Els bisbes aprofundeixen en la Quaresma

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’una Església que es prepara per a una pastoral digital, d’un oasi de misericòrdia, de convertir-nos i creure en l’Evangeli, de l’avui de Déu, de predicar un Messies crucificat, de Jesús, rostre de la misericòrdia del Pare, de sant Josep, de confraries i germandats, dels deu manaments i de dones lectors i acòlits.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “en el document, Esperit, cap on guies les nostres Esglésies? dels bisbes de Catalunya hi ha un moment en què hi trobem escrit: «La fascinació per la tecnologia amb la competició home-màquina i l’explosió del món telemàtic amb motiu de la pandèmia, produeixen canvis antropològics molt profunds que porten a plantejar la pregunta essencial que es fa el Salm 8: “Què és l’home […] què és un mortal?” (v. 5).»”. Afirma que “en aquest darrer any hem assistit a una explosió del món telemàtic”, que “un 91% de la població catalana ha utilitzat Internet en els darrers tres mesos i, d’aquests, un 84% és usuària d’almenys una de les cinc xarxes socials més actives”. Afirma també que “només un 12,2% de la població participa habitualment en celebracions religioses de qualsevol creença o confessió”. Manifesta que “la humanitat és ara a la xarxa” i que “hi hem de ser, perquè les xarxes són llocs d’evangelització i és necessari que el nostre testimoni hi sigui present”. Recorda que “a la nostra Església diocesana els confinaments i les limitacions socials que ens ha dut la pandèmia, ens ha obligat a traslladar al món digital una part important de les activitats pastorals, litúrgiques i catequètiques, les reunions, xerrades i conferències…” i reconeix que “ara és important fer un discerniment profund sobre l’evangelització digital per poder posar aquesta tecnologia al servei de l’Evangeli de Jesús”. Destaca que “nosaltres tenim el millor missatge, el de Jesús” i que “ara, el discerniment és saber trobar l’aplicació que tradueixi aquest missatge al format digital”. Finalment, demana que “l’Esperit ens ajudi en aquest discerniment, que haurem de fer sobre la marxa i sabent destriar el gra de la palla, per esdevenir missioners digitals”.

El cardenal Joan Josep Omella, recorda que fa uns dies, va llegir una anècdota sobre una religiosa malalta de Covid-19 que va ser traslladada urgentment des de la seva comunitat fins a l’hospital i “no va poder endur-se alguns objectes que feia servir diàriament: les ulleres, el rosari i una petita creu que sempre portava a sobre”. Diu que “un matí, pocs dies abans de morir, la religiosa va demanar a una infermera si li podia aconseguir una petita creu”, que “la infermera, com que no en trobava cap al seu despatx, en va buscar una per internet, la va imprimir i la va penjar a la paret de l’habitació de la malalta” i que “aquell gest tan bonic i senzill va omplir de pau i alegria la religiosa”. Afirma que “la Quaresma és un temps per donar almoina” i exclama que “quina millor almoina hi pot haver que tractar amb delicadesa i amor les persones malaltes, tal com ho va fer aquesta infermera”. Expressa que el papa Francesc, en el missatge de Quaresma d’aquest any, “ens anima a tractar amb tendresa els malalts” i “ens demana que oferim paraules de confiança als necessitats, perquè sentin que Déu els estima amb un amor entranyable”. Recorda que “l’Evangeli ens mostra molts moments en què Jesús cura els malalts”, que “Jesús ens ensenya que cap malalt hauria de sentir que és una càrrega per als altres” i que “Déu ens crida a mirar amb tendresa els que sofreixen, a captar les seves necessitats i a ser per a ells, tal com diu el Papa, un «oasi de misericòrdia»”. Finalment, demana que “Maria, salut dels malalts, ens ajudi a cuidar-nos els uns als altres” i que “la Mare de Déu, Mare de misericòrdia, ens animi a estar sempre al costat dels que pateixen i de les seves famílies”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “en imposar-nos la Cendra a l’inici de la Quaresma, la litúrgia ens va recordar les paraules nuclears de la predicació de Jesús: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli” (Mc 1,14)”. Afirma que “en el camí vers la Pasqua, aquestes dues realitats, convertir-nos i creure en l’Evangeli, tenen una unitat indestriable, formen com una gran i única actitud de seguiment autèntic del Crist”. Expressa que “la veritable conversió a Déu consisteix a acollir plenament la Bona Nova de Jesús, com la llum que deixem que il·lumini tots els racons de la nostra vida, i al mateix temps, per la força de Déu, esdevenir testimonis i missatgers d’aquesta Bona Notícia per als altres, és a dir, evangelitzadors creïbles, generosos i plens d’amor”. Finalment, recollint un text del bisbe Pere Casaldàliga, ens proposa “unes actituds per a viure l’evangelització que recullen i uneixen les dues actituds, conversió i fe anunciadora”: “Saber acollir l’Evangeli que ens ve a trobar i deixar-se convertir per ell”; “no fer ombra a l’Evangeli, ni amb la nostra cultura, ni amb el nostre protagonisme, ni amb la nostra por”; “practicar, celebrar i anunciar l’Evangeli en comunitat eclesial”; “viure l’Evangeli amb tota la veritat”; “escampar la Bona Nova feta sal, ferment, llum, llavor, en cada societat, en cada persona, en cada lluita, en cada esperança”; “no oblidar mai que l’Evangeli porta a dins la creu”; “fer, com Jesús, que l’Evangeli sigui dels pobres i els petits, perquè arribi a tothom”; “pregar l’Evangeli” i “saber esperar amb paciència pasqual la Bona Nova definitiva d’Aquell qui “és a la porta i truca” (Ap 3,20)”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “l’avui” de Déu és “l’instant present”, que el moment actual és “el nostre moment”, però que igualment  “aquest moment, i no un altre, és el de Déu” i que “hem de reconèixer que moltes vegades estem temptats de fugir”, “especialment quan el moment actual és complex i ple de sofriment”. Afirma que “hi ha moltes fugides, que eviten afrontar la realitat present”, com ara “negar o deixar de banda el present, refugiant-se en el passat”, “consolar-se amb el simple pensament”, “és a dir, elucubrar sobre els culpables de la situació actual, així com sobre les solucions que “s’haurien de prendre””; “lliurar-se a l’activisme”… Afirma també que “en el terreny de la vida religiosa es dona també una fugida del present real, que ve disfressada d’un bon fer”, que “és la fugida a una religiositat hiperafectiva i sensiblera, que fa sensació de descans i de compliment del que Déu demana”, així com que “hi ha moltes altres fugides del moment, com el refugi en el plaer compensatori, en el somni d’un triomf personal, quedar-se en tot allò extern, sense esforçar-se a aprofundir què hi ha actualment al cor…”. Manifesta que “totes les fugides de la realitat són actes d’idolatria”, que “els ídols són construccions humanes, fruit de les nostres mans”, però que “tenen la particularitat d’haver estat elevades per nosaltres a la categoria de coses absolutes”. Reconeix que “l’instant present no és fàcil”, però que “en ell Déu et vol, en aquest moment Ell segueix estimant-te, perquè aquest moment forma part del nou temps inaugurat per Jesucrist”, un nou temps que “és el definitiu”. Finalment, diu que “no hem de fugir” i que “passi el que passi avui, en la nostra història present, continuarà sent “l’avui de Déu””.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “la perspectiva del Messies morint en una creu no entrava en el cap de l’apòstol Pere” i que “per això, l’Evangeli explica que va intentar apartar Jesús d’aquest camí”. Afirma que “no és fàcil d’acceptar el misteri de la creu, i no és fàcil d’acceptar el sofriment des de l’òptica de la creu del Senyor”, però que “en canvi, el senyal del cristià és la creu”. Pregunta si som conscients del significat del senyal de la creu i diu que “la litúrgia de la Paraula d’aquest diumenge respon a aquests interrogants a través de sant Pau”. Expressa que l’apòstol ensenya a l’Església de Corint que “és en el misteri de la creu on resideix la força i la saviesa de Déu” i que “nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd”. Manifesta que “hem de reconèixer que el dolor i el sofriment formen part de l’existència humana”, però que “quan es descobreix el sentit de la creu i amb l’ajut de la gràcia de Crist, el sofriment es suporta d’una manera molt diferent: amb un amor proactiu i capaç d’oferir-se més enllà de les lamentacions”. Remarca que “la creu és difícil d’entendre”, però que “incorporar el misteri de la creu a la nostra vida no consisteix en una pura especulació, sinó en una veritable experiència de vida”. Finalment, diu que “per això ens senyem, per a continuar l’amor amb el que Crist vol seguir viu en els seus membres” i que “així, unint-nos al Crucificat, quedem inserits en la seva obra, i experimentem el seu amor, que ens salva i ens fa anar més enllà del nostre jo, sortint a l’encontre de l’altre per a consolar, per servir i per estimar”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “Moisès va demanar a Déu: Deixeu-me contemplar, si us plau, la vostra glòria” i que “el Senyor li va respondre: No podràs veure la meva cara, perquè el qui em veu no pot continuar vivint”. Diu que “en Moisès, com en tota persona humana, hi ha un desig innat, en el més pregon de l’ésser, que li fa cercar el rostre de Déu”, un desig profund “que ens duu a tots a buscar incansablement la veritat, la bellesa i el bé”. Afirma que “fruit d’aquest desig, real i inabastable al mateix temps, és tota la recerca de la humanitat del misteri de Déu, la qual s’expressa en les religions”, així com que “si hi ha una constant al llarg de la història humana és la presència de la religió, com un intent de trobar el significat de la vida, el sentit de la pròpia existència”. Manifesta que “en la història de la recerca del sentit profund de la vida, la fe cristiana, en continuïtat amb la història d’Israel, presenta una novetat: no és solament l’home qui busca Déu, sinó que és Déu qui ve a la recerca de la seva criatura” i que “aquesta novetat és la mateixa persona de Jesús de Natzaret, el Fill de Déu, en el rostre del qual nosaltres podem veure el rostre de Déu”. Destaca que en el rostre de Jesús veiem “solament i principalment la misericòrdia del Pare” i que “Déu és amor misericordiós, amor sense mesura a favor de nosaltres que, a causa del pecat, érem esclaus del mal i de la mort”. Finalment, diu que “llegir els evangelis en aquesta clau és entrar en profunditat en la recerca del rostre de Déu” i que “trobar-se amb la misericòrdia de Déu és el camí del coneixement profund de qui som nosaltres”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “la missió de Josep va consistir a acollir com a pare al Fill de Déu fet home”, que “encara que no fos el pare biològic, va ser el pare humà de Jesús” i que “van viure aquesta relació de tal manera que constitueixen un exemple per a totes les famílies”. Afirma que “quan algú rep la notícia que serà pare, la primera reacció d’una sana paternitat és l’acolliment incondicional del fill que naixerà”, però que “en la nostra societat això no és evident per a tots: els fills es programen i fins i tot es rebutgen recorrent a l’avortament”. Expressa que “això naix d’una manera d’entendre la vida volent ser nosaltres els qui ho decidim tot”, que “això ens porta sovint a veure la voluntat de Déu com un obstacle als nostres desitjos” i que “davant els esdeveniments que no entenem reaccionem amb la decepció i la rebel·lió”. Manifesta que “Sant Josep, ens diu el Papa en la seua carta Patris corde (Amb cor de pare) “deixa de banda els seus raonaments per a donar pas a allò que esdevé i, per més misteriós que li sembli, ho acull, assumeix la responsabilitat i es reconcilia amb la seva pròpia història…”, que sant Josep “ens mostra que, amb la fortalesa de la fe, és possible acollir la vida tal com és”. Afirma que “Josep va introduir a Jesús en la vida religiosa del Poble escollit”, que “no es tractava d’una religiositat merament externa o de compliment, sinó que responia a la veritat del que vivien en el seu cor” i que Maria i Josep “van tindre el goig de veure com Jesús creixia dia rere dia “en edat i saviesa i tenia el favor de Déu i dels homes””. Finalment, diu que “una autèntica paternitat cristiana no es limita a preocupar-se que als fills no els falte res material, sinó que inclou ajudar-los a descobrir l’amor de Déu” i que “és el camí que els conduirà a un autèntic creixement en la vertadera humanitat”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “en anys anteriors, dies abans de la Setmana Santa, hi havia molt moviment a l’interior de les confraries, germandats i congregacions per preparar els passos, els horaris, les preceptives autoritzacions, les sol·licituds de col·laboració per part dels seus dirigents…”, però que “per contra, enguany s’ha produït un canvi radical: als carrers i places de les nostres poblacions no hi haurà manifestacions externes per commemorar els últims dies de la Vida, Mort i Resurrecció del Senyor”. Recorda que “ja l’any 2020 vam viure una experiència similar a la qual no estàvem acostumats” i que ens en vam sortir “recordant-nos els uns als altres que la Setmana Santa se celebrava igualment a l’interior dels nostres temples, amb l’assistència orant de la comunitat cristiana que es reuneix al voltant de l’altar per  participar del misteri de Crist”. Vol contribuir a “una vivència més íntima i més autèntica de tot el que significa la Setmana Santa” i ho resumeix en tres consells: “participeu en les celebracions parroquials, perquè recullen el sentit més profund de la nostra fe”; “no perdeu la il·lusió ni l’interès per col·laborar amb els responsables de les vostres confraries” i “agraïu el servei que presten molts cristians a les confraries”, ja que “és un treball immens, una preocupació gran, una dedicació il·limitada”. Finalment, diu que “els cristians sabem acompanyar la manifestació externa amb una actitud interna humil i reconciliada” i demana a Déu que tots la puguem viure d’aquesta manera.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “en aquest tercer diumenge de quaresma es llegeix, com a primera lectura de la Missa, la narració dels deu manaments, al llibre de l’Èxode”. Diu que aquest text li ha suggerit reflexionar sobre la vigència dels deu manaments avui, uns manaments que cal emmarcar “en relació amb l’alliberament i la llibertat”. Afirma que “als que tenim més anys, parlar dels manaments potser ens suggereix només unes normes que s’havien de complir”, que “les noves generacions potser no coneixen els deu manaments” i que “si estem atents a l’actualitat podem descobrir que molts fets mostren que no es compleixen els manaments, tant en l’aspecte personal com social”. Manifesta que “quan les persones ja no saben el que és bo i correcte, quan ja no segueixen unes normes, ni nosaltres ni el món esdevenim més humans o més lliures, ens construïm déus absoluts –valors absoluts– que ens esclavitzen o esclavitzen els altres”, que “el llindar del no matar és cada vegada més difús, com ho mostren els atemptats terroristes, els homicidis, la violència, els avortaments, l’eutanàsia…” i que “quan el matrimoni ja no és una institució sagrada i ja no requereix la fidelitat, es trenquen les famílies”. Expressa que “pensem en les maneres actuals de robar, no només mitjançant els robatoris més habituals, sinó en els comesos per persones amb càrrecs importants” i que “n’hi ha prou amb tot això com a mostra per adonar-nos de la vigència dels deu manaments”. Diu que “Jesús parla dels manaments i els assumeix portant-los a plenitud”. Finalment, recorda els deu manaments, que “s’engloben en dos, això és: estimaràs Déu sobre totes les coses, i el proïsme com a tu mateix, per amor de Déu”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “fa un parell de mesos el Papa va fer públic el motu proprio Spiritus Domini pel qual permetia a les dones l’accés als ministeris de lector i acòlit” i que “els titulars dels diaris basculaven entre la falsedat i l’error”. Afirma que “el Papa no “obre la porta al sacerdoci” perquè té sobre la taula la petició de l’accés de la dona al diaconat permanent, és a dir, al primer grau del sagrament de l’orde, i el que ha decidit és l’accés als ministeris laïcals”. Afirma també que “el Papa no “permet que les dones donin la comunió i llegeixin l’evangeli””, ja que “les dones des de fa temps poden donar la comunió a missa en cas de manca dels ministres ordinaris de l’eucaristia” i “ni les dones, ni els homes, llevat dels ordenats, poden llegir l’evangeli a les celebracions litúrgiques”. Manifesta que “oferir als laics d’ambdós sexes la possibilitat d’accedir als ministeris de l’acolitat i del lectorat en virtut de la seva participació en el sacerdoci baptismal, augmentarà el reconeixement, també a través d’un acte litúrgic (institució), de la preciosa contribució que des fa temps moltíssims laics, també les dones, aporten a la vida i a la missió de l’Església”. Finalment, comunica que “tant bon punt la Conferència Episcopal Espanyola elabori el decret que assenyali l’edat i les qualitats exigides, les dones que, en el marc de les necessitats de la seva comunitat, acompleixin les condicions, ho demanin i gaudeixin del recolzament del seu rector, podran rebre la institució de lector i/o d’acòlit i exercir, amb un reconeixement públic i ferm de l’Església, aquests ministeris litúrgics”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.

Càritas Lleida porta el consum responsable i les campanyes antirumors als instituts

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat Lleida) Durant aquest curs 2020-2021, el programa Joves en Valors de Càritas Diocesana de Lleida s'ha fet present en centres educatius d'arreu del territori per explicar diferents realitats amb què treballa Càritas Diocesana de Lleida.

Consum responsable, Antirrumors, Processos migratoris i projectes amb metodologia Aprenentatge Servei, aquestes són algunes de les temàtiques que s'han treballat a més d'una vintena de grups d'adolescents d'entre 13 i 18 anys. En alguns casos, s'ha pogut dur el testimoni de Càritas dins les programacions curriculars d'algunes de les assignatures obligatòries.

Des del programa es considera molt important sensibilitzar la població més jove sobre les diferents realitats amb què es conviu per poder, entre totes i tots, avançar cap a societats socialment més justes.

Es restaura l’església de Santa Eugènia de Saga, a la Cerdanya

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat d'Urgell) La portalada de l’església de Santa Eugènia de Saga, al poble de Ger de la Cerdanya, mostra ja un aspecte renovat. Els treballs de conservació i restauració s'han centrat sobretot a estabilitzar el conjunt per protegir-lo de la climatologia que pateixen les obres a l'exterior. L'actuació ha comptat amb una subvenció del Departament de Cultura i la supervisió dels treballs per part del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

La intervenció ha estat iniciativa de l'Ajuntament de Ger, en conveni amb el Bisbat d'Urgell. Es va iniciar a mitjans dels mes de gener de 2021 i s’han dut a terme en un mes, a través del Centre de Restauració de Bens Mobles (CRBMC). S’havia malmès a causa de les condicions ambientals dures del Pirineu i del poc manteniment, juntament amb les circumstàncies dels materials d’origen. La portalada és feta amb carreus de pedra calcària, coneguda com a marbre roig o pedra gris d'Isòvol, per la seva similitud amb el marbre. Constructivament, presenta cinc arquivoltes de mig punt en gradació i quatre columnes amb capitells i basa. Està decorada i conserva restes pictòriques de tonalitats ocres, vermelles i negres en els elements escultòrics figuratius i geomètrics (nus femenins, caps sense cos, animals alats, motius vegetals i antropomorfs) ubicats a l'arquivolta més externa, als capitells, i a la clau de volta amb la representació de la figura de Crist.

Per una banda, s'ha dut a terme un procés de neteja específic per a les zones de treball escultòric amb restes de policromia, i també una neteja puntual amb microprojecció de partícules minerals (corindó) de les zones ennegrides per carbonatació i pel foc, a la zona d'arquivoltes. D'aquesta manera, es van retirar materials aliens d'origen divers, com ara els morters de ciment, nius d'insectes o claus.

La consolidació i la reintegració han consistit en l'adhesió de zones fragmentades i despreses de suport petri, amb petits punts de resines, la recuperació puntual de volums perduts amb morters de calç natural i perns de policarbonat amb un tremat cable d'acer inoxidable i la injecció de morters de calç amb pols de tosca a l'interior d'esquerdes i fissures de pedres i dels morters del parament adjacent.

També s'han reintegrat les diferents zones amb morters de calç natural, dosificats amb pols de marbres acolorits, sorres de riu rentades i pigments minerals en pasta, segons siguin utilitzats per al farciment de forats, juntes de portada i parament, bisellats de segellament i pèrdues de suport de pedra. Finalment, s'han consolidat les restes de policromia de la pedra amb nanopartícules de calç, i s'ha fet un tractament preventiu i curatiu per a la fusta i el metall de la porta d'entrada, han explicat des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Josep M. Turull: “Després de la pandèmia el turisme religiós tindrà un fort increment”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Preparant-se i impulsant la represa del turisme. Aquest és el plantejament amb el que el Secretariat de pastoral de Turisme, Peregrinacions i Santuaris de Barcelona ha posat en marxa un nou web https://turisme.esglesia.barcelona. Aquest dijous l’ha presentat Josep Maria Turull, director del secretariat i rector de la Basílica de la Sagrada Família, on s'ha fet una roda de premsa.

“Després de la pandèmia el turisme religiós també tindrà un fort increment a casa nostra” ha afirmat Turull. Sobretot esperant que el primer que es reprengui sigui el turisme de proximitat, en espera del turisme estranger. Un moment en el que “la gent buscarà més que mai espais de pau, cònsol i esperança”.

El context abans de la pandèmia és d’un “gruix important de turisme religiós que quan venen aquí també volen celebrar la seva fe amb nosaltres” o que persones que s’apropen als llocs religiosos amb interès cultural però que també “volen experimentar allò que s’hi celebra”. Concretament, segons dades de recollides per l’arquebisbat de Barcelona, un terç de les visites a monuments i llocs d’interès de Barcelona eren a espais religiosos catòlics. Vuit milions de visites anuals en total encapçalades per la Sagrada Família. El tercer espai amb més afluència de visitants de la ciutat de Barcelona era la Catedral.

 

"Hi ha gent que ha redescobert ara llocs com la Catedral o el Tibidabo"

El turisme que s’espera que es reactivarà primer és el de petits grups o familiars. El nou web està dirigit a aquest públic que busca informació o propostes turístiques per organitzar-se pel seu compte. Inclou informacions “que fins ara eren impossibles de trobar” com les misses en diversos idiomes que es fan la diòcesis, o el llistat complert de santuaris i el serveis que ofereixen.

També es recullen les misses i altres serveis religiosos de llocs emblemàtics de la ciutat, com la Sagrada Família, la Catedral, el Tibidabo, Santa Maria del Mar o la Mercè. Són punts d’atracció tant per als turistes catòlics com per gent de la mateixa ciutat que vol fer una sortida. Turull ha explicat que això ja ho han notat “amb gent que ha redescobert ara llocs com la Catedral o el Tibidabo”.

Finalment s’agrupen també les ofertes musicals al voltant del centres de culte com els cicles de concert d’orgue, les misses polifòniques o les celebracions litúrgiques amb un cor estable professional.

Amb el web es vol oferir el patrimoni cultural i de culte de l’Església de Barcelona com un instrument més d’impuls a la recuperació turística i econòmica.  

Neix el Centre d'Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(UPF) La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat recentment el Centre d'Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània, que acull l'activitat investigadora, acadèmica i artística entorn a la religió, la seva relació amb les arts i la literatura, i els seus efectes en els moviments culturals del nostre temps, tot conservant-ne els contextos de la tradició que els han fet possibles.

El centre d’estudis, coordinat per Amador Vega, catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts del Departament d’Humanitats, vol projectar en un marc més ampli les iniciatives de l'Associació d'Amics de la Biblioteca Haas i el Grup de Recerca de la Biblioteca Alois M. Haas. Però va un pas més enllà, ja que pretén ser lloc d’acollida d’investigadors d’arreu del món i posa a l’abast de la societat i de la cultura contemporània maneres de treballar innovadores.

L’Associació d’Amics de la Biblioteca Haas i el Grup de Recerca de la Biblioteca Alois M. Haas es van crear, respectivament, els anys 2003 i 2008, per contribuir a la catalogació i la difusió del fons donat pel professor Alois M. Haas a la UPF i per fer recerca al voltant dels temes propis del fons, com són la història de les religions, l’espiritualitat i la mística d’Orient i Occident, l’estètica i la teoria de les arts.

Interdisciplinarietat i lloc d'acollida per a estudiosos i artistes

El nou centre d’estudis “neix amb l'objectiu de donar a conèixer els vincles entre recerca acadèmica en l'àmbit de l'estudi de les religions i la creació artística, fonamentalment en el món contemporani”, afirma Amador Vega, que a banda de ser-ne el coordinador, és l’investigador principal del Grup de Recerca de la Biblioteca Haas.

El professor Vega explica que “vol ser un lloc d'acollida tant d'estudiosos de les religions com d'artistes, amb la idea de promoure accions, com ara exposicions, però també col·loquis, seminaris, performances, etc”. Per tant, “els seus beneficis són obvis, ja que la recerca arriba a la societat a través no només de publicacions científiques sinó també d'accions culturals”.

Els altres investigadors de la UPF que inicialment formen part del centre d'estudis, i que ja han treballat conjuntament en filmacions i exposicions anteriors, són Raquel BousoSergi Castellà i Ignasi Moreta, del Departament d’Humanitats, i Manel Jiménez i Ivan Pintor, del Departament de Comunicació. No obstant això, “està obert a investigadors d'altres departaments de la Universitat que treballin o estiguin interessats en aquest àmbit i esperem doncs que es vagi ampliant”, assegura Amador Vega.

Un projecte experimental, amb la participació de Cesc Gelabert i Valère Novarina

El Centre d'Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània vol aprofundir en les connexions entre art i investigació acadèmica, per tal d’integrar la perspectiva dels artistes contemporanis en la recerca duta a terme des de la universitat. Aquest és l’objectiu de la convocatòria dels ajuts Javier & Marta Villavecchia Fellowships (que des de la seva creació, l’any 2016, i fins al 2019, es van anomenar Haas Fellowships), unes beques ofertes anualment per tal que investigadors d’altres països vinguin a treballar a la UPF, i que l’any 2020 no es van poder convocar a causa de la pandèmia.

Amador Vega explica que “degut a la situació d'excepcionaliltat, vam prendre la decisió d'atorgar aquests ajuts a projectes artístics en curs: l'actual és una coreografia de Cesc Gelabert (amb qui ja hem fet junts un curs de màster, 'Llull Movens'), a partir d'una idea que he anat elaborant, des que fa uns anys vaig conèixer el dramaturg francès Valère Novarina, que ja va participar amb nosaltres en el context de les Lliçons Haas”.

“És un experiment per posar les idees en moviment, mostrant així un suport diferent en l'aprenentatge, en aquest cas, de la filosofia i la teologia”.

Junts estan gestant el projecte artístic "Gelabert/Novarina: Els noms de Déu": A partir de textos de Valère Novarina i d’Amador Vega, i amb la col·laboració d’investigadors del Departament de Comunicació, es vol filmar un vídeo que inclou la presentació d’una lliçó en la qual hi ha dansa i discurs. “Diguem-ne que és un experiment per posar les idees en moviment, mostrant així un suport diferent en l'aprenentatge, en aquest cas, de la filosofia i la teologia”, afirma el professor Vega.

En aquests moments encara estant localitzant els espais a la Biblioteca del Dipòsit de les Aigües, i cal acabar d’enllestir el guió i escriure els textos. “Si les condicions sanitàries ho permeten, ens agradaria presentar-ho en viu abans de final d'any”, conclou.

Alerten de cultes il·lícits a Barcelona i a Cerdanyola del Vallès

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Aquest dimecres a la tarda l’Arquebisbat de Barcelona i el bisbat de Terrassa han emès dos comunicats paral·lels amb un mateix missatge: qualsevol celebració de culte animada per Miquel Ángel Barco és il·lícita. Per això demanen als fidels que no hi participin i, en el cas dels clergues, se’ls ho prohibeix explícitament. Recorden que Barco va ser expulsat del sacerdoci el 2017. I, en el cas de Barcelona, informen de l’obertura d’un espai de culte sense autorització de l’Arquebisbat on aquest antic capellà hi estaria celebrant “pretesament la Santa Missa”.

Pel que fa al comunicat difós per l’arquebisbat de Barcelona, alerta que “al carrer Bailèn número 100 de Barcelona s’ha obert un espai de culte que no compta amb cap autorització de l’Arquebisbat per a la seva obertura ni perquè s’hi pugui celebrar el culte en nom de l’Església catòlica”.

El bisbe auxiliar i vicari general de Barcelona, Antoni Vadell, que signa aquest comunicat, diu que han donat a conèixer aquests fets perquè els fidels de la diòcesi “evitin curosament l’assistència i participació en el culte ni a l’espai indicat ni enlloc amb la persona esmentada” perquè “es troba en situació d’il·licitud”. En concret, menciona els cànons 1213, 1215, 1223, 1224 i 1226 del Codi de Dret Canònic.

El text acusa Miquel Ángel Barco López, antic clergue de la diòcesi d’Alcalá de Henares expulsat de l’estat clerical per la Santa Seu el 22 de juliol de 2017, de convocar i presidir aquestes celebracions. I recorda que Barco “no pot usar cap mena d’hàbit ni de distintiu clerical, que té prohibit qualsevol exercici del ministeri sacerdotal en tots els seus àmbits”.

“Greu rebel·lia davant una decisió ferma”

En els mateixos termes s’ha expressat el bisbe auxiliar i vicari general de Terrassa, Salvador Cristau, que signa el comunicat del bisbat de Terrassa. Cristau apunta que Barco celebra aquestes preteses misses a l’ermita de Can Cerdà, a la demarcació de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès.

Tant Vadell com Cristau conclouen que “les notícies actuals accentuen la situació de greu rebel·lia davant una decisió ferma de la Santa Seu”. I alerten als clergues presents a les dues esmentades diòcesis que “considerin estrictament prohibida per a ells qualsevol tipus de celebració de culte ni en l’espai esmentat ni amb la persona referida, sens perjudici de la responsabilitat canònica que s’hi pogués derivar”.

Miguel Ángel Barco va ser capellà incardinat a l’arquebisbat de Saragossa i la Santa Seu li va retirar el sacerdoci quan Omella ja era arquebisbe de Barcelona. Amb una campanya recolzada per diversos mitjans digitals integristes, Barco va acusar a Omella d’haver orquestrar acusacions falses contra ell quan era bisbe de Logronyo. El cas va acabar amb una querella de Barco contra el cardenal Omella als tribunals civils. El setembre de 2019, i després de la declaració del cardenal, el Jutjat d’Instrucció número 10 de Barcelona va arxivar la querella afirmant que Omella no havia participat en aquest procés de secularització i que no hi havia cap element que apuntés a un “delicte d’injúria o de tracte degradant respecte el querellant”.

Il vescovo Cortés: “Una religione alienante che serva a compensare la sofferenza non è ‘la’ risposta”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Sant Feliu de Llobregat) Il ciclo di interviste ai vescovi catalani continua con il valenciano Agustí Cortés che nel 2004 fu nominato primo vescovo della nuova diocesi di Sant Feliu de Llobregat, formato dalle parrocchie del Baix Llobregat, l’Alt Penedès e il Garraf. Cortés era stato segretario particolare dell’arcivescovo di Valencia, professore di Teologia e rettore del seminario. Nel 1998 era stato nominato vescovo della piccola diocesi di Eivissa.

La pandemia ha costretto ad avviare l’anno pastorale con obiettivi limitati ma soprattutto con la volontà di non interrompere la comunicazione emotiva. Ci siete riusciti?

Abbiamo approfittato di quello che avevamo a disposizione. Ci sono persone che non sono abituate a questa comunicazione non convenzionale e non sempre siamo stati all’altezza. Come vorrei comunicare voglia di vivere e speranza in questa situazione così critica! Oltre ad affrontare questioni di tipo materiale o la malattia, questa è l’intenzione di fondo. Trasformare una situazione di crisi in crescita. Che la fede non crolli, che si continui a lottare e trarre forza dalle proprie convinzioni più profonde. Il nostro proposito principale dal punto di vista pastorale è la persona. La malattia non è soltanto fisica, che può guarire con una pasticca o un vaccino. È una persona. Non c’è malattia senza il malato.

Ritiene che dolore o malattia portino a una conversione spirituale?

Lo penso realmente. L’ho visto con persone concrete. Anche per me la malattia è stata un momento di conversione o riconversione (nel 2013 gli venne diagnosticato un mieloma, ndt). Sappiamo molte cose dal Vangelo ma quando arriva il momento della verità lo vedi con più profondità. Ho incontrato molte persone, molte… e ti chiedi come uno può resistere e come può rinfrancare il suo spirito malgrado le sofferenze. E non sono esattamente le persone più colte. Sono persone semplici ma che comprendono il nucleo del Vangelo. Comprendono cosa vuol dire la speranza cristiana. Sono testimoni ammirevoli.

Quanti hanno messo da parte la fede, continuano a scavare nel proprio substrato cattolico o cercano altre risposte in proposte con più prestigio sociale o senza alcun peso storico?

Sfortunatamente molta gente cerca un rifugio. Un rifugio alienante, come diceva la critica marxista alla fede cristiana. Una religione alienante che serva a compensare la sofferenza. Vista la nostra debolezza è comprensibile. Ma non è “la” risposta. È come prendere un calmante. Quando finisce l’effetto continui ad avere lo stesso problema. Noi offriamo una speranza. A prova di bomba. Una speranza compatibile con le lacrime e la sofferenza di ogni tipo. Ma abbiamo un cuore che, al di là del dolore, vuole vivere.

C’è anche un cattolicesimo taumaturgico

Come no. Nella nostra Chiesa e nel nostro culto c’è anche questo modo di vivere la religiosità in modo alienante. L’abbiamo visto quest’anno con liturgie virtuali che per molta gente potrebbe essere solo una canzone, un’immagine, una storiella o una piacevole esperienza. C’è la tentazione di confondere tutto ciò con la profondità di una fede che lotta per la vita e che con la partecipazione all’eucarestia ti impegna a fondo.

 

"LA NOSTRA FORZA È LA CREDIBILITÀ DELLA PAROLA"

 

La diocesi si è distinta per aver preso posizione su temi sociali, come è successo con l’opposizione al progetto Eurovegas o la chiusura dello stabilimento Nissan. Che messaggio vuole inviare?

Penso che ora siamo troppo fermi. Anche guardando indietro sfortunatamente vedo che la mia malattia mi ha impedito di incoraggiare qualche realtà diocesana. Potremmo fare molto di più con le realtà sociali che ci hanno colpito: gli sfratti, le grandi aziende che se ne sono andate, il problema ecologico… Abbiamo detto una parola. Di più non potevamo fare. Dobbiamo assistere le persone ma c’è anche la Dottrina Sociale della Chiesa. Le possibilità di agire passano per un laicato attivo e impegnato perché istituzionalmente la Chiesa può fare poco.

La diocesi non può fare pressione su imprenditori o politici?

E chi farebbe caso a un povero vescovo [ride]? In questi casi la nostra forza è la credibilità della parola che possa risuonare pubblicamente e chi vuole ascoltarla la ascolti. Aprire cammini di speranza perché la gente sia protagonista. Dobbiamo renderci conto che il potere della Chiesa è diminuito. E non solo qui per la nostra eredità franchista o per quello che sia, ma in tutta Europa. È la storia europea del XX secolo.

Il messaggio di Papa Francesco aiuta la Chiesa catalana?

Il documento dei vescovi per i 25 anni del Concilio Provinciale Tarraconense è intriso del messaggio di Papa Francesco. Vorremmo che si ascoltasse il suo messaggio globale, non solo quando dice cose di grande richiamo. Ma siamo fortunati ad avere una voce molto ascoltata, con un’eco mondiale e con tutta la sua carica rinnovatrice e trasformatrice. E credo che in Catalogna sia ascoltata.

Se dovesse sceglierne uno, quale messaggio di Papa Francesco preferirebbe?

Ne hanno parlato già Giovanni Paolo II e Benedetto XVI ma Francesco lo ha collocato in primo piano: il senso ecologico del cristiano, l’ecologia integrale. Il mondo come casa comune. Come cristiano devi vivere in questo mondo pensando globalmente e inserire questo approccio ecologico nella giustizia o nei diritti umani.

 

"QUALSIASI POSIZIONE FAVOREVOLE O CONTRARIA ALL’INDIPENDENZA È LEGITTIMA"

 

Nell’attuale situazione della Catalogna, i vescovi hanno detto quello che si aspettava la gente?

Abbiamo parlato, non so se sia stato molto efficace. L’avevamo fatto già nel 2007 con il documento “Credere nel Vangelo e annunciarlo con nuovo ardore” su cui lavorò molto il vescovo Joan Carrera. L’idea di non essere codardi, di confrontarsi con la propria vita, di ripensare la fede. Era il programma e la linea che volevamo portare avanti noi vescovi.

E riguardo al momento politico presente?

I vescovi non sono voci di individui o di singoli. La nostra voce vuole essere un’eco evangelica applicata alla situazione attuale. Da una parte abbiamo il contenuto di un messaggio evangelico, dall’altra un limite: quello che diciamo non deve essere di parte. Dev’essere cattolico, nel senso di essere aperto a qualsiasi cosa moralmente opinabile. Questo è il limite principale. Perciò, il pronunciamento ufficiale della Chiesa non può mai essere una casistica. La decisione caso per caso deve riguardare la coscienza di ciascun credente. Qualunque fedele ha tutto il diritto di dirci che il nessuno ha dato il certificato di esperto al vescovo. Per esempio, il vescovo in un problema economico, può parlare della ripercussione sulla giustizia sociale, sulla legittimità di un procedimento… ma ci potrebbero dire: Lei predica dalla cattedra, scenda e venga nel mondo dell’impresa, degli affari o della politica a vedere come si fa. È quello che a volte ci rimproverano alcuni laici e hanno pienamente ragione.

In altri momenti politici come la Transizione (dal franchismo, ndt) la Chiesa ha avuto un ruolo notevole che ora manca in Catalogna. Potrebbe dare l’impressione che ora i vescovi catalani si sono mossi in punta di piedi per non farsi male.

Il momento della Transizione era una sfida che viveva tutta la Chiesa. Penso a Paolo VI e al suo ruolo perché si impiantasse la democrazia in Spagna. Erano chiaramente problemi di diritti umani. La Chiesa non diceva questo è il cammino concreto di trasformazione politica, ma si basava sull’affermazione dei diritti umani. Oggi, quando la Chiesa si trova in un sano pluralismo di opzioni politiche, non abbiamo alcuna pretesa di essere protagonisti. Certamente sono valori indiscutibili l’invito al dialogo, alla comprensione, offrirsi come mediatori o il richiamo al rispetto dei diritti e vigilare che i più emarginati e i più bisognosi siano i protagonisti delle decisioni politiche.

Ci sono stati gruppi, partiti, persone della diocesi che hanno chiesto che la Chiesa si impegnasse di più?

Sì. Ho ricevuto persone che si appellavano al vangelo di entrambe le parti. A favore dell’indipendenza, contro l’indipendenza, per i prigionieri… ho sempre risposto con il pronunciamento dei vescovi, che normalmente sono concordati tra tutti. O con quello che ci ha detto Roma. Nella prima visita ad limina dei vescovi catalani nel 2014 Papa Francesco ci disse direttamente che dovevano lavorare per la persona e i diritti umani. Ma che non c’erano motivi evangelici per imporre un’opzione o un’altra. Qualsiasi posizione favorevole o contraria all’indipendenza è legittima. Un nazionalista spagnolo non è meno fedele di un nazionalista indipendentista. Sono ambiti in cui nessuno ci ha legittimato a entrare magisterialmente. Personalmente, puoi pensare quello che vuoi. Io ho molto chiaro l’obbligo di amare la Catalogna. È ineludibile, è un diritto e un dovere di qualunque cristiano amare il proprio paese e lavorare per esso. Ma amarlo di più non vuol dire essere indipendentista o no. Ci sono molti buoni catalani che sono contenti con lo Statuto di autonomia che abbiamo e molti altri invece no. Finché uno può recitare il Credo e sentirsi cristiano, se uno è indipendentista e l’altro no, il vescovo non può dire chi è più evangelico.

El Papa a Myanmar: que l'odi i la injustícia donin pas a la reconciliació

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Giancarlo La Vella -Vatican News) Segueixen arribant notícies de greus tensions a Myanmar. Les manifestacions als carrers contra el cop d'Estat militar del dia 1 de febrer estan sent durament reprimides per les forces de l'ordre. Almenys 20 persones han perdut la vida a les manifestacions. Una situació greu a la qual el Papa Francesc en les seves salutacions en italià ha dirigit el seu pensament, expressant l'esperança que hi hagi una solució a qualsevol tensió.

“De Myanmar segueixen arribant tristes notícies d'enfrontaments sagnants, amb pèrdua de vides. M'agradaria cridar l'atenció de les autoritats implicades sobre el fet que el diàleg preval sobre la repressió i l'harmonia sobre la discòrdia. També faig una crida a la comunitat internacional perquè garanteixi que les aspiracions del poble de Myanmar no es vegin sufocades per la violència. Que als joves d'aquesta estimada terra se'ls concedeixi l'esperança d'un futur en què l'odi i la injustícia deixin pas a la trobada i la reconciliació. Repeteixo, finalment, el desig expressat fa un mes: que el camí cap a la democràcia emprès en els últims anys per Myanmar, pugui reprendre mitjançant el gest concret de l'alliberament dels diferents líders polítics empresonats” ha dit Francesc.

L'Església es mobilitza per la pau

Des del començament de la crisi, l'Església de Myanmar ha seguit fent crides perquè es posi fi a la violència. El cardenal Charles Bo, arquebisbe de Yangon i president dels bisbes birmans, ha parlat d'un país reduït a un camp de batalla i, com a primer representant de l'Església local, ha proposat un programa de diàleg i reconciliació al govern militar i a l'oposició.

L'objectiu, també esmentat pel Papa, és que es reprengui el difícil camí cap a la democratització de país, durament interromput pel cop d'Estat, i que s'alliberi la líder de la Lliga per a la Democràcia, Aug San Suu Kyi, sotmesa a arrest domiciliari per la junta governant.

Per ara, la imatge simbòlica d'aquesta fase de la història de Myanmar, que ha donat la volta a el món, segueix sent la foto de la monja xavierana Ann Nu Twang, que de genolls implora a les forces de seguretat amb equip antiavalots que no disparin.

El vídeo del Papa. El sagrament de la reconciliació

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A "El vídeo mensual del Papa" del mes de març, el Papa Francesc dedica la seva oració al sagrament de la reconciliació i la seva força en la "salut espiritual" dels creients. 

“La crisi és una oportunitat per canviar el model econòmic i social”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Pere Tarrés) Segons les estadístiques, el 30% dels infants espanyols es troben en una situació de pobresa i “el desplegament de l’Ingrés Mínim Vital farà disminuir la pobresa infantil”, ha assegurat Ignacio Álvarez, secretari d’Estats de Drets Socials del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 a la 74a edició del Fòrum Social Pere Tarrés. El secretari també assegurat que el govern espanyol està treballant per poder fer compatible el cobrament d'aquestes ajudes amb la de Renda Garantida de la Ciutadania promoguda per la Generalitat de Catalunya.

La trobada, que també ha comptat amb l’ex diputat d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya, Josep Vendrell, ha servit per posar sobre la taula les mesures que té previstes el govern espanyol per fer front a la crisi econòmica i social que ha agreujat la pandèmia del Covid-19.

Segons ha anunciat Álvarez, el govern central té previst invertir 3.500 milions d’euros provinents del Pla de recuperació per a Europa de la Unió Europea a través de diverses línies d’ajuda que tenen per objectiu consolidar el quart pilar de l’Estat de benestar, el referent a les cures i a l’atenció a les persones dependents.

Álvarez ha reconegut la situació crítica a la que s’han vist abocada moltes famílies a causa de pandèmia, que ha provocat “una enorme patiment”, una conjuntura, però que ha qualificat d’oportunitat, gràcies a la inversió europea. “Tenim la oportunitat de fer servir aquests fons per a canviar el model econòmic i social”, ha afirmat Álvarez. “La injecció de fons europeus està encaminada a canviar el model, però això és com moure un transatlàntic. Quan l’intentem moure, no gira ràpid i molts graus. Tot i això, canviarem el model poc a poc perquè la voluntat hi és”.

Un canvi estratègic en el model de cures

Aquest canvi de model, a través del fons europeus, estaria previst a través de tres línies d’intervenció amb tres grans objectius: avançar en la desinstitucionalització de les cures de llarga durada, modernitzar els serveis socials i millorar l’accessibilitat de tota la ciutadania, independentment del seu lloc de residència. “Aquesta línia té tres grans objectius: canviar el model de suport d’atenció, modernitzar els serveis socials i reforçar l’accessibilitat universal en totes les àrees”, ha exposat Álvarez.

D’altra banda, el secretari d’Estat ha assegurat que el govern també “té previst la millora de les condicions laborals de les persones que treballen atenent les persones dependents”. Una mesura que també vindria acompanyada d’una reformulació i modernització dels centres d’atenció a les persones dependents, “un perfil que anirà creixent a la nostra societat”, amb la intenció de comptar amb centres “més propers, on l’atenció a l’individu sigui més personalitzada.” En aquest sentit, Álvarez també ha anunciat que, a partir de 2022, “les persones amb un grau de dependència reconegut i amb residència al seu domicili, rebran teleassistència”. Una afirmació que Álvarez ha posat a tall d’exemple per explicar la modernització del model assistencial.

Ajudes pel Tercer sector

El secretari d’Estat també ha assegurat que estan previstes ajudes per a les entitats del Tercer sector, molt malmeses per les conseqüències de la crisi derivada del Covid-19, una situació que s’ha traduït en menys subvencions i menys marge de maniobra per donar resposta a l’emergència social. En aquesta línia, Álvarez ha anunciat que “les autoritats competents podran contractar i licitar projectes socials amb les entitats del Tercer sector gràcies als fons europeus”. Uns fons que, segons Álvarez, “també contemplen ajudes directes a cobrir els costos econòmics que han hagut de patir les entitats durant la pandèmia.”

El Fòrum Pere Tarrés, un punt de trobada per al debat

El Fòrum Pere Tarrés, que ja compta amb 74 edicions, s’ha consolidat com un espai de reflexió i debat plural que reuneix periòdicament representats de la vida associativa, social i econòmica de Catalunya.

Pel Fòrum Social Pere Tarrés de la Fundació Pere Tarrés han passat personalitats com ara presidents de la Generalitat, Artur Mas, José Montilla i Jordi Pujol; el president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering; l’Abat de Montserrat, i experts del món acadèmic i empresarial, entre d’altres ponents.