Les Vedruna celebren el seu Capítol per respondre a les necessitats socials del moment

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete - CR) Prendre's el pols, avaluar i establir les bases pel futur. Tres accions que bé valdrien en el món de l'empresa, en el món personal o familiar i inclús en el món polític. Però són tres accions que el món eclesial coneix bé i posa en pràctica. Algunes congregacions i ordes religiosos ho fan cada quatre anys, d'altres cada sis anys i inclús algunes cada set. Parlem dels Capítols Generals, aquells petits conclaves de l'Església que serveixen per fotografiar el passat, el present i el futur. Del 16 de juliol al 20 d'agost és el torn de la família Vedruna que celebrarà el seu Capítol General a Vic. 

"És important parar i revisar cada sis anys perquè el temps i les necessitats canvien moltíssim", explica M. Dolors Sitges, delegada de la zona de Catalunya a la província europea Vedruna. El que fa sis anys era urgent potser ara no ho és tant, afirma, "abans tardaves trenta anys socialment en fer canvis, i ara inclús nosaltres com a congregació hem canviat". 

Una congregació que no perd l'empenta tot i el pes de l'edat

Durant més d'un mes Vic, el bressol de la congregació, acollirà el Capítol General. Uns dies per mirar enrere i avaluar el què s'ha fet en els darrers anys, però també per mirar endavant i establir les línies d'actuació Vedruna pels propers anys. Vuit catalanes participaran del Capítol a més d'alguns laics que formen part dels Laics Vedruna i que són ja el pal de paller de molts projectes de la congregació.

"Com a congregació hem passat de ser un col·lectiu de persones amb una edat de 40 a 75 anys a un grup de germanes de 40 a 95, amb una reducció de persones joves", explica Sitges, "tot i voler nosaltres respondre a les necessitats que se'ns presenten, no podem per l'edat que tenim". Per això, les Vedruna fa força temps que han optat per recolzar projectes socials de la societat civil o de l'Església i fer-s'hi presents, "sense liderar res i confiant cegament en el laics". 

El Capítol com a punt de debat

Un Capítol és com una assemblea de propietaris o inclús com una assemblea d'una cooperativa. Compta amb un tema central de fons, espais de discerniment i diàleg, i un document final amb les conclusions i decisions establertes. En el cas del Capítol Vedruna el lema és 'si tens fe veuràs la Glòria de Déu', inspirat en la icona de la mort i ressurrecció de Llàtzer, les paraules que Jesús li diu a Marta. 

Es parlaran temes de congregació com són l'economia o els llocs on han de ser presents en aquests moments les comunitats. Tot això sense perdre el carisma de Joaquima de Vedruna, "els inicis fundacionals, però responent a les necessitats del moment", explica Sitges. 

L'educació

Saben que un dels punts forts actualment de la congregació és l'educació, comptant amb 64 escoles a Europa i 36 a Catalunya, però no abaixen la vista sobre altres necessitats socials com el fet migratori, de plena actualitat. Com a congregació religiosa volen fer un esment especial sobre la pregària i la comunitat, "un dels nostres punts forts", afirma Sitges, saben que tot i que l'opció vocacional la fa cada persona l'enviament és sempre per a una comunitat concreta. 

Recordar els elements essencials

En definitiva per a Sitges, cal recordar els propis elements Vedruna, "ser pobres, fraternes i orants", tal com Joaquima de Vedruna volia. Però Sitges sap que cal actualitzar els conceptes i respondre a l'avui. "El ser pobres, per exemple, no implica una pobresa com la d'abans, nosaltres com a religioses posem tot en comú, es tracta, doncs, de destinar els nostres recursos i esforços als més febles".

El 16 de juliol s'iniciarà doncs el Capítol General Vedruna. Un Capítol que també escollirà el nou Equip General, la cúpula de la congregació, el govern. El primer dia es començarà el Capítol amb una Eucaristia presidida pel bisbe de Vic, Romà Casanova, on també les germanes que puguin i vulguin podran participar.

IQS imparteix el Màster número u en Bioenginyeria a Catalunya

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(IQS) A l'edició 2017/2018 del rànquing de màsters de El Mundo, el Màster en Bioenginyeria IQS ha sigut reconegut com el millor màster en l'àrea de les Biociencies impartit a Catalunya, i el primer màster impartit en aquesta àrea per una universitat privada a nivell de l'Estat espanyol. L'alt nivell acadèmic del professorat, l'alta inserció laboral de l'alumnat i la seva metodologia docent amb més del 50% de pràctiques en laboratoris, entre altres aspectes, li han fet ocupar aquesta primera posició que ja havia aconseguit en edicions anteriors.

La guia que elabora El Mundo, selecciona els 250 millors màsters, escollits entre una llista elaborada amb més de 1000 màsters. La selecció, té en compte criteris objectius com: demanda del màster, recursos humans, pla d'estudis, resultats i mitjans materials. A més, d'aquests ítems compten amb la col·laboració de més de 800 experts entre professors, exalumnes i empreses col·laboradores que ajuden a perfilar els resultats.

El Màster en Bioenginyeria s'imparteix des de 2008. En ell, graduats de diferents disciplines, orienten o amplien la seva carrera professional cap a les noves biotecnologies de forma transversal, tenint en compte els àmbits de la biomedicina, alimentació i biotecnologia industrial.

L'opció d'escollir aquest màster en IQS, garanteix a l'alumne un alt nivell de formació i una àmplia visió de diferents disciplines. A més, pot compatibilitzar-ho i cursar-ho simultàniament amb un Màster en Gestió d'Empreses Industrials oferint formació en l'àrea de Management a aquells estudiants que en un futur vulguin exercir llocs directius en les seves professions.

El 68% dels catalans consideren molt important tenir coneixements sobre les diferents confessions religioses

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Direcció General d’Afers Religiosos) El 68,1% dels catalans consideren molt important tenir coneixements sobre les diferents confessions religioses, segons es desprèn del Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016, encarregat per la Direcció General d’Afers Religiosos, del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. Aquest percentatge és un 7% superior a les dades de l’anterior estudi, de l’any 2014. El director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, ha destacat que el Baròmetre “permet fer una anàlisi de l’evolució de les dades de l’estudi en què s’avalua el coneixement de la població catalana i la seva actitud vers la diversitat religiosa”.

Segons el Baròmetre, també s’ha incrementat el nombre de persones que consideren molt o força important que les institucions públiques i les confessions religioses col·laborin més (s’ha passat d’un 58,1% dels enquestats l’any 2014 a un 62,8% en el darrer baròmetre). Igualment ha crescut el nombre de ciutadans que considera molt o força important que les administracions públiques promoguin el diàleg interreligiós entre les diferents confessions religioses del país (passant d’un 60,5% el 2014 a un 65% aquest 2016).

En aquest sentit, el director general d’Afers Religiosos ha afirmat que “és una mostra del suport a les polítiques de gestió de la diversitat religiosa”. Vendrell també ha posat en relleu el baix percentatge de persones que manifesten haver sentit ofesos els seus sentiments religiosos.  

Entre les principals conclusions de l’estudi també destaquen la consolidació de l’aposta per la cultura religiosa a l’escola, la millora de la percepció pel que fa a les relacions entre les diferents comunitats religioses i la baixa percepció de discriminació per motius religiosos (un 5,5% dels enquestats). Així, un 72,1% dels enquestats està a favor que el sistema educatiu incorpori un nova assignatura sobre les principals religions del món.

D’altra banda, l’estudi ha detectat un augment significatiu de les reticències a tenir un centre de culte a prop de casa. Aquest increment afecta totes les religions, tot i que és més destacat en el cas dels centres islàmics (54,2%) i els salons del regne dels testimonis de Jehovà (42,6%).

Un retrat de la realitat religiosa a Catalunya

La Direcció General d’Afers Religiosos, en col·laboració amb el Centre d’Estudis d’Opinió, ha elaborat aquesta segona onada del Baròmetre a partir de 1.600 enquestes presencials a persones majors de 16 anys, escollides de forma aleatòria i representativa arreu de Catalunya.

El Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2016 ofereix un retrat de la realitat religiosa catalana i de la convivència entre les diverses confessions a partir de set grans àmbits: el nivell de coneixement sobre la diversitat religiosa a Catalunya; la identitat religiosa; l’educació religiosa; les relacions personals; la percepció de la llibertat religiosa; l’acceptació de la diversitat religiosa; i la valoració de les polítiques públiques.

La simbologia de la cúpula de la sagristia

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Revista Temple) La sagristia és l’espai reservat als sacerdots per prepararse per oficiar les celebracions religioses i, per aquest motiu, Gaudí representa al pinacle de la sagristia la representació de Jesús, model de sacerdot, amb dues prefiguracions de Crist: el veremador i el sacrifici de l’anyell, acompanyats de l’Amén de l’Apocalipsi i el JHS. El terminal de la cúpula està rematat per la corona de la vida, de bronze, i sota hi ha l’anell que representa l’aliança de Jesús amb l’Església, instaurada al Sant Sopar de Dijous Sant. Ambdós elements reforcen la idea de sacrifici i Església. En cada grill de la cúpula veiem distribuïdes 21 peces de color blanc, realitzades en marbre de Macael, que representen les ànimes pures amb vestits blancs, de què ens parla el llibre de l’Apocalipsi. Les palmes que porten, que en la iconografia cristiana són símbol de martiri per la fe, se situen als arestons de pòrfir i representen la vida eterna, la victòria de les persones sobre el martiri. Els arestons de pòrfir representen els esquitxos de sang del martiri de Crist. Les set invocacions a Déu de l’Apocalipsi que es llegeixen el dia de Tots Sants són Lloança, Glòria, Saviesa, Acció de Gràcies, Honor, Poder i Força, situades als finestrals de la sagristia que donen al carrer.

Amén de l'Apocalpsi 

A l’espigó central del terminal hi ha la inscripció Amén; és l’Amén de l’Apocalipsi. I als altres dos espigons, hi ha quatre medallons amb el veremador, prefiguració de Crist (Isaïes), i l’Anyell, símbol del martiri de Crist. L’anyell està representat amb les potes lligades, l’instant abans del seu sacrifici; el veremador, mitjançant les mans collint i abocant el raïm. Sota el pinacle, s’hi representarà la vinya (raïms i pàmpols), que simbolitzaran el poble de Déu, l’Església, reunits per celebrar l’Eucaristia. El terminal de la cúpula està rematat per la corona de la vida, símbol de resurrecció, la que reben els màrtirs com a triomf sobre el martiri i sacrifici.

Article publicat a la revista "Temple" que edita la Basílica de la Sagrada Família

Jornades pastorals per a preveres, diaques i treballadors apostòlics

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Bisbat de Solsona) Cada any s’organitzen al Seminari de Solsona les Jornades Sacerdotals per a capellans. Aquesta edició però han passat a anomenar-se Jornades pastorals per a preveres, diaques i treballadors apostòlics, ja que tenint present les responsabilitats pastorals que exerceixen aquests laics se’ls va convidar a participar en aquest encontre formatiu i fratern. El bisbe Xavier Novell presidí les jornades.

El primer dia es va celebrar una ponència sobre “La ideologia de gènere” a càrrec de Maria Lacalle Directora del Centre d’Estudis de la Família de la Universitat Francisco de Vitòria de Madrid, la qual va explicar què entenem per ideologia de gènere i com està sorgint aquest tema en la nostra societat.

El segon dia va ser Lluc Torcal, Procurador General de l’Orde del Cister i que actualment està vivint a Roma, el qui va oferir la ponència sobre l’encíclica del papa Francesc “Lloat sigueu”. Torcal va tractar la problemàtica de l'ecologia i va explicar com en el Monestir de Poblet ja han portat a terme nombrosos canvis ecològics i d’estalvi energètic.

Una seixantena de persones el primer dia, ja que era obert a tothom, i una cinquantena el segon dia foren els participants a aquestes jornades estiuenques.

Pere Borràs: “Llegia l'evangeli i em captivava Jesús, la seva llibertat”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(JesuïtesUn voluntariat culpidor, una inquietud creixent per respondre a Jesús, per servir els altres. La universitat, la parella i “la pregunta” que tornava cada vegada. “¿I si entrés en la Companyia de Jesús?” es preguntava Pere Borràs, abans d'entrar a la Companyia de Jesús. Han passat cinquanta anys des d'aquella crida. El qui avui és el rector de la comunitat de Sant Pere Claver del Clot, a Barcelona, ha compartit a Ser jesuïta el seu relat vocacional. Un testimoni que ha titulat 'Havia de respondre... i així segueixo'.

«Quan tenia 18 anys vaig ser monitor d'un campament. Em va encantar la natura, la relació amb els meus companys i sobretot lliurar-me al màxim amb els nens i nenes. Alguns d'ells tenien una família complicada, desestructurada. Es notava que reclamaven atenció, afecte, que se'ls escoltés. Quan vaig arribar a casa, al final del campament, em vaig adonar que havia viscut una experiència de la qual difícilment m'oblidaria.

Vaig començar la universitat. Però alguna cosa havia entrat en el meu cor. Sentia una crida nova. Les mirades d'aquells nens es van anar transformant en una mirada d'algú més que em convidava suaument a donar una resposta. I vaig pensar ¿i si entrés en la Companyia de Jesús? I ràpidament rebutjava la idea. Puc ajudar i donar resposta a Jesús d'altres maneres. Puc fer tant pels altres. Fins i tot col·laborar amb una ONG. Sí, definitivament rebutjo la idea de ser jesuïta. Em prepararé bé per ser un bon professional.

Aquesta idea m' omplia per dins. Posar la meva professió al servei dels altres. Així va passar el meu primer any d'universitat. Però sempre em tornava la pregunta. Tenia una sensació que havia de donar-ho tot. I llavors sentia unes pessigolles interiors i alhora una por que em tenallava. I m'imaginava la Marta, la noia amb la qual sortia i la cara que posaria si li comentava això. Ho seguia sempre descartant.

Vaig anar a veure un jesuïta amic. I li vaig explicar el que vivia, les meves pors, les meves il·lusions, els meus desitjos. El jesuïta em va dir que em pacifiqués. Que visqués la meva vida tranquil·lament i que ja descobriria el meu camí. Però que visqués en pau. Que calia discernir, però sense presses. Em va tranquil·litzar. Em semblava que em sentia justificat per seguir el meu camí a la universitat. Però la idea de ser jesuïta em tornava a venir amb força. M'adonava que la meva vida com a laic tindria ple sentit, però hi havia alguna cosa més al que havia de respondre.

Llavors vaig començar el meu discerniment sol. Volia no tenir contacte amb els jesuïtes. Tenia por que la seva presència em condicionés, o que no em prenguessin seriosament. I el procés va ser tranquil. Va durar un any i mig. I en realitat va ser simple. Quan pensava, mirant Jesús, que desitjava ser laic, sentia una alegria que m'omplia el cor. Però aquesta alegria durava pocs dies. I quan pensava ser jesuïta sentia una cosa que em durava dies i dies, i les resistències anaven baixant d'intensitat. Encara que aquestes sempre m'anaven acompanyant.

No és que fos tot clar, però el que sentia era un goig superior a les dificultats. I a vegades, m'entraven ganes de plorar d'il·lusió. Dues paraules em van captivar: Jesús i Tot. Sentia que havia de donar una resposta. Llegia l'evangeli i em captivava la persona de Jesús, la seva llibertat, la seva manera de tractar les persones, la seva relació amb el Pare. I em vaig anar imaginant jesuïta.

Llavors vaig anar a veure al meu amic jesuïta i li vaig dir que em semblava que Déu em cridava a la Companyia. Vaig començar uns mesos de discerniment i de confirmació. Sentia un gran goig i, de debò, molt de respecte. Alguns amics m'animaven i altres no entenien res. Però vaig seguir endavant. I el 26 de setembre de 1965 vaig entrar al noviciat. Ja fa 50 anys. Ha estat la millor decisió de la meva vida. Gràcies.»

Pere Borràs, sj

Com es crea i recrea la memòria monàstica medieval?

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Monestir de les Avellanes) El 10 i 11 de juliol de 2017 el Monestir de les Avellanes acollirà la vuitena edició de les Jornades internacionals sobre història de l’Església i la religiositat, que enguany explicaran les diferents maneres com s’ha creat i mantingut la memòria dels monestirs des de l’edat mitjana fins als nostres dies.

La trobada científica analitzarà com al llarg dels segles generacions d’historiadors, antiquaris, arqueòlegs i artistes han anat creant i recreant la memòria dels monestirs medievals a través de la documentació, les cròniques, la litúrgia i el patrimoni artístic i arquitectònic. En aquesta edició hi participaran 10 professors provinents de 7 universitats diferents, alguns d’ells vinguts de països com els EUA i Itàlia.   

Les VIII Jornades també tindran un vincle especial amb el Monestir de les Avellanes, ja que estan dedicades al 300 aniversari del naixement de Jaume Caresmar (1717-2017), abat del Monestir de les Avellanes i membre de l’Escola Històrica de les Avellanes, un dels focus més importants de la il·lustració catalana al segle XVIII.

Les jornades: un format únic i singular

Després de vuit edicions les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes s’han consolidat com una de les trobades més important a les Terres de Ponent per conèixer i descobrir la història. La diversitat d’activitats que ofereix el seu programa amb conferències, debats, visites guiades, exposicions, el sopar medieval i el concert, han convertit les Jornades en un format únic i singular en la seva matèria.

Dins de les activitats de divulgació científica, enguany hi ha el VI Sopar Medieval amb el qual s’experimentarà la transgressió i el compliment de la regla en les taules monàstiques medievals, el concert nocturn al claustre amb el grup Ardit Ensemble i la visita guiada per descobrir l’antic senyoriu del monestir de Santa Maria de Vallverd de Tragó de Noguera.

La setena edició de les jornades (2016) va analitzar els monestirs com a espais d’innovació i coneixement a l’Edat Mitjana; la sisena edició (2015) es va centrar en els càtars, les bruixes i altres heretgies medievals; i la cinquena edició (2014) va estudiar coexistència entre jueus, cristians i musulmans, també durant l'Edat Mitjana.

 

Qui no estima la Mare de Déu de Passanant?

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR/Passanant) El vot de poble és un signe religiós i d'identitat. Arrela les persones al territori. En aquest petit indret de la Conca de Barberà, el ritme el marca l'agricultura de secà. I la fe s'alimenta de tradicions també molt pausades. Parlem de Passanant i de la festa de la Mare de Déu.

Hem recollit en vídeo aquesta singular celebració. Un espai conquerit i preservat pels veïns. La cobla acompanya la processó, l'orgue fa la missa solemne, hi ha sardanes i venda de records en favor, és clar, de les obres de restauració del Santuari de la Mare de Déu.

I és que la comunitat parroquial de Sant Jaume malda per trobar patrocini. Per primavera van inaugurar la nova fase d'una restauració molt costosa, coincidint amb la festa votada, del 12 de maig. Han descobert i arranjat les pintures originals del creuer. I volen continuar. Són un exemple de tenacitat. Fins on poden empènyer els feligresos d'un municipi d'un centenar i mig d'habitants per conservar el patrimoni religiós?

El silenci com a eina per obrir-se a la transcendència

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Salesians) El passat 21 de juny el programa Gente despierta de Ràdio Nacional d’Espanya va entrevistar a Francesc Ballesté, professor de l’EUSS, i a Andreu Moreno, el director de l'entitat. 

Es van comentar aspectes de com el silenci és un element molt oblidat en la societat actual i quins beneficis pot tenir la seva pràctica per a la persona.

Aquesta acció de comunicació s’emmarca dins la iniciativa de donar a conèixer com el silenci és un instrument a l’EUSS per a desenvolupar l’obertura a la transcendència dins la comunitat universitària. Podeu escoltar l’entrevista aquí.

La Fundació Pere Tarrés “gradua” 900 joves com a monitors i directors de lleure

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Pere Tarrés) Després d’una etapa lectiva de més d’un centenar d’hores i de gairebé dues-centes més de pràctiques, uns 900 joves han obtingut el títol de monitors i directors de lleure infantil i juvenil de l’Escola de l’Esplai de la Fundació Pere Tarrés, homologat per la Direcció General de Joventut.

Més de 300 joves entre monitors i directors han assistit al lliurament de carnets i diplomes que ha tingut lloc avui dijous 29 de juny als jardins del Palau Reial de Pedralbes de Barcelona. L’acte ha comptat amb la presència de Dolors Bassa i Coll, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Marta Vilalta, directora general de Joventut), Josep Oriol Pujol i Humet, director general de la Fundació Pere Tarrés i Rafael Ruiz de Gauna, director de Relacions Institucionals, Formació i Consultoria de la Fundació Pere Tarrés. La resta d’educadors participen aquests dies en les activitats de lleure estiuenc.

“El que feu és transmetre valors, de forma individual i col·lectiva, sou una eina de transformació social” ha afirmat Dolors Basa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies als joves monitors i directors presents a l’acte de lliurament de diplomes. La Consellera ha lliurat el carnet de director a Javier Crespo Collado que ha parlat sobre la formació en el lleure. El director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol i Humet, per la seva banda, ha lliurat el carnet de monitora a Júlia Florences Corominas, que ha afirmat “crec en l’educació en el lleure com una arma per transformar el món”.

L’acte ha estat conduit i amenitzat pel grup musical “La Tresca i la Verdesca”, que amb la seva actuació han posat punt i final a l’acte de lliurament de diplomes i carnets de directors i monitors.

La formació de monitors i directors, una prioritat

La formació i capacitació dels monitors i directors que eduquen i atenen als infants i joves en el seus moments de lleure ha estat sempre una prioritat per la Fundació Pere Tarrés. De fet, l’Escola de l’Esplai de la Fundació Pere Tarrés és la primera escola de Catalunya dedicada a la formació en el lleure educatiu. L’Escola de l’Esplai va formar a 2.798 alumnes en cursos de monitors i directors d’activitats de lleure durant l’any 2016. A més, l’Escola de l’Esplai va ser la primera de l’Estat, amb un primer curs per a monitors i responsables organitzat el 1960 en el marc de Càritas. Amb gairebé 60 anys d’experiència, innovació, assessorament i acompanyament als més de 100.000 alumnes que han participat al cursos, l’Escola de l’Esplai se situa com a capdavantera en la titulació de monitors i directors cada any. Per a la Fundació Pere Tarrés, capacitar monitors i monitores és fonamental atès que garanteixen la qualitat educativa i social i el creixement dels infants.

La formació de Monitor en el lleure infantil i juvenil prepara als alumnes per intervenir de manera educativa en activitats de lleure infantil i juvenil, capacitant-los per organitzar, dinamitzar i avaluar activitats en el marc de la programació general d’una organització, per mitjà de l’aplicació de les tècniques específiques d’animació grupal, amb una incidència explícita en l’educació en valors i amb atenció a les mesures bàsiques de seguretat i prevenció de riscos.

Per la seva banda, la formació de Director d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil és la formació que prepara els alumnes per intervenir en tasques de coordinació d’equips en activitats de lleure infantil i juvenil, així com en la planificació, organització, gestió, dinamització i avaluació de projectes de lleure educatiu adreçats a la infància i la joventut en tots els seus aspectes. A la vegada, els permet  representar aquests projectes internament i externament assumint la creació, el control i la dinamització del l’equip de personal monitor.

60 anys de compromís social i educatiu

El lliurament de carnets i diplomes de monitors i directors coincideix amb el 60è. aniversari de l’origen de la Fundació Pere Tarrés, nascuda en el marc de Càritas el 1957. En aquests anys, la Fundació ha esdevingut una entitat que treballa en diversos àmbits relacionats amb l’educació en el lleure i el voluntariat, però que també atén infants i adolescents en risc d’exclusió gestionant serveis socials i socioeducatius.

El moment de culminar la feina feta durant el curs als centres d’esplai

El lliurament de carnets i diplomes coincideix amb l’inici de les més de 450 activitats que la Fundació Pere Tarrés, l’entitat de lleure més gran de Catalunya, ha preparat per més de 20.000 infants i joves juntament amb els seus centres d’esplai federats al Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans. De fet, les més de 350 activitats que realitzaran els esplais són possibles gràcies al treball i compromís de monitors i monitores voluntàries, joves que dediquen una part del seu temps a educar a infants i joves per contribuir en el seu creixement i desenvolupament com a persones.