pi a finales del siglo XIX.

Por otra parte, Omella ha sido en la época contemporánea el arzobispo de Barcelona que más rápidamente ha recibido el birrete cardenalicio, sólo un año y medio después de llegar a la capital catalana.

Barcelona acompanya Omella en el consistori

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Vídeos

Galería de imágenes

(Jordi Llisterri-CR/Roma) Els catalans que han volgut acompanyar l'arquebisbe Joan Josep Omella en el consistori que el crearà cardenal ja són a Roma. Tot i que el consistori es fa aquest dimecres a la tarda, aquest matí ja han participat en l'audiència pública amb el papa Francesc a la plaça de Sant Pere de Vaticà.

Omella ha arribat acompanyat dels vicaris episcopals i amb el bisbe auxiliar Sebastià Taltavull i els nous bisbes auxiliars electes Sergi Gordo i Toni Vadell. Com és habitual els bisbes han pogut saludar al papa al final de l'audiència en la qual també hi ha assistit el cardenal Lluís Martínez Sistach, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol i el bisbe de Vic, Romà Casanova. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, també ha participat en l'audiència, amb el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell. En el consistori de la tarda s'hi afegiran la resta de bisbes catalans i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Un dels grups més nombrosos que ha acompanyat Omella és el dels seminaristes de Barcelona amb el rector del seminari, Josep Maria Turull, que al final de l'audiència també han saludat el papa. Altres institucions diocesanes s'han sumat a acompanyar l'arquebisbe Omella com la Fundació Pere Tarrés, el patronat de la Basílica de la Sagrada Família, Càritas Diocesana, o els canonges de la Catedral. La majoria de pelegrins han viatjat a Roma amb el Club +Amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel.

En total s'han desplaçat a Roma més de cinc-cents pelegrins procedents de l’arxidiòcesi de Barcelona i dos-cents més de Logronyo, l'anterior diòcesi d'Omella, i del seu poble natal de Cretes.

"Homes i dones a contracorrent"

En l'audiència setmanal d'aquest dimecres, Francesc ha comentat l'Evangeli de Mateu que envia els seus deixebles "com ovelles entre llops". El papa ha remarcat que malgrat que les persecucions els cristians no han de perdre mai l'esperança i que "els cristians han de ser prudents i astuts, però mai violents".  Són "homes i dones a contracorrent" que "estimen encara que no sempre siguin estimats".

El papa ha posat l'accent en el testimoni del martiri, com el de Sant Pere i Sant Pau, festivitat que se celebra aquest dijous coincidint amb el consistori. El papa també ha parlat del "martiri que consisteix continuar fent el bé i amb amor les obligacions de cada dia".

Després del consistori de creació dels cinc nous cardenals d'aquest dimecres a la tarda a la Basílica de Sant Pere, dijous el papa presidirà la missa de la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau. Divendres s'acabaran els actes a Roma amb una missa presidida per l'arquebisbe Joan Josep Omella al Col·legi Espanyol. Diumenge a la tarda es farà també una missa d'Acció de Gràcies a la Sagrada Família de Barcelona.

A Roma el nou cardenal Omella es trobarà amb els pelegrins aquest dimecres a la tarda després del consistori i dijous al migdia hi haurà una recepció al Col·legi Espanyol. També aquest dimecres es farà un sopar amb les autoritats a l'ambaixada espanyola davant la Santa Seu. 

El vuitè cardenal de Barcelona

Tot i que tradicionalment la seu cardenalícia catalana era Tarragona, Omella serà el vuitè cardenal dels 119 bisbes que ha tingut Barcelona. D'ençà que Narcís Jubany va ser creat cardenal el 1973, han estat cardenals tots els seus successors: Ricard Maria Carles el 1994, i Lluís Martínez Sistach el 2007, i ara Omella. Aquest abril, en complir els 80 anys, Sistach va perdre la condició de cardenal elector i el dret a participar en l'elecció d'un futur papa. Ara Barcelona estarà representada en un futur conclave per Omella.

Abans de Jubany, havien estat cardenals Guillem Ramon i Silvio Passarino, al segle XVI. També, un segle més tard, el qui havia estat abat de Montserrat, Benet de Sala i de Caramany, i finalment Salvador Casañas, que havia estat canonge rector del Seminari diocesà i rector de Santa Maria del Pi a finals del segle XIX.

D'altra banda, Omella ha estat en l'època contemporània l'arquebisbe de Barcelona que més ràpidament ha rebut el birret cardenalici, només un any i mig després d'arribar a la capital catalana. 

Cristianisme i Justícia proposa un debat 'davant el segle de la Gran Prova'

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) Seguint el camí iniciat els darrers anys de treball per l’actualització del diàleg fe-justícia, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia convoca aquest divendres i dissabte la segona edició de les Jornades de Pensament Fe i Justícia, aquesta vegada amb el títol 'Davant el segle de la Gran Prova'. 

Obrirà les jornades Jorge Riechmann, destacat pensador i autor sobre qüestions d’ecologia política, ètica ambiental i pensament ecològic. Segons aquest professor de filosofia moral a la Universitat Autònoma de Madrid ens enfrontem a una darrera crida davant l’excés de dominació que l’espècie humana ha exercit sobre la natura: “L’humanisme descentrat, l’humanisme no antropocèntric que precisem no és el d’éssers humans que se senten fora de la natura i per sobre d’ella, sinó molt dins seu i construint simbiosi amb ella”. Riechmann serà l’encarregat de fer la provocació d’obertura, amb una ponència sobre 'humanisme descentrat per al segle de la Gran Prova'.

Sabent que ens trobem en un moment cabdal, en el que la nostra capacitat de resposta i de construir alternatives pot decantar-nos cap a un món de desigualtats, autoritarisme i destrucció de la natura, o un futur de solidaritats, drets, inclusió i participació, Cristianisme i Justícia vol abordar en aquestes jornades alguns dels reptes que ens interpel·len amb urgència.

Així, les jornades comptaran amb tallers i tertúlies simultanis sobre el creixement de les desigualtats, la incorporació del feminisme al pensament social i teològic, el desmantellament de l’estat del benestar i la singularitat cristiana davant les propostes d’altres espiritualitats.

Hi haurà també moments per a la presentació de testimonis per part de diverses persones que treballen en l’àmbit de la promoció de la justícia, des d’un itinerari personal de fe.

Participaran en aquestes jornades membres de l’equip de Cristianisme i Justícia, així com persones d’arreu de l’estat espanyol que treballen en institucions de recerca o d’acció social. Comptarem, entre d’altres amb teòlegs com José Ignacio González Faus, Javier Vitoria i Pepe Laguna, les teòlogues Lucía Ramón i Pepa Torres, els filòsofs Ignacio Sepúlveda i Josep Cobo, la responsable d’acció pública de l’ONG Alboan Mary Tere Guzmán, o el director i actor de teatre Jorge Picó.

El 2016 les primeres jornades centrades en el binomi fe-justícia van servir per desgranar el paper del cristianisme en la postmodernitat, la qüestió eco-social, la precarietat laboral i els moviments socials.

Noves fronteres, un mateix compromís

Les jornades seran el tancament del curs en què el centre ha celebrat el seu 35è aniversari i la publicació del quadern 200. Cristianisme i Justícia és un centre d’estudis promogut pels Jesuïtes de Catalunya, que pretén, des de la reflexió social i teològica, contribuir a la transformació de les realitats que generen injustícia i provoquen patiment. Ho fa a través de seminaris d’estudi, conferències i cursos, i sobretot, gràcies a la col·lecció Quaderns CJ, amb els que, de forma rigorosa però àgil, ofereix les claus d’interpretació d’alguns dels grans temes que marquen el món avui. Amb 45.000 exemplars en tres llengües distribuïts per tot el món, a més de la versió on-line, s’han convertit en la publicació emblemàtica del centre.

El quadern 200, amb el títol 'Noves fronteres, un mateix compromís', és un reflex del treball que caracteritza el centre i obre nous horitzons de debat en el diàleg fe-justícia, en continuïtat amb el compromís inicial. 

Arrenquen les colònies i casals d'estiu de la Fundació Pere Tarrés

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Pere Tarrés) Ja han començat la majoria de casals d’estiu de la Fundació Pere Tarrés a Barcelona, àrea metropolitana i a la província de Tarragona. En total, més de 20.000 infants i joves participaran en alguna de les més de 450 activitats que la Fundació Pere Tarrés, l’entitat de lleure més gran de Catalunya, ha preparat juntament amb els seus centres d’esplai d’esplai federats al Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans.

De fet, els centres d’esplai van organitzar els primers casals d’estiu que van començar el dia següent a la finalització de l’escola, el dijous 22 de juny, com el Centre d’Esplai L’Esquirol de Barberà del Vallès i el Centre d’Esplai Flor de Neu de Sant Vicenç dels Horts.

També d’un centre d’esplai van sortir els primers autocars camí de les colònies d’estiu. Concretament, una cinquantena d’infants entre 6 i 13 anys del Centre d’Esplai Trencaclosques del MCECC de la Fundació Pere Tarrés van marxar una setmana de colònies acompanyats per 10 monitors voluntaris dissabte 24 de juny.

Justament aquest estiu fa 60 anys que va començar la primera colònia de vacances en l’entorn del que després esdevindria la Fundació Pere Tarrés. Per celebrar-ho, la Fundació ha posat en marxa una campanya de mobilització per recollir fotografies i vídeos entre els milers de persones que han passat en aquestes 60 anys de les colònies, casals, rutes, centres d’esplai. L’objectiu és fer un recull en imatges de la història de l’educació en el lleure a Catalunya.  

El moment de culminar la feina feta durant el curs als centres d’esplai

L’inici de les activitats d’estiu també suposa el moment de la culminació de la feina realitzada durant els curs pels centres d’esplai, generalment els dissabtes a la tarda. Durant els mesos d’estiu, els centres d’esplai federats al Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés (MCECC) realitzaran més de 350 activitats d’estiu gràcies al treball i compromís de monitors i monitores voluntàries, joves que dediquen una part del seu temps a educar a infants i joves per contribuir en el seu creixement i desenvolupament com a persones.

Entre les propostes dels centres d’esplai les colònies són l’activitat més destacada però també es faran casals, campaments i rutes. Unes propostes que s’han preparat amb mesos d’antelació i que posen de manifest el treball en equip d’aquests joves i també la voluntat de consolidar el grup d’esplai com un espai inclusiu.

Una oferta pensada perquè tots els infants puguin desenvolupar les seves capacitats i gaudir al mateix temps

Els pares cada cop estan més preocupats per oferir als seus fills i filles una educació el més complementària possible i l’estiu és el moment on es poden treballar altres habilitats i aficions diferents del currículum escolar. En aquest sentit, la Fundació Pere Tarrés ha preparat una àmplia oferta per permetre que tots els infants gaudeixin com a nens i creixin com a persones a l’hora que desperten la seva imaginació i creativitat.

La principal novetat d’enguany són les colònies de disseny de moda, però també destaquen les colònies de cuina en col•laboració amb la Fundació Alicia i Món Sant Benet. I un any més es realitzaran Colònies de teatrecolònies de ballcolònies de robòtica i de disseny de videojocs. Un any més i gràcies a la gran demanda de l’estiu passat, la Fundació Pere Tarrés ha ampliat la seva oferta de colònies temàtiques que es faran amb l’anglès com a llengua vehicularesports aquàticsesports d’aventura i hípica.

Una altra novetat que ofereix la Fundació Pere Tarrés és el Campus Jove’17, un campus d’innovació, creativitat i tecnologia adreçat a joves entre 14 i 17 anys

Per als pares que necessitin conciliar la seva vida laboral i familiar, la Fundació Pere Tarrés organitza els casals d’estiu amb propostes molt diferents. Els més petits de la casa podran escollir si volen fer un casal tradicional combinant activitats de lleure amb sortides lúdiques i culturals o fer un casal temàtic. En aquest darrer cas podran escollir entre els casals de robòtica i multimèdia, d’aprenent de cuina o convertir-se en arqueòlegs al casal que organitzen conjuntament la Fundació Pere Tarrés i el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).  

Les sol·licituds de beques augmenten un 345% en els darrers sis anys

Si l’activitat de la Fundació va néixer fa 60 anys lligada a l’organització de les primeres colònies per a infància en situació vulnerable en la postguerra, avui dia encara continuem fidels a l’objectiu que tots els nens i nenes puguin gaudir de l’educació en el lleure. Així, dels 20.000 infants i joves que van marxar de colònies l’estiu passat, es van becar 4.036 infants de famílies amb dificultats socioeconòmiques que van participar en 9.946 activitats de lleure, una xifra que ha augmentat un 345% en els darrers sis anys.

De fet, entre el 2010 i el 2016 la Fundació ha becat les activitats de lleure de 17.262 infants. Totes les sol·licituds rebudes l’any passat van poder ser acceptades, atorgant ajuts per un import de 1.120.748,27€, gràcies al suport de diverses entitats i institucions i també de les aportacions de la campanya de recaptació de fons de la Fundació Pere Tarrés “Ajuda’ls a créixer”.

Malauradament, tot i què els indicadors macroeconòmics són positius, hi ha moltes famílies que no es poden permetre que els seus fills i filles puguin accedir a les activitats de lleure. De fet, la Fundació Pere Tarrés preveu becar un 12% més d’infants que al 2016 fins arribar als 4.500 nens i nenes.