Millones de evangélicos de Estados Unidos no se vacunarán por principios de fe y desconfianza en la ciencia

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Vacunarse se ha convertido en los últimos meses en un tema de fe. Tanto es así que la mayoría de líderes religiosos se han visto obligados a posicionarse públicamente a favor de la vacunación para combatir el Covid-19, ya que un gran número de creyentes se mostraba en contra y hasta habían afirmado que no se vacunaría por considerarlo un acto en contra de su fe.

Des del Vaticano se publicó una nota firmada por el Papa Francisco para aclarar que “la moralidad de la vacuna depende del deber de perseguir el bien común”, y recomendó a todos los feligreses que se vacunasen sin ningún temor de ir en contra de la fe. Siguiendo su ejemplo, la mayoría de líderes católicos de todo el mundo que habían mostrado alguna reticencia con las vacunas recularon y aplicaron las instrucciones del papa.

No obstante, en otras comunidades religiosas ha pasado totalmente lo contrario, como es el caso de los judíos ortodoxos, que no creen en el distanciamiento social ni confían en la vacuna. En Israel, por ejemplo, uno de cada 100 adultos mayores de 60 años de la comunidad ortodoxa murió a causa del Covid-19 antes de aceptar las medidas del confinamiento y la vacuna. Solo después de una petición explícita del gobierno a los rabinos y líderes comunitarios se pudieron lanzar campañas de inoculación en los barrios ultraortodoxos, como por ejemplo una que presentaba la inyección como una ofrenda a Dios para que elevase al cielo las almas víctimas del coronavirus.

Tanto para los judíos como para los musulmanes, hubo además un rumor que en la producción de la vacuna se utilizaban partes del cerdo, que influyó negativamente en la aceptación de las vacunas, aunque rápidamente se explicó a las comunidades que, aunque fuera verdad, las moléculas de cerdo estarían sometidas a una transformación química tan severa que dejarían de estar prohibidas.

La desconfianza de los evangélicos de Estados Unidos

La mayoría de las personas que no se quieren vacunar por cuestiones de fe las encontramos en Estados Unidos, donde el 45% de los adultos evangélicos dijeron a finales de febrero que no se vacunaría contra el Covid-19. Esto hace que sea uno de los grupos demográficos menos propensos a vacunarse, según el Centro de Investigación Pew. Los motivos de esta desconfianza a la vacunación tienen un origen religioso, pero también están alimentados por un escepticismo cultural muy amplio hacia las instituciones políticas y por la creencia en teorías de conspiración.

Para revertir la situación y evitar que la pandemia se alargue, muchos pastores conservadores y líderes institucionales han mostrado su soporte a las vacunas. Franklin Graham, evangelista y misionero evangélico, dijo a sus 9,6 millones de seguidores de Facebook que Jesús estaría a favor de la vacunación. El pastor Robert Jeffres la elogió desde una perspectiva antiabortista en Fox News: “Hablamos que la vida dentro del útero es un regalo de Dios. Pues bien, la vida fuera del vientre materno también es un regalo de Dios”.

No obstante, en Estados Unidos también hay otras voces con mucha influencia que se muestran escépticas ante la vacuna, y esto hace que sea muy difícil reducir el número de personas que desconfían. Personalidades como la doctora Simone Gold, activista antivacunas, dijo a los miembros de una congregación evangélica de Florida que estaban en riesgo de estar “coaccionados a tomar un agente biológico experimental”, y el presentador de radio evangélico Eric Metaxas, que el 28 de marzo escribió en un tuit la frase “No se vacunen”, aunque posteriormente lo borró.

La divergencia de opiniones hace que sea muy difícil persuadir a los evangélicos que accepten la vacunación, hasta el punto que algunos pastores han estado expulsados de sus iglesias después de promover directrices de salud y vacunación.

Milions d’evangèlics dels Estats Units no es vacunaran per principis de fe i desconfiança en la ciència

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Vacunar-se s’ha convertit els darrers mesos en una qüestió de fe. Tant és així que la majoria de líders religiosos s’han vist obligats a posicionar-se públicament a favor de la vacunació per combatre el Covid-19, ja que un gran nombre de creients s’hi mostrava en contra i fins i tot havia afirmat que no es vacunaria per considerar-ho un acte en contra de la seva fe.

Des del Vaticà es va publicar una nota firmada pel papa Francesc per tal d’aclarir que “la moralitat de la vacunació depèn del deure de perseguir el bé comú”, i va recomanar a tots els feligresos que es vacunessin sense cap temor a anar en contra de la fe. Seguint el seu exemple, la majoria de líders catòlics d’arreu del món que havien mostrat alguna reticència a les vacunes van recular i van aplicar les instruccions del papa.

No obstant, en altres comunitats religioses ha estat totalment el contrari, com és el cas dels jueus ortodoxos, que no creuen en el distanciament social ni confien en la vacuna. A Israel, per exemple,  un de cada 100 adults majors de 60 anys de la comunitat ortodoxa va morir a causa del Covid-19 abans que acceptessin les mesures del confinament i la vacuna. Només després d’una petició explícita del govern als rabins i líders comunitaris es van poder llançar campanyes d’inoculació als barris ultraortodoxos, com per exemple una que presentava l’injecció com una ofrena a Déu perquè elevi al cel les ànimes víctimes de coronavirus.

Tant per als jueus com per als musulmans, a més, un rumor que deia que en la producció de la vacuna es fan servir parts del porc va influir negativament en l’acceptació de les vacunes, tot i que ràpidament es va explicar a les comunitats que encara que fos veritat, les mol·lècules de porc estan sotmeses a una transformació química tan severa que deixen de ser prohibides.

La desconfiança dels evangèlics als Estats Units

La majoria de les persones que no es volen vacunar per qüestions de fe es troben als Estats Units, on el 45% dels adults evangèlics va dir a finals de febrer que no es vacunaria contra el Covid-19. Això fa que sigui un dels grups demogràfics menys propensos a vacunar-se, segons el Centre d’Investigació Pew. Els motius d’aquesta desconfiança a la vacunació tenen un origen religiós, però també està alimentada per un escepticisme cultural molt ampli vers les institucions polítiques i per la creença en teories de conspiració.

Per tal de revertir la situació i evitar que la pandèmia s’allargui, molts pastors conservadors i líders institucionals han mostrat el seu suport a les vacunes. Franklin Graham, missioner evangèlic, va dir als seus 9,6 milions de seguidors de Facebook que Jesús estaria a favor de la vacunació. El pastor Robert Jeffres la va elogiar des d’una perspectiva antiavortista a Fox News: “Parlem que la vida dins de l’úter és un regal de Déu. Doncs bé, la vida fora del ventre matern també és un regal de Déu”.

Tot i això, als Estats Units també hi ha altres veus amb molta influència que es mostren escèptiques davant la vacuna, i això fa que sigui molt difícil reduir el nombre de persones que hi desconfien. Personalitats com la doctora Simone Gold, activista antivacunes, va dir als membres d’una congregació evangèlica de Florida que estaven en risc de ser “coaccionats a prendre un agent biològic experimental”, i el presentador de ràdio evangèlic Eric Metaxas, que el 28 de març va escriure en un tuit la frase “No es vacunin”, tot i que posteriorment el va esborrar.

La divergència d’opinions fa que sigui molt difícil persuadir als evangèlics perquè acceptin la vacunació, fins al punt que alguns pastors han estat expulsats de les seves esglésies després de promoure directrius de salut i vacunació.

"L'objectiu del Papa és ser pastor i teòleg, no només pels de casa sinó per tots"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Lleida) Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, va impartir el passat dimarts 13 d'abril la primera sessió de les Jornades de Formació sobre la 'Fratelli Tutti' organitzades pel bisbat de Lleida. Torra va començar recordant d'on agafa el Papa Francesc el títol de l'encíclica. Va explicar que Fratelli Tutti era com Sant Francesc es dirigia als seus germans. Va afegir que és un text que s'està llegint molt entre la comunitat cristiana.

Va recalcar que davant el Papa Francesc estem davant de l'únic líder mundial digne de ser escoltat i va reiterar que s'ha guanyat el favor de la gent. Va aprofundir en aquesta idea destacant que les cites més importants de l'encíclica són de les Conferències Episcopals "que són molt a prop de la realitat". Torra va explicar que aquest Papa té la voluntat d'adreçar-se a tots els homes i dones de bona voluntat d'aquest món, i fa l'esforç d'explicar-ho de manera que l'entengui la gent. "Aquest Papa no escriu, aquest Papa parla", va dir. Per això el ponent va aconsellar llegir el text en veu alta i en grup.

"El Papa vol parlar de què els homes i les dones d'aquest món són germans", va dir. "El Papa ens parla a "Tutti", i aquesta universalitat és cabdal". En aquest sentit va destacar que "l'objectiu del Papa és ser pastor i teòleg, no només pels de casa sinó per tots".

El degà de la Facultat de Teologia de Catalunya va continuar dient que "aquest missatge traduït a les nostres parròquies és preguntar-nos com arribar a tots".

"El Papa ens descobreix que allò que diu Jesús no era només per als que el volguessin entendre", va dir. "La sorpresa de l'Evangeli de Jesús és que es dirigeix a tots". I va destacar que "el Papa Francesc es vol adreçar a aquells que no conten per res i recordar-nos a tots que l'Evangeli és per adreçar-nos a aquells que no conten per res".

Recollint les paraules del Papa a l'encíclica, Torra va demanar "que aquest nou somni de fraternitat i amistat social que no es quedi en paraules". "Quan no ens dirigim a tots, convertim aquest món, en un món tancat", va afegir. En la mateixa línia va advertir que "si aquest món no té aquesta dimensió de ser per tots i per tothom, no serveix és un món tancat".

Torra va destacar que el Papa fa política perquè n'ha de fer. "Perquè si no amb l'excusa de què no ha de fer política, aquest món continuarà sent tancat i serà obert només per alguns". I va afegir que "no es tracta de fer política de partit, la veu del Papa ha de ressonar per se portaveu d'aquells que no tenen veu, dels que queden al marge"."El Papa es fa ressò de tants camins d'esperança". Torra va recalcar les paraules del Papa Francesc quan va recordar que "la pandèmia ens ha permès valorar a molts companys de viatge que davant la por van saber reaccionar donant la pròpia vida".

Va destacar que a la Fratelli Tutti el Papa recorda la paràbola del Bon Samarità i va indicar que "la fe ens omple de motivacions en el reconeixement de l'altre".

Obrim La Rebotiga de Catalunya Religió

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(CR) Aquesta setmana posem en marxa un nou espai setmanal al podcast de Catalunya Religió: La Rebotiga. Cada setmana podreu escoltar un comentari de l’actualitat religiosa des de la redacció de Catalunya Religió. Una tertúlia amb els periodistes Glòria Barrete, Ignasi Escudero, Jordi Llisterri i Laura Mor.

La redacció de Catalunya Religió és un espai on, de forma permanent, comentem els temes que ens arriben, el seu enfocament, la selecció que n’hem de fer... Aquesta experiència professional i vital que vivim des de la redacció la volem compartir ara amb tots els seguidors de Catalunya Religió. Per això, cada setmana us ensenyarem la nostra rebotiga, el que parlem i pensem que hi ha darrera de l’edició d’un espai informatiu especialitzat. Alguna setmana comptarem amb la presència de convidats protagonistes de l’actualitat.

Ens podeu escoltar a través del canal de podcast de Catalunya Religió, subscriure’s al programa. També està disponible a les principals plataformes de podcast com Google Podcast o Ivoox i properament el podreu trobar a Itunes i Spotify.

Adela Suñer: “Ens cal mesurar l’activitat econòmica en funció de la seva aportació al bé comú”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Editorial Claret) Aquest dimecres s’ha presentat el llibre Repensar l’economia a partir de la pandèmia, el segon volum de la col·lecció OIKOS publicada conjuntament per l’Editorial Claret i Justícia i Pau. Si no vau poder assistir-hi, podeu recuperar la presentació en aquest enllaç.

Joan Bové, en representació de l’Editorial Claret, va iniciar l’acte recordant que la col·lecció Oikos vol oferir una reflexió sobre l’economia actual a partir de la doctrina social de l’Església, els documents del Papa Francesc i diversos testimonis, i apropar-nos a l’economia real. I va afegir unes paraules del Papa pronunciades fa pocs dies en una carta dirigida al Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional: La pandèmia ens ha obligat a la societat a afrontar una sèrie de greus i interrelacionades crisis socioeconòmiques, ecològiques i polítiques. Espero que els seus debats contribueixin a un model de recuperació capaç de generar solucions noves, més inclusives i sostenibles per donar suport a l’economia real, ajudant als individus i comunitats a assolir les seves aspiracions més profundes i el bé universal”.

Eduard Ibáñez, ex-director de Justícia i Pau de Barcelona, advocat i coordinador del llibre, qui va conduir l’acte, va explicar que el llibre vol fer una reflexió sobre les lliçons que la pandèmia ens mostra i ens ofereix sobre la nostra economia. “Les lliçons sobre quina economia tenim, quins problemes té aquesta economia, quins dèficits, problemes i sobretot, quins reptes tenim per transformar-la d’una manera més humana”, va dir. És justament aquesta reflexió la que es va demanar als cinc autors del llibre: Enrique Lluch, doctor en ciències econòmiques, llicenciat en dret i professor; Guillem López, economista i professor universitari; Bernat Sellarès, gerent de la Facultat de Filosofia de l’Ateneu de Sant Pacià i la Ramon Llull; Adela Suñer, consultora de l’Economia del Bé Comú i Lucía Caram, monja dominica i activista cristiana que lluita contra la pobresa i l’exclusió social. 

Per obrir el fil del debat, l’Eduard va plantejar dues qüestions als ponents que ens van poder acompanyar a la presentació: l’Enrique Lluch, el Guillem López, el Bernat Sellarès i l’Adela Suñer. En primer lloc, els va demanar que comentessin quines creien que eren les principals lliçons que la pandèmia ens mostra sobre l’economia.

L’Enrique Lluch va exposar les tres grans lliçons que considerava que han sortit a la llum en motiu de la pandèmia: en primer lloc, ser conscients de la feblesa de l’estructura, de la necessitat de produir més a prop; seguidament, la feblesa del sistema de patents, posat actualment al servei de qui vol guanyar diners i finalment, la feblesa d’aquells que han quedat perjudicats per la pandèmia, la societat exclosa. 

En Guillem López va centrar-se en les ferides i les esperances. “La lliçó és la ferida, el que hem patit” va dir. “Vivim en un món molt globalitzat i els efectes de les decisions tenen conseqüències generals”. A la segona lliçó, va explicar, se’ns imposa una cura d’humilitat. La tercera lliçó, en clau més econòmica, fa referència a la sostenibilitat del que estem fent, aprendre a identificar el valor dels diferents capitals.

Davant de la segona pregunta de l’Eduard Ibáñez als ponents sobre quin seria el principal repte que volien subratllar sobre com cal transformar l’economia per fer-la més humana, el Bernat Sellarès, en sintonia amb l’Enrique Lluch, va explicar que ell estava convençut que no havia de ser un canvi de model, sinó una nova espiritualitat en l’economia, posar esperit a les nostres accions econòmiques: “canviar cors de pedra per cors de carn”.

L’Adela Suñer va explicar que l’economia del bé comú és una proposta per tornar l’economia a la seva finalitat principal, que ha estat fins fa un parell de segles la recerca del bé comú. I per tant, què ens cal canviar? “Ens cal mesurar l’activitat econòmica en funció de la seva aportació al bé comú. A totes les escales” va dir.

L’Eduard Ibáñez va agrair la participació als ponents i assistents i va concloure que entre tots havien platejat un diagnòstic força coincident: “És necessari tenir clara la direcció, la finalitat, el paradigma i les polítiques concretes, focalitzant i prioritzant”.

L’Editorial Claret presenta els dos últims llibres del cardenal Lluís Martínez Sistach

El proper dimarts dia 20 d’abril, a les 18.00h, l'Editorial Claret farà presentació dels llibres Evangelitzar amb alegria les grans ciutats i Actualitat pastoral dels sínodes diocesans i concilis provincials, les dues últimes publicacions del cardenal Sistach amb l’Editorial Claret. La presentació es podrà seguir per streaming a través del següent enllaç.

En aquesta ocació, es comptarà amb la presència de Francesc Torralba, doctor en Filosofia, Teologia i Pedagogia, catedràtic acreditat a la Universitat Ramon Llull. Actualment, alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure i divulgar el seu pensament. També imparteix cursos i seminaris. Acompanyarà l'acte, també, Norbert Miracle, vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense i rector del Vendrell; Martínez Sistach, cardenal, arquebisbe emèrit de Barcelona i autor dels dos llibres i Joan Bové, en representació de l'Editorial Claret.

El llibre Evangelitzar amb alegria les grans ciutats, que està a la venda des del dilluns passat, pretén oferir una petita ajuda als pastors i als agents de pastoral en la seva tasca diària d’evangelitzar les grans ciutats. Tal i com afirma l’autor “el propòsit d’aquestes pàgines no és sinó ajudar l’activitat evangelitzadora dels pastors de les grans ciutats, amb totes les novetats i complexitats que es donen en aquestes realitats pastorals”. El cardenal, en sintonia amb el papa Francesc, anima a viure el repte d’evangelitzar amb alegria: “Evangelitzar amb alegria pel bé que es fa als altres. És l’alegria de l’Evangeli que omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús”. 

El llibre Actualitat pastoral dels sínodes diocesans i concilis provincials, assenyala la importància dels sínodes diocesans i concilis provincials. El llibre, que neix amb motiu del 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995, vol compartir, especialment amb els que foren membres de l’esmentat Concili, els records de la convocatòria, preparació, celebració i aplicació del Concili. En el llibre, el cardenal, ens explica el perquè es va celebrar el Concili Provincial, parla dels laics membres del sínode diocesà així com dels sínodes i concilis com a instrument de sinodalitat eclesial. També concreta sobre temes com la competència dels concilis, les diòcesis que en formen part i el reconeixement de la Santa Seu a les actes del Concili.

La Rebotiga n.1 i Arcadi Oliveres

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La redacció de Catalunya Religió obrim una nova secció de podcast: La Rebotiga. Aquesta setmana parlem de l’impacte mediàtic de la malaltia i mort d’Arcadi Oliveres, de la figura del president del Consell Evangèlic de Catalunya, Benjamí Planes que ens ha deixat aquest dimecres i de l’inici del ramadà, el segon que viu la comunitat musulmana en pandèmia.

Audiència General 14 d’abril 2021

Catequesi sobre la pregària:

Estimats germans i germanes, bon dia!

“A Barcelona no s’agredeix la gent per les seves conviccions”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Valentina Laferrara –CR) Khalid Ghali és Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l'Ajuntament de Barcelona, ​​una ciutat que acull una àmplia diversitat cultural i religiosa. Anteriorment, va ser coordinador de l'Oficina d'Afers Religiosos (OAR), un servei de l'Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, que treballa a garantir el dret a la llibertat religiosa i de creença en la ciutat i en el qual totes les opcions de consciència siguin respectades en la vida ciutadana. En aquesta entrevista amb Catalunya Religió, Ghali reflexionar sobre la pluralitat religiosa, les assignatures pendents i les atacs i limitacions a la llibertat religiosa i de creença a Barcelona.

Barcelona aprova o suspèn en diversitat religiosa?

Molt sovint es parla de pluralitat o diversitat religiosa com una cosa nova, que acaba d'emergir, i associat a la migració. Però, si mirem la història, advertim que la comunitat protestant, per exemple, fa més de 150 anys que està a Barcelona i la jueva, més de 100. La migració, evidentment, ha significat un creixement en la representativitat de comunitats, de centres de culte i de tradicions. De fet, actualment, parlem de 562 centres de culte, 900 comunitats i 25 confessions. Però crec que la diversitat religiosa va més enllà de la migració. Les noves tecnologies també han permès accedir a altres cultures religioses i a altres formes d'entendre la vida. Han permès, per exemple, el consum de textos traduïts de la tradició hindú, als quals pots accedir a través de les xarxes. El mapa (religiós) tradicional s'ha ampliat i restablert perquè hi ha confessions que ja no se situen només en l'espai, és a dir, al centre de culte, sinó també a les xarxes socials de Facebook i Jitsi. El fenomen migratori i els nous espais digitals –en els quals es pot contactar amb comunitats i consumir tradicions o conviccions– han fet que el panorama de Barcelona sigui molt ric i plural.

Considera que Barcelona ha estat capaç d'integrar la creixent diversitat interreligiosa que acull?

No, queda recorregut. A Espanya hi ha una tradició, una concepció i una animadversió històrica cap al fet religiós i espiritual. Durant molts anys, ha patit una dictadura vinculada a una tradició religiosa concreta (el catolicisme) i això ha generat tensions, provocant un cert rebuig a tot el que faci olor, provingui o tingui tints de caràcter espiritual, conviccional o religiós. Des de l'Ajuntament de Barcelona, ​​hem intentat garantir els drets i les llibertats religioses amb activitats de sensibilització, coneixement i reconeixement a la via pública, els centres cívics i les biblioteques. Hem fet formacions respecte dels calendaris, les activitats i les celebracions religioses. També tenim una línia de subvencions per a celebracions i activitats de caràcter religiós i una altra per a l'adequació de centres de culte. Aquest any, l'OAR va destinar 200 mil euros a suport econòmic per als centres de culte que vulguin regularitzar la seva situació. Des de l'OAR, vam mostrar igualtat i equidistància per garantir que tota persona, tot veí i tota veïna, pugui expressar-se.

Quins són els àmbits en què encara cal treballar per aconseguir una integració religiosa i cultural a Barcelona?

Crec que s'està treballant en tots els àmbits, amb més o menys intensitat. Passa que hi ha temes, com l'educació, que són competència de la Generalitat i nosaltres, des de l'OAR, no hi podem intervenir. S'intenta treballar tots els contextos, però, vaja, encara hi ha recorregut. A l’OAR, treballem sobre tres àmbits. Un és la garantia, és a dir, fer efectius els drets reconeguts. L'altre és fer de pont entre l'administració i les entitats religioses, fer de frontissa, acompanyar, sensibilitzar, traduir i gestionar. L'últim és el coneixement, reconeixement, diàleg i normalització. És a dir, generar espais de trobada improbables des de la sensibilització. Sense aquests espais no podem trencar amb els prejudicis i estereotips. El relacional, el vivencial, el contacte, el compartir i el generar situacions, ajuda a canviar preconceptes. És com posar unes espelmes, una llum tènue, un bon sopar i a partir d'aquí generar aquest espai, aquesta química. Des de l'obligació i l'imperatiu moral, crec que és molt difícil.

Si hagués d'esmentar un àmbit de Barcelona en el qual encara queda molt per treballar en termes religiosos, quin seria?

L'àmbit educatiu. És el context que més se'ns escapa i hi ha presència de diversitat. Falta recórrer i treballar el coneixement i el reconeixement religiós. Falta incorporar-lo com un capital més dins de les aules, com també el plurilingüisme. A més d'un context, és una realitat: hi ha diferents conviccions, valors, formes d'entendre, filosofies, formes d'alimentar-se i relacions amb la natura. Crec que encara no ens acostem aquí perquè, evidentment, la història d'Espanya pesa.

Quines accions promou i busca promoure l'OAR per atendre les religions minoritàries?

A l'OAR, es treballa des de l'equitat. Es fan formacions i activitats de divulgació per visibilitzar comunitats, realitats i cosmovisions. Es fa acompanyament en qüestions administratives, convivencials i de gestió de conflictes, i es donen subvencions. Nosaltres, com a administració pública de proximitat, com a Ajuntament, tenim les instruccions d'acompanyar, assessorar, subvencionar, normalitzar, sensibilitzar, valorar, reconèixer, generar espais de diàleg. Les qüestions més jurídiques, evidentment, se'ns escapen. Tenim interlocució amb la Direcció General d'Afers Religiosos (DGAR) de la Generalitat, però ells no poden modificar la (normativa). Pel que sí que batallem és per fer efectiu el dret, i quan hi ha un fet discriminatori o una situació de vulneració, estem de la part que correspon.

Considera que el ple exercici del dret a la llibertat religiosa i de creença és 100% viable a Barcelona?

És com tot. Per exemple, tothom té dret a l'habitatge, però... Doncs, bé, s'està caminant cap aquí. Hi ha un decalatge entre el dret i la garantia. Pel que competeix a l'Ajuntament, s'intenten revertir els eixos de discriminació. Hi ha una aposta política clara d'una oficina especialitzada, que treballa per a això. Això, no sé si garanteix o podrà garantir aquesta llibertat, però sí que demostra una voluntat, un esforç i un avenç. Però, tenim molt a aprendre d'altres cultures. Als països de tradició catòlica, la garantia dels drets és més difícil que als països de tradició protestant perquè en els països protestants hi ha una secularització més tranquil·la, més pausada. A més, han tingut molta més diversitat que els catòlics, on hi ha hagut una relació poder-Estat... Això ha fet que també hi hagi moltes més dificultats a l'hora de gestionar o projectar la mateixa història en altres comunitats que, molt sovint, són minoritàries. Els països de tradició catòlica ho tenen més difícil. Però, bé, estem en això.

Com valoraria l'evolució dels atacs a la llibertat religiosa i de creença a Barcelona?

Crec que amb el temps s'ha anat normalitzant la presència de comunitats en àmbits on no hi eren molt presents. S'ha tendit cap a la normalització i la visibilització de la diversitat. També crec que en l'àmbit de l'administració hi havia certes barreres que s'han anat minimitzant. Crec que ara pesa molt més la discriminació de tipus racial, ètnica o LGTBI. En aquest àmbit (d'atacs a la llibertat religiosa i de creença), s'ha anat avançant bastant en aquests últims deu anys.

L'OAR compta amb algun procediment automatitzat perquè les comunitats religioses puguin registrar els atacs que reben?

No. Es podria extreure informació d'aquest tipus, però no tinc coneixement que es faci. Sí que hi ha un protocol. Quan hi ha un acte d'aquest tipus, el primer que fa l'OAR és donar coneixement a l'Oficina per la No Discriminació i si s'ha de procedir des d'un punt de vista jurídic, es procedeix. Nosaltres estem molt en contacte amb les comunitats. Quan detecten (un atac) ens ho comuniquen. L'OAR treballa braç a braç amb les comunitats. Però, vaja, no tinc coneixement, almenys jo, que hi hagi moltes agressions. No tinc la sensació que Barcelona sigui una ciutat on hi hagi pintades cada dia, on es atac centres de culte, on agredeix gent per les seves conviccions.

Quina és la postura de l'Ajuntament respecte de les limitacions de la llibertat religiosa que es van produir durant la pandèmia de la COVID-19?

Les normatives les establia la Generalitat, conjuntament amb el Ministeri de l'Interior i el Ministeri de Salut. Nosaltres vam rebre demandes de les comunitats religioses en relació amb les celebracions. A això, el transmetem al PROCICAT. Plantegem la vulneració d'un dret fonamental i ens vam posar en contacte amb la DGAR. Però la postura de la Generalitat no va canviar perquè va considerar que només es permetien activitats culturals. Crida l'atenció que es puguin fer activitats culturals i no activitats de culte. Si les comunitats les haguessin fet i haguessin anat a judici, guanyarien. Al final, sota no sé quin precepte, s'està vulnerant un dret fonamental. En uns anys, això donarà un debat profund perquè es posarà en evidència com durant la pandèmia s'han vulnerat drets fonamentals. Per sort, cada 100 anys tenim una pandèmia (riu), de la qual podem aprendre perquè en la següent no ens passi el mateix.

Il vescovo Sergi Gordo nuovo segretario generale della Conferenza Episcopale Tarraconense

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galería de imágenes

(Jordi Llisterri –CR) Il vescovo ausiliare di Barcellona Sergi Gordo è stato eletto nuovo segretario della Conferenza Episcopale Tarraconense. Subentra all’arcivescovo di Urgell Joan-Enric Vives che è stato segretario generale per 24 anni. Il segretario generale fa parte, con il presidente e il vicepresidente, della commissione permanente dell’organismo che riunisce tutti i vescovi della Catalogna. Il presidente è sempre l’arcivescovo di Tarragona, attualmente Joan Planellas, e il vicepresidente quello di Barcellona, ora il cardinale Joan Josep Omella (che è anche presidente della Conferenza Episcopale Spagnola). Il segretario generale viene eletto tra tutti i vescovi della Conferenza Episcopale Tarraconense: l’elezione di Gordo è avvenuta durante la riunione dei vescovi di martedì 13 aprile.

Sergi Gordo (Barcellona, 1967) è uno dei vescovi catalani più giovani ed è stato nominato ausiliare di Barcellona nel 2017. È stato segretario generale e cancelliere dell’arcidiocesi di Barcellona per tutto il mandato del cardinale Lluís Martínez Sistach. Ha pertanto un’ampia esperienza e conoscenza della gestione e della vita diocesana. Formatosi al seminario di Barcellona, si è laureato in Filosofia all’Università Ramon Llull, dove è stato anche docente. È stato vicario parrocchiale a Vilafranca del Penedès, formatore del Seminario Minore ed è consigliere di gruppi di Azione Cattolica.

Joan-Enric Vives fu eletto segretario generale nel 1997 quando era ausiliare a Barcellona. Ha mantenuto l’incarico anche quando nel 2001 fu nominato vescovo di Urgell. Era subentrato a sua volta a Sistach, che era stato sottosegretario della Conferenza Episcopale dal 1971 e successivamente segretario quando era stato nominato ausiliare di Barcellona nel 1987.

Càritas Barcelona i Abat Oliba CEU reforcen col·laboracions

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Universitat Abat Oliba CEU) Càritas Diocesana de Barcelona i la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) han subscrit un conveni marc a través del qual formalitzen la intensa col·laboració que desenvolupen i estableixen les bases per a nous àmbits de cooperació.

La signatura d'aquest document s'emmarca en el programa 'Universitats amb Cor', del qual la UAO CEU és el membre més antic, ja que va ser la primera universitat que es va sumar a aquesta proposta de Càritas Barcelona. El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, i el rector de la UAO CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, s'han encarregat de subscriure el document.

Col·laboració, conscienciació i divulgació

L'acord s'orienta fonamentalment a promoure el coneixement de la realitat social entre els estudiants de la UAO CEU, especialment d'aquells aspectes que Càritas coneix directament per raó de la seva activitat. Es tracta d'aprofundir en la filosofia d'activitats que afavoreixen la conscienciació i participació social de la població universitària.

L'acord esmenta la realització de conferències de sensibilització, taules rodones o exposicions temàtiques. A tall d'exemple, també fa referència a alguna de les iniciatives en les quals totes dues institucions tenen ja una llarga trajectòria de col·laboració: la taula rodona sobre bones pràctiques en RSC, la marató d'emprenedoria social 'BCN Thinking Challenge' o el premi de Càritas Barcelona als millors treballs finals de millor contingut social.

Des dels inicis de la col·laboració entre Càritas i UAO CEU i fins a març de 2021, s'han realitzat 63 activitats conjuntes, i es van mantenir les previstes durant el curs 2020 a 2021, malgrat ser un any molt complicat a causa de la COVID-19.

Destaquen les 11 xerrades socials que Càritas ha realitzat als estudiants sobre temàtiques variades, com són les dificultats per a accedir al mercat laboral, els problemes d'habitatge, la pobresa infantil o la situació de les persones migrants, entre altres. Així mateix, el responsable d'acció social de Càritas, Eduard Sala, ha participat en múltiples conferències, i Càritas ha lliurat premis a aquells treballs dels estudiants amb un major contingut social. Finalment, destacar les taules rodones sobre RSC, essencials perquè els alumnes coneguin les bones pràctiques que les empreses duen a terme amb Càritas per a construir una economia més humana.

La UAO CEU adquireix també el compromís de difondre en la seva comunitat les iniciatives impulsades per Càritas, així com la promoció d'activitats de voluntariat social en el món associatiu, especialment les vinculades a Càritas. Així mateix, el conveni contempla la possibilitat que Càritas tingui a la seva disposició espais de la UAO CEU per a la realització d'alguna activitat.

D'altra banda, en virtut de l'acord, Càritas Barcelona facilitarà la col·laboració de voluntaris i professionals en les activitats que totes dues entitats realitzin en el terreny de la Responsabilitat Social Corporativa. I, en aquesta línia de col·laboració, també s'al·ludeix a la possibilitat que Càritas Barcelona permeti als estudiants de la UAO CEU la realització de tasques de voluntariat connectades a un programa curricular dissenyat per aquesta universitat.