31 de gener al 6 de febrer de 2015

actualitat
 
Ds, 7/02/2015
(Jordi Llisterri –CR) Un Honoris Causa poc habitual. L’acte ha seguit tot el protocol de processó d’entrada i de sortida, i de birrets per als doctors, que marca el ritual. Però la teresiana Maria Victòria Molins ha portat la seva manera de ser, la de la gent del carrer, a l’acte d’investidura Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull.
Ds, 7/02/2015
Declaració del Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) i el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) en l'aniversari de la tragèdia a la frontera hispanomarroquina
Ds, 7/02/2015
(Vida Nueva) Al Papa Francesc no li sobra temps. Arribant el segon aniversari de la seva elecció com a bisbe de Roma, Jorge Mario Bergoglio vol que la reforma de la Cúria entri en una nova fase.
Ds, 7/02/2015
(Laura Mor –CR) Territori, cultura i espiritualitat són les tres potes del tamboret que l'Ateneu de la FEMN, la Fundació Esplais Santa Maria de Núria, proposa als joves del bisbat d'Urgell.
Ds, 7/02/2015
(David Casals i Vila –CR) L'any ha començat amb novetats a l'Església d'Anglaterra, l'església mare de la Comunió Anglicana: s'ha nomenat la primera
Ds, 7/02/2015
(Jordi Llisterri –CR) Aquest dimarts al vespre el president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut els representants de les confessions religioses presents a Catalunya per celebrar la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional.
Ds, 7/02/2015
(Abadia de Montserrat) L’Escolania de Montserrat realitzarà, entre el 23 de febrer i el 10 de març, una gira històrica a la Xina.
Ds, 7/02/2015
​(Laura Mor –CR) L'Esperit bufa, però cal dialogar personalment amb el jove i ajudar-lo a interpretar allò viscut. És una de les principals conclusions de la segona jornada de la Vocalia de pastoral de joves i vocacional de la Unió de Religiosos de Catalunya que dissabte va aplegar una cinquantena de persones a l'Escola Vedru
Ds, 7/02/2015
(CR) Nova versió de CatalunyaReligió.cat. Aquest dilluns estrenem una nova visualització de la web. Coindicint amb el 5è aniversari hem fet una revisió de la manera de presentar els continguts que estrenem avui i que les properes setmanes acabarem de completar. Sempre cal millorar i innovar.
Ds, 7/02/2015
(Glòria Barrete –CR/Lleida) Quin tipus de ciutadà volem? quin tipus de persona? com volem que sigui un noi o noia d'aquí a vint anys? i per fer quina societat?, es van preguntar a Finlàndia fa anys a l'hora de crear una llei d'educació.
Ds, 7/02/2015
(Jordi Llisterri -CR) "L’Estat es declara aconfessional i en conseqüència, cap religió podrà ser subvencionada amb fons públics".
Ds, 7/02/2015
Entrevista a Edmon M. Garreta, abat emèrit de Solius
Ds, 7/02/2015
(Bisbat de Girona) En l'acte de concessió del Premi Sant Fèlix 2015 a la Fundació Tutelar de les Comarques de Girona que
Ds, 7/02/2015
(CR-OHSJD) Amb el lema "Suma't a l'Hospitalitat" aquest gener l'Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu ha iniciat l'Any de les Vocacions Hospitalàries.
més notícies
opinió
 
 
Catalunya Franciscana

(Fra Josep Manuel Vallejo) Per a vostè, ¿quin és el sentit de la vida? Per a mi, el sentit de la vida és viure de manera que compleixis dues obligacions bàsiques. La primera és la que jo anomeno “lleialtats animals”, és a dir, la lleialtat als pares, als fills, a la parella, als parents més immediat...

 
Mirant el text

Els diàlegs de Job amb els seus amics omplen la major part del llibre, que porta el seu nom. Elifaz, Bildad i Sofar prenen la paraula tres vegades i cadascuna de les seves intervencions rep una resposta de Job.  El text de la primera lectura d'aquest diumenge (Jb 7,1-4.6-7) pertany a la resposta de ...

 
Les homilies del papa Francesc

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 3 de febrer de 2015 Quin és el centre de l'esperança? Tenir "la mirada fixada en Jesús". Francesc ha fet girar la seva homilia a partir de la Carta als Hebreus que s'atura precisament sobre l'esperança. El papa ha subratllat que sense escol...

 
Vita Moleskine

Igual que el jutge Santiago Vidal, no sóc un expert constitucionalista, ni per no ser, no sóc ni jurista. Però, com el jutge, comparteixo l’interès de dedicar el temps lliure a reflexionar sobre els drets i deures constitucionals dels catalans en la futura Catalunya independent i, de manera especial...

 
Roba estesa

Això de la independència dóna per molt al mechandising: Els basars xinesos t'ofereixen fundes de mòbil amb l'estelada, a les botigues de turistes n'hi ha a xancletes, roba interior i tota mena de gadgets. I al sex-shop, preservatius. Fins que es torni a posar de moda Bob Esponja. Fins i tot un jutg...

 
Visió positiva

         Fa dies que no pregues. No en tens ganes. Moltes vegades has pensat: Hauria de pregar al Senyor, ni que fos de forma esporàdica, en qualsevol moment del dia... però no en tinc ganes.            No és la primera vegada que et passa. Al contrari, saps molt bé que tard o d’hora retornes a la m...

 
Fites

El 31 de gener de 1915, l'escriptor, monjo i referent espiritual d’avui Thomas Merton (1915-1968), va néixer a Prada de Conflent en plena primera Guerra Mundial. Merton és, probablement, un dels monjos que ha aconseguit més lectors al llarg de la història recent. La seva obra ha tornat a ressorgir a...

 
Per què teniu por?

Amb tots els anys d’experiència pastoral i amb tots els intents de proposar canvis concrets i precisos en les actuacions pastorals he observat una gran dificultat que té l’església per ser pràctica. I quan dic església em refereixo tant a les parròquies, com als bisbats, i a diferents institucions e...

 
veure la fe
 
imatge
Dm, 3/02/2015
Fra Magí, més conegut a les Borges Blanques com "lo pare Bernat", explica breument als
més vídeos

Josep M. Turull: “Dopo la pandemia il turismo religioso avrà un notevole rilancio”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Prepararsi alla ripresa del turismo. Questo è l’obiettivo con cui il Segretariato della pastorale di turismo, pellegrinaggi e santuari di Barcellona ha avviato il nuovo sito web https://turisme.esglesia.barcelona.

È stato presentato da Josep Maria Turull, direttore del Segretariato e rettore della Basilica della Sagrada Familia, durante una conferenza stampa.

“Dopo la pandemia il turismo religioso avrà un forte incremento da noi” ha affermato Turull. Un momento in cui “la gente cercherà più che mai spazi di pace, di consolazione e di speranza”.

Il contesto anteriore alla pandemia era di una “parte significativa di turisti religiosi che quando venivano qui volevano celebrare la propria fede con noi” o persone che si avvicinavano ai luoghi religiosi con interessi culturali ma che volevano anche “sperimentare quello che vi veniva celebrato”.

Concretamente, secondo i dati raccolti dall’Arcidiocesi di Barcellona, un terzo delle visite a monumenti e luoghi d’interesse di Barcellona erano in luoghi religiosi cattolici. Otto milioni di visite ogni anno guidate dalla Sagrada Familia. Il terzo luogo più visitato di Barcellona era la Cattedrale.

Il turismo che si pensa si riattiverà per primo è quello familiare o di piccoli gruppi. Il nuovo sito è rivolto a questo pubblico che cerca info o proposte turistiche per organizzarsi per proprio conto. Comprende informazioni che “finora erano impossibili da trovare” come le messe in diverse lingue che si celebrano in diocesi o la lista completa dei santuari e dei servizi offerti.

Ci sono anche le messe e altri servizi religiosi in luoghi importanti come la Sagrada Familia, la Cattedrale, il Tibidabo, S. Maria del Mare o la Mercede. Sono punti di attrazione sia per i turisti cattolici che per chi vuole fare una visita. Turull ha spiegato che si è notato già con “molti che hanno riscoperto posti come la Cattedrale o il Tibidabo”.

Infine, si segnalano le offerte musicali nei luoghi di culto, come i cicli di concerti d’organo, le messe polifoniche o le celebrazioni liturgiche con un coro professionale stabile. Con il sito si vuole offrire il patrimonio culturale e cultuale della Chiesa di Barcellona come uno strumento ulteriore di promozione della ripresa turistica ed economica.

 

Els bisbes aprofundeixen en la Quaresma

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’una Església que es prepara per a una pastoral digital, d’un oasi de misericòrdia, de convertir-nos i creure en l’Evangeli, de l’avui de Déu, de predicar un Messies crucificat, de Jesús, rostre de la misericòrdia del Pare, de sant Josep, de confraries i germandats, dels deu manaments i de dones lectors i acòlits.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “en el document, Esperit, cap on guies les nostres Esglésies? dels bisbes de Catalunya hi ha un moment en què hi trobem escrit: «La fascinació per la tecnologia amb la competició home-màquina i l’explosió del món telemàtic amb motiu de la pandèmia, produeixen canvis antropològics molt profunds que porten a plantejar la pregunta essencial que es fa el Salm 8: “Què és l’home […] què és un mortal?” (v. 5).»”. Afirma que “en aquest darrer any hem assistit a una explosió del món telemàtic”, que “un 91% de la població catalana ha utilitzat Internet en els darrers tres mesos i, d’aquests, un 84% és usuària d’almenys una de les cinc xarxes socials més actives”. Afirma també que “només un 12,2% de la població participa habitualment en celebracions religioses de qualsevol creença o confessió”. Manifesta que “la humanitat és ara a la xarxa” i que “hi hem de ser, perquè les xarxes són llocs d’evangelització i és necessari que el nostre testimoni hi sigui present”. Recorda que “a la nostra Església diocesana els confinaments i les limitacions socials que ens ha dut la pandèmia, ens ha obligat a traslladar al món digital una part important de les activitats pastorals, litúrgiques i catequètiques, les reunions, xerrades i conferències…” i reconeix que “ara és important fer un discerniment profund sobre l’evangelització digital per poder posar aquesta tecnologia al servei de l’Evangeli de Jesús”. Destaca que “nosaltres tenim el millor missatge, el de Jesús” i que “ara, el discerniment és saber trobar l’aplicació que tradueixi aquest missatge al format digital”. Finalment, demana que “l’Esperit ens ajudi en aquest discerniment, que haurem de fer sobre la marxa i sabent destriar el gra de la palla, per esdevenir missioners digitals”.

El cardenal Joan Josep Omella, recorda que fa uns dies, va llegir una anècdota sobre una religiosa malalta de Covid-19 que va ser traslladada urgentment des de la seva comunitat fins a l’hospital i “no va poder endur-se alguns objectes que feia servir diàriament: les ulleres, el rosari i una petita creu que sempre portava a sobre”. Diu que “un matí, pocs dies abans de morir, la religiosa va demanar a una infermera si li podia aconseguir una petita creu”, que “la infermera, com que no en trobava cap al seu despatx, en va buscar una per internet, la va imprimir i la va penjar a la paret de l’habitació de la malalta” i que “aquell gest tan bonic i senzill va omplir de pau i alegria la religiosa”. Afirma que “la Quaresma és un temps per donar almoina” i exclama que “quina millor almoina hi pot haver que tractar amb delicadesa i amor les persones malaltes, tal com ho va fer aquesta infermera”. Expressa que el papa Francesc, en el missatge de Quaresma d’aquest any, “ens anima a tractar amb tendresa els malalts” i “ens demana que oferim paraules de confiança als necessitats, perquè sentin que Déu els estima amb un amor entranyable”. Recorda que “l’Evangeli ens mostra molts moments en què Jesús cura els malalts”, que “Jesús ens ensenya que cap malalt hauria de sentir que és una càrrega per als altres” i que “Déu ens crida a mirar amb tendresa els que sofreixen, a captar les seves necessitats i a ser per a ells, tal com diu el Papa, un «oasi de misericòrdia»”. Finalment, demana que “Maria, salut dels malalts, ens ajudi a cuidar-nos els uns als altres” i que “la Mare de Déu, Mare de misericòrdia, ens animi a estar sempre al costat dels que pateixen i de les seves famílies”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “en imposar-nos la Cendra a l’inici de la Quaresma, la litúrgia ens va recordar les paraules nuclears de la predicació de Jesús: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli” (Mc 1,14)”. Afirma que “en el camí vers la Pasqua, aquestes dues realitats, convertir-nos i creure en l’Evangeli, tenen una unitat indestriable, formen com una gran i única actitud de seguiment autèntic del Crist”. Expressa que “la veritable conversió a Déu consisteix a acollir plenament la Bona Nova de Jesús, com la llum que deixem que il·lumini tots els racons de la nostra vida, i al mateix temps, per la força de Déu, esdevenir testimonis i missatgers d’aquesta Bona Notícia per als altres, és a dir, evangelitzadors creïbles, generosos i plens d’amor”. Finalment, recollint un text del bisbe Pere Casaldàliga, ens proposa “unes actituds per a viure l’evangelització que recullen i uneixen les dues actituds, conversió i fe anunciadora”: “Saber acollir l’Evangeli que ens ve a trobar i deixar-se convertir per ell”; “no fer ombra a l’Evangeli, ni amb la nostra cultura, ni amb el nostre protagonisme, ni amb la nostra por”; “practicar, celebrar i anunciar l’Evangeli en comunitat eclesial”; “viure l’Evangeli amb tota la veritat”; “escampar la Bona Nova feta sal, ferment, llum, llavor, en cada societat, en cada persona, en cada lluita, en cada esperança”; “no oblidar mai que l’Evangeli porta a dins la creu”; “fer, com Jesús, que l’Evangeli sigui dels pobres i els petits, perquè arribi a tothom”; “pregar l’Evangeli” i “saber esperar amb paciència pasqual la Bona Nova definitiva d’Aquell qui “és a la porta i truca” (Ap 3,20)”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “l’avui” de Déu és “l’instant present”, que el moment actual és “el nostre moment”, però que igualment  “aquest moment, i no un altre, és el de Déu” i que “hem de reconèixer que moltes vegades estem temptats de fugir”, “especialment quan el moment actual és complex i ple de sofriment”. Afirma que “hi ha moltes fugides, que eviten afrontar la realitat present”, com ara “negar o deixar de banda el present, refugiant-se en el passat”, “consolar-se amb el simple pensament”, “és a dir, elucubrar sobre els culpables de la situació actual, així com sobre les solucions que “s’haurien de prendre””; “lliurar-se a l’activisme”… Afirma també que “en el terreny de la vida religiosa es dona també una fugida del present real, que ve disfressada d’un bon fer”, que “és la fugida a una religiositat hiperafectiva i sensiblera, que fa sensació de descans i de compliment del que Déu demana”, així com que “hi ha moltes altres fugides del moment, com el refugi en el plaer compensatori, en el somni d’un triomf personal, quedar-se en tot allò extern, sense esforçar-se a aprofundir què hi ha actualment al cor…”. Manifesta que “totes les fugides de la realitat són actes d’idolatria”, que “els ídols són construccions humanes, fruit de les nostres mans”, però que “tenen la particularitat d’haver estat elevades per nosaltres a la categoria de coses absolutes”. Reconeix que “l’instant present no és fàcil”, però que “en ell Déu et vol, en aquest moment Ell segueix estimant-te, perquè aquest moment forma part del nou temps inaugurat per Jesucrist”, un nou temps que “és el definitiu”. Finalment, diu que “no hem de fugir” i que “passi el que passi avui, en la nostra història present, continuarà sent “l’avui de Déu””.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “la perspectiva del Messies morint en una creu no entrava en el cap de l’apòstol Pere” i que “per això, l’Evangeli explica que va intentar apartar Jesús d’aquest camí”. Afirma que “no és fàcil d’acceptar el misteri de la creu, i no és fàcil d’acceptar el sofriment des de l’òptica de la creu del Senyor”, però que “en canvi, el senyal del cristià és la creu”. Pregunta si som conscients del significat del senyal de la creu i diu que “la litúrgia de la Paraula d’aquest diumenge respon a aquests interrogants a través de sant Pau”. Expressa que l’apòstol ensenya a l’Església de Corint que “és en el misteri de la creu on resideix la força i la saviesa de Déu” i que “nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd”. Manifesta que “hem de reconèixer que el dolor i el sofriment formen part de l’existència humana”, però que “quan es descobreix el sentit de la creu i amb l’ajut de la gràcia de Crist, el sofriment es suporta d’una manera molt diferent: amb un amor proactiu i capaç d’oferir-se més enllà de les lamentacions”. Remarca que “la creu és difícil d’entendre”, però que “incorporar el misteri de la creu a la nostra vida no consisteix en una pura especulació, sinó en una veritable experiència de vida”. Finalment, diu que “per això ens senyem, per a continuar l’amor amb el que Crist vol seguir viu en els seus membres” i que “així, unint-nos al Crucificat, quedem inserits en la seva obra, i experimentem el seu amor, que ens salva i ens fa anar més enllà del nostre jo, sortint a l’encontre de l’altre per a consolar, per servir i per estimar”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “Moisès va demanar a Déu: Deixeu-me contemplar, si us plau, la vostra glòria” i que “el Senyor li va respondre: No podràs veure la meva cara, perquè el qui em veu no pot continuar vivint”. Diu que “en Moisès, com en tota persona humana, hi ha un desig innat, en el més pregon de l’ésser, que li fa cercar el rostre de Déu”, un desig profund “que ens duu a tots a buscar incansablement la veritat, la bellesa i el bé”. Afirma que “fruit d’aquest desig, real i inabastable al mateix temps, és tota la recerca de la humanitat del misteri de Déu, la qual s’expressa en les religions”, així com que “si hi ha una constant al llarg de la història humana és la presència de la religió, com un intent de trobar el significat de la vida, el sentit de la pròpia existència”. Manifesta que “en la història de la recerca del sentit profund de la vida, la fe cristiana, en continuïtat amb la història d’Israel, presenta una novetat: no és solament l’home qui busca Déu, sinó que és Déu qui ve a la recerca de la seva criatura” i que “aquesta novetat és la mateixa persona de Jesús de Natzaret, el Fill de Déu, en el rostre del qual nosaltres podem veure el rostre de Déu”. Destaca que en el rostre de Jesús veiem “solament i principalment la misericòrdia del Pare” i que “Déu és amor misericordiós, amor sense mesura a favor de nosaltres que, a causa del pecat, érem esclaus del mal i de la mort”. Finalment, diu que “llegir els evangelis en aquesta clau és entrar en profunditat en la recerca del rostre de Déu” i que “trobar-se amb la misericòrdia de Déu és el camí del coneixement profund de qui som nosaltres”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “la missió de Josep va consistir a acollir com a pare al Fill de Déu fet home”, que “encara que no fos el pare biològic, va ser el pare humà de Jesús” i que “van viure aquesta relació de tal manera que constitueixen un exemple per a totes les famílies”. Afirma que “quan algú rep la notícia que serà pare, la primera reacció d’una sana paternitat és l’acolliment incondicional del fill que naixerà”, però que “en la nostra societat això no és evident per a tots: els fills es programen i fins i tot es rebutgen recorrent a l’avortament”. Expressa que “això naix d’una manera d’entendre la vida volent ser nosaltres els qui ho decidim tot”, que “això ens porta sovint a veure la voluntat de Déu com un obstacle als nostres desitjos” i que “davant els esdeveniments que no entenem reaccionem amb la decepció i la rebel·lió”. Manifesta que “Sant Josep, ens diu el Papa en la seua carta Patris corde (Amb cor de pare) “deixa de banda els seus raonaments per a donar pas a allò que esdevé i, per més misteriós que li sembli, ho acull, assumeix la responsabilitat i es reconcilia amb la seva pròpia història…”, que sant Josep “ens mostra que, amb la fortalesa de la fe, és possible acollir la vida tal com és”. Afirma que “Josep va introduir a Jesús en la vida religiosa del Poble escollit”, que “no es tractava d’una religiositat merament externa o de compliment, sinó que responia a la veritat del que vivien en el seu cor” i que Maria i Josep “van tindre el goig de veure com Jesús creixia dia rere dia “en edat i saviesa i tenia el favor de Déu i dels homes””. Finalment, diu que “una autèntica paternitat cristiana no es limita a preocupar-se que als fills no els falte res material, sinó que inclou ajudar-los a descobrir l’amor de Déu” i que “és el camí que els conduirà a un autèntic creixement en la vertadera humanitat”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “en anys anteriors, dies abans de la Setmana Santa, hi havia molt moviment a l’interior de les confraries, germandats i congregacions per preparar els passos, els horaris, les preceptives autoritzacions, les sol·licituds de col·laboració per part dels seus dirigents…”, però que “per contra, enguany s’ha produït un canvi radical: als carrers i places de les nostres poblacions no hi haurà manifestacions externes per commemorar els últims dies de la Vida, Mort i Resurrecció del Senyor”. Recorda que “ja l’any 2020 vam viure una experiència similar a la qual no estàvem acostumats” i que ens en vam sortir “recordant-nos els uns als altres que la Setmana Santa se celebrava igualment a l’interior dels nostres temples, amb l’assistència orant de la comunitat cristiana que es reuneix al voltant de l’altar per  participar del misteri de Crist”. Vol contribuir a “una vivència més íntima i més autèntica de tot el que significa la Setmana Santa” i ho resumeix en tres consells: “participeu en les celebracions parroquials, perquè recullen el sentit més profund de la nostra fe”; “no perdeu la il·lusió ni l’interès per col·laborar amb els responsables de les vostres confraries” i “agraïu el servei que presten molts cristians a les confraries”, ja que “és un treball immens, una preocupació gran, una dedicació il·limitada”. Finalment, diu que “els cristians sabem acompanyar la manifestació externa amb una actitud interna humil i reconciliada” i demana a Déu que tots la puguem viure d’aquesta manera.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “en aquest tercer diumenge de quaresma es llegeix, com a primera lectura de la Missa, la narració dels deu manaments, al llibre de l’Èxode”. Diu que aquest text li ha suggerit reflexionar sobre la vigència dels deu manaments avui, uns manaments que cal emmarcar “en relació amb l’alliberament i la llibertat”. Afirma que “als que tenim més anys, parlar dels manaments potser ens suggereix només unes normes que s’havien de complir”, que “les noves generacions potser no coneixen els deu manaments” i que “si estem atents a l’actualitat podem descobrir que molts fets mostren que no es compleixen els manaments, tant en l’aspecte personal com social”. Manifesta que “quan les persones ja no saben el que és bo i correcte, quan ja no segueixen unes normes, ni nosaltres ni el món esdevenim més humans o més lliures, ens construïm déus absoluts –valors absoluts– que ens esclavitzen o esclavitzen els altres”, que “el llindar del no matar és cada vegada més difús, com ho mostren els atemptats terroristes, els homicidis, la violència, els avortaments, l’eutanàsia…” i que “quan el matrimoni ja no és una institució sagrada i ja no requereix la fidelitat, es trenquen les famílies”. Expressa que “pensem en les maneres actuals de robar, no només mitjançant els robatoris més habituals, sinó en els comesos per persones amb càrrecs importants” i que “n’hi ha prou amb tot això com a mostra per adonar-nos de la vigència dels deu manaments”. Diu que “Jesús parla dels manaments i els assumeix portant-los a plenitud”. Finalment, recorda els deu manaments, que “s’engloben en dos, això és: estimaràs Déu sobre totes les coses, i el proïsme com a tu mateix, per amor de Déu”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “fa un parell de mesos el Papa va fer públic el motu proprio Spiritus Domini pel qual permetia a les dones l’accés als ministeris de lector i acòlit” i que “els titulars dels diaris basculaven entre la falsedat i l’error”. Afirma que “el Papa no “obre la porta al sacerdoci” perquè té sobre la taula la petició de l’accés de la dona al diaconat permanent, és a dir, al primer grau del sagrament de l’orde, i el que ha decidit és l’accés als ministeris laïcals”. Afirma també que “el Papa no “permet que les dones donin la comunió i llegeixin l’evangeli””, ja que “les dones des de fa temps poden donar la comunió a missa en cas de manca dels ministres ordinaris de l’eucaristia” i “ni les dones, ni els homes, llevat dels ordenats, poden llegir l’evangeli a les celebracions litúrgiques”. Manifesta que “oferir als laics d’ambdós sexes la possibilitat d’accedir als ministeris de l’acolitat i del lectorat en virtut de la seva participació en el sacerdoci baptismal, augmentarà el reconeixement, també a través d’un acte litúrgic (institució), de la preciosa contribució que des fa temps moltíssims laics, també les dones, aporten a la vida i a la missió de l’Església”. Finalment, comunica que “tant bon punt la Conferència Episcopal Espanyola elabori el decret que assenyali l’edat i les qualitats exigides, les dones que, en el marc de les necessitats de la seva comunitat, acompleixin les condicions, ho demanin i gaudeixin del recolzament del seu rector, podran rebre la institució de lector i/o d’acòlit i exercir, amb un reconeixement públic i ferm de l’Església, aquests ministeris litúrgics”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.

Càritas Lleida porta el consum responsable i les campanyes antirumors als instituts

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat Lleida) Durant aquest curs 2020-2021, el programa Joves en Valors de Càritas Diocesana de Lleida s'ha fet present en centres educatius d'arreu del territori per explicar diferents realitats amb què treballa Càritas Diocesana de Lleida.

Consum responsable, Antirrumors, Processos migratoris i projectes amb metodologia Aprenentatge Servei, aquestes són algunes de les temàtiques que s'han treballat a més d'una vintena de grups d'adolescents d'entre 13 i 18 anys. En alguns casos, s'ha pogut dur el testimoni de Càritas dins les programacions curriculars d'algunes de les assignatures obligatòries.

Des del programa es considera molt important sensibilitzar la població més jove sobre les diferents realitats amb què es conviu per poder, entre totes i tots, avançar cap a societats socialment més justes.

Es restaura l’església de Santa Eugènia de Saga, a la Cerdanya

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat d'Urgell) La portalada de l’església de Santa Eugènia de Saga, al poble de Ger de la Cerdanya, mostra ja un aspecte renovat. Els treballs de conservació i restauració s'han centrat sobretot a estabilitzar el conjunt per protegir-lo de la climatologia que pateixen les obres a l'exterior. L'actuació ha comptat amb una subvenció del Departament de Cultura i la supervisió dels treballs per part del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

La intervenció ha estat iniciativa de l'Ajuntament de Ger, en conveni amb el Bisbat d'Urgell. Es va iniciar a mitjans dels mes de gener de 2021 i s’han dut a terme en un mes, a través del Centre de Restauració de Bens Mobles (CRBMC). S’havia malmès a causa de les condicions ambientals dures del Pirineu i del poc manteniment, juntament amb les circumstàncies dels materials d’origen. La portalada és feta amb carreus de pedra calcària, coneguda com a marbre roig o pedra gris d'Isòvol, per la seva similitud amb el marbre. Constructivament, presenta cinc arquivoltes de mig punt en gradació i quatre columnes amb capitells i basa. Està decorada i conserva restes pictòriques de tonalitats ocres, vermelles i negres en els elements escultòrics figuratius i geomètrics (nus femenins, caps sense cos, animals alats, motius vegetals i antropomorfs) ubicats a l'arquivolta més externa, als capitells, i a la clau de volta amb la representació de la figura de Crist.

Per una banda, s'ha dut a terme un procés de neteja específic per a les zones de treball escultòric amb restes de policromia, i també una neteja puntual amb microprojecció de partícules minerals (corindó) de les zones ennegrides per carbonatació i pel foc, a la zona d'arquivoltes. D'aquesta manera, es van retirar materials aliens d'origen divers, com ara els morters de ciment, nius d'insectes o claus.

La consolidació i la reintegració han consistit en l'adhesió de zones fragmentades i despreses de suport petri, amb petits punts de resines, la recuperació puntual de volums perduts amb morters de calç natural i perns de policarbonat amb un tremat cable d'acer inoxidable i la injecció de morters de calç amb pols de tosca a l'interior d'esquerdes i fissures de pedres i dels morters del parament adjacent.

També s'han reintegrat les diferents zones amb morters de calç natural, dosificats amb pols de marbres acolorits, sorres de riu rentades i pigments minerals en pasta, segons siguin utilitzats per al farciment de forats, juntes de portada i parament, bisellats de segellament i pèrdues de suport de pedra. Finalment, s'han consolidat les restes de policromia de la pedra amb nanopartícules de calç, i s'ha fet un tractament preventiu i curatiu per a la fusta i el metall de la porta d'entrada, han explicat des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Josep M. Turull: “Després de la pandèmia el turisme religiós tindrà un fort increment”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Preparant-se i impulsant la represa del turisme. Aquest és el plantejament amb el que el Secretariat de pastoral de Turisme, Peregrinacions i Santuaris de Barcelona ha posat en marxa un nou web https://turisme.esglesia.barcelona. Aquest dijous l’ha presentat Josep Maria Turull, director del secretariat i rector de la Basílica de la Sagrada Família, on s'ha fet una roda de premsa.

“Després de la pandèmia el turisme religiós també tindrà un fort increment a casa nostra” ha afirmat Turull. Sobretot esperant que el primer que es reprengui sigui el turisme de proximitat, en espera del turisme estranger. Un moment en el que “la gent buscarà més que mai espais de pau, cònsol i esperança”.

El context abans de la pandèmia és d’un “gruix important de turisme religiós que quan venen aquí també volen celebrar la seva fe amb nosaltres” o que persones que s’apropen als llocs religiosos amb interès cultural però que també “volen experimentar allò que s’hi celebra”. Concretament, segons dades de recollides per l’arquebisbat de Barcelona, un terç de les visites a monuments i llocs d’interès de Barcelona eren a espais religiosos catòlics. Vuit milions de visites anuals en total encapçalades per la Sagrada Família. El tercer espai amb més afluència de visitants de la ciutat de Barcelona era la Catedral.

 

"Hi ha gent que ha redescobert ara llocs com la Catedral o el Tibidabo"

El turisme que s’espera que es reactivarà primer és el de petits grups o familiars. El nou web està dirigit a aquest públic que busca informació o propostes turístiques per organitzar-se pel seu compte. Inclou informacions “que fins ara eren impossibles de trobar” com les misses en diversos idiomes que es fan la diòcesis, o el llistat complert de santuaris i el serveis que ofereixen.

També es recullen les misses i altres serveis religiosos de llocs emblemàtics de la ciutat, com la Sagrada Família, la Catedral, el Tibidabo, Santa Maria del Mar o la Mercè. Són punts d’atracció tant per als turistes catòlics com per gent de la mateixa ciutat que vol fer una sortida. Turull ha explicat que això ja ho han notat “amb gent que ha redescobert ara llocs com la Catedral o el Tibidabo”.

Finalment s’agrupen també les ofertes musicals al voltant del centres de culte com els cicles de concert d’orgue, les misses polifòniques o les celebracions litúrgiques amb un cor estable professional.

Amb el web es vol oferir el patrimoni cultural i de culte de l’Església de Barcelona com un instrument més d’impuls a la recuperació turística i econòmica.