Papa Francesc: “Necessitem una vacuna solidària i finançada justament”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Amb motiu de la celebració de les Reunions de Primavera 2021, que organitzen les Juntes de Governadors del Grup Banc Mundial (GBM) i del Fons Monetari Internacional (FMI), el Papa Francesc ha enviat aquest dijous una carta a tots els seus participants en la qual expressa les seves preocupacions i ha posat en evidència que és urgent la creació d’un pla global que permeti avançar en el desenvolupament humà integral de tots els pobles.

A la carta, el Papa ha subrallat que té l’esperança que el treball conjunt de les dues organitzacions pugui contribuir a la creació d’un model de “recuperació” capaç de generar noves solucions, més inclusives i sostenibles que ajudin a l’economia real, a les persones i a les comunitats a aconseguir les seves aspiracions i el bé comú universal. Per aconseguir-ho, el pontífex ha expressat la importància de l’esperit de solidaritat mundial: “Alliberar la càrrega del deute de tants països i comunitats, avui en dia és un gest profundament humà que pot ajudar les persones a desenvolupar-se, a tenir accés a les vacunes, educació i llocs de treball”.

“La llei del mercat no pot tenir prioritat sobre la llei de l’amor i la salut de tots”

D’altra banda, Francesc també ha aprofitat aquesta ocasió per fer una crida als líders governamentals, les empreses i organitzacions internacionals a què treballin conjuntament perquè tothom tingui accés a les vacunes, especialment els grups més vulnerables, com ja va fer al missatge Urbi et Orbi del dia de Nadal de 2020: “Necessitem una vacuna solidària i finançada justament, ja que no podem permetre que la llei del mercat tingui prioritat sobre la llei de l’amor i la salut de tothom”.

En aquest sentit, Francesc ha recordat que els mercats han de tenir el “suport de lleis i regulacions que assegurin que treballen pel bé comú, garantint que les finances -en lloc de ser merament especulatives o finançar-se a sí mateixes- treballin pels objectius socials tan necessaris en el context de l’actual emergència sanitària mundial”.

“El lloc que tenim les dones a l’Església sovint és limitat, limitant i molt depenent”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) “Com es fa per estar molts anys en una institució on sents que no pots desplegar tot el que podries fer i donar? D’on beveu per mantenir-vos amb aquesta energia i creure en un canvi?” Així ha interpel·lat la més jove de la taula rodona a la resta de participants del diàleg ‘Dones en l’Església’. Convocat per la delegació catalana del Col·loqui Europeu de Parròquies ha tingut lloc aquest dijous per internet i ha comptat amb la veu de quatre dones compromeses en diferents serveis eclesials.

La directora de Migra Studium Maria del Carmen de la Fuente, des de les parròquies de Gornal i Bellvitge a l’Hospitalet, és qui ha plantejat la pregunta sobre la capacitat de resistència davant de les dinàmiques d’exclusió que experimenten per raó de gènere dins l’Església. Junt amb ella, han compartit experiència eclesial la mestra Conxita López, vinculada a la parròquia de Sant Antoni Maria Claret de Lleida, la directora de Càritas Diocesana de Girona M. Dolors Puigdevall, de la parròquia de Fornells de la Selva i la teòloga Roser Solé, de la parròquia Crist Rei a la Sagrera de Barcelona.

Totes han contestat l’interrogant en un sentit similar. Constaten un biaix en la seva representació dins de la institució. Reconeixen un dèficit en termes de participació col·legiada entre homes i dones. Però se senten responsables del present i futur de l’Església. I troben l’aliment per continuar en la pregària, l’eucaristia, la comunitat i el servei que fan a les persones més vulnerables.

Sentir-se Església i fer-se’n responsable

“Estem aguantant una organització d’una societat que fa molts anys era clerical, però que ara ja no ho és”, ha dit Dolors Puigdevall des de Girona. “No farem res ordenant persones si no hi entra al mateix temps la dinàmica del ‘nosaltres’”. I ha reivindicat la participació, la coresponsabilitat i el treball en equip.

“Com a dona laica sempre he viscut la fe tenint en compte que l’Església la formem els batejats, homes i dones, amb diversitat de carismes i perfils”, ha apuntat Dolors Puigdevall. Ha recordat que l’experiència de joventut –amb la catequesi, l’esplai i el casal d’estiu i les colònies– van ser “una etapa d’immensa joia que va posar les bases, un regal que em va ajudar a continuar com a jove creient”.

Puigdevall ha insistit que com a cristiana s’ha sentit cridada a participar dins del poble, “en el bategar de la societat”. Amb l’entrada de la democràcia, com a parròquia, van contribuir a desplegar l’acció cultural i política del poble. Alhora que sempre s’ha sentit “responsable del que passava a l’acció eclesial, als espais de trobada, formació i servei”.

Roser Solé s’ha definit com a “animal de parròquia”. Primer a Sant Josep Oriol, després Santa Eulàlia de Vilapiscina i ara a Crist Rei, sempre a la Sagrera a Barcelona. “Sempre he comprès la parròquia com el lloc que celebra l’eucaristia que fa comunitat”.

Ha descrit el temps de després del Concili Vaticà II com un temps d’esperança: “Ens pensàvem que ens menjaríem tot el món; vam començar a llegir i a donar la comunió”. I ha dit que “poc podíem pensar en els retrocessos que viuríem”.

Dinàmiques patriarcals i clericals

Per a Maria del Carmen de la Fuente “les parròquies han estat el lloc on descobrir Jesús i l’evangeli”. En fa una valoració positiva i reconeix que se sent “vinculada amorosament a l’Església”. Amb tot, ha reconegut: “Com a dona, avui, no puc negar una certa desafecció davant de determinades dinàmiques parroquials, perquè les visc com a patriarcals i clericals”.

“El lloc que tenim les dones a l’Església moltes vegades és limitat, és limitant i és molt depenent”, ha afirmat. Depenent de què? “De l’aprovació, del consentiment, de l’aprovació, del vistiplau d’un home que ocupa un determinat lloc a la institució, llocs als quals les dones no podem accedir”, ha lamentat.

Manteniment o creativitat?

De la Fuente reconeix que “aquesta situació genera desgast, frustració, especialment quan sents que tens alguna cosa a aportar”. I interpreta com si, a l’Església, “la participació i presència de les dones fos la de subjectes passius amb dret a servir, però sense veu”.

Considera que “és especialment dolorós quan veus que amb aquestes dinàmiques s’ha optat pel manteniment davant del que podria ser espai de creativitat i possibilitat”. Per a ella, en canvi, “l’estil de Jesús té més a veure amb la creativitat que amb el manteniment.”

“És un capellà que deixa fer moltes coses”

Solé ha assenyalat “el pes que el capellà exerceix a les parròquies” i com influeix en el tarannà de la parròquia. Ha reconegut que es posa nerviosa quan sent expressions com ara “és un capellà que deixa fer moltes coses”, “és un capellà molt obert” o també “tot això que estàs fent aquí, no ho podries fer en una altra parròquia”. I s’ha mostrat autocrítica: “No hem sabut ser el suficientment àgils per trobar uns camins de treball i de llibertat”.

Com a contrapunt, Conxita López assegura que és “una més” dins de la parròquia: “El rector em condiciona amb què pugui treballar més a gust o més a disgust, però jo seguiré sempre membre de l’Església i d’una parròquia”.

Fa quaranta anys, com a responsable de catequesi, va treballar “sense consiliari ni supervisió”. “Això no vol dir que actués al marge de la parròquia, sinó que es van fiar de mi”, ha dit. I ha valorat en positiu “no haver de demanar permís al rector per poder actuar”. Sentir-se responsable d’una activitat concreta la va fer créixer. Així com també el temps que va viure com a missionera laica a Veneçuela i la participació dels laics en la diòcesi que va conèixer al costat de Casaldàliga al Brasil.

Puigdevall ha defensat els consells pastorals no només com a “espai de consulta” sinó de “participació”. Un lloc on treballar “les grans línies d’actuació”. També ha demanat que els laics sentin sobre les espatlles “el pes de la responsabilitat de la parròquia” i que no només la tingui “una persona ordenada”.

Com a anècdota per il·lustrar-ho ha explicat que “un capellà va dir amb molt bona fe ‘gràcies per ajudar-me a celebrar la setmana santa’”. I ha defensat: “Som tots els que la celebrem, és clar”.

Sobre el Motu proprio del papa Francesc

A partir del Motu proprio del papa Francesc, amb què va obrir a les dones el ministeri del lectorat i de l’acolitat, Puigdevall ha identificat “un llarg camí a recórrer per construir comunitats vives, participatives, d’homes i dones junts”.

Roser Solé ha valorat que “amb aquest gest el papa ha tocat un botó, i si es toca aquest botó, es pot tocar el del costat”, ha dit en al·lusió a l’ordenació sacerdotal de les dones. Reconeixent la dinàmica de renovació eclesial del papa Francesc, Puigdevall també pensa que darrera d’aquest gest, “hi ha un transfons”.

En canvi, Conxita López considera “ridícul i fora de lloc que amb els temps que estem s’hagin autoritzat el lectorat i l’acolitat”. En una línia similar s’ha expressat Maria del Carmen de la Fuente: “No vaig entendre l’objectiu d’aquest canvi”, ha reconegut. Amb tot creu que “pot ser un signe positiu pensar que les coses que es fan per la via pràctica arriba un moment que poden ser autoritzades”.

“Caldria fer discriminacions positives”

Puigdevall ha defensat que “caldria fer discriminacions positives, revisar rols que adjudiquem per inèrcia i buscar espais oberts per poder compartir”. Ha narrat l’experiència de participar al Concili Provincial Tarraconense, fa 25 anys. Hi va participar com a membre del Consell Diocesà Pastoral perquè, veient el còmput de persones de Girona, es va demanar explícitament que hi anessin dues dones. “Vaig viure una discriminació positiva; poques vegades ho fem i potser caldria fer-ne d’altres”.

En canvi, des de Lleida, López, que també hi va participar com a delegada de missions amb el mateix argument. Tot i que valora la paritat, diu que no pot ser “una norma rígida”. En el seu cas, recorda, es va descartar la participació d’un capellà, Carles Giol, que va ser missioner durant 25 anys a Ruanda. “La seva experiència missionera era global i molt més extensa que la meva, i la van deixar perdre en favor de la paritat.

Decisions obertes a tota la comunitat

Des de Girona, Puigdevall s’ha plantejat que “alguna cosa falla” quan és l’única dona en reunions d’organització i coordinació de Càritas. “Hauríem de revisar rols que de vegades adjudiquem per inèrcia”. I ha assenyalat una dada significativa: “Soc l’única dona directora de Càritas a Catalunya de les deu diòcesis. Això també m’ha interrogat”.

També ha defensat el Consell de Laics com a eina de participació i formació que convindria recuperar. “L’Església ha de reflexionar que l’organització no només l’haurien de portar persones ordenades”. I hi ha afegit que “El poble de Déu és divers i tots els llocs on es prenen decisions haurien d’estar oberts perquè aquest poble de Déu hi pogués participar”.

Assegura que l’actual organització eclesial “produeix biaixos”, malgrat que també ha trobat dins de Càritas “molts espais on es prenen decisions col·legiades” entre sacerdots i laics, homes i dones.

Per la Solé el problema està en determinar què vol dir “direcció col·legiada”. Ha dit que implica “comunió, però també que hi ha un cap”, com en el cas dels col·legis episcopals. I ha criticat que “encara hi ha bisbes que no accepten el resultat del Concili”, així com també “avui hi ha rectors que no volen les dones a l’altar”.

Un repte d’Església, no només de les dones

En aquest camp, De la Fuente ha plantejat l’interrogant de “si els reptes són de les dones o són de l’Església”. En la quotidianitat, ha assegurat, la presència de la dona és molt elevada. Un fet que contrasta amb “la presència pública i institucional de l’Església”.

Com a exemple concret, Puigdevall ha assenyalat que hi ha moltes dones en els espais de catequesi. “La pregunta és: lideren la catequesi?”. També a Càritas hi troba “moltes dones voluntàries i tenaces que estiren del carro.” Pensant en l’estructura eclesial, ha reconegut: “Sentim que estem apuntalant una cosa que s’està esfondrant”.

En el mateix sentit s’ha expressat De la Fuente. Creu que “si l’Església continua en la seva dinàmica patriarcal, masclista i clerical, continuarà perdent espais i continuarà afeblint la seva veu a la societat”. I per això ha demanat “aprofitar el context d’una societat que, tot i ser patriarcal, comença a fer canvis i comença a no tolerar situacions d’injustícia cap a les dones”.

Confiança, veu i vot

Conxita López ha defensat que de fons hi ha una “visió de l’Església”. I que “si el bisbe o el rector de torn està convençut del valor dels laics, i de les dones laiques, s’avançarà”. Com a delegada de missions del bisbat de Solsona, ha recordat que els mesos d’octubre feia animació missionera i predicava l’homilia a la missa dominical: “No és que el capellà em deixés parlar, sinó que justificava la meva presència per fer l’homilia”. A més, hi ha afegit: “Mai se’m va demanar de supervisar l’homilia prèviament”.

En canvi, en reunions de delegats de missions de la resta d’Espanya, va descobrir moltes dones que portaven realment les delegacions, però no tenien nomenament. “Eren secretàries, encarregades, ajudants i, a l’hora de prendre decisions, o d’efectuar alguna votació, eren espectadores, mentre que jo tenia veu i vot, tenia poder de decisió”.

La incidència del feminisme a l’Església

Solé, que és membre del Col·lectiu de Dones en l’Església per la Paritat, de la coordinadora de dones creients Alcem la Veu i de l’Associació de Teòlogues Espanyoles ha explicat que aquests moviments busquen visibilitzar les dones i crear consciència. Però considera que encara tenen poca incidència: “Mireu els llibres de teologia. Mireu la bibliografia. Quantes dones se citen als llibres de teologia? Una, màxim dues”, ha lamentat.

Ha reconegut que “l’autoritat del rector i de l’episcopat pesa” i que “el tarannà de la parròquia canvia quan canvia el capellà”. Què passa després? “El poble rondina, però no gosa contestar i molts han deixat l’Església.”

Amb tot ha reivindicat la necessitat de formació perquè es pugui comptar amb les dones: “Als laics ens falta formació i el capellà es troba en la necessitat de formular-ho tot, i no pot ser”, ha dit Solé.

Una vaga per la paritat a l’Església?

De la Fuente ha proposat “generar canvis, ser proactives” i ha fet una crida a promoure estratègies de transformació per a forçar la transformació de l’actual desigualtat i infrarepresentació. “Només cal posar-s’hi”. Entre el públic s’ha plantejat “una vaga econòmica”, de manera que les parròquies no facin “cap aportació als bisbats fins que no hi hagi paritat”. Així com també han apuntat una possible “vaga de braços caiguts”.

Des de l’Hospitalet, Maria del Carmen de la Fuente ha dit que sí que veuria una vaga de dones a l’Església: “La idea m’anima. Crec que les vagues sempre es poden organitzar bé, sense cap deixar que ninguna persona quedi desatesa, i seria un gest que en aquest moment remogués la realitat”.

Puigdevall no ho descarta, tot i que a priori apostaria més per “la vaga dels japonesos”, treballant al costat de les persones que ho necessiten. “La motivació, cada vegada que veig una persona en situació de vulnerabilitat, m’empeny a ser-hi més”.

El sociòleg Joaquim Cervera ha moderat el diàleg. La sessió forma part d’un marc de debat més ampli, dedicat al futur de l’Església, que organitza la delegació catalana del Col·loqui Europeu de Parròquies. Per tancar l’acte, Iluminada Merino, co-delegada del CEP català, ha recordat les paraules de l’activista Arcadi Oliveres, que ha mort aquesta setmana: “L’Arcadi deia que la seva força és ser coherent i no tenir por”. I així ha animat a les dones d’Església a continuar lluitant per la seva dignitat.

Travessa cap al 2022 comença amb una neteja a l’entorn de la Seu de Manresa

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Inspiració 2022) Aquest dissabte al matí comencen els actes de Travessa cap al 2022: un any de reflexió ciutadana amb una de les neteges perimetrals, en aquest cas a l'entorn de la Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. Aquest acte, emmarcat en l'eix acció, té la voluntat de teixir nous vincles entre la ciutat i el seu entorn, especialment als llocs sagrats que es situen a la perifèria manresana. Consisteix en una neteja d’espais naturals realitzada amb consciència plena i una disposició espiritual.

L'activitat s'inicia a les 10 del matí al Parc de la Seu, que coincideix amb el portal est de la ciutat o de Galceran Andreu. La neteja es portarà a terme a l'entorn del Puigcardener i el camí dels corrals. L'acte finalitzarà a la 1 del migdia aproximadament al Parc de la Seu. Per portar a terme aquesta activitat cal portar guants, roba còmode i calçat adequat, així com també aigua per hidratar-se i quelcom per protegir-se del sol.

Travessa cap al 2022 és organitzat per l'Associació Inspiració 2022 amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa, Manresa 2022 i Umanresa-FUB i proposa un any de reflexió ciutadana amb una sèrie d’actes i xerrades, oberts a tots els públics i entitats, que permetin inspirar i ajudar a fer aportacions concretes en diferents àmbits de la vida personal, ciutadana i social. Per consultar la programació i inscriure's a aquesta i a la resta d'actes es pot fer a través de la pàgina web www.travessa2022.cat.

La propera activitat de Travessa cap al 2022, emmarcada en l'àmbit de silenci, serà una caminada conscient. Aquesta primera caminada tindrà lloc el dimecres 28 d'abril. Se sortirà a les 7 de la tarda de la plaça Major i acabarà a l'entrada del Museu de Geologia Valentí Masachs, que està ubicat a la UPC-EPSEM (Av. de les Bases de Manresa, 61).

Inspiració 2022 és un grup ampli i divers de persones que volen vetllar pel que pensen que és el nucli fonamental i essencial de Manresa 2022: la commemoració d'una transformació espiritual viscuda per Ignasi de Loiola fa cinc-cents anys a la ciutat. En aquest sentit, el grup pretén que la commemoració de Manresa 2022 possibiliti l’aprofundiment del que suposa la transformació espiritual en els diversos àmbits de la vida personal, ciutadana i social.

La Comunitat Islàmica de Montornès del Vallès ofereix un iftar solidari

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Islamcat) Quan falten pocs dies pel començament del mes del Ramadà, la Mesquita de Montornès Nord organitza una iniciativa per trencar el dejú durant aquests dies sagrats. Menjar i beguda seran repartits durant una hora abans de la oració del Maghreb. Aquesta iniciativa té com a objectiu facilitar l’esmorzar al domicili de cada beneficiari, per tal de preservar les mesures de seguretat contra la Covid-19. Es demana també, des de la organització que porta la distribució dels aliments, que tot aquell que pugui contribuir amb el projecte, es posi en contacte amb la comissió directiva de la mesquita per tal de coordinar l’ajut. També s'han habilitat caixes per fer donacions en tres carnisseries Halal i un bar de la localitat.

El Ramadà és el novè mes del calendari musulmà, sent el més sagrat de tot l’any. El calendari musulmà es diferent al gregorià: va començar l’any 622 de l’era cristiana (raó per la qual aquest any 2021 correspon a l’any 1442 en el calendari musulmà),  i segueix un cicle lunar de 30 anys. Durant aquests dies sagrats es practicarà el dejú, la reflexió i la oració, tot això en comunitat. El dejuni és obligatori per tot adult que no pateixi cap malaltia que posi en risc la seva integritat, menys per aquelles dones que estiguin embarassades, de menstruació o en època de lactància. Durant una jornada de dejuni cal destacar dos moments importants: el suhur i el iftar, sent el primer el menjar abans de la sortida del Sol (i del adan del Subh) i el segon el menjar de la posta de Sol (corresponent al adan del Maghreb).

 

Fent ordre a la biblioteca de casa, em va caure a les mans un llibre que havia estat regalat a la meva àvia feia 70 anys. La meva àvia es deia Magdalena i aquest llibre es titula “La pequeña crònica de Ana Magdalena Bach”.  Li va regalar el grup de dones de l’església protestant de Sant Pau al carrer Aragó, en motiu de la seva marxa a viure durant uns anys a Mèxic. Hi havia una dedicatòria recordant les alegres hores viscudes juntes, i una cita de Luter escrita en castellà que transcric literalment:

Catalunya s’acomiada d’Arcadi Oliveres

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Justícia i Pau/CR) Arcadi Oliveres ha estat acomiadat per la seva família i amics més propers en la intimitat. L’església del Convent dels Caputxins de Sarrià ha acollit aquest divendres la celebració, amb un format reduït a causa de les restriccions sanitàries.

Són moltes les persones que volen acomiadar-se d’Arcadi Oliveres, i és per això que diverses comissions de Justícia i Pau, i altres persones properes a l’economista, han organitzat fins a una desena de celebracions en el seu record que tindran lloc a Tarragona, Girona, Lleida, Badalona, Sabadell, Mataró, Terrassa, Manresa, La Selva del Camp i Cervera.

Cal recordar que l’accés a les esglésies té un aforament limitat al 30%, i que per participar en qualsevol d'aquestes celebracions és obligatori l'ús de mascareta i tenir en compte el confiament comarcal.

Detallem els actes en memòria d'Arcadi Oliveres previstos:

Divendres 9 d'abril

  • Tarragona, Parròquia de Sant Joan, 12 h
  • La Selva del Camp, Parròquia de Sant Andreu, 12 h
  • Badalona, Parròquia de Sant Josep, 11 h (Eucaristia)

Dissabte 10 d'abril

  • Girona, Monestir de Sant Daniel, 19 h (Pregària de Vespres)

Divendres 16 d'abril

  • Mataró, Parròquia de Sant Josep, 19.30 h
  • Sabadell, Parròquia de la Puríssima, 19.00 h

En els pròxims dies tindran lloc també altres celebracions o actes de comiat a Terrassa, Lleida, Cervera i Manresa.

Arcadi Oliveres va ser membre actiu de Justícia i Pau des de 1981 i en va exercir la presidència durant 13 anys. Entre la seva militància social i política destaca el seu compromís amb la justícia social i la pau. Amb una prolífica vida pública, Oliveras ha denunciat al llarg de la seva vida el deute extern dels països més pobres, les injustes relacions econòmiques entre Nord i Sud, la guerra, el militarisme, la recerca militar i la despesa militar. El seu llegat deixa un clam en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor de la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, entre d'altres.

Els plans de recuperació no contemplen la vulnerabilitat socioeconòmica del poble gitano

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Universitat Abat Oliba CEU) A causa dels fonaments de la seva economia i les seves condicions de vida, la comunitat gitana ha patit especialment els estralls de la pandèmia i la subsegüent crisi econòmica. No obstant això, malgrat ser una "comunitat tan vulnerable", la situació de la comunitat gitana "no apareix especialment citada" en els plans de recuperació promoguts des de les institucions públiques.

Un oblit que lamenta el vicerector de Relacions Institucionals i Professorat de la Universitat Abat Oliba CEU, Sergi Rodríguez López-Ros. Des del seu punt de vista, "els col·lectius en risc han de ser prioritaris en el repartiment d'ajudes i incentius per a accelerar la seva recuperació". I els gitanos ho són.

A principis de la crisi de la COVID-19 aquest estudiós de la realitat i la cultura gitanes, ja va advertir que el poble gitano presentava característiques que el feien més sensible a la situació. En aquest sentit, va fer referència a les condicions en les quals viuen moltes de les seves famílies, així com a l'elevada proporció d'autònoms que hi ha entre els gitanos, la qual cosa els deixava més desprotegits davant la crisi econòmica.

Un any després, en el Dia Internacional del Poble Gitano, "lamentablement, cal dir que els temors s'han confirmat", destaca. Per exemple, assenyala que les xifres de desocupació "han augmentat exponencialment entre el poble gitano".

Rodríguez López-Ros apel·la a l'esperit de transformació social i econòmica que es predica dels fons del Next Generation UE per reclamar mesures adequades a la particularitat del poble gitano. El principi general seria promoure una "flexibilitat laboral i contributiva".

En el pla laboral, "si volem que els gitanos s'incorporen cada dia més al mercat laboral normalitzat, cal apostar per una formació dual adaptada a la seva idiosincràsia cultural". Mentre que això no es produeixi, proposa que la Seguretat Social contempli "un règim especial en les cotitzacions i en la contractació", en atenció a l'estructura de serveis que proporcionen els gitanos. "No oblidem que en l'anomenada Espanya despoblada els gitanos són un dels primers proveïdors de productes alimentaris i de roba", assenyala.

Extremadament resilients

Aquest estudiós subratlla la capacitat per a sobreposar-se a l'adversitat que distingeix a les comunitats gitanes. "Els gitanos són extremadament resilients. Sense aqueixa capacitat no haurien arribat fins hui amb una identitat tan marcada. Haurien sigut assimilats per la societat majoritària o, com van voler els totalitarismes del segle XX, aniquilats".

Com a fonaments d'aquesta capacitat per a resistir, al·ludeix al manteniment de la família com a "estructura social bàsica" i la vigència d'un concepte de societat "basat en la solidaritat", al que cal sumar les seves creences religioses i l'orgull de pertinença. Tot això s'ha evidenciat durant la crisi actual, que ha sigut una nova mostra que "una cultura de valors, d'autoprotecció, d'autosolidaritat, és la millor prevenció per a evitar riscos".

Relleu a la direcció de Cristianisme i Justícia

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Cristianisme i Justícia) José Ignacio García serà el nou director del centre d’estudis Cristianisme i Justícia a partir del proper curs, substituint a Xavier Casanovas, que ha ocupat aquest càrrec al llarg dels últims set anys.

José Ignacio García, jesuïta, va néixer a Madrid el 1964 i va entrar a la Companyia de Jesús el 1983. És teòleg i economista. Va estudiar Economia i Administració d’Empreses (ICADE) a Madrid. Entre 1992 i 1994 va ser destinat a Malawi per treballar amb el Servei Jesuïta als Refugiats (JRS) al costat de la població refugiada de Moçambic.

La seva trajectòria ha estat molt vinculada a l’acció social i el compromís per la justícia de la Companyia de Jesús, ja sigui des de la recerca, la reflexió o l’acció directa, també amb una forta preocupació per la qüestió ecològica. Durant 10 anys va ser professor a l’Escola Universitària d’Enginyeria Agrícola de Valladolid (INEA), on ja va posar atenció als temes mediambientals.

Aquests darrers anys ha viscut a Brussel·les, on ha treballat al capdavant de dues institucions internacionals de la Companyia de Jesús. Entre 2009 i 2016 va dirigir el Jesuit European Social Center (JESC), liderant la tasca d’aquest centre de recerca i incidència en els àmbits de les migracions, el canvi climàtic i la justícia social. També ha estat delegat de la Conferència de Provincials Europeus en temàtica social. I des de l’any 2017 és director regional per a Europa del Servei Jesuïta als Refugiats.

Ha participat a les darreres Congregacions Generals de la Companyia de Jesús. L’any 2008, a la CG 35, que va elegir com a Superior General, Adolfo Nicolás i, el 2016, va ser a la CG 36, que va suposar l’elecció de l’actual Superior General, Arturo Sosa.

Ara arribarà a una institució que ja coneix bé, ja que entre 2015 i 2018 va ser membre del patronat de la Fundació Lluís Espinal, a la que pertany el centre, ubicat a Barcelona. També hi haurà relleu a la direcció adjunta, que ocuparà Santi Torres, mentre de Jaume Flaquer seguirà com a cap de l’àrea teològica i director de la revista Selecciones de Teología.

Per la seva banda, Xavier Casanovas, que deixa la direcció, emprèn un nova etapa professional a la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià de l’IQS. Durant els set anys que ha estat al capdavant de Cristianisme i Justícia, el centre ha consolidat el seu treball en la línia del diàleg entre la fe i la lluita per un món més just, vetllant per a actualitzar la seva reflexió cap als nous reptes que planteja el món d’avui. Ha estat també una etapa d’un augment de la projecció pública, de creixement en projectes i d’intensificar el treball en xarxa amb altres institucions i moviments. En els darrers anys el centre ha fet més forta la seva presència digital amb noves propostes audiovisuals i implementant la possibilitat de seguiment de cursos online.

Visites amb un modern sistema d'audioguies al Monestir de Sant Cugat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Catalonia Sacra) El Monestir de Sant Cugat ha estrenat una audioguia que permet al visitant gaudir de la visita al seu ritme. L'audioguia, que es descarrega al telèfon mòbil, proposa una immersió en les diferents èpoques històriques de l’imponent conjunt monàstic. La visita es pot fer des del plànol on s'hi poden trobar tots els punts d'interès; o bé, des del llistat de fites que permeten anar descobrint els punts de més interès.

Després de la suspensió d'activitats a causa de la pandèmia, aquest monestir de l'àmbit del Bisbat de Terrassa, ha reprès les visites guiades. Els dissabtes a les 10 del matí es programa una visita al conjunt del monestir. Els diumenges a les 12 del migdia es fa una visita centrada en el claustre, un dels elements més interessants del conjunt i ple d'històries i relats.

L'audioguia proposa dos recorreguts per descobrir el conjunt monàstic i el claustre romànic. “Sent la veu del Monestir” és un recorregut pel conjunt monumental que permet descobrir la història i arquitectura del conjunt monàstic més poderós del comtat de Barcelona. S'accedeix a l’església i es pot gaudir dels seus tresors i dels estils artístics romànic, gòtic i barroc. “Llibre de pedra medieval” és una visita als capitells del Claustre, on es pot interpretar el significat de 31 capitells seleccionats. Com si fossin les pàgines d’un llibre, l'audioguia narra històries plenes de simbolisme, costums dels monjos benedictins i alguns dels passatges més importants de la Bíblia, tant de l’Antic Testament com de la vida de Jesús.