El doctor Llorenç Puig, de la Catedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS, extreu aprenentatges de la crisi de la Covid-19 per afrontar la crisi ambiental.

Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, “marc” és un mot amb diverses accepcions.

“Límit que encercla un espai”; “Element decoratiu que envolta una pintura o un mirall i el protegeix”; “Bastiment d’una alcova, un balcó o una finestra”; de fet, també pot ser un sinònim de “legislació”, ha estat una unitat monetària alemanya i finlandesa i fins i tot un tipus d’aiguardent francès.

El Canòlich presenta un Jesús “influencer” als joves

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galería de imágenes

(CR/Bisbat d’Urgell) Amb un format digital, uns 2.000 joves i famílies s’han reunit divendres i dissabte per celebrar el Festival de música cristiana Canòlich Music. Amb format digital i des de Sant Julià de Lòria, al Principat d’Andorra, han seguit el festival a través dels mitjans digitals, les xarxes socials i a l’activitat central, que s’ha fet presencial: la missa a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria.

“Estem contents d’haver donat una veu d’esperança als joves en una circumstància tant difícil per a ells. Hem après junts a ser més valents perquè amb la música és més fàcil superar les dificultats, ja que la música és un element molt important per a viure la fe, i estem sentint que Déu ens acompanya en aquests moments”. Així ha valorat aquesta edició el capellà Pepe Chisvert, delegat d’Ensenyament de la diòcesi d’Urgell, membre de l’equip organitzador del Canòlich Music.

Youtube ha estat la xarxa més usada per a la difusió de vídeos i la retransmissió en directe per streaming de la missa, a més de la xarxa Tik-Tok pels vídeos participatius dels joves. També s’han dut a terme activitats de reflexió i tallers a les classes de religió a les escoles a través de la plataforma Moodle. Amb el lema 'Som fràgils, siguem valents!', el festival de música cristiana s’ha traslladat a l’espai virtual a causa de les restriccions de mobilitat i les mesures de distanciament social imposades per la pandèmia Covid-19.

L’eucaristia es va celebrar de manera presencial a la parròquia de Sant Julià de Lòria i també es va poder seguir per en directe pel Canal de Youtube del bisbat d’Urgell, i en directe per LòriaTV i per Andorra Televisió. L’arquebisbe Joan-Enric Vives va participar-hi amb un missatge de coratge i ànim als joves: “Per mi és un gran goig estar amb vosaltres i viure aquest moment intens de música, de festa de goig i de retorn de mostrar que esteu presents i compteu molt. Volem tenir coratge pel futur, malgrat les dificultats. La festa del Canòlich Music troba el seu centre, el seu motiu de joia i de trobada, en l’encontre amb Jesús, que ha donat la vida per nosaltres i està ressuscitat. Que Ell us acompanyi, que Ell sigui el vostre amic fidel. Crist Viu!”.

Jesús, influencer del servir i estimar

Durant la celebració, presidida per Antoni Elvira, vicari episcopal i delegat de Catequesi de la diòcesi d’Urgell, mestres i professors de religió van proclamar les lectures, i alguns dels joves assistents van llegir les pregàries. Una celebració es va fer extremant les mesures de seguretat, fent test d’antígens als assistents i limitant molt l’aforament d’assistència, distància social i higienització de les mans. 

“Jesús és l’influencer més gran de la història”, va dir Elvira en la missa de dissabte. “No només amb coses d’opinió, a coses passatgeres o superficials, Jesús és el que influeix en el més profund de la nostra vida de cada dia, arriba al fons del cor”, va dir durant l’homilia.

En aquest sentit, va contrastar la seva influència amb la del coronavirus: “Potser aquests dies creiem que és aquest virus el que regna en el nostre món; no és pas així”, ha dit Antoni Elvira. Sense oblidar que “el virus ha arribat a tot el món, condiciona molt la nostra vida i està causant molt de sofriment i de dolor”, ha assegurat que “sabem que Jesús ens acompanya, sabem que no estem pas sols”.

El vicari episcopal va parlar de l’evangeli de diumenge: “Jesús ens recorda que l’essencial de la persona és estimar, servir als altres”. Enmig de la situació de pandèmia, va demanar als joves de ser “valents” –com proposa el lema del festival d’enguany– i de posar-se al servei dels altres per fer possible “el Regne de Jesús”.

Concurs de clips obert a Tik-tok

Al final, el concert de Migueli també fou retransmès en directe per Youtube i amb un aforament limitat a l’església, on es va celebrar. Al llarg de les setmanes prèvies i en els dies següents, a les escoles es treballa amb material didàctic. També es duu a terme un concurs de clips sobre la temàtica de la fragilitat humana i sobre la temàtica que proposa el Festival d’enguany: “Som fràgils. Som valents”. El concurs, ja obert, s’ha posat en marxa a la xarxa Tik-tok i restarà obert fins al 20 de desembre a les 20 hores. Amb aquesta nova modalitat els impulsors volen ajudar als joves a reflexionar i aplicar la reva creativitat respecta la crisi sanitària. “De les dificultats en podem treure  aprenentatges, capacitat per adaptar-nos a les noves situacions”, senyalen les bases del concurs.

També hi ha les activitats “Batecs de vida”, “Batecs d’esperança”, i “Batecs d’energia”, tots emesos pel canal de YouTube, i en els que participaran DJ Garden & AlexGR en concert.

La cúpula de l’església de Sant Andreu de Palomar finalitza la seva restauració

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Arquebisbat de Barcelona) Aquest mes han finalitzat les obres de restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar, situada a la plaça Orfila del barri de Sant Andreu de Barcelona. Aquestes s’han centrat en la rehabilitació i consolidació de la cúpula i la llanterna d’aquest edifici característic del paisatge de Sant Andreu.

L’actuació ha estat promoguda per l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia de Sant Andreu de Palomar; el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’INCASÒL, en el marc del programa de l’1% Cultural, i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida,

Les obres han suposat una inversió total d’1.101.966,00 euros, incloent les inversions dutes a terme els darrers anys en concepte de mesures de seguretat i protecció. Un 39,57% ha estat aportat per l’arquebisbat de Barcelona i la parròquia de l’església i la resta, el 60,43%, a parts iguals, per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Les obres de restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar, basades en el projecte de Bis Arquitectes i dirigides per l’arquitecte Josep Esteve, juntament amb l’aparellador Francesc Belart (DEO i CQ) i l’aparelladora Elvira Altadill, han estat executades per l’empresa Rècop Restauracions Arquitectòniques S.L. S’han centrat en la cúpula, la llanterna i l’estructura que la suporta. Aquests elements presentaven lesions, envelliment i desgast dels materials al tractar-se dels elements més exposats de l’edifici a les inclemències climàtiques com el vent, l’aigua i especialment els canvis de temperatura i la radiació del sol.

Les peces vermelloses del casquet de la cúpula s’han col·locat totes noves. Tot i que la previsió era conservar-les fent un cosit de les esquerdes, va ser inviable perquè la degradació era massa important i, a més, estaven preses amb morter de ciment. Pel que fa a les peces ceràmiques dels 8 nervis, s’han pogut recuperar i consolidar, excepte les peces d’un dels nervis que estaven caigudes que s’han restituït amb peça ceràmica nova, seguint el criteri de restauració avalat pel Departament de Cultura. A més, s’ha pogut restaurar els vitralls originals de la llanterna, i s’ha restaurat i reforçat la creu original de la part superior de la cúpula.

Per poder executar aquestes intervencions s’han hagut de muntar 2000 m2 de bastides amb una alçària màxima de 66 m amb una marquesina exterior. Les obres ha tingut una durada de 12 mesos sense comptar el temps de paralització per la pandèmia de la Covid-19.

Sant Andreu de Palomar, patrimoni protegit

L’església de Sant Andreu de Palomar està protegida urbanísticament, amb el nivell de protecció C, pel Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona. És de planta de creu llatina, de tres naus i amb una gran cúpula sobre el creuer, acabada amb un cupulí o llanterna. La façana, concebuda monumentalment amb un llenguatge eclèctic amb influències historicistes, destaca per la seva solució de gran portal, que inclou la rosassa, i per la potent torre que el flanqueja. Tota ella està resolta amb pedra de Montjuïc, llevat de la torre, realitzada en obra de maó a cara vista.

L’església actual es va iniciar el 1850, probablement sobre restes d’una anterior d’origen romànic. Posteriorment, en la dècada dels anys 70, pren la direcció de les obres l’arquitecte sant andreuenc Pere Falqués i Urpi el qual va bastir les naus i la cúpula. L’any 1882 la cúpula es va esfondrar. A partir d’aquí, pren la direcció de les obres i la reconstrucció de la cúpula l’arquitecte Josep Domènech i Estepà, fent-la doble i afegint-hi una llanterna. També, serà qui projectarà la façana actual que, en un principi, es resolia simètricament amb dues torres.

Durant els fets de la Setmana Tràgica (1909), el seu interior va ser cremat totalment, i es va refer posteriorment. En la dècada dels anys 1960 es va decorar interiorment amb pintures al fresc, obra del pintor local J. Verdaguer. Arran de les obres de construcció del ferrocarril Metropolità (1965-67) es van produir nous assentaments en l’edifici que van provocar importants lesions. L’any 1984-85 es van realitzar una operació de consolidació, sota la direcció de l’arquitecte David Barrera Viladot.

Lleida celebra la festa i renova el “vot de Santa Cecília”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Curcó – Bisbat de Lleida) La catedral de Lleida ha celebrat aquest diumenge la solemnitat de Crist Rei i alhora també la festa de Santa Cecília, com a patrona de la Paeria i de la guàrdia urbana, institucions que enguany no van assistir-hi a l’acte religiós. El fidels que acudiren a la celebració, van fer-ho mantenint en tot moment les mesures de protecció per evitar contagis de la Covid-19: El gel a l’entrar al temple, l’ús de la mascareta i la distància social, alhora que es va respectar l’aforament del temple en un terç

L’eucaristia presidida pel capitular Francisco José Ribas, començà amb el cant de l’himne de lloança a Santa Cecília, mentre a l’altar de la Santa que hi ha a la catedral, obra de l’escultor Jaume Perelló i manat construcció l’any 1964 a expenses de la Paeria i de la Guàrdia Urbana, s’encensà la seva imatge.

Tot seguit va llegir-se un text on es va fer memòria de la festa i del motiu de la seva solemnitat: “renovar i complir el "Vot" que els paers de la ciutat i el capítol de la catedral de Lleida van fer el 22 de novembre de 1747 de celebrar tots els anys Santa Cecilia verge i màrtir, com especial protectora de la ciutat, tot agraint a Déu la providència d'haver deslliurat la ciutat de Lleida del setge a que la tenien sotmesa els seus enemics”.

El celebrant en la seva homilia es referí a la tradició que ens recorda com Santa Cecília morí en el martiri sense deixar de cantar i lloar “un Déu sempre proper que ens convida a continuar el camí sense temença, estimant-lo a Ell i els germans”.

La celebració, en la qual és pregà per la Paeria i els seus paers, també pels cos de la guàrdia urbana i pels músics com a patrona universal de la música que també és Santa Cecília, tingué un especial record pels difunts de la ciutat traspassats en aquest any. Molt especialment pels que han mort com a conseqüència de la Covid-19.

La missa de Santa Cecília va cloure amb la pregària del ‘Te DeumLaudamus’ en acció de gràcies a Déu i a la Santa, per tal de renovar i complir així amb el Vot, tot respectant un costum que enguany ha complert 273 anys d’història i tradició.

El Patriarca Irinej, s’ha adormit en la pau del Senyor i aquest diumenge, 22 de novembre, ha tingut lloc el seu funeral i enterrament en la Cripta de la Catedral de Sant Sava a Belgrad.

Càritas a Balaguer inverteix 10.695 € amb ajudes de material escolar

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas Urgell) El centre Sant Domènec hn realitzat les ajudes de llibres i material escolar per aquest curs 2020-2021. Un total de 132 alumnes s'han beneficiat del suport de Càritas d'Urgell, amb una quantia total de 10.695 €. Aquesta quantitat encara pot anar en augment ja que encara es gestionen aquest tipus d’ajudes. Els alumnes procedeixen de les 6 escoles que estan a la ciutat de Balaguer.

Com a novetat d’aquest any, destacar que s’han gestionat també ajudes pel mateix concepte d’alumnes procedents de poblacions de les rodalies de Balaguer com les Ventoses, Térmens, Avellanes. Un total de 8 nens i nenes, procedents de 5 poblacions, han rebut aportacions valorades en 640€.

Mor el capellà Josep Torné, estudiós dels pares del desert

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Fill del Priorat, vicari de les parròquies de Sant Roc i de la Mare de Déu dels Dolors i membre de la comunitat de Santa Maria de Togores, a la ciutat de Sabadell. Aquest divendres ha mort als 64 anys el capellà Josep Torné i Cubells. Autodidacta en Bíblia, Patrística i Teologia Medieval, va dedicar diverses publicacions a l’espiritualitat dels pares del desert.

“En aquesta vida, la fe, abans que uns continguts dogmàtics més o menys racionals i clars, és confiança”, deia Torné en una entrevista, publicada fa dos mesos. En la conversa parlava del “misteri de Déu” i repassava la seva trajectòria com a capellà. “Tothora m’he vist amb el desig de servir l’Església. M’era una evidència personal”, apuntava Torné i es mostrava crític amb les “espiritualitats vaporoses”.

L’experiència personal de la malaltia, la contrastava amb el mal del món: “M’han arribat les malalties i les he anat entomant sense més, no m’han plantejat grans enigmes”. I hi afegia: “En canvi, hi ha un altre tipus de patiment que m’ha inquietat més: l’incomprensible sofriment dels innocents, dels infants, les víctimes d’abusos sexuals, de la misèria extrema”.

Aprofundiment en l’evangeli

Va ser arxiver auxiliar al monestir de Santa Maria de Poblet, professor de teologia moral medieval i col·laborador científic a la Facultat de Teologia de Catalunya. Entre d’altres camps, s’ha dedicat a l’estudi del monaquisme primitiu. La capella ardent ha estat instal·lada al tanatori de Sabadell tot el dissabte i diumenge fins a la una del migdia. Les exèquies tindran lloc diumenge a les quatre de la tarda a El Molar.

“Era un cristià que es prenia seriosament l’evangeli, que estimava sobria, però profundament, i que es feia estimar”, apunta el frare caputxí Josep Manuel Vallejo. “Al seu costat, aprenies a pensar i a resar”, hi afegeix. Llicenciat en Història Medieval per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (1982), Josep Torné ha col·laborat amb la Facultat de Teologia de Catalunya, Ateneu Universitari Sant Pacià, on ha estat encarregat de curs en la Facultat Antoni Gaudí d’història, arqueologia i arts cristianes i membre de l’equip de treball del Projecte d’investigació: Libros, memoria y archivos: cultura escrita en monasterios cistercienses del noroeste peninsular (siglos XII-XIII).

Torné és autor de nombrosos articles de recerca i investigació científica en l’àmbit de la teologia. Entre d’altres, ha estudiat el Catàleg de pergamins de l'actual Arxiu del Monestir de Poblet (Institut d’Estudis Catalans - Facultat de Teologia de Catalunya - Monestir de Santa Maria de Poblet, 2010) i el Catàleg de pergamins de la Basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona (UB, 2014-2015). Ha publicat sobre Sant Antoni i els Pares del desert dins del quadern Mestres espirituals cristians (Fundació Joan Maragall, 2007); sobre els pelegrinatges a l’Edat Mitjana dins del volum Francesc d’Assís a Catalunya, 800 anys. XXIV Jornades d’Estudis Franciscans (2014) i també sobre Pensament i mística en Ramon Llull (2014).

Ha traduït diverses obres, entre les quals destaquen Actes de Màrtirs (1991), Congregación de Castilla. Normas constitucionales (1996), Opuscles teològics de Boeci, Sobre l’Ànima. Comentari als salms graduals de Cassiodor i Apotegmes dels Pares del desert (Proa, 2001). Més recentment ha escrit el llibre Santa Maria en dissabte. Textos patrístics (CPL, 2018), i Oracions de la tradició litúrgica per als salms (CPL, 2020).

Barcelona, Poblet, Sabadell

Nascut a El Molar el 22 de juny de 1956, ingressa al Seminari Conciliar de Barcelona i rep l’ordenació presbiteral a la parròquia de la Mare de Déu de les Neus de Barcelona el dia 18 d’abril de 1984. Aquell mateix any és nomenat vicari d’aquesta parròquia i de la parròquia de Sant Pere Ermengol. L’any 1987 és nomenat rector d’ambdues parròquies.

L’any 1990 ingressa al monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet on professa temporalment aquell mateix any. Fa la professió solemne el 1994 al monestir de Santa Maria de Valdediós, a Astúries, on fa de bibliotecari.

L’any 1999 torna a l’Arxidiòcesi de Barcelona on treballa pastoralment a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina fins l’any 2013. Aquest mateix any és traslladat a la parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona on col·labora fins l’any 2016.

Des del 2016 ha viscut a la comunitat de Santa Maria de Togores, al barri de Can Puiggener. En el seu treball ministerial a la diòcesi de Terrassa, és nomenat al setembre de 2016 vicari de les parròquies de Sant Roc i la Mare de Déu dels Dolors del barri de Torre Romeu, ambdues de la ciutat de Sabadell on ha col·laborat pastoralment fins la seva mort.

Mor a Mèxic l’escolapi Salvador Riera

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Escola Pia) Aquest dissabte ha mort l’escolapi igualadí Salvador Riera, als 76 anys, tan conegut i estimat per moltes persones de casa nostra i que feina anys treballava a l'Escola Pia de Mexicali, Viceprovíncia escolàpia de Les Califòrnies, a Mèxic. 

El funeral es farà dilluns a les 10 del matí, 7 de la tarda a Catalunya, a la capella de la comunitat escolàpia de Mexicali i es podrà seguir en directe a través del Facebook de la parròquia de San Pablo Apóstol, dirigida pels escolapis.

L’escolapi Andreu Trilla, de la comunitat d'Igualada, n'ha fet aquest breu recordatori:

“Salvador Riera Mimó, escolapi fill d’Igualada, ens ha deixat.

Després de poc més d’una setmana d’ingrés a la UCI de l’Hospital General de Mexicali (Baixa Califòrnia, Mèxic), la matinada d’aquest dissabte dia 21 de novembre hi ha mort. S’havia contagiat de la covid-19, amb els altres membres de la comunitat, però tots ja han sortit de la quarantena. Ell, en canvi, n’ha sortit «per dalt», fent un salt a una altra vida més definitiva.

En Salvador era molt conegut i estimat. A Igualada, el seu pare, matalasser i músic, va morir quan ell era jovenet. La mare, vídua coratjosa, va arribar a ser presidenta de l’associació de vídues de tot l’estat espanyol, i una de les creadores de la residència d’avis Pare Vilaseca. El seu únic germà, Marc, va ser un pediatra molt conegut a la ciutat, mort fa pocs anys.

Als altres llocs on va viure i treballar (Tàrrega, Granollers, Barcelona) era un personatge popular, amb llargues llistes d’amistats a les quals era extremadament fidel. Fora de Catalunya, ha viscut i treballat a Cuba, a Nicaragua i al nord de Mèxic on no va tenir inconvenient d’anar malgrat l’edat i on ha mort mentre feia de tutor o mestre dels novicis que s’inicien a la vida d’escolapis.

Educador proper, senzill i de cor ardent, ens deixa un preciós testimoniatge de persona disponible, plena de coratge i amistat. Gràcies, Salvador. Que Déu t’aculli en el seu Misteri.”

 

L’Escolania entre els 10 millors cors del món, segons la BBC

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) La revista musical de la BBC situa l’Escolania de Montserrat entre els 10 millors cors del món. D’aquesta manera, la prestigiosa cadena de ràdio i televisió britànica reconeix la qualitat del cor montserratí. 

La descripció que acompanya el nom de l’Escolania a la revista apunta que “aquest cor de nois de veus blanques i altes tenen les seves arrels al segle XIII, la qual cosa els converteix en un dels cors més antics d’Europa. Són uns 50 i la rutina diària del cor implica cantar als serveis litúrgics de l’Abadia de Montserrat, una destinació molt popular per als pelegrins. L’Escolania també fa gires arreu del món i ha gravat molts discos”.

La llista dels 10 cors millors del món, inclou l'Estonian Philharmonic Chamber Choir, la Choir of King’s College, la Cambridge Mississippi Mass Choir, el St Paul’s Cathedral Choir, The Sixteen, The Tabernacle Choir at Temple Square, el Tallis Scholars, el Choir of Trinity College i el Vox Luminis Belgium.