La Sagrada Família, a un pas de culminar la torre de la Mare de Déu

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Sagrada Família) Aquest dimarts, 20 d’abril, segons el pla d’obres del 2021 de la Junta Constructora de la Sagrada Família, comença la construcció del fust o pinacle, peça indispensable per poder coronar al desembre el terminal de la torre de la Mare de Déu amb l’estel.

El fust correspon a la part intermèdia del terminal de la torre. La seva forma és la d’un hiperboloide, que s’inicia en sis potes i que finalitza en tres puntes o braços de suport de l’estel lluminós.

La Sagrada Família creix 11 metres

A partir d’avui comença la col·locació, primer, de l’encofrat de fusta i, després, de l’armat de gran part del fust, que serà la peça de major longitud (10,80 metres) que s’ha pujat mai fins ara a la Sagrada Família i que farà arribar la torre fins als 127 metres d’alçària. 

Properes passes a l’obra

A continuació, i en els mesos vinents, es formigonarà la peça i es recobrirà amb el trencadís. Posteriorment s’acabarà el fust amb la col·locació de la peça prefabricada del terç superior i, al desembre, es culminarà la torre amb l’estel.

Com serà el terminal de la torre de la Mare de Déu?

Aquest terminal es compon específicament de tres parts: en primer lloc, i per ordre ascendent, hi ha la corona. Es tracta d’un element fet de pedra i de 6 metres d’alçària que suporta dotze estrelles de forja. Les estrelles rodegen la part inferior del terminal de forma ascendent.

El fust correspon a la part del mig del terminal i fa 18 metres d’alçària. Definit per la geometria d’un hiperboloide, acaba en tres braços que sostenen l’estrella. Tota la seva superfície exterior és de trencadís de tons blancs i blaus. Amb els seus 18 metres d’alçària, el fust es construirà en formigó armat i es recobrirà amb trencadís de colors blaus i blancs. 

Per últim, l’estel és l’element final de la torre. Pel que fa a les seves dimensions, té un diàmetre de 7,5 metres i un total de dotze puntes. Totes les cares són de vidre texturat i està il·luminat des de dins. L’estel, l’estel del matí, és el símbol de la Mare de Déu com a mare de Jesús; fidel i protectora, guia vers Jesús, de dia i de nit.

Ridván: 12 dies de festivitat a la comunitat bahá'í de Barcelona

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(AEL Bahá'i de Barcelona) La comunitat bahá’í celebra del 20 d’abril a l’1 de maig la festivitat de Ridván. Aquesta confessió commemora l’aniversari de la declaració de Bahá’u’llah, a l’abril de 1863, a qui consideren com "el portador d'un nou missatge de Déu per a la humanitat".

Ridván és una paraula d’origen àrab que significa "paradís", un nom que Bahá'u'lláh, el profeta i fundador de la Fe Bahá'í, va donar a un bell jardí situat a la vora del riu Tigris als afores de Bagdad. Va ser en aquest jardí on va anunciar públicament la seva missió com una manifestació de Déu.

L’any 1863, després de viure desterrat durant una dècada a l'Iraq, les autoritats otomanes van informar a Bahá'u'llàh i la seva família que serien exiliats novament, aquesta vegada més lluny del seu país d'origen, Pèrsia (avui dia Iran) a causa de la contínua propagació de la seva influència.

Abans de sortir de Bagdad, Bahá'u'llàh va creuar el riu Tigris per a una estada de 12 dies al jardí per rebre els que desitjaven acomiadar d'Ell. I enmig de la desolació i la tristesa, Bahá'u'llàh va proclamar la missió de la seva nova Fe, i aquest potent anunci va transformar l'ocasió del seu desterrament de tragèdia en triomf.

Celebració a Barcelona

Actualment, a Barcelona, com en més de 100.000 localitats a tot el món on resideixen els bahá'ís i els seus amics, es commemoren aquests dies com unes festivitats de gran alegria. El primer, novè i dotzè dies d'aquest període festiu són considerats dies sagrats pels bahá'ís i en ells - en la mesura dels possible - suspenen la feina i els estudis.

D'altra banda, com la Fe Bahá'í no té clergat, el període del Ridván, és també el moment en què es trien les institucions locals, nacionals i internacionals que coordinen les activitats dels bahá'ís. Els consells de govern locals i nacionals es renoven anualment mitjançant elecció, en tant que el consell de govern internacional dels bahá'ís, conegut com "Casa Universal de Justícia", es tria un cop cada cinc anys.

La comunitat bahá'í va iniciar la seva existència a la ciutat de Barcelona el 1948, i el 1949 es va escollir la primera Assemblea Espiritual Local dels Bahá'ís de Barcelona (l'òrgan de govern local de la comunitat bahá'í) i des de llavors, les eleccions han tingut lloc cada any sense interrupció.

A causa de la pandèmia, aquest any els bahá'ís de Barcelona celebren aquest esdeveniment de forma telemàtica.

La Catedral de Girona acollirà la 5a edició de la Consueta de Sant Jordi

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Girona) El proper divendres 23 d’abril la Catedral de Girona acollirà la 5a edició de la Consueta de Sant Jordi, una representació teatral basada en un text mallorquí medieval (segle XVI) d'origen desconegut que rememora la figura de sant Jordi, amb el seu patronatge i significat. Les quatre darreres edicions –la del 2020, celebrada el mes de juliol a causa de la pandèmia- han comptat amb un notable èxit d'espectadors i de crítica. Entre els principals al·licients d’aquest espectacle, mostra de l’antic teatre religiós català, destaca el fet de representar-se en un espai com el de la nau de la catedral gironina.

Sota la direcció de Guillem Fernàndez-Valls, la producció va a càrrec del Capítol de la Catedral de Girona i l'adaptació i dramatúrgia és obra de Josep Romeu Figueras. Els actors i actrius que hi donaran vida seran Ivan Bustos, Guillem Fernàndez-VallsJordi SubiràFerran FraucaMireia Rey i Raymon Pujol. La Capella de Música de la Catedral de Girona s’encarregarà del cant, i la música de l'orgue serà interpretada per Pau Riuró, el qual ha fet també de l'adaptació musical, juntament amb Ferran Frauca. D'altra banda, el vestuari, l’atrezzo i el cavall aniran a càrrec de Drakònia; els efectes especials, de Caution FX; els efectes de vol, d’Accialt; i la il·luminació i el so, de Videoson.

Enguany hi haurà dues funcions: a les 6 de la tarda i a les 8 del vespre. Les entrades són gratuïtes, però cal recollir-les a través de la pàgina web www.catedraldegirona.cat. Com en l’edició anterior, i com a mesura de prevenció davant de la Covid-19, hi haurà la possibilitat d'adquirir entrades de forma individual o bé com a grup bombolla.

L'esdeveniment és organitzat pel Capítol de la Catedral de Girona, amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Bisbat de Girona, la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona i els Diables de l'Onyar. La Consueta de Sant Jordi es va estrenar a la seu episcopal gironina el 2017 amb motiu dels 600 anys de la decisió de construir la seva nau única, recuperant, d'aquesta manera, un espai que ja en època medieval havia acollit aquest tipus d'actes, de marcat caràcter pedagògic.

La demanda als bancs d’aliments de Catalunya augmenta un 30 % amb la Covid-19

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Fundació “la Caixa”) Un any després de l’inici de la pandèmia, la demanda d’ajuda alimentària persisteix. Els bancs d’aliments de Catalunya han registrat un increment de la demanda d’un 30 % l’últim any. Amb l’objectiu de frenar aquest augment, la Fundació “la Caixa” i CaixaBank impulsen la segona edició de la campanya solidària “Cap llar sense aliments”.

La presidenta de la Federació Catalana dels Bancs d’Aliments, Roser Brutau; el director de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó-Vilas; el subdirector general de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón, i el director corporatiu d’Acció Social de la Xarxa CaixaBank, Pedro Huguet, han presentat en un acte l’acció “Cap llar sense aliments” i han fet una crida a la solidaritat.

L’any passat, l’acció va recaptar 700.000 euros a Catalunya i un total de 3,4 milions d’euros al conjunt d’Espanya, amb els quals es van aconseguir 3.600 tones d’aliments bàsics. En concret, a Catalunya, se’n van aconseguir 785 tones.

“La pandèmia està tenint greus conseqüències, fins al punt que milions de persones no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques i es veuen obligades a recórrer als bancs dels aliments. En el context actual, el que més s’hauria de contagiar és la solidaritat, i per això reforcem el nostre compromís amb les entitats socials impulsant de nou aquesta campanya tan necessària”, afirma el subdirector general de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón.

“La demanda d’aliments ha crescut de forma desmesurada i sostinguda. Els bancs d’aliments estem fent un esforç extraordinari per poder-hi donar una resposta adequada. Necessitem molta ajuda perquè són centenars de milers les persones que en aquests moments es troben en una situació d’inseguretat alimentària a Catalunya. És imprescindible i urgent que els garantim l’accés a una dieta suficient, variada i saludable”, sosté el director de la Fundació Banc dels Aliments, Lluís Fatjó-Vilas.

“El compromís social és un dels valors fonamentals de CaixaBank i un factor essencial i diferencial del seu model. Per això, estem compromesos amb l’impuls de projectes com aquesta acció. Hi col·laborem aportant-hi recursos essencials per poder-los desenvolupar i mobilitzant aportacions a través dels nous mitjans de pagament digitals i de la banca en línia, canals en els quals CaixaBank és líder i referent, amb més de 7 milions de clients”, indica el director corporatiu d’Acció Social de la Xarxa CaixaBank, Pedro Huguet.

Segons la Federació Catalana dels Bancs d’Aliments, la demanda d’ajuda va augmentar prop d’un 30 % després del començament de la pandèmia i els bancs d’aliments de les quatre províncies van atendre 60.000 persones més que l’any anterior. Actualment, s’està donant assistència a 256.000 persones a través de 636 entitats socials col·laboradores.

Nous col·lectius demanen ajuda als bancs d’aliments

 Arran de la pandèmia, s’ha detectat que el perfil de persones que acudeixen als bancs dels aliments s’ha ampliat: ja no necessiten aliments només les persones en situació de pobresa severa, sinó també famílies que abans de la crisi tenien rendes mitjanes o baixes, i parelles joves que han perdut la feina.

Un 30 % de les persones que han sol·licitat ajuda durant el primer any de pandèmia no l’havien necessitada mai fins ara, segons es desprèn del darrer estudi de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. A més, aquesta situació es podria agreujar, segons els bancs d’aliments, si no es produeix un repunt en la recuperació econòmica quan acabin les mesures excepcionals de protecció social, com els ERTO.

A partir del 20 d’abril, tots els ciutadans podran canalitzar el seu suport econòmic per a famílies en situació de vulnerabilitat que es veuen obligades a recórrer als bancs d’aliments de Catalunya.

Confirmacions a Artesa de Segre

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Bisbat d'Urgell) El dia 17 d’abril, Diumenge III de Pasqua, l’arquebisbe Joan-Enric Vives, va administrar el sagrament de la confirmació a deu joves de la Parròquia d’Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera.

Experts de la Facultat Pere Tarrés i de Càritas aborden els nous escenaris en salut mental arran de la pandèmia

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Pere Tarrés) Càritas i la Universitat Ramon Llull (URL) 2021 aborden un dels reptes que ha d'afrontar la societat actual: la vulnerabilitat social que, sovint, acompanya les persones amb problemes de salut mental i que s'ha posat encara més de manifest en la crisi social derivada de la pandèmia causada per la Covid-19. Aquesta ha estat la temàtica central de la jornada acollida virtualment per la Facultat d'Educació Social i Treball Social (FESTS) Pere Tarrés-URL.

Segons l’informe "Impacte de la crisi de la covid-19 en les llars ateses per Càritas Diocesana de Barcelona" que acaba de presentar Càritas, el context actual ha afectat tant la salut física com psicoemocional de les persones i famílies. L’impacte de la Covid-19 ha fet que un 33% de les llars hagi experimentat un empitjorament de la salut física; però és que darrere d’aquest agreujament, un dels principals factors (43,1%) és causat per motius psicològics.

Així mateix, l’informe denuncia que fins a un 57% de les llars declara que la seva salut psicoemocional ha empitjorat a causa de la incertesa o inseguretat cap al futur, per les dificultats econòmiques i laborals viscudes, i per esgotament i l’alt nivell d’ansietat.

En el si de la jornada, Marta Sanchís, educadora social i psicòloga de Càritas Barcelona, ha alertat que durant el 2020 l’equip de salut mental de l’entitat va atendre un 23% més de persones respecte l’any anterior. Durant la seva ponència, Sanchís ha dit que “més del 50% de la població ha sentit tristesa o ansietat” i “el 30% ha manifestat haver tingut atacs de pànic”. La psicòloga ha afegit que “les persones de grups socials vulnerables que s’han sentit deprimides doblen el percentatge d’aquelles persones de grups socials acomodats”.

Per la seva banda, el professor de la Facultat Pere Tarrés-URL i cap del Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (2014-2021), Carles Ariza, ha manifestat que “més del 70% d’estudis realitzats en països de renda baixa i mitjana han mostrat associacions clares i positives entre pobresa i trastorns mentals habituals”. En aquest sentit, el professor ha assenyalat que les persones en situació de pobresa i vulnerabilitat pateixen desproporcionadament els trastorns mentals comuns i les seves conseqüències adverses, i ha afegit que els problemes de depressió o ansietat són 2,5 vegades més freqüents entre els joves (10-15 anys) amb un nivell socioeconòmic baix que entre els joves amb un estatus socioeconòmic elevat.

Així mateix, Ariza ha apuntat que, malgrat encara sigui aviat per tenir dades concloents sobre salut mental en Covid, alguns estudis constaten que la pandèmia ha tingut un impacte important en la salut mental de la població i, sobretot, en aquelles persones en situació de soledat intensa, que han passat d’un 5,2% a un 11% durant aquest darrer any.

En la jornada, celebrada el 14 d'abril, també hi han participat el rector de la URL, Josep Maria Garrell, que va obrir l’acte, la Directora del Grau en Treball Social de la Facultat Pere Tarrés, Elena Requena, i el Director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, que va cloure la jornada.

El Casal Loiola aprofundeix en les Preferències Apostòliques Universals

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) El Casal Loiola inicia aquesta setmana un cicle de xerrades sobre les Preferències Apostòliques Universals de la Companyia de Jesús. Durant les propers setmanes, i a través de quatre sessions que s’oferiran online i obertes a tothom, el Casal Loiola presenta aquesta iniciativa que ajudarà a conèixer les quatre àrees vitals a les quals la Companyia de Jesús ha decidit prestar especial atenció al llarg dels propers anys.  

Cadascuna de les sessions es dedicarà a una de les quatre Preferències Apostòliques i consistirà en una xerrada a càrrec d’una persona que ajudarà a conèixer i aprofundir en el tema.

Des que es van presentar les Preferències Apostòliques Universals, el febrer de 2019, la Companyia de Jesús ens convida a aprofundir més en elles i posar-les en pràctica a les nostres activitats i institucions. Ofereixen un horitzó, un punt de referència, que ens uneixen en la missió i signifiquen una inflexió, en la direcció que marca l’Evangeli. Aquesta iniciativa que ens presenta ara el Casal Loiola respon a aquesta voluntat d’aprofundir en el coneixement de cadascuna de les preferències apostòliques i també la manera com la Companyia de Jesús hi està treballant.

Totes les sessions es faran en dijous, a les 19:30h, i seran emeses a través del Canal Youtube del Casal Loiola.

El proper dijous, 22 d’abril, Nubar Hamparzoumian parlarà sobre “acompanyar els joves en camí”. El delegat del sector social de la Companyia de Jesús a Espanya, Luis Arancibia, serà l’encarregat d’abordar, el 29 d’abril, la preferència apostòlica que ens interpel·la a “caminar amb els exclosos”, des de la reconciliació i la justícia.

La tercera xerrada estarà dedicada a la cura de la casa comuna, i anirà a càrrec del jesuïta català Xavier Melloni. Serà el 6 de maig. Finalment, tancarà el cicle Carles Marcet, el 13 de maig, amb una xerrada sobre el camí cap a Deú a través dels Exercicis Espirituals i el discerniment.

Sopars de la fam virtuals per afrontar injustícies cròniques

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) L’Informe sobre l’Estat de la Seguretat Alimentària i Nutrició en el món publicat per la FAO l’any 2020 posava de manifest que uns set-cents milions de persones passen gana, l’equivalent a quasi el nou per cent de la població mundial. La pandèmia de la Covid-19 ha agreujat unes desigualtats i una pobresa extrema que s’ha sumat a una altra gran pandèmia constant i global, la pandèmia de la fam. Mans Unides Tarragona proposa del 19 al 23 d’abril uns sopars de la fam en format virtual per seguir treballant per erradicar el virus de la fam als països menys desenvolupats.

Molts pobles d’arreu de Catalunya compten cada any amb la celebració de sopars de la fam. Uns sopars que serveixen per conscienciar la població de la situació d’altres països i alhora recaptar diners per destinar-los a diferent projectes solidaris. Enguany, i amb motiu de les restriccions sanitàries per causa de la pandèmia que vivim, han reformulat la proposta i han organitzat sopars de la fam virtuals que permetran fer donacions econòmiques voluntàries per valor de dotze euros a través de compte corrent, Bizum o presencialment.

Aquesta primera setmana de sopars de la fam virtuals engloba sis muicipis de la comarca de l’Alt Camp que compten amb nou parròquies. Quatre d’elles, la de Figuerola del Camp, el Pla de Santa Maria, Cabra del Camp i el Pont d’Armentera destinaran les aportacions econòmiques recollides a la promoció de mitjans de vida per a dones refugiades a Tel Aviv, Israel.

Les parròquies de la ciutat de Valls i del municipi de Vallmoll destinaran el seu recapte a un altre projecte per avançar en la sostenibilitat agroalimentària de cinc municipis d’Hondures.

I és que sota el lema contagia solidaritat per acabar amb la fam, Josep Clofent, voluntari de Mans Unides Tarragona, reconeix que avui dia els països desenvolupats tenen com a màxima preocupació en el 90% dels casos la pandèmia de la Covid-19, “i no és per a menys”. Malgrat tot, demana, “no oblidar que en molts països del món pateixen també pandèmies constants i globals com la fam, la pobresa, les desigualtats i les injustícies”.

Des de Mans Unides creuen que “és urgent que una part del nostre esforç es dirigeixi a dotar aquestes persones dels recursos per afrontar aquesta crisi, que sumada a altres precarietats i injustícies cròniques, fan que aquestes poblacions visquin amb un sofriment i una desesperació permanents”.

La setmana dels sopars de la fam virtuals que comença avui tindrà una segona rèplica en d’altres parròquies el mes de maig.

Les situacions de crisi posen en evidència les mancances d'un mateix per afrontar-les, i ens plantegen una sèrie de reptes que cal afrontar èticament. La situació que vivim amb la COVID-19 és un clar exemple d'això.

La Sagrada Família signa un conveni amb el Consorci de Turisme de Barcelona

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Sagrada Família) La Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família ha signat un conveni amb el Consorci de Turisme de Barcelona per impulsar conjuntament uns esdeveniments vinculats a la coronació de la torre de la Mare de Déu, previ