Les entitats cristianes al Gran Recapte

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El Gran Recapte del Banc dels Aliments ha celebrat la seva 12a edició, la més atípica en una dècada llarga promovent la solidaritat entre la ciutadania.

Aquest esdeveniment benèfic, que el divendres a la tarda ja comptava amb 2 milions d’euros recollits, ha consistit tradicionalment en la recollida de producte sec i de llarga durada durant un cap de setmana, per la seva posterior distribució.

Enguany, el Banc dels Aliments ha animat a la ciutadania a fer donatius econòmics, per evitar el risc de contagi, i ja ha començat a comprar productes amb els diners que està rebent.

On arriba el que jo dono?

Tant el donatiu econòmic com el producte que es deixava als voluntaris els altres anys, és centralitzat per la Fundació Banc dels Aliments, que té per objectiu “lluitar contra el malbaratament recuperant excedents alimentaris aptes pel consum humà i lluitar contra la pobresa, fent arribar els aliments recuperats, a persones en situació de precarietat alimentària”.

Al llarg dels dies en què té lloc el Gran Recapte, el Banc dels Aliments recull i centralitza el producte, que l’any passat va arribar a superar les 3.000 tones. Enguany la gestió és més directa, al comprar l’entitat els aliments amb els diners obtinguts.

Per a animar als consumidors de supermercats a fer donatius, el Banc dels Aliments organitza una xarxa de voluntariat a la que s’adhereixen un gran nombre de parròquies i comunitats cristianes, així com esplai i grups de joves. Aquests decideixen donar el seu temps de manera solidaria per contribuir a la causa.

Entitats cristianes

El producte procedent del Gran Recapte es reparteix a 310 entitats distribuïdores, que són les encarregades de repartir els aliments entre la població més vulnerable de la seva localitat o del seu barri.

Moltes d’aquestes entitats formen part de les Càrites parroquials, serveis de distribució soldaria d’aliments o d’altres iniciatives promogudes per entitats socials d’església. També en destaca la importància de les entitats evangèliques, amb una acció social que cada vegada té més vinculació amb el Banc dels Aliments.

Comença la campanya ‘Restaurem l’orgue del cor de Catalunya’

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Seu de Manresa) Aquest divendres s’ha presentat la campanya ‘Restaurem l’orgue del cor de Catalunya’ amb el propòsit de millorar les condicions de l’orgue de la basílica Santa Maria de la Seu de Manresa, restaurar-lo i ampliar-lo per aconseguir una millor sonoritat dins del temple.

L’orgue actual va ser construït el 1922 per Sílvio Puggina a l’abadia de Montserrat. L’any 1957, la Comunitat de la Basílica Santa Maria de la Seu de Manresa el va adquirir i el va ubicar entre els contraforts de la capella de Sant Pere, on encara es troba actualment.

Des de la seva instal·lació a la basílica manresana, s’han fet diverses intervencions amb ampliacions de nous registres, substitució de pedaler, harmonització i reforma de conductes d’aportació d’aire i adequació de llengüeteries. Tot i això, l’instrument presenta diverses problemàtiques i disfuncions degudes al pas del temps com pèrdues d’aire, desafinació continuada, udols, desperfectes en la fusteria i desgast en els ressorts i contactes elèctrics dels teclats.

El projecte de restauració

L’encàrrec de restauració s’ha fet al Taller Carlos M.Álvarez, titulat superior en orgue i mestre orguener reconegut per la Societat Internacional de Constructors d’Orgue. Álvarez té una àmplia trajectòria en els camps de la restauració i conservació d’instruments històrics i de construcció d’orgues de nova factura.

La proposta del Taller Carlos M.Álvarez inclou la restauració i reconstrucció total de la part instrumental de l’orgue, la redistribució del seu espai interior, la incorporació de 10 nous registres (actualment en té 20) amb un increment de 461 tubs (actualment en té 1437), la individualització dels registres en els seus 3 cossos (pedal, orgue major i orgue recitatiu), la renovació total de la consola, 2 teclats i pedaler amb un sistema informatitzat i de transmissió electrònica i la restauració i reconstrucció del sistema de vent. La durada estimada de totes aquestes tasques és de 14 mesos.

La campanya de col·laboració

La presentació del projecte estava prevista el passat mes de març, amb un programa d’actes culturals com xerrades i concerts i un gran comiat de l’instrument. Degut a la situació de pandèmia derivada de la Covid-19 es va aplaçar. Quan la situació sanitària ho permeti, des de la Comissió de l’orgue es proposaran activitats relacionades amb la música, la cultura, el patrimoni i el territori per fer la màxima difusió de la rellevància del projecte i de l’instrument.

Per dur a terme la restauració i la campanya de difusió previstes, es requereix un pressupost de 300.000 €. El projecte compta amb la col·laboració econòmica de l’Associació Amics de la Seu, que ha fet una aportació per poder iniciar el procés de restauració, i s’espera comptar amb la participació d’administracions, empreses, entitats i particulars.

Des de la Comissió es proposen diverses modalitats d’apadrinament de tubs de l’orgue –amb imports suggerits des dels 100 € per a un tub petit, fins a més de 2.000 €, i amb la possibilitat de donar altres quantitats–. Les persones que vulguin col·laborar en la restauració de l’orgue del cor de Catalunya ho podran fer en efectiu al Punt d’Acolliment de la Seu de Manresa o bé per transferència bancària.

Els bisbes parlen de la festivitat de Crist Rei

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) Diumenge 22 de novembre, el darrer de l’any litúrgic, l’Església celebra la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, instituïda pel papa Pius XI l’any 1925, en la qual es convida a posar la mirada en la reialesa de Crist sobre tot el món, i en el seu regnat de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, amor i pau.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, així com de Fratelli tutti, la tercera encíclica del papa Francesc.

Vuit de les cartes dominicals parlen de la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món. El cardenal Joan Josep Omella, diu que aquest diumenge “iniciem la darrera setmana de l'any litúrgic en què l'Església ens convida a escollir Jesucrist com a líder, model i guia de les nostres vides”, que “Crist, en aquest temps d'angoixa i de dolor per a molts de nosaltres, vol ocupar el centre de les nostres vides, si li ho permetem” i que “perquè això sigui possible, cal que optem per Ell”. Explica que fa uns dies va poder llegir el missatge del papa Francesc amb motiu de la 75 Assemblea General de Nacions Unides i que “en aquest missatge, el Papa ens proposa una manera positiva de viure aquest moment de la nostra existència”. Afirma que el Papa “observa que, davant aquesta prova, podem reaccionar de dues maneres, triar entre dos camins”: “D'una banda, aquest temps de prova «pot representar una oportunitat real per a la conversió, per a la transformació, per repensar la nostra forma de vida i els nostres sistemes econòmics i socials”, però “d'altra banda, aquest temps pot ser «una retirada defensiva amb característiques individualistes i elitistes», un camí d'autosuficiència que exclogui els més pobres”. Recorda que “aquest diumenge, l'Església ens convida a meditar el passatge del judici final, que s’inclou a l'evangeli de Mateu (Mt 25,31-46) i expressa que “quan un medita aquest passatge descobreix, d'una banda, l'enorme llibertat amb què ens ha creat Déu i, de l'altra, la seva invitació a optar pel camí que ens porta a Ell”. Finalment, diu que “Jesucrist, en aquesta última setmana de l'any litúrgic, ens recorda la importància de mirar cap al final, d'atendre el que ens espera, de preparar-nos per a l’encontre en majúscules”. 

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “el Papa St. Pau VIè, acabat d’elegir Pastor suprem de l’Església, deia en iniciar la 2ª sessió del Concili Vaticà II: “Germans, ¿d'on arrenca el nostre viatge, quina ruta pretén recórrer i quina meta s'ha de fixar el nostre itinerari de manera que s'assenti, sí, sobre el pla de la història terrenal, en el temps i en la manera d'aquesta nostra vida present, però que s'orienti també al límit final i suprem que estem segurs no pot faltar al final del nostre pelegrinatge?” i que deia que aquestes tres preguntes tenen una sola resposta: “Crist! Crist, el nostre principi; Crist, la nostra vida i el nostre guia; Crist, la nostra esperança i el nostre terme”. Afirma que són unes paraules que “donen molta pau i perspectiva en celebrar al final de l’any litúrgic la solemnitat de Jesucrist Rei de tot el món” i que “Ell ha de ser el fi i el terme de tota la nostra acció i existència”. Recorda que “en aquesta festa proclamem l’evangeli del judici final” i que “Jesús parla d’un Rei i d’un Regne; un Rei de pau i de justícia, que tractarà amb misericòrdia els seus fills; i un Regne que està fet de compassió i de bondat per a tots, especialment per als més petits, els pecadors, els qui tot ho esperen de Déu perquè reconeixen que són pobres”. Manifesta que “és estimant com acollim el Regne de Déu, com transformarem el món”. Recorda que St. Pau VIè també va dir que “l'Església mira el nostre món amb profunda comprensió, amb sincera admiració i amb sincer propòsit no de conquistar-lo, sinó de servir-lo”. Finalment, afirma que “val la pena reaccionar, i en mirar el final de la història, quan Crist ho posarà tot en mans del Pare, poder ser comptats entre els fills perdonats i redimits” i desitja que quan el Senyor tornarà amb glòria, “ens prengui amb Ell i ens doni vida per tota l’eternitat”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “no se sap ben bé per què, el tema del “lideratge” es posa de moda” i que “se’n parla en l'àmbit cultural i sociopolític, també en ambients eclesials”. Afirma que “segons el llenguatge normal, promoure la idea d'un únic líder mundial, que reuneixi  tota la humanitat, és una quimera”, però que “sí que té sentit reivindicar “un horitzó i un rumb comú”” i que “es tractaria de mirar tots en la mateixa direcció, encara que cadascun seguís camins diferents”. Manifesta que “el millor líder és aquell en el qual qualsevol membre del grup es pot veure reflectit, aquell que promou la participació, té ascendència (autoritat moral) sobre el grup, estimula, dona eficiència i eficàcia al conjunt, facilita el consens, encarna la identitat del “nosaltres”, respecta les individualitats…” i que “anys enrere promovíem l'ideal del “lideratge compartit”, mentre somiàvem amb la democràcia més perfecta i lluitàvem per ella”. Expressa que “avui continuem somiant, potser amb més convicció” i que “Jesucrist, contemplat com a horitzó de la història, plenitud de veritat, de Bellesa, d'Amor, en el qual tot es compleix, el cosmos, la humanitat, cap al qual tot camina, és l’acompliment d'aquest somni”. Destaca que Jesucrist, reconeixent-se com a rei, “va haver de fer la seva pròpia explicació per a no donar peu a malentesos” i “també va fugir quan volien proclamar-lo rei”. Finalment, diu que “Jesucrist és aquest rei i aquest líder que tots somiem; l'únic en qui hem vist realitzat el que mai van poder fer els homes” i que “potser per això és aquell únic horitzó, que sense ser una idea, ni projecte, sinó una persona viva, ens fa sentir germans, membres del mateix poble”. 

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que Jesucrist és “el principi i la fi de tot, el qui dona sentit a la història” i que “acabem un any litúrgic”, però “no podem oblidar que aquest any ha estat diferent en molts aspectes”: “Estem patim una pandèmia terrible”, “per això sembla important que aquest diumenge insistim especialment en allò que la constitució pastoral Gaudium et spes  del concili Vaticà II destaca en el número 45, que Crist és “el fi de la història humana, el punt on convergeixen les aspiracions de la història i de la civilització, el centre de la humanitat, l’alegria de tots els cors, la satisfacció total de llurs anhels””. Afirma que “li ve a la memòria l’himne cristològic de la carta de sant Pau als colossencs” en el qual Jesucrist “és presentat com el primogènit de tota criatura, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles”. Recorda que “l’evangeli d’aquest diumenge presenta un examen final sobre la vida, amb els criteris amb que serem  jutjats: “Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu beure, quan era foraster, em vau  acollir”, etc. (Mt 25,31-46)”. Manifesta que “encara que el regne de Crist no és d’aquest món, porta a renovar l’interior del cor de l’ésser humà i de la història” i que “si posem en pràctica el missatge evangèlic, el regne de Déu es realitza enmig nostre”. Finalment, diu que “aquests dies són propicis per a reflexionar sobre la vida, sobre el temps, sobre com fem fructificar els talents rebuts, sobre la superació de les dificultats, i sobretot per a girar la mirada a Jesucrist, Senyor de la vida i de la història, Senyor del nostre cor”.  

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la festa de Crist rei de tot el món tanca el cicle anual de les festes cristianes”, que “el centre de l’any litúrgic és la Pasqua, i ben unit a aquesta hi ha el diumenge, la pasqua setmanal dels cristians”. Afirma que “hem de ser agraïts pel do de la celebració comunitària de la nostra fe; encara més, si pot ser, en aquest any en què, a causa de la pandèmia que sofrim, hem experimentat la necessitat del trobament en els nostres temples parroquials” i que “la litúrgia i la vida són inseparables, en la fe cristiana”. Recorda que “la festa de Crist rei de tot el món ens fa escoltar un fragment del capítol 25 de l’evangeli segons sant Mateu” en el qual  “Jesús de Natzaret, el Fill de l’home, apareix com a rei assegut en el seu tron per judicar tots els pobles” i recorda també que “el sant pare Francesc, en el context de Gaudete et exsultate, un document sobre la santedat, ens diu que aquest fragment és el gran protocol sobre el qual serem judicats”.  Expressa que “la santedat cristiana que brolla de la contemplació de Crist es verifica si hem estat capaços de descobrir el seu rostre en els qui pateixen, amb els quals ell ha volgut identificar-se” i que “l’amor misericordiós té un circuit que no es pot interrompre: del cor de Déu al cor dels nostres germans, passant pel nostre cor”. Finalment, diu que “Jesús és el testimoni de la veritat” i que “aquesta és la seva reialesa”, que “ Ell és la veritat, en qui trobem el rostre del Déu únic i veritable” i “és la veritat, també, amb qui descobrim en tota persona humana, sense cap frontera ni distinció, un germà, estimat de Déu i, per això mateix, amb una dignitat infinita”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “després d’haver celebrat els misteris de la salvació, la nostra mirada es dirigeix al futur”, que el Regne de Déu “arribarà a compliment al final de la història, quan Crist torne amb glòria com a Senyor de tota la creació” i que “en el temps entre la primera i la segona vinguda, la missió de l’Església és posar-se al servei d’aquest Regne i ser, d’aquesta manera, la seua presència enmig de la història humana”. Afirma que “al llarg de la seua vida pública el Senyor va evitar en tot moment que s’identifiqués el seu Regne amb els regnes d’aquest món”, que “els signes del seu regnat no són el poder, la riquesa o l’ostentació” i que “per això, només quan humanament sembla haver fracassat en les aspiracions messiàniques, està a punt de ser condemnat a mort i ja no hi ha perill que el segueixin per ambicions humanes de poder, és quan afirma davant Ponç Pilat que és rei”. Recorda que “el text evangèlic que es proclama aquest diumenge ens anuncia la bona notícia del judici final, quan el Senyor farà justícia a totes les víctimes de les injustícies i cridarà a entrar en el seu Regne a tots aquells que l’han reconegut i s’han compadit d’Ell en els famolencs, els assedegats, els malalts, els presos…” i que “aquestes paraules de Jesús sobre el desenllaç de la història ens indiquen que, si l’Església vol ser sagrament del Regne de Déu, el seu camí no pot ser un altre que el de Crist”. Finalment, demana que “no caiguem en la temptació de pensar que el Regne de Déu es construeix amb les armes d’aquest món”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que la immensa majoria de cristians accepta amb claredat el significat de la festa de Jesucrist com a rei de tot el món, que “recull tota la nostra història que es desenvolupa en l'Antic Testament on en infinitat d'ocasions apareix el títol de rei, el primer, el més elevat, aplicat al nostre Déu, tant en els llibres històrics com en els profètics i sapiencials”. Recorda que “en el Nou Testament, tot el marc conceptual de la reialesa se centra en la figura de Jesucrist, encara que transformant i aprofundint el seu sentit en la plenitud de la vida que ofereix a tota la humanitat”, que “en la creu apareix l'apel·latiu reial –INRI Jesús Natzaret Rei dels Jueus- per definir el qui havien condemnat a una mort ignominiosa” i que “Jesucrist era el rei pacífic, alliberador i reconciliador que moria per la nostra salvació”. Afirma que en l'àmbit cristià el títol de rei “té unes característiques pròpies, diferents de les que es mostren en les situacions ordinàries que coneixem” i que “els qui vagin a la celebració de l'Eucaristia d'aquest últim diumenge del temps litúrgic escoltaran un preciós text que diu així: “Vas consagrar… Rei de tot el món el teu únic Fill… perquè… lliurés a la teva majestat infinita un regne etern i universal: el regne de la veritat i la vida, el regne de la santedat i la gràcia, el regne de la justícia, l'amor i la pau””. Finalment, demana a Déu que “cap cristià trobi exagerada la petició de crear una societat de germans on ningú se senti marginat i tots puguin experimentar la realitat de sentir-se volguts per la simple condició de ser fills d'un mateix Pare” i diu que “és un programa d'actuació de llarg abast, profund i possible” i que “pertànyer a aquest Regne i amb aquest programa ens ha de resultar anímicament satisfactori i cristianament ple de sentit”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “certament que Crist és Rei, ja que ell mateix ho reconegué davant Pilat en el moment dramàtic del seu judici civil”, però que  contemplant el moment actual del nostre món, llegint dades estadístiques d’una reflexió de Cristianisme i Justícia sobre «ser cristià a Europa», s’ha fet “la pregunta de si Jesús regna de veritat a casa nostra”. Afirma que “Jesús comença la seva predicació anunciant que el Regne de Déu «és enmig vostre», i que el Regne de Déu és a prop” i que “això significa que el Regne ja és aquí, que ja ha arribat”. Recorda que es tracta d’un “Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau” i que el Regne de Déu és “desitjar i realitzar tot el que desitja Déu, i desitjar-ho sempre i en totes les circumstàncies i sense limitacions”. Reconeix que “quan contemplem la realitat, és quan quedem perplexos”, ja que “aparentment no sembla que Déu regni, perquè la justícia, la veritat, la vida, la pau, la santedat i l’amor no són realitats prioritàries a casa nostra”. Manifesta que “l’Església, la comunitat dels deixebles, hauria de ser la punta de llança de la realització del Regne” i que “algunes dades ens interroguen”, com ara que “Espanya és el tercer país europeu en abandó del Cristianisme”. Es pregunta “què podem copsar de la realització del Regne de Déu i del regnat de Crist” i expressa que “en Jesucrist ha començat a ser present el Regnat de Déu en la història”, que “aquest Regnat de Déu no s’ha complert del tot, i no ho farà amb plenitud fins a la fi dels temps” i que “ara ja podem copsar alguns fets i signes de la presència d’aquest Regne”, “fets de vida, d’amor, de justícia, de pau... com petites llavors sembrades que van creixent per al bé de tothom”. Finalment, diu que “en afirmar que Jesucrist és rei afirmem que, malgrat les dificultats, el Regne continua realitzant-se a casa nostra”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, parla de Fratelli tutti, la tercera encíclica del papa Francesc. Diu que el Sant Pare “afirma que en el nostre món tot està connectat” i que “per això es fa difícil que qualsevol desastre mundial no tingui relació amb la nostra manera de viure”. Diu també que “hem de deixar de pensar que som els amos de tot quan, de fet, no som amos de res”, que “hem de desenvolupar la consciència que, ara com ara, o ens salvem tots junts o no se salva ningú” i que “la pandèmia ens ho ha fet explícit”. Davant l’universalisme de la globalització i el tancament en privilegis dels grups i nacions, recorda que “el Papa afirma que «la fraternitat universal i l’amistat social dins de cada societat són dos pols inseparables i coessencials»” i “des d’aquí, insisteix en el «sentiment de pertinença»”. Destaca que el papa afirma que “cal apropar-se, expressar-se, escoltar-se, mirar-se, tractar de comprendre’s, buscar punts de contacte…”, és a dir, “dialogar”, ja que “si no hi ha diàleg, vol dir que no hi ha preocupació pel bé comú, que només hi ha imposició”. Manifesta que “els herois del futur seran els qui sàpiguen trencar aquesta lògica malaltissa i implantar la cultura de la trobada” i que per al papa Francesc, “les religions tindran un paper rellevant en aquest futur”. Expressa que “convé valorar, des de la identitat cristiana, l’acció de Déu en les diverses religions”, que “en els debats públics hi ha d’haver lloc per a la reflexió que prové del substrat espiritual de la societat que recull segles i segles de saviesa i d’experiència” i que per això el Papa “acaba el document dient que són les religions les que estan cridades fins i tot a liderar, per molt estranya que sembli la proposta, aquesta renovació social”. Finalment, demana que “aquest desig de fraternitat universal impregni els nostres cors”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.

300.000 euros de ’la Caixa’ pel Gran Recapte

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Obra Social ’la Caixa’) La Fundació ”la Caixa” se suma al Gran Recapte per impulsar la recta final de la campanya a Catalunya, amb una aportació de 300.000 euros per al Banc dels Aliments, amb l’objectiu d’ajudar els milers de persones que estan en situació de vulnerabilitat i que s’han vist especialment afectades per l’emergència social derivada de la COVID-19. Així ho ha anunciat el director general de la Fundació ”la Caixa”, Antoni Vila, i el subdirector general de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón, en una trobada amb la presidenta de la Federació Catalana del Banc dels Aliments, Roser Brutau, i el director de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó-Vilas.

La 12ª edició del Gran Recapte s’adapta al context actual de pandèmia i aposta pels donatius sota el lema “per a molts, la nova realitat és una nevera buida”. La campanya ha suspès aquest any la recollida física d’aliments per minimitzar el risc de contagis.

El Banc dels Aliments viu el moment més delicat des que es van crear, amb una xifra rècord de 262.000 persones ateses de mitjana mensual a través de 636 entitats socials: la demanda ha augmentat a Catalunya un 40 % respecte del mateix període de l’any passat. Així, per donar resposta a aquesta necessitat apressant, el tradicional Gran Recapte hauria de recollir 6 milions de quilos d’aliments, en lloc dels 4,5 milions habituals.

“Milers de persones s’han vist afectades per la situació actual. La vulnerabilitat s’ha estès fins al punt que tots coneixem algú que està passant moments difícils. La solidaritat és ara una responsabilitat. Per això, més que mai, volem fer costat als que més ho necessiten recolzant iniciatives tan imprescindibles com el Gran Recapte”, ha destacat el director general de la Fundació ”la Caixa”, Antoni Vila.

D’altra banda, la presidenta de la Federació Catalana de Bancs dels Aliments, Roser Brutau, ha ressaltat “la importància que entitats com la Fundació ”la Caixa” se sumin també a aquesta campanya de solidaritat col·lectiva, perquè el moment actual és tan crucial, que exigeix una implicació amb determinació d’organitzacions i empreses, per teixir xarxes que garanteixin l’atenció dels col·lectius més vulnerables”.

Més de 6.000 persones voluntàries

Un cop acabada la campanya, s’adquiriran i es distribuiran a les entitats de l’entorn aliments bàsics, com ara llet, oli, llegums o conserves, gràcies a totes les donacions aconseguides. En menys d’una setmana, més de 6.000 persones ja s’hi han inscrit com a voluntàries.

Durant el 2020, el Banc dels Aliments han distribuït més de 15 milions de quilos d’aliments.

La campanya «Cap llar sense aliments»

Al començament de la pandèmia, la Fundació ”la Caixa”, amb el suport operatiu de CaixaBank, va impulsar l’acció solidària «Cap llar sense aliments» per pal·liar els primers efectes de la crisi del coronavirus durant el confinament. A Catalunya va aconseguir recaptar més de mig milió d’euros, que la Fundació ”la Caixa” va complementar fins arribar als 710.000 euros. Amb aquesta quantitat es van aconseguir un total de més de 800 tones d’aliments, que es van distribuir entre els diferents bancs d’aliments del territori.

La campanya va tancar amb 2,3 milions d’euros recaptats. Com a resposta a la bona acollida de la campanya i a aquesta necessitat apressant, la Fundació ”la Caixa” va decidir aportar un milió d’euros addicional a la iniciativa, de manera que es van aconseguir un total de 3,4 milions d’euros per cobrir les necessitats més bàsiques de milers de persones.

Crida eclesial a “no passar de llarg” davant la violència de gènere

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) “Què hem de fer i de deixar de fer com a comunitats cristianes per acabar amb la violència contra les dones dins i fora de l’Església?”. La coordinadora Dones Alcem la Veu ha difós una guia de pregària dels fidels contra la violència de gènere per aquest diumenge. Un text reflexiu, ancorat en l’evangeli, que explicita voluntat de transformació i compromís social. 

“El 25 de novembre nosaltres no callarem, no passarem de llarg en un dia de lluita de la societat civil”, explica Montse Suárez, membre de la coordinadora Dones Alcem la Veu. I és que el proper dimecres 25 de novembre se celebra el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. I dins de l’Església també hi ha moviment en aquest sentit. “Tampoc passarem de llarg davant la violència que hi ha dins de l’Església”, apunta Suárez.

Pregària i compromís

És per això que amb motiu de la diada internacional proposen a les comunitats cristianes incloure dins del culte i les celebracions dominicals una referència explícita a “aquesta xacra de la societat”. Conviden a tota la institució a pregar i a comprometre’s per eradicar-la.

“Treballem pel posicionament de l’Església contra la violència cap a les dones”, diu Suárez. Tot i que no han entrat en el circuit de pregàries ‘oficials’ dels fidels, han decidit escampar igualment la proposta. “Sabem que hi haurà parròquies que la faran, perquè hi som i les dones en aquests espais tenen un reconeixement”, apunta Suárez.

La guia Per a les pregàries, celebracions i eucaristies inclou una breu introducció, una monició a la lectura, el fragment de l’evangeli de Mateu referit a la dona que patia hemorràgies i, finalment, la pregària dels fidels. La proposta, en català, ha estat elaborada en complicitat amb Revuelta de Mujeres en la Iglesia, que han difós la iniciativa a la resta de l’Estat.

El document al·ludeix també al context de la Covid-19 i denuncia: “La pandèmia ha agreujat l’aïllament i la indefensió de la situació de les dones que conviuen amb el seu agressor. En el que va d'any han mort a l’estat espanyol 38 dones per violència de gènere”.

En la reflexió sobre el text de l’evangeli destaquen el paper guaridor i exemplar de Jesús. Però també de les dones que, davant d’un context que les fa emmaltir, prenen “decisions transgressores més enllà de les lleis i preceptes injustos per reclamar el seu dret a la salvació, a la felicitat, a viure amb dignitat i justícia”.

Feminisme actiu dins l’Església

L’1 de març d’aquest 2020 la coordinadora Alcem la Veu va celebrar un acte reivindicatiu davant de la Catedral de Barcelona exigint el reconeixement i la igualtat de les dones dins l’Església. Des de llavors i malgrat la situació de pandèmia, l’equip de treball s’ha mantingut actiu.

Per la festa de Corpus van oferir una pregària en què demanaven fer del “cos de dona un símbol per expressar Déu”. I ara preparen noves convocatòries.

“Els actes al voltant del 8 de març són fonamentals; l’1 de març davant de la Catedral no va ser un acte folklòric, sinó una crida al compromís de temes que hem de continuar treballant”. Montse Suárez insisteix en què l’Església té molts talents desaprofitats, i assenyala la coordinadora busca que “cadascú ofereixi el millor que té”. Ni més ni menys, diuen, que “per ser l’Església que Jesús impulsava, per fer possible el Regne de Déu”.

El grup motor també treballa per incloure la igualtat i la no discriminació de les dones en la preparació del Sínode de bisbes de 2022, que porta per lema ‘Per una Església sinodal: comunió, participació i missió’.

La Fundació Pere Tarrés reclama polítiques socials que posin els infants al centre

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Fundació Pere Tarrés) El Dia Universal dels Infants es commemora aquest divendres, dia 20 de novembre. La Fundació Pere Tarrés ha constatat que hi hagut un retrocés en el respecte i reconeixement dels drets dels nens i nenes, especialment dels infants en situació de vulnerabilitat. L’arribada del Covid-19 ha desencadenat efectes devastadors en la qualitat de vida dels infants, que han estat els més afectats per les restriccions i el confinament.

Els drets dels infants són sistemàticament vulnerats a la nostra societat. De fet, molts d’ells ni tan sols són conscients de què són ciutadans i ciutadanes de ple dret. Durant la pandèmia, aquests drets encara han resultat més vulnerats, essent els infants el principal focus de les restriccions: van ser el darrers en poder sortir al carrer i jugar, i els parcs s’han tancat abans que bars i cafeteries.

El lleure no només és beneficiós pel seu caràcter socialitzador, sinó que la seva funció educativa també ajuda a superar la bretxa social. No s’ha respectat el seu dret al lleure i, en el cas dels infants en situació de vulnerabilitat, s’ha vulnerat el seu dret d’accés a l’educació. Han patit problemes de connectivitat i mancances de material informàtic que els ha fet encara més difícil seguir les classes en línia. Tot això ha fet augmentar les diferències socials entre els infants segons la situació econòmica familiar.

Crisi sanitària i col·lapse social

La crisi social provocada per la Covid-19 ha provocat un col·lapse del sistema dels serveis socials. Moltes famílies han passat a formar part del gruix de persones en risc de vulnerabilitat i el sistema no dona a l’abast per donar resposta a una creixent demanda d’ajuda. Aquestes persones, en una situació molt fràgil, han vist com l’arribada del virus ha precaritzat encara més les seves condicions de vida. Moltes d’elles han perdut la seva font d’ingressos o han vist com empitjoraven la seva feina. També han patit problemes per aconseguir recursos per cobrir necessitats tan bàsiques com la higiene o l’alimentació, manca de recursos materials i de connectivitat. Això ha provocat problemes de convivència familiar, agreujant situacions per se molt difícils.

D’altra banda, la situació també determina la salut mental dels més vulnerables. Factors com la incertesa davant la feina, el fet de no tenir un habitatge en condicions, la manca d’ingressos o d’educació, o la manca de xarxes familiars i de suport fan augmentar els trastorns de salut mental així com la seva cronificació i complexitat. Tot això s’ha traduït en problemes de salut mental com estrès, ansietat o depressió, especialment entre la població amb condicions de vida més precàries, amb menys recursos i amb un accés limitat als serveis socials i de salut.

Els centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, saturats

Els centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, als barris de Poblenou i Poble-sec de Barcelona, han registrat un increment de la demanda respecte a cursos anteriors. Enguany, 177 infants i adolescents es troben en llista d’espera, el que suposa un increment del 75% respecte l’any passat. Al centre socioeducatiu de Poble-sec, 108 infants i adolescents han quedat fora, mentre que al Poblenou, en són 69.

Durant la pandèmia, els centres socioeducatius van ser un suport clau per a les famílies. Les van acompanyar i les van ajudar a gestionar una crisi encara més dura per a elles. En algunes ocasions, fins i tot, van detectar a temps situacions de maltractament i van poder intervenir-hi.

Les vivències de les famílies en situació de vulnerabilitat

Els educadors i educadores han treballat més enllà de les seves funcions per continuar acompanyant les famílies. Durant el confinament, el centre socioeducatiu de Poblenou va arribar a ajudar 115 famílies i 150 infants. Van estar en contacte amb escoles i instituts, a més dels Serveis socials, cosa que ha ajudat a les famílies a portar la situació en millors condicions.

Entre les desenes d’històries que es viuen cada dia als centres, un exemple és el cas d’una mare soltera amb un fill de 5 anys. Cuidadora de gent gran, un servei que va ser essencial durant la pandèmia. Aquesta mare va haver d’assumir tots els rols i anava desbordada. A més, la família tenia problemes de connectivitat. Des del centre socioeducatiu de Poblenou se li va donar suport amb temes bàsics com comprar aliments.

Una altra mare d’un infant del centre de Poblenou, la Mónica, assegura que, durant els dies d’incertesa que van viure durant el confinament, l’interès i l’estima transmesa pels professionals del centre va ser clau per ells. La Mónica afirma que la seva família es va sentir acompanyada i, d’alguna manera, protegits pels educadors i educadores que van anar fent seguiment de la situació de la seva família durant aquells mesos.

Com ho han viscut els professionals socials

Els professionals dels centres socioeducatius, tant de Poblenou com de Poble-sec, han treballant de valent per mantenir el contacte estret amb les famílies. Les trucades diàries i el seguiment constant dels casos els ha permès detectar situacions d’emergència que, sense aquesta implicació i compromís, no hauria estat possible. Alguns educadors han detectat casos greus a través d’aquestes trucades, com ara casos de violència. Tot i això, també hi ha hagut aspectes positius, com el cas d’algunes famílies que trucaven per demanar ajuda perquè es veien desbordades. Això mostra que la feina que s’ha fet durant aquests mesos ha donat els seus fruits.

Segons els mateixos educadors i educadores del centre socioeducatiu de Poblenou, el fet de no poder sortir al carrer o anar a classe, estar amb els amics i fer esport va generar molta ansietat entre els infants, com també angoixa i ràbia. Aquests sentiments, sumats a un moment d’incertesa econòmica a nivell familiar van trencar els hàbits que havien aconseguit implementar durant la seva assistència al centre. En alguns casos, van detectar manca de rutines i hàbits pocs saludables com moltes hores davant la televisió. Molts pares i mares no van saber gestionar el dia a dia, també a nivell emocional, amb els seus fills i aspectes tan aparentment senzill com jugar amb els infants o fer repàs acadèmic es van convertir en tasques inassolibles. Aquests contextos han despertat la inquietud entre els professionals socials, que no saben com els afectarà el confinament als infants a llarg termini.

Campanyes solidàries

El confinament estricte va finalitzar al juny, però els infants hauran de fer diferents confinaments de curta durada si es detecta algun cas de Covid-19 al seu grup bombolla. És per això que, des de la Fundació Pere Tarrés es va posar en marxar recentment la campanya de recaptació de fons per a aconseguir CoronaKits. Aquests paquets de material escolar estan destinats als infants amb pocs recursos que s’hagin de confinar 14 dies en cas que detectin un cas positiu al seu grup bombolla. Els kits estarien formats per material bàsic com ara fulls, bolígrafs, llapis o retoladors. Així els infants podrien continuar les classes des de casa. A més de la campanya solidària de Nadal que té per objectiu recollir donatius econòmics per donar suport als centres i reduir-hi les llistes d’espera.

D’altra banda, la campanya de recollides de joguines posarà en marxa la setmana del 23 de novembre. Com cada any, l’objectiu d’aquesta iniciativa és recollir joguines per als infants en situació de vulnerabilitat.

La solidaritat que no cessa

Des de la Fundació Pere Tarrés, s’han dut a terme diverses campanyes per tal de pal·liar els efectes devastadors d’aquesta crisi social. D’aquesta manera, durant més d’una seixantena de donants, entre empreses i particulars, es van mobilitzar per donar suport econòmic o en espècies i en el marc de la campanya ‘Ajuda’ls a créixer’ es van aconseguir  més de 800 equips informàtics i 450 targetes de connectivitat. També material de protecció sanitària, com 2.000 mascaretes, 1.800 guants i 250 gels higienitzants.

La campanya de beques d’estiu de la Fundació va incrementar el percentatge d’infants que van rebre una beca per fer colònies i casals d’estiu. En concret, un 17,6% dels infants que van participar en les colònies i casals d’estiu de la Fundació Pere Tarrés ho van fer gràcies a una beca, xifra que suposa un 5,23% respecte l’any anterior. La Fundació Pere Tarrés va atendre el 100% de les peticions de beca que li van arribar perquè que els infants en situació vulnerable poguessin tenir accés a les activitats de lleure durant l’estiu.

Audiència General 18 de novembre 2020
Estimats germans i germanes, bon dia!

La Missa del Gall, abans de les 10 de la nit, però sense limitació a 100 persones

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Jordi Llisterri –CR) Si res no canvia aquest serà l’any de la Missa del Pollet. Les noves mesures sanitàries aprovades pel Govern aquest dijous per reemprendre activitats preveuen en els dos primers trams mantenir l’aforament dels actes religiosos en el 30%. Si les dades epidemiològiques no ho endarrereixen, el 21 de desembre s’entraria en tercer tram que ja permetrà un aforament del 50% als centres religiosos. Però a diferència de la situació actual, a partir de dilluns vinent s’elimina la limitació a 100 persones en actes religiosos i cerimònies civils. 

Aquest és el possible escenari amb el que s’arribaria a la Missa de Nadal, després que aquest any no s’hagi pogut fer cap celebració presencial per Setmana Santa: 50% d’aforament del temple i sense limitació a 100 persones. Però durant tots els trams de reobertura es mantindrà vigent el toc de queda a partir de les 10 de la nit. Per tant, enlloc de Missa del Gall, només es podrà celebrar la missa de vigília, coneguda popularment com la missa del Pollet. 

La reobertura d’activitats s’ha fixat en quatre trams. El primer entra en vigor aquest dilluns i el segon el 7 de desembre. Al tercer i al quart tram s’hi avançaria cada 15 dies, si la situació sanitària no aconsella endarrerir-lo. Així, dins del tram 1 i del tram 2, fins el dilluns 21 de desembre l’aforament a totes les celebracions religiosos està limitat al 30%. El tram 3 i 4 ja permet l’aforament al 50%.

El canvi més significatiu és l’eliminació del topall de 100 persones que va entrar en vigor la setmana passada, després de la polèmica per la celebració d’una beatificació a la Sagrada Família de Barcelona amb 600 persones. Aquesta restricció només haurà estat vigent durant el cap de setmana passat i el vinent, després que diverses confessions religioses han demanat eliminar-la. En altres activitats socials, com teatres o cinemes, s’inicia la reobertura amb limitacions a 500 persones, que en el tram 4 seran 1.000. 

La propera celebració religiosa a la Sagrada Família, l’ordenació del bisbe auxiliar Javier Vilanova, que estava prevista pel 22 de novembre, es va ajornar al 20 de desembre. Si es manté la data, el marc normatiu vigent serà el mateix que hi havia el dia de la beatificació: 30% d’aforament i sense topall en el nombre d’assistents. També cal tenir present que fins el 21 de desembre durant els caps de setmana no es podrà sortir del municipi o la comarca.

En la resta d’activitats que afecten especialment les comunitats religioses com els esplais, la catequesi o altres activitats no vinculades a l’educació no reglada, difícilment es podran reemprendre totalment abans de Nadal. Les activitats extraescolars estan permeses en els trams 1, 2 i 3 però limitades a 6 o 10 persones. Fins que s’entri en el tram 4, que no està previst abans del 4 de gener, no es podran reemprendre amb normalitat. [Finalment el decret definitiu publicat dissabte al Diari Oficial de la Generalitat autoritza ja en el primer tram que comença dilluns 23 de novembre les activitats d'educació en el lleure a l'exterior i qualsevol activitat educativa o formativa extraescolar en sales tancades amb un màxim de sis persones]. 

També cal tenir present que en tots els trams està vigent la limitació de reunions social 6 o 10 persones, excepte en els àmbits de serveis religiosos, el món educatiu i laboral. Les escoles mantenen la presencialitat, excepte en el Batxillerat i cicles superior que continuarà en semipresencial fins el tram 4. La universitat tampoc recupera la presencialitat fins el tram 4, és a dir, com a molt aviat fins al gener. 

Protegits a l’escola, com protegim també la mobilitat del seu entorn?

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(RACC) El RACC i el Servei Català de Trànsit convoquen la 14a edició del concurs educatiu ‘Joves i Mobilitat’ amb l’objectiu de promoure actituds i valors de mobilitat segura, sostenible i responsable entre els adolescents de Catalunya.

La temàtica d’aquesta edició, “Protegits a l’escola, com protegim també la mobilitat del seu entorn?”, està dedicada a millorar la seguretat viària al voltant dels centres educatius i convida als joves a reflexionar sobre els desplaçaments que fan per assistir a les escoles i instituts.

El concurs està adreçat a alumnes de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà, així com nois i noies de 12 a 18 anys que són membres de casals de joves o centres de lleure catalans.

Els participants poden presentar els seus treballs a les categories d’anunci gràfic, vídeo per a Instagram i projecte de millora de la seguretat viària i també es reconeixerà a la classe que participi amb més treballs i al professor que hagi inscrit el nombre més gran de participants.

A nivell escolar, la 14a edició del concurs premiarà, per segon any consecutiu, el Millor Projecte Educatiu en Mobilitat Segura en reconeixement a les activitats que realitzen els centres regularment durant el curs escolar (setmana de la mobilitat, campanyes de seguretat, campanyes d’ús de les bicicletes, xerrades divulgatives de mossos o policies locals, treballs de síntesi, treballs de recerca, senyalització viària al centre, etc.).

Per presentar els treballs, els joves han de comptar amb la col·laboració d’un tutor o tutora dels seus centres educatius o de lleure. Els treballs, que es poden entregar de forma individual o en grups de fins a 4 components, han de presentar-se al web www.jovesimobilitat.cat abans del 30 d’abril de 2021. En aquesta pàgina, els professors i educadors trobaran recursos informatius i diverses propostes didàctiques sobre mobilitat, seguretat viària i convivència.

El concurs Joves i Mobilitat, que compta també amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament i diferents patrocinadors, ha registrat durant la seva trajectòria una participació de més de 18.000 adolescents de tota Catalunya que han donat la seva visió sobre la mobilitat en més de 12.000 treballs.

Sobre el concurs

El concurs Joves i Mobilitat és un projecte educatiu que va néixer el 2007 per ajudar els estudiants d’entre 12 i 18 anys de Catalunya a reflexionar sobre la responsabilitat i els riscos que implica la conducció d’un vehicle. La profunda transformació de la societat en els últims anys i les implicacions que se’n deriven en termes de seguretat viària, necessitats quotidianes de desplaçaments i protecció de l’entorn han fet evolucionar el concurs cap a una visió molt més completa i transversal del que significa avui la mobilitat