Messa in catalano all'Anselmianum

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Collegio Anselmianum) Al Collegio Sant’Anselmo, una volta al mese, abbiamo l’usanza gioiosa e istruttiva di celebrare la Messa in una lingua straniera. Le messe e le successive cene festive sono organizzate dai Gruppi linguistici, ed evidenziano la multiculturalità dei nostri paesi d’origine.

Il 20 gennaio, festa di San Sebastiano, abbiamo celebrato la Messa in catalano, grazie al Gruppo linguistico iberico/latino-americano. La Messa è stata celebrata in catalano, ma i canti, le letture e la preghiera dei fedeli erano anche in spagnolo e portoghese. La Messa è stata presieduta dal Preside del Pontificio Istituto Liturgico, Padre Jordi-Agustí Piqué, dell’Abbazia di Santa Maria di Montserrat, in Catalogna.

Dopo la Messa, la comunità ha avuto modo di apprezzare una cena festiva con le tradizionali tapas catalane, Pa amb tomaquet i pernil (Bruschetta al pomodoro e prosciutto), Espinacs a la Catalana (Spinaci alla Catalana), Seques amb butifarra (Fagioli e salsicce), e un dolce di Crema Catalana. Successivamente, ogni gruppo linguistico si è riunito e ha socializzato nelle varie sale riunioni del Collegio.

Els bisbes catalans demanen “força i convicció” a 25 anys de Concili Tarraconense

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) “L’Evangeli ha de ser proposat amb força i convicció com a resposta i com a proposta, com a sal i llum d’una nova societat que tingui cura de les persones i de la creació, i en la qual se senti la veu dels pobres i la de les persones que viuen en les perifèries”. Aquesta és la crida dels bisbes catalans en el document conjunt que han publicat aquest dijous coincidint amb els 25 anys del Concili Provincial Tarraconense.

Amb el document Esperit, cap on guies les nostres esglésies? els bisbes validen les resolucions del Concili Tarraconense. Les emmarquen en els canvis socials d’aquests 25 anys i en el programa pastoral del papa Francesc. Malgrat el pas del temps, els bisbes reconeixen la vigència de les intuïcions pastorals del Concili i mostren com s’ajusten als reptes actuals de l’Església a Catalunya.

 

“Els cristians no podem inhibir-nos”

El text parteix de les conseqüències socials i personals de la Covid-19 que “ha desestabilitzat les persones, també psicològicament i moralment”. Per això demanen un nou esforç creatiu a les comunitats cristianes i respondre a la demanda del papa Francesc a la Fratelli Tutti de ser “capaços de reaccionar amb un nou somni de fraternitat i d’amistat social que no es quedi en paraules”. “Els cristians no podem inhibir-nos com si no tinguéssim res a dir. En un temps d’innovacions i de nous dissenys socials i culturals, la veu dels qui són i se senten membres de l’Església ha de ressonar sense por”, escriuen els bisbes. I afirmen que “aquesta era la proposta de fons del Concili Tarraconense de 1995 i continua essent un objectiu vàlid, vint i-cinc anys després”.

Esperit, cap on guies les nostres esglésies? repassa els quatre eixos del Concili Provincial Tarraconense. A més de valorar el moment social que viu el país, afirmen que “cal que reconeguem la nostra manca de vigor a l’hora de comunicar i de viure l’Evangeli de Jesús”. Com exemple expliquen “que el nivell d’assistència a l’eucaristia dominical ha baixat, tal com ho han fet els altres sagraments i les celebracions de les exèquies”. Una situació eclesial de “resignació ambiental que subratlla tot allò que no va bé”. Però asseguren que “la feblesa general no ha d’impedir de veure les fortaleses, en un moment de trànsit i perplexitat en molts camps de la vida social, econòmica i política del país”.

Com afirma el papa Francesc, aquest context demana “una Església que no ha de restar reclosa en les seves estructures i organismes sinó que s’ha d’encarnar i fer-se solidària amb els goigs i les tristeses, els sofriments i les esperances de la humanitat”.  I s’ha de fer superant la divisió entre clergat i laïcat: “En concret la participació dels laics i laiques, no es pot formular tan sols en termes de col·laboració amb els ministres ordenats. Els laics no poden ser només uns «delegats» o «executors» d’aquells”. També destaca que “la corresponsabilitat que demanem als laics, s’aplica, amb tota la força, a la vida consagrada, precisament en un moment en què hi hauria la temptació de fer-se enrere”.

 

La Paraula de Déu i l’opció pels pobres

Les dues reflexions més extenses del text se centren en els temes que van generar més consens en el debat de les sessions conciliars de fa 25 anys: la centralitat de la Paraula de Déu i el Sagraments en la vida de l’Església i l’opció preferencial pels pobres. Dos temes que també enllacen perfectament amb les prioritats impulsades pel papa Francesc.

“L’acolliment ha de ser una de les notes característiques de l’Església i dels seus pastors. La pedra de toc de tota acció pastoral és la misericòrdia”, afirmen citant “els qui es troben en situacions complexes i demanen una paraula de vida, allunyada de tot judici (separats, divorciats, divorciats amb una segona unió, famílies monoparentals...)”. També parlen d’una església on “els pobres no poden ser forasters ni aliens a la comunitat de fe, no poden ser un sector situat en un lloc a part, sinó que han d’ocupar un lloc d’honor”. I, “com afirma el Papa Francesc, el poder de l’Església ha de ser el servei”.

El nou document conjunt dels bisbes catalans passa més de puntetes sobre el quart tema del Concili Provincial centrat en la coordinació i unitat pastoral dels bisbats catalans. Reconeixen el treball conjunt fet durant més de 50 anys a través de la Conferència Episcopal Tarraconense, però no entren en el tema de l’estructuració jurídica que va deixar obert el Concili.

Afirmen que “la concreció del camí conjunt de comunió entre les deu Esglésies diocesanes amb seu a Catalunya passa per la consolidació de la unitat pastoral entre elles, entesa i viscuda amb esperit de comunió interdiocesana i de coordinació pastoral”. I emmarquen aquesta necessitat en una reflexió més genèrica sobre la fraternitat i la comunió recollida de la Fratelli Tutti: “El bé de l’univers requereix que cadascú protegeixi i estimi la seva terra». Però també, «no és possible ser local d’una manera sana sense una sincera i amable obertura a l’universal».

 

Celebració a Tarragona

El document conjunt dels bisbes catalans Esperit, cap on guies les nostres esglésies? s’ha fet públic coincidint amb la celebració dels 25 anys del Concili que s’ha fet aquest dijous a Tarragona. La celebració estava previst pel juny coincidint amb la data de cloenda el Concili de 1995. Finalment, s’ha fet amb un format reduït amb una missa a la catedral de Tarragona emesa per internet i amb la presència de la majoria dels bisbes catalans, els abats de Montserrat i Poblet, l'abadessa de Vallbona i alguns dels membres que van participar en el Concili.

Com és habitual amb els textos principals del magisteri, el document ha estat publicat per l’Editorial Claret. Coincidint amb els 25 anys, també s’han reeditat els textos del Concili Provincial amb noves introduccions a les resolucions. El testimoni més personal dels qui van participar en el Concili també s’ha quedat recollit en una publicació de l’Editorial Claret. En acabar la celebració de Tarragona s'ha lliurat un exemplar del nou document als assistents. 

 

El text es pot descarregar aquí. Recollim alguns paràgrafs rellevants del document:

 

Esperit, cap on guies les nostres esglésies? Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense de 1995

Els bisbes de Catalunya

 

 

LA PANDÈMIA

-Ha passat gairebé un any, i la situació actual continua essent de gran complexitat (...) La pandèmia del coronavirus ha desestabilitzat les persones, també psicològicament i moralment, davant els canvis d’hàbits, de feina i d’oci, d’aprenentatges i de relacions socials.

-És l’hora de retrobar la dimensió espiritual mitjançant l’amistat amb Déu i la pregària, i alhora aprofundir en la dimensió social de la fe (...) No ens podem quedar a casa a l’hora de defensar la vida dels ancians i de la seva igualtat de drets amb totes les altres persones. No ens podem quedar a casa a l’hora d’escoltar la veu dels pobres i dels considerats perifèrics, i de donar-los el lloc just en un món del qual ells també en formen part. No podem quedar-nos a casa a l’hora d’empènyer projectes d’humanització de les societats globals i, en particular, la nostra. (...) En aquest camí ens hi ajudarà de ben segur la darrera encíclica del papa Francesc, Fratelli tutti, que cerca fer-nos «capaços de reaccionar amb un nou somni de fraternitat i d’amistat social que no es quedi en paraules» (FT, 6).

-La pandèmia no ens ha de fer tirar enrere. (...) Els cristians no podem inhibir-nos com si no tinguéssim res a dir. En un temps d’innovacions i de nous dissenys socials i culturals, la veu dels qui són i se senten membres de l’Església ha de ressonar sense por. La paraula creativa i profètica del Papa Francesc, respectada i escoltada fins i tot en ambients no directament eclesials, és un referent que hem de mantenir i proposar amb insistència. Pensem que aquest temps de pandèmia és un temps oportú, un kairós, per a escampar i comunicar, de paraula i amb les obres, la bona nova de l’Evangeli. Aquesta era la proposta de fons del Concili Tarraconense de 1995 i continua essent un objectiu vàlid, vint i-cinc anys després.

 

CONTEXT SOCIAL

-En el marc d’una societat líquida, s’han trencat moltes de les cadenes de transmissió «natural» de la fe, sobretot dins les famílies, i les opcions religioses (velles i noves) han passat a dependre de les decisions d’un individu que s’afirma a si mateix, se sent sol i es troba orfe de Déu. La categoria dels «allunyats», ben present en el Concili Tarraconense, s’ha convertit en la categoria dels «indiferents», i la «cultura catòlica», detectable anteriorment en no pocs d’aquells «allunyats», va desapareixent en moltes persones que es troben per sota dels cinquanta anys, particularment en els més joves. Entre aquests, n’hi ha que es miren la religió cristiana com residu d’una altra època, i fins i tot es detecten certs posicionaments refractaris al cristianisme, afins a un secularisme de to combatiu. En canvi, la fascinació per la tecnologia amb la competició home-màquina i l’explosió del món telemàtic amb motiu de la pandèmia, produeixen canvis antropològics molt profunds que porten a plantejar la pregunta essencial que es fa el Salm 8: «Què és l’home... què és un mortal?».

-Aquestes constatacions es complementen amb la situació de l’Església a la nostra terra, on, en els darrers vint-i-vinc anys, el nivell d’assistència a l’eucaristia dominical ha baixat, tal com ho han fet els altres sagraments i les celebracions de les exèquies cristianes. En aquests moments un 60% dels catalans es considera catòlic, i un 10-12% declaren de pertànyer a una altra confessió religiosa.

-Cal que reconeguem la nostra manca de vigor a l’hora de comunicar i de viure l’Evangeli de Jesús. Es crea una resignació ambiental que subratlla tot allò que no va bé i no sap reconèixer els fruits de bondat i de santedat que es recullen en el dia a dia del Poble de Déu que peregrina a la nostra terra. (...) La feblesa general no ha d’impedir de veure les fortaleses, en un moment de trànsit i perplexitat en molts camps de la vida social, econòmica i política del país.

 

MISSIÓ DE L’ESGLÉSIA

-L’Església no ha de restar reclosa en les seves estructures i organismes sinó que s’ha d’encarnar i fer-se solidària amb els goigs i les tristeses, els sofriments i les esperances de la humanitat.

-Més enllà, doncs, dels atavismes propis del «sempre s’ha fet així», més enllà d’una concepció clerical i patrimonialista de l’Església, més enllà de la mundanitat espiritual que ofega les energies que l’Esperit insufla en els cors, cal situar al centre l’«impuls missioner» com a projecte compartit per tot el poble de Déu, i fer-ho en els diversos nivells del teixit eclesial.

-La participació de laics i laiques en responsabilitats diocesanes, com ara secretaries generals i delegacions, no ha parat de créixer. Cal preguntar-se, però, si aquests passos són suficients. (...) Cal superar la divisió entre «clergat» i «laïcat», entre els qui són institucionalment responsables de l’acció eclesial (els ministres ordenats) i els qui es limitarien a col·laborar en aquesta acció (la resta de batejats). La missió és responsabilitat de tots, i per tant els itineraris de l’acció eclesial han de portar el segell de la coresponsabilitat.( ...) En concret que la participació dels laics i laiques, no es pot formular tan sols en termes de col·laboració amb els ministres ordenats. Els laics no poden ser només uns «delegats» o «executors» d’aquells.

-La recerca del bé comú, tenint com a base la dignitat de la persona humana i com a objectiu la transformació del món segons els criteris de l’Evangeli de Jesús, ha de ser l’objectiu de tota acció social dels cristians en la transformació del món. Aquest canvi del món en profunditat esdevé del tot prioritari en aquest temps de pandèmia i postpandèmia, en el qual cal imaginar noves maneres de fer en el camp de l’economia, la política, la cultura, la sanitat, l’educació... Caldrà, doncs, immergir-se en el món i contribuir a l’elaboració de nous paradigmes, auscultant els batecs de les societats globals. (...) És així com els laics han de dur a terme la seva missió com a membres vius de l’Església de Déu.

-Els consagrats i consagrades han d’integrar-se amb força en les estructures pastorals de l’Església, i discernir els seus respectius carismes, també en relació al marc de les necessitats i desafiaments de les nostres Esglésies. La coresponsabilitat que demanem als laics, s’aplica, amb tota la força, a la vida consagrada, precisament en un moment en què hi hauria la temptació de fer-se enrere.

 

CENTRALITAT DE LA PARAULA DE DÉU I ELS SAGRAMENTS

-A la llum de les resolucions del Concili Tarraconense del 1995 dedicades a la Paraula de Déu, considerem que cal promoure decididament l’escolta de les Sagrades Escriptures en tots els camps de l’acció eclesial, sobretot en la celebració eucarística, que és «el moment privilegiat de l’anunci de la Paraula de Déu», i dintre d’ella cal posar una atenció especial a l’homilia, que és «una tasca fonamental dels pastors de l’Església». Una cosa semblant s’ha de dir de la celebració del baptisme o de les exèquies, moments en els quals la sensibilitat del pastor és fonamental per a comunicar la profunditat del  misteri cristià i el seu arrelament en la vida de cada persona

-Cal constatar amb goig com, en els darrers anys, ha augmentat el nombre de catecúmens –sovint joves o adults– que desitgen ser iniciats en la vida eclesial i sacramental, i accepten de participar en processos de creixement espiritual que els porten a adquirir un alt sentit d’Església i a integrar-se en la comunitat de creients. Concretament, cal obrir les portes de l’Església a les moltes persones que no han estat batejades –cada vegada són més– tot potenciant el catecumenat d’adults.

-L’acolliment ha de ser una de les notes característiques de l’Església i dels seus pastors. La pedra de toc de tota acció pastoral és la misericòrdia. (...). Els qui demanen de rebre un sagrament, els qui passen pel tràngol de la malaltia i de la mort i demanen ajuda i consol, els qui es troben en situacions complexes i demanen una paraula de vida, allunyada de tot judici (separats, divorciats, divorciats amb una segona unió, famílies monoparentals...), a tots ells ha d’arribar l’acolliment de l’Església, mare de misericòrdia.

-Els sagraments han de ser administrats i rebuts en un marc d’acolliment i respecte, evitant tota burocràcia, també en les formes i en el tracte de les persones.

 

PREFÈRÈNCIA PELS POBRES

-Els pobres no poden ser forasters ni aliens a la comunitat de fe, no poden ser un sector situat en un lloc a part, sinó que han d’ocupar un lloc d’honor en la nostra sol·licitud. No poden ser col·locats al marge de l’Església, sinó que, com diu sant Joan Crisòstom, han de seure al primer lloc.

-Com afirma el Papa Francesc, el poder de l’Església ha de ser el servei. La seva preocupació ha de ser, com a mare dels pobres, la de «servir en ells el Crist». Aquesta és la seva missió i la seva força, i per això s’ha de convertir constantment a l’Evangeli, preguntant-se en què s’ha de reformar. En una paraula, l’Església ha de ser «casa dels pobres», a imitació de Jesús (...) I ho ha de ser donant alhora testimoni de transparència, honestedat i justícia social, tenint cura de la creació i entenent l’ús dels propis béns com a servei i disposició per als altres.

-D’altra banda, i en aquesta mateixa línia, cal dir que la pobresa sistèmica de les cinc sisenes parts de la humanitat és una injustícia que demana un compromís ferm per part de tots per eradicar-la. És del tot pertinent que un dels primers objectius de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, promoguda per l’Assemblea General de l’ONU, sigui el de «posar fi a la pobresa i a la fam en tot el món».

-Com subratlla el Papa Francesc els pobres són membres a ple dret de l’Església, de «la comunitat de salvats que viuen la joia del Senyor», i no simples usuaris «d’una ONG, d’una organització paraestatal». Cal mirar els pobres amb els mateixos ulls amb què Déu els mira. La tasca de Càritas ha d’anar encaminada en aquesta línia, en tant que és punta de llança de la cura dels qui es troben en la necessitat i que són els amics estimats de Jesús.

-Aquests mesos de pandèmia han posat en evidència un àmbit on la pobresa es manifesta de manera més aguda: el món dels malalts. Els malalts de coronavirus han estat una viva imatge de Jesús crucificat, molts d’ells morts enmig de la solitud, sense la companyia de les persones estimades i sense la paraula consoladora de la fe i l’acció decisiva dels sagraments. D’altra banda, les seqüeles que el virus ha deixat en moltes persones, grans i joves, són importants, i les portaran tota la vida. (...)  No podem deixar sols els malalts i els ancians, visquin on visquin, a casa o a les residències o hospitals. És una tasca de tota la comunitat cristiana. Europa és i serà, encara més en els pròxims anys, un continent d’ancians, i caldrà posar en pràctica l’amor de Jesús pels qui pateixen malalties o viuen la seva condició d’ancians.

 

-COMUNIÓ INTERDIOCESANA

-Si no assolim de comunicar amb força l’Evangeli, no és perquè siguem pocs. El nombre no és indicatiu de cap resultat. Ben al contrari, la història és plena d’exemples de grans missioners cristians que, amb poques forces, van aconseguir molt.

-La concreció del camí conjunt de comunió entre les deu Esglésies diocesanes amb seu a Catalunya passa per la consolidació de la unitat pastoral entre elles, entesa i viscuda amb esperit de comunió interdiocesana i de coordinació pastoral. El Concili Tarraconense del 1995 demana d’«enfortir» aquesta unitat pastoral, remetent al fet que les deu diòcesis amb seu a Catalunya «estan establertes en un territori i en un context social determinat». Parlem d’unitat pastoral des de la comunió profunda amb l’Església de Roma i amb el seu bisbe (...). L’obertura a l’Església universal i al món sencer és una de les «notes» o senyals distintius de tota agrupació d’Esglésies locals com ara la que formem les deu diòcesis amb seu a Catalunya.

-Justament, el papa Francesc ens ha recordat recentment que «la fraternitat universal i l’amistat social dins de cada societat són dos pols inseparables i coessencials» (Fratelli tutti). Des d’aquí insisteix en «l’amor a la terra, al poble, als trets culturals propis. No puc trobar-me amb l’altre si no tinc un substrat on estigui ancorat i arrelat, perquè des d’allí puc acollir el do de l’altre i oferir-li quelcom veritable […]. El bé de l’univers requereix que cadascú protegeixi i estimi la seva terra». Però també, «no és possible ser local d’una manera sana sense una sincera i amable obertura a l’universal, sense deixar-se interpel·lar pel que passa arreu, sense deixar-se enriquir per altres cultures o sense solidaritzar-se amb els drames dels altres pobles».

-Amb motiu dels vint-i-cinc anys del Concili Provincial Tarraconense refermem la validesa de les seves resolucions (...) ens trobem, en un canvi d’època, i aquesta situació demana capacitat de comprensió dels signes dels temps i creativitat per afrontar els reptes que es van plantejant. En un moment com aquest, ni la por davant allò que ha d’arribar ni el recurs temorenc al costum adquirit serveixen de res. Les deu diòcesis amb seu a Catalunya viuen en una societat complexa i líquida, mixta i creativa, oberta al món però massa tancada en ella mateixa, on l’Evangeli ha de ser proposat amb força i convicció com a resposta i com a proposta, com a sal i llum d’una nova societat que tingui cura de les persones i de la creació, i en la qual se senti la veu dels pobres i la de les persones que viuen en les perifèries

 

Els jesuïtes avancen en la creació d’entorns segurs i la revisió del passat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) El superior provincial de la Companyia de Jesús a Espanya, el jesuïta Antonio España, acompanyat per Susana Pradera, responsable d'Entorn Segur, els jesuïtes Antonio Allende, delegat del sector d'educació i José M. Rodríguez Olaizola, secretari de comunicació, han presentat aquest dijous el treball realitzat en la creació d'entorns segurs a les institucions i activitats de la Companyia de Jesús.

En roda de premsa, celebrada a Madrid, tots quatre han anat compartint informació sobre la posada en marxa de protocols i plans per prevenir, formar i garantir que les institucions de la Companyia de Jesús siguin espais segurs per a menors i persones vulnerables. La realitat dels abusos els fa molt conscients de la necessitat de treballar a les seves institucions en aquesta direcció. 

El 2018 els Jesuïtes a Catalunya i la Fundació Jesuïtes Educació ja van iniciar un procés de revisió dels possibles casos d’abusos en les seves escoles en el passat, preocupats per “la necessitat d'assegurar una memòria fidel i honesta del passat, i de respondre a possibles víctimes”. Els informes que avui s'han presentat reflecteixen el treball per sistematitzar aquelles dades i informacions disperses. Un exercici de transparència que va començar a Catalunya i que s'ha estès arreu de l'Estat.

Aquesta presentació –la primera vegada que es presenta un informe d'Entorn Segur– ha inclòs a més, un altre contingut. Fa dos anys, en el context de la trobada extraordinària del papa Francesc a Roma amb els presidents de les conferències episcopals, un dels compromisos que va adquirir la Companyia de Jesús amb les persones que han patit abusos, amb l'opinió pública i amb si mateixa era poder investigar i sistematitzar el que coneix sobre els abusos en el passat. En aquesta línia, s'han presentat els resultats d'aquesta investigació, que recull les dades sobre abusos comesos per religiosos jesuïtes a Espanya des de finals dels anys 20 fins a l'actualitat. 

El delegat d'Educació dels Jesuïtes, el pare Allende, ha assenyalat que “van ser les persones abusades les que ens van confrontar amb aquest mal i hem d'agrair la seva valentia a el donar aquest pas. La resposta que volem donar-los amb aquesta compareixença és que creiem en el que diuen”. La Companyia de Jesús considera que “l'esforç per la transparència és un deure”.

Primer, cap a les persones que han patit abusos. Les seves ferides, el seu camí i voluntat de saber han estat per a la Companyia de Jesús un esperó per mirar de donar resposta. El provincial ha reiterat la petició de perdó, pels abusos que els jesuïtes han comès, per les respostes insuficients que s'han donat en el passat i pel gran dolor causat a les víctimes i a les seves famílies. El camí cap a la sanació és llarg. La voluntat d'anar responent i d'establir vies de reparació està en marxa, però sónconscients que és un camí llarg i difícil. Des de la Companyia de Jesús esperen que aquest esforç per clarificar el passat ajudi a fer justícia i contribueixi també, en el present i en el futur, a que una cosa així no torni a passar.

Audiència General, 20 de gener 2021
Catequesi – La pregària per la unitat dels cristians 

Estimats germans i germanes, bon dia!

“Avui a Terra Santa hi ha menys motius d’esperança”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat d'Urgell) La Coordinadora dels Bisbes en suport dels cristians de Terra Santa, representants de les Conferències episcopals, han tingut la seva trobada, enguany telemàtica, dels dies 16 al 20 de gener. Entre ells hi participa des de fa divuit anys Joan-Enric Vives, arquebisbe d’Urgell i representant de la Conferència episcopal Espanyola.

El text del Comunicat final del 21 de gener és aquest:

Els Bisbes de les Conferències Episcopals en suport de Terra Santa (Coordinació) per primera vegada no hem pogut tenir el nostre encontre físicament a Terra Santa. No obstant, mantenim el compromís decidit de donar suport a les nostres germanes i germans de la terra de Crist. Durant aquesta setmana passada, hem tingut el privilegi i ens ha emocionat escoltar els cristians de Cisjordània, Gaza i Israel sobre la seva missió, resiliència i testimoni en aquestes circumstàncies sense precedents.

Mitjançant el nostre diàleg, ha quedat dolorosament clar que avui hi ha menys motius d’esperança que en qualsevol moment de la història recent.

Els desafiaments per a la salut del Covid-19, que afecten tot el món, s’hi veuen agreujats pel conflicte, l’ocupació i el bloqueig.

L’absència de pelegrins ha agreujat les dificultats econòmiques generalitzades, ha incrementat l’atur i ha arrossegat moltes més famílies a la pobresa.

La manca de progrés polític, juntament amb la implacable expansió dels assentaments il·legals i l’impacte de les lleis de l’Estat-Nació d’Israel, continuen erosionant qualsevol esperança d’una solució pacífica amb dos estats.

Ara és un moment crític perquè tots enfortim la nostra solidaritat amb la gent de Terra Santa "no com un sentiment vague, sinó com una ferma i perseverant determinació de comprometre's amb el bé comú".

Destaquem la importància que els dirigents israelians i palestins es comprometin novament amb les negociacions directes. Fem una crida urgent als nostres governs perquè renovin la seva participació activa en la recerca d’una pau justa, donant suport a les negociacions directes entre totes les parts, defensant el dret internacional i reafirmant la pluralitat de Jerusalem, donada la seva importància única per a jueus, cristians i musulmans.

A més, la comunitat internacional ha d’urgir Israel envers la seva responsabilitat moral, legal i humanitària, per fer que les vacunes contra el Covid-19 siguin accessibles per als palestins de Cisjordània i Gaza, atenent el missatge del papa Francesc que “davant d’un desafiament que no coneix fronteres, no podem aixecar murs".

Tot i que molts dels nostres països continuen afrontant greus dificultats enmig de la pandèmia, com a cristians tenim la greu responsabilitat de donar suport als nostres germans cristians de Terra Santa. Les escoles catòliques, clíniques, hospitals i altres projectes socials, inclòs el treball de Caritas, tot i que es troben sota una forta pressió, són models de caritat, justícia i pau. Aquestes institucions son vitals per a unir les persones de diferents procedències per servir el bé comú de tots.

La comunitat cristiana, encara que petita, és una important garant de la cohesió social i és portadora d’esperança per a un futur millor. Esperem amb impaciència el moment en què els cristians d’arreu del món puguin tornar a realitzar pelegrinatges a Terra Santa per testimoniar i donar-hi suport de primera mà. Fins aquest moment, animem les nostres comunitats a proporcionar tota l’ajuda que sigui possible i a tenir present tota la gent de la regió en les nostres oracions.

 

Nova Càtedra sobre la llibertat religiosa a Blanquerna

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha concedit una subvenció per a promoure i liderar un nou espai de recerca i divulgació a la Fundació Blanquerna - Universitat Ramon Llull. Es tracta de la nova Càtedra sobre llibertat religiosa i de consciència. Un projecte que ha de servir per apropar a la ciutadania el reconeixement i l’abast del dret fonamental i el principi de no discriminació per motius religiosos.

La nova Càtedra actuarà en tres àmbits. El principal i més innovador serà l’avaluació de la situació de la llibertat religiosa i de consciència a Catalunya: a partir de l’anàlisi casos i de la legislació i de les polítiques públiques. També incidirà en el fet religiós a Catalunya; i en la difusió, la comunicació i l’accés a les dades obertes en relació amb el fet religiós. Els promotors se centraran en Catalunya, però també busquen crear sinergies en l’àmbit estatal i internacional.

“A Catalunya ningú no ha fet mai un anàlisi sistemàtic de casos de vulneracions de la llibertat religiosa”, apunta Eduard Ibáñez, investigador i coordinador de la Càtedra. Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, Llicenciat en Filosofia per la Universitat Ramon Llull i Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, Ibáñez és director de Justícia i Pau Barcelona, professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i autor del llibre La lluita per la llibertat religiosa i de consciència (Claret, 2019).

Ibáñez serà al capdavant d’aquest nou ens junt amb la periodista i teòloga Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. Doctora en Ciències Socials –Comunicació– per la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, Díez és professora i Vicedegana de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna - Universitat Ramon Llull de Barcelona, i directora de Global Engagement a Aleteia.org. Amb Eduard Ibáñez coincideixen també en el patronat de la Fundació Catalunya Religió, l’un com a president, l’altra com a vicepresidenta.

Recerca i divulgació

El pla de treball de la Càtedra preveu publicar un Informe bianual sobre la Llibertat Religiosa i de Consciència a Catalunya, celebrar un Congrés Internacional, organitzar tres focus grups, crear una guia digital sobre el fet religiós a Catalunya, fer formació en verificació de dades sobre el fet religiós a Catalunya, crear un mapa interactiu i convocar un premi anual de Treballs Finals de Grau i Treballs Finals de Màster sobre la Llibertat Religiosa i de Consciència a Catalunya.

Pel que fa a la metodologia, els investigadors crearan un registre de casos, entrevistaran entitats i recolliran dades d’actes de discriminació que són poc visibles. A quina mena de situacions es refereixen? En l’àmbit d’agressions de particulars, alguns exemples serien tots els episodis contra l’obertura de mesquites, el trencament o obstrucció de panys amb silicona, concentracions, scratch o intimidacions a líders religiosos, danys causats a centres de culte o interrupcions de celebracions religioses. Tot aquest treball tindrà com a marc de referència acadèmic l’Observatori Blanquerna.

Se centraran sobretot en actes directe d’incitació a l’odi o la violència, així com discriminacions laborals relacionades amb les creences religioses, com les que pateixen algunes dones musulmanes que fan servir el vel. Però també contemplen el seguiment legislatiu i de les administracions que puguin afectar a la llibertat religiosa, com ara  les dificultats per rebre assistència religiosa en determinats àmbits (presons, CIE, hospitals...), els obstacles per desenvolupar activitats religioses o les traves administratives injustificades per obrir centres de culte.

El 30 de novembre de 2020 el DOGC va publicar les bases reguladores per a la concessió d’una subvenció pluriennal destinada a aquesta finalitat, a la que també va optar la Universitat Autònoma de Barcelona. La Direcció General d’Afers Religiosos ha estat l’òrgan competent per a l’ordenació i la instrucció d’aquesta convocatòria. La resolució dota a la Fundació Blanquerna de 100.000 euros provinents del pressupost del Departament de Justícia.

L’Escola Pia reafirma la importància de l’educació més enllà de l’aula

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Escola Pia) Aquest dimecres l’Escola Pia de Catalunya ha signat un conveni de col·laboració amb l’entitat Aliança Educació 360; una proposta educativa compartida per la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. De fet, algunes de les escoles i fundacions d’Escola Pia ja s’havien adherit a l’Aliança, però la institució ha volgut reafirmar el seu compromís des del paraigua de l’organització.

Amb l’adhesió al programa, l’Escola Pia es compromet a fer créixer les iniciatives que contribueixen a la igualtat d’oportunitats pels infants i joves i a generar espais educatius més enllà de l’aula que connectin l’educació i els aprenentatges entre el temps lectiu i el no lectiu. L’Escola Pia comparteix amb L’Aliança Educació 360 el repte de treballar per oferir millors oportunitats educatives en tots els temps i espais dels infants.

La finalitat és que cada infant i jove construeixi el seu propi itinerari vital amb equitat i sense exclusions. Toni Burgaya, director general de l’Escola Pia, ha posat en relleu la reestructuració de l’organigrama institucional el curs passat per, entre altres motius, reivindicar l’educació no formal de la institució. Així, fa un any que David Magrí és responsable de l’àrea de Lleure d’Escola Pia que al seu torn té representació als espais de decisió l’entitat.

“Si volem garentir l’aprenentatge ja no és suficient amb l’escola”, ha comentat Fathia Benhammou. La directora de l'Aliança Educació 360 ha fet èmfasi en la necessitat que entitats educatives i equipaments públics comparteixin aquest mateix objectiu.

A l’esdeveniment també hi han participat Alba Girbau, directora de Lleure Jordi Turull –l’entitat de lleure de l’Escola Pia– i Mireia Sánchez, en representació de les fundacions d’Escola Pia que compten amb diversos programes educatius que vetllen per la integració d’infants i joves en risc.

L’esdeveniment hauria d’haver tingut lloc el mes de març de l’any passat, però es va veure afectat per la pandèmia i s’ha pogut celebrar finalment en petit comitè a les oficines centrals de l’Escola Pia de Catalunya.

Lectures per la pau i la no violència

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Amb el suport de:

 

 

(Editorial Baula) Baula ha fet una selecció de lectures que donen peu a reflexionar sobre actituds positives amb possibilitats de transformar l'aula, el centre educatiu, la família, el barri, el món.

Així com la paraula pot ser símbol de la defensa pacífica de qualsevol ideal, la lectura pot ser la inspiració necessària per crear espais de convivència on tots tinguem cabuda, on tots tinguem els nostres propis somnis i, molt més encara, on aquests somnis es compleixin.

La proposta de lectures infantils compta amb ‘Compartim’, sobre l’hàbit de compartir; ‘No ve d’una’, que tracta sobre la convivència i la importància de les nostres accions; ‘La Vida’, un homenatge a la naturalesa i una celebració de l’existència i  ‘M’agradaria tenir 6 anys i fer un món millor’, un conte per aprendre a estimar les persones i el món que ens envolta.

Per a l’alumnat de primària, Baula proposa ‘El darrer llop’, sobre l’afany de supervivència, el sentiment de comunitat, així com un fort missatge pacifista, són les lectures claus d’aquesta història; ‘Dos esquirols i una pinya’, un conte amb l’esbojarrada rivalitat de dos amics que han d’aprendre a compartir. ‘Declaració dels drets de l’infant’, que inclou els 10 articles de la Declaració dels Drets de l’Infant de 1959 en forma de poema; ‘100 abraçades’, un llibre ple d’abraçades tendres i divertides i alhora inesperades. Abraçades, en un paraula inoblidables. ‘El carter que es va convertir en carta’, per parlar als nens de com es viu en altres llocs, de les necessitats de pau que tenen o del que beneficiós que és viure en un país democràtic; ‘Aprenent de cavaller “els dracs no saben nedar”’, on les conductes de Sam ens ensenyen que els problemes de convivència es resolen amb intel·ligència i ‘Regals per al rei del bosc’, un al·legat a la col·laboració i la solidaritat que derroten a qui pretén beneficiar amb trampes.

De cara als alumnes de secundària, les lectures proposades per Baula són ‘Sala de conflictes’ on un grup d’alumnes de 2n d’ESO va a l’institut a mirar de resoldre un conflicte i intentar fer de mediadors i ‘La pell de la memòria’, que explica el llarg camí fins la llibertat d'un nen venut pel seu pare i obligat a treballar brutalment com esclau en una plantació.

Mor el salesià Faustí Gutiérrez a causa de la Covid-19

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Salesians) Faustí Gutiérrez Díez ha mort aquest dilluns a causa de la Covid-19, al Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi, segons ha informat la Inspectoria Salesiana Maria Auxiliadora. El germà salesià tenia 74 anys d’edat, havia complert els 53 de vida religiosa i els 43 de sacerdot. Les seves restes mortals seran incinerades.

Gutiérrez va néixer a Tortosa (Tarragona) el 2 d’octubre de 1946. Va fer el noviciat a l’Arboç, on va professar el 16 d’agost de 1967. Els estudis de filosofia els va cursar, de 1967 a 1970, a Sentmenat. El tirocinni el va realitzar a Girona (1970-1973). Va estudiar la Teologia a Martí–Codolar (1973-1977). Després del primer any, va seguir amb els estudis teològics però residint i treballant pastoralment a Sant Vicenç dels Horts, on va rebre l’ordenació sacerdotal el 12 de juny de 1977 de mans del Cardenal-Arquebisbe de Barcelona Mn. Narcís Jubany. Fins el 1984 va romandre a Sant Vicenç dels Horts desenvolupant la seva tasca pastoral que va continuar després a Monzón (1984-1990), novament a Sant Vicenç dels Horts (1990-1996), i a Barcelona–Sarrià (1996-2001). Va ser Ecònom Inspectorial de 2001 a 2014, i després, destinat a Sant Boi de Llobregat, va ser director de 2014 a 2017, i rector de Sant Vicenç dels Horts des de 2015 fins avui.

El salesià serà recordat “com un home serè i afable; proper i treballador; salesià apassionat per la Paraula de Déu i de sentida dimensió eclesial”, han informat fonts de la inspectoria salesiana.

Una de les meves dèries a l’hora d’escriure són els vincles. Perquè fem web, som a xarxes socials i publiquem pdfs interactius. Vivim a internet i necessitem enllaçar amb d’altres relats, aportar context, projectar la notícia més enllà. En el terreny de les relacions humanes, la cosa es complica. Però comencem pel món virtual.