Vaig haver de llegir dues vegades (perquè no acabava de creure’m el que llegia), l’article, ‘Pocs contenidors cremats’ (Regió 7, 24 de febrer de 2021), de la senyora Carlota Riera, degana de la facultat de Ciències de la Salut de Manresa.

Què han après les residències de gent gran amb la Covid-19?

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Ignasi Escudero –CR) Les residències de gent gran porten un any en el punt de mira de l’opinió pública. Des que es va iniciar la pandèmia de la Covid-19 aquest centres assistencials, on moltes persones van a passar els darrers anys de la seva vida amb la cura més necessària, s’han vist afectats de ple tant per la vulnerabilitat sanitària de les persones residents com pels efectes que han causat les restriccions imposades per les administracions.

Agents actius del sector i experts consideren que s’ha garantit el major benestar i seguretat que han pogut amb els recursos que tenien a l’abast. Al llarg d’aquest any de pandèmia s’han obert debats com el model d’atenció a la gent gran, la seva protecció i el combat contra la soledat, que va més enllà de les parets dels centres residencials. Malgrat tot, segueix tractant-se d’un àmbit que queda apartat d’un debat serè i garantista, com mostra l’amenaça de desnonament que amenaça una residència de Barcelona aquesta setmana.

Fins a 8.707 persones han mort a les residències catalanes a causa de la Covid-19 o amb símptomes compatibles. Una xifra que representa un elevat percentatge de les defuncions motivades pel virus a Catalunya.

Per a Josep Vidal, membre de la junta de l’Associació de Centres Sociosanitaris Catòlics de Catalunya, l’inici de la pandèmia va estar marcat per la manca de material sanitari adequat. “Vam passar els primers quinze dies sense res”, afirma. Amb l’arribada de material i l’ajustament dels protocols el primer embat de la pandèmia va canviar.

“Per nosaltres va ser fonamental canviar de les ‘residències bombolla’ als pisos confinats”, explica Vidal, un canvi que ha estat marcat pel “desconcert” i la “manca de coordinació” entre els departaments de Benestar i Salut.

Per Vidal aquest “divorci” dins de l’administració pública ha estat una gran complicació per fer front a la pandèmia dins de les residències. “A dia d’avui encara ens han de respondre preguntes o explicar qui pagarà el material que hem hagut de posar de més”, critica.

Justícia i Pau, en un comunicat emès a finals de la segona onada, va destacar que el focus polític en relació a les residències geriàtriques passa per posar fre als interessos privats que s’han interessat en l’obertura ràpida de residències per tal “d’obtenir un benefici econòmic ràpid”.

Model centrat en la persona

Tot i l’angoixa generalitzada, els equips professionals “han donat el 150%”, defensa Vidal. En alguns casos el personal dels centres s’ha confinat amb els residents, per evitar nous contagis. Aquesta entrega, a banda de donar-se en unes circumstàncies excepcionals, ha mostrat el “model d’atenció centrat en la persona”.

Per la professora Montserrat García, directora del màster en gerontologia i promoció de l'autonomia personal i docent-investigadora de la Facultat d'Educació i Treball i Social Pere Tarrés-URL, la crisi sanitària ha mostrat que hi ha un model d’atenció fort i ajustat a les necessitats: aquell que se centra en la persona.

“Es tracta de conèixer en profunditat cada persona resident i cenyir-se a les seves necessitats”, afirma. Això passa per “tenir en compte què li agrada menjar, a quina hora prefereix dutxar-se, saber què vol tenir al seu voltant o fins i tot portar els mobles de casa seva”. No es tracta de configurar uns horaris als que s’han d’adaptar els residents, sinó que “el model de gestió s’articula al voltant de cada usuari”.

Blindar les residències

“Un any aïllats és molt de temps, té un gran impacte en la gent gran”, diu García. I és que la Covid-19 no ha estat l’únic factor que ha atacat els centres residencials. La soledat, marcada pel confinament, és l’altre gran cop que ha rebut la gent gran.

García fa una distinció entre estar sol i aïllat. “Dins de les residències els professionals han fet tot el que estava al seu abast”, afirma, però “la manca de xarxa s’acaba convertint en aïllament”. Els residents no estaven sols, tenien al personal del centre al seu costat atenent-los, però “sí que han estat aïllats”, i això “deixa una empremta molt forta” en el benestar i l’autonomia personal.

Un moment de la vida en què ha marcat més és el dol. Tant en la vivència dels darrers dies de la vida com en la pèrdua d’éssers estimats. “No poder veure la teva família abans de morir, o no acomiadar-te del teu avi és molt dur”, assenyala García. Una situació molt extrema que ha portat a replantejar l’acompanyament en molts centres.

La pandèmia ha escapçat els protocols d’acompanyament a la mort. Molts d’ells “marcaven que els professionals acompanyaven les 24 hores del dia a la persona si la família no podia ser-hi. No els deixàvem anar de la mà”, detalla l’experta en gerontologia. “Hi ha qui té por, qui s’aferra, i això requereix un contacte pell amb pell que ha desaparegut”, lamenta.

Acompanyament espiritual

L’acompanyament espiritual, de vital importància per a moltes persones residents especialment al final de la seva vida, també s’ha vist afectat. “S’ha atès amb el personal que hi havia”, explica Vidal. En alguns centres, on hi conviuen religioses o algun capellà, aquest acompanyament s’ha pogut mantenir sota mínims, però en la majoria de centres “hi ha hagut un dèficit en l’acompanyament espiritual, per les circumstàncies de la pandèmia”, reconeix García.

Llenties solidàries: un concurs amb Carme Ruscalleda i Ada Parellada

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Centre Sant Jaume) Després de 8 anys celebrant el Sopar de Llenties Solidàries a benefici del Centre Sant Jaume, l’entitat de Badalona ha hagut de donar-li la volta al Sopar per treure endavant aquest important esdeveniment de captació de fons, reconventint-lo en un concurs.

Tres cuiners amb estrella Michelin s’han apuntat al I Concurs de Llenties Solidàries del Centre Sant Jaume: Carme Ruscalleda, Eduard Xatruch del restaurant Disfrutar i Oriol Rovira, xef del restaurant Els Casals, a Sagàs. La televisiva Ada Parellada, l'influencer gastronòmic Rafuel55, la guanyadora de la setena edició de Masterxef Júnior, Lú Pérez, i el cap de cuina d’F.Roca a l'escola Sant Ignasi de Sarrià, Jordi Gras, cuinaran en exclusiva una recepta elaborada a base de llenties per als participants al Concurs. 

Fent un donatiu voluntari a través de la pàgina web els inscrits rebran un enllaç als vídeos de les receptes i entraran automàticament en el sorteig d’un taller cuina per a dues persones amb el xef Rafuel a l’espai MIT&Rafuel. A més, tots els donants tindran dret a participar al Concurs i a guanyar un dels dos davantals del Centre Sant Jaume. Només hauran d’elaborar un plat de llenties seguint les passes d'algun dels xefs col·laboradors o cuinar la seva pròpia recepta, enviar fotos i vídeos del procés i convèncer la presidenta del jurat, Lu Pérez.

Armand Puig: “La darrera cosa que hem de sentir en aquest moment és por”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Ateneu Sant Pacià) “La Covid-19 no és una anècdota, un parèntesi en la normalitat existent, sinó una demostració que ens trobem realment en un canvi d’època”, va dir el doctor Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), en la presentació delCongrés Internacional ‘Les ferides i les esperances d’un món malalt a la llum de la teologia de l’encarnació’. La primera part del congrés, dedicada a ‘La crisi global del coronavirus’, ha tingut lloc del 23 al 25 de febrer. Durant aquests tres dies, vuit experts han enfocat el tema de la pandèmia des de vuit àmbits humans i socials: el sanitari, l’econòmic, el geopolític, el social, l’antropològic, el mediambiental, el tecnològic i l’educatiu.

Un dels objectius del Congrés ha estat oferir les coordenades en què es mou el moment present, caracteritzat per la malaltia del coronavirus i les seves múltiples conseqüències, i per una altra malaltia, també transversal: l’individualisme de persones i pobles. També ha ajudat a comprendre com la Covid-19 altera una globalització de signe purament material i planteja una pregunta sobre el futur de la humanitat. Armand Puig considera que “la teologia cristiana pot i ha de realitzar una aportació substantiva en un moment en què, tot i la fatiga, es desenvolupen nous paradigmes i s’entreveuen nous instruments; som només a l’inici d’un procés que portarà anys. Però la darrera cosa que hem de sentir en aquest moment –va remarcar– és por. Hem de tenir esperança”.

Les vuit intervencions dels experts

En l’àmbit sanitari, el doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, ha explicat que amb la pandèmia hem passat d’una idea de sanitat local a una sanitat global. Padrós ha dit que “aquesta crisi sanitària i social ens ha ensenyat que la salut ja no és individual o de petita col·lectivitat, sinó que és global; i ara tenim l’oportunitat de situar-nos en la fraternitat de tots els humans”. “La nostra condició humana és fràgil, i la pitjor malaltia, quan tinguem la pandèmia controlada, és la pobresa; per tant, la necessària assumpció de fragilitat col·lectiva ens portarà a sortir-ne col·lectivament”, ha declarat.

En l’àmbit econòmic, el doctor Guillem López Casasnovas, de la Universitat Pompeu Fabra, ha destacat la pèrdua d’un 13% del PIB, cosa que ha repercutit generant més desigualtat en l’economia productiva, tant familiar com local, mentre que només ha portat beneficis a uns pocs. Ha dit que “el coronavirus ens força a tots a una cura d’humilitat; retorna la por, la mort ens iguala, i no per l’eternitat promesa, sinó pel contagi avui de qui pensava que era poc més que una grip”. “Tal és la disrupció en la que vivim que el món d’ahir no troba transició en el món real d’avui; els valors col·lectius perden peu –fins i tot els valors negatius, com les guerres que avui ens estalviem-, per a guanyar-ne l’individualisme”, ha afegit.

En l’àmbit geopolític, l’ex viceministre d’Exteriors d'Itàlia, Mario Giro, ha fet una crida a trobar aliances en matèria geopolítica, quelcom que considera “la clau de l’èxit”, i ha insistit en “no menysprear el paper que juga Rússia”.

En l’àmbit social, el doctor Michel Wieviorka, de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (París), ha dit que la pandèmia ha posat de manifest la desigualtat social i cultural, i que cal situar-la en la llarga història de les epidèmies per poder meditar millor sobre la idea que després de les pandèmies arriba un nou període històric que ens portarà a reflexionar per a viure d’una altra manera. El Dr. Wieviorka ha recordat que “ningú no s’ha interessat pels joves, i especialment pels estudiants, durant gairebé un any; se’ls ha ignorat”, ha denunciat. El sociòleg creu que la pandèmia representarà un punt d’inflexió a nivell social per a moltes persones a Occident.

En l’àmbit antropològic, la doctora Begoña Román, de la Universitat de Barcelona, ha explicat que “la cohesió social només acampa allà on l’altre és un dels nostres; des d’aquesta caldrà institucionalitzar millor el diàleg i, més enllà dels vots per majoria, impedir preferències de majories contradictòries amb els drets de tots i el mal dels més desafavorits”. “Només la fraternitat pot generar la lleialtat a qualsevol superior a un mateix perquè el transcendeix. L’humanisme es caracteritza precisament per considerar sagrat a qualsevol ésser humà, sigui considerat germà per ser fill de Déu, com ho és en la tradició cristiana o, com en el socialisme utòpic, perquè és un germà de la humanitat comuna que és un deure protegir i millorar les seves condicions de vida en el futur”, ha matisat. “Pal·liar la vulnerabilitat exigeix crear entorns relativament estables, capacitant els subjectes per a la gestió dels canvis i generant vincles de confiança en una comunitat en xarxa que no deixa ningú mai exposat a la terrible i inhumana intempèrie. Categories com ara emancipació, capacitats, autonomia, comunitats, lleialtat, promeses, perdó... continuen essent les categories per atendre la vulnerabilitat i l’autonomia”, ha argumentat l’antropòloga Begoña Román.

En l’àmbit mediambiental, el doctor Lluc Torcal, del Monestir de Poblet, ha recordat que la comunitat científica fa anys que denuncia el que el Papa anomena “una sola i complexa crisi socioambiental”, i que també fa anys que avisa que “de la possible irrupció d’una pandèmia conseqüència d’aquesta crisi, malgrat tots els seus avisos a la humanitat, constata les arrels que lliguen la Covid-19 amb la crisi ambiental i ens avisa que, si no canviem el rumb de destrucció del planeta, això no és sinó el principi de moltes altres pandèmies, que afegiran un element més a la cursa autodestructiva de la humanitat”. El Dr. Torcal ha dit que les ferides són la crisi socioambiental, les pandèmies víriques i l’autodestrucció de la humanitat.

L’esperança és, segons Torcal, “portar-nos bé amb el medi ambient, i el primer recurs que tenim és l’ús de la intel·ligència”. “És molt esperançador el naixement de moviments i associacions com ara el Moviment catòlic mundial pel clima, que agrupa unes 400 associacions catòliques de tot el món, amb gairebé un milió de persones afiliades”.

En l’àmbit tecnològic, la doctora Alicia Casals, de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha explicat que “davant la prepotència que ha imperat amb el domini de la tecnologia, aquesta pandèmia ha evidenciat com som de febles i dependents d’altres factors”. “També la Covid-19 ha posat de manifest com avenços tecnològics i l’ús no mesurat de la tecnologia ha pogut incidir en aquest tipus de fenòmens que ja pràcticament veiem com superats”, hi ha afegit.

Finalment, en l’àmbit educatiu, el doctor François Mabille, de la Federació Internacional d’Universitats Catòliques (París), ha advertit que el coronavirus “podria trencar certes barreres universitàries als Estats Units, on moltes privades hauran de rebaixar els seus preus”.

Al final del Congrés s’han organitzat dues taules de debat amb preguntes filosòfiques i teològiques, que s'han centrat en la necessitat de retornar a un discurs sobre l'altre en totes les seves dimensions: des de la feblesa i la vulnerabilitat a la capacitat d'establir lligams i renovar el teixit social. Tots els participants han coincidit a dir que les moltes morts de persones, sobretot ancianes, durant la pandèmia constitueixen un repte. Un dels ponents ha estat l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que ha subratllat que cal una humanització nova de la societat i una aposta per l'esperança que superi la resignació. “Tan sols així es pot concebre un futur en pau”, ha declarat.     

“La cura de l'altre i la cura de la natura van juntes”

A la cloenda del Congrés, el rector de l’AUSP, Armand Puig, ha justificat la necessitat de fer balanç després del primer any de pandèmia, perquè “ara la naturalesa, els efectes i les perspectives de la pandèmia són més clars”. “Queda clar que sense reflexió i sense grans acords no es pot tirar endavant; i desitjar un simple retorn a la situació anterior no resol els problemes presents”, ha afegit.

“La pandèmia ha mostrat la vulnerabilitat de les persones i de les regions del planeta, i alhora ha posat en evidència la doble malaltia del nostre món: l’individualisme i la poca cura envers la natura. L'ésser humà –ha continuat Puig– s'erigeix en referent de si mateix, sense els altres, i la pandèmia mostra que aquesta via no té sortida. La cura de l'altre i la cura de la natura van juntes. Al món global li correspon una sanitat global. La crisi de l'economia productiva fa necessari un plantejament consensuat i acordat. L'augment de les desigualtats demana que s'escampi el contagi de la solidaritat i que s'estengui el projecte comú de la fraternitat universal”.

La segona part del Congrés Internacional ‘Les ferides i les esperances d’un món malalt a la llum de la teologia de l’encarnació’ tindrà lloc del 26 al 28 d’octubre de 2021 i se centrarà en el tema: ‘El Déu encarnat com a generador de canvi en la història humana’.

Augmenta un 10% la recollida tèxtil en contenidors

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas Catalunya) Formació i Treball ha millorat la seguretat de més de 200 contenidors de recollida de roba de segona mà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona gràcies a nous sistemes de seguretat. Durant el 2020 es van instal·lar cadenats d’alta seguretat d’un model que dificulta les accions vandàliques de robatori i millora els volums de recollida en un 10%. La iniciativa s’emmarca en el projecte “Contenidors més segurs per a la recollida de roba, la inclusió social i la sostenibilitat ambiental”, que compta amb el suport de Càritas Diocesana de Barcelona, ​​el projecte Moda Re- i Inditex.

En una primera fase del projecte es va realitzar una anàlisi d’aquells contenidors amb una especial incidència d’actes vandàlics i es van seleccionar 200 per a la instal·lació dels nous elements de seguretat. Posteriorment s’ha realitzat un manteniment mensual que ha permès comprovar l’efectivitat dels nous sistemes de seguretat, a més de realitzar les tasques habituals de manteniment com neteja o pintura en els casos que així fos necessari. Durant el desenvolupament del projecte s’han generat oportunitats laborals per a 17 persones en risc d’exclusió social que han cobert 7 llocs de treball d’ajudants de xofer per a la recollida dels contenidors.

També s’ha informat a la ciutadania del funcionament del projecte tèxtil amb la instal·lació d’infografies de Moda Re- on s’explica l’itinerari de la roba donada posant en valor les oportunitats laborals generades i la reducció de residus tèxtils.

El projecte també ha apostat per la sensibilització sobre la importància de la reutilització de la roba i dels beneficis que pot suposar per al medi ambient i la societat en el seu conjunt. Aquest any en el context de pandèmia mundial provocada per la Covid-19 i la crisi sociosanitària que ha ocasionat s’ha posat èmfasi en la recollida del tèxtil de segona mà com un servei essencial per garantir la salubritat dels espais públics on es troben els contenidors.

“El cas Hasél és l’espurna que fa cremar la resignació dels joves”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Valentina Laferrara –CR) Les manifestacions per l’empresonament del raper Pablo Hasél han convocat les últimes setmanes milers de persones a diferents ciutats de Catalunya. I han col·locat la joventut en el centre del debat públic. En aquest escenari Catalunya Religió ha organitzat una taula rodona amb cinc joves implicats en diferents moviments i en entitats socials i educatives d’Església. L’objectiu: conèixer de primera mà què pensen d’aquestes mobilitzacions, i quins són els seus sentiments, necessitats, pors i desitjos sobre el futur.

Tots han coincidit amb què les manifestacions no només són una eina per reclamar l’alliberament del raper, sinó també per l’exercici de la llibertat d’expressió. “És un dret que tots hauríem de respectar, no ha d’haver-hi excusa per limitar-lo”, sosté la Carme, de 20 anys, que estudia Filosofia i es planteja ser professora per transmetre als alumnes la importància de tenir un punt de vista crític. Ha preferit mantenir l’anonimat, així com el de l’entitat a la que està vinculada.

“Està bé que cadascú expressi el que vol i el que sent”, indica en Kevin, de 18 anys, que s’està preparant per l’accés a un curs formatiu de grau mig, en un projecte dels Salesians Sant Jordi - PES Lleida. “El que no em sembla bé és que s’hagin posat a cremar coses perquè crec que la ciutat, les motos i els policies no en tenen cap culpa”, hi afegeix el jove. En Kevin vol ser bomber per ajudar les persones i estar present sempre que ho necessitin.

L’Alberto, estudiant d’Arquitectura de 23 anys i responsable d’un centre d’esplai a El Prat de Llobregat, tampoc està d’acord amb els enfrontaments violents dels últims dies. Però insisteix amb què no cal generalitzar perquè els disturbis no representen la majoria de la protesta. I critica que, com va passar amb la segona onada de la pandèmia, s’hagi tornat a culpabilitzar la gent jove d’una crisi que depassa el col·lectiu.

“No se’ns considera part fonamental de la societat”

“Em fa ràbia que es criminalitzin aquestes manifestacions en lloc de reflexionar per què estan passant”, diu en la mateixa línia la Mar, criminòloga de 24 anys i tècnica de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes, on fomenta el vincle entre diferents col·lectius de joves de Catalunya.

Tots ells concorden que la participació dels joves en les mobilitzacions representen el malestar que viu el col·lectiu amb relació a l’actuació de la policia i la classe política, a més de la crisi social i econòmica accentuada per la pandèmia de la Covid-19. “El cas de Pablo Hasél és l’espurna que fa cremar el sentiment de resignació dels joves”, explica l’Arnau que, amb 23 anys, és responsable de l’Esplai Estel, vinculat als claretians i situat a l’Eixample de Barcelona, i cursa un Màster en Gestió d’Empreses i Economia Social.

La Mar manifesta que els joves “estan enfadats, indignats, tristos i deprimits” perquè “senten que se’ls ha deixat de banda”. Sosté que des de l’inici de la pandèmia per la Covid-19, han vist limitades les seves possibilitats per compartir la seva opinió, els seus sentiments i els seus desitjos a futur i que “això es nota” en les manifestacions dels últims dies.

“No es considera a la gent jove com a part fonamental o imprescindible de la societat”, assevera l’Arnau. “L’empresonament de Pablo Hasél”, resumeix la Carme, “és una excusa per reclamar moltes altres coses” que es troben lligades a “la crisi general que fa molt temps s’està gestant a Barcelona”. Entre d’altres qüestions, destaca els desnonaments i la problemàtica de l’habitatge, i l’atur juvenil.

“Pèssimament” representats pels mitjans de comunicació

La imatge dels joves que en general han transmès els mitjans de comunicació durant els últims dies no ha estat ben rebuda pels integrants d’aquest col·lectiu. La Mar assegura que els mitjans estan representant als joves “pèssimament”, al mateix temps que els tracten “de manera molt punitiva, com si fossin immunes a qualsevol crítica o referència negativa”.

La Carme apunta que els mitjans han difós “la pitjor imatge de totes”, és a dir, “la part violenta de la manifestació”. D’aquesta manera, “han pres al jove i l’han criminalitzat”. Amb tot, defensa que les consignes de les mobilitzacions són clares i recorda que en determinats casos “la violència és autodefensa” perquè hi ha una altra violència que “ve de molt abans d’aquestes protestes”. I insisteix en el degoteig de desnonaments, que no acostumen a tenir cobertura mediàtica.

Darrerament, els mitjans estan generant “una espècie de lluita generacional”, indica Alberto, perquè “estan centrant el tema de debat en la gent jove”. Segons Arnau, haurien de fer ressò “de la diversitat i de les diferents necessitats” de la joventut “per traslladar-les de manera representativa en els seus continguts”.

Joves organitzats, motor de canvi

La manca de responsabilitat i compromís social és un altre dels temes sobre els quals es va posar el focus durant la reunió. “Els joves, com la resta de la societat, estan desmobilitzats i desorganitzats”, ha apuntat Arnau, qui es proposa intentar canviar aquesta realitat motivant als monitors de l’Esplai Estel perquè s’involucrin més en causes socials i es considerin un motor de canvi.

La Mar es va pronunciar en el mateix sentit. Malgrat la implicació en els barris o en la lluita ecològica, ha indicat que “falten joves organitzats que es vulguin comprometre amb causes socials”. Ella està convençuda que la manera de motivar les persones no organitzades és continuar col·laborant amb organitzacions col·lectives i, d’aquesta manera, aportar el seu “granet de sorra”.

Podeu recuperar algunes de les intervencions en aquest vídeo:

Recés per a noies al bisbat de Terrassa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Bisbat de Terrassa) Entre els dies 26 i 28 de febrer 25 noies han participat en el recés organitzat per la Delegació de Joventut a Caldes de Montbui. El gran nombre de noies interessades en participar-hi ha obligat a organitzar un segon recés el mes vinent

Cinquena nit dels animadors de la fe del MCECC

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Tarraconense) El divendres 26 de febrer va tenir lloc la cinquena edició de la Jornada dedicada als Animadors de la Fe dels Esplais Cristians (MCECC), enguany davant la situació de la pandèmia. Una trobada feta en format telemàtic. Hi van participar més d’una cinquantena de monitors i monitores de diferents esplais de Catalunya que formen part de la Coordinadora. La trobada va comptar amb un moment d’interioritat, de recolliment, d’aprenentatge al voltant de la fe.

En un primer moment Miquel Àlvarez, consiliari del MCECC, va aportar una reflexió a partir del text neotestamentari de la paràbola del sembrador que va anar desgranant i compartint amb tots els assistents, al voltant del sembrador i de la llavor plantada i d’unes reflexions espirituals que va oferir. Tot seguit i al voltant de la pregunta plantejada pe a la trobada: “Hi ha mil maneres de viure la fe, quina o quines t’identifiquen?” es van oferir cinc tallers diferents per a aprofundir-hi, uns tallers sobre: Buscador de la veritat; Creador del canvi; Arrelat en l’amor; Constructor del futur i Protector de l’esperança.

Després de retrobar-se tots els participants va tenir lloc una reflexió final i tot seguit una pregària a la Mare de Déu de l’Alegria. Ara hi ha el treball de fer arribar el que s’ha viscut als diferents centres del lleure (esplais i agrupaments) dels bisbats de Catalunya, una tasca que a més de dur a terme els animadors i animadores i també els consiliaris, treballaran des dels Equips de la Fe.

Rosa Sànchez: “Allò que fóssim capaços d’inculcar al jovent, marcaria el seu futur”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Escola Pia) Qui li havia de dir, a la Rosa Sànchez, que desmuntaria tot un claustre i el tornaria a muntar, peça per peça? I qui diu un claustre, diu tota una escola sencera! Pallarolades, comentaria més d’un amb un somriure. Somriures com els de la Rosa, que va ser professora i directora d’Igualada, cada cop que parla de l’Escola Pia. Ara continua vinculada com a àvia a l’Escola Pia de Sarrià – “M’encantarà que escriguis que tinc cinc néts que viuen a Barcelona i tots cinc són alumnes de l’Escola Pia”- i membre de la subseu de la Fundació Educació Solidària a Igualada, des d’on continua sumant per transformar el món a través de l’educació. Com continua sumant a la capital de l’Anoia com a  Síndica Municipal de Greuges. 

Podria escriure un llibre sencer sobre el meu pas per l’escola! Però com que em demanes que no sigui gaire extensa, faré un petit resum de tot. L’any 1991 vaig començar a treballar al Col.legi Abat Oliba, pertanyent a les escoles religioses d’Igualada, per substituir-hi el P. Àngel Cuevas que en va assumir la direcció i estava massa ocupat per poder fer classes de Literatura. Passats uns mesos, ja m’hi vaig quedar fent classes de Literatura Castellana, Geoeconomia, etc. Al cap de tres cursos l’Abat Oliba va decidir desfer-se i va quedar tot sota la titularitat de l’Escola Pia. Va ser en aquell moment quan ja vaig traslladar-me a l’Escola Pia, a la  Plaça Castells, d’Igualada, exercint com a professora d’ESO i Batxillerat. (de fet vaig fer quasi totes les assignatures de Lletres). Vaig estudiar Geografia i Història i també tinc una part d’estudis de Ciències Empresarials.

Totes les assignatures… i molts papers de l’auca, vas fer!

A finals del 1997, el P. Àngel Cuevas es va traslladar a Cuba i posteriorment a  altres llocs de les Amèriques, on encara és. Va ser llavors quan tant el P. Cuevas, com el P. Mascaró (Secretari Gral.) i el P. Andreu Trilla (Provincial), van confiar en mi per nomenar-me directora-gerent de l’escola d’Igualada.

Què ha significat per a tu treballar a l’Escola Pia?

Va ser molt més que exercir una professió. Va ser un gran repte. Va ser aprendre a dirigir; aprendre a respectar al màxim els interessos i preocupacions de cadascuna de les famílies que ens confiaven els seus fills; va ser adonar-me que l’educació compartida (escolapis-professorat-família i alumnes) era quelcom indivisible i que allò que fóssim capaços d’inculcar al jovent, marcaria el seu futur personal i professional. També va representar la responsabilitat de nous projectes: reconstruir l’escola (que va acabar sent pràcticament tota nova), per exemple. Quan van restaurar el claustre  van desmuntar-lo tot peça per peça, numerant-les i fotografiant-les i després canviant les que no estaven en condicions, i tornant-les a col.locar. També van fer-hi uns fonaments adequats. La façana de l’escola era com una vela de vaixell al vent, aguantada per una bastida de ferros. També vaig assumir el repte de tornar a tenir alumnes petits (Infantil i Primària, afegint-hi la Llar d’infants), introduir Ensenyaments Professionals i Cursos de Formació per a adults, equipar l’escola informàticament, vincular l’escola amb l’empresa, etc.

Quins records destacaries?

Tinc grans records, però entre els més estimats hi ha el del claustre de professors de l’escola i les amistats que d’allà en van sorgir; i la relació amb l’alumnat que sempre enyoraré. També el caliu que es respirava en les reunions de directors, al Secretariat, com a mínim un cop cada mes. El suport que vaig sentir en tot moment per part dels escolapis, del Ramon Francolí i després del Joan Vila.

També em van marcar les poques visites que ens va fer el P. Àngel Cuevas i en les quals vaig constatar fins a quin punt una persona pot entregar-se totalment per ajudar els més necessitats.

Un altre dels meus grans i apreciats records és el tracte freqüent amb el Provincial, Jaume Pallarolas, a qui tant trobem a faltar. Van ser moments de molta feina, de construcció de l’escola, i a la vegada, moments divertits tenint present el seu caràcter obert i agradablement irònic. I per no allargar-me, vull assenyalar el fet que entre la Comunitat Escolàpia que es va instal·lar a Igualada, poguéssim comptar i seguim comptant, amb el P. Andreu Trilla, a qui admiro enormement i a qui sempre li estaré profundament agraïda.

Amb quins adjectius descriuries la teva escola?

Els adjectius que posaria a la meva escola serien: responsabilitat per ensenyar en valors, igualtat per a tot tipus de persones, consciència de pertànyer al col·lectiu de la ciutat i a la seva tradició escolàpia, identitat amb els valors de l’Escola Pia de Catalunya, capacitat per posar l’educació a nivells d’excel·lència, familiaritat, amistat i solidaritat, sobretot amb els més desafavorits.

La teva vinculació amb l’Escola Pia, però, va més enllà de l’escola?

Estic vinculada a la subseu de la FES a Igualada perquè la vaig veure néixer mentre era directora de l’escola, quan en Ramon Francolí la va posar en marxa. En el moment en què vaig deixar la direcció del centre, el P. Manel Bagunyà, a qui recordem amb molta estimació, em va allistar per ajudar-lo en la subseu, junt amb en Ramon Prats. Més endavant vam reclutar l’Andreu Escobar, el Pau Corcelles, el Pere Gomà, en Bernat Sallarès, antic alumne. L’Antònia Enrich s’hi va afegir quan es va prejubilar de l’Escola Pia. El que fem, a grans trets, és formar part d’Igualada Solidària (Ajuntament d’Igualada per a esdeveniments solidaris). Preparem exposicions, concerts, danses, etc., ara tot frenat per culpa de la pandèmia, excepte les reunions d’Igualada Solidària que cobreixen l’Antònia Enrich i l’Andreu Escobar. A part de les activitats de la subseu, no comparteixo altres activitats perquè dedico el meu temps a altres tasques. Però l’Escola Pia m’ha donat tant que, malgrat la manca de temps, sempre estaré disposada a col·laborar-hi.

El Casal Claret de Vic inaugura el ‘Cosidor Pas a Pas’

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claretians) El Casal Claret de Vic inaugura la botilla-taller Cosidor Pas a Pas, una reformulació del projecte ja existent al tercer pis de l’edifici però que permetrà tenir més visibilitat i oferir contractes laborals a les dones participants. La setmana del 8 al 12 de març s’inaugurarà oficialment el nou espai i projecte que busca “transformar i fer créixer la justícia social”. Un lloc físic, i a peu de carrer, on, afirmen, “poder teixir aliances i desplegar habilitats”.

Fins al moment el Cosidor estava situat al tercer pis de l’entitat, fet que dificultava la visibilitat i coneixença de l’espai a nivell de ciutat. La iniciativa no només ha canviat de localització, sinó que en els darrers mesos s’ha estat fent un treball conjunt entre les dones participants, l’equip del Casal, la comissió econòmica i la Junta de l’associació amb l’objectiu de poder fer un pas més cap a la professionalització, oferint la possibilitat d’un contracte laboral a les dones participants, a banda d’acompanyament i formació personal i col·lectiva.

El Cosidor fa un pas endavant i el repensen com un espai creatiu amb mirada, veu i mans de dones, amb desig de transformar i fer créixer la justícia social. Una botiga-taller des d’on confeccionaran a petita escala col·laborant amb empreses, entitats i dissenyadores emergents de la comarca.Un espai on arrangen peces de tot tipus, i un projecte on crearan productes propis amb llarga vida útil i criteris ecosocials. El projecte té horari de dimarts a divendres de 10:30h a 12:30h. i totes les tardes de 16:30 a 19h. Durant la setmana de l’obertura obsequiaran les 50 primeres persones que les vagin a veure amb un petit present.