Càritas Barcelona demana protegir els migrants de les “fronteres invisibles”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Ignasi Escudero –CR) Les persones en situació administrativa irregular han de superar una cursa d’obstacles per accedir a drets socials bàsics com el treball o l’habitatge. Així ho ha presentat Càritas Barcelona aquest dijous al matí en roda de premsa. L'entitat denuncia que hi ha “fronteres invisibles que condemnen a una ciutadania de segona” i reivindica una normativa d’estrangeria adequada a la necessitat de mobilitat actual de les persones. També demana agilitzar el sistema de concessió de cita prèvia i facilitar la tramitació dels informes d’estrangeria sense taxes d’emissió. I garantir l’empadronament sense haver d’acreditar títol de propietat o contracte de lloguer, i garantir vies segures per a la migració.

Són algunes de les propostes de l’informe Fronteres in-visibles dedicat a ‘Com la irregularitat administrativa t’estronca el projecte vital’, que acaba de publicar l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Barcelona.

El paper de les comunitats cristianes

Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona, ha destacat que el paper de les comunitats cristianes és fonamental com a element de solidaritat per acollir i promoure la xarxa de suport de les persones migrades. “El reconeixement, en tant que veïns i veïnes, de les persones migrades a les nostres comunitats parroquials fa que sorgeixin iniciatives molt riques, de suport i orientació mútua”, ha destacat.

Les persones arriben al nostre país fugint de la pobresa o de la violència, “són sortides d’emergència”, afirma Miriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona. Un cop arriben a l’Estat, es troben una “cursa d’obstacles” per regularitzar la seva situació i tenir una vida digna. Feu ha destacat que “l’exclusió social es multiplica per 3 en les llars d’origen extracomunitari” i l’atur es duplica respecte als espanyols. Una desigualtat que s’accentua especialment en el dret a l’habitatge. Segons l’economista, “7 de cada 10 persones migrades es troben situació d’exclusió residencial” i busquen alternatives en les habitacions de relloguer, l’infrahabitatge o l’amuntegament.

Feu ha denunciat l’absència d’estadístiques oficials sobre la població migrada arribada en l’últim any. Segons algunes estimacions unes 100.000 persones han arribat a Catalunya en els últims 12 mesos, però la manca de xifres públiques demostra que “aquesta població està invisibilitzada, no existeixen ni a les estadístiques”.

El director del Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants, Joan Cabot, ha recordat els quatre verbs que el papa Francesc va sugerir el 2018 en relació a les persones migrants i refugiades: acollir, protegir, promoure i integrar. “Quatre verbs que fan referència a actituds que hauríem d'anar fent nostres com a societat d'acollida”, ha apuntat. Cabot ha denunciat les fronteres que estronquen tants projectes vitals i hi ha afegit: “Hem normalitzat que tinguin tants problemes per obtenir la ciutadania”.

L'impacte de la COVID-19

La situació s’ha vist agreujada per la COVID-19. És el cas d’un testimoni, atès per Càritas Barcelona, que per seguretat ha volgut mantenir l’anonimat. Va arribar a Barcelona pocs dies abans de l’estat d’alarma, escapant d’amenaces al seu país d’origen, Colòmbia. Vídua i amb fills a càrrec, aquesta persona va estar uns dies en un hotel fins que es va quedar sense estalvis per fer-hi front. Actualment resideix en un bar, tancat per la situació sanitària, i treballa informalment cuidant persones grans quan la truquen. És conscient que “la gent s’aprofita de que no tinc papers, i aprofita per pagar-me menys”, de totes formes prefereix “aquesta situació que la violència a Colòmbia”.

“Són els nostres veïns, els pares i mares del companys de classe dels nostres fills”, resumeix Feu, que també ha introduït el testimoni d’Ángela Sierra, sol·licitant d’asil que després d’aconseguir feina i una estabilitat per afrontar la vida familiar ha vist com la seva vida s’ha desmuntat al ser rebutjada la seva petició de protecció internacional. Sierra, d’origen colombià, ha afirmat que “sense permís de treball ni compte d’estalvis es perd tot, és com no existir per a Espanya”.

La cap del programa de migració, Elisabet Ureña, ha exposat algunes dades colpidores sobre la realitat dels sol·licitants d’asil. Més de la meitat d’aquestes són denegades i arxivades, especialment les de nacionalitat colombiana que compten en el darrer any amb 39.000 denegacions. “Només en un 4,57% de les demandes  es reconeix l’estatut de refugiat i la protecció subsidiària” ha explicat Ureña.

Menors estrangers sense referents

I, en el cas de la protecció de menors estrangers sense referents, demanen allargar la prestació d’extutelat fins als 23 anys, enlloc dels 21. Des de fa uns mesos, i emparant-se en la Llei d’Estrangeria, els requisits per renovar les targetes de residencia dels joves que han estat tutelats són molt més restrictius. L’ingrés de 2.500 euros mensuals, fins i tot sense tenir permís de treball, és la clàusula que “farà caure en la irregularitat administrativa” a molts joves que han arribat a la majoria d’edat estant en centres tutelats. Ureña ha reivindicat que aquests joves “han de tenir les mateixes condicions que els infants i adolescents que han arribat al país per reagrupament familiar”, i no en uns termes tant restrictius com els que s’imposen en els últims mesos.

Segons l’informe FOESSA de 2018, la taxa d’exclusió social de les persones de nacionalitat extracomunitària gairebé triplica les d’origen espanyol. Un barem que té en compte l’exclusió laboral, de consum, política, d’educació, d’habitatge, de salut, de conflicte social i d’aïllament social. “Tenir o no tenir la situació administrativa regularitzada marca molta diferència”, apunta Salvador Busquets en l'informe.

L’estudi parteix de grups de discussió amb 55 persones que han viscut processos migratoris i que són acompanyades per Càritas Barcelona. Viure en habitacions rellogades, al carrer; subsistir amb treballs inestables, sense protecció ni contracte; sense accés a prestacions; sense xarxa de suport informal, amb por de ser expulsats i amb una administració absent. Aquestes situacions afecten molt sovint la població immigrada i l’aboquen a viure a la intempèrie. Una desprotecció que en la majoria de casos s’allarga un mínim de tres anys. L'entitat alerta que la crisi de la Covid-19 ha impactat també de manera més intensa en les persones migrades.

La “Messa del Gallo” prima delle 10 di sera ma senza limitazioni a 100 partecipanti

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) Se non cambierà nulla, questo sarà l’anno della “Messa del Pollo” (*). Le nuove misure sanitarie approvate dal Governo della Catalogna per la ripresa delle attività prevedono nelle prime due fasi di mantenere l’affluenza agli atti di culto al 30%. Se i dati epidemiologici non peggioreranno, il 21 dicembre si entrerebbe nella terza fase che permetterebbe un’affluenza del 50%. Ma a differenza della situazione attuale, a partire da lunedì sarà eliminata la limitazione a 100 persone, anche se la capienza fosse maggiore, nelle cerimonie religiose e civili.

Questo è il probabile scenario con cui si arriverà alla Messa di Natale, dopo che quest’anno non sono state possibili celebrazioni in presenza durante la Settimana Santa: capienza del 50% senza il limite di 100 persone. Ma durante tutte le fasi di riapertura si manterrà il coprifuoco a partire dalle 22. Pertanto, al posto della “Messa del Gallo”, si potrà celebrare solo la messa della vigilia, conosciuta popolarmente come la “Messa del Pollo”.

La ripresa delle attività è stata fissata in quattro fasi. La prima entrerà in vigore lunedì, la seconda il 7 dicembre. La terza e la quarta arriveranno ogni 15 giorni, se la situazione sanitaria lo consentirà.

La novità più importante è l’eliminazione del limite di 100 persone entrata in vigore la settimana scorsa dopo le polemiche per la celebrazione di una beatificazione alla Sagrada Familia di Barcellona con 600 presenti. Una restrizione rimasta in vigore per lo scorso fine settimana e per il prossimo, dopo che diverse confessioni religiose hanno chiesto di rimuoverla. In altre attività sociali, come teatri o cinema, la riapertura avverrà con limitazioni a 500 persone che nella fase 4 saliranno a 1000.

La prossima celebrazione in programma nella Sagrada Familia, l’ordinazione episcopale del vescovo ausiliare di Barcellona Javier Vilanova, prevista per il 22 novembre, è stata posticipata al 20 dicembre. Se la data sarà confermata, la norma in vigore sarà la stessa del giorno della beatificazione: 30% di capienza, senza altre limitazioni.

Il resto delle attività che riguardano specialmente le comunità religiose come oratori o catechesi, difficilmente riprenderanno prima di Natale. La fase 4 non è prevista prima del 4 gennaio. Inoltre, in tutte le fasi è in vigore la limitazione di riunioni sociali a 6 o 10 persone.

(*) Nei Paesi di lingua catalana la Messa di mezzanotte a Natale è detta popolarmente Messa del Gallo. In epoca moderna, per favorire la partecipazione delle famiglie con bambini, è stata introdotta la celebrazione di una Messa la sera della vigilia, di solito alle 20, chiamata “Messa del Pollo” (ndt)

Caritas Barcellona chiede la protezione dei migranti dai “confini invisibili”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Ignasi Escudero –CR) Le persone in condizioni amministrative irregolari devono superare una corsa a ostacoli per accedere a diritti sociali basilari come il lavoro o la casa. Caritas Barcellona denuncia che ci sono “frontiere invisibili che condannano a una cittadinanza di serie B” e rivendica una legge sull’immigrazione adeguata alle necessità di mobilità attuali delle persone. Chiede anche di semplificare il sistema di prenotazioni e di facilitare l’iter burocratico di immigrazione senza tasse di emissione. Infine, chiede di consentire la registrazione senza dover dimostrare di possedere un titolo di proprietà o un contratto d’affitto e di garantire percorsi sicuri di migrazione.

Sono alcune delle proposte del report “Frontiere in-visibili” dedicato a “Come l’irregolarità amministrativa ti stronca il progetto di vita”, appena pubblicato dall’Osservatorio della realtà sociale della Caritas diocesana di Barcellona e presentato giovedì.

Salvador Busquets, direttore di Caritas Barcellona, ha sottolineato che il ruolo delle comunità cristiane è fondamentale come elemento di solidarietà per accogliere e promuovere la rete di supporto ai migranti: “Il riconoscimento come residenti delle persone migrate nelle nostre comunità parrocchiali fa sì che sorgano iniziative preziose di sostegno e reciproco orientamento”.

Le persone arrivano nel nostro paese fuggendo da povertà o violenza, “sono uscite d’emergenza” ha affermato Miriam Feu, responsabile di Analisi sociale e incidenza dell’Osservatorio. Una volta giunti, si trovano davanti una “corsa a ostacoli” per regolarizzare la propria situazione e avere una vita degna. Feu ha sottolineato che l’”esclusione sociale triplica nelle famiglie di origine extracomunitaria” e la disoccupazione è doppia rispetto agli spagnoli. Una disuguaglianza che si accentua soprattutto nel diritto alla casa. Secondo l’economista, “7 migranti su 10 si trovano in condizioni di esclusione abitativa” e cercano alternative in stanze in affitto, in subaffitti o in situazioni di sovraffollamento.

Feu ha denunciato l’assenza di statistiche ufficiali sulla popolazione migrante giunta nell’ultimo anno. Secondo alcune stime, circa 100.000 persone sono giunte in Catalogna negli ultimi 12 mesi ma l’assenza di cifre pubbliche dimostra che “questa gente è invisibile, non esistono nemmeno nelle statistiche”.

La situazione si è aggravata con la pandemia. È il caso di una testimone, assistita da Caritas Barcellona, che per motivi di sicurezza è voluta restare anonimo. È arrivata a Barcellona pochi giorni prima dello stato d’allerta, fuggendo dalle minacce ricevute nel suo paese, la Colombia. Vedova e con figli a carico, questa persona è stata alcuni giorni in un albergo finché non è rimasta senza soldi per pagare. Attualmente dorme in un bar, chiuso per la situazione sanitaria, e lavora in nero assistendo anziani quando la chiamano. È consapevole che “la gente si approfitta perché non ho documenti e mi paga di meno” ma in ogni caso preferisce “questa situazione alla violenza della Colombia”.

“Sono i nostri vicini, padri e madri dei compagni di classe dei nostri figli” riassume Feu, che ha introdotto anche la testimonianza di Angela Sierra, richiedente asilo che dopo aver ottenuto un lavoro e raggiunto una stabilità nell’affrontare la vita familiare, ha visto la sua vita distrutta dal rifiuto della domanda di protezione internazionale. Sierra, colombiana, ha detto che “senza permesso di lavoro né conto corrente si perde tutto, è come non esistere per la Spagna”.

La direttrice del programma di migrazione, Elisabet Ureña, ha mostrato alcuni dati sorprendenti sulla realtà dei richiedenti asilo. Oltre metà sono respinti e archiviati, soprattutto nel caso dei colombiani che nell’ultimo anno si sono viste respingere 39.000 richieste. “Solo il 4,57% delle domande sono accolte con la concessione delllo status di rifugiato e la protezione sussidiaria” ha spiegato Ureña.

Infine, nel caso della protezione dei minori non accompagnati, si chiede di estendere i benefici fino a 23 anni invece di 21. Da alcuni mesi, trincerandosi dietro la Legge sull’Immigrazione, i requisiti per rinnovare i permessi di soggiorno dei giovani che hanno goduto di tutele sono molto più restrittivi. Un’entrata di 2500 euro mensili, anche senza avere permesso di lavoro, è la clausola che “farà cadere nell’irregolarità amministrativa” molti giovani che sono diventati maggiorenni stando in strutture protette. Ureña ha affermato che questi giovani “devono avere le stesse condizioni dei bambini e dei ragazzi che sono arrivati nel paese per ricongiungimento familiare” e non termini così categorici come quelli imposti negli ultimi mesi.

 

 

 

L'hospitalitat del Casal Arrupe celebra 6 mesos amb "la porta oberta"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) Ara fa sis mesos que es va posar en marxa la Comunitat d’hospitalitat del Casal Arrupe, situada a Sant Cugat. És una iniciativa de la Fundació Migra Studium per ampliar la Xarxa d’hospitalitat (www.hospitalaris.org) que va iniciar l’acollida durant el primer estat d’alarma per la COVID-19. Durant la primera onada de la pandèmia, el projecte va donar resposta a la urgent necessitat d’habitatge que moltes persones migrades pateixen. En un món de portes tancades, on centenars de persones perden la vida al Mediterrani i a l’Atlàntic, la Comunitat Arrupe acull i ofereix sostre i una llar a sol·licitants d’asil i migrants vulnerables. 

Les incorporacions al Casal es van fent progressivament i fins al moment el projecte ha possibilitat l'acolliment de 13 persones, amb 5 acollits simultàniament per assegurar un bon acompanyament i un ambient de família. Es tracta de persones molt molt actives: dues estan estudiant un grau mig (cuina i cura de persones), quatre han trobat feina i dos tenen feines puntuals. La resta està realitzant cursos de llengües i formació laboral o està a la recerca de feina. Alguns també participen en diferents activitats esportives.

Des de l’inici, el voluntariat ha estat el cor del projecte, oferint classes de castellà, català, informàtica, activitats lúdiques els caps de setmana, un cop de mà a l’hort i sobretot presència als migdies i als vespres i nits. També hi ha un grup nombrós de famílies que cada setmana fan la compra del menjar i altres productes bàsics. En aquests sis mesos s’han vinculat al projecte una cinquantena de voluntaris de Sant Cugat (principalment vinculats al Centre Borja i l’esplai CEL) i Barcelona, sobretot provinents del Casal Loiola, entitat que assumeix el cost dels subministraments, com a part del seu suport al projecte. A l'estiu el la Comunitat del Casal Arrupe va comptar també amb la col·laboració d'un grup de joves de l'activitat Servir Junts Estiu 2020 de la Companyia de Jesús.

 

El Papiol adapta el seu cementiri a la fe islàmica

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Islam.cat) Des del començament de la pandèmia causada per la Covid-19, una de les conseqüències més nefastes va ser la pèrdua de vides humanes, entre les quals se'n comptaven persones de fe musulmana. Davant d’aquesta situació les federacions Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCICAT), Federació del Consell Islàmic de Catalunya (FCICC) i la Federació Islàmica de Catalunya (FIC) en representació de les associacions musulmanes arreu de Catalunya, van presentar diferents peticions a les administracions catalanes per aconseguir un enterrament digne per tots el difunts de fe islàmica. Necessitat, que s’ha fet més destacable per les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia que estem vivint i, que fan que els difunts per la Covid-19 no puguin ser repatriats  al seu país d’origen.

Atesa la demanada de la comunitat musulmana, els representant de les federacions van iniciar diverses reunions amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat per donar resposta a aquesta necessitat i iniciar els tràmits necessaris per a la gestió d’un espai adequat al cementiri comarcal Roques Blanques ubicat al Papiol.

Per aquest motiu el president d’UCIDCAT, Mohamed el Ghaidouni, acompanyat de Larbi Cherki i Mohammed Halhoul, vicepresident i secretari de la FCIC respectivament han visitat recentment el cementiri de Roques Blanques convocats per la presidenta del Consell Comarcal, Eva M. Martínez Morales, i la consellera de Desenvolupament Econòmic, Estratègic i Agrícola, Lourdes Borrell Moreno. El motiu de la convocatòria ve en resposta de la petició que les Federacions van presentar el passat dia 9 d’abril del 2020, en plena pandèmia. A aquesta visita també van assistir-hi Carles Armengol Siscares i Llorenç Olivé i Morros, representants de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

La visita ha servit per escoltar les explicacions dels tècnics del projecte i conèixer de prop la ubicació del projecte de 63 sepultures en tres nivells, 189 departaments, a terra i orientades a la Meca  per ser destinades a l’enterrament dels difunts de  la comunitat musulmana. Les  tombes estan adaptades als requisits de la fe musulmana, que està previst que estiguin finalitzades per a finals del mes de maig de l’any vinent. El cementiri de Roques Blanques és propietat del Consell Comarcal del Baix Llobregat, gestionat pel grup funerari Àltima. També. Es tracta d’un cementiri aconfessional que atén la diversitat religiosa del Baix Llobregat.

‘Lacta Mama’, el recull de poemes de Pere Casaldàliga

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Editorial Claret) El Casal Claret, l’Associació Tapís i l’Editorial Claret presentaran, aquest proper dijous dia 19 de novembre a les 12.00h, ‘Lacta Mama’, un llibre de poemes de Pere Casaldàliga i il·lustracions de Mino Cerezo Barredo. Participaran en l’acte diferents representants de cada entitat així com Lluís Cerarols, delegat del Departament de Cultura de la Generalitat per a la Catalunya Central, qui clourà l’acte. La presentació es podrà seguir per streaming.

El llibre recull un seguit de poemes de Pere Casaldàliga, religiós claretià, escriptor i poeta català, que va viure gran part de la seva vida al Brasil, país on era bisbe de la Prelatura territorial de São Félix, a l'estat de Mato Grosso i que ens va deixar el passat 8 d’agost. Els poemes que apareixen en el llibre volen apropar-nos a aquell “ample Araguaia que ens ve ple de Llobregats, a la garsa blanca, a la gata Geró, als qui habiten i viuen i moren en aquelles terres i aquest ample món; a un petit túmul que hi ha al cementiri Karajà de Sao Félix do Araguaia on hi ha escrita aquesta frase”:

Per descansar
Jo vull només

Aquesta creu de pal
Amb pluja i sol,
Aquests set pams I la resurrecció!

La iniciativa del llibre sorgeix de la mà del Casal Claret, una associació que treballa des de fa anys atenent els col·lectius més desfavorits. Des del 2007 que promouen diferents projectes propis i d’acollida d’iniciatives solidàries. Bona part del llibre ha estat possible gràcies al treball dels nois i noies del Projecte “AKTUA” de l’Associació Tapís, un projecte d’Itineraris Formatius Individualitzats per a l’acompanyament a la inserció sociolaboral de joves d’entre 16 i 25 anys, en situació d’atur, amb nivells formatius baixos i escassa o nul·la experiència laboral. Els itineraris es plantegen a partir d’accions de formació bàsica i transversal, i d’accions d’aprenentatge laboral a partir de tallers de paper reciclat en el qual s’elaboren llibres artesans i altres articles de papereria.

La pintura, els dissenys i els murals de Mino Cerezo, il·lustrador del llibre i claretià, han acompanyat la presència i l’obra de Pere Casaldàliga des de la seva col·laboració a Iris, als anys 60, quan Pere Casaldàliga n’era el director.

Fundació Pere Tarrés: “Les desigualtats empitjoren la salut dels infants”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) “Les desigualtats senten molt malament a la salut. Descobrim res de nou? No, però hem de continuar denunciant que les desigualtats empitjoren la salut dels infants”. Ras i curt. Amb aquesta afirmació iniciava Rosalina Alcalde, cap de metodologia i estudis del departament de consultoria i estudis de la Fundació Pere Tarrés, la presentació aquest dimarts dels resultats de l’informe Infància i salut a Catalunya i Espanya, dins el Fòrum Social Pere Tarrés. 

Un informe que es basa en dades de l’any 2017 i que no inclou el període de la Covid-19, però que presenta algunes tendències que la pandèmia ha intensificat. “Les alarmes que mostren les dades del 2017 ara estan empitjorant”. L’informe posa de manifest com la classe social “té efectes en el benestar dels infants. “La percepció dels infants sobre la seva salut empitjorava abans de la Covid”, ha relatat Alcalde, sent els infants nens els qui es troben pitjor que les nenes. 

L'efecte de la classe social en la salut

Els elements d’atenció que mostra l’informe és que l’empitjorament de la percepció de salut dels infants “té a veure amb l’empitjorament real de la seva salut”. Cal, remarca Alcalde, parar atenció als infants varons de classe baixa i al seu patiment de malalties cròniques. 

Un altre dels factors a tenir en compte és el malestar psicològic dels infants, que està estretament relacionat amb “el malestar psicològic dels adults”. 

L’informe també recull com ha augmentat el sedentarisme i l’exposició a les pantalles i com caldria millorar l’activitat física entre les classes baixes, “i sobretot entre les nenes”, ja que va decreixent a mesura que la classe social és més baixa. El sobrepès infantil també és alarmant. “Afecta molt més els nens que a les nenes”, i hi ha una gran diferència d’alimentació per classe social. 

El dret a la salut, més enllà del paper

El Fòrum Social Pere Tarrés ha continuat amb la conferència ‘Salut, infància i vulnerabilitat, a càrrec de Juan José García, cap de l’Àrea de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. García ha reconegut que hi ha proves que certifiquen “que el benestar emocional del nen afavoreix el resultat de salut”. Totes les coses contextuals que sempre s’havien considerat alienes, explica, “es demostren ja beneficioses”. Per això, per exemple, els espais als hospitals es renoven, amb activitats a fer, amb espais mèdics agradables i amb espai per a les famílies.

García ha recordat que aquesta setmana se celebra l’aniversari de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants, que els reconeix com a titulars dels seus drets. “Aquesta convenció marca un abans i un després”, ha explicat, tot i que ha reconegut que la salut no depén només d’un paper que reconegui el dret. “Hi ha condicionaments genètics i ambientals i socials, on sí podem influir”. 

La pobresa afecta. “Tot nen quan neix té dos determinats claus, la família on neix i l’entorn on es desenvolupa. I això repercuteix en la vida adulta, però podem trencar el cercle i aturar la perpetuació".

Per acabar-ho d’adobar apareix el coronavirus, i aquestes desigualtats s’accentuen, ha explicat García. “S’han estigmatitzat els infants?”, s’ha preguntat. “Penso que sí. En primer lloc per pensar que transmetien el virus i eren tractats com a vectors de la malaltia, i en segon lloc per no haver establert millor el sistema educatiu durant el confinament”. Si hem de tancar les escoles, ha demanat, hem de procurar que l’educació no s’aturi, sobretot la infantil”.

Le comunità cristiane avviano un dialogo sul conflitto in Catalogna

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Lucía Montobbio/Laura Mor –CR) La pandemia di Covid-19 ha monopolizzato i mezzi di comunicazione. Tuttavia, ci sono altre realtà ce seguono il loro corso, rendendosi presenti nel nostro quotidiano. È il caso delle diverse posizioni politiche al momento di affrontare il conflitto tra Catalogna e Spagna, un tema molto sentito che continua a dividere. E che riguarda diversi settori, comprese le comunità cristiane. Dall’associazione Giustizia e Pace arriva un contributo che promuove il dialogo e la coesione sociale, ispirato al Vangelo e al pensiero cristiano. Si tratta dell’iniziativa Diàleg.cat (Dialogo.cat).

“Non è la prima volta che sentiamo parlare di come in qualche parrocchia, nei gruppi di Revisione di Vita (gruppi di riflessione su diverse tematiche, ndt), in quelli dedicati alle coppie o nei gruppi dedicati alla fede, riflettere sul conflitto tra Catalogna e Spagna possa provocare tensioni e malintesi e possa allontanare i partecipanti, nonostante condividano valori basati sul cristianesimo” afferma Quim Cervera, coordinatore del settore Pace, Diversità e Democrazia di Giustizia e Pace.

Partendo da tale osservazione, Giustizia e Pace ha pensato di creare spazi di dialogo in cui gli uni e gli altri potessero ascoltare, condividere sentimenti ed emozioni. “Prima di elaborare una metodologia, c’era già qualche esperienza parrocchiale e sapevamo che la cosa più importante era mettere in comune i sentimenti, più che le idee” sottolinea Cervera. Per il dialogo, “parlare di come ciascuno si sente, ci unisce e ci predispone ad ascoltare l'altro" spiega il sociologo, secondo cui questo deve passare avanti “al colore politico che ognuno può avere”.

Un gruppo di dieci volontari di Giustizia e Pace si è riunito per parlare del conflitto politico tra Catalogna e Spagna e, a partire da quanto emerso, una commissione ha elaborato tre sessioni di lavoro.

La prima per esprimere quali fossero l’esperienza e i sentimenti personali che vivono i membri del gruppo riguardo a questo problema. La seconda, per approfondire alcuni insegnamenti della dottrina sociale della Chiesa che possono aiutare a gestire questa situazione. La terza, per esprimere le diverse opinioni e mettersi nei panni dell’altro, cercare insieme quali “luci evangeliche” si trovano in ciascuna posizione.

L’obiettivo non è arrivare ad un accordo né formulare alcuna proposta di soluzione ma comprendere e cogliere i diversi modi che ci sono di vivere e comprendere questo problema. “È un processo difficile ma magnifico da fare”. La proposta è aperta a tutti coloro che sono interessati. “Per il momento abbiamo ricevuto cinque manifestazioni d’interesse, da persone e gruppi parrocchiali; nonostante siano poche, pensiamo che sia un buon numero per iniziare” conclude il coordinatore del progetto.

Les campanes de Montserrat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) El campanar de Montserrat va ser construït a finals del s. XVI com a element de transició entre l’anterior església romànica i l’actual, de 1592. El formen dotze campanes, vuit de les quals col·locades dins de l’edifici i quatre més en una estructura metàl·lica afegida posteriorment.

Museu de Lleida: “Ens hem quedat orfes”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Josep Giralt –CR) La setmana passada va ser complicat contenir les emocions al Museu de Lleida; primer vam rebre la notícia que el bisbe emèrit de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, havia traspassat després d’una llarga malaltia. Les companyes del museu m’expliquen (jo no el vaig conèixer en persona, però sí sabia dels seus mèrits) la seva defensa tenaç i constant del fons eclesiàstic del Museu de Lleida davant les envestides del llavors bisbe de Barbastre i actual president de la conferència episcopal, l’arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella, que mai ha amagat les seves conviccions al llarg dels anys.

Però el que ens ha fet més mal ha estat la mort de mossèn Jesús Tarragona, per a nosaltres mossèn o mossèn Tarragona, el dijous 12 de novembre, la persona que ha acompanyat al Museu de Lleida des de la seva creació l’agost del 1997. La primera reacció va ser com la dels nens que perden els seus pares; l’expressió utilitzada en el primer comunicat a les xarxes socials del museu “ens hem quedat orfes” volia significar el que representava mossèn per al personal del Museu de Lleida, i diria que també per a la institució.

Ell havia estat director del Museu Diocesà de Lleida des de 1965 fins el 1997, quan va fer el traspàs a la Montserrat Macià, primera directora de l’equipament públic creat per l’acord de totes les administracions públiques i el bisbat. Per tant, alguns poden creure que no només va ser un pare per al museu sinó també un pilar bàsic de la seva existència: director durant 32 anys i font d’inspiració uns quants més. Potser ara és el moment de recordar una de les seves frases cèlebres: “ara ja em puc morir”, dita en ocasió de la inauguració de la seu actual del museu, el 30 de novembre de 2007. Per a nosaltres ha estat una sort tenir-lo 13 anys més!

A nivell personal, he de dir que l’he gaudit des del primer moment que vaig arribar a la direcció del museu. Ara és el moment d’expressar els meus sentiments cap a mossèn, gran persona, enèrgic quan es tractava de lluitar pel patrimoni eclesiàstic, dolç i comprensiu amb les generacions joves que s'obrien camí en aquest món. Sempre disposat a recordar, a donar consells i esmenar les equivocacions pròpies o d'altres.

Jo només tinc paraules de reconeixement perquè sempre m'ha acompanyat en aquests darrers cinc anys al capdavant del Museu de Lleida, tant en els moments complicats de la feina (ell no es podia creure el que va passar l’11 de desembre de 2017) com en els moments personals tristos on ell va voler fer de mossèn. Sempre hi era!

Durant la missa de difunts dedicada a mossèn i celebrada el passat dissabte a la catedral, el bisbe Salvador el va definir com l’exponent del que l’església considera un “mossèn”: guia de la comunitat en la que imparteix el missatge de Jesús, persona que transmet estima i suport a tot el col·lectiu humà més proper, i home que transmet la saviesa que emana dels evangelis.

Vull agafar aquest símil catòlic per portar-lo a la seva altra passió, el patrimoni cultural. Jo no soc la persona més indicada per fer un repàs a la biografia de mossèn ni tampoc a la seva trajectòria en el camp del patrimoni. Crec que és el moment de recordar que tenim documents rellevants per conèixer en profunditat la vida i l’obra de mossèn Jesús Tarragona.

Primer, la miscel·lània homenatge que la Paeria de Lleida li va dedicar l’any 1996 i que va tenir com a comissió organitzadora l’Esther Balasch, la Carmen Berlabé, l’Antoni Llevot, el Pep Tort, el Joan-Ramon Gonzalez, el Joan J. Busqueta, el Francesc Fité i Josep M. Quintillà. En aquest homenatge, fou el meu estimat Ximo Company l’encarregat d’escriure uns “polsaments biogràfics, 1925-1996” de mossèn. I deia: “un capellà que ha fet de rector, i que per tant s’ocupa de les coses de Déu, però que al mateix temps s’ha dedicat, durant una bona part de la seva vida, a preservar el patrimoni artístic de la seva volguda diòcesi de Lleida. També ha treballat per l’entranyable Seu Vella de Lleida i per tot el seu turó, amb la plena convicció que darrera de tota obra artística i arquitectònica hi ha una tradició humana i cultural que ens pertoca de salvaguardar i llegar en òptimes condicions a generacions futures”. Queda clar quines eren les obligacions que s’havia imposat: patrimoni artístic, Seu Vella, conservació i llegat. Va ser un veritable mossèn del patrimoni cultural.

El segon document que caldrà rellegir és més recent, l’obra de Josep Varela: Mossèn Jesús Tarragona i el seu món, publicada el 2015 pel Museu de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Voldria destacar el component humà, familiar i vivencial d’aquesta obra: descobrim les arrels de la fortalesa de mossèn Tarragona, la família, la guerra i la vocació de servidor de l’església sacerdotal. Recordo que aquesta publicació va ser una de les meves primeres activitats com a director del Museu de Lleida i em va permetre fer una aproximació real a mossèn: un home alegre, voluntariós, incansable, proper, batallador. La persona que des del primer moment en que vaig arribar al museu, el 16 de març de 2015, em va oferir la seva ma per al que considerés. I sobretot, la persona que cada dia compartia amb tots el que treballem al Museu de Lleida unes hores de lectura de la premsa diària i de la seva afició pels mots encreuats que, segons ell, l’ajudaven a mantenir la memòria i l’agilitat de pensament. Fins al darrer moment ens donava consells a tots! El darrer dia que va estar al museu fou el 21 de setembre, moment en què encara va saludar amb la seva rialla, a tots els patrons del museu, encapçalats per la recent nomenada consellera de cultura, Àngels Ponsa.

Mossèn, ens hem quedat orfes però hem aprés de totes les seves lliçons. La nostra obligació serà fer-les partícips a les futures generacions, i fer recordar el seu nom com un dels pilars fonamentals en la gestió del patrimoni cultural de Lleida i en la defensa del patrimoni cultural de Catalunya.

 

Josep Giralt i Balagueró és el director del Museu de Lleida