31 de gener al 6 de febrer de 2015

actualitat
 
Ds, 7/02/2015
(Jordi Llisterri –CR) Un Honoris Causa poc habitual. L’acte ha seguit tot el protocol de processó d’entrada i de sortida, i de birrets per als doctors, que marca el ritual. Però la teresiana Maria Victòria Molins ha portat la seva manera de ser, la de la gent del carrer, a l’acte d’investidura Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull.
Ds, 7/02/2015
Declaració del Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) i el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) en l'aniversari de la tragèdia a la frontera hispanomarroquina
Ds, 7/02/2015
(Vida Nueva) Al Papa Francesc no li sobra temps. Arribant el segon aniversari de la seva elecció com a bisbe de Roma, Jorge Mario Bergoglio vol que la reforma de la Cúria entri en una nova fase.
Ds, 7/02/2015
(Laura Mor –CR) Territori, cultura i espiritualitat són les tres potes del tamboret que l'Ateneu de la FEMN, la Fundació Esplais Santa Maria de Núria, proposa als joves del bisbat d'Urgell.
Ds, 7/02/2015
(David Casals i Vila –CR) L'any ha començat amb novetats a l'Església d'Anglaterra, l'església mare de la Comunió Anglicana: s'ha nomenat la primera
Ds, 7/02/2015
(Jordi Llisterri –CR) Aquest dimarts al vespre el president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut els representants de les confessions religioses presents a Catalunya per celebrar la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional.
Ds, 7/02/2015
(Abadia de Montserrat) L’Escolania de Montserrat realitzarà, entre el 23 de febrer i el 10 de març, una gira històrica a la Xina.
Ds, 7/02/2015
​(Laura Mor –CR) L'Esperit bufa, però cal dialogar personalment amb el jove i ajudar-lo a interpretar allò viscut. És una de les principals conclusions de la segona jornada de la Vocalia de pastoral de joves i vocacional de la Unió de Religiosos de Catalunya que dissabte va aplegar una cinquantena de persones a l'Escola Vedru
Ds, 7/02/2015
(CR) Nova versió de CatalunyaReligió.cat. Aquest dilluns estrenem una nova visualització de la web. Coindicint amb el 5è aniversari hem fet una revisió de la manera de presentar els continguts que estrenem avui i que les properes setmanes acabarem de completar. Sempre cal millorar i innovar.
Ds, 7/02/2015
(Glòria Barrete –CR/Lleida) Quin tipus de ciutadà volem? quin tipus de persona? com volem que sigui un noi o noia d'aquí a vint anys? i per fer quina societat?, es van preguntar a Finlàndia fa anys a l'hora de crear una llei d'educació.
Ds, 7/02/2015
(Jordi Llisterri -CR) "L’Estat es declara aconfessional i en conseqüència, cap religió podrà ser subvencionada amb fons públics".
Ds, 7/02/2015
Entrevista a Edmon M. Garreta, abat emèrit de Solius
Ds, 7/02/2015
(Bisbat de Girona) En l'acte de concessió del Premi Sant Fèlix 2015 a la Fundació Tutelar de les Comarques de Girona que
Ds, 7/02/2015
(CR-OHSJD) Amb el lema "Suma't a l'Hospitalitat" aquest gener l'Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu ha iniciat l'Any de les Vocacions Hospitalàries.
més notícies
opinió
 
 
Catalunya Franciscana

(Fra Josep Manuel Vallejo) Per a vostè, ¿quin és el sentit de la vida? Per a mi, el sentit de la vida és viure de manera que compleixis dues obligacions bàsiques. La primera és la que jo anomeno “lleialtats animals”, és a dir, la lleialtat als pares, als fills, a la parella, als parents més immediat...

 
Mirant el text

Els diàlegs de Job amb els seus amics omplen la major part del llibre, que porta el seu nom. Elifaz, Bildad i Sofar prenen la paraula tres vegades i cadascuna de les seves intervencions rep una resposta de Job.  El text de la primera lectura d'aquest diumenge (Jb 7,1-4.6-7) pertany a la resposta de ...

 
Les homilies del papa Francesc

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 3 de febrer de 2015 Quin és el centre de l'esperança? Tenir "la mirada fixada en Jesús". Francesc ha fet girar la seva homilia a partir de la Carta als Hebreus que s'atura precisament sobre l'esperança. El papa ha subratllat que sense escol...

 
Vita Moleskine

Igual que el jutge Santiago Vidal, no sóc un expert constitucionalista, ni per no ser, no sóc ni jurista. Però, com el jutge, comparteixo l’interès de dedicar el temps lliure a reflexionar sobre els drets i deures constitucionals dels catalans en la futura Catalunya independent i, de manera especial...

 
Roba estesa

Això de la independència dóna per molt al mechandising: Els basars xinesos t'ofereixen fundes de mòbil amb l'estelada, a les botigues de turistes n'hi ha a xancletes, roba interior i tota mena de gadgets. I al sex-shop, preservatius. Fins que es torni a posar de moda Bob Esponja. Fins i tot un jutg...

 
Visió positiva

         Fa dies que no pregues. No en tens ganes. Moltes vegades has pensat: Hauria de pregar al Senyor, ni que fos de forma esporàdica, en qualsevol moment del dia... però no en tinc ganes.            No és la primera vegada que et passa. Al contrari, saps molt bé que tard o d’hora retornes a la m...

 
Fites

El 31 de gener de 1915, l'escriptor, monjo i referent espiritual d’avui Thomas Merton (1915-1968), va néixer a Prada de Conflent en plena primera Guerra Mundial. Merton és, probablement, un dels monjos que ha aconseguit més lectors al llarg de la història recent. La seva obra ha tornat a ressorgir a...

 
Per què teniu por?

Amb tots els anys d’experiència pastoral i amb tots els intents de proposar canvis concrets i precisos en les actuacions pastorals he observat una gran dificultat que té l’església per ser pràctica. I quan dic església em refereixo tant a les parròquies, com als bisbats, i a diferents institucions e...

 
veure la fe
 
imatge
Dm, 3/02/2015
Fra Magí, més conegut a les Borges Blanques com "lo pare Bernat", explica breument als
més vídeos

Reelegida la priora de les carmelites de Vilafranca

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galería de imágenes

(Bisbat de Sant Feliu de Llobregat) Hi ha monestirs, entre ells el de la Mare del Déu del Carme, a Vilafranca del Penedès, que cada tres anys han de passar visita canònica i elecció de priora. Per aquest motiu, el bisbe Agustí Cortés va visitar aquest monestir, acompanyat pel delegat per a la Vida Consagrada, Josep M. Henríquez, i pel secretari general, Joan-Pere Pulido, el passat 27 de març.

La visita va començar amb la celebració de l’eucaristia conventual,. A continuació, va estar conversant amb cada monja, per tal de conèixer com estava la comunitat i també cadascuna de les deu monges presents al capítol, ja que altres dues no hi van assistir, per motius de salut. Després, es va procedir, a la mateixa capella del monestir, a l’elecció de priora. Va sortir reelegida per majoria absoluta a la primera elecció la Mare Juliana Kinzaza, per a un segon trienni. La Mare Juliana, d’origen kenyà, va acceptar el càrrec, es va donar gràcies a Déu i el capítol es va concloure amb la foto de família.

Què és el Ramadà?

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(DGAR) Ramadà és el nom del novè mes del calendari lunar islàmic. Comença amb l’aparició de la lluna creixent després de la lluna nova. Cada any, l’inici dels mesos lunars retrocedeix aproximadament uns deu dies respecte al calendari solar, per això el Ramadà va rotant per totes les estacions de l’any. En ser un calendari de la lluna, mai se sap amb certesa fins pocs dies abans quin dia comença; en tot cas sembla que enguany serà des del 13 d’abril al 12 de maig.

Durant el mes de ramadà, un període sagrat pels musulmans, el profeta Muhàmmad va rebre la primera revelació i és durant aquest mes que va néixer l’islam. Els musulmans compleixen el quart pilar de l’islam, amb el dejuni voluntari. L’han de fer les persones adultes i en bon estat de salut. Fan el dejuni d’aliments i líquids i s’abstenen de fumar i de mantenir relacions sexuals durant les jornades diürnes. Així aconsegueixen una aproximació a Déu, purifiquen el cos d’agents externs i recorden la sort que tenen. Presten ajuda als necessitats i als qui no tenen tanta sort.

Els musulmans es lleven abans de la sortida del sol per prendre l’esmorzar (suhûr) i fan el trencament del dejuni diari (iftâr) després de la posta de sol. És una prova de compromís de la fe individual, però també en una forma de reforçar els lligams entre els membres d’aquesta comunitat. Durant les nits, una vegada s’ha fet el primer menjar del dia, les mesquites de Catalunya s’omplen de fidels per tal de pregar i recitar plegats el text de l’Alcorà (tarâwih), que s'ha de completar per parts durant tot el mes. És un període d’efervescència familiar i comunitària.

 

Laylat al-Qadr

 

La nit del 27 al 28 del mes de ramadà se celebra la nit del destí o del poder (Laylat al-Qadr), que commemora l’inici de la revelació de l’Alcorà a Muhàmmad. Els musulmans més pietosos acostumen a passar la nit pregant atesa la rellevància d’aquesta data. Es calcula que serà la nit del 8 de maig

Aïdu l-fitr

El mes de Ramadà finalitza amb l’anomenada festa petita, que s’inicia amb una oració comunitària a primera hora del matí, que obre la jornada festiva on ja no es fa el dejuni. La trobada i pregària d’aquell dia al matí és la més multitudinària. En aquesta jornada també s’acostuma a fer la contribució solidària que s’estableix per atendre els membres més necessitats de la comunitat (zakat). Es calcula que aquest any l'Aïdu l-fitr se celebrarà el 12 de maig.

Els horaris del Ramadà

Durant aquest mes, es van adaptant diàriament els horaris de la primera pregària del dia (fajr) i la última (isha) d'acord amb la sortida i posta del sol. Aquests horaris varien segons les latituds de les poblacions, tot i que la diferència en el cas de Catalunya és de minuts.

El primer dia, l'oració de l’isha comença a les a les 22.00 hores. Les pregàries de les tarâwih (pregàries nocturnes d'aproximadament una hora) comencen just després de finalitzar l’oració de l’isha, a les 22.15 hores. L’oració del fajr, la primera del matí, és a les 5.35 hores el primer dia del Ramadà. El darrer dia del Ramadà l’oració de l’isha es calcula que serà a les 22.46 hores i la del fajr serà a les 4.42 hores de la matinada.

Papa Francisco: “Necesitamos una vacuna solidaria y financiada justamente”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Con motivo de la celebración de las Reuniones de Primavera 2021, que organizan las Juntas de Gobernadores del Grupo Banco Mundial (GBM) y del Fondo Monetario Internacional (FMI), el Papa Francisco ha enviado una carta a todos los participantes en la cual expresa sus preocupaciones y ha puesto en evidencia que es urgente la creación de un plan global que permita avanzar en el desarrollo humano integral de todos los pueblos.

En la carta, el Papa ha subrayado que tiene la esperanza que el trabajo conjunto de las dos organizaciones pueda contribuir a la creación de un modelo de “recuperación” capaz de generar nuevas soluciones, más inclusivas y sostenibles que ayuden a la economía real, a las personas y a las comunidades a conseguir sus aspiraciones y el bien común universal. Para conseguirlo, el pontífice ha expresado la importancia del espíritu de solidaridad mundial: “Liberar la carga de la deuda de tantos paises y comunidades, hoy en día es un gesto profundamente humano que puede ayudar a las personas a desarrollarse, a tener acceso a las vacunas, a la educación y a los lugares de trabajo”.

“La ley del mercado no puede tener prioridad sobre la ley del amor y la salud de todos”

Por otra parte, Francisco también ha aprovechado esta ocasión para hacer una llamada a los líderes de los gobiernos, las empresas y organizaciones internacionales para que trabajen conjuntamente para que todo el mundo tenga acceso a las vacunas, especialmente los grupos más vulnerables, como ya hizo en el mensaje Urbi et Orbe del dia de Navidad de 2020: “Necesitamos una vacuna solidaria y financiada justamente, ya que no podemos permitir que la ley del mercado tenga prioridad sobre la ley del amor y la salud de todos”.

En este sentido, Francisco ha recordado que los mercados tienen que tener el “soporte de leyes y regulaciones que aseguren que trabajan por el bien común, garantizando que las finanzas -en vez de ser meramente especulativas o financiarse a sí mismas- trabajen para los objetivos sociales tan necesarios en el contexto de la actual emergencia sanitaria mundial”.

Papa Francesc: “Necessitem una vacuna solidària i finançada justament”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Amb motiu de la celebració de les Reunions de Primavera 2021, que organitzen les Juntes de Governadors del Grup Banc Mundial (GBM) i del Fons Monetari Internacional (FMI), el Papa Francesc ha enviat aquest dijous una carta a tots els seus participants en la qual expressa les seves preocupacions i ha posat en evidència que és urgent la creació d’un pla global que permeti avançar en el desenvolupament humà integral de tots els pobles.

A la carta, el Papa ha subrallat que té l’esperança que el treball conjunt de les dues organitzacions pugui contribuir a la creació d’un model de “recuperació” capaç de generar noves solucions, més inclusives i sostenibles que ajudin a l’economia real, a les persones i a les comunitats a aconseguir les seves aspiracions i el bé comú universal. Per aconseguir-ho, el pontífex ha expressat la importància de l’esperit de solidaritat mundial: “Alliberar la càrrega del deute de tants països i comunitats, avui en dia és un gest profundament humà que pot ajudar les persones a desenvolupar-se, a tenir accés a les vacunes, educació i llocs de treball”.

“La llei del mercat no pot tenir prioritat sobre la llei de l’amor i la salut de tots”

D’altra banda, Francesc també ha aprofitat aquesta ocasió per fer una crida als líders governamentals, les empreses i organitzacions internacionals a què treballin conjuntament perquè tothom tingui accés a les vacunes, especialment els grups més vulnerables, com ja va fer al missatge Urbi et Orbi del dia de Nadal de 2020: “Necessitem una vacuna solidària i finançada justament, ja que no podem permetre que la llei del mercat tingui prioritat sobre la llei de l’amor i la salut de tothom”.

En aquest sentit, Francesc ha recordat que els mercats han de tenir el “suport de lleis i regulacions que assegurin que treballen pel bé comú, garantint que les finances -en lloc de ser merament especulatives o finançar-se a sí mateixes- treballin pels objectius socials tan necessaris en el context de l’actual emergència sanitària mundial”.

“El lloc que tenim les dones a l’Església sovint és limitat, limitant i molt depenent”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) “Com es fa per estar molts anys en una institució on sents que no pots desplegar tot el que podries fer i donar? D’on beveu per mantenir-vos amb aquesta energia i creure en un canvi?” Així ha interpel·lat la més jove de la taula rodona a la resta de participants del diàleg ‘Dones en l’Església’. Convocat per la delegació catalana del Col·loqui Europeu de Parròquies ha tingut lloc aquest dijous per internet i ha comptat amb la veu de quatre dones compromeses en diferents serveis eclesials.

La directora de Migra Studium Maria del Carmen de la Fuente, des de les parròquies de Gornal i Bellvitge a l’Hospitalet, és qui ha plantejat la pregunta sobre la capacitat de resistència davant de les dinàmiques d’exclusió que experimenten per raó de gènere dins l’Església. Junt amb ella, han compartit experiència eclesial la mestra Conxita López, vinculada a la parròquia de Sant Antoni Maria Claret de Lleida, la directora de Càritas Diocesana de Girona M. Dolors Puigdevall, de la parròquia de Fornells de la Selva i la teòloga Roser Solé, de la parròquia Crist Rei a la Sagrera de Barcelona.

Totes han contestat l’interrogant en un sentit similar. Constaten un biaix en la seva representació dins de la institució. Reconeixen un dèficit en termes de participació col·legiada entre homes i dones. Però se senten responsables del present i futur de l’Església. I troben l’aliment per continuar en la pregària, l’eucaristia, la comunitat i el servei que fan a les persones més vulnerables.

Sentir-se Església i fer-se’n responsable

“Estem aguantant una organització d’una societat que fa molts anys era clerical, però que ara ja no ho és”, ha dit Dolors Puigdevall des de Girona. “No farem res ordenant persones si no hi entra al mateix temps la dinàmica del ‘nosaltres’”. I ha reivindicat la participació, la coresponsabilitat i el treball en equip.

“Com a dona laica sempre he viscut la fe tenint en compte que l’Església la formem els batejats, homes i dones, amb diversitat de carismes i perfils”, ha apuntat Dolors Puigdevall. Ha recordat que l’experiència de joventut –amb la catequesi, l’esplai i el casal d’estiu i les colònies– van ser “una etapa d’immensa joia que va posar les bases, un regal que em va ajudar a continuar com a jove creient”.

Puigdevall ha insistit que com a cristiana s’ha sentit cridada a participar dins del poble, “en el bategar de la societat”. Amb l’entrada de la democràcia, com a parròquia, van contribuir a desplegar l’acció cultural i política del poble. Alhora que sempre s’ha sentit “responsable del que passava a l’acció eclesial, als espais de trobada, formació i servei”.

Roser Solé s’ha definit com a “animal de parròquia”. Primer a Sant Josep Oriol, després Santa Eulàlia de Vilapiscina i ara a Crist Rei, sempre a la Sagrera a Barcelona. “Sempre he comprès la parròquia com el lloc que celebra l’eucaristia que fa comunitat”.

Ha descrit el temps de després del Concili Vaticà II com un temps d’esperança: “Ens pensàvem que ens menjaríem tot el món; vam començar a llegir i a donar la comunió”. I ha dit que “poc podíem pensar en els retrocessos que viuríem”.

Dinàmiques patriarcals i clericals

Per a Maria del Carmen de la Fuente “les parròquies han estat el lloc on descobrir Jesús i l’evangeli”. En fa una valoració positiva i reconeix que se sent “vinculada amorosament a l’Església”. Amb tot, ha reconegut: “Com a dona, avui, no puc negar una certa desafecció davant de determinades dinàmiques parroquials, perquè les visc com a patriarcals i clericals”.

“El lloc que tenim les dones a l’Església moltes vegades és limitat, és limitant i és molt depenent”, ha afirmat. Depenent de què? “De l’aprovació, del consentiment, de l’aprovació, del vistiplau d’un home que ocupa un determinat lloc a la institució, llocs als quals les dones no podem accedir”, ha lamentat.

Manteniment o creativitat?

De la Fuente reconeix que “aquesta situació genera desgast, frustració, especialment quan sents que tens alguna cosa a aportar”. I interpreta com si, a l’Església, “la participació i presència de les dones fos la de subjectes passius amb dret a servir, però sense veu”.

Considera que “és especialment dolorós quan veus que amb aquestes dinàmiques s’ha optat pel manteniment davant del que podria ser espai de creativitat i possibilitat”. Per a ella, en canvi, “l’estil de Jesús té més a veure amb la creativitat que amb el manteniment.”

“És un capellà que deixa fer moltes coses”

Solé ha assenyalat “el pes que el capellà exerceix a les parròquies” i com influeix en el tarannà de la parròquia. Ha reconegut que es posa nerviosa quan sent expressions com ara “és un capellà que deixa fer moltes coses”, “és un capellà molt obert” o també “tot això que estàs fent aquí, no ho podries fer en una altra parròquia”. I s’ha mostrat autocrítica: “No hem sabut ser el suficientment àgils per trobar uns camins de treball i de llibertat”.

Com a contrapunt, Conxita López assegura que és “una més” dins de la parròquia: “El rector em condiciona amb què pugui treballar més a gust o més a disgust, però jo seguiré sempre membre de l’Església i d’una parròquia”.

Fa quaranta anys, com a responsable de catequesi, va treballar “sense consiliari ni supervisió”. “Això no vol dir que actués al marge de la parròquia, sinó que es van fiar de mi”, ha dit. I ha valorat en positiu “no haver de demanar permís al rector per poder actuar”. Sentir-se responsable d’una activitat concreta la va fer créixer. Així com també el temps que va viure com a missionera laica a Veneçuela i la participació dels laics en la diòcesi que va conèixer al costat de Casaldàliga al Brasil.

Puigdevall ha defensat els consells pastorals no només com a “espai de consulta” sinó de “participació”. Un lloc on treballar “les grans línies d’actuació”. També ha demanat que els laics sentin sobre les espatlles “el pes de la responsabilitat de la parròquia” i que no només la tingui “una persona ordenada”.

Com a anècdota per il·lustrar-ho ha explicat que “un capellà va dir amb molt bona fe ‘gràcies per ajudar-me a celebrar la setmana santa’”. I ha defensat: “Som tots els que la celebrem, és clar”.

Sobre el Motu proprio del papa Francesc

A partir del Motu proprio del papa Francesc, amb què va obrir a les dones el ministeri del lectorat i de l’acolitat, Puigdevall ha identificat “un llarg camí a recórrer per construir comunitats vives, participatives, d’homes i dones junts”.

Roser Solé ha valorat que “amb aquest gest el papa ha tocat un botó, i si es toca aquest botó, es pot tocar el del costat”, ha dit en al·lusió a l’ordenació sacerdotal de les dones. Reconeixent la dinàmica de renovació eclesial del papa Francesc, Puigdevall també pensa que darrera d’aquest gest, “hi ha un transfons”.

En canvi, Conxita López considera “ridícul i fora de lloc que amb els temps que estem s’hagin autoritzat el lectorat i l’acolitat”. En una línia similar s’ha expressat Maria del Carmen de la Fuente: “No vaig entendre l’objectiu d’aquest canvi”, ha reconegut. Amb tot creu que “pot ser un signe positiu pensar que les coses que es fan per la via pràctica arriba un moment que poden ser autoritzades”.

“Caldria fer discriminacions positives”

Puigdevall ha defensat que “caldria fer discriminacions positives, revisar rols que adjudiquem per inèrcia i buscar espais oberts per poder compartir”. Ha narrat l’experiència de participar al Concili Provincial Tarraconense, fa 25 anys. Hi va participar com a membre del Consell Diocesà Pastoral perquè, veient el còmput de persones de Girona, es va demanar explícitament que hi anessin dues dones. “Vaig viure una discriminació positiva; poques vegades ho fem i potser caldria fer-ne d’altres”.

En canvi, des de Lleida, López, que també hi va participar com a delegada de missions amb el mateix argument. Tot i que valora la paritat, diu que no pot ser “una norma rígida”. En el seu cas, recorda, es va descartar la participació d’un capellà, Carles Giol, que va ser missioner durant 25 anys a Ruanda. “La seva experiència missionera era global i molt més extensa que la meva, i la van deixar perdre en favor de la paritat.

Decisions obertes a tota la comunitat

Des de Girona, Puigdevall s’ha plantejat que “alguna cosa falla” quan és l’única dona en reunions d’organització i coordinació de Càritas. “Hauríem de revisar rols que de vegades adjudiquem per inèrcia”. I ha assenyalat una dada significativa: “Soc l’única dona directora de Càritas a Catalunya de les deu diòcesis. Això també m’ha interrogat”.

També ha defensat el Consell de Laics com a eina de participació i formació que convindria recuperar. “L’Església ha de reflexionar que l’organització no només l’haurien de portar persones ordenades”. I hi ha afegit que “El poble de Déu és divers i tots els llocs on es prenen decisions haurien d’estar oberts perquè aquest poble de Déu hi pogués participar”.

Assegura que l’actual organització eclesial “produeix biaixos”, malgrat que també ha trobat dins de Càritas “molts espais on es prenen decisions col·legiades” entre sacerdots i laics, homes i dones.

Per la Solé el problema està en determinar què vol dir “direcció col·legiada”. Ha dit que implica “comunió, però també que hi ha un cap”, com en el cas dels col·legis episcopals. I ha criticat que “encara hi ha bisbes que no accepten el resultat del Concili”, així com també “avui hi ha rectors que no volen les dones a l’altar”.

Un repte d’Església, no només de les dones

En aquest camp, De la Fuente ha plantejat l’interrogant de “si els reptes són de les dones o són de l’Església”. En la quotidianitat, ha assegurat, la presència de la dona és molt elevada. Un fet que contrasta amb “la presència pública i institucional de l’Església”.

Com a exemple concret, Puigdevall ha assenyalat que hi ha moltes dones en els espais de catequesi. “La pregunta és: lideren la catequesi?”. També a Càritas hi troba “moltes dones voluntàries i tenaces que estiren del carro.” Pensant en l’estructura eclesial, ha reconegut: “Sentim que estem apuntalant una cosa que s’està esfondrant”.

En el mateix sentit s’ha expressat De la Fuente. Creu que “si l’Església continua en la seva dinàmica patriarcal, masclista i clerical, continuarà perdent espais i continuarà afeblint la seva veu a la societat”. I per això ha demanat “aprofitar el context d’una societat que, tot i ser patriarcal, comença a fer canvis i comença a no tolerar situacions d’injustícia cap a les dones”.

Confiança, veu i vot

Conxita López ha defensat que de fons hi ha una “visió de l’Església”. I que “si el bisbe o el rector de torn està convençut del valor dels laics, i de les dones laiques, s’avançarà”. Com a delegada de missions del bisbat de Solsona, ha recordat que els mesos d’octubre feia animació missionera i predicava l’homilia a la missa dominical: “No és que el capellà em deixés parlar, sinó que justificava la meva presència per fer l’homilia”. A més, hi ha afegit: “Mai se’m va demanar de supervisar l’homilia prèviament”.

En canvi, en reunions de delegats de missions de la resta d’Espanya, va descobrir moltes dones que portaven realment les delegacions, però no tenien nomenament. “Eren secretàries, encarregades, ajudants i, a l’hora de prendre decisions, o d’efectuar alguna votació, eren espectadores, mentre que jo tenia veu i vot, tenia poder de decisió”.

La incidència del feminisme a l’Església

Solé, que és membre del Col·lectiu de Dones en l’Església per la Paritat, de la coordinadora de dones creients Alcem la Veu i de l’Associació de Teòlogues Espanyoles ha explicat que aquests moviments busquen visibilitzar les dones i crear consciència. Però considera que encara tenen poca incidència: “Mireu els llibres de teologia. Mireu la bibliografia. Quantes dones se citen als llibres de teologia? Una, màxim dues”, ha lamentat.

Ha reconegut que “l’autoritat del rector i de l’episcopat pesa” i que “el tarannà de la parròquia canvia quan canvia el capellà”. Què passa després? “El poble rondina, però no gosa contestar i molts han deixat l’Església.”

Amb tot ha reivindicat la necessitat de formació perquè es pugui comptar amb les dones: “Als laics ens falta formació i el capellà es troba en la necessitat de formular-ho tot, i no pot ser”, ha dit Solé.

Una vaga per la paritat a l’Església?

De la Fuente ha proposat “generar canvis, ser proactives” i ha fet una crida a promoure estratègies de transformació per a forçar la transformació de l’actual desigualtat i infrarepresentació. “Només cal posar-s’hi”. Entre el públic s’ha plantejat “una vaga econòmica”, de manera que les parròquies no facin “cap aportació als bisbats fins que no hi hagi paritat”. Així com també han apuntat una possible “vaga de braços caiguts”.

Des de l’Hospitalet, Maria del Carmen de la Fuente ha dit que sí que veuria una vaga de dones a l’Església: “La idea m’anima. Crec que les vagues sempre es poden organitzar bé, sense cap deixar que ninguna persona quedi desatesa, i seria un gest que en aquest moment remogués la realitat”.

Puigdevall no ho descarta, tot i que a priori apostaria més per “la vaga dels japonesos”, treballant al costat de les persones que ho necessiten. “La motivació, cada vegada que veig una persona en situació de vulnerabilitat, m’empeny a ser-hi més”.

El sociòleg Joaquim Cervera ha moderat el diàleg. La sessió forma part d’un marc de debat més ampli, dedicat al futur de l’Església, que organitza la delegació catalana del Col·loqui Europeu de Parròquies. Per tancar l’acte, Iluminada Merino, co-delegada del CEP català, ha recordat les paraules de l’activista Arcadi Oliveres, que ha mort aquesta setmana: “L’Arcadi deia que la seva força és ser coherent i no tenir por”. I així ha animat a les dones d’Església a continuar lluitant per la seva dignitat.