“Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava.” I els va dir:

Josep M. Garrell: “Non ho dubbi sul servizio dell’Università Ramon Llull nella diffusione dell’umanesimo cristiano”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Jordi Llisterri –CR) Il rettore dell’Università Ramon Llull (URL) è stato scelto come primo presidente della Strategic Alliance of Catholic Research Universities (SACRU). È una nuova rete formata da otto università cattoliche o di ispirazione cristiana per promuovere la ricerca e la collaborazione a partire dalla propria identità. Josep Maria Garrell è rettore della URL dal 2012, mandati rinnovati nel 2016 e nel 2020. La SACRU è uno dei progetti di carattere internazionale ai quali partecipa in ambito universitario.

Come nasce la SACRU?

L’idea è molto semplice: siamo università cattoliche o di ispirazione cristiana, con realtà e contesti assolutamente diversi. Ma condividiamo come missione essenziale la promozione della qualità e la ricerca, a partire dalla nostra identità peculiare dei valori dell’umanesimo cristiano.

Queste università sono riunite nella Federazione internazionale delle università cattoliche (FIUC). È un’associazione molto grande e con università molto diverse. Più grandi, più piccole, più locali, più globali. La stessa FIUC incoraggia approcci settoriali per fare cose strategicamente concrete, sul tipo di questa alleanza di università che è la SACRU. Inoltre, a volte non è ben chiaro che università come le nostre fanno ricerca. Pertanto, la SACRU è anche uno strumento di collaborazione e visibilità.

C’è una parola che si ripete in tutti i documenti della SACRU: bene comune. È una delle cose che ci deve spingere e che non dobbiamo mai dimenticare.

Il bene comune nei documenti della SACRU compare sempre associato a eccellenza o globalizzazione. Sono termini compatibili?

Le università che fanno parte della SACRU sono molto globalizzate. Per esempio, alla URL abbiamo il 20% di studenti internazionali. La globalizzazione va molto unita all’eccellenza, alla qualità. E questo non è in assoluto incompatibile con il tenere presente il bene comune in tutto quello che facciamo. Se non fai in modo che l’attività sia attrattiva e competitiva a livello internazionale, i tuoi dati globali caleranno. Perché uno studente lascia il suo paese d’origine e viene qui a laurearsi o a prendere un master? Semplicemente perché ritiene che la qualità della formazione che troverà qui è un investimento per il futuro. Senza un’offerta formativa di qualità e una ricerca di qualità, difficilmente sarai competitivo a livello internazionale.

Perché queste otto università?

L’idea nasce dall’Università Cattolica del Portogallo alcuni anni fa e il primo nucleo è europeo, con l’Università Cattolica del Sacro Cuore di Milano e l’URL. Poi si è ampliato con il Boston College per le relazioni che già esistevano con il campus di eccellenza internazionale. Dopo Europa e Stati Uniti, abbiamo cercato realtà simili negli altri continenti per coprire l’intero pianeta. Così si sono aggiunte la Pontifícia Universidade Católica di Rio de Janeiro, la Pontificia Universidad Catòlica del Cile, l’Australian Catholic University e la Sophia University del Giappone. Senza alcuna intenzione di essere escludenti, nella fase costituente è meglio un gruppo piccolo perché sia gestibile. Abbiamo bisogno di qualche anno per avviare e verificare che siamo capaci di mettere in pratica una partnership di questa natura e con tali diversità. Nel 2018 firmammo una lettera costituente a Lisbona e nel 2019 si fece il primo incontro annuale a Barcellona. Nel 2020 doveva esserci l’incontro a Milano ma l’abbiamo dovuto fare solo virtuale. Durante questa riunione abbiamo formalizzato l’elezione delle cariche e la presidenza, iniziata con la URL.

Questo tipo di strutture internazionali si traducono in cose concrete nelle università?

La SACRU ci deve portare a molte cose concrete. I risultati li vedremo poco a poco. Ci piacerebbe vedere risultati in attività di ricerca congiunta. Ci piacerebbe avere programmi di mobilità dei ricercatori e degli studenti di dottorato. Ci piacerebbe esplorare le possibilità di fare progetti formativi congiunti soprattutto post-laurea. Siamo all’inizio. Però per esempio uno dei gruppi che sta lavorando sugli effetti del Covid ha già avviato due report che dovrebbero vedere la luce prossimamente.

Ci sono quattro gruppi di lavoro: ricerca, educazione superiore, Covid e famiglia. Cosa possono apportare?

I gruppi di lavoro si incontrano per collaborare e sviluppare progetti congiunti che creino ricerca in maniera congiunta. Essenzialmente, i gruppi di ricerca generano conoscenza, che può essere più o meno applicata. Pertanto, possono arrivare a proporre determinate soluzioni o generare conoscenza su temi generali. E questo va pubblicato. Non mi riferisco solo a pubblicazioni scientifiche ma alla divulgazione sociale dei risultati della ricerca.

Abbiamo già un’esperienza di questo tipo con il nostro progetto di campus di eccellenza internazionale “Aristos Campus Mundus”, con la Pontificia università Comillas (Madrid) e con quella di Deusto (Paesi Baschi; entrambe gestite dalla Compagnia di Gesù, ndt). È quello che sta accadendo con il gruppo di lavoro sulla famiglia della SACRU. È un’iniziativa di un ricercatore della nostra Università avviata in concomitanza con l’Anno della Famiglia proclamato da Papa Francesco.

Tutto questo lavoro accademico può rendere un servizio alla Chiesa?

Credo di sì, senza dubbio. Papa Francesco ci invita a una Chiesa in uscita e a tutto ciò che fa riferimento alle frontiere. Quando lavori in una università così globalizzata, le frontiere della Chiesa ti abitui ad averle dentro di te. Di conseguenza lavoriamo insieme a livello internazionale come un modo di portare il messaggio evangelico dove forse non arriverebbe. Non ho alcun dubbio sul servizio che svolgiamo come università nella diffusione dei valori dell’umanesimo cristiano. E quando questo si fa in rete con altri ti permette di apprendere. Non siamo una somma: l’effetto è moltiplicatore.

L’URL fu creata nel 1991 federando istituti cattolici ma definendola come università di ispirazione cristiana e non cattolica. Questo alla fine si è rivelato un successo?

La creazione dell’URL è stata un successo. Come si sa, fu un’idea del cardinale Narcís Jubany. L’idea dei fondatori era una università libera, che si potesse reggere da sola, e di ispirazione cristiana. C’erano istituzioni dipendenti da congregazioni come la Compagnia di Gesù o i Fratelli delle Scuole cristiane, altre della diocesi, e tutto questo è Chiesa.

Oggi farebbe lo stesso?

Non so come farei oggi, ma posso confermare che il modello funziona. L’obiettivo dell’URL non è formare i migliori professionisti del mondo ma formare i migliori professionisti per il mondo, che è un po’ diverso.

Oltre alle consuete commissioni di ambito accademico, l’URL ha anche una commissione pastorale. Come lavora?

C’è un vicerettore che ci occupa degli affari religiosi da cui dipende una Commissione di Pastorale universitaria. È una decisione presa quando ho iniziato il mandato da rettore. Ogni istituzione della URL ha la propria pastorale e c’è sempre stato coordinamento. Quello che mancava era uno strumento da mettere insieme sul tavolo per condividere inquietudini, preoccupazioni, bisogni e buone pratiche. Per esempio questo ci ha permesso di dare una risposta congiunta come contributo al Piano Pastorale diocesano di Barcellona, cosa che prima avremmo fatto separatamente.

Nella commissione abbiamo imparato gli uni dagli altri. Alla URL lavorano 2000 persone, ci sono oltre 20.000 studenti, un campus diffuso, un’istituzione complessa da gestire… E quando persone differenti portano uno stesso tema nei diversi centri, si incontrano al di là delle convocazioni del rettore, significa che va bene. Perché vedono l’importanza di condividere quello che stiamo facendo.

Ho parlato molto di questo tema con il cardinale Omella. Gli sono grato di aver partecipato ogni anno a un incontro con la Commissione. Ha potuto trasmettere le sue preoccupazioni e ha potuto avere il polso della situazione. È stato un dialogo assolutamente fecondo. Lo stesso vale per il vescovo ausiliare Sergi Gordo, che è stato professore alla URL.

"El paulinisme en l'Evangeli de Marc", per Mar Pérez

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Joan Maragall) En aquesta píndola reflexiva, Mar Pérez, biblista i patrona de la Fundació Joan Maragall, presenta una aproximació a l’evangeli de Marc i assenyala les seves semblances amb la teologia de Sant Pau, tot exposant alguns indicis d’aquesta relació i afirmant que l’evangeli de Marc és una interpretació voluntàriament paulina de la tradició evangèlica Pau és anterior a Marc, per tant la pregunta és: quan Marc va escriure el seu evangeli, coneixia les Cartes de Pau? Coneixia la seva teologia?

Salvador Giménez clausura l'exposició dels passos del Sant Enterrament a Lleida

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Lleida) L’església de la Puríssima Sang al carrer Sant Antoni de Lleida, seu de la congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, va acollir el matí de Dissabte Sant l’acte de cloenda de l’exposició “Ego sum via, verita i vida” (Jo soc el Camí la veritat i la vida), que ha volgut apropar als lleidatans el patrimoni cultural, artístic i principalment religiós dels passos i grups escultòrics de la Setmana Santa lleidatana, en aquest segon any consecutiu sense processons per la pandèmia.

L’acte va ser presidit pel bisbe de Lleida Salvador Giménez, acompanyat pel consiliari de la Congregació de la Sang, Jaume Melcior; el degà del capítol, catedral i rector de Santa Maria de Gardeny Gerard Soler en qualitat de delegat de Pietat Popular i el prior de dita congregació, Jesús Rodríguez. Aquest darrer, en una breu intervenció va agrair l’esforç de tost els que han treballat per fer possible l’explosió dels Passos de la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, valorant molt positivament la iniciativa que ha estat molt ben acollida per centenars de lleidatans que l’han visitada des del passat 20 de març, data en la que va obrir les seves portes.

El periodista i historiador Jordi Curcó, feu tot seguit una explicació de les vicissituds històries, així com anècdotes són també història i vivències humanes i espirituals de cada un dels 8 passos exposats, posant en valor la rellevància artística dels conjunts escultòrics i alhora també la dels seus escultors amb noms tant destacats per l’art català com Modest Gené, Josep Viladomat, Joan Mayné, Josep M. Camps i Arnau i els lleidatans Jaume Perelló, Jaume Gort i el tallista Ramon Borràs.

Curcó destacà la importància d’aquest patrimoni històric, cultural, artístic i religiós que conserva la Congregació de la Sang, com també la Congregació dels Dolors: “que és o hauria d’estar considerat com a patrimoni de tots els lleidatans. Aquest passos amb les principals escenes de la Passió i mort de Jesús, des de la se vessant espiritual i religiosa han fet també ciutat”, digué. En aquest sentit va valorar molt positivament la iniciativa d’haver-los apropat als lleidatans obrint les esglésies de la Sang, els Dolors, Sant Andreu i també la capella del Peu del Romeu davant la impossibilitat de treure’ls als carrers de Lleida i no poder fer realitat aquelles paraules que Joan Pau II va dir al referir-se a aquestes icones de la Passió, qualificant-les com “L’Evangeli a peu de carrer”.

El bisbe Giménez va cloure l’acte agraint al secretariat de Confraries l’exposició conjunta de Passos de Setmana Santa i a la congregació del la Sang en particular pel seu esforç en oferir a la ciutat una magnífica exposició i a totes les congregacions, confraries i germandats de Lleida el seus esforços per mantenir viva la manifestació religió i popular dels dies sants, convidant als confrares a ser testimonis i transmissors dels misteris de la Passió, mort i Resurrecció de Jeus. Finalment convidà a tots el presents en l’acte de cloenda a resar la pregària del Pare Nostre, davant el Crist Jacent de la Sang, impressionant talla de l’escultor Josep Viladomat que juntament amb la imatge de la Soledat de la Sang obra de l’escultor Modest Gené, tanquen el Divendres Sant la Processó del Sant Enterrament; amb la confiança o almenys el desig de que el proper any la processó podrà sortir de nou al carrer.

Pasqua, dibuixar Déu amb les nostres vides

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Eduard Rey-  Unió de Religiosos de Catalunya) L’home que va dibuixar Déu és el títol d’un article que l’editor Toni Matas ha publicat en ocasió del recent traspàs del dibuixant Picanyol. Conegut potser especialment per la seva aportació a la revista Cavall Fort amb el personatge d’Ot el Bruixot, Picanyol havia fet també una Bíblia en vinyetes i les vides d’alguns sants. En aquest article, es presenta l’aventura que va representar dibuixar personatges com Jesús o Maria, tasca en què Picanyol va voler posar tots els sentits i que no va trobar fàcil en absolut.

L’home que va dibuixar Déu ho va poder fer perquè abans Déu s’havia dibuixat a si mateix. D’una manera sorprenent, desconcertant, Déu s’ha dibuixat especialment en els relats i les imatges que hem recordat en aquests dies sants: alliberant el poble esclau d’Egipte, agenollant-se davant de la humanitat per rentar-li els peus, en el signe del pa partit i del vi vessat i compartit, i especialment en el Crucificat en qui tot sofriment o pecat troben llum, perdó i amor. Per Pasqua el mateix Jesús, marcat encara amb les seves llagues glorioses, encomana els deixebles de portar aquest dibuix, certificat ja com l’autèntica imatge de Déu, a tots els llocs i temps.

Si Picanyol va tenir la gosadia de dibuixar Déu en el paper, podríem dir que dibuixar Déu amb les nostres vides, o potser, afinant més, deixar que Déu es dibuixi amb les nostres vides, és la missió que tenim encomanada tots els batejats, però d’una manera especial nosaltres, religioses i religiosos. Déu es dibuixa amb les nostres vides cada vegada que acceptem el seu perdó incondicional, cada vegada que servim els altres amb desinterès, cada vegada que ens trobem per pregar en comunitat, cada vegada que suportem amb paciència les limitacions pròpies i dels altres.

Que aquest sigui, doncs, el nostre desig en aquest temps de Pasqua que comencem. Que en aquest món, angoixat encara per la pandèmia que fa més d’un any que dura i totes les seves conseqüències, siguem dones i homes en qui Déu torna a oferir al món el seu dibuix, la seva imatge, el rostre i la mirada del qui vencé la mort no eliminant-la, sinó passant-hi i convertint-la en una ofrena eterna, en el lloc de l’abraçada entre Déu i la nostra humanitat.

Fra Eduard Rey és caputxí i president de la URC

La primavera pasqual

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Vedruna) En la nostra cultura del món mediterrani sempre hem associat l’arribada de la primavera amb la Pasqua. Un esclat de la natura que transmet a les persones un estat anímic de renaixement. Pasqua, un temps per donar-nos –tots– una oportunitat per renovar-nos, per agafar empenta i optimisme. Per enfocar nous reptes, per vèncer dificultats, per encarar el futur amb esperança. I, això, en tots els àmbits i en totes les etapes de les nostres vides. La Pasqua ens recorda cada any que un altre món és possible.

Soraya Feliz: “La incertesa i la por ens han acompanyat, però ara veig un camí ple d’oportunitats i aprenentatges”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(La Salle) Parlem amb la Soraya Feliz Agulló, Undergraduate Admissions Counsellor de La Salle Campus Barcelona-URL.

Quina és la teva funció al Campus?

L’assessorament i acompanyament dels alumnes interessats a estudiar un grau o doble grau de La Salle Campus Barcelona URL. La divulgació i execució del “Programa d’Activitats d’Orientació Acadèmica” destinades a les escoles, alumnes, famílies i formació per a professorat de Catalunya i Espanya.  

Quina creus que és la clau per fer la teva tasca de la millor manera possible?

Vocació pel sector educatiu; passió en el tracte cap als altres i ajuda; i sentiment de pertinença i confiança cap a la institució a la qual represento. 

Amb quines dificultats t’has trobat per exercir la teva feina durant aquest any tan complicat?

La incertesa i la por malauradament ens han acompanyat durant aquests últims temps. Paraules que s’han anat diluint a mesura que com a equip i personalment hem superat tots els reptes als quals ens ha fet enfrontar aquesta situació. Ara veig un camí ple oportunitats i aprenentatges. Hem hagut de canviar dinàmiques de feina i els nostres canals de comunicació. Passant de les xerrades presencials a les escoles a un format de virtualització; d’entrevistes personalitzades amb famílies al campus a reunions on-line; de la maleta per anar amunt i avall per escoles de Catalunya i Espanya, a trobar un raconet diferent de casa per fer la feina (de l’habitació, al menjador, passant per la cuina, i amb sort algun dia de terrasseta); però el pitjor de tot, sens dubte, ha estat no trobar-me amb una mirada, un somriure al davant, de l’alumnat, perquè tot i les possibilitats que ens ofereix la tecnologia res és comparable al caliu de la presencialitat.

Com creus que està afectant al Campus tota la situació provocada per la Covid-19?

Passadissos gairebé buits, activitats i sortides cancel·lades o ajornades, moments de tristor… Aquesta podria ser una lectura, tot i que prefereixo quedar-me amb les ganes de retrobament i de “nova normalitat” que tenim tots plegats. Som i serem un campus encara més humà. 

Què creus que distingeix el Campus La Salle d’altres universitats?

Sens dubte la predisposició, la professionalitat i l’empatia dels treballadors que la conformem. No hem badat ni un segon, i en el moment que un queia hem tingut a un company/a al costat per donar-nos de nou l’empenta. I val a dir que la inversió i implementació de l’Smart Learning al campus ha estat un goig en l’experiència educativa dels nostres alumnes, i un orgull que reflecteix el nostre esperit innovador, emprenedor. 

Explica’ns una anècdota que no oblidaràs mai.

M’he sentit com la convidada o el personatge infiltrat a casa d’alumnes, famílies, docents, companys… He conegut a fills, parelles, companys de pis, animalons…i he rigut moltíssim, perquè afortunadament ens ho passem molt bé fent la nostra feina. I si no que els hi diguin als alumnes que ens van ajudar en l’última sessió informativa on-line, en la qual mentre jo presentava al xat del grup arribaven una allau de fotomuntatges del meu cos presentant amb la cara dels alumnes de La Salle, que sempre participen en les sessions explicant les seves experiències al campus i projectes. Sens dubte ells són el motor del meu dia a dia.

Francesc Urbi et Orbi: “Encara hi ha massa guerres i massa violència al món”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR/Vatican News) Compartir vacunes amb els països més pobres, eliminar les limitacions a la llibertat de religió i acabar amb les guerres i violències que “encara hi ha al món”. És la crida de Francesc en la tradicional benedicció de Pasqua. El Papa ha recordat que és “escandalós” que amb totes les dificultats que ha comportat la pandèmia no hagin cessat els conflictes armats. I en el seu missatge pasqual ha mostrat al món el camí cap a una curació profunda.

L’anunci de la resurrecció de Jesús que ressona a tot el món “no mostra un miratge, no revela una fórmula màgica, no indica una via d'escapament”. Sinó com un esdeveniment que dona esperança a la complexa realitat actual. Des de la Basílica de Sant Pere, abans d’impartir la Benedicció Urbi et Orbi amb la indulgència plenària, el Papa ha parlat del Crist ressuscitat exhortant, a “guanyar” el que ell anomena “la mentalitat de la guerra”.

“La pandèmia encara està en ple apogeu; la crisi econòmica i social és molt pesada, sobretot per als més pobres; tot i això –i és escandalós– els conflictes armats no cessen i es reforcen els arsenals militars”. “Aquest és l'escàndol d'avui”, ha subratllat el Papa.

On hi havia mort, ara hi ha vida

Han estat intenses les paraules del Papa que assenyalen que l'anunci de Pasqua no parla de “fantasmes” sinó d'un home en carn i ossos: Jesús que ha ressuscitat “porta les ferides de les mans, els peus i els costats” de manera que “qualsevol persona que pateixi una dura prova, tant en cos com en esperit, pot trobar refugi en aquestes ferides, rebent a través d'elles la gràcia de l'esperança que no decep”.

Ha defensat que a la llum del Ressuscitat, els patiments es transfiguren. On hi havia mort ara hi ha vida, on hi havia dol, ara hi ha consol. En abraçar la Creu, Jesús va donar sentit als sofriments i ha pregat que els efectes beneficiosos d’aquesta curació s’escampin per tot el món.

Compartir vacunes i donar suport a les persones que ho necessiten

Crist és “esperança per als qui encara pateixen la pandèmia”, per als malalts i per als que han perdut un ésser estimat, ha subratlla el Papa entrant al cor de la realitat actual. Els seus pensaments es dirigeixen, en primer lloc, al tema de les vacunes.

Amb l'esperit d'un “internacionalisme de les vacunes”, ha instat tota la comunitat internacional a un compromís compartit per superar els retards en la seva distribució i facilitar-ne la compartició, especialment amb els països més pobres.

També s’ha referit als que han perdut la feina i a les dificultats econòmiques actuals a causa de la pandèmia, que ha augmentat “dramàticament” la desesperació de milers de persones. “Que el Senyor inspiri l'actuació dels poders públics perquè tothom, especialment les famílies més necessitades, rebin l'ajuda necessària per a un manteniment adequat”.

Hi ha massa guerres i violència al món

Parlant del Dia Mundial contra les mines antipersona d’avui, “dispositius malvats i horribles” que maten i mutilen tantes persones innocents, ha exclamat: “Quin millor seria un món sense aquests instruments de mort!”. Per tant, la qüestió de les guerres i les armes és central en el seu missatge:

“Encara hi ha massa guerres i massa violència al món! Que el Senyor, que és la nostra pau, ens ajudi a superar la mentalitat de la guerra. Concediu als que són presoners en conflictes, especialment a l’est d’Ucraïna i Nagorno-Karabakh, que tornin amb seguretat a les seves famílies i inspireu els governants de tot el món per frenar la carrera per les noves armes”.

Haití i la joventut de Myanmar

El papa Francesc també dirigeix ​​un pensament especial al poble haitià: “Estic a prop vostre”, diu, i “m'agradaria que els problemes es resolguin definitivament per a vosaltres”. Per tant, es refereix a les paraules de sant Joan Pau II en el seu viatge a Haití: “És necessari que els pobres de tota mena reprenguin l'esperança”. I ha animat al poble haitià dient-los que no es deixin aclaparar per les dificultats i que mirin el futur amb confiança.

Per al Papa, el Crist ressuscitat també és esperança per a molts joves que, a causa de la pandèmia, no han pogut assistir a l’escola durant llargs períodes. En concret, s’ha mostrat proper amb els joves de Myanmar que “estan compromesos amb la democràcia, fent sentir les seves veus pacíficament, conscients que l'odi només pot ser dissipat per l'amor”.

Migrants i Líban

La seva mirada també ha abraçat els migrants en els quals “reconeixem el rostre desfigurat i patit del Senyor que puja al Calvari”. El Papa els demana signes concrets de fraternitat. En aquest sentit, no ha faltat el seu agraïment als països que acullen generosament els patiments que busquen refugi, especialment el Líban i Jordània. Ha demanat a la comunitat internacional donar suport al poble libanès, que travessa dificultats i incerteses, en la seva vocació de ser “una terra de trobada, convivència i pluralisme”.

Síria, Iemen i Líbia

Ha invocat la pau demanant el cessament del rugit d’armes “a l’estimada i turmentada Síria, on milions de persones viuen en condicions inhumanes”, al Iemen “els fets dels quals –assenyala– estan envoltats d’un silenci ensordidor i escandalós”. I a Líbia ha defensat la sortida possible als sagnants enfrontaments.

Israelians i palestins

Per a Jerusalem, el Papa ha implorat la pau i la seguretat per respondre a la crida a ser un lloc on tothom pugui sentir-se germans i on, segons ell, “israelians i palestins troben la força del diàleg per arribar a una solució estable, que veu dos estats viure colze a colze en pau i prosperitat”.

Iraq continua el camí de la pacificació

Els seus pensaments també han passat per l'Iraq, que Francesc va visitar el mes de març. La seva oració és que continuï el camí de pacificació emprès “perquè el somni de Déu d'una família humana hospitalària i acollidora envers tots els seus fills es faci realitat”.

Violència interna i terrorisme internacional

La seva atenció també s’ha dirigit ​​a les poblacions africanes que veuen compromès el seu futur per la “violència interna i el terrorisme internacional”, especialment al Sahel i Nigèria, així com a la regió de Tigray i Cabo Delgado. I ha demanat amb esperança que s'esforcin per trobar “solucions pacífiques als conflictes” respectant els drets humans i la sacralitat de la vida.

Per la llibertat de culte i de religió

També ha dedicat un pensament fort per als nombrosos cristians del món que han celebrat la Pasqua amb tantes limitacions i, de vegades, ha dit “sense ni tan sols poder accedir a les celebracions litúrgiques": “Preguem perquè es puguin eliminar aquestes limitacions, així com qualsevol limitació a la llibertat de culte i religió al món, i que tothom pugui pregar i lloar Déu lliurement”.

Per una pastoral ecosocial. Bona Pasqua!

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) L’audàcia, la creativitat i l’esperit de família han guiat el Col·legi de Sant Gabriel aquest darrer any de pandèmia. I han trobat en les darreres encícliques del papa Francesc un punt de referència perquè “la pastoral no quedés diluïda”. Ens ho explica en aquesta entrevista en vídeo la responsable de pastoral de les escoles gabrielistes, Claustre Besora. Junt amb un grup de nois i noies de primer d'ESO feliciten la Pasqua als lectors de Catalunya Religió.

Besora defensa que “la pastoral ha de ser ecosocial”. No només per protegir la natura, sinó per garantir la justícia social. “Són els temes amb els que nosaltres podem entrar directament amb una espiritualitat”, diu Besora. Treballen la contemplació, la presa de consciència i l’atenció a les persones vulnerables.

Des de l’escola fomenten el concepte de “glocalitat”. Atents als reptes globals del món, actuen en l’entorn més proper, en les necessitats del barri. Claustre Besora explica que presenten l’evangeli a l’alumnat “des de la mirada d’un Jesús que volia que el món fos diferent”. I assegura que “això és possible, necessari i urgent”.

Hem conversat amb ella en una de les cinc escoles que la congregació té a Catalunya, a Barcelona, al barri del Besòs. Fundats per sant Lluís Maria Grignion de Montfort, els germans de Sant Gabriel, nascuts a França, sempre han tingut cura de la creació com a part fonamental del caràcter propi. Ara, en les encícliques Laudato Si’ i Fratelli tutti troben “un llenguatge actual” per continuar treballant a favor “d’un món més just i fratern”. I que encara agafa més sentit amb l’esperança de la Pasqua cristiana: “S’ha de veure i viure la vida a les escoles”, conclou Besora.

Josep Maria Riba: sorpresa, respecte i acceptació d’una nova responsabilitat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Vic) Des del dia 19 de febrer, Josep Maria Riba i Farrés és el vicari general del bisbat de Vic. Riba té una llarga trajectòria de servei. Nasqué a Vilanova del Camí el 13 d’agost de 1954 i fou ordenat prevere el 27 d’abril de 1980. Va fer els seus estudis eclesiàstics a la Facultat de Teologia de Catalunya.

En l’àmbit diocesà, ha exercit següents càrrecs o serveis: professor del col·legi del seminari, ajudant a la parròquia de Santa Maria de Moià, consiliari diocesà dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, consiliari diocesà de la Joventut d’Osona, delegat episcopal de Pastoral de Joves, membre del Consell Diocesà de Pastoral, vicari episcopal de la zona nord, arxiprest de l’arxiprestat de Vic, vicari de la parròquia de Lurdes de Vic i rector de la parròquia de la Divina Pastora de la mateixa ciutat.

Així mateix, en l’àmbit interdiocesà ha exercit els càrrecs de consiliari general dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, director del Secretariat Interdiocesà de Joventut i coordinador de tres convocatòries de l’Aplec de l’Esperit; ha estat professor de màster de patrimoni cultural a la Facultat d’Història Eclesiàstica Antoni Gaudí.

Actualment exerceix els càrrecs següents: rector de les parròquies de la Pietat i Sant Domènec de Vic i de Sant Julià Sassorba; vicari de la parròquia del Carme de Vic i rector de la residència d’ancians de les Germanetes dels Pobres de Vic; membre del Consell Presbiteral; membre del Col·legi de Consultors; canonge de la catedral de Vic; delegat episcopal per al Patrimoni Cultural; director del Museu Episcopal de Vic; director de L’Albergueria – Centre Cultural del bisbat de Vic, i membre de la Comissió del Sínode Diocesà. Igualment, és director del SICPAS i vocal de la Comissió Executiva de la Junta de Museus de Catalunya, com a representant de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Com va rebre el fet que el bisbe el proposés com a vicari general?

La meva primera reacció va ser de sorpresa, poc em pensava que la seva telefonada fos per a una proposta com aquesta. La segona va ser de fer-me molt respecte, en veure la confiança envers mi que la proposta representava, i la tercera va ser la d’acceptar-ho com un nou repte que sacseja tota la meva persona.

Al llarg dels anys, vostè ha ocupat molts càrrecs al bisbat que segur que li proporcionen una visió àmplia de la diòcesi i de l’Església en general. En quin moment som?

És cert que he pogut conèixer, al llarg de la vida, moltes realitats diferents i tinc una visió àmplia del bisbat i l’Església. Ara, però, he de fer una forta immersió en la realitat diocesana, perquè els últims anys he dedicat més temps al Museu Episcopal que a fer un treball territorial. Entre els càrrecs que he tingut i tinc, però, n’hi ha un que és el bàsic: el de ser vicari o rector de parròquia. Aquest és el que m’arrela a la realitat del moment, el que em motiva a escoltar i a focalitzar la mirada per descobrir les inquietuds, per poder afinar en l’encàrrec que com a batejats tenim i que queda molt ben definit en el document del Concili Vaticà II Lumen gentium (núm. 9): “El cap d’aquest poble és Crist, el caràcter d’aquest poble la dignitat i la llibertat de fills de Déu, al cor dels quals hi ha l’Esperit Sant com en un temple. Per llei té el manament nou, el d’estimar com ens ha estimat Crist.” I aquest és el seu intent: eixamplar enllà el Regne de Déu. Això em fa dir que som en un moment molt interessant, un moment de conversió profunda, de situar al centre allò que és cabdal i deixar de banda tot allò de sobrer que al llarg dels temps s’ha anat acumulant. Crec que en la societat hi ha desig de Bellesa, de Saviesa; sabem molt bé que això vol dir desig de Déu.

El bisbe li ha fet cap encàrrec en especial?

Fer de vicari general, que vol dir estar prop d’ell per ajudar-lo en la tasca que com a bisbe li pertoca: ensenyar, santificar i regir. També m’ha encomanat de ser el moderador de la cúria. Això vol dir procurar que aquest equip de persones que hi ha a les oficines del bisbat estiguin prou ben organitzades per a donar servei a totes les comunitats de la nostra diòcesi, per a facilitar la feina dels preveres i ajudar a fer que l’Església particular de Vic sigui amb normalitat present en aquest territori.

Quins projectes vol encetar? Quins són els principals objectius que s’ha proposat?

Procuraré centrar el meu treball en tres eixos: la centralitat del Crist, en aquesta església diocesana concreta, i convertint la confiança recíproca en el motor de la feina.

Com juga el Sínode en el futur de la diòcesi?

El Sínode ha fet aflorar la sinodalitat i aquest ha de ser el motor d’aquest treball coral. Soc molt conscient que això no és fàcil; però amb serenor i amb passió ho hem d’afrontar, si és que volem ser fidels a la proposta que portem “en vasos de terrissa”: la proposta del Ressuscitat.

S'ha accentuat la manca de clergat, per falta de vocacions i per avançada edat. Com s'ha de situar el bisbat en aquest moment?

Ens pertoca a tots que sigui motiu de reflexió i també de pregària. Personalment em fa pensar aquella pregunta que uns grecs fan a Felip: “Senyor, voldríem veure Jesús.” Crec que quan en les nostres comunitats es traspuï la vitalitat de Jesús, sentirem com ens diran: “Senyora, senyor... què hem de fer per a viure la proposta de Jesús?” I, com Jesús, a aquells deixebles tafaners de Joan els haurem de dir: “Veniu i ho veureu.” I aquest aire ens ajudarà a situar de nou el ministeri ordenat.